MONTILLA CONTRA ZP

Temps de partidisme, d’una “concepció política que es circumscriu a la pura lluita i preservació del poder, sense parar a pensar en els danys que aquest procediment infringeix als interessos generals”. Aquest és el diagnòstic que un conegut cronista atribueix als dos partits majoritaris a l’Estat. Diagnòstic que molts compartim. L’exclusió del contrari, la lluita ideològica, el frontisme dreta –esquerra, han estat i estan en l’eix de les decisions politiques dels últims anys.

El primer i més influent intent de confrontació partidària, com a filosofia de govern, la tenim en el tripartit.

Contra el primer impuls de Pasqual Maragall de reconèixer la derrota, Montilla va obrir la via de l’acord de partits front una “concepció de país”. El ciment de l’acord era precisament evitar que (el que ells anomenaven) la dreta catalana governés. L’eix dreta esquerra – front l’eix nacional. La lluita ideològica front els acords de país. Ho tenien tan clar, que no ho dissimulaven. Fins i tot es vantaven de no pactar mai amb el PP... i poc amb CiU.

L’etapa de tres partits, inevitablement obria la caixa del partidisme. Encara dura. És el seu capital i alhora... la seva creu. Si algú personalitza l’interès partidista, la burocràcia de partit, aquest és Montilla. Si un govern ha estat en mans dels partits ha esta el govern Montilla.

Ara, avui escolto Montilla reclamar un acord català (quan ho diu se li escapa excepcionalment el somriure) i ho fa pocs dies després de què els consellers Maragall i Castells fessin públic que el govern Montilla no té projecte de país.

Pocs dies després de què es fes palès quan potent és el poder de partit. Castells i Maragall s’han retractat i l’ han retratat. Montilla, buròcrata de partit.

De fet, Castells va criticar ja fa temps l’augment d’impostos, de l’IVA. Maragall en el seu escrit reclamava: “indústria, coneixement, eficiència social i economia oberta” en “termes d’acord entre institucions públiques i empresa privada tant a escala global, com sectorial i territorial” i si volem alguna credibilitat (deia Maragall, aplaudia Castells) necessitem l’aplicació conseqüent de determinades reformes imprescindibles: la del sector públic... la del mercat laboral, recentment iniciada, que deu avançar en la major llibertat reconeguda a empresaris i treballadors per acordar condicions i retribucions”. Ho deia Maragall , aplaudia Castells.

Avui s’han retractat. S’han tingut que retractar. Montilla reclama un pacte?. A qui l’ofereix?. A Castells? al sector del seu partit que reclama menys partidisme i més país? a qui ell fa callar??. A qui i per a què?? Si el seu govern ha tingut que plegar veles en moltes iniciatives per salvar els mobles ideològics a ICV –ERC.

Certament volem un pacte de PAIS capaç , fort i tranversal; un pacte per tal d'influir a Madrid , estabilitzant i alhora reforçant els grans objectius d’estat, les reformes econòmiques i socials necessàries per sortir de la crisi , sacrificant els interessos purs de partit. Aquest és el pacte. Contrari, antagònic amb la filosofia, amb la pròpia raó de ser de Montilla com personatge i com president.

Alguns dels elements essencials del pacte l’havien posat damunt la taula Castells i Maragall- Els ha humiliat i els ha fet callar. Lògic, anaven contra la seva essència. Ara quan ofereix el seu “pacte” somriu, només ho fa per fer callar CIU. Sap que ell i la seva aposta de tripartit ha estat l’antítesi del pacte i la transversalitat. Sí,és l’hora del projecte de país , s’ha acabat l’hora dels projectes dels tres partits. Com diu Castells ”ara” és l’hora de la política, el lideratge i el projecte. Fins ara era l’hora de Montilla. Ara és l’hora del canvi.

Aquí i allà... és l’única possibilitat. Ho dèiem ja fa molt temps........VENTS DE CANVI VENTS D'ESPERANÇA.

SÍ A LA VEGUERIA. NO AL PARTIDISME.

Últimament, ara fa poc, els últims temps; quan s’oloren eleccions i desgavell governamental, a la desesperada... ens han volgut colar una sèrie de lleis ... que déu ni do.

L’ofensiva ... ofèn. Sí... ofèn. Més, quan afecta a qüestions tan sensibles com la vegueria i la llei electoral.

Ofèn el text. Ofèn el moment. Ofèn... l’ofensiva per fer-nos combregar en rodes de molí. Ofèn i molt. Estic a favor de la vegueria de l’Ebre, no és cap secret; l’he defensat amb rigor i passió, he defensat i defenso la capitalitat de Tortosa, també el necessari paper d’Amposta.

En el moment de creació i desplegament de la Delegació l’exercici d'equilibri territorial, de decisió per dotar la Delegació del màxim poder polític i econòmic va ser constant i sense complexes. La mateixa actitud trobaran en mi i en nosaltres aquells que vulguin treballar seriosament per aconseguir la vegueria. Una vegueria amb contingut i dotació. Sense complexes.

El que no acceptaré ni toleraré és que es vulgui donar al territori gat per llebre. Entenc que vells, cansats lluitadors, desencisats dels seus, acceptin una llei al crit de “el nom farà la cosa” encara que la cosa no la reconegui ningú. No entenc que vulguin que tanquem els ulls i ens tapem els nassos per no notar el tuf a engany i fracàs vital de la proposta.

La llei de vegueries ha entrat al Parlament, està en fase de tràmit i discussió, d’esmenes. L’Artur Mas va anunciar que no presentaríem esmena a la totalitat. Jo afirmo avui aquí, sense complexes que la llei tal com està és... Infumable.

És irresponsable i agredeix al territori. L’han presentat per qüestions d’equilibris interns, per callar ERC, per partidisme. Com tot vel que ha fet el govern d’entesa. Pur partidisme , sense projecte de país.

A canvi ens volen colar l’àrea metropolitana. Gol del PSC. Gol contra Terres de l’Ebre. Les vegueries s'havien de fer al temps que desapareixen les diputacions, amb els recursos de les 4 diputacions dotar a les 7 ( o 8) vegueries. Els recursos important eren, són i seran els de la diputació de Barna. Si al desaparèixer les diputacions és crea un nou nivell administratiu diferent a les vegueries, com és l’àrea metropolitana, els recursos de la diputació de Barcelona , el recurs econòmic decisiu ja sabem on anirà. On es quedarà?: A L’àrea metropolitana. Els recursos de les tres restants diputacions s'hauran de dividir per fer 7 vegueries. La de l’Ebre , es queda nua , sense recursos i cantant rondalles.

Encara pitjor. El text que ens proposen condiciona la creació de la vegueria de l’Ebre a la modificació de la llei electoral general.

La proposta de llei electoral catalan del trio, ens fa perdre diputats i poder polític. La proposta de llei de vegueries ens l’aplaça fins la modificació de la llei electoral ( Loreg) que ningú preveu. NO, no deixarem sol al territori . Serem bel·ligerants front la rendició irresponsable d’alguns.
Veiem, veieu.. el que diu la llei( proposta)

Disposició transitòria primera. Constitució dels consells de vegueria

1. En el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es constitueixen els consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. La circumscripció territorial d’aquests consells de vegueria coincideix amb la de les actuals províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Els corresponents consells de vegueria substitueixen les actuals diputacions.

2. El Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre es constitueix un cop s’hagi produït la corresponent modificació de la legislació en matèria de règim electoral general i la seva seu institucional s’ubica a la ciutat de Tortosa. El Consell de Vegueria de Tarragona adopta, en aquell moment, la denominació de Consell de Vegueria del Camp de Tarragona.

És dir, en plata: No és cert que es constitueix la Vegueria de l’Ebre, ara. Ara, només es constitueixen les 4 províncies i....

