No volen ajudar a les persones...

Aquesta setmana passada presentavem una proposta al Parlament per implantar una deducció per despeses sanitàries en l'impost sobre la renda de les persones físiques. Concretament, deduir fins un 10% i un màxim de 300 euros de les despeses fetes pels contribuents en concepte d’honoraris mèdics, despeses de clínica i quotes satisfetes a mutualitats o societats d’assegurances mèdiques, o simplement per la compra d'unes ulleres...

Ple del Parlament (18-03-2009)

Sr. Sancho i Serena:

Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, els presentem avui a la seva consideració el text d’una proposició de llei per tal d’implantar una deducció per despeses sanitàries en l’impost sobre la renda de les persones físiques. De fet, el mateix text es publicava a l’octubre de 2005 i es debatia l’abril del 2006; ara es va publicar el dia 16 de juny del 2008 i el debatem avui, ja, el 2009. [...] Però jo els vull fer una reflexió: són conscients que això, aquesta mesura, ajuda 1.700.000 famílies que van a la privada i que, realment, reforça la seva capacitat dededucció en a renda però que, al mateix temps, això significa una disminució de la despesa per part de la sanitat pública? Són conscients d'això? I, per tant, reforça la fe en el sistema i dóna una..., jo diria, un missatge d'optimisme de cara a la gent que avui és necessari. Són conscients d'això?

El tripartit vota en contra. No aprovant aquesta mesura, el Tripartit gira l’esquena a 1.700.000 de persones d’aquest país que utilitzen prestacions de la sanitat privada fent un esforç en la seva economia familiar, que esdevé un bé públic davant l’insuficient finançament sanitari. Hem de recordar que Catalunya disposa d’un bon model sanitari, amb bons equipaments, bons professionals de la salut i un elevat nivell científic i tecnològic, el problema és la gestió que en fa el Tripartit, precisament aquest model sanitari és mixt, ja que la sanitat pública coexisteix amb una realitat que és que molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya afronten la seva cobertura sanitària de manera privada a través de la seva pertinença a mutualitats o pagant primes a com­panyies d’assegurança mèdica. Tornem a tenir constància que el que l'importa al tripartit és subsisitir, i no mirar pel bé del país i de les persones.

Tal com és no cal ni contar-ho...

Us pengem les darreres declaracions de Carod Rovira. Eren així, són així i seran així. No cal fer cap comentari més.



Aquest matí al Consell Nacional de CDC, Quico Homs ha recordat l’eslògan que Ebrediputats havia preparat per les eleccions estatals: Si tu no hi vas, ells es queden. Ara, si tu no ens ajudes, la gent com Carod s’instal·la, i es creu en dret de dir tot el que vulgue. Us adjuntem l'enllaç que vam publicar Ebrediputats per a la campanya de les estatals. Us recomanem la seva lectura!: http://ebrediputats.blogspot.com/2008/02/si-tu-no-vas-ells-tornen-els-altres-es.html

L’HELIPORT DE MORA I EL GEN CONVERGENT.

Aquest dijous passat es tramitava una proposta de resolució de CIU, defensada pels Ebrediputats. L’havíem formulada a petició de la nostra gent, tant de Ribera com del Priorat. Comentada amb el nostre amic i cap a Móra d’Ebre, J. Pinyol. Al juliol del 2008 ens l’havien votat en contra. Explicant però, que era possible un projecte de Heliport. Varem decidir presentar una proposta de resolució per tal d’anar recordant la necessitat de l’heliport i també per recordar que hi ha una certa inquietud en quan a la possibilitat de perdre l’helicòpter. De fet algun intent de trasllat ha existit. Fer l’heliport és consolidar un bon servei per les nostres comarques.

Comentem la proposta amb els grups del Govern i em comenten que es podrien comprometre a què en 6 mesos el projecte estigués redactat, i en un any obres, però que ens votaran en contra, encara que això els faci quedar malament. No volen que l’iniciativa sigui nostra . Comento la situació a l’amic Pinyol. Em diu “mira lo que interessa no és fer quedar malament al govern, lo que interessa es aconseguir que facin l’Heliport”. Tens raó, li dic. Comento amb la portaveu del tripartit si pot assumir un compromís ferm i a canvi retirarem al proposta. Acceptà i adquireix el compromís en la seva explicació. Queda al diari de sessions . Retirem la proposta.

Advertim però que si en 6 mesos no està el projecte tornarem a presentar la proposta i denunciaríem la seva manca de rigor.

Bon treball, és el gen Convergent. Primer la gent, el poble, el servei que el partit. L’amic Pinyol va tenir molt clares les prioritats. Estarem al damunt, Pinyol i nosaltres. Si no compleixen hi tornarem. En 6 mesos la resposta.

No només de política viu la nació

Publicada amb dos dies de retard, sense perdre actualitat.

Emigdi Subirats ha arribat als 1500 apunts al seu bloc. Quasi al temps es “celebren” els 50 anys d’ocupació del Tibet. “50 years of resistence”. Un poble, una nació. “One people, one nation”. Relaciono les dues dades, de fet relaciono la defensa dels pobles amb l’ebresfera, amb la petita o gran activitat de molta gent que a través de la seva activitat diària defensa la identitat, la diversitat cultural, la personalitat dels pobles. Emigdi en és un exemple (no el descobriré jo) . Com ell diu tenim “divergències ideològiques”. Estic convençut que tenim més coincidències culturals, ètiques i vitals que no pas desacords. En tot cas, com a “republicans” creiem en el diàleg, el respecte i la defensa de les pròpies conviccions. Reconèixer l’intel.ligència i la sensibilitat, és un manera de intentar ser intel·ligent i sensible. La defensa de la pròpia sensibilitat cultural , és la millor aportació a la “Cultura global”. És curiós com molts(no tots) dels que defensen la biodiversitat i l’anomena’t multi culturalisme acaben defensant l’uniformitat, la dissolució de llengües, nacions i pobles, en nom d’una cultura o una llengua superior. Davant l’intent d’uniformització, de cultures i llengües úniques, la diversitat és una riquesa. De fet la CULTURA són LES CULTURES. Lo altre és uniformisme, esterilització. Del contrast neix la creació. De la diversitat la tensió i la novetat. La nació es conquista fent-la , exercint-la, vivint-la, parlant-la, vivint-la. Aquí i al Tibet . No només de política viu la nació.

Emigdi i tants de blocaires anònims en són l’exemple. Felicitats.
Llibertat per al Tibet. Freedom for Catalonia.

QUI GUANYA LES ELECCIONS BASQUES?

Fins fa pocs anys qui tenia més escons a un Parlament, era qui havia guanyat les eleccions. Això sembla ser que sigui el més normal que passi a un País, qui guanya governa. Ara amb les eleccions Basques i Catalanes, sembla ser que qui perd, sigui dit d’un altra manera qui obté menys vots i menys Diputats al parlament, és qui finalment governa.

Aquesta cançó a Catalunya ja la coneixem, del que es tracta és de fer veure que qui perd ha guanyat i a base de repetir-ho molts cops que la gent dubti fins hi tot de qui ha guanyat les eleccions.

Jo vaig tenir el goig d’assistir al míting final de campanya del PNB, la veritat que l’ambient que s’hi respirava era de certa tranquil·litat per guanyar les eleccions, però certa temor de qui podia perdre, finalment es sentís guanyador.

De tots els missatges que va llançar Ibarretxe, em va impressionar quan ell textualment va dir “ es pot explicar millor, es pot dir d’un altra manera, però en política el primer i més important que s’ha de fer és escoltar. Escoltar a la gent “ Aquest fet d’escoltar i treballar en base a la gent és la cosa més important de la gent que ens dediquem a la política.

El poble Basc ha parlat i ara els polítics tenen que escoltar i analitzar els resultats, des del meu humil punt de vista el que no es pot fer és no escoltar els vots dels ciutadans. A Catalunya, ja fa massa temps que no s’escolta el vot del ciutadà i després amb unes majories parlamentaries del tot legals, però èticament impresentables fa que ens trobem amb la situació actual, un desgovern total i una maca absoluta de lideratge.

Ni els Bascos, ni la majoria dels Catalans volem que les polítiques de proximitat, les polítiques del nostre País, es tinguin que dirigir amb comandament a distància des de Madrid. Tots plegats, i per damunt de tot els partits nacionalistes tenim que fer una reflexió......

Al País Basc ha guanyat el PNB, en vots i en escons i per tant sols queda felicitar als amics nacionalistes de la feina feta des de fa molts anys. A Catalunya ha guanyat i guanyarà Convergència i Unió, en vots i en escons i per tant esperem i desitgem que es respecti i per damunt de tot s’escolti la voluntat popular. Aquestos fets de qui perd governa sols passa aquí. Enlloc altre d’Europa s’atrevirien a no escoltar a la gent.

Endavant PNB i felicitats Ibarretxe.

Xavier Pallarès
Diputat

INTERPEL·LACIÓ A LA CONSELLERA GELI: Pel que fa a la gestió de emergències mèdiquesl

Sessió núm. 51 / Ple del Parlament / 4 de març de 2009

Fitxer 29

Interpel.lació al Govern sobre la política sanitària, especialment pel que fa a la gestió de Sistema d'Emergències Mèdiques, SA (tram. 300-00189/08)
Passem al punt vuitè de l'ordre del dia, que és la interpel.lació al Govern sobre la
política sanitària, especialment pel que fa a la gestió de Sistema d'Emergències
Mèdiques, SA. Està presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, i per a la seva exposició pren la paraula l’il.lustríssim diputat senyor Francesc Sancho.

