MÉS D'UNA VERITAT INCOMODA.

LA NOSTRA VERITAT INCOMODA.

El Pacte amb el PP va ser un error monumental una malaltia mortal de necessitat i “aquell PHN” el seu pitjor símptoma. No reconèixer això invalida qualsevol dels posteriors arguments. Reconèixer-ho, no elimina ni la desconfiança ni la sospita.

1a. Veritat incòmoda.

El divendres ho deia en roda de Premsa: La sequera no només afecta Barcelona. També afecta al Camp de Tarragona, a Terres de l’Ebre i al Ter. Reclamava una política de l’aigua que tingues en compte tota Catalunya, no només Barcelona. Explicava com a Terres de l’Ebre l’ACA ha fet, fa i farà informes desfavorables a Plans Parcials i polígons industrials per manca d’aigua, perquè el CAT no pot cobrir les puntes de demanda a l’estiu. Alhora, es resisteix a donar concessions dels nostres aqüífers. El Riu Ebre no té garantit el cabal ecològic.

Com és possible? Si es pot portar aigua a Barcelona dels aquífers de Tarragona. Per què cony no ens la tornen a l’Ebre?? . Com poden dir que tenim aigua per dur en “barco” i no per les puntes d’estiu dels pobles de l’Ebre? Per què es poden usar els nostres aquífers per Barcelona i no per nosaltres??.

2a. Veritat incòmoda:

A la mateixa roda de premsa denunciava, com amb el tema de l’aigua es va fer i es continua fent molta demagògia i s’utilitza com arma de confrontació política. Es va fer, contra CiU, es va fer contra persones i es continuarà fent mentre determinats partits consideren molt rendible la qüestió. Vam reclamar àmbits de debat i acord entorn a aquest tema, ho vam fer al sí de L’IDECE i després al CPIDE. Ho he fet constantment. Mai s’ha volgut el diàleg, la confrontació era i és políticament molt rendible. En lloc de diàleg sens ha volgut fer callar. El Pacte d’aigua d’Aragó, un dels meus, nostres gran arguments mai s’ha volgut analitzar ni afrontar, més que de forma tangencial i anecdòtica.

3a. Veritat incòmoda.

A la inauguració dels filtres de carbó actiu de la Planta del CAT a L’Ampolla, al discurs que vaig fer com alcalde (per cert, per fer el dipòsit i les ampliacions, l’AJUNTAMENT DE L’Ampolla va fer en temps record les modificacions del POUM necessàries i els tràmits amb una lleialtat que també m’agradaria per nosaltres), oferia precisament aquesta col·laboració i evitar la confrontació política amb aquestes qüestions. Com ho havia ofert a la roda de premsa de Tarragona. La resposta del meu amic Daniel Pi hem va sorprendre. Va continuar amb la confrontació, amb mal gust per un acte institucional

Una dada. Si els governs de Jordi Pujol no haguessin fet el consorci, ell no podria presumir de filtres i la gestió de la sequera li seria molt, molt, molt difícil. Al cap i a la fi, en lo essencial la política del CAT, el model de desenvolupament és molt semblant a la dels anteriors governs, el que ha variat és el temps, la demanda s'han incrementat els preus, i ha minvat l’eficàcia.

4a. Veritat incòmoda

El creixement de Barcelona ni es para, ni es discuteix, la Benidorm del nord continua amb hotels, Fòrums, Diagonal Mar, gratacels i una política de massificacio turística pròpia de Cancún o de Benidorm. aquesta és la causa principal de demanda d’aigua i serveis. Allí governen fa 30 anys ICV PSC i fins ara ERC. Ells causen el problema, ells no el saben solucionar. El problema del aigua el creen els governs de l’àrea metropolitana i el paga el territori.

5a. veritat incòmoda.

Els hi va bé la confrontació política, a manca de solucions, a més contradiccions ideològiques, més demagògia i..... utilització política. Si és creguessin la nova cultura del aigua el primer que revisarien és el model de creixement de Barcelona i... el Pacte d’Aigua d’Aragó. En lloc d’això prefereixen , uns i altres (PP-PSOE) l’enfrontament de gent i territoris.

LA NOSTRA VERITAT INCOMODA

El pacte amb el PP va ser un grandiós error una malaltia mortal i el PHN el seu pitjor símptoma. No reconèixer això invalida tots els anteriors arguments i reconèixer-ho no deixa de fer-nos sospitosos.

Comentari per amics Blocaires.

Coses sabudes. Ens costa i ens ha costat molt explicar posicions, certament un error de base (El pacte amb el PP) dificultava el diàleg. Però encara ara em sorprenen coses. Per exemple: La Gallina- Mai va ser clandestina, es va registrar amb un nom concret (que va publicar la premsa) i el nom de la Web corresponia a un nom, un mal nom que també tota la premsa havia publicat i al que s’acusava falsament (a l’Ampolla probat i comprobat) de determinats fets. Precisament va ser això el que va determinar el seu naixement. Segueix sorprenent-me la pròpia lectura: Clar que jo la veia com una Web amiga amb la que col·laborar!!!! Per cert, em diuen els seus propietaris que no conserven tota la publicació. Llàstima de dibuixos, pensava. Per sort l'amic Manel Zaera me'ls ha permès recuperar. Si conserven alguns escrits, els quals defensen per exemple la derogació del Pacte d’Aragó, determinades propostes de protecció del Delta i el CPIDE. Certament, qualificaven la plataforma com un moviment radical (ara a l’Ampolla fins i tot s’ha compartit posició política a les municipals). Un d’ells comenta que eren menys cruels ells, del que han estat posteriorment alguns dels companys de viatge. No ho se.