La de l’Ebre nomes després de la modificació de llei electoral general que...... no es preveu que es modifiqui, segons ens diuen els qui ho poden fer-ho!!!!

El que proposen com nova llei electoral catalana ens treu diputats. Si volem vegueria hem d’acceptar perdre poder polític i diners!! Sabem, que la llei electoral va per llarg. La modificacio de la llei electoral general (Loreg) depèn de Madrid i ens diuen que no es preveu modificar-la...

No acaptarem una llei que encara li doni més pes a Barna en contra el territori. ERC pot acceptar que li facin un gol a la porta de les Terres de l’Ebre. Nosaltres no. Algun vell lluitador pot acceptar acríticament el que li proposa el seu fracassat govern, abans que afrontar, la seva pròpia sensació de fracàs. Nosaltres no. Sense complexes, reclamen rigor i seriositat , que no s’enganyi a la gent.

Per això pengem el text. Per que tothom conegui el que es proposa.

És tan greu el que esta passant... És un mal favor al propi concepte de vegueria i més en temps de crisi. Que no ens facin perdre el temps, si les vegueries, si la de l’Ebre no ha d’entrar en vigor fins que es modifiqui la llei electoral general (Loreg) i Madrid afirma que no es preveu. Si ha d’estar condicionada econòmicament per l’àrea metropolitana. Llavors la proposta ofèn. Una cosa és que siguem de poble i l’altra que ens preguen per imbècils. Imbècils podem parèixer-ho però no ho som. Irresponsables ens neguem a ser-ho .. .

PROJECTE LLEI VEGUERIES

TONYINA ROJA ... O VERMELLA.

Aquest mati he estat a l’Ametlla de Mar, amb els pescadors, la confraria , l’alcalde Andreu Martí , les famílies afectades per la polèmica de la “tonyina roja” (o vermella, com vulgueu) que es vol incloure dintre el CITES , o especies silvestres amenaçades ; lo que comportaria la prohibició de comerciar fora l’ Unió Europea. El Comitè Científic, Tècnic i Econòmic de la Pesca (CSTEP) de l’ Unió Europea conclou, al seu informe de 13 de novembre de 2009, que la tonyina roja no està en perill d’extinció. Opinió compartida pels científics de la Comissió Internacional per la Conservació de la Tonyina Roja de l’Atlàntic (CICCA) que va determinar a l’octubre de 2009 que no compleix cap dels tres criteris d’inclusió de l’espècie a l’apèndix I de CITES.

Els mètodes actuals de pesca han permès que la població de tonyina es recuperi. La pesca il·legal es més problemàtica i depredadora que els mètodes controlats, emprats pels nostres pescadors. Mètodes que han permès la recuperació de l’espècie. No es pot pescar per baix de 30 kg, 5 per damunt de l'edat de maduresa sexual, fet que garanteix la reproducció. Aquest darrer trimestre a Brasil, davant l’evidencia científica, tots els països van entendre que la tonyina roja es troba en procés de recuperació i de sostenibilitat, començat al 2007 . Per tal, no cal incloure la espècie al CITES, en tot cas reduir les quotes de captura, amb referència a l’exercici passat en un 40% proporcional a les quotes que tenia cada sector incloent l’encerclament.

El que és inacceptable, és que no es defensi el sector o que es voti sense coneixement en contra a l’ Unió Europea com van fer ERC i ICV. O encara pitjor, que es reforci la proposta del Ministeri d'una moratòria de tres anys per la MODALITAT CATALANA de l’encerclament i TRASPASSAR LES QUOTES assignades a aquesta flota a altres modalitats COM LES ANDALUSES de l’almadrava. No es pescaria menys tonyina, però en pescarien menys els catalans de l’Ametlla i més el andalusos de les almadraves. No baixarien les captures... sí desapareixeria el sector a l’Ametlla. Afavorint el sector de capital andalús propietaris de les almadraves.

No s’entén l’actitud de ICV , encara menys la d’ERC i el govern català. Una cosa és que el govern no governi , que no tingui projecte de país i que ho confessi i altra és que es dediqui a comprometre el futur de aquells que sí tenen projectes i que volen treballar per garantir el futur dels seus fills.

A Terres de l’Ebre el sector pesquer és clau. A aquest ritme, el govern aconseguirà que la crisi per molts sigui irreversible. Mentre venent fum, projectes irreals, es barallen per dos dies més de cadira; la gent pateix les conseqüències d’una crisi sense precedents . Com deia un pescador aquest mati a l’Ametlla ... "O ells o natros" perquè sinó tindrem que tancar portes : L’Últim que apagui la llum.

Presentarem proposta al Parlament esperem que rectifiquin i donin recolzament al sector i a l’Ametlla de Mar. Sense excuses.

SENSE FESTA NO HI HA POBLE: Boveros va per vatros.

Vull donar gràcies: Gràcies a les penyes , a les comissions de festes, als regidors dels pobles, als del meu poble, a Paco Arasa. A traves d’ells a tots els que fan possible el dia a dia, a la gent que treballa. Ells em van demanar que fes alguna cosa a favor dels bous, ells em van suggerir que el manual de bones pràctiques es convertís en llei. Hem iniciat els tràmits perquè així sigui. En ells pensava quan vaig intervenir, per ells penjo la transcripció de la meva intervenció al Parlament. En termes taurins: “boveros va per vatros”.

Transcripció:

El Sr. Sancho i Serena

Gràcies, senyor President. Bon dia, senyores i senyors diputats.

Avui parlem de festes tradicionals amb bous, parlem de Terres de l’Ebre, i ho farem amb modèstia i humilitat, però amb voluntat d’unitat, amb voluntat de convèncer.

Dic modèstia perquè no puc atribuir al nostre grup la paternitat del text, sí de la iniciativa, però no del text. Com saben, el text que presentem en forma de llei és el manual consensuat, és el codi..., un manual de bones pràctiques que es va consensuar. Aquest consens no és mèrit nostre. De qui és mèrit? És mèrit de tots: del Delegat del Govern, del Delegat de Medi Ambient, dels alcaldes, de les penyes, dels ramaders, dels veterinaris i de moltes sensibilitats de protecció dels animals.

Les festes de bous es celebren dins de l’àmbit d’aplicació de la Llei de protecció dels animals, s’aplica de manera voluntària, però efectiva i generalitzada el manual, el codi de bones pràctiques. La seva principal aportació? La protecció dels animals que hi intervenen, eliminant aquells aspectes que poden ser susceptibles de produir danys i sofriment. És l’èxit, és el positiu de l’experiència, com reconeix tothom, fins i tot Iniciativa Catalunya Verds a la seva proposta, el que aconsella donar-li un altre rang, nosaltres pensem que de llei.

Per què ara? Per què una llei?

Parlem de l’Ebre. Deixi’m dir-los que a l’Ebre quan parlem de bous, parlem de festa, de participació, no d’espectacle; parlem de sons i de bandes de música, de rondalla, i ho fem, ja m’ho noten, amb un accent especial, parlem d’identitat.

Aquí tinc el Jesús Moncada, els seus contes, i aquí tinc a Sebastià Juan Arbó, Terres de l’Ebre. Massa vegades la identitat de l’Ebre s’ha construït de forma reactiva i a la contra; massa vegades també la mirada que ens ve de fora és paternalista; massa vegades la nostra resposta, victimista; massa vegades paternalisme i victimisme s’alimenten.

Quina mirada volem per a Terres de l’Ebre? Quines actituds? Quina mirada o actitud cap a parles i pràctiques populars que no tenen els seus orígens als centres urbans? Quina mirada volem? Escoltin el que diu Jesús Moncada quan descriu la primera mirada d’un foraster, diu: «Mai no oblidaré l’esglai que va sacsejar-me quan vaig posar els peus en aquell racó del món, va anar d’un fil que no fugís com una centella.»