El Sr. Sancho i Serena

Gràcies, senyor president. Bona tarda senyores i senyors diputats, deixi’m començar dient-los una cosa que suposo que entendran, no ens agradaríem, no ens agradaríem, no ens agrada, no voldríem haver de fer aquesta interpel.lació. Vostè, vostès podrien haver evitat, teníem que haver evitat aquesta situació, sí, vostès consellera. Deixi’m senyors, senyores diputats que els posi en antecedents.
A finals del 2006, a inicis del 2007 es va produir la retirada de 84 quatre ambulàncies, totes les de suport vital avançat. I vam preguntar en seu parlamentària, ho recorda consellera?, planava l’ombra de la sospita entorn a la correcta gestió del sistema d’emergències mèdiques. Avui ja no és una ombra de sospita, avui és la seguretat d’una gestió irregular, fets inadmissibles, que en algun cas la Sindicatura qualifica de jurídicament greus, la Sindicatura de Comptes consellera, no Convergència i Unió, nosaltres també, però la Sindicatura de Comptes. El SEM és una empresa pública, propietat en un cent per cent del Servei Català de la Salut, és responsable de la coordinació, seguiment i control del transport sanitari urgent a Catalunya, del trasllat de persones malaltes, un tema sensible, i ha estat gestionat de manera maldestra i irregular. Anem a pams. Vostès, el seu departament, el Sistema d’Emergències Mèdiques va voler unificar en un sol edifici les instal.lacions que estaven en tres, preu 8 milions d'euros. Vam presentar un nou model de transport sanitari urgent a Catalunya, tenien que treure a licitació la gestió del servei, preu 399 milions, o si vol 99 milions d'euros per any, durant quatre anys. Això precisava diverses consultories, la consultoria i la prestació de serveis, preu 7 milions d'euros. Van fer un contracte per a l’assistència tècnica amb el teòric disseny d’un sistema de resposta intel.ligent, parlem ara de 5 milions d'euros, ei!, 5 milions d’euros per duplicat, sistema que havia de substituir la versió actual de Siemens i havia de donar suport als procediments i característiques organitzatives de les línies
de servei d’emergències, el 061 i el 112, també a Sanitat respon, Sanitat truca, i
altres. Ho van adjudicar a una UTE, entre una empresa argentina i el Consorci
Hospitalari, vostès explicaven meravelles, se’n recorden?, un transport medicalitzat,un sistema online capaç de transmetre la situació i les dades del malalt a l’hospital de referència, res ha funcionat.
Van haver de canviar el contracte, entre 6 i 8 milions d'euros més. Nosaltres vam
denunciar les irregularitats el 2002, vostè ens les va negar, què ens diu la
Sindicatura? Em permetran que ho resumeixi, si no, no tindria temps. Si em pregunten si hi ha alguna irregularitat, els diré no alguna, hi són totes, totes. Què ens diu la Sindicatura? Diu, quant al pressupost: Manca d’aprovació formal del pressupost inicial, les modificacions pressupostàries i la liquidació a final de l’exercici; manca d’elaboració del programa d’actuació; dèficit reconegut 6.700.000 euros, més de mil milions de pessetes; desequilibri en l’execució, incompliment de la normativa mercantil; tràmits mercantils que no figuren en el registres, i un llarg etcètera.
Referent a l’edifici diu la Sindicatura, li recordo, diu la Sindicatura: Incompliment de la normativa de contractació pública en l’adjudicació de 5.900.000 euros, adjudicació que es va efectuar de forma directa sense cap procediment. Diu la sindicatura:
L’empresa adjudicatària Nord Container no hauria pogut licitar en no estar classificada com a empresa per contractar amb l'Administració. L'empresa va subcontractar la totalitat de les obres a l'empresa Acciona, contra l’article 115 de la llei on s’estableix que l’import màxim a subcontractar és del 50 per cent –ho diu la Sindicatura–, manca de detall sobre les unitats executades en factures; desviació en l’execució de les obres respecte del projecte inicia.
Quant al contracte de gestió de servei públic de transport sanitari urgent, allò que fa referència a les ambulàncies i el servei mèdic, allò tan sensible, diu la Sindicatura:
Manca de ponderació qualitativa de determinats criteris d’adjudicació prevista en el
plec de clàusules. Ho diu la Sindicatura. I diu: Una exigència que afecte els principisd’objectivitat i d’igualtat que ha de regir l’actuació de les administracions públiques, l’incompliment dels quals suposa, d’acord amb l’informe, una infracció jurídica de caràcter greu. Ho diu la Sindicatura.
I no acaba: Modificacions dels elements contractuals, en el cas de l’Alt Pirineu, un
33,1 per cent d’increment de despesa, un 8,1 per cent d’increment només onze dies després d’haver formalitzat el contracte. Per cert, hi ha alguna relació familiar entre directors de l’empresa adjudicatària i algun directiu del departament com informa la premsa local a Lleida? La hi ha? Què diu la Sindicatura dels contractes de consultoria i assistència de serveis que pugen quasi 7 milions d'euros? Diu: Incorrecta utilització del procediment negociat sense publicitat; incompliment de tràmit i de terminis; no sol.licitud d’ofertes. Ho diu la Sindicatura! Contractes formalitzat a posteriori de l’inici de prestació de serveis; treballs facturats fora de l’objecte del contracte formalitzat; fraccionament de l’objecte del contracte.
Parlem del famós sistema intel.ligent online, la meravella tècnica argentina? Diu la
Sindicatura: El fet que el programari que constituïa el sistema [RCRI #] desenvolupat per l’empresa IHSA, productiu a l’Argentina, no era extrapolable a Catalunya- I diu la Sindicatura: Que han fet vostès pagaments satisfets pels serveis dels quals no s’havia fet recepció. Es va pagar a la UTE argentina, Consorci Hospitalari a l’etapa 1, l’import sense que s’hagués emès cap acta de recepció ni s’hagués conformat la factura corresponent, més de mig milió d’euros. Posteriorment, quan encara no s’havia fet lliurament de l’informe final d’etapa, es va pagar el 30 per cent corresponent a l’etapa 2, 500.000 euros més. Res funcionava. Les ambulàncies apareixien erròniament localitzades per GPS [#] Sanitat respon no responia, no respon, no respon encara.
Pregunti-ho a Terra Alta. El 061 i el 112 no hi eren, ni se’ls esperava i en moltes
ocasions els alcaldes ni els esperem allà. Com el sistema argentí no era extrapolable a Catalunya ho van haver de refer tot, van modificar el contracte, i diu la Sindicatura:


El que havia d’haver fet el SEM era resoldre el contracte i tornar a licitar el nou objecte i les noves condicions.
És a dir, ens trobem davant una novació de contracte tramitada sota la forma de
modificació contractual. Deixi’m dir-li consellera, molt lleig, molt greu, consellera.
Quant al personal, diu la Sindicatura: Hi ha directius que han percebut retribucions
contra el que disposa la clàusula tercera del seu contracte, imports retributius per
compliments d’objectius sense complir els acords de govern, hi ha qui va cobrar
11.000 euros quan per contracte un màxim a percebre era 5.000; Guàrdies de
direcció pagades a qui no formava part de la direcció.
No li parlaré dels [tuarégs #], prou en parla el personal, entri a les web del personal i escolti el que li estan dient consellera, ostentació innecessària, irregularitats, gestió maldestra, els treballadors enfadats.
Li parlaré, però, de l’empresa [GMG #] Creativitat, va cobrar 20.000 euros per un
informe diagnosi del clima laboral, ningú l’ha sabut trobar. Deixi’m preguntar-li, té
alguna relació o tenia alguna relació aquesta empresa amb el personal directiu del
SEM el 2006? Existeix aquest informe pel qual s’han pagat 20.000 euros? Consellera, el 2007 li vam preguntar pels fets, en aquell moment vostè es va posar al costat dels gestors, va justificar els fets, tots, ens els va negar. Avui, no ho denuncia Convergència i Unió, avui tenim l’Informe de la Sindicatura i nosaltres li preguntem a quin costat està vostè? Del costat de la Sindicatura? De l’informe? O del costat de les al.legacions i de les irregularitats? Aquest és el fet substancial que avui estem discutint aquí, on estarà el Govern, al costat de les irregularitats o al costat de la Sindicatura? Què pensa fer?
Vostè avui es troba davant una responsabilitat política que ha d’esbrinar i assumir, no pot continuar amagant els fets, ja ho va fer en seu parlamentària el novembre del 2007, la seva debilitat, així com la debilitat de la gestió del seu departament és
coneguda, no està en qüestió, les irregularitats, però, són inadmissibles. Vostès volen crear oficines antifraus controlades pel Govern. Avui haurem de veure si ens fan cas,si són capaços d’assumir un informe de la Sindicatura de Comptes.
I consellera, no ens digui o no ens acabi dient que algun directiu acabarà assumint la mala gestió i al final se’ls premiarà amb un altre lloc de gestió amb un millor sou en una altra autonomia governada pel Partit Socialista, con ja han fet. No ens ho digui això, vostè avui ha de donar garanties de bona gestió i de defensa d’un bon model d’empresa pública que vostès estan malmetent, estan malmetent de manera maldestra, aquí i en altres empreses públiques. Com tot, això no ho diu la Sindicatura, és evident, tot la resta ho diu la sindicatura, això ho diem nosaltres, però s’endevina.
Consellera, aquest és el repte, espero la seva resposta.
Gràcies, continuarem a la rèplica.

El vicepresident segon

Gràcies il.lustríssim diputat. Per respondre aquesta interpel.lació i en nom del Govern té la paraula la consellera de salut, l’honorable senyora Marina Gelli.

