l'Espoli.

El grup Parlamentari de CiU ens hem reunit a Lleida. Hem visitat el museu, el magnífic museu diocesà. Els ilergetes , Indibil i Mandonio , el romànic, el gòtic. L’orgull i l’autoestima d’una ciutat. També la trista, absurda polèmica. El bisbat de Barbastre- Montsó reclama, ara, la propietat de 113 obres. Com sabem les parròquies de la franja es van segregar del bisbat de Lleida. Una historia de “Separatisme” i d’intriga on intervenen l’OPUS ( Monsenyor Escrivà de Balaguer és de Barbastre) Juan A Belloch , alcalde de Saragossa (PSOE) i estiuejant a Terres de l’Ebre.

A cap lloc del món, a cap, es dona una situació tan absurda, el museu té els títols de propietat, les proves de la compra o permuta. Durant 100 anys les obres han estat en mans del Bisbat de Lleida sense que ningú les reclames. Es sap que sense l’esforç del bisbe Josep Meseguer , amb tota seguretat haurien desaparegut. Si en lloc del Bisbat de Lleida les obres foren en poder del Museu de Nova York o dels Thyssen , no se’ls discutiria la propietat. No passarà res igual a cap lloc del món, a cap. Significaria la fi de molts museus. Una arbitrarietat . Només aquí pot passar. Entre altres coses perquè molts catalans votaran a la gent que atia l’espoli. A PP o a Belloch- PSOE.

L’orgull i l’autoestima de la gent de Lleida ha experimentat un impuls proporcional a la qualitat del Museu. Un molt important impuls. A l’Ebre, tenim possibilitats d’un impuls semblant. Tot un repte.