Els demano una mirada franca i oberta, però no paternalista,

per això, ara, per això, una llei.

És ara, ara estem, i tots ho sabem, discutint..., millor, ja no estem discutint, jo entenc que estem construint una sensibilitat, una ètica entorn al tracte als animals. A l’Ebre ens hem sentit, ens sentim interpel·lats i ens sentim obligats a fer la nostra aportació positiva. La nostra és una festa sense mort, sense ritual, amb participació i respecte a l’animal, ho demostra precisament el manual de bones pràctiques. Segur que algunes sensibilitats voldrien anar un pèl més enllà, però, en tot cas, la proposta ve de l’Ebre.

Sabem que si volem preservar la tradició, aquesta ha d’adaptar-se a les exigències de la llei, ei, i sobretot d’una sensibilitat col·lectiva que estem construint. Volem participar en el tràmit, en el naixement d’una llei que iniciï un camí de preservació de la tradició, però que alhora respecti l’animal. És més, només el respecte a l’animal dóna justificació i contingut a la tradició. Volem un règim sancionador assumit i compartit pels actors de la festa; volem una norma que surti dels mateixos actors de la festa; volem una llei, participar en la seva redacció i garantir el seu compliment; volem una llei de l’Ebre i no un decret del Govern.

Vostès ens poden dir: «És el mateix.» No, no és lo mateix, no seria lo mateix; volem participar ara en la construcció d’un nou ideari, d’una ètica de respecte a l’animal i de preservació de la tradició, de la festa, i ho volem per voluntat pròpia i amb participació a través dels tràmits de les compareixences i de la ponència.

Miren, miren vostès i facin una mirada a l’Ebre, amb confiança, sense paternalismes, obrim el Parlament i els tràmits a les penyes, als actors de la festa, a les plataformes de defensa dels animals, a la gent de l’Ebre. Fem-ho junts i segur que descobriran que l’Ebre té molt a dir, descobriran perquè es va quedar el foraster del que parlava Jesús Moncada. Ho explica Arbó, diu: «Seran les clares matinades amb frescor de carrers regats a punta de sol, amb fragàncies de llorer i murta de les enramades, de l’alfàbrega i de l’herba bona. Blanques rengleres de paper s’estendran de banda a banda en els bells carrers amagats i seran com sostres mòbils ondulats al suau impuls de la brisa, ací i allà penjaran fanalets japonesos que a la nit s’encendran com blanques llunes, perquè a llur claror dansin els fadrins i les fadrines. Cada matí quan a penes despunti el sol, es sentirà el vibrant pasacalle que ha de despertar la gent en la memòria de les festes. Els infants saltaran del llit i a mig vestir, com una sabata sense lligar, potser amb un peu descalç, correran al darrere de la banda a través dels carrers llançant crits d’alegria. La gent sortirà després a passejar sobre les acàcies per l’ampla avinguda de Sant Carles, tota remorosa de converses i rialles», això ens ho coneixem, oi?, Marta?, «som Terres de l’Ebre.»

Amb aquest esperit, amb aquesta alegria de festa volem obrir la ponència, i els ho demanem, que obrim la ponència i el tràmit de la llei a la gent, els garanteixo que no hi tenim res a perdre.

Allà alguns pobles de l’Ebre, no tots, al de Moncada, per exemple, no es fan bous, diem que sense bous no hi ha festa, sense festa no hi ha poble. És el poble, la gent qui garantirà la pervivència d’una tradició que només podrà ser respectant els animals. Les tradicions que perviuen són aquelles que s’adapten als temps, i nosaltres ho sabem, en aquestes estem.

Gràcies, esperem el seu vot positiu i que ens ajuden a fer això, que entre tots ho podem fer, la construcció d’una ètica que respecte les tradicions i respecte el temps[#] dels animals.
Gràcies.

NO TENEN VERGONYA; NI DECÈNCIA .

Els que vàrem viure els malaurats díes de l'incendi d’Horta, varem copsar directament el malestar, el dolor, el desconcert davant una tragèdia que ens colpejava. Els que directament testimoniaven els moments de descoordinació, sense resposta, aquells que al lloc de comandament vivíen en directe la manca de resposta, la manca de direcció. Els nervis, finalment la tragèdia. Els que veiem les cares dels bombers, el patiment pels companys , el dolor pels herois que havien donat la vida pel nostre terme, pels Ports, pel poble. Estem desconcertats. Ja en un primer moment veiem amb sorpresa com s’atacava a l'alcalde d’Horta per dir una part de la veritat. Per dir que ell havia vist “relaxació” per part del comandament. Què podia dir?? Si havia escoltat les “xarradores” demanant i no obtenint resposta?

La resposta va ser la pressió, la desqualificació política. De fet , l’únic que els va preocupar, va ser desqualificar a l’alcalde, als regidors de tots els colors, a la gent , fins i tot a Felip Puig. No tenien altra obsessió. No tenien altra preocupació.

Ara quan els fets ja són públics, quan al Parlament és posa en marxa la comissió d’investigació , continua la mateixa folla obsessió : La desqualificació política. Ara contra l’Artur Mas. La primera declaració a l’agencia EFE és per desqualificar a Mas:

Barcelona, 8 de feb. (EFE) El dirigent del PSC i el portaveu adjunt del grup parlamentari socialista al Congres, Daniel Fernandez, ha afirmat que la comissió d’investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan ( Terra Alta) “Ja té una primera conclusió” i és que Artur Mas “no té paraula”.

Aquesta és la seva preocupació , la seva prioritat? La priotitat de Saura i el PSC? El desgast ? El conservar la cadira?

Davant una tragèdia de la magnitud que és va donar a Horta , ells nomes pensen en una resposta “política”?

Crec, sincerament, ho crec del primer moment que als herois, al cos de bombers els hi devem la veritat , els hi devem saber que va passar ; perquè mai més torni a passar . Mai més.

No entenc la resposta del PSC. No , no l’entenc . M’indigna. Són així, sí. S’equivoquen, es retraten, demostrant la seva veritable ànima ètica. Són els seu principal enemic. Espero que rectifiquin perquè sinó pensarem, penso, que no tenen vergonya. Que han perdut la vergonya i la decència. Si és que mai n’han tingut.

SENTIT COMU, ATREVIMENT: COMENÇAR IL•LUSIONA

Avui he escoltat Montilla negant a ZP, al PSOE, tres vegades, tres. M’he donat vergonya.

Escoltar-lo feia un punt de pena. Pobre home. Ell ha estat ministre d'un govern ZP. Dos ministres del PSC son coresponsables de la nefasta gestió de l’Estat. Gran part de la manca de rigor en torn a la gestió pública , gran part dels mals arranquen d’exigències ideològiques, de necessitats del PSC.

És el PSC qui per poder presidir la Generalitat, entra en una dinàmica partidista, on els interessos de partit passen davant dels interessos dels ciutadans. La dinàmica legitima del tripartit inicia, però, una etapa de partidisme innegable, partidisme que aferrat a la legitimitat “legal”; oblida el veredicte “polític” de les urnes. És el PSC qui parla d’una confrontació dreta - esquerra , per damunt de l’Eix nacional. És el PSC , qui junt amb els seus socis de govern (per necessitat pròpia) inicia una enfollida carrera d’enfrontaments dins i fora Catalunya, nega l’economia productiva, prioritza la burocràcia i la protecció. És el PSC qui fa impossible l’enteniment de CIU amb ZP, prioritzant els interessos de Montilla a l’estabilitat política. És el PSC . És Montilla. És l’eix dreta- esquerra.

L’estabilitat política, la necessitat d’una aliança forta. Garantir l’autoritat necessària per fer front a la crisi, per fer les reformes necessàries, sense peatges ideològics, amb sentit de país i d’estat. Un mínim de sentit comú és necessari.