Intentaré recuperar escrits, per veure com els ha afectat el temps. Certament un gust agre dols com comenta Manel Zaera..... L’entenc, crec entendre'l. Com sempre les seves aportacions són ponderades.

És curiós, com el tema dels anònims va planar a la trobada de Roquetes, no el del pseudònims. Marc Vidal, si ho va comentar, un tema menor, o no tant....... Moltes web i blocs actuals són pseudònims. No crec que sigui el cas dels pseudònims a la premsa, on el director del mitja coneix quina persona o col·lectiu s’amaga darrera. A la xarxa l’anonimat pot ser total.

REI DON JAUME.

S’he m’acumula la feina, no arribo a tot. Em sento desbordat. El cap de setmana ha estat un no parar. Roda de premsa a Tarragona, Artur Mas a Tortosa. Inauguració dels filtres de carbó actiu a la planta del Cat a L’Ampolla. Trobada de blocaires a Roquetes. Dinar a l’Ametlla per festes de la Candelera. Carnaval i festa d'aniversari d’una entranyable parella d’amics. En fi, les 5 de la matinada i encara estic despert; demà ho reprendre...

Faig una ullada ràpida als blocs, a la meva particular Ebresfera. Hem trobo amb un post d’Emigdi Subirats i una entrada- article de Joan Sabate. Una historia, una lliçó d’història, una lliçó de com s’interpreta i reinterpreta l’història.

Certament sóm un país inacabat, una nació sense estat. Una indret atípic. Si fórem, si realment fórem ningú dubtaria de la celebració dels 800 anys. A l'edat mitjana, temps en que es forjaren nacions i estats, cap nació, cap estat va ser, cap va sobreviure sense força. Fins i tot la modernitat ens deixa herois nacionals fets de violència i crueltat. Dels reis Catòlics a Pizarro (tan de moda aquesta campanya electoral). Així van néixer les realitats nacionals i els estats actuals. O no? .

Emigdi, com jo; sap que cadascú és segregacionista del seu poble i de cap altre. Amb altres tens simpatia, solidaritat, però ser, ser; ho ets del teu. Cada poble té els seus herois . Cada nació fa la seva lectura de la història. Per activa o per passiva. L’amic Joan Sabaté milita en un altre poble, amb un altra nació. Emigdi i jo, modestament sóm segregacionistes. Segregacionistes de segregacions possibles o no tant possibles. Cadascú del seu poble, coincidim en voler celebrar els 800 anys del Rei Jaume, proba d’una segregació que ens agermana... La de Catalunya, un somni que compartim el dels Països catalans. Els nostres.

Text del llibre dels fets de Jaume I, 800 anys de memòria:

"L’altre dia mati cavalcam canamos en a Valentia qui puix lo bifba de Valentia qui puix lo bifbe de Caragoça e havia nom Narnuau e era de linatge de Peralta e trobam don Pere Ferrandez de cagza e don Pero Cornell e don Exemen durrea en G de Mumchada qui era cafela de TORTOSA."

Per un grapat de vots

Avui he estat a la Comissió de Salut, en una maratoniana reunió. Al marge dels temes d'actualitat, la nostra reivindicació més sentida ha sigut que el superàvit de l'Estat, enlloc de ser utilitzat immoralment per comprar vots, siguin retornats als ciutadans de Catalunya per a la millora d'infraestructures o un millor finançament dels serveis sanitaris.

La Consellera Geli reclamava un pacte d'Estat per a la millora del finançament sanitari. Volem recordar que la Consellera és un membre destacat del partit que governa aquí i allà, i que en alguns moments ha sonat com a futura ministra., i per tant, és corresponsable de la manca de finançament, a l'igual que són corresponsables aquells partits polítics que donen cobertura al govern català, i que es presenten en la mateixa candidatura al Senat a Madrid. L'Entesa al Senat, PSC, ERC, IC, són els tres igulaments responsables. Votar-los a ells és igual que votar a Geli, Clos, Zapatero, i com no, la Maleni Alvarez.

No es pot utilitzar la solidaritat catalana, el sobreesforç que fa el ciutadà català, per a després oferir 400.-euros a canvi de vots. Catalunya necessita un millor finançament de la sanitat i infraestructures, i probablement menys demagògia política.

FE D'ERRADES: NO, NO HI ERA.

Ho comento amb Josep Lluís Cleries i amb Pep Rull. Surto a un diari com assistent a l’acte “per la vida i la família” organitzat per col·lectius cristians. Tots els respectes. A aquestes alçades ni CIU, ni jo hem de donar explicacions. Amb Josep Lluís comentem com a les sectorials de Salut, de Política social i família hi militen creients, cristians, practicants, crítics, agnòstics, gais i lesbianes. Tots hi cabem. Cap mena de sentiment de“culpa”, cap explicació. M’havien invitat, ens havien invitat, però senzillament jo no hi era.

