16 d’abril 2008

JEFFERSON , LA LLIBERTAT DE CONCIENCIA i EL DELEGAT


El tercer dels presidents dels EEUU, un dels Pares Fundadors, “founding fathers” Tomàs Jefferson era un ferm defensor de la llibertat de consciència, de la llibertat. Republicà dels que fan república. Precisament per aquest principi considerava imprescindible la divisió de poders i la delimitació de funcions. La llibertat és per a els ciutadans als que el “Poder”, “el govern” deu explicacions, transparència, deu garantir la seva llibertat, la llibertat de consciència. No al revés.

Certament, ser del partit que governa no invalida la discrepància. Discrepància entre poders, entre “Estats”, entre autonomies, entre departaments, entre ministeris. Llibertat front dogmatismes i maximalismes.

El que ni Jeffersón, ni cap governant conscient pot entendre és que s’exerceixi un “poder” per delegació en contra o en discrepància pública amb qui et delega el “poder. ” No és pot ser govern i oposició a l’hora.

Jefferson, davant d’això l’hagués invitat a exercir el dret a la llibertat de consciència i abandonar el càrrec. La llibertat s’exerceix no es predica.

Aprecio Lluís Salvador, lo que no treu que cregui que s’equivoca quan pretén compaginar “Poder per Delegació” i “Oposició per consciència”.

Ja sabem que es mantindrà, que no dimitirà. El problema és que es necessita un lideratge , que seria precís un gran acord per l’Ebre. Una aposta per la Vegueria, per les infraestructures, per el re equilibri territorial. O certamen també seria lícit mantenir-se amb les tesis del compromís per l’Ebre i complir el contracte: Mai més un govern transvasista.

El voler ser “Delegat” i a l’hora “anti acció de Govern” és un sense govern un sense sentit. Posar a disposició del partit qui a d’estar a disposició del govern, és ridícul i no fa la seriositat de Salvador, ni a la importància del càrrec, ni a les necessitats de Terres de l’Ebre, ni a la seriositat de la situació.

Exercir el poder desgasta, no exercir-lo quan es té, més. Si no volen, poden. Ells són el Govern i en tenen la clau.

No tot ha de ser inaugurar, hi ha que estar a les dures, per cert en episodis d’accidents, nevades etc el delegat ha de donar la cara. Ascó. No direm més.

Jefferson no entendria res, la gent tampoc.

MOS FAN CORNUTS, LOS FEM LO LLIT I PAGUEM LO BEURE



Certament els passejos militars no s’anuncien, es fan. L’han fet, per canyetes, per collons, per zagosses, per “motilles”, per “carodtes” i amb un “zapateixat” final. Sense acord territorial, sense tenir en compte ni els antecedents, ni les necessitats, ni la gent, ni l’historia. Caldria que aquells que tenen més responsabilitats (en lloc de fer lo ploricó)garantissin al menys un Gran Acord Territorial, la solidaritat en totes direccions. Cal parlar del tren de l’estació de l’Aldea de l’anella viaria del Delta de la subsidència de la regressió de l’indústria de les infraestructures del port dels Alfacs del de l’Ampolla de Terra Alta de navegabilitat del parcs naturals de l’autovia de l’interior de l'eix de l’Ebre de Ribera de la catedral de molts de etc's i sense cap coma: DE la Vegueria, de la Vegueria i de la Vegueria. NO sense Consorci, no sense respecte, no sense dignitat, NO SENSE VEGUERIA.

Ho puc dir més alt però ho diu millor Miquel Esteve en un dels seus, sempre interessants, comentaris, en nom de la gent de l’Ebre, amb molta indignació compartida em permeto reproduir-lo.
F Sancho.