La consellera de Salut (Sra. Marina Gelli i Fàbrega)

Gràcies, senyora presidenta. Senyor diputat, vostè i jo el novembre de l’any 2007
vàrem tenir aquest debat. Per descomptat, és la meva obligació tornar-hi, així com
vaig fer, per descomptat, en resposta a l’Informe, a la Sindicatura de Comptes.
Però permeti’m si us plau contextualitzar , i li demano si us plau rigor en no generar desconfiança en un model d’emergències mèdiques que funciona. Tot és millorable,per descomptat, però vostè sap perfectament que ha estat un canvi radical precisament en aquell moment, en el 2006, on nosaltres vam prendre un seguit de decisions. El Servei d’Emergències Mèdiques, SA, és una empresa pública, SA, des de l’any 92. Al llarg del 2004 i el 2005, vàrem..., després vostè recordarà, senyor Sancho, l’any 99, l’any 2000, l’any 2001, aquest Parlament en comissió i en plenari moltíssimes interpel.lacions, preguntes amb relació a la necessitat de canviar de model de transport sanitari.
Per tant, nosaltres al llarg del 2004, 2005 vàrem prendre un seguit de decisions, es
van executar en el 2006. Quines? Primer, separar el transport i l’atenció a
l’emergència del transport programat. Fins aquell moment ni tan sol sabíem les
ambulàncies que teníem. La coordinació de les ambulàncies anava a càrrec de les
ambulàncies, de les empreses d’ambulàncies, no sabíem ni el que es gastava de
transport programat. Però vàrem prendre una decisió de model, important.
Vàrem prendre una altra decisió, que és la unificació de tres empreses, l’empresa
SMESA, amb SCUBSA, 061 Barcelona i també l’empresa, 061 Tarragona. Vàrem
prendre també una altra decisió, de tres convenis, de tres cultures fusionar-les en
una. Una altra decisió, havíem de buscar una única ubicació per a una central de
coordinació, una seu d’ambulàncies. Teníem en aquell moment, en el carrer Miró, que les ambulàncies estaven a fora, es netejaven a fora. Al carrer Bordeus, a Tarragona. Per tant,, vàrem decidir que necessitàvem una nova nau, i es va buscar diferents naus i finalment es va decidir per una nau d’un polígon industrial d’Hospitalet. També necessitàvem, per descomptat, un element substantiu, les comunicacions, el triatge de sala, que es va fer un concurs per a aquest triatge de sala i dos altres concursos per a les comunicacions de sala, generals, perquè després s’hi van anar afegint molts més serveis i també per [#] de sala fins als recursos dels desplaçats.
Estic parlant d’un canvi importantíssim. Ho dic perquè ho posem en context, i
respondré, per descomptat, com he respost a la Sindicatura, i l’any 2007 hem
solucionat el que la Sindicatura ens deia en el seu informa. De 100 milions a 240
milions d’euros; de 158 ambulàncies bàsiques a 413; de 46 ambulàncies
medicalitzades a 84. Vàrem créixer d’1.500.000 trucades a 5 milions de trucades, amb nous serveis: Sanitat respon, Sanitat tramita, Sanitat truca, Sanitat programa, Codi infart, Codi ictus.
Per descomptat, aquell era un moment excepcional, era un moment d’un canvi de
model que requeria moltes coses. I, insisteixo, fusions d’empreses, conveni, noves
seus, comunicacions, coordinació amb l’U2, amb Guàrdia Urbana, etcètera. És en
aquell context, però jo crec que sóc objectiva, crec que aquell canvi de model ha estat totalment al...
Fitxer 30
...dels ciutadans i de les emergències. Tenim continuades reclamacions, anàlisi de les reclamacions, també de la satisfacció. Hem passat de tenir tres mil professionals a tenir-ne 5.500 professionals. Ara bé, per descomptat, i ho hem acceptat i vostè sap perquè jo vaig venir a aquest Parlament amb vostè a contestar preguntes que avui me les ha tornat a fer abans de l’informe de la Sindicatura de Comptes, el novembre de 2007. I, per descomptat, quan va arribar l’informe de la Sindicatura de Comptes, no podria ser d’una altra manera, i he de dir que vostè sap que el procediment ordinari de control de qualsevol empresa i també del sector públic és primer estem subjectes per descomptat, encara que sigui una SA, a auditories. Se les mirin les auditories. Per descomptat també a intervenció i,per descomptat també allò que diu la Sindicatura de Comptes, no només nosaltres hem estat treballant, hi insisteixo, amb la Sindicatura de Comptes en els tres grans blocs dels aspectes que vostè ha comentat i que jo també comentaré, sinó esmenant a partir del 2007. I, de fet, a partir del 2007 i el 2008 nosaltres amb el Departament d’Economia,a més amb canvis molt substantius de la Llei de contractacions, ens hem posat a disposició de ser una empresa que ha estat trobant al llarg del 2007 molts elements de canvi com per exemple el [#] unificat i moltes altres qüestions. Dic això perquè hem esmenat.
I jo he reconegut per descomptat que van haver-hi, no dic il.legalitats, errors, que va haver-hi per la seva especificitat del moment i per la seva excepcionalitat, qüestions que no havien d’haver succeït. I ho he dit, i ho hem fet i ho hem canviat.
Tres grans blocs d’aspectes. Primer amb relació a aspectes de la gestió
pressupostària i financera, atès que era una SA inicialment..., i no ho dic per justificarho, sinó són les al.legacions que li dic que les hem esmenat. El fet que aquesta sigui
una SA era les discrepàncies o les divergències amb relació a la comptabilitat que
havíem de portar. D’acord, ens hem sotmès a les recomanacions que diu totes i
cadascuna, en com imputem comptablement, ja li he dit, que l’empresa igual que
altres empreses com l’empresa pública Pere Virgili ha estat subjecte l’any 2007 i el
2008 d’exemple de com nosaltres hem de garantir transparència sense perdre
flexibilitat en el sector d’empreses públiques i consorcis.
Per descomptat també allò que consideràvem que havia d’anar en el consell
d’administració i veuran vostès com hem portat amb caràcter tant retrospectiu com
continuat tot allò que considera la Sindicatura de Coptes que no s’havia passat pel
consell d’administració. I així cada un dels elements que han estat contestats no
només contestats, sinó esmenats al llarg del 2007. En el segon bloc, amb relació a la contractació. Hi va haver diferències, anàlisi i recerca de quines eren les naus propícies, estic parlant d’un canvi d’ubicació de tres edificis d’un increment de doblar el seu espai. I es va signar, vostè ho sap
perfectament perquè li vaig contestar al novembre del 2007, una empresa o una nau industrial propietat del Banc de Sabadell amb un arrendament financer [#] amb una empresa que vam fer una reserva perquè necessitàvem treballar amb ella perquè era una nau important i després havíem de, a més a més, veure si era compatible amb les [#] totes comunicacions que nosaltres havíem d’aplicar perquè ara, a més a més, hi tenim la central de coordinació de l’112.
I, per tant, vostè sap perfectament els perquès i les al.legacions que hem fet i els
canvis que hem fet, i ho sap, senyor Sancho, ho sap perfectament. I no..., no dic que no hàgim comès errors que no hàgim comès errors en aquell moment.
I en el tercer bloc –en el tercer bloc–, d’anàlisi de la Sindicatura, aquí sí que voldria
dir-li..., i ho sap també, nosaltres hem de compatibilitzar per la falta de professionals com fem amb [#] l’altre sector i per això jo vaig portar un acord de Govern que els professionals treballin, evidentment amb caràcter voluntari, a [#] més de dos llocs del sector públic, personal mèdic i d’infermeria, que facin hores extraordinàries voluntàries, s’entén, per poder cobrir tots els torns. I, per descomptat també necessitem directius, no parlo d’alts directius, sinó directius que estiguin de guàrdia permanent, perquè des dels cremats de Gavà fins a qualsevol cosa s’hi presentin i facin la coordinació.
Dic això perquè en tot cas aquest era l’error de no haver quedat clar en la relació en el consell d’administració de què pagàvem a cadascú. Però en aquest cas és totalment
justificable pel model d’empresa que és una empresa que té moltes més diferències a les habituals amb relació al sector sanitari.
I li torno a dir, igual que li vaig dir al novembre del 2007, hi han hagut per la seva
especificitat excepcionalitat, hi va haver errors que han estat esmenats, el mateix
gerent d’aquella etapa ja no hi és i vostè ho sap com jo, perquè consideràvem que
segurament..., i no dic que la culpa fos de gerent, estic parlant del que succeït el 2007 i el 2008. Tindran vostès a més a més...
Senyor Sancho, vostè és diputat fa temps, sap que aquest Parlament té una Comissió de la Sindicatura de Comptes, el lloc on es debatran també, per descomptat, només [#] faltaria, temes. Per tant, no dic que ens poguéssim estalviar perquè és el contrari.
Aquesta és una consellera que té molts defectes, però li asseguro que mai em fa
mandra, tot el contrari, de venir no només a comparèixer, sinó vam estar quatre hores vostè i jo parlant d’aquests mateixos temes el novembre del 2007.

El vicepresident segon

Gràcies, honorable consellera. Per al torn de rèplica té la paraula l’il.lustríssim diputat senyor Francesc Sancho.