Hem ofert, hem explicat, hem manifestat la necessitat d’acords. La resposta era i és la confrontació. L’eix dreta –esquerra. La desqualificació (d’un acord) que convé a Montilla, no a ZP.

El país (Espanya), la nació (Catalunya) necessiten, una ampla majoria capaç d'afrontar amb decisió els reptes derivats de la crisi. La resposta no és la confrontació dreta –esquerra , sinó l’acord ; la força política per impulsar les necessàries reformes.

Hem parlat de pactes com els de la Moncloa. Històricament, hem fet les aportacions de responsabilitat necessàries. Sabem que cal reduir el dèficit públic, que cal reformar el mercat de treball, que cal ser seriosos. Ho sabem, sabem què i com ho hem de fer. Ho hem fet sempre, hem estat garantia històrica de seriositat i rigor.

Sense concessions al populisme d’esquerres, ni a l'immobilisme de dretes. Amb atreviment. Començar il·lusiona. Les properes eleccions catalanes són una gran oportunitat ( a oportunitat) per iniciar el camí del canvi, del rigor, de la recuperació. No només per Catalunya.

Montilla ho nega. Al PSOE, ell és part del problema. Aquí, ell és el problema.
Atrevim-nos, començar il·lusiona..... per sentit comú.

Sra. OLGA LANAU.

La senyora Olga Lanau va fer una compareixença pública davant els mitjans de comunicació on es mostrava dolguda del que considerava un judici paral·lel a través dels mitjans de comunicació. El senyor Joan Boada la corregia a l’endemà mateix.

La senyora Lanau deia que es jutjava el cos de bombers, i que era aquest, en pes, el gran perjudicat. Sense adonar-se’n que quan es reclama la veritat i l’assumpció de veritats, no es jutja els cos de bombers, ni se’l desprestigia. Es reclama senzillament l’assumpció de responsabilitats polítiques, i per tant, es defensa el bon funcionament del cos de bombers o de qualsevol altre cos de la Generalitat. El dolor que sentim no és perquè s’impliqui a la senyora Lanau, al senyor Boada, o al Senyor Saura en un possible error de gestió, o una mala gestió, o alguna cosa més greu si així ho considera en algun moment la jutgessa. El dolor que sentim no és aquest, el dolor que sentim és per la mort de cinc bombers. Per la mort heroica defensant la nostra terra. Conseqüència tràgica que mai més voldríem que tornés a passar. És per això que s’ha d’analitzar el que va fallar. Evidentment, qui va fallar no va ser el cos de bombers. Tampoc el cos d’agents rurals, ni en altres ocasions el cos de mossos d’esquadra. En tot cas, algun responsable polític no assumeix les responsabilitats que li pertoquen. Per evitar responsabilitats polítiques es refugien darrera els cossos de mossos, de bombers o d’agents rurals, que han acabat més d’una vegada qüestionats. Tots, tots. És aquesta tendència a no assumir responsabilitats polítiques la que acaba ficant en primer pla els cossos de bombers, de mossos o d’agents rurals. És la utilització indeguda dels informes, de les declaracions i dels comandaments. És la utilització partidista dels fets.

Explicava el diari Avui que un responsable sindical denunciava la reorganització que havia fet la pròpia senyora Lanau. Qüestionava que amb aqueta reorganització, i des de Bellaterra, es pogués dirigir una emergència com la que es va produir a Horta. Que no es refugiïn darrera dels cossos, darrera els bombers, dels agents rurals, dels seus informes. Que no es refugiïn darrera del dolor. El dolor que sentim tots, és aquell que hem d’evitar que pugui tornar a passar. Mai més una mort, mai mes una tragèdia d’aquestes característiques. Mai més un responsable polític, amagat darrera dels seus subordinats. Assumir responsabilitats polítiques és una manera( l’única) de defensar el cos de bombers. La única, la millor manera de demostrar respecte envers les víctimes, és no utilitzar el dolor per evitar la critica. És arribar a conclusions que facin impossible una altra mort, una altra tragèdia. Innecessària, evitable. La resposta no és el xantatge emocional a l’opinió pública . La resposta és la veritat ,els hi devem a aquells que van donar la vida de manera tan heroica. “Que mai més pugui a tornar a passar” . Mai més.
Aquesta és l’única resposta . Tot lo altre ....

4 MILIONS ( d'aturats) I UNA VEGUERIA.

Ningú ho dubti. Estem a favor de la Vegueria de l’Ebre. Vam participar en la creació de La Delegació del Govern. Valorem positivament qualsevol avenç en aquesta direcció.

Tenim experiència personal en la creació de noves administracions. Hem participat en la creació d’un ajuntament, hem vist néixer les Delegacions. Ens atrevim modestament a opinar.

La creació d'una nova administració, o d'un nou nivell administratiu, ha de significar sempre una millora per als ciutadans, els ha de donar més representativitat política, més i/o millor aportació econòmica , millor eficiència i eficàcia en els serveis. I no més cost imposts/servei. El dimensionament de l’estructura, en mobles, immobles, personal, manteniment, etc ha de ser proporcional a l’objectiu que es proposa. La planificació, la discussió , ha de ser curosa , amb voluntat de consens.

Hem vist com la dimensió de les delegacions ha crescut els últims 7 anys d’una manera que no ha estat proporcional als objectius i molt menys als avenços. Hem vist com es multiplicaven els costos i no les inversions. Hem vist molt “enxufat”, assessors i altres espècies molt per damunt de la mitjana Europea.

No sabem el finançament de la nova estructura. Parlen d’un període de transició fins la desaparició de les “Diputacions”. Període de transició......que pot ser etern. Parlen de reequilibri territorial i alhora més poder metropolità. Un impossible. La proposta neix sense consens territorial, contradictòria. En període pre-electoral. En plena crisi. Aquest govern no és conscient. Prioritza el gest, el seu interès electoral. El poder dir: Hem portat la llei al Parlament,una més . Hem picat pedra.

Quan costarà ?? Quan durarà ? Com ho farem? Què ens aportarà?? Estem en crisi. El 80% de la gent no veu clar que ara la prioritat sigui aquesta i molt menys d’aquesta manera. Montilla ha traslladat al carrer, la discussió que no ha sabut resoldre al govern, ni tan sols al seu partit. Només cal veure les declaracions de l’alcalde de Lleida o del síndic de la Vall d’Aran.

El pitjor de tot, és que no ens poden respondre a la pregunta; quant ens costarà? Quants nous funcionaris significarà? Quan eliminarem les diputacions ? Quan començarem una política d’austeritat administrativa? Quin pressupost tindrà cada nova vegueria? Quant d’aquest se n'anirà en despesa corrent? Quant valdrà la festa?

Sr Montilla, estem en crisi. Ho sap?. Tenim més de 4 milions d’aturats. 7 vegueries.

A quants aturats tocarem per vegueria.?? A milió per vegueria? De què ens servirà??

PICAR PEDRA

El portaveu socialista Sr. Zaragoza, va fer fa un parell de dies unes declaracions que em van cridar l’atenció. Venia a dir que “hem estat molts anys picant pedra, ara ens toca governar en solitari, ens ho hem guanyat”. Us he de confessar que la expressió picar pedra em va molestar.

Zaragoza, Montilla, el tripartit picant pedra? Us ho imagineu? De què estava parlant? La veritat és que el fet de picar pedra, no me l’imagino ni per a nosaltres, que estem a l’oposició. En tot cas hem treballat més o menys, dur, amb voluntat, com millor hem sapigut, però qui ha picat pedra en aquest país són els milers de treballadors que dia a dia s’aixequen i van al treball sense saber que és un cotxe oficial, sense que mai els i fiquen un micròfon davant la boca per fer declaracions, per poder dir la seva.