Barcelona necessita aigua i les Terres de l’Ebre (pel que sembla) la cedirem. La pròpia moral ens diu que no podem refusar les necessitats dels nostres compatriotes, seria un greuge imperdonable. Però, què hi ha de les necessitats de les Terres de l’Ebre? Serem, els ebrencs, els apagafocs abnegats i ‘cívics’ del país? Què hi ha de les immenses necessitats de les Terres de l’Ebre? Només cal – a tall d’exemple- agafar el cotxe amb els nens i conduir cap a l’Encanyissada, des de Sant Carles de la Ràpita, per adonar-se en quin estat està l’asfalt i com et jugues la vida per veure planar un coll verd sobre la llacuna (i pensar que hi ha gent que hi passa cada dia per anar a treballar!)...Miquel EsteveEconomista i escriptor.
22:31

14 d’abril 2008

PACTO AGUA ARAGÓN




























El 30 de març publicàvem un post amb el títol de Clamorós ridícul. Advertíem del perill d'obrir les portes a la reivindicació d'aigua del PP valencià. També ho denuncia l'apreciat blocaire Manel Zaera. Amb l'aigua l'Ebre , a l'Ebre català i al Delta ens trobem amb un doble front

Un front exterior ( Aragó i País Valencià) . Un front interior entre conca de l'Ebre i conques internes (Barcelona). La inconsciència del tripartit, aliada amb el tradicional irredentisme, el poc operatiu victimisme de l'Ebre pot portar-nos a totes les derrotes i en tots els fronts. Interior i exteriors.

El PP es prepara per reivindicar.
El PSOE aragonès ja no reivindica ja té el "Pacto del agua de ARAGÒN". Pacte que representa la primera derrota de l'Ebre català. Ells els aragonesos s'han quedat els drets , la clau , la prevalença estratègica i la gestió de l'aigua en detriment de Catalunya i del Delta.
Avui denunciem i advertim que L'Ebre català esta atrapat per una pinça perillosa, entre el PSOE i EL PP entre València i Aragó. La pinça es diu tripartit.

El que va determinar la posició del PSC en el seu dia va ser la batalla interna per la presidència del PSOE entre ZP i Bono. Maragall es va aliar amb Iglesias contra Bono i li van donar el triomf a ZP; i.. l'aigua a Aragó. Aquesta és l'historia del suposat antitransvasisme del PSC, aquesta i no altra. Aliança amb Iglesias que incloia l'aceptacio del Pacte de l'aigua d'Aragó.

Les forces polítiques dites d'esquerra a Catalunya van renunciar a l'aigua de l'Ebre a canvi d'un pacte estratègic .. contra 23 anys de CIU
El pacte que aquí publiquem diu coses tan grosses com:

Partiendo de las estimaciones de estos planes, las necesidades actuales de nuestra comunidad autonomapodemos cifrala en el volumen de 3600hm3. la realización de las obras contenidas en esta resolución van a implicar una demande suplementaria de 2100hm3.

El volumen de agua previsto en este Pacto con destino a necesidades actuales, a proyectos y a reseva estrategica, incluido en este Pacto, y el que resulte de otras regulaciones a llevar a cabo en Aragón en el marco del PHN, se entendera asignado para uso exclusivo en la Comunidad Autónoma de Aragón.


La Reseva estrategica de 3600+2100 s'entén reserva exclusiva d'Aragó.
En funció i gracies a aquest pacte, que políticament va donar la Secretaria General i després la Presidencia a ZP, la resta ( El Delta, Catalunya i altres) ens discuitim per les escurrialles. Dramàticament per les escurrialles.

La major estafa de l'història . Acuso, com testimoni de carrec.

14 d'ABRIL, Dia dels Republicans .


Sempre m’he definit com un republicà, per mi la república és més que un concepte polític; és un concepte ètic. Herència, preuada herència del meu pare. “Res - publica”, cosa pública, respecte tolerància, diàleg entre ciutadans iguals i lliures. Esperits lliures, discrepància i convicció. La mentida mata la llibertat i acaba amb la república. Homes lliures, republicans. Casi res.

D’aquí l’exigència ètica. Ineludible, sense ètica no hi ha república. Sense veritables republicans no hi ha república. O al menys, no que duri. Cosa a pensar.

Aquest dies a l’Ebre hem vist com gent que es defineixen com republicans han fet manifestos públics de dimissió, d’enfrontaments contra el govern del que formen part com partit. No s’entendria, no es pot entendre que la cosa pública es tracti amb oportunisme polític, amb mentida. La república no pot ser trossejada, maltractada, usada i tirada, No es pot amenaçar aquí, governar en contra allà i no assumir les pròpies decisions. A la República això l'hi diuen mentir. Un Delegat del Govern és govern, co - responsable de les decisions del Govern.