El Sr. Sancho i Serena

Gràcies, president. Consellera, em sap greu la seva resposta i em sap greu pel que implica que vostè assumisca responsabilitats al nivell que les acaba d’assumir avui. Fins ara la responsabilitat era del gerent, a partir d’ara la responsabilitat és de vostè, és de vostè exclusivament.
Vostè ens ha vingut aquí i s’ha ficat al costat de les al.legacions i no al costat de
l’informe, vostè ens ha llegit les al.legacions punt per punt –punt per punt–,
al.legacions que vam presentar, que estan signades, el 10 d’octubre del 2008, no el 2007, el 10 d’octubre del 2008. Tot lo que vostè ha dit ho diuen a les al.legacions, ho diu la Sindicatura. Entenen que les al.legacions transmeses són explicacions que confirmen la situació descrita a l’informe o perquè no es comparteixen els judicis exposats en aquelles o perquè contenen informacions que no es corresponen amb els fets analitzats, los ho diu la Sindicatura i vostè ve aquí a insistir i a ficar-se al costat de les irregularitats. És un error polític de molta magnitud, consellera.
El mateix que va fer al novembre, vostè no pot venir aquí i dir-me a mi que m’ho va
contestar al novembre, quan jo no li he tret. No li he tret perquè en aquest Parlament mentir és greu i sé que algun president que es poden dir mentides però que no hem de dir que els diputats menteixen, doncs sí, consellera, menteix algun diputat i menteix alguna consellera. I li demostraré, menteix!
Vostè al novembre del 2007, quan li pregunto quan era i com s’havia fet l’edifici, em diu que era un edifici de lloguer i em diu –i em diu– «No, no... », quan jo li pregunto el preu em diu, «No, no, ara li ho preguntaré per descomptat a part que no estava la pregunta concreta i per això no la tinc, ara m’ho acaben de comentar 35.000 euros mensuals són el lloguer d’aquesta nau i, per tant, no vol dir que..., vostès les coneixen, són molts metres quadrats. La inversió ha anat a càrrec de l’empresa.» I això [#] em diu i quan es reuneix amb mi em torna a dir que és un lloguer. I no és un lloguer, són 71.000 euros de lloguer, no 35.000, i la despesa no va a càrrec de l’empresa. La despesa, que acaben sent vuit milions d’euros, ho diu la Sindicatura els ho diu la Sindicatura– són vuit milions d’euros. vostè ha mentit al Parlament i m’ha mentit a mi en privat i en públic i això demostra fins quin punt vostè està assumint responsabilitats que potser no li pertocaria. Aquesta és la gravetat del tema del SEM.
Després al gerent el van enviar a Mallorca on el Partit Socialista l’ha resituat amb un millor sou. Aquí nosaltres no callarem, consellera, no ens pot mentir d’aquesta
manera sistemàticament, no pot venir al Parlament i mentir-nos, no pot amagar
responsabilitats, ha d’assumir les responsabilitats polítiques, sap per què? Perquè
nosaltres tenim un bon sistema sanitari, perquè les empreses públiques han funcionat permanentment, perquè sort del sistema sanitari, i vostè vénen i contextualitzen. Oi tant, que contextualitzen! Me diuen «És que per explicar això hem de contextualitzar.»
Evidentment, tot té un context. I com deia Kant, tot té una explicació, tot és racional. El problema no és aquest, el problema és si és legal, i no ho és legal, és irregular.
Vostès contextualitzen dient-nos «És excepcional.», com la sequera, com cada un
dels seus problemes, tots són excepcionals, tots són excepcionals i irrepetibles. Però,

escolti, per excepcionals que siguin, vostès tenen mecanismes per gestionar bé i per complir la llei. Quan no compleixen la llei i menteixen al Parlament, incorren en
responsabilitats polítiques greus, consellera.
Jo li demano que, quan vingui aquí, rectifiqui, digui la veritat, reconegui les mentides i col.loqui la situació i la responsabilitat política on ha d’estar, perquè si no està assumint vostè una responsabilitat política, i poder la honra acabar defensant tot aquest esquema de directius que té, que tot el sistema ja està parlant de debilitat en la gestió i de manca –de manca– de professionalitat en la gestió. Un sistema mal gestionat pot ser bo, però acabarà sent dolent, el sistema és bo. Les empreses públiques són un instrument de gestió molt bo, però vostès l’estan utilitzant malament. I tant que anirem a la Sindicatura i a la Comissió de Sindicatura! Consellera, vol que li vagi rellegint alguna més de les seves respostes? Lo que ens deia en aquell moment?
Sap que és una mentida darrere l’altra? Vostè, aquí les té, consellera, ara en baixar li donaré i se les repassa. Vostè ens va dir que la inversió anava a càrrec de l’empresa i la Sindicatura ens diu que la inversió la paga el SEM i que al damunt han fet una adjudicació directa, sense cap procediment, amb tots els defectes administratius i legals, sense tenir en compte la Llei refosa de contractes, sense tenir en compte cap de les qüestions que s’han de tenir en compte en dret administratiu. I ens diu «Oh, és que és una empresa pública.» Home, i tant que es una empresa pública! I tant que és una empesa pública! Que està fent un servei públic, no és qualsevol empresa pública, és l’empresa pública que gestiona un servei públic com les ambulàncies. Vostès ho han gestionat malament i damunt han tingut mals resultats i, en alguna ocasió, aquests resultats han tingut conseqüències de salut i vostè ho sap. I vostè ens va acabar negant en aquest Parlament si les ambulàncies portaven o no portaven el personal i la Sindicatura els ho diu, no compleixen, consellera.
Per tant, espero que ara al torn de rèplica sigui capaç de ficar la responsabilitat
política on està, assumir-la, prendre les mesures que ha de prendre i garantir de cara al futur que les empreses públiques de la Generalitat seran gestionades d’acord a llei.
Perquè si no, estarà en sospita tot el seu sistema de gestió, de fet, ja ho està,
consellera, difícilment ho poden solucionar.
Sessió núm. 51 / Ple del Parlament / 4 de març de 2009
13
Espero la seva rèplica.

El vicepresident segon

Gràcies, il.lustríssim senyor diputat. Per al torn de rèplica, té la paraula l’honorable
consellera senyora Marina Geli.

La consellera de Salut

N’està convençut que no hem millorat el sistema sanitari els últims cinc anys? N’estàconvençut que la nostra gestió és pitjor que la seva? N’està convençut que és menys transparent del que era la seva? N’està del tot convençut? Almenys igual, em sembla que compartim model.
Em vaig equivocar amb la xifra...No, no, perdona, m’ho he llegit tot, vostè sap que em preparo bé les interpel.lacions i m’he llegit tot el que vaig dir al novembre del 2007. I fixi’s que hi ha un interrogant després dels 37.000 euros, perquè no constava i no ho portava preparat. I vostè sap que li vam passar tots els informes posteriors. I quan li vaig dir que la inversió la feia l’entitat que nosaltres havíem contractat, l’empresa, l’empresa [#], l’empresa. Però vostè sap, reconegui, senyor Sancho, que vostè ha tingut accés i és un costum del departament donar-los tot el que nosaltres... No, no, és així –és així– i vostè s’ho va repassar. I li he dit que hem esmenat tot allò que ens ha demanat la Sindicatura de Comptes, és així.
Vostè abans en parlava i no he tingut temps de comentar-li per què s’havien
contractat empreses, doncs, d’assessoria, etcètera, [#] estic parlant d’un pressupost de 240 milions d’un canvi de model importantíssim, que si vostè nega la millora del canvi de model, és que nega la realitat. Es passegi per Catalunya. I a més a més ja vam fer el que havíem de fer amb els canvis que havíem de fer de persones també l’any 2006. Per tant, escolti’m...I per altre costat, amb relació als temes de l’empresa argentina consorciada amb el consorci hospitalari, vostè sap que ha anat a ser l’aplicatiu del Sanitat respon, on tenim entre tots els sistemes de Sanitat respon, gairebé cinc milions de trucades.
Perquè en aquest curs, de les altres dues [#] pliques de comunicacions que va
guanyar Siemens, hem anat articulant una sala de comandament, que em sembla que
vostès l’han vingut a veure, que ara estem fent la transició cap a l’112 i el
Departament d’Interior també està a la mateixa seu i ubicat.
I, per tant, han estat decisions que s’han hagut de prendre per l’efectivitat. Les
responsabilitat circumscrites del que diu la Sindicatura no..., les al.legacions són el
que contesta el Govern, o el departament en aquest cas, l’empresa del Servei Català de la Salut, i això no vol dir que no...
fet cas al que ens ha dit la Sindicatura de Comptes; són dues qüestions diferents.
Per tant, escolti'm, el que a mi em sap greu, senyor Sancho, és que vostè digui que jo menteixo. Vaig poder cometre errors en aquell moment perquè no n'havia fet..., en aquest cas, ja li he reconegut. I, després, vostè ha estat informat, ha estat parlat mil vegades amb vostè sempre que ha demanat... No, no, no, seriosament. Jo el que vull és tornar al que els deia, que entenguin, eh?, la complexitat i la necessitat de la flexibilitat, de l'especificitat, de l'excepcionalitat que, en aquell moment de fusió de tres empreses, de canvi de model, anteriorment de desconeixement, fins i tot –i vostè ho sap–, no hi havien registres de trucades, anaven a càrrec de les mateixes ambulàncies, no sabíem el que gastàvem en transport ni urgent ni sobretot el programat perquè hi havia una fusió.
Vostè em diu: «A l'alt Pirineu s'incrementa.» Sap quant pagaven fora del concurs? El 20 per cent abans de l'any 99 –el 20 per cent. Era legal? No, no, no. Onze dies
després perquè vam decidir a l'alt Pirineu –i li vam explicar i li vaig explicar– de
fusionar el transport sanitari urgent i el programat a l'alt Pirineu perquè la baixa massa crítica, eh?, d'aquell lloc justificava el canvi.
Ho sento però aquest és el relat, l'explicació certa d'un model que l'hem de defensar conjuntament, assumint errors, assumint correccions i canvis que hem fet. Vostès saben que el 2007 i el 2008, eh?, doncs, la sindicatura, les seves observacions, els seus comentaris..., tornaran, per descomptat, a la comissió... I tant, només faltaria.
Estem sotmesos –hi insisteixo– a altres controls –com no pot ser d'una altra manera–des de les auditories fins a la mateixa intervenció del Govern de la Generalitat.
Moltes gràcies.
El vicepresident segon

Gràcies, honorable consellera.