Qui pica pedra són els milers de ciutadans que pateixen la crisi, els milers d’empresaris que treballen sense horari per tal de salvar la seva empresa. Picar pedra no és el senyor Zarazoza ni el Sr. Montilla, aquests no saben el que és picar pedra. I he de confessar que potser jo tampoc, però per respecte a la gent que pateix la crisi, no se m’acudirà dir una tonteria tan gran com la del senyor Zaragoza. Suposo que a ell tot això no li importa, ja està acostumat.

ASCÓ/LA SERIOSITAT DE MONTILLA(PSC-PSOE)/ L'ENGANY.

Hem denunciat una estratègia del PSC – PSOE per no assumir, per fer que el preu polític d’ubicar el MTC( cementeri nuclear) el pagui el PP o altres ( CIU) , en cap cas el PSOE o PSC. Ells impulsen el magatzem, ells encapçalen l’oposició. Molt poc seriós, però molt efectiu.

Veiem : A més de les candidatures d'Ascó, Yebra i Villar de Cañas, també s'han confirmat les sol·licituds de Zarra (València), Melgar i Santervás (Valladolid), Torrúbia (Sòria), Villar del Pozo (Ciudad Real) i Albalà (Càceres). A ultima hora si ha afegit Congosto de Valdivia i Santiuste de San Juan Bautista

ZARRA............................... ALCALDE………………………………………………………….. INDEPENDENT.
MELGAR DE ARRIBA..... ALCALDE......................................................................INDEPENDENT.
TORRUBIA DE SORIA… ALCALDESSA.............................………………………………………………..PP
YEBRA …............................ ALCALDE........................... ……………………………………………………..PP
VILLAR DE CAÑAS…....... ALCALDE.................………………………………………………………………PP
SANTERVAS de CAMPO..ALCALDE…………………………………………………......................……… PP
VILLAR DEL POZO....... . ALCALDE................. ………………………………………………………………PP
ALBALÀ .............................ALCALDE...………………………………………………………...INDEPENDENT.
SANTIUSTE DE SAN JUAN BAUTISTA.. ALCALDE …………………………………………...............PP
Congosto de Valdivia .Llistes obertes .......... majoria.......... …………………………...........................PP
ASCÓ –ALCALDE ………………………………………………….…………………………….CIU.


Cap majoria del PSOE o PSC. Al Govern, ells impulsen el magatzem; davant l’opinió publica , ells encapçalen l’oposició. Molt poc seriós ( per a el país) , però molt efectiu ( per ells).... així va el país., així governen. .Així ens enganyen.

ASCÓ TÉ UN BON ALCALDE, CATALUNYA UN MAL PRESIDENT

(podeu accedir a la seqüència de debat del Ple del Parlament, on Francesc Sancho pregunta al Govern sobre la ubicació del magatzem de residus nuclears, a través del següent enllaç: http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=578011&p_cp2=tot&p_cp3=30&p_cp22=cerca

Ho deia Felip Puig, ho hem repetit. Si fóssim Ascó, probablement hauríem fet el mateix que Rafel Vidal. L’alcalde. Això no treu que, tant amb "el què", com en "el com", Rafel hagi desobeït i entrat en contradicció amb les consignes del partit: El partit es veu obligat a obrir un expedient. Però.... Què és el que ha passat?Quines són les claus dels esdeveniments??

Essent ministre Montilla s’inicia el procés per tal de construir un MTC, un cementeri nuclear. Es deixa en mans dels alcaldes la possibilitat de presentar candidatures,de condicionar la possible ubicació. Al 2006 però, amb els vots de PNV i CiU s’aprova una resolució al Congrés de Diputats on es defineix el paper de les CCAA en la presentació de candidatures. Al 2008 el Parlament de Catalunya aprova una resolució contra la ubicació dels cementeri nuclear a Terres de l’Ebre, i per extensió a tota Catalunya. El Nou Estatut ens dóna competències,competències compartides en energia. Competències mediambientals. El PSC disposa de dos ministres , 25 diputats a Madrid. Res es fa valdre.

L’alcalde d’Ascó i altres des de fa temps tenen contactes per estudiar la possible presentació de candidatura. Des del partit,els seus companys li deixen clara la postura de CIU amb la votació contrària al Parlament el 2008. Sense consens social a Terres de l’Ebre: No. Considerem que Terres de l’Ebre és una zona ja excessivament recalentada. Massa polèmiques al carrer.

Ens consta que des de la Delegació del Govern a Tarragona , d’àmbits més elevats del Govern català no es veu en mals ulls la possible candidatura d’Ascó. Per què? La resposta és senzilla, és un projecte que l’inicia el ministre Montilla, ara President de la Generalitat, i avalat pel partit socialista. Si la candidatura la presenta Ascó sempre serà possible fer pagar el preu polític a la seva federació: Convergència i Unió. Tenen projecte,tenim culpable. Gran operació, tornem a criminalitzar a CiU alhora que tirem endavant el projecte Montilla: Bingo.

Estratègia fàcil, els dos socis de govern, ERC i ICV mobilitzen , acusen a Convergència i Unió. El President calla, facilita i atorga. Totes les ires, tot el desgast per a l’Alcalde d’Ascó i CiU.

Els temps han canviat, la gent de Terres de l’Ebre, com deia Xavi Pallarès,”serem de poble, però no som imbècils”. Tothom se n’adona des del primer moment de la manca de responsabilitat del Govern, de la seva incoherència, de la seva indefinició,de la enorme demagògia entorn aquest projecte. D’altra banda, els alcaldes i la federació de CiU a Terres de l’Ebre no ens hem deixat col.locar en una situació insuportable. Alguna cosa hem aprés. Si un projecte necessita per a ubicar-se consens social, els principals responsables d’aquest consens no som els alcaldes ni l’oposició. El principal responsable és el GOVERN, el seu creador, el seu avalador, el GOVERN del PSOE i del PSC.

En aquest context, Rafel Vidal alcalde d’Ascó, demostra lideratge; capacitat de convicció i cohesió social. Aconsegueix una més que ampla majoria a Ascó entorn al que ell creu que és la millor defensa del seu poble. Aconsegueix més d’una complicitat externa a la comarca de la Ribera. Té en tot moment una actitud coherent i serena, és un bon alcalde.

Per contra, al President Montilla,al Govern de la Generalitat els interessa més desgastar a Convergència i Unió que aconseguir un consens social i definir la seva postura. És sarcàstic i obscè veure com un Delegat del Govern, com Consellers acudeixen i estimulen manifestacions davant un petit ajuntament d’un petit poble de mil habitants.

Què no són govern? Què no tenen instruments? Què no saben lo que volen? Saben el que volen: Volen repetir jugada, aconseguir un fort desgast de CiU.Però... Hem estat coherents, ho repetim, sense consens social, No. Ho varem votar al Parlament, i ho hem mantingut. Se'ls desmonta la jugada.

És greu jugar a les manifestacions, a la divisió social a Terres de l’Ebre. És greu per un govern que ha incomplert totes, cada una, de les promeses que havia fet per Terres de l’Ebre. Se’ls ha vist l’ànsia, se’ls ha vist la demagògia. L’únic objectiu d’un govern, no pot ser desgastar l’oposició, enlloc de definir la seva planificació del territori: Un mal govern!!!. Ja n’hi ha prou de recalentar les Terres de l’Ebre, no s’ho mereixen. Ja n’hi ha prou d'un Govern encapçalant manifestacions. Ja n’hi ha prou d'un govern que no governa. La clau del que està passant a l’Ebre, i possiblement a tota Catalunya és que els alcaldes de l’Ebre i d’altres indrets són molt bons alcaldes, saben defensar els interessos dels seus pobles, potser contradictoris, però tots legítims. La clau és que Ascó té un molt bon alcalde, Catalunya un mal govern, un mal President.

INCOHERÈNCIA I FRACÀS.