Les preguntes que estan en boca de molts són:

Són republicans??

El delegat, els delegats, és o són delegats del Govern?? De l’Ebre o del Segre???

En pocs dies la resposta. Avui és 14 d’abril dia dels republicans.

“LA PARTE CONTRATANTE DE LA PRIMERA PARTE”: TRENCA EL CONTRACTE.


Els tres partits signants del Compromís per l’Ebre, han trencat unilateralment el contracte. El Compromís es va signar en format de contracte, solemnement. Es va publicitar abans d’unes eleccions com “més que una promesa electoral”, com un compromís, un contracte amb la gent de les Terres de l’Ebre. Contracte renovat i actualitzat a les últimes eleccions per part de tots els signants.

Certament els contractes es poden revisar per mutu acord de les parts, respectant la voluntat de cada una de les parts contractants. Però no es poden conculcar unilateralment

Trencar un contracte unilateralment no es ni ètic, ni moral i fins i tot pot ser recusat jurídicament. Una via que podria ser explorada per la part perjudicada, enganyada i estafada. Ho suggerim i no és broma.

Els ajuntaments de l’Ebre ja hem denunciat que el CAT no ens garantitza el subministrament d’aigua de boca els mesos d’estiu.

La part política, contractant del compromís trenca el contracte i Ebrediputats denunciem el fet .

És un engany, una estafa. Una estafa que no es dissimula amb conats de dimissió, ni amb fotos d’alcaldes.

Volem ser coherents i repetirem sense cap complex el que sempre hem dit: NO sense els mecanismes de participació dels agents i la societat civil del territori; no sense invitar a participar a totes les parts (altra cosa es que s’hi renunciï) . No sense la clau del cabal i de l'aigua.. No sense el territori. No sense re-equilibri territorial . NO SENSE LA VEGUERIA .

13 d’abril 2008

CAUTIVO Y DESARMADO


"En el dia de hoy cautivo y desarmado el ejercito rojo, las tropas nacionales han alcanzado sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.Burgos, 1 d’abril de 1939" .

Què quedava captiu? Qui desarmat? Quina profunda tristesa quan la derrota és la de la raó i la tolerància. Fa temps que aquestes dues premisses van ser repudiades a Terres de l’Ebre, en nom d’una "sense raó" folla, d’un maximalisme sense futur. Aquest mes d’abril, un altre abril, ens confirmen la derrota. Ho he dit i ho repetiré: Víctimes de victimisme, hereus d'una vella i constant derrota històrica que alguns assumeixen com inevitable, fills de Cabrera. Eco carlins, per no ser més cruel.

Que no ens contin “cuentos xinos”, que no insultin l’ intel·ligència. No tinc qualificatius ni paraules. Ni se les mereixen.

Han enganyat a la gent, han traït tota decència política, són uns sense nom.

Volia callar però no tinc dret a callar. Ni avui ni demà.

Han venut, no l’aigua no, (això era inevitable) han venut alguna cosa més, han venut un vell somni. Ni aigua, ni vegueria, ni vergonya ni dignitat.

Són fills de la mateixa mancança ètica, hereus sociològics dels 40 anys de silencis i temor.



EL COMPROMÍS DELS PARTITS POLÍTICS PER l'EBRE : Va ser signat "A Tortosa , a divendres 10 d'octubre de 2003".

Signen entre altres :Jose Montilla, Joan Saura , J Lluis Carod Rovira.


CLOS , MILÀ, BARCELONA I L'AIGUA


A l’agost de 2002, Joan Clos alcalde de Barcelona venia a Tortosa com pregoner, invitat per Joan Sabate. Eren les festes de la Cinta. L’havien fet , venir per reforçar l’aliança anti transvasista entre el cap i un casal de Catalunya. Clos va acabar dient que Barcelona no volia aigua perquè “no la necessita” . Temps d’agitació i mentida. “Ara ja no” la necessitarà l’aigua que podia arribar-li amb l’ampliació del minitransvasament, ja que la capital catalana ha aconseguit implantar una política d’estalvi i reutilització que ja ha començat a donar fruits”.