PERPLEX I PREOCUPAT.

El dia 1 de gener del present publicava una trilogia d’articles al bloc, parlava del diputat Chaib, de Marràqueix, dels drets de les dones, d’Ayan Hinsi Ali, del article de Salman Rushdie titulat “atrapades en el silenci”. De la casa de Bernarda Alba i de la novela “Midnight’s Children” , de Pakistan, de l’assassinat de Benazir Bhutto. Estic preocupat. No d’ara, la preocupació ve de lluny. Ho deia i torno a dir-ho, el silenci front la intolerància és covardia. Correm el perill que els “Vigilants de la Doctrina de la Fe Progressista” ens titllen de carca, el silenci en aquestes circumstàncies és doble covardia. Ho he dit, ho he escrit; vull tornar a dir-ho i escriure.

El “bonisme”, la minimització del problema de l’islamisme radical, la negació de la discriminació, de la submissió de les dones. És el devastador panorama ideològic, l'únic i “trino” pensament oficial. Fora d’aquest pensament ets una pesta.

En aquestes estava (i estic) quan és van produir les detencions del Raval i els apriorismes, en forma de declaracions del conseller Saura. Algú, li ha escoltat dir cosa diferent mai?? No tenia informació?? Atrapat entre els seus discurs interessat, dedicat als seus fidels parroquians (Mai millor dit), l’interessat discurs de Rubalcava i la realitat del perill islamista. No sabia, ni podia fer altra cosa. Saura va fer el ridícul i li va fer, fer a la Generalitat. Ens va deixar, com sempre preocupats.

Avui estic perplex, el cas era i és suficient important com per a què el President de la Generalitat digués alguna cosa. Relacionada amb la seguretat dels ciutadans, amb la política en torn al problema de l'islamisme radical a Catalunya. L’heu escoltat? Sí, doncs sí; alguna cosa ha dit: Salveu al conseller Saura. Només això l’ha preocupat. Salveu Saura, salveu Montilla. Blindeu el tripartit.

Jo no sé si els ciutadans del meu poble estan més segurs; si s’han pres mesures de seguretat addicionals. Si pensen prendre-les, si els alcaldes tenim o no tenim què fer alguna cosa? Al President Montilla tot això no li preocupa, a mi com alcalde, com diputat sé. I no tinc resposta. Estic perplex.

Vull i exigeixo respostes entorn a la seguretat i les mesures preses i a prendre, també entorn a altres coses. Vull respostes, vull i exigeixo respostes en torn a la defensa dels valors democràtics, en torn als valors de la tolerància i la no discriminació de les dones, vull saber si als ciutadans moderats, musulmans democràtics, als defensors i defensores de la llibertat, com Ayan Hinsi Ali tindrem el valor de defensar-les, encara que això ens costi la desqualificació (per cert Chaib on ets, ara on ets?). vull saber si defensarem a les nenes sigui quin sigui el credo de la seva família , si garantirem els seus drets. Vull saber si tenim suficients mesures per impedir l’ablació de clitoris etc. etc.

Vull saber si Saura i Montilla donaran una oportunitat als demòcrates musulmans. Si afavoriran la solidaritat amb els lluitadors i lluitadores per la llibertat als països del feixisme integrista, en lloc de dissimular el perill i el disbarat de la yihat ideològica i violenta. Vull saber si és preocuparan per la seguretat i els drets dels ciutadans del meu i de tots els pobles més enllà de la seva pobra preocupació per la cadira i el preu polític.

La immigració no és un problema però ens planteja problemes, nous problemes, als que el Govern ha de donar resposta. Exigeixo aquesta resposta.

SABATÉ NO ÉS " ZAPATERO REMENDÓN".

Havia al meu poble un “Zapatero remendón” d’origen andalús , amb gràcia i “salero” em deia: Doctor vostè i jo tenim “Don”. Vostè el té com a metge , jo ja veu un “Don” per darrere, però un “Don”.... Ja que sóc “Zapatero” “Remen...Don” . Tenia raó , tenia “Don”, el tenia per tots cantons. Una gran humanitat ; un gran “Don”.

Recordo l’anècdota al llegir les declaracions de Sabaté , desqualificant la candidatura de CIU. Certament , Sabate no és “remendón” , no té “Don”. Ni tarannà.

Desqualifica a Jordi Jané, cap de llista de CIU per la circumscripció de Tarragona. El desqualifica dient : “Presenten un candidat per Tarragona que és de Barcelona”.

A l’Ampolla, presentem(CIU) un candidat a alcalde nascut a la Ràpita. A la Generalitat tenim un president(PCS) nascut a Iznajar. O no???