EL NACIONALISME(espanyol)CONTRA L'ESPANYA DELS POBLES.

Per primera vegada en segles, (en període democràtic) el nacionalisme espanyol pot governar totes les nacionalitats històriques. Un èxit de l’estratègia socialista en sintonia amb el PP i la llei de partits. A una de les tertúlies d’ahir s’expressava la satisfacció de fer fora del govern basc al PNB. Als “nacionalistes”. Fals!!!! Al Govern basc hi hauran nacionalistes. Espanyolistes o bascos, però nacionalistes . Una coalició d’espanyolistes de sempre o els guanyadors de les eleccions defensors de la personalitat del poble basc. El “Antes roja que rota” cobra actualitat , si mai l’havia perdut.
La satisfacció del tertulià socialista no es veia enterbolida per la presencia d’independentistes al govern tripartit. En posició SUBORDINADA i al servei de la seva estratègia. Ho tenen clar. Volen els nacionalistes dels pobles o fora del Govern o subordinats als nacionalistes de l’Imperi(o si voleu subordinats als nacionalistes de la gran Espanya o de l ’Estat).
Es legítim? El pacte de PP- PSOE – Rosa Diez? És legal? 100 mil vots nuls ens contemplen. Serà legítim, serà legal però seria una vergonya democràtica.
Tot és culpa del PSOE o del PP?? No!!! Certament hem fet errors. El mon catalanista ha fet, hem fet (Tots) errors. Però continuar subordinats, sense poder-lo condicionar, a l’estratègia de l’espanyolisme és un suïcidi, o si es prefereix una mort assistida.

TOS ELS COLORS DEL VERD. GORA, GORA, CRIDEN FORT.

Parlo amb Xavi (Pallarès), torna del País Basc. M’expressa una certa preocupació i un tint d’esperança. Unes eleccions importants, com totes. Aquestes importants i diferents. El PSOE pot governar per cel, mar i terra a tots llocs, o a tots els llocs on és important governar. Les velles i mai resoltes qüestions nacionals poden quedar arraconades. Aquí allí i més enllà.
Però les eleccions al País Basc són diferents no nomes per això , ho són per que es resoldran havent conculcat el dret al vot d’una important part del electorat. L’esquerra abertzale s’ha quedat sense dret al vot. Un part important del poble basc s’ha quedat sense dret al vot. Podem callar ? Poden callar els demòcrates , sense deixar de ser demòcrates? . Els partits comunistes de tot el mon predicaven la revolució , la presa del poder , el leninisme etc. El món civilitzat i democràtic els invitava a utilitzar la via política. Experiències com Irlanda i el paper del Sein Fein reforcen la legitimitat democràtica. No s’ il.legalitza la idea, es il·legal l’acció. Certament la situació al País Basc és molt complexa i cal condemnar la violència. Amb contundència. Però no és pot conculcar la llibertat democràtica. Fins i tot és pot (podria) entendre, amb moltes reserves, la il.legalització de certes formacions polítiques. El que una veritable democràcia no pot admetre , una volta ilegalitzada H. B. , és que els seus seguidors no puguin formar ni una agrupació d’electors, que no tinguin dret a ser elegits o votats. Quan individualment no han estat ni jutjats ni inhabilitats. Se’ls hi conculca un dret democràtic . Després uns i altres parlaran de la utilització política de la justícia. Cinisme, poder i demagògia.

Condemno la violència , crec que l’estat democràtic ha de lluitar amb totes les armes contra qualsevol banda criminal i terrorista . L’arma és la legalitat i el respecte als drets democràtics.

Un demòcrata no pot però callar quan els drets (a la vida o a la llibertat) de totes les persones no estan garantits. Quan es conculca el dret al vot, els drets conculcats no són els d’uns quans , són els de tots. La responsabilitat no és tampoc d’uns quans és de tots. Callem , atorguem o fins i tot ens fem còmplices. Mentre amb la boca petita opinem, amb la cara alta hi ha qui es presenta amb llistes conjuntes al Senat o governem junts uns i altres. PP i PSOE tenen per objectiu callar les idees d’una part del nacionalisme. Sospito que voldrien acabar amb certa concepció del nacionalisme. Aquí i allí i allí o aquí uns i altres ens fem còmplices en major o menor mesura.

Els veritables demòcrates no podem (o no tindríem) col·laborar ni callar ni aquí ni allí.
Les eleccions al País Basc són diferents: Jo les voldria iguals, amb drets per tothom.
Cridar “ Visca la llibertat del País Basc” es com cridar “visca la llibertat”. Voldria que no es moris l’esperança. GORA , GORA CRIDEM FORT.

NO ÉS L’ECONOMIA. ÉS LA PSICOLOGIA!!!

No puc resistir la temptació de reproduir part d’una carta al director apareguda a la Vanguardia. Em sembla lúcida i significativa. Diu :

“Que a les 9.30 del mati (minuts després d’obrir la Borsa de Madrid) un comentarista radiofònic doni com a males noticies, les petites oscil·lacions a la baixa de determinats valors de l’Ibex 35, això no és informació econòmica , això és alarmisme.

Que es qualifiqui de “mala noticia”, la previsió de que l’economia xinesa solament creixerà un 7% ( venia creixent per damunt del 10%) això també és alarmisme.

Que es comencin els telediaris i les portades dels diaris, dia rere dia, amb informacions negatives dibuixant un panorama ombriu sense expectatives de futur , això també és alarmisme.””......................................”Que funcionaris que tenen el sou assegurat diguin que gastem menys per lo que pugi passar , és alarmisme”..........”Penso que no és l’economia la que deu establir el diagnòstic de la situació , sinó un altra ciència, la psicologia, que estudia el comportament humà” signa un economista de Premia de Mar.


M’agrada la carta i comparteixo gran part de la seva reflexió. En un moment que els tipus d’interès , a la baixa, fan que moltes hipoteques vegin reduïda la seva quota en 100 o dos cents euros mensuals , en que els preus , la gasolina, mostren una moderació que ens permet afirmar que la renta d’una família , la capacitat adquisitiva d’una família amb treball serà superior aquets juliol que el passat. No és pot fer alarmisme , algun aspecte positiu podríem destacar.

Certament junt a això la crisis financera, els bancs , els governs mostren una inseguretat que alimenta l’atur i el pessimisme. Amb tot un cert optimisme ajudaria i no poc.

El desori però és generalitzat i de vegades interessat; de psicòleg i per fer-nos–ho mirar. Deixem de part Espanya i “l’escopeta nacional” .De psicòleg. Aquí, un Govern de psicoanàlisi.

Aquell que tindria que intentar posar ordre al seu govern i sumar esforços es dedica a desqualificar. Montilla acusa a Artur Mas de fer propostes poc serioses i poc solvents. Ho diu Montilla, oblidant que la majoria de propostes de Mas estan avalades per empresaris, petits emprenedors , experts, gran part de la societat civil. Ho diu Montilla un molt entès expert en economia. Ho diu un President que quan parla, millor dit quan llegeix el que li preparen, recorda inevitablement la seva excel·lència intel·lectual. La capacitat dels socialistes per ajudar a sortir de la crisis és coneguda per tothom. La capacitat de Montilla per explicar, liderar i injectar optimisme és providencial i reconeguda mundialment. De psicòleg.

Tot i el president que patim, del tripartit que ens habita. Segueixo afirmant que no hi ha lloc per l’alarmisme o la depressió. Baixen els interessos i la gasolina i en pocs mesos podrem canviar de govern. Lo dit, ni depressió, ni alarmisme. Optimisme i canvi. De manual , de psicòleg.

ARA LLEIDA

L’adjudicació del servei de transport sanitari urgent de les comarques de Lleida i dels Pirineus al 2006 va ser recorreguda davant el jutge.

L’escàndol derivat de la gestió del servei d’Emergències Mediques no té aturador. Ara Lleida. L’informe de la Sindicatura de Comptes publicat aquesta setmana senyala “irregularitats” en la contractació i adjudicació del transport sanitari d’urgències als Pirineus.

L’informe destaca un increment del 33% en els pagaments anuals a l’empresa concesionària Transport Sanitari de Catalunya SL, dirigida segons informa el diari Segre per la dona del director de l’ICS a Lleida el 2006 , Rafel Ballús.!!!!! Certament una situació delicada per la conselleria de Salut. Un escàndol de dimensions importants. Cal recordar que treballadors del SEM van denunciar en el seu dia l’ utilització de Tuaregs per part de directius del SEM , al temps que es denunciava la manca de criteris en quan l’ idoneïtat dels vehicles i més a les comarques dels Pirineus.

De l’informe de la sindicatura se’n desprenen irregularitats greus i parla de “Manca de ponderació qualitativa en determinats criteris d’adjudicació “..... “ l’incompliment dels quals suposa , d’acord amb l’informe, una infracció jurídica greu” Tot això és molt més greu si és demostra relació familiar entre el director de l’ICS a Lleida i l’empresa adjudicatària.