Això ens deien això ens explicaven . Al carrer , pancartes i crits. El poble contra venuts i traïdors. Volien, volíem , jo volia vendre l’aigua(volia?) a aquells que no la volien comprar. No ho volien??? Joan Clos l’heroi.

Al gener del 2004, el conseller Milà es disposava a “demostrar científicament que a Catalunya hi ha prou aigua” per així poder demostrar que no era necessària l’inter connexió de xarxes . Bon hereu del socialisme científic. Milà només va renunciar a l’inter connexió desprès de l’aval de la ciència.

Ara , un i altre diuen que tot és culpa de la imprevisió de CIU. Fills de la ciència i la demagògia. Filibusters. No els reprotxo l’engany, els retrec el deprecií a la gent , l’ impunitat de la seva burla. Ens va prendre per “tontos” i avui saben que som “tontos” ; “tontos” del cul i de l’anima.

Però , traïdors, venuts o “tontos” , no callarem. No sense un Pla de protecció del riu i delta , No sense reequilibri , no sense cabal ecològic , no sense participació de la gent de la terra, no sense allò que era insuficient si ho feia el PP,no sense garanties, no sense CPIDE o COSEC . No sense coherència.

NO sense Vegueria , no sense dignitat.

11 d’abril 2008

SENSE COMENTARIS....


CARRETERO I EBREDIPUTATS.


El metge i ex conseller Joan Carretero, líder del sector crític d’ERC Reagrupament .Cat , s’ha fet seu el lema . “Si no hi vas, ells es queden”-. Una adaptació del" si tu no hi vas, ells tornen” que va utilitzar el PSC - PSOE. La mateixa estètica de la publicitat de Pulp Fiction de Quentin Tarantino.

No ens pot resultar extrany, ebrediputats (25-27 de febrer de 2008) fèiem una aposta irònic festiva molt semblant a les eleccions. Els que es quedaven eren els mateixos.

Ens consta que membres de Reagrupament havien entrat al nostre bloc, ens agrada la coincidència. En tenim més: Metges, catalanistes i amb voluntat de futur.

Que ningú es posí nerviós, simple coincidència.

10 d’abril 2008

DELEGATS, AIGUA I VERGE DE LA CINTA


Pel seu interès, o el meu al menys , aquí a l’Ebre reprodueixo la transcripció de les preguntes al conseller Francesc Baltasar al sí de la comissió de Medi Ambient


TRANSCRIPCIÓ EN BRUT
Aquesta transcripció està pendent de verificació i correcció. Pot contenir, doncs, errades de fiSessió núm. 14 / Medi Ambient i Habitatge / 9 d’abril de 2008
Preguntes al Govern sobre les declaracions del delegat del Govern al Camp de Tarragona, del 6 de febrer de 2008, amb relació al transport d'aigua (tram. 311-00649/08)
Pregunta número 5, senyor Sancho, té la paraula.

El Sr. Sancho i Serena

Gràcies, presidenta. Senyor conseller, deixi’m començar fent-li una reflexió que em sembla que vostè i jo compartirem. I em sembla que avui un conseller, militant d’Iniciativa, i jo, militant de Convergència i Unió, estiguem fent aquesta discussió i parlant obertament de transvasaments sense que al carrer –sense que al carrer– i a cap carrer del país hi hagin manifestacions o algú que ens estigui portant pancartes que diguin: «La sang abans que l’aigua», perquè no seria bo, no seria bona aquesta discussió.
Feta aquesta reflexió jo, i em sembla que també coincidirem, no es governa del passat, del passat se n’aprèn, però es governa per al present i per al futur. I és en aquest sentit, i pensant en el present, que li pregunto si vostè compartia en el seu moment les declaracions que va fer el delegat del Govern al Camp de Tarragona dient que l’aigua s’ha de portar d’on sigui i que la interconnexió de xarxes arreu del planeta, de qualsevol tipus, sigui del tipus que sigui, inclosa la de l’aigua, són bones. Les compartia en el seu moment? Les comparteix avui, conseller?
Gràcies.