El fet és que Jordi Jane , no és de Barcelona (no seria ni defecte , ni impediment) . Jordi és nascut a l’Arboç i la seva dona a Vandellòs. No té mèrit això de nàixer a un lloc. El mèrit és treballar i complir amb els compromisos i la gent; com Jordi fa. Mirant les intervencions e iniciatives dubto molt que els candidats de la llista socialista puguin dir el mateix. Tot i això tenen el nostre respecte , independentment del lloc de naixement.

En una clara mostra de clarividència , sosté Sabaté : “ Cal mobilitzar-se per frenar aquells que tant mal han fet a les Terres de l’Ebre”. Mai , m’ha agradat utilitzar categories morals , ni personals en l’anàlisi política. Si és conegueren públicament , motivacions i actuacions d’uns i altres Sabaté no estaria en disposició de desqualificar ningú. No cal , esforçar-se massa. Aquesta vegada Sabaté té raó : “Cal mobilitzar-se per frenar aquells que tant mal han fet als pobles i a les ciutats de les Terres de l’Ebre”.

Només cal recordar el que ha significat el mandat de Sabaté, per al seu partit ,per la seva ciutat, per al seus amics. Fracàs i ressentiment fan mal consell. Cal mobilitzar-se per frenar aquells que tant de mal han fet a les ciutats on han governat, aquells capaços de dilapidar l’esperança de molta gent.Cal fer-ho per evitar que tinguen temptacions de tornar. Cal mobilitzar-se per garantir que noves i velles esperances són possibles a Tortosa, a Amposta , a Ampolla a Deltebre a Perelló, a Terra Alta, a Ribera, a Terres de l’Ebre. Cal evitar que tornin els Sabaté, aquells Sabaté que no saben que el “Don” es troba amb el treball diari ,amb els resultats, amb la gestió feta , amb com tracten als amics, aquells tan pagats de si mateix que ha oblidat que lo important es ser “Remen..Dón” quan el “Don” va darrere i te’l dona la gent.

SALVEU AL CONSELLER SAURA

Aquesta sembla ser la consigna, l’únic objectiu. “El que els preocupa”. Certament el tema és greu. Estem parlant de possible terrorisme islamista, deu ser tractat amb cura i responsabilitat. La resposta de conseller ahir al Parlament a pregunta de Felip Puig em va semblar una resposta barroera , mal educada , sense qualitat, ni personal, ni democràtica.

Minuts abans el conseller s’havia fet auto preguntar pel diputat del seu grup Sr. Bosch, a major glòria i amb una evident voluntat política. La minimitzacio del risc , l' autobombo van ser la tònica de la resposta. Un error polític.

La resposta a la mateixa pregunta feta per Felip Puig va ser agra, impròpia d’un conseller , negant el dret de l’oposició a controlar i criticar l’actuació de la seva conselleria . Confonen el seu paper amb lluita antiterrorista. Ell que minuts abans havia afirmat “una molt bona informació i una coordinació perfecta” amb el “ministerio”. Ell té dret a lluir-se a, a fer política, auto preguntar-se , els altres no tenen dret a criticar-lo. Coses de Saura, tarannà d' ICV.

Ridícul, un conseller desinformat i que desinforma. Hem constatat, la permanent voluntat de minimitzar el risc i la permanent desubicació de la conselleria respecte a la lluita antiterrorista.. Un conseller que no respecta el paper de control de l’oposició. Creu que criticar la seva actuació és ficar en perill la política antiterrorista. Un frívol , al que el dia següent, la realitat li desmenteix cada una de les seves paraules.

Ara el govern fa pinya. Pinya no per explicar els fets, no, ni preocupats per la possible gravetat del problema. Fan pinya per salvar Saura. És la tònica general d’aquest govern. Incapaços com són de solucionar els problemes, incapaços d’afrontar responsabilitats s’han convertit en mestres per aparcar-los, mestres en dissimular-los. Ara és tracta de salvar al conseller Saura.

Crec sincerament que l’actuació del conseller Saura és reprovable, crec que ens va faltar al respecte i que la seva frivolitat desprestigia al Govern, afecta al seu President. La frivolitat d’aquest Govern no se si augmenta el risc, el que si augmenta és la desconfiança: Exigeixo explicacions de l’actuació del conseller Saura i espero respecte com alcalde i com diputat.

El problema del Govern català no és salvar al conseller Saura, el problema és donar les màximes garanties a la gent i als pobles de Catalunya. La frivolitat no es resposta.

La Terra Alta necessita inversions i no crèdits

Davant l’anunci fet pel Govern de la Generalitat de la creació d’un Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal, des de CIU tornem a veure la manca total de sensibilitat cap al territori i el que és més greu, la presa de decisions sense la participació de la gent que viu i treballa a la nostra comarca.

És d’un absurd impresentable, que tot un govern, adopti un pla que no té en compte ni al Consell Comarcal, ni als Ajuntaments, ni als sindicats, ni les associacions de turisme rural, ni la d’empresaris, ni els col·lectius agraris, ni el propi consorci d’Iniciatives de la Terra Alta (Ens amb la participació de tots els sectors econòmics de la Terra Alta). Es parla amb un desconeixement total de la reduïda activitat econòmica i que el principal objectiu és precisament estimular l’activitat econòmica i empresarial.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu hi ha dos eixos estratègics, un es diu Préstec, el 75% d’aquestos sis milions d’euros aniran destinats precisament a endeutament de qui vulgui acollir-se a aquesta línea, i el 25% restant anirà a subvenció directa. Un bon pla seria precisament fer-ho al contrari ....... . L’altre eix és avançar els calendaris dels projectes engegats des de fa uns quants anys, per exemple el reg. No fer un gran avanç, és comprometen únicament en un any.... bé sobren els comentaris.