Preguntarem, preguntarem al Parlament. Quines són les causes d’un increment del 33% en el pagament? Quines millores en el servei a les comarques dels Pirineus responen a aquest increment? Què pensa fer la conselleria davant l’informe de sindicatura que posa en dubte que s’hagin respectat els principis de lliure concurrència?? Coneix el departament i la consellera si hi ha relació familiar entre el que era director de l’ICS a Lleida i la direcció de l’empresa Transport Sanitari de Catalunya SL ? Quines mesures pensa prendre? Finalment preguntem qui assumirà la responsabilitat política de tant disbarat.?

Ara Lleida!!!!

Contradiccions de la Consellera Geli en seu parlamentària sobre el SEM

sem[1]

Publish at Scribd or explore others:

HO PODEU TROBAR DE LA PÀGINA 29 A LA PÀGINA 39. NO TÉ DESPERDICI !

Informe Sindicatura de Comptes sobre SEM

Informe Sindicatura

Publish at Scribd or explore others:

Podeu trobar aquest informe al següent enllaç de www.sindicatura.cat: http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/22_08_ca.pdf

Resum Informe Sindicatura de Comptes

Us adjuntem un resum de l'informe sobre el sistema d'emergències mèdiques de la Sindicatura de Comptes.

Nota Informativa Informe Sindicatura

Publish at Scribd or explore others:

Aquest document el podeu trobar al següent enllaç de www.sindicatura.cat: http://www.sindicatura.cat/c/document_library/get_file?folderId=20233&name=DLFE-2907.pdf

S.E.M.DÉU MEU QUIN ESCÀNDOL!!!!!!!

El Sistema d’emergències mèdiques va tenir que retirar més de 80 ambulàncies per problemas d’estabilitat. CiU varem fer preguntes en seu parlamentaria a la consellera Geli.

La pregunta:

El Sr. Sancho i Serena

Sí, la pregunta és: es fa un pla per a unificar els tres edificis,
les tres centrals, en una única central a l’Hospitalet;
es construeix un edifici; el concurs de l’edifici ha seguit
tot aquest reguitzell de condicionants dels concursos
públics? Han fet concurs públic? Com s’ha adjudicat
aquest concurs públic? Qui hi ha participat? Quines
condicions i quin plec de condicions? I s’ha fet exactament
amb tots els plecs de condicions i amb totes les
condicions d’una administració pública, o s’ha seguit
una altra via, consellera?

La Resposta:

La presidenta

Té la paraula la consellera.
La consellera de Salut
Gràcies. Vostè coneix perfectament, primer, que és de
lloguer, eh? I, per tant, és de lloguer. I, com a empresa,
vam fer una reserva de lloguer d’un espai molt important
per acabar amb una situació que no podia continuar,
que era: teníem un edifici de l’Ajuntament de Barcelona
llogat al carrer Joan Miró, un altre al carrer Bordeus per
a la resta de Catalunya i un altre –la central de coordinació–,
també de lloguer, a Tarragona. I encara un altre,
de la seu corporativa, a Diagonal.
I evidentment amb aquest canvi necessitàvem una sala
ja amb el més ampli... Es fa, per tant, una reserva de
lloguer inicial que permeti la millora dels espais amb els
requeriments que necessitàvem, eh? I aquest és el que
es va fer, evidentment, seguint els passos d’una empresa
pública com és SEMSA.


L’informe de la Sindicatura:


c) Incompliment de la normativa de contractació pública
L’adjudicació de les obres d’adequació de la seu de l’Hospitalet de Llobregat es va efectuar
de forma directa, sense cap procediment. Així, doncs, es van incomplir els preceptes
de la normativa de la contractació administrativa, atès que per a la contractació d’obres
per imports que superen els llindars comunitaris era preceptiva la publicitat al DOUE i el
compliment de les prescripcions de la llei relatives a la capacitat de les empreses, la
publicitat, els procediments de licitació i les formes d’adjudicació.
Per altra part, d’acord amb l’article 25 de la Llei de contractes, l’empresa Nordcontainer, SL
no hauria pogut licitar aquesta obra, en no estar classificada com a empresa per contractar
obres amb l’Administració. A més, aquesta empresa va subcontractar la totalitat de les
obres a realitzar a l’empresa Acciona, SA, contra el que preveu article 115 de la Llei de
contractes, on s’estableix que l’import màxim a subcontractar ha de ser el 50% del preu del
contracte.
d) Manca de detall sobre les unitats executades en les factures……..

Parlament

Pregunta:

La presidenta
Gràcies. Per repreguntar, té la paraula el senyor Sancho.

El Sr. Sancho i Serena
Ens podria explicar, consellera, quan costa el lloguer?
Per quants anys s’ha fet? Com s’ha adjudicat? Com s’ha
triat el lloc? A qui se li ha adjudicat? Quin és el cost
real d’aquest lloguer?

La presidenta
Té la paraula la consellera.

La consellera de Salut
Nosaltres el que fem és buscar, per descomptat, com
fem habitualment amb els altres locals, i es requereix...,
a fer un requeriment i es miren diferents locals. I l’empresa
sempre té la possibilitat, en aquell moment, d’ubicar-
se en un lloc que era estratègic, perquè també necessitàvem
un parc suficient. I es contracta de lloguer una
nau que ja estava feta, a la Fira –al costat de la Fira–, a
una empresa: Nordcontainer.
I, per tant, se li diu a l’empresa que ha de fer ella les indicacions,
per valor de 6 milions d’euros, diríem, de reformes
internes fins que nosaltres, per descomptat, poguéssim
ja decidir la instal·lació definitiva en aquests espais.
La presidenta
Gràcies. Passaríem a la segona pregunta d’aquest bloc
tres. Té la paraula el senyor Sancho.

El Sr. Sancho i Serena
Vostè em parla d’un cost de 6 milions d’euros de reformes.
No m’ha contestat a l’anterior pregunta, consellera.
Vull dir, m’és igual que passi el temps o no. És
a dir, li ho torno a repreguntar, torno a fer la pregunta:
6 milions d’euros, que paga la reforma l’empresa; quant
paga l’Administració de lloguer? Durant quants anys?
En quines condicions? I, si han tingut contrastats altres
pressupostos per a decidir el lloguer?
(La presidenta dóna la paraula a la consellera de Salut.)
La consellera de Salut
Ara em passen exactament la quantitat de lloguer. Per
descomptat, eh?, jo és que insisteixo que confonem els
instruments amb la finalitat absolutament legítima i des
de legalitat. No pot vostè pensar que...
Nosaltres hem estudiat, per descomptat, tots els elements
abans de decidir aquesta instal·lació, eh?, fins i
tot, espais propis del departament, que no en teníem.
I aquesta empresa va seguir els procediments ordinaris
de contractació, eh?, d’aquesta..., amb un lloguer amb
opció de compra, que és l’altre element, eh? Vostè sap
que vam fer una reserva, l’opció de compra, per quinze
anys, eh?, doncs, que és...
El que nosaltres paguem, ara m’ho buscaran; si continua
vostè, li passaré, doncs, el que paguem de lloguer
cada any.


la presidenta
Per a la repregunta, té la paraula el senyor Sancho.
El Sr. Sancho i Serena
Consellera, no li demano que m’ho passi. Demano que
ho digui al Parlament. Quant paguem de lloguer? Quant
és l’opció de compra? Quant val? Com han decidit això
i amb quins altres costos ho han comparat? Li demano
que ho digui.
Gràcies.
(Veus de fons. Pausa.)

La consellera de Salut

No, no, ara li ho preguntaré. Per descomptat..., a part
que no estava la pregunta concreta i per això no la tinc,
eh? Ara m’ho acabaran de comentar. Trenta-cinc mil
euros mensuals són el lloguer d’aquestes naus, eh?
I, per tant, vol dir que..., vostès les coneixen, són molts
metres quadrats. La inversió ha anat a càrrec de l’empresa,
eh? I, per tant, enteníem que aquesta era una
opció absolutament a dintre dels preus de mercat que
nosaltres trobàvem.
(Pausa.)


MENTEIX , MENTEIX AL PARLAMENT, MENTEIX EN LES XIFRES, MENTEIX EN TOT. ÉS CREU EN DRET AMENTIR.


EL QUE DIU l’INFORME DE LA SINDICATURA:

En data 8 d’agost de 2006 el SEM, l’empresa mercantil Nordcontainer, SL i el Banc de
Sabadell van formalitzar un contracte de sotsarrendament de l’edifici. Mitjançant aquest
contracte l’empresa Nordcontainer, SL, va cedir l’immoble en sotsarrendament al SEM per
a la instal·lació de serveis i dependències pròpies i el SEM es va comprometre a una
contraprestació de 71.920 € mensuals, IVA inclòs, actualitzables en funció de l’índex de
preus al consum per a Catalunya. La durada dels acords mencionats s’estableix per un
termini de deu anys, prorrogables de cinc en cinc fins a un màxim de vint anys.
En la clàusula quarta de l’esmentat contracte les parts van convenir l’execució per part de
Nordcontainer, SL de les obres d’adequació de l’edifici a les necessitats funcionals del
SEM, d’acord amb el projecte executiu elaborat per GPO Ingeniería, SA, i per un pressupost
màxim de 6 M€, IVA inclòs.
El 8 de setembre de 2006, un mes després de formalitzar el contracte de sotsarrendament,
Nordcontainer, SL, va facturar els treballs realitzats a la nau fins a la data, per
4.003.970,65 €, IVA inclòs, que el SEM va pagar íntegrament el mes de novembre del
mateix any. Aquesta factura no presentava el desglossament dels amidaments i preus
unitaris de les diferents unitats d’obra facturada, per la qual cosa no permetia verificar
l’execució real o les desviacions, si escaigués, respecte dels amidaments previstos en el
projecte executiu inicialment aprovat.
El 23 de novembre de 2006 Nordcontainer, SL va suspendre l’execució dels treballs
d’adequació de la nau i va abandonar les obres, deixant, com es desprèn de l’informe
tècnic elaborat pel SEM sobre l’estat de les obres a la referida data, un llistat de 337 punts
d’actuació pendents d’execució, entre els quals es trobava la finalització de les
instal·lacions de climatització, el muntatge de les càmeres de seguretat, la substitució del
grup electrogen provisional i l’adequació del taulell de l’entrada principal. Després de
diverses reunions entre el SEM i Nordcontainer, SL, en el decurs del primer trimestre de
l’any 2007, les obres van ser reiniciades el mes d’abril, amb l’acord d’executar, a més dels
treballs pendents, altres treballs necessaris, no inclosos en el projecte executiu inicial.
Abans de tancar l’exercici 2006 el SEM va enregistrar a l’epígraf Factures pendents de
rebre del passiu del Balanç la despesa derivada de l’import restant del pressupost
d’execució del projecte, d’1.993.584,84 €.
El mes de maig de 2007 Nordcontainer, SL va emetre……..