La presidenta

Gràcies, senyor Sancho. Té la paraula el senyor conseller.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

Home, jo crec que no toca pas a un conseller compartir les declaracions d’un delegat del Govern, més aviat seria a l’inrevés, no? Vostè deu està d’acord amb mi en això, no?
En tot cas, sí que citaré una font més autoritzada, i és que el molt honorable president de la Generalitat sí que va dir que calia fer el que calgués perquè tinguéssim garantit
l’abastament. Ara, el que és evident també és que vostè sap que justament la meva percepció del tema és justament no buscar cap confrontació, sinó intentar buscar acords amb el territori, eh? Òbviament, però alhora intentant garantir l’abastament.
Moltes gràcies.
La presidenta
Gràcies. Vol fer rèplica?

El Sr. Sancho i Serena

Sí, per repreguntar. Conseller, fixi’s bé, el que em sembla que és substancial no és només les declaracions, és la data en què es van produir. Es van produir en una data que era el febrer, abans de les eleccions. Va haver-hi per part d’algú instruccions per fer callar aquest tipus de declaracions perquè no interferissin en les eleccions.
Evidentment, jo coincideixo amb vostè plenament que més bé són els delegats qui han d’estar d’acord amb vostè. Com és possible que al territori els delegats els creïn aquests problemes? I la pregunta és: és cert que es va fer callar els delegats, perquè al territori en aquell moment se li estava dient des del Govern i des de les formacions polítiques que el configuren que ni un transvasament i que ni una gota sortiria de l’Ebre o que no es faria la interconnexió? És cert que es van donar aquestes instruccions? És a dir, és cert?, i li pregunto molt durament: es va tenir voluntat d’enganyar a la ciutadania?

La presidenta

Té la paraula el senyor conseller.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

En absolut. A més, com vostè comprendrà, jo no tinc cap relació en aquest sentit més que la relació normal, cordial i, a més, absolutament amable d’un membre del Govern, però, evidentment, qui coordina l’acció dels delegats del Govern és la Vicepresidència del Govern. I, en tot cas, no em consta en cap cas que hi hagués cap instrucció.


Pregunta 4

al Govern sobre els mecanismes de coordinació del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb els delegats del Govern (tram. 311-00650/08)

La presidenta
Gràcies, senyor conseller. Passem a la pregunta número 6 de l’ordre del dia.

El Sr. Sancho i Serena

Sí, conseller, té a veure amb aquesta. [#]A mi sembla que vostè ens ha donat ja algun avenç. Els delegats han d’estar coordinats en el Govern. Vostè ens ha parlat d’«emergència nacional», suposo que vostè i jo coincidirem que en cas que hi hagi una emergència nacional, des del president a tots els consellers i els delegats al territori, és molt important que estiguin coordinats i que siguin una sola veu, que siguin capaços de donar instruccions al territori, donar consignes al territori molt clares i que responguin a la voluntat del Govern, perquè si no, evidentment –i estic convençut que hi coincidirem– el que es crea és un gran desencís i un gran desencantament i moltes poques possibilitats d’arribar a acords en el territori, atès que se li donen missatges contradictoris. Això està passant? Qui coordina el Govern en aquesta emergència nacional? És el Govern al territori un únic govern o hi han diverses veus del Govern al territori, conseller?

La presidenta
Gràcies. Té la paraula el senyor conseller.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

És evident que hi han unes sessions ordinàries dels delegats del Govern que, com ja li he explicat abans, coordina Vicepresidència, però, a més, el que li puc dir és que hem mantingut reunions no solament amb els delegats del Govern, sinó amb els delegats territorials dels principals departaments que tenen relació amb un tema tan important com és el tema de l’aigua durant aquest últim més. I vostès ho saben, perquè algunes d’elles fins i tot han sigut reunions que han sigut publicitades en els mitjans de comunicació com un element important, diguéssim, de coneixement per part de tothom d’aquelles qüestions que està portant a terme i les propostes i solucions que està fent i portant el Govern.
La presidenta
Gràcies. Senyor Sancho...