La part final és la millor de totes, això no anirà coordinat per la gent del territori, ni per les administracions elegides democràticament, això anirà tot dirigit pel propi govern de la Generalitat. Aquesta és una prova més d’intervencionisme i fiscalització per part del govern de la Generalitat.

La Terra Alta és una comarca que dia a dia lluita per tal d’aconseguir els seus objectius, una comarca que avança juntament amb els seus empresaris per estabilitzar-la. Ha estat els últims 15 anys, de les comarques que més s’ha notat un canvi de tendència, millores en serveis turístics, dinamitzacions empresarials i una agricultura de qualitat. Eixos que s’han traduït en tres programes LEADER i un Pla d’Excel·lència Turística que ha comportat sense cap mena de dubte un impuls definitiu. Ara amb aquestos anuncis, sense fonament, al final generen frustració i la Terra Alta de deutes no en vol més, la Terra Alta vol el progrés i que les administracions estiguin al costat de la gent. Es tracta d’ una mesura electoralista i sense fonament.

La bona noticia seria precisament que el govern fes anunci del quart LEADER Terra Alta..... estarem atents no sigui cosa que aquest LEADER ara és digui Pla estratègic i ens quedem en menys del que ja tenim.

Xavier Pallarès

Ebrediputat

Catalunya, més opcions més democràcia.

CATALUNYA, més opcions més democràcia

Al PP defenestren Ruiz Gallardón, Piqué i altres, al PSOE Maragall i molts, molts altres. Una cosa no justifica l’altra . Certament no és el mateix. Jo, ficats a triar prefereixo ... Catalunya i la seva pluralitat d’opcions, a més opcions més democràcia.

MONTILLA

Montilla.

El Primer secretari del PSC i membre destacat l’executiva del PSOE, anuncia “ temps difícils” . Els intel·lectuals orgànics al servei del partit i de l’autodenominada “esquerra plural” , ens han volgut explicar que Montilla, no es referia “a una possible victòria del PP”. La cosa era “una mostra d’independència del PSOE”.

Sempre guanyen, ho deia fa pocs dies, sempre . Les batalles internes del PSC-PSOE han estat tradicionalment molt dures i cainites. Ja a la segona república. Casi sempre lluites amb més contingut personal que polític. El contingut polític el fiquen després els intel·lectuals orgànics a sou o per fidelitat ideològica, que de tot hi ha. Les lluites personals és converteixen així en generositat ideològica. Tenim exemples recents, oi?

Al primer secretari i President, li troben més molla els que l’interpreten que no pas contingut té el que diu o es capaç de dir i fer. Com diu un dels seus , tots coneixem les seves limitacions. Però li hem de reconèixer una certa, ingènua transparència.

Montilla només es planta quan li afecta a ell i al seus, quan afecta a les seves relacions de poder. Madrid pot defenestrar Maragall, però que no toqui Montilla. Es planta per la cadira d’ell i dels seus. Mai s’ha plantat, quan afecta a Catalunya i al ciutadà . Va estar de l’altre cantó amb l’Estatut, no es va plantar amb rodalies, va treure ferro als resultats de la negociació amb la ministra Salgado....Només es plantarà si li discuteixen el seu paper. És clar que si perd vots a favor de partits catalans......guanya Catalunya i a lo millor fins i tot ZP. Paradoxes de la política.

RUIZ GALLARDÓN

RUIZ GALLARDÓN.

Sembla que una dreta civilitzada a Espanya no és possible: Al PP només hi tenen durada els carques. Es així. Ahir Piqué , ara Gallardón , demà Vendrell. Passat demà qui?

He vist a Montserrat Nebrera a TV3, com sempre intel·ligent i interessant, demostrant que al PP hi ha gent moderada, més d’un diputat/diputada. Però insisteixo, a la pràctica només duren els carques. Lo que els converteix, millor dit els fa seguir sent, una opció preocupant per Catalunya i..... per Espanya.

NAVEGABILITAT, PATRIMONI CULTURAL I MODEL TURISTIC.

Avui ens trobem als diaris allò que ahir discutiem a l’IDECE.
A l'IDECE se'ns va presentar un pretès estudi signat per més polítics que tècnics. El representant d'UGT , gens sospitós de ser un infiltrat reaccionari va expressar els seus dubtes en torn a l’estudi, a les propostes. Poc podiem opinar d’un estudi presentat “in situ” i “on time”. En tot cas, l’actual model de navegabilitat es va ficar en dubte, també per part meva.

La proposta que varem entendre era : Fins Tortosa ja es navega; a partir de Tortosa sense motor. Planava en tota la discussió un model de navegabilitat més ambiciós, planava la proposta d’assuts presentada per la Cambra de Comerç, turisme i navegació.