Avui a la sessió de control al Govern he reclamat “claredat i lideratge” davant la possible instal·lació del cementiri nuclear a Ascó i he advertit que “una carta al Ministre no és suficient”

Avui li he demanat al conseller Castells i per extensió al President Montilla i al govern, “concreció” sobre quines seran les línies d’actuació del Govern i he recordat al PSC que “té 25 diputats i 2 ministres a Madrid”

Avui al Parlament de Catalunya, he preguntat en el transcurs de la sessió de control al Govern del Ple del Parlament sobre “les mesures previstes per evitar la instal·lació d’un magatzem temporal centralitzat per a residus nuclears a Catalunya”, en la meva opinió i del nostre grup “l’episodi que s’està vivint a Ascó constata la manca de lideratge i de polítiques energètiques i mediambientals del Tripartit”.:

Sancho ha recordat al Conseller, que segons Resolució Ministerial qualsevol municipi pot presentar candidatura per ubicar un magatzem temporal centralitzat, però també que el Congrés va aprovar el 2006 una Proposició no de llei per a determinar els criteris i la via per a establir aquest magatzem i el seu centre tecnològic associat, “en la qual queda fixat el paper preeminent que s’atorga a les CCAA per a presentar propostes de localització si ho consideren oportú”.

Li he volgut recordar que “si a això afegim l’acord del Parlament de 2008 en contra de la ubicació d’una infraestructura d’aquest tipus a Catalunya, el Govern de la Generalitat hauria d’haver empès ja accions concretes i efectives”. La seva actitut, he dit, és la constatació del fracàs de les politiques medi ambientals, energètiques i , d’inversions , a Terres de l’Ebre.

En aquest sentit, he denunciat la “vaguetat” de les accions anunciades fins avui pel Govern de la Generalitat i he advertit que “una carta al Ministre no és suficient”.

He reclamat al Govern “claredat i lideratge”, he recordat al conseller Castells que les competències d’energia són compatides segons el Nou Estatut , i a mes al 2006 es va aprovar a la comissió d’indústria del Congres una proposta que otorga un paper preeminent a les CCAA per presentar propostes de localització dels MTC.

Estem convençuts que poden fer més “esperem del Govern fets i no paraules per fer respectar la voluntat d’aquest Parlament, més enllà d’anar a les manifestacions”. Que tinguin el lideratge que han de mostrat els alcaldes de l'Ebre. Tots , i no el "res a dir" " la incoherència e indecisió" del president i consellers afectats.

El tripartit i el PSC a L'Ebre ... Quin fracàs, quin gran fracàs!!!!


Parlament de Catalunya, 27 de gener de 2010

QUI GOVERNA CATALUNYA?

Segons una enquesta apareguda aquesta passada setmana, la meitat dels catalans no coneixen quins partits formen part del Govern de la Generalitat.

Això que sembla que no pugui ser és la realitat, una realitat a la que jo mateix també mi apunto. Avui i després de la manifestació feta al municipi d’Ascó, els dubtes es confirmen.

El sr. Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya), surt encapçalant una pancarta en la que al seu costat hi és el Sr. Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre. El sr. Puigcercós, diu que exigirà al govern un pronunciament sobre el tema d’Ascó, bé cap problema, sols cal que giri un poquet el seu cap, no cal que el giri gaire i que li pregunti al Delegat del Govern, o és que el Delegat els dies festius NO ES DELEGAT. Els senyors d’esquerra republicana són govern, els hi demanem coherència.

I amb la mateixa cara em quedo quan amb una alta dosis d’incredulitat, apareix el Conseller Saura, i diu que el Govern s'ha de pronunciar, Jo em pregunto Quin Govern?, suposo que es deu referir al govern de França, al Govern Americà o no sé a quin govern. Si es refereix al Govern català sols cal que es faci la pregunta a ell mateix i que contesti. Recordo si la memòria no em falla que ICV també forma part del Govern ,o No?????.

La sorpresa continua i escolto pels mitjans de comunicació que els Consellers del Consell Comarcal d’ERC i PSC, es tanquen a les dependencies comarcals per exigir al Govern de la Generalitat un pronunciament, bé ara si que la realitat supera la ficció. No cal tancar-se al Consell Comarcal, el que cal és exigir als companys dels respectius partits que han fet President al Sr. Montilla que faci un pronunciament.

No pot ser que dissabtes i Diumenges es vagi al darrera de la pancarta i a partir del dilluns s’asseguin a la poltrona del poder. No pot ser que fer arreglar un maset es tingui que demanar permís a l’Ajuntament, al Departament de Medi ambient, a Urbanisme..... i per fer un cementiri nuclear es vulgui carregar tota la pressió al damunt d’un Ajuntament, algú es creu que l’Alcalde i els Regidors d’Ascó, per cert molt bona gent tots ells, tenen més força que el Govern del País.

Prou enganys i prou crispació, exigim als partits que donen suport al Govern, a tot el TRIPARTIT, un pronunciament clar.

Governar vol dir prendre decisions.

Xavier Pallarès

Diputat de CIU al Parlament

ERC.. ICV.. PSC.. NO GRÀCIES!!!!

Fa pocs dies denunciava (denunciàvem) al Parlament les dificultats d’empresaris, ajuntaments, ciutadans privats o entitats públiques per poder tirar endavant qualsevol iniciativa econòmica. Hem demanat la retirada del segon Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, per ser excessivament proteccionista, excessivament intervencionista amb el ciutadà. Les figures de protecció es multipliquen. Per canviar un cabiró, tens que demanar mil permisos


Els informes de l’ACA o mediambientals, prohibeixen de facto plans parcials, ampliacions de ports esportius, edificis... Un Ajuntament de “color polític equivocat” , té mil traves fins i tot per activitats ramaderes. Protecció i burocràcia. Competències tenen. Prohibir, prohibeixen.


Si parlem d’infraestructures estatals . D’un ATC o cementiri nuclear, llavors l’únic responsable es l’alcalde , que no pot donar premís per una caseta de tros ... però si ser “culpable” del cementiri nuclear.

La manca d’inversió pública és esgarrifosa, només cal mirar els pressupostos LIQUIDATS, tant de la Generalitat com de l’Estat. La desindustrialització de Terres de l’Ebre un fet. Ribera “ la crisi”.

Jo soc pro- nuclear, no me n'amago. Veure eurodiputats..... Ho soc i ho dic. També pro- energia eòlica. Soc partidari d’una certa “racionalitat energètica”. A l’Ebre , la discussió ve de lluny.

Lluny, d’una discussió racional en busca del consens social , es va optar per la via de la confrontació (a l’oposició). Des del govern per la de la imposició .

Prometíen una política mediambiental, energètica i d’inversions potent i especifica. Ara l’Ebre!! Dèien: Ni cabal ecològic, ni poder per determinar-lo. Es va renunciar. Ni protecció del Delta, ni inversions, ni millora a Flix, ni filtres biologics. Parc eòlic a Horta en terreny de Picasso, mina de bauxita. Abocadors. Ara ATC : Cementeri nuclear. . Déu meu , quin fracàs!!!

CiU ho hem dit: No al cementeri nuclear. No sense consens social. Ho hem votat al Parlament: Exigim i practiquem la coherència.

La responsabilitat de la política Medi Ambiental és del Govern, del conseller de Medi Ambient , del Vicepresident, del President. Del Govern!!. A L’Ebre, no només és un fracàs . És un insult. Veure als partits que governen , manifestar-se davant un pobre ajuntament és un insult!!! Però alhora, és una lliçó. Tot un Govern, alcaldes, Delegats, Herrera, Puigcercós manifestant-se, davant un petit ajuntament, és d’una impotència alliçonadora. Aquets és el govern de Catalunya.