El Sr. Sancho i Serena
Si això és així, conseller, com és possible que el delegat de les Terres de l’Ebre fes declaracions públiques a la seu de la delegació dient que no es contemplava, ni s’estudiava, ni tenia cap notícia ni d’interconnexió de xarxes, ni de transvasament del Segre dos dies abans que vostè fes l’anunci oficial? On està la coordinació? Com es van coordinar? Si estaven coordinats, com és possible que el delegat del Govern a l’Ebre, dos dies abans que vostè anunciés que sí, que farien el transvasament del Segre, ho estigués desmentint i estigués desmentint també qualsevol interconnexió de xarxes?
Gràcies, conseller.
La presidenta
Pot respondre, senyor conseller.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

Una cosa que em sembla que és absolutament senzilla, qui anuncia les decisions del Govern són els consellers, no els delegats del Govern.

Pregunta
al Govern sobre les declaracions del delegat del Govern a Terres de l'Ebre relatives al fet de portar aigua de l'Ebre al Camp de Tarragona (tram. 311-00651/08)
La presidenta

Passem a la pregunta que és el punt número 7 de l’ordre del dia.

El Sr. Sancho i Serena

Conseller, tornem a estar amb els delegats i les declaracions dels delegats. És evident que vostè es refugia que és el Govern o el conseller qui fa declaracions. És evident, no li estem preguntant això. Vostè ens ha repetit per activa i per passiva que necessita una veu única, que l’oposició ha de sumar-se a aquesta veu única, que tots units contra un únic enemic. I es troba que mentre vostè fa declaracions aquí com a conseller, els delegats del Govern, que són delegats del seu Govern i del nostre Govern, en lloc de repetir les seves instruccions, el que fan és amenaçar de dimitir si es tira endavant allò que diu el Govern. Quin Govern és aquest on els delegats del Govern al territori es planten i ens diuen al territori que ells dimitiran si es fa el transvasament del Segre o s’interconnecten xarxes? On està l’autoritat del Govern? Com ens pot demanar vostè, a l’oposició, unitat d’acció si no hi ha ni unitat de Govern? S’ho ha plantejat això, conseller? Una emergència nacional es pot governar així? Francament pensa que els delegats tenen aquest dret, que realment poden fer això desmentint al Govern i deixant-lo a vostè no amb una punyalada, sinó absolutament –absolutament– sense cap tipus d’autoritat, conseller?
La presidenta
Gràcies. Senyor conseller, té la paraula.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

Jo crec que és una percepció que no comparteixo en absolut. En tot cas, hem tingut ocasió abans de parlar de diferents posicionaments que en aquests moments hi han sobre determinades mesures que s’han pres amb l’emergència hídrica. I en aquest cas, doncs, evidentment, cadascú sap molt bé quines coses ha de fer sobre la mateixa.

La presidenta
Senyor Sancho...

El Sr. Sancho i Serena
Conseller, no li estic parlant de declaracions polítiques, li estic parlant..., un delegat és membre del Govern –és membre del Govern– o no? No són declaracions polítiques, és el seu Govern qui li està dient que dimitiran si tira endavant les mesures que vostès estan preveient. No només el delegat, sinó que també la resta de delegats de la mateixa formació política. I ens vénen i ens porten els ajuntaments mocions, una darrere l’altra per tal de posicionar-se com a partit polític en contra del que vostè està demanant fer com a govern. A partir d’aquí, amb qui hem de negociar nosaltres al territori per arribar a acords per poder ajudar el Govern si ens estan dient el contrari que vostès? Si jo negocio amb el membre del seu Govern al territori, m’està demanant que negociem sobre un «no» al Segre, sobre un «no» a la interconnexió, sobre un «no» als pous del Camp [#] de Tarragona. El membre del seu Govern... me vol dir com governarem aquesta emergència en aquestes condicions? I quan vostès parlen de cara al territori, com poden parlar d’acords si no estan d’acord els seus propis delegats de govern? Com poden mantindrels al lloc, conseller?