Les propostes, la necessitat de normativa, la dependència d'altres administracions (donc les competències són de l’Estat i la CHE) ens van retrotraure al 2002, quan ja es va fer una proposta de decret per tal d’avançar en les garanties jurídiques!!!! de l’actual oferta!!!

Per navegar sense motor aigües amunt de Tortosa Voleu dir piraigües? Va preguntar un representant sindical amb més pedigrí progressista que la majoria dels assentidors presents - : Doncs no fa falta tant de rebombori, ni pressupost.

Es va demanar que l’estudi fós susceptible d’aportacions i debat. El conseller va ficar límits urbanístics, en torn per exemple al canal Carles III. Però va obrir la porta al consens. Avui l’estudi s’anuncia com definitiu als diaris.

Crec que el model de navegabilitat va lligat al model, a l’ambició turística, a la recuperació de nostre patrimoni cultural. Un possible gran Museu Diocesà, les cases de la Catedral, el casc revaloritzat i la meravella de castell de la Zuda com símbol del territori.

M’imagino un port fluvial a Tortosa integrat, amb un cas antic recuperat que arriba fins l’aigua i accedeix al riu. Uns camins de sirga, vora riu amb carril bici i el bosc de ribera cuidat. M’imagino ambició i orgull.

És més racional i sostenible aquesta proposta, que moltes de les que ens envolten... Port Aventura, las Vegas als Monegros . Fòrum de Barcelona, l’oferta valenciana, Marina d’Or. No, no proposem ofertes artificials. No volem res d’això. Volem patrimoni i ambició.

Volem ficar en valor les nostres possibilitats. Volem consens i diàleg.

Si l’IDECE ha de ser el guàrdia de l’ortodòxia més integrista. Si ha de ser un organisme burocràtic per dir “sí Buana “ al radicalisme verd. Si no es poden fer aportacions, l’IDECE estarà mort; el futur Terres de l’Ebre ..... tocat.

IDECE.

IDECE??.

Avui hem tingut sessió d’IDECE ; s’ha reunit el consell rector de l’organisme.

L’IDECE podria, deuria ser un organisme de concertació, de consens , d’aportació d’idees. Un laboratori de projectes i de creativitat.

És tot lo contrari , un organisme burocràtic i sense esperit. Una perfecta inutilitat , mai s’ha vist una pèrdua de temps tant ben representada institucionalment. Ajuntaments , parlament , consell comarcal, societat civil , sindicats , Govern escenificant un debat que no existeix.. Rentar lo cap del matxo ; perdem temps , sabó i diners. Temps de silenci , de paraules buides, temps de govern tripartit. Burocràcia contra creativitat, dogmatisme front iniciativa, temps de govern d'entesa .

LiBERTAT BAJO PALABRA

De tot “el post” referits a la demagògia de l’aigua, al model de creixement de “Progrelandia”, resulta que pel que més m’han preguntat ha estat per la frase que parla de "classes d’angles i democràcia". Em pregunten: Què vols dir? Jo els he recomanat llegir a Joan Sabaté i el seu article referit a CiU i l’aigua. M’han dit, certament tanta manipulació el desqualifica i no el fa susceptible de donar lliçons a ningú. Però què volies dir?. Entenc l’interés. La frase és molt bona , no és meva. És d’Octavio Paz .(Libertat bajo palabra)

Funciona per sí sola. Coses dels bons poetes.

La cita la vaig fer amb tota la intenció, després de tanta pregunta no em resisteixo a reproduir part del poema, d’amor i de guerra civil “Piedra de Sol”:

Todo se transfigura y es sagrado,

Es el centro del mundo cada cuarto,

Es la primera noche, el primer dia,

El mundo nace cuando dos se besan,

gota de luz de entrañas transparentes

el cuarto como un fruto se entreabre

o estalla como un astro taciturno

y las leyes comidas de ratones,

las rejas de los bancos y las carceles,

las rejas de papel , las alambradas,

los timbres y las púas y los pinchos,

el sermón monocorde de las armas,

el escorpión meloso y con bonete,

el tigre con chistera, presidente

del Club Vegetariano y la Cruz Roja,

el burro pedagogo, el cocodrilo

metido a redentor, padre de pueblos,

el Jefe, el tiburón, el arquitecto

del porvenir, el cerdo uniformado,

el hijo predilecto de la Iglesia

que se lava la negra dentadura

con el agua bendita y toma clases

de inglès i democracia, las paredes

invisibles, las máscaras podridas

que dividen al hombre de los hombres,

al hombre de si mismo,

Se derrumban

por un instante inmenso y vislumbramos

nuestra unidad perdida, el desamparo

que es ser hombres, la gloria que es ser hombres

y compartir el pan, el sol, el agua, la muerte,

El olvidado asombro de estar vivos.

Doncs això: Després de tot em produeix certa tendresa que certa gent vulgui donar-nos lliçons d’angles i democràcia.

Entesos, oi??

l'Espoli.