Si volen poden. Són el Govern , els tres han volgut ser Govern. Ni volen, ni saben. L’únic que sempre han sabut és anar a manifestacions.. Obligar a la gent a basquejar-se a les manifestacions , a la confrontació.... si pot ser.... contra CIU ... millor. Déu meu, quina gent. Deu meu quin Govern . Déu meu, quin fracàs!!! Quin gran fracàs!!!

CiU rebutja la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears a Terres de l'Ebre i emplaça el President Montilla a pronunciar-se

(nota de premsa)
CiU rebutja la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears a Terres de l'Ebre i emplaça el President Montilla a pronunciar-se

Xavier Pallarès i Francesc Sancho remarquen que la federació sempre ha mantingut el mateix posicionament i que “hi ha una Resolució del Parlament que entenem que és d'obligat compliment”







“CiU sempre, i en tot moment, ha mantingut el seu posicionament, tant a nivell territorial com nacional, i és el d'estar totalment en contra de la instal·lació d'aquest cementeri nuclear a Terres de l'Ebre, i per extensió, a tota Catalunya”. Amb aquesta rotunditat Xavier Pallarès, diputat de CiU i president de la Federació de CDC de Terres de l’Ebre, explicava el posicionament de la federació en relació a la possible instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a Ascó.

En una roda de premsa amb diversos responsables de la Federació de CiU de les Terres de l'Ebre, Pallarès ha recordat que la posició de la federació nacionalista ja va quedar fixada “en la Resolució 150/VIII del Parlament de Catalunya, aprovada l'11 de març del 2008 i en la qual CiU, conjuntament amb ERC i ICV, van rebutjar aquesta instal·lació, sent el PSC i PP qui va acabar votant favorablement al magatzem de residus".

Després de recordar la posició de CiU, Pallarès ha reclamat "saber què diu el Govern del país, per què s'haurà de pronunciar en un tema tant important com aquest".

En la mateixa línia s’ha expressat Francesc Sancho, diputat de CiU, qui ha assenyalat que "al Parlament les decisions es prenen per majories i hi ha una Resolució que entenem que és d'obligat compliment”. Per tant, “el Govern de la Generalitat està obligat a complir i fer complir aquesta Resolució, i quan dic Govern són el President Montilla, i cadascún dels seus Consellers".

Per la seva banda, Ferran Bel, Alcalde de Tortosa, ha volgut denunciar "la clara manipulació per part d'algunes formacions polítiques en aquesta qüestió”. “Quan surt un diputat d'ICV, quan surt un altre diputat d'ERC, demanant responsabilitats a CiU, no em produeix cap sorpresa, perquè ja no em sorprèn res, però algú li ha comentat a aquests senyors que estan governant Catalunya? El Sr Herrera sap que el seu partit està governant el país? Els Srs. d'ERC saben que fa 7 anys que estan governant el país?" ha afegit Bel. L’alcalde de Tortosa ha continuat preguntant: “Què ha fet el Govern? Montilla ha anat a parlar amb el President Zapatero? li ha plantejat aquest tema? Què han fet els senyors d'ICV a les reunions de Govern? Què ha fet el Sr. Carod o el Sr. Saura al Consell de Govern?".

Finalment, l'Alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha remarcat que “els alcaldes tenim molts problemes per a dur a terme certs projectes i hem de passar per molts filtres, per molts Departaments de la Generalitat, per què al final no ens aprovin el que demanem”. Per això, “us imagineu que un alcalde pugui decidir sobre una instal·lació com aquesta?"

EL SENEGAL , KENYA. CAROD I EL PRESIDENT MONTILLA

Costa, molt. Costa molt prendre’s les coses amb optimisme i amb un poc de sentit de l’humor. A Terres de l’Ebre, més. En plena crisi econòmica, amb la sensació d’abandonament per part d’un govern (o dos) desaparegut. Els diferents episodis que ens afecten són d’un tràgic que esfereeix. Encara sota els efectes de la compareixença parlamentària dels consellers Saura i Baltasar, que ens asseguren que la coordinació del govern i els seus comandaments és i ha estat perfecta. Encara, estupefacte per tanta inconsciència ( indecència?) dels dos consellers. Carod Rovira Vicepresident, m’apropa a “l’esperpent” i em recorda com de maldestre és i ha estat aquest govern, que ens desgoverna.

Carod anuncià a bombo i plateret, als mitjans de comunicació que l’acompanyaven en el seu viatge al Senegal, l’obertura del consolat del Senegal a Barcelona. Tota una brillant iniciativa. No tindríem res a dir, el felicitaríem ... sinó fos que el consolat del Senegal ja existeix i funciona des de..... 1973. Ens assabentem que el Carod Vicepresident va utilitzar un helicòpter( sembla que d’emergències) per anar a l’aeroport del Prat , tornant del nou aeroport de Lleida. Un guió per un esperpent, més fosc que qualsevol guiò o història de l’Espanya Negra. Senegal, el nom em fa recordar de l’episodi de la lleona de la Sénia. Kenya diu un acudit. Em reboto... Perquè aquest govern ens posa en ridícul, incapaç de coordinar-se , incapaç de governar. Però amb una gran capacitat de fer-nos fer el ridícul. Parlo amb un alt càrrec del govern i té, tenen la sensació de final d’etapa, d'esgotament de la legislatura , de desfeta dels partits que configuren el govern. Tot té un to gris, negre. Un govern sense direcció, ni sentit de la realitat. Un president Montilla incapaç de posar ordre , de marcar directius. Sense autoritat per coordinar, dirigir o destituir als consellers, siguin Saura , Baltasar o Carod. Els episodis , ridículs , esperpèntics , dramàtics , tràgics es succeeixen sense que ens sorprengui. Ja ho assumim com quelcom natural. Em diu l’alt càrrec.. I què vols? Què esperaves?? Com vols que Montilla, tingui cap autoritat davant de Carod o Saura?. .. No té autoritat política, doncs necessita els seus vots. Aquí mana la dinàmica de partits. No té cap autoritat personal. Al menys Maragall tenia una certa autoritat personal, que els altres li reconeixent. Quina en té Montilla?? Entre Montilla i Carod .. l’intel·ligent... és Carod. Entre Saura i Montilla el format, el culte .. és Saura. Continua dient-me l’alt càrrec: El poder es té , l’autoritat es guanya . Montilla l’ha perdut. Recorda el principi de Peter. Doncs això , el nivell d’incompetència d’aquest govern ja fa temps que s’ha sobrepassat. Fi d’etapa. Al menys que no ens facin més mal.

Carta oberta a Joan Saura (Conseller)

Conseller, jo l’acuso

Benvolgut (és un dir) Conseller Saura, vostè i jo ens coneixem fa molts anys, i quan dic molts, vull dir prous. Que vostè és capaç de mentir ho sabem vostè i jo, també de fa molts anys. Em va sorprendre la seva reacció a la Comissió del Parlament on es discutia l’incendi d’Horta. Com ja pot suposar, el que em va sorprendre no és que mentís, el que em va sorprendre va ser que encara fós capaç de tenir una reacció prepotent, dient que li repugnava l’actitud de la oposició. Jo que el conec, sé que teatralitzava. A qui menys pot enganyar vostè, és a vostè mateix.

Jo l’acuso: l’acuso d’haver mentit des del primer moment, de saber des del primer moment, i a través del seu comissari Joan Boada, que a Horta hi havia hagut descoordinació, improvisació, i en un moment determinat, pànic descontrolat amb resultats dolosos.

L’acuso d’ haver prioritzat la seva salvació política a l’assumpció de responsabilitats, a l’anàlisi dels fets. L’acuso de convocar precipitadament, a corre-cuita, una comissió al Parlament amb dos objectius: Primer, donar per tancat l’afer. Segon, obligar a l’oposició a pronunciar-se en calent, cosa que li facilitava acusar-la de manca de sensibilitat amb les víctimes. O callàvem, o érem uns insensibles. La mateixa tàctica van utilitzar contra l’alcalde i els veïns d’Horta. En lloc de rebre explicacions havíem d’explicar-nos.