La presidenta
Gràcies. Pot respondre, senyor conseller.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

Bé, en tot cas, com vostè sap, els representants de la Generalitat en el territori són els delegats i, evidentment, els delegats, entre altres coses, tenen la funció d’aplicar també i desenvolupar els acords del Govern. En tot cas, vostè diu que ha llegit unes coses, en tot cas, ja veurem quines situacions i quines mesures es prendran amb relació, òbviament, al desenvolupament hídric i en funció d’això, òbviament, se suposa que tot el Govern durà i caminarà en la mateixa direcció. Per tant, miri, no intenti furgar en històries concretes de determinades coalicions no fos cas que apareguessin les seves també.
Pregunta
al Govern sobre el capteniment del conseller de Medi Ambient Habitatge pel que fa a les declaracions del delegat del Govern al Camp de Tarragona amb relació a les connexions de xarxa arreu del món (tram. 311-00652/08)
La presidenta
Gràcies, senyor conseller. Passem al punt vuitè de l’ordre del dia, que és una nova pregunta. Tenen la paraula.

El Sr. Sancho i Serena
Torna a ser sobre el delegat i els delegats del Camp de Tarragona. Conseller, no hem de prendre..., ningú ha de prendre mal, estigui tranquil. No és un problema de prendre mal; és un problema de governar. I fixi’s, li poso damunt de la taula una altra qüestió – aquí ho té i després li donaré. El delegat del Govern –del Govern– a les Terres de l’Ebre diu que ha comunicat al vicepresident del Govern no només els seus desacords, sinó la seva voluntat de dimitir, ell i els altres. La pregunta és: conseller, la gent del territori que ens ve a preguntar què s’ha de fer, quina és la solució, què és el que es pensa, què li hem de dir nosaltres? Aquí hem d’escoltar? És evident que el delegat del Govern és qui és i que representa el Govern. Amb qui hem de negociar al territori? Que hem de dir al territori? Després de tot això i aquest desgavell, la sensació que em queda a mi, i suposo que a vostè, és que a vostè l’han deixat molt sol, que vostè està posant la cara per un govern que ni tan sols està disposat a defensar allò que predica, que vostè està absolutament sol davant del territori i que no treu la cara per vostè... ni

...el delegat del Govern ni el president del Govern. Aquest és el problema que tenen. Avui estic entenent, i li pregunto sincerament, si és per això que vostè s’encomana a la Verge de Montserrat, i si això passa així, a qui ens hem d’encomanar, la gent del territori, conseller? A la Mare de Déu de la Cinta? Perquè, realment, el problema és que no hi ha Govern, que no hi ha president, i això a l’Ebre ho estem vivint molt directament, perquè vostè no es va atrevir a baixar, i em temo que el president de la Generalitat, el molt honorable Montilla, serà capaç d’anar-se’n al Marroc, però no serà capaç de vindre a l’Ebre a explicar quines són les mesures, entre altres coses, perquè els que se li aixecarien, i nosaltres no ficaríem pancartes, serien els delegats del seu Govern, no nosaltres, per tant, això crec que o ho solucionen o l’emergència nacional estarà..., ens portarà realment una situació ingovernable.
La presidenta
Gràcies, senyor Sancho. Sàpiga que li queden quaranta segons, si després volgués tornar a preguntar. Senyor conseller, pot respondre.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

Jo penso, sincerament, que vostè ara, en aquests moments, no està preguntant absolutament res, el que està dedicant-se és a fer una sèrie d’anàlisis i asseveracions que, en tot cas, em corresponen o no a mi avaluar, evidentment vostè lògicament és un representant de la sobirania popular encarnada evidentment en el Parlament i està molt bé que plantegi aquestes qüestions, però, en tot cas, jo li asseguro que ni el president de la Generalitat ni el conseller que li parla ni cap membre del Govern deixarà de fer o farà coses en funció que pensi que això pot ser un tema que generi o deixi de generar una determinada reacció. Crec que ens coneix poc –crec que ens coneix poc, entre altres coses, i sàpiga que tant l’honorable president de la Generalitat com jo mateix els dos provenim d’una tradició municipalista on hem dirigit, gestionat i portat endavant municipis que tenen una conflictivitat enorme i que som, evidentment, capaços de negociar i estructurar. Perquè, a més, no es tracta d’anar a confrontar amb ningú, del que es tracta és d’anar a resoldre temes amb la gent, aquesta és la diferència entre el que vostè planteja i el que jo li plantejo.