El grup Parlamentari de CiU ens hem reunit a Lleida. Hem visitat el museu, el magnífic museu diocesà. Els ilergetes , Indibil i Mandonio , el romànic, el gòtic. L’orgull i l’autoestima d’una ciutat. També la trista, absurda polèmica. El bisbat de Barbastre- Montsó reclama, ara, la propietat de 113 obres. Com sabem les parròquies de la franja es van segregar del bisbat de Lleida. Una historia de “Separatisme” i d’intriga on intervenen l’OPUS ( Monsenyor Escrivà de Balaguer és de Barbastre) Juan A Belloch , alcalde de Saragossa (PSOE) i estiuejant a Terres de l’Ebre.

A cap lloc del món, a cap, es dona una situació tan absurda, el museu té els títols de propietat, les proves de la compra o permuta. Durant 100 anys les obres han estat en mans del Bisbat de Lleida sense que ningú les reclames. Es sap que sense l’esforç del bisbe Josep Meseguer , amb tota seguretat haurien desaparegut. Si en lloc del Bisbat de Lleida les obres foren en poder del Museu de Nova York o dels Thyssen , no se’ls discutiria la propietat. No passarà res igual a cap lloc del món, a cap. Significaria la fi de molts museus. Una arbitrarietat . Només aquí pot passar. Entre altres coses perquè molts catalans votaran a la gent que atia l’espoli. A PP o a Belloch- PSOE.

L’orgull i l’autoestima de la gent de Lleida ha experimentat un impuls proporcional a la qualitat del Museu. Un molt important impuls. A l’Ebre, tenim possibilitats d’un impuls semblant. Tot un repte.

CAL ALGUN CANVI....PERQUÈ RES SIGUI IGUAL

Miro la foto, la taula i flipo ( es diu així?). Una ministra i 4 consellers. Els ha dit no i prou. Ells callen, dissimulen; ella somriu. Elena Salgado i 4 més.

Hem patit un any 2007 , on la gestió del tripartit ha estat a l’alçada del seu President. Res a millorat. Res podia millorar.

És ben curiós, després de la reunió, tots han guanyat. Sembla la nit de les eleccions. Ho sembla perquè és un joc electoral. Tothom guanya: Qui perd, doncs ?

El gros és que certament guanya el PSOE que se’n surt amb la seva. Guanya , perquè pot dir a l’Espanya de Bono i Ibarra, a la del nou himne, que la Salgado no ha cedit. Quatre comparses – 4 . Quatre consellers-4 , ho avalen.

Guanya el PSC, en la mateixa mesura que guanya el PSOE. Davant l’electorat que no vol tant catalanisme. Que el té; com si el té!!. No ha cedit, ho avala la Salgado i els 4 consellers.

Guanya el PSC . Davant l'elector que vol més catalanisme, que també el té: S’han plantat; ho avala ERC i els 4 consellers.

Guanya ERC, doncs pot explicar que Montilla s’ha plantat. I “Yo sigo”.

Tots tenen el que volen: Estant instal·lats a la Moncloa uns. A Sant Jaume altres. A Sant Jaume, a la Moncloa, a la Diputació i l’altra acera de la Plaça, quasi tots. Llavors per què s’ han de preocupar??

La submissió de l’ala catalanista del govern; la submissió de ERC és esfereïdora. A canvi el PSC- PSOE li fa (i li farà) el joc electoral a ERC, per tal de què no perdi el grup parlamentari a Madrid i garantir la divisió del nacionalisme català. Surt barat.

Qui perd ?? : Perd Catalunya., perden els catalans. El desplegament de l’Estatut ,. els problemes de rodalies , les infraestructures, l’aigua, la sanitat no obtenen resposta.

Rodalies dius? Va per llarg. El Prat, les llistes d’espera, la immigració dius? , l’aigua, l’economia dius?? L’Estatut?? Catalunya ?? Al 2014 en parlarem.

Cal algun canvi, per a què ... alguna cosa canviï, no al 2014. Ara.

Post -data: al 2014 alguns dels actuals líders del “tres i partits” estaran jubilats . El “problema” no serà el seu problema. El nostre, el de Catalunya sí.

SOS: CHAIB , ON ETS ??

No fa gaires dies, l’amic diputat Chaib s’escandalitzava per un vídeo. El vídeo de CiU, on mostràvem preocupació per determinats aspectes relacionats amb la immigració, el dret de les dones, dels nens i nenes. Deures i drets. Humanisme i democràcia. En sí,la immigració no és un problema, però certament ens planteja nous - vells problemes.

Avui sóc jo l’escandalitzat, pel tema DE L'ABLACIÓ: On són els Chaib? Qui defensa a aquestes pobres nenes d'una tradició que les mutila?. On són les veus de Chaib i dels seus?? No s’escandalitzen?

La submissió, l’opressió de les dones, de la dona, encara més dels nens i nenes, són el nostre problema. Deures i drets. Són la nostra lluita, ho dèiem al vídeo. Ho diem aquí.

Racisme és considerar vàlid pels nens o nenes immigrants allò que no és acceptable per als d’aquí. No és acceptable la manca d’escolarització, no ho són els símbols de submissió (sigui el vel o altre) i menys a l’escola. És esgarrifosa l’ablació. Racisme és permetreu, racisme és callar. On és Chaib? On són ? On ets, Chaib?