LA CONSELLERA VA MENTIR AL PARLAMENT VA AFIRMAR : "La inversió ha anat a càrrec de l’empresa" : MENTIRA . IRREGULARITAS, MENTIRES I MALA GESTIÓ . Parlem de molts mil·lions d'euros. Ens dol , ens dol molt la mentira, el despreci cap a nosaltres i el Parlament.

Nomes cal legir l’informe de la sindicatura el trobareu a sindicatura.cat . Sistema d’emergències mèdiques. Un escandol .Continuara…….

NOTICIES.

Notícies, escrits, titulars

Ens sembla interessant, per lo que pot ser d’aportació a un hipotètic o real debat a TT de l’Ebre, publicar dos, tres extractes breus ambdós de.....

.........La Vanguardia:

En Madrid, Barcelona o Tarragona los sindicalistas repetían ayer su razonable reivindicación defensiva, aunque con escasa cobertura militante. ¿En todas las ciudades? No, en Lleida no. En Lleida los sindicatos han aprovechado el Primero de Mayo no para defenderse sino para proponer. Para visibilizar su alianza con la universidad, los payeses, los empresarios, los comerciantes, los naturalistas. Una alianza alrededor de las posibilidades de crecimiento del territorio leridano en el caso de que, como proponen, prospere la construcción del canal Segarra-Garrigues. Su propuesta de desarrollo implica la interconexión de los dos Noguera con el Segre, una forma ahorrativa y escrupulosa de regadío, la compatibilización de industria, agricultura, turismo y naturaleza. Por si fuera poco, aseguran el retorno al Ebro de los caudales necesarios para el Delta y proponen la solidaridad leridana con la sed de Barcelona a cambio de ayuda para el desarrollo de su plan. Ayer el sindicalismo leridano demostró que existe otra posibilidad de combate a favor de la prosperidad laboral en la incierta época presente. Más que defenderse, atacar con buenas ideas, tejiendo alianzas, construyendo horizontes. Antoni Puigverd

També de la Vanguardia:

“La bióloga Gisela Lorán coordina el equipo de la empresa Taller de Ingeniería Ambiental que estudia la subida de nivel del mar en el delta del Ebro por encargo del Govern . Analiza la vulnerabilidad i los riesgos de la zona”. Dissabte- 7

Sempre hem estat convençuts que hi ha un marc de trobada, en el fons creiem en les mateixes coses , estimem la mateixa gent, tenim les mateixes esperances. Podríem compartir solucions. De fet més d’una en compartim. Nomes cal deixar dogmes i colors. Obrir-nos i buscar-nos. Tots volem lluitar contra el canvi climàtic , tots volem salvar el delta , tots volem un cabal ecològic i modernitzar la gestió del riu No coincidim en el preu i el mètode. Hi ha un punt de trobada?
La Gisela és una prova vivent d’aquest espai compartit. Una gran professional ,una dels responsables del projecte de recuperació de la bassa de les Olles i del barranc de Sant Pere , del passeig de l’Arenal a l’Ampolla. Taller d’Enginyeria és la casa de Ramiro Aurin , bon amic , bon professional i Director del CPIDE. Un altra prova vivent que hi ha un punt de trobada. Alguna de les tesis d’aquesta trobada les han fet seves a Lleida.
Que no ens quedem amb el dogma i la consigna. Mentre al nord , un Aragó agressiu o una Lleida pactista es queden amb l’aigua i probablement amb el futur.

Ara un de l’Avui:

El nostre país corre el perill de viure el moment més baix de la seva historia pel que fa a la voluntat d’anar endavant de les transformacions socials i del coratge per assumir-ne els riscos. Un país que era el capdavanter gaire bé en tot, esta ara en risc de transformar-se en un país poruc on fins i tot els antics agents de progrés es converteixen en defensors dels vells privilegis. És el cas dels sindicats de mestres: compassa amb les criatures, tants anys de sobreprotecció els han convertit en forces socialment consentides i , en conseqüència , en políticament reaccionaries. Salvador Cardús.

Forces consentides, amb intensa sobreprotecció que s’han convertit en reaccionaries. Com a TT de l’Ebre??? . Probablement..
Signen : Ebrediputats

EL GOVERN PSC PSOE DIU NO A L'EUROMED

El Ministeri de Foment torna a negar la possibilitat de què l’EUROMED faci una parada a l’estació de l’Aldea.

A instància del Senador Joan Ma. Roig que demanava la parada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea, el Ministeri de Foment torna a negar aquesta possibilitat argumentant que l’oferta comercial és suficient per cobrir les necessitats de transport, tant dintre de Catalunya com a la Comunitat Valenciana.

Foment també argumenta que una parada a l’Aldea suposaria un retard en el trajecte, i que això es incompatible amb la realització de freqüents parades.

Una vegada més, critica Roig que des del Govern no existeix cap sensibilitat cap a les Terres de l’Ebre ni es té en compte la seva situació estratègica entre Barcelona i València. I sobretot, que aquesta possibilitat de parada de l’EUROMED afavoriria el dinamisme econòmic de la zona i el reequilibri territorial.

Dimarts 10 de febrer de 2009

EUROMED, A-68 , CABAL ECOLÒGIC

Ens preocupa, i molt l’actitud dels senadors d’Entesa i dels diputats del PSC-PSOE. Una mostra: La passivitat davant l’actitud del Ministerio de Fomento vers la parada de l’Euromed. Actitud que contrasta amb la demagògia i agressivitat que van mostrar no fa tant vers el mateix problema. Contra el PP és reivindica millor.

Denunciem la complicitat del PSC amb el PSOE de Castelló i Terol amb la seva ofensiva per aconseguir que la A-68 surti al mar a través de Morella i Vinaros pel traçat de la N 232, en detriment de Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. Reclamen el desdoblament de l’Eix connectant la A-68 de Gandesa amb el Port dels Alfacs i la continuïtat de la A-68 fins la seva sortida al Camp de Tarragona. Ens preocupa especialment l’actitud del senador Sr. Sabater, que coneixedor i coresponsable com és de la marginació a la que es condemna a Terres de l’Ebre, encapçala falses polèmiques per tal de dissimular la responsabilitat dels ministres del PSC i del propi grup parlamentari, que participa de la majoria de Govern a Madrid. Sorprèn el silenci del senadors d’Entesa davant aquests problemes i altres com l’inexistent i revisat a la baixa, cabal de l’Ebre. No fa tant tots ells titllaven de traïdors i venuts a determinades forces polítiques. Són corresponsables, deurien assumir responsabilitats i donar explicacions.

És cert que han acceptat que la A68 surti al mar per Vinaròs?? Acord ja signat pel seu partit. És cert que han acceptat un cabal menor per fer possible les inversions previstes al Pacte d’Aragó, com el projecte Gran Scala als Monegros i altres? És cert que coneixen el retard del desdoblament de la denominada autovia de l’interior? És cert que tenen instruccions de buscar la confrontació política per tal de debilitar Terres de l’Ebre ? És cert que es vol frenar el creixement d’aquelles zones on el PSC no sigui hegemònic, entre elles el Delta i TT de l’Ebre? És cert que el 2on pla Territorial forma part d’aquesta estratègia?

És cert que els partits que formen l’Entesa Governen Catalunya i configuren la majoria de Govern al senat a Madrid????

NO HA MORT ANTONI FARRÉS

Recordo Antoni Farrés de temps universitaris, final d’una llarga grisor que sabíem ja efímera. La llarga i fosca nit s’acabava. Les injustícies i els somnis no. Recordo un congrés del PSUC, l’últim en el que jo vaig participar. Un congrés que va significar la meva definitiva distància. Jordi Guillot m’ho recordava. Me’n vaig anar amb una butada i un exabrupte. El congrés no va renunciar al leninisme ni al marxisme. Jo vaig renunciar al PSUC. La dictadura era morta. Temps de record, temps de lluita. Velles batalles compartides.