L’acuso d’haver utilitzat (a corre-cuita) el primer informe, que li permetia tancar l’afer, per evitar qualsevol posterior investigació, atribuint l’origen del foc a un llamp. Els hi anava com anell al dit, pretenia que en base a aquest informe es tanquessin fins i tot les diligències judicials. Si les causes eren naturals, ni hi havia causa. “CARPETAZO”. Aquesta era la seva intenció.

L’acuso de refugiar-se darrera els cossos que estan sota les seves ordres, minant la seva credibilitat, i col·locant-los a primera línia de pressió política, sotmetent-los a un fort desgast, enlloc de ser vostè qui assumeixi les responsabilitats que té. Que te vostè , no ells.

L’acuso de mentir intencionadament al Parlament. Vostè, jo i tots les veïns d’Horta sabem que va haver descoordinació. Per això no pot contestar on eren els 13 comandaments que configuren l’organigrama que havia de coordinar els treballs d’extinció de l’incendi. L’acuso d’amagar que no eren al lloc que els hi tocava per que a meitat mati es va donar per quasi controlat l’incendi. Tot i que els veïns advertien de la segura garbinada.

L’acuso de no haver fet arribar als jutjats des del primer moment tots els informes, incloent l’informe “anotacions d’incidències”. L’acuso de no informar al Parlament de les causes de la destitució dels tres comandaments amb responsabilitat a l’operatiu d’Horta.

L’acuso d’utilitzar pressió emocional sobre l’oposició, no nomes invitant a tot els comandaments de bombers. Sabíem molt be on eren el dia de la Comissió. No sabíem i encara no sabem on eren, perquè vostè no ho va contestar, el dia de l’incendi.

L’acuso de mentir sense dissimular-ho, amb prepotència, amb menyspreu. L’acuso d’haver menystingut tots els testimonis de la gent d’Horta, els testimonis dels alcaldes, i finalment, el testimoni d’un dels ferits greus, que explica que no van tenir suficient informació per a prendre les decisions correctes.L’acuso de poc respecte al Parlament mentint i reaccionant amb una prepotència impròpia d’un Conseller.

Parla de repugnància, certament produeix repugnància i indignació. És repugnant que un Conseller sigui capaç d’insinuar que la responsabilitat última és de les pròpies víctimes, repugnància. És repugnant escoltar com un Conseller atribueix part de la responsabilitat a l’evacuació de les BRIF, evacuació que vostè tenia l’obligació de coordinar. És repugnant la desqualificació del Conseller cap els motius de l’advocat que representa les famílies, parlant de “estratègia interessada”. És repugnant que un Conseller es creï la seva particular “zona de seguretat política” escudant-se amb el “secret de sumari” per tal de faltar a la veritat i al respecte degut al Parlament i als ciutadans que representa. Repugna.

Repugna, no sorprèn. Com ja sap , ja li he dit, ens coneixem de fa molts anys ; a qui menys pot enganyar, conseller, és a vostè mateix. Vostè sap millor que ningú fins a quin punt la seva carrera política està basada en la mentida. Jo l’acuso, vostè i el temps són (en seran) el meu principal testimoni.

Francesc Sancho. Ebrediputat.

Nosaltres hi erem, encara hi som

Algú pot pensar o fer veure que Ebrediputats inventem o manipulem, acusació per altra banda que compartim amb la Vanguardia, a qui tot un conseller intenta desqualificar, ja que no la pot objectivament desmentir. Dels mètodes emprats en son testimonis alcalde, veins i afectats. Nosaltres varem oferir ahir una petita mostra, que feia referencia al Diputat Paladella. Els mètodes del govern han estat discutibles, les acusacions a alcades i veins indignes.

El diputat Paladella ho és d'un partit de govern, i en conseqüència, té alguna autoritat política i jeràrquica, no es pot negar la evidència. Nosaltres ja vam denunciar aquest comportament fa mesos, ho vam denunciar. No només el de Paladella. Consta en aquest bloc i articles a la premsa, ens van voler fer callar, van pressionar a alcaldes i regidors, i a la gent del poble, a la gent d'Horta. Que els ho pregunten a ells, a la gent, a veure si va haver o no pressions. Una prova de tot d'això és el vídeo que us adjuntem tot seguit, on es poden veure els mètodes de Paladella, diputat de la majoria de Govern, i això que era a la porta del Parlament, amb públic i amb càmares davant. No manipulem la informació, donem la nostra visió i opinions, oferim proves, ho fem signant amb noms i cognoms, perquè sabem del que parlem .Tot seguit us facilitem l'enllaç del vídeo: http://societat.e-noticies.cat/incident-entre-ciu-i-psc-pel-foc-31457.html

Sense perdó

Això és el que va enviar Paladella a alcaldes, ajuntaments i regidors. Volia fer-nos callar, volia manipular. Ja feia dies que Paladella encenia els ànims, manipulant per tal d'evitar que s'escoltés la veu de la gent de la Terra Alta. volia el silenci: què dirà ara quan s'ha demostrat que el que deien els ciutadans d'Horta, d'Arnes, els alcaldes de Terra Alta era la veritat?

Només li queda una paraula, l'únic que podria dir si tinguessa un mínim de decència política és: perdó, demanar perdó. No ho farà, tot potser perquè sap que és molt difícil que els pobles de Terra Alta que ho van viure oblidin i puguin arribar a perdonar. Però seria bo per la seva part, almenys intentar-ho.

AVENTURERISME i /O FALSES DRECERES.

Aventurerisme i/o falses dreceres: Dedicat a l'amic JOAN Ferran.

El president Montilla ens sorprenia aquest fi d’any, al llegir una declaració electo- institucional, (si és que hi ha declaracions amb veritable contingut institucional fetes per Montilla) on parlava ( li feien parlar) de “falses dreceres”. Tothom se’n va adonar de la barroera utilització electoralista de la institució. La falsa crida a no iniciar aventures sense futur, l’ intent d’apoderar-se del centre , de la prudència, del seny, front la rauxa; fent gala de serenitat i desqualificant de passada als adversaris politics: Era el tret de sortida a l’any electoral.

En un moment de crisi econòmica, la por és un valor que cotitza a l’alça. I més en un país desafecte, emprenyat pels escàndols, on la sensació de cansament, d’esgotament és evident. Molta gent es pregunta, ens preguntem si és possible afrontar tants reptes, tantes incerteses sense càlcul. Tot i tot alhora. Ni és possible ni és desitjable.

Embarcats com estem en el procés del Nou Estatut, a l’espera d’ “Una” sentència del TC , en plena polèmica pels “Referèndums” , amb les vegueries com a exemple del que no pot fer un govern, llei electoral pendent; embarcats com estem en ple temporal i sense nord: És desitjable obrir un nou front? un Nou repte? És possible fer-ho sense calcular les conseqüències i les possibilitats d’èxit?? Nous enemics?? Noves batalles, probablement perdudes???

Una fugida endavant , una aventura empresa per necessitat electoral. Hereu coneixedor de la seva derrota anunciada, empren una carrera folla, ens empeny a un repte sense sentit. Nous enemics, nous fronts. I sense saber-ho ningú, ni tan sols Montilla???

Quans reptes sense càlcul hem d’emprendre?? Quants rumbs sense timoner?? Quantes lleis sense guió ?? Quantes Unitats sense Fi ?? Avui el govern Tripartit , avui el PSC , avui Montilla- Hereu són l’exemple més gran de desorientació , de radicalisme , d’aventurerisme , de falses dreceres. Ells són una aventura sense sentit i més en temps de crisi. És l’hora de posar seny. No trobeu???