Conseller, jo l’acuso
Benvolgut (és un dir) Conseller Saura, vostè i jo ens coneixem fa molts anys, i quan dic molts, vull dir prous. Que vostè és capaç de mentir ho sabem vostè i jo, també de fa molts anys. Em va sorprendre la seva reacció a la Comissió del Parlament on es discutia l’incendi d’Horta. Com ja pot suposar, el que em va sorprendre no és que mentís, el que em va sorprendre va ser que encara fós capaç de tenir una reacció prepotent, dient que li repugnava l’actitud de la oposició. Jo que el conec, sé que teatralitzava. A qui menys pot enganyar vostè, és a vostè mateix.
Jo l’acuso: l’acuso d’haver mentit des del primer moment, de saber des del primer moment, i a través del seu comissari Joan Boada, que a Horta hi havia hagut descoordinació, improvisació, i en un moment determinat, pànic descontrolat amb resultats dolosos.
L’acuso d’ haver prioritzat la seva salvació política a l’assumpció de responsabilitats, a l’anàlisi dels fets. L’acuso de convocar precipitadament, a corre-cuita, una comissió al Parlament amb dos objectius: Primer, donar per tancat l’afer. Segon, obligar a l’oposició a pronunciar-se en calent, cosa que li facilitava acusar-la de manca de sensibilitat amb les víctimes. O callàvem, o érem uns insensibles. La mateixa tàctica van utilitzar contra l’alcalde i els veïns d’Horta. En lloc de rebre explicacions havíem d’explicar-nos.
L’acuso d’haver utilitzat (a corre-cuita) el primer informe, que li permetia tancar l’afer, per evitar qualsevol posterior investigació, atribuint l’origen del foc a un llamp. Els hi anava com anell al dit, pretenia que en base a aquest informe es tanquessin fins i tot les diligències judicials. Si les causes eren naturals, ni hi havia causa. “CARPETAZO”. Aquesta era la seva intenció.
L’acuso de refugiar-se darrera els cossos que estan sota les seves ordres, minant la seva credibilitat, i col·locant-los a primera línia de pressió política, sotmetent-los a un fort desgast, enlloc de ser vostè qui assumeixi les responsabilitats que té. Que te vostè , no ells.
L’acuso de mentir intencionadament al Parlament. Vostè, jo i tots les veïns d’Horta sabem que va haver descoordinació. Per això no pot contestar on eren els 13 comandaments que configuren l’organigrama que havia de coordinar els treballs d’extinció de l’incendi. L’acuso d’amagar que no eren al lloc que els hi tocava per que a meitat mati es va donar per quasi controlat l’incendi. Tot i que els veïns advertien de la segura garbinada.
L’acuso de no haver fet arribar als jutjats des del primer moment tots els informes, incloent l’informe “anotacions d’incidències”. L’acuso de no informar al Parlament de les causes de la destitució dels tres comandaments amb responsabilitat a l’operatiu d’Horta.
L’acuso d’utilitzar pressió emocional sobre l’oposició, no nomes invitant a tot els comandaments de bombers. Sabíem molt be on eren el dia de la Comissió. No sabíem i encara no sabem on eren, perquè vostè no ho va contestar, el dia de l’incendi.
L’acuso de mentir sense dissimular-ho, amb prepotència, amb menyspreu. L’acuso d’haver menystingut tots els testimonis de la gent d’Horta, els testimonis dels alcaldes, i finalment, el testimoni d’un dels ferits greus, que explica que no van tenir suficient informació per a prendre les decisions correctes.L’acuso de poc respecte al Parlament mentint i reaccionant amb una prepotència impròpia d’un Conseller.
Parla de repugnància, certament produeix repugnància i indignació. És repugnant que un Conseller sigui capaç d’insinuar que la responsabilitat última és de les pròpies víctimes, repugnància. És repugnant escoltar com un Conseller atribueix part de la responsabilitat a l’evacuació de les BRIF, evacuació que vostè tenia l’obligació de coordinar. És repugnant la desqualificació del Conseller cap els motius de l’advocat que representa les famílies, parlant de “estratègia interessada”. És repugnant que un Conseller es creï la seva particular “zona de seguretat política” escudant-se amb el “secret de sumari” per tal de faltar a la veritat i al respecte degut al Parlament i als ciutadans que representa. Repugna.
Repugna, no sorprèn. Com ja sap , ja li he dit, ens coneixem de fa molts anys ; a qui menys pot enganyar, conseller, és a vostè mateix. Vostè sap millor que ningú fins a quin punt la seva carrera política està basada en la mentida. Jo l’acuso, vostè i el temps són (en seran) el meu principal testimoni.
Francesc Sancho. Ebrediputat.