LLIÇONS DE DEMAGÒGIA A L'EBRE.

S’acumula la feina. Uns quants amics, simpatitzants d’ebrediputats es mostren indignats pel tractament mediàtic i als blocs de declaracions i notícies. Demanen una reacció. Consideren vergonyosa, la utilització i manipulació de notícies com l’anunci d'una manifestació per part de sectors productius i del tema de l’aigua, les declaracions de Felip Puig.

Resposta?? Sempre hem estat convençut que la resposta a la demagògia o la irracionalitat és la prudència, el treball a favor del territori i dels pobles. L’anàlisi serè de la realitat, la formulació d’alternatives possibles i racionals.

De veritat, amics, creieu que algú a aquestes alçades ens pot donar lliçons?? O pot enganyar a ningú?? Val la pena contestar?? Després de tot el que hem passat, ens deixarem impressionar?

Recordeu: Els que reivindicaven.... ara Governen, tenen l’obligació de donar respostes i solucions. Sobta com, militants de partits de govern, reivindiquen i demanen explicacions. Què no saben que són ells qui han de donar-les?? Què no saben el que és governar??

Hem vist qüestionar el model de desenvolupament, el model turístic i de creixement del nostre territori... Ara governen, certament. Governen aquí, allí, a Aragó i a Madrid. Als seus dominis no s’hi pon el sol, ni s’acaba l’aigua (Projecten las Vegas, als Monegros!!!!)

Anuncien possibles restriccions d’aigua a la Girona banyada ( és un dir ) pel Ter i l’Onyar, anuncien restriccions als arrossaires del Delta. Fan informes desfavorables a creixements urbanístics a Terres de l’Ebre, fins i tot el polígon Catalunya Sud .

Certament l’Ebre ja ha deixat de ser una conca excedent, comencem a ser una conca receptora. Volem créixer. En determinats moments, a l’estiu, es necessitem puntes d’aigua i necessitem respostes. Demaneu-les a qui correspon, demanem-les a qui governa. Al Govern D’Aragó, a la CHE, al Govern de Catalunya, al Govern de l’Estat.

La planificació del creixement i de l’equitat, correspon als Governs, hem escoltat els xiscles pel creixement certament poc controlat del Llevant, de Terra Mítica. Recordeu? Les imatges de la construcció, dels camps de golf, de les piscines eren un aval de la necessitat d’un altra planificació; d’un altra cultura de l’aigua.

Ens poden dir qui governa Barcelona?? Ens poden dir on s’han multiplicat les places hoteleres ?? Ens poden dir on és l’oferta golfista (en tots els sentits) més important de la Mediterrània??. Ens poden dir on és la màxima demanda d’aigua... i d’energia, per habitant? ERC- PSC- ICV , han governat més de 23-27 anys a l’àrea metropolitana. Ells han planificat el creixement de Barna. Ells han creat el problema. Ara governen, ja anem pels 5 anys, a Catalunya. Cinc anys esperant les solucions.

Prudència, sí . Respostes també, les exigim!!!: Les imatges de Diagonal Mar, les imatges de Barcelona, on ningú fa informes limitant el creixement per manca d’aigua, ens avalen. La vergonya d’informes restrictius a Terres de l’Ebre, l’anunci de restriccions al Delta, ens reforcen. Ens fan preguntar qui Governa?? Aquí, allí i més enllà ? Qui ha governat quasi 30 any a Barcelona?? Qui ha avalat aquest model de creixement?? Qui l’avala?? :

Qui ha creat el problema?? Com és que no dóna solucions??? Per què no en té???

Escolta amic meu la resposta, no la té el vent. Mira-la als post, a les pistes d'esquí al Fòrum o a les imatges de Diagonal Mar .

PISTES D'ESQUI AL FÒRUM : RESTRICCIONS A L'EBRE

Aquí teniu la resposta a moltes preguntes: PSC, ERC I ICV , han governat i governen Barcelona: Amb quina autoritat poden demanar a Aragó o al País València una nova cultura de l’energia o de l’aigua??? I els agitadors d’ahir?? Què poden dir, ara que governen, ara que estan al govern?Ells han creat el problema, ells ens deuen la solució.

NEU Al FÒRUM amb aigua o energia d'on?? : Vindran després a explicar-nos a Terra Alta, a Ribera o al Delta: Què.... de l'aigua ? Què dels Molinets? Què de Que? Ara,... no vos feu una caseta de camp!!! No caseu un pardal. NO vulgueu un Hotel!!!!.No parleu d'un parc eòlic on fa vent!! O de pistes d'esquí al Pirineu!!!! I s'estranyen que sectors productius es revoltin??

QUI VULGUI VEURE ......NOMÉS CAL QUE MIRI

NO ÉS BENIDORM NI LAS VEGAS, NI LLORET ; ÉS .. SÍ, SÍ:

" ÉS PROGRELANDIA" ÉS............. ..........BARCELONA

Lliçons ?? De qui? De què? Com diu Octavi Paz: classes d’anglés i democràcia.

Qui vulgui mirar... que miri, qui vulgui veure.... que vegi.