Ens vàrem tornar a trobar de la mà d'Isabel Rueda Marquez, bona amiga dels dos, llavors cap de servei de la Generalitat a l'administració local. Ell, ja alcalde de Sabadell. Jo, ja alcalde de l’Ampolla. Vàrem parlar i ràpidament ens vàrem entendre. No era un tema fàcil, parlàvem de l’aigua de l’Ebre. Un acord de progrés, semblant al que avui anomenen Compromís per Lleida. Un compromís per l’Ebre. Un acord fet d’equilibris, respecte i compensacions. Des de llavors l’aigua ha estat lligada a la meva visió de l’Ebre, i el seu encaix dintre de Catalunya. Mai he traït la visió que em va regalar Antoni. Recordo la conversa front al mar: Respirem el mateix aire, patim les mateixes limitacions, les mateixes infermetats, passegem els mateixos carrers, tenim les mateixes preocupacions, ens fan mal les mateixes coses. Compartim els motius i els objectius. Poder no compartim el com. Però ens agermanen els que i els qui, els ara i els després. Ens neguem a que l’enfrontament polític ens arruïni els acords. No volem que la diferència de colors polítics ens arruïni els somnis. Són els nostres somnis. Els de Toni, amb qui tant hem somniat. Amb qui continuarem somniant. Més enllà de partits i colors, més aquí de territoris i moments, Antoni Farrés alcalde de Sabadell, diputat, ciutadà de peu no ha mort; està viu en els nostres somnis. Antoni Farrés, amb qui tant hem estimat , amb qui tant continuarem estimant

QUI NO VOL UN PACTE D’ESTAT???

Ahir empresaris del metall. Abans d’ahir experts. Avui els tertulians d'un conegut i matinal programa televisiu. Qualificaven la situació de greu, emergència nacional? Quasi. Tots coincidien en la necessitat d’un ampli acord de forces polítiques i socials, per tal de lluitar contra la crisi. Predicar al desert. Només CIU ha parlat de Pacte d’Estat, tot recordant els pactes de la Moncloa. Només CIU. Per què?

Tot i reconeixent la gravetat de la situació, tots els altres coincideixen en una apreciació: Prioritzen l’oportunitat política. Tots creuen que tàcticament els hi va millor la confrontació política.

El PP ha fet de la confrontació la seva bandera, ha fet tímids intents d’apropament a un cert espai de centre, però en la crisi hi veu una oportunitat, la seva oportunitat de desgastar al PSOE. No vol Pacte.

El PSOE, per la seva part, sap que en la confrontació ideològica té les de guanyar. De fet ha guanyat totes les batalles, des de la guerra d’Iraq, fins el matrimoni homosexual. La crisi podia temperar aquesta permanent confrontació, de fet no aturar-la podia ser perillós per un Govern. Però el PP , en el moment més perillós s’autoimmola, practica una eutanàsia activa a la que s’hi afegeixen tots els poders, fins i tot el judicial. El PSOE en el terreny polític guanya la batalla. No vol Pacte.

El pacte hauria d'incloure la reforma d'estructures de l’Estat, en un sentit més federal(per dir-ho en terminologia pactista). La reducció de la despesa de i/en sous i personal, el traspàs efectiu de competències i mitjans a les comunitats autònomes. L’aeroport. El finançament. Mantenint bloquejat aquest front, creuen que els hi dona vots a uns i altres, al PP i al PSOE. Cosa metafísicament impossible, però políticament real. No volen pacte.

A Catalunya els empresaris i la tradició d’un centre nacional de progrés li dóna un lideratge cert en les situacions de crisi econòmica o de decisió democràtica. Volem pacte. Tradicionalment ha estat així. Quan Catalunya i les seves forces polítiques han exercit aquest lideratge, ha esta bó per Catalunya... i per Espanya..... Ara, però, les forces polítiques que governen Catalunya, ho fan precisament en contra l’hegemonia d’aquest centre progressista, amb un pacte (excloent) que inclou el radicalisme tant social (EUA), com ecològic (Verds i més que Verds) i el radicalisme- verbal nacional. El PSC necessita mantenir aquest pacte excloent per mantenir el Govern. No volen pacte.

Tots a l’espera que la reacció econòmica arribi del món global. La seva passivitat l’amortitzarem en atur i pèrdua de competitivitat. Si la situació empitjora, i crec que empitjorarà, pot ser tard. Però pot esdevenir inajornable un Pacte d’Estat. Nosaltres el proposem . Volem país , volem reacció, volem i oferim pacte.

ÉS L’ECONOMIA.

A Terres de l’Ebre tenim damunt la taula la discussió del 2on Pla Territorial. I la tenim quan encara no s’han complert les previsions del primer. Ni infraestructures , ni serveis. Un bon amic , diputat hem diu: Si fóra decisiu ni el primer, ni el 2on seria per a TT Ebre . Deixem-ho, el tenim damunt la taula. En plena crisi.

El nivell de proteccionisme sobre el paper és esgarrifós. Mai, m’he queixat de la protecció. Del que em queixo és de la manca de protecció efectiva. Protecció sense pressupost . Parcs Naturals sense dotació.

Qualsevol pla deu tenir en compte la crisi i la seva sortida. És l’economia. A Terres de l’Ebre, com tothom, tindrem que replantejar estratègies. Com no? .

No es podrà seguir amb un creixement basat únicament en la demanda de sol barat i a disposició. Però no podem oblidar que el sector serveis i l’oferta turística forma part de la nostra supervivència. No podem obviar la necessitat de mimar agricultura i pesca fent-los compatibles amb la indústria. Qui, avui s’atreviria a dir que en lloc de créixer, hem de decréixer? Qui no se’n adona que una oferta racional de serveis de qualitat ajuda a sortir de la crisi? Qui suporta una crisi?

L’editorial d’un prestigiós diari deia, “el govern no pot donar l’espatlla al sector immobiliari, per grans que siguin els abusos del passat. Ja que encara és el principal generador de llocs de treball”. És l’economia.
Cal racionalitzar i redefinir el creixement. Amb els mateixos paràmetres que la resta del país. Però no podem renunciar a créixer, les conseqüències de no créixer ja les estan patint empreses i famílies. És l’economia.

El SOU DELS BANQUERS.

Un asclat d’indignació recorre el món civilitzat. Entre paga fixa, variable , fons de pensions, dietes, primes, blindatges etc, els executius i alts dirigents dels bancs cobren xifres desorbitades. La discussió es centra en aquells bancs que reben fons de l’Estat i per tant diner públic. Reben ajuda per tal de corregir allò que ells mateixos van ajudar a desgavellar. Estic convençut que cal ajudar als bancs, però també a la gent, a les empreses i a les famílies. És imprescindible, però que a canvi de les ajudes es revisin , pràctiques i motivacions. Certes pràctiques , com sous desorbitats i altres amb els nostres diners: No!!

LA MORT D'ELUANA

Ha mort , finalment ha mort. Un profund respecte per la seva família, un sentiment d’alliberament per la fi del dolor. Una profunda tristor no només per la mort. Una profunda tristor per la utilització política del fet. Una sensació de desencís per la frivolitat amb que es tracta el fet.

Quan un fet de aquesta natura et toca de prop te n'adones de la profunda càrrega ètica que té . He viscut algún cas com metge. Sempre he tingut molt clar que la dignitat humana és inviolable. La llibertat és un bé, un dret inalienable. He intentat sempre dignificar cada moment difícil. Evitar el dolor. Certament tenim molts mecanismes i molt potents per evitar dolor i alhora respectar la llibertat. Però finalment només hi ha un valor absolut, per damunt dels altres .La vida. Eutanàsia , avortament. Se’m fa difícil opinar.
Prego no frivolitzar . No sé si tinc dret, però demano no reduir-ho a l'espai polític. Tampoc únicament al religiós. Un espai ètic de reflexió


.

UNA ADMINISTRACIÓ, BIG MAC( AMB MOLT DE COLESTEROL):

La crisi ens obliga a tots, estem veien massa patiment de la gent; de molta gent. No és hora de callar.

La pràctica clientelar del tripartit era evident, multiplicada per tres. Ho havíem criticat i denunciat. Un clientelisme multiplicat per tres. En temps normals és molt criticable, en crisi és intolerable.

Les dades són esgarrifoses. De 149 alts càrrecs al 2003 hem passat a 240 . Els eventuals han augmentat un 42% . Els sous han augmentat de manera desmesurada, si ens referim als alts càrrecs. Fins el 2003 l'increment era el 2% sense el complement dels funcionaris, ara supera sempre el dels funcionaris. Més de 340 interins ocupen lloc de comandament!!!!! . Avui la Generalitat compta amb més 7500 persones contractades com personal de reforç , pràctica que segons els sindicats, si no és justificada, podria ser il·legal. Amb aquesta proporció és d’impossible justificació. Fins el 2003 mai van superar el 500. De 500 hem passat a 7500!!!! Un disbarat, dos disbarats , tres disbarats!!!!

Si tenim en compte les empreses públiques també s’engreixa molt el personal : 10500 més que al 2003. Sí, 10500!!!! més i amb increments de sou de més del 20- 25%.
Més de 300 alts càrrecs han vist blindar per decret del tripartit els seus contractes , per garantir que sous i contractes puguin ser a la carta.

En resum entre el 2003 i el 2009 el personal contractat per la Generalitat ha passat de 165 mil a 219 mil. 55 mil!!!!! persones més . S’han contractat 55 mil persones més!!!! No està clar per a què , ni per què. Les dades les ha donat el País , gent sospitós d' antisocialisme. Els sous han passat de 6.600 milions a ..9500 milions. En un període on no hem tingut nous traspassos (cosa que admet fins i tot el President Montilla). S’ha incrementat la despesa en personal-(no justificat) en quasi 3000 milions, anuals . Mil milions d’Euros per partit . No hi ha nou finançament que ho aguanti.
Aquesta despesa es menja qualsevol increment de finançament. Ens costen cars, molt cars.

Com el colesterol , millor prevenir. Ara és difícil de curar