La presidenta
Gràcies, senyor conseller. No sé si vol...

El Sr. Sancho i Serena
En quaranta segons. A mi em sembla que sí, que hi ha una pregunta, conseller, i vostè me l’ha entès molt bé. Donades les contradiccions que vostès tenen com a Govern i que els delegats del Govern expressen a l’Ebre, baixarà vostè o el president a explicar a la gent de l’Ebre què pensen fer? O no? Com ho va fer l’anterior president cada vegada que va fer falta. Baixaran vostès a donar explicacions a la gent de l’Ebre? Sí o no? Aquesta pregunta està aquí. Tenim conseller? Tenim president a l’Ebre? O ens hem d’encomanar senzillament a la Verge de la Cinta, conseller? Gràcies.
La presidenta
Gràcies. Pot respondre.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge
És una ofensa que vostè ho dubti –és una ofensa que vostè ho dubti– que aquest conseller o que el president de la Generalitat no vagin a explicar les propostes, no a les Terres de l’Ebre, a qualsevol territori de Catalunya. Què creu que jo he estat fent les darreres setmanes, sinó anant a tots els territoris? A tots els territoris!
La presidenta
Moltes gràcies, senyor conseller. Les preguntes de 9 a 16 quedaven per al final.

Ja fora de diari de Sessió
Queda clar : No importa si qui mou , encén el territori, fa oposició són els delegats, però si qui pregunta és l'oposició llavors és demagògia o temeritat .També queda clar : Baltasar i Montilla han visitat tots el territoris. Tots el territoris!!
Ostres tu i a l'Ebre sense enterar-nos de la visita.

07 d’abril 2008

JOAN ROIG I L'AIGUA.

No puc resistir-me, sé que poder no ho tindria de fer . Ho faig sense demanar permís a Joan Roig. S'enfadara però m’entendrà, sé que em diria: Paco deixa-ho anar no ho facis , per a què? Avui no podem guanyar les batalles d’ahir, tu i jo ho sabem.

El que no sé, Joan és si no ens pot servir per preparar les de demà. Per això ho faig públic. Tu i jo vam preparar aquella conferència, jo tinc el teu escrit fet a mà, el que vas llegir. Tu deus tenir el meu, més dur menys profund, el que no vam llegir però ens va confortar.

Tu amb la teva potent veu el març del 2002 al Col·legi de Periodistes de Catalunya; davant de més 50 càrrecs electes de Terres de l’Ebre i uns quants periodistes presentaves una declaració conferència que es titulava

LA REALITAT DE LES TERRES DE L’EBRE .

No ens van fer ni “punyetero” cas. Molts dels que ara parlen d ‘irredentisme de l’Ebre, de manca de previsió de CIU, no ens van ni voler escoltar. Ni cas, ni “punyetero” cas.

ELS ALCALDES DE C I U... per boca de Joan Roig al març de 2002 deien, amb orgull dèiem .

“ Avui (2002) fóra fàcil parlar de la demagògia i les contradiccions dels socialistes catalans ............ells són els que l’any 2000 (al més de juliol) varen signar un pacte per possibilitar que els ciutadans de Barcelona, Hospitalet, Cornella, Santa Coloma etc no patissin restriccions d’aigua . Ara l’han trencat.............

... Més tard Joan deia:

Venim també a oferir un pacte

Ademes d’aquestes consideracions volem proposar un gran pacte democràtic, honest i generós perquè no pot ser que ens vinguin a vendre l’estalvi i la nova cultura de l’aigua a les Terres de l’Ebre .

Que l’apliquin aquí la nova cultura de l’aigua !!! a Barcelona a Hospitalet , Cornellà etc. que és on poden.

A que estan disposats a renunciar els ajuntaments socialistes de l’àrea de Barcelona?? Quines restriccions estan disposats a aplicar??

Natros no som transvasistes, però entenem que ha d’haver una solució intel·ligent i pactada , que faci possible resoldre els problemes de dèficit que patirà Barcelona i a la vegada no només minimitzar els efectes del PH sobre el Delta , sinó resoldre també problemes endèmics que té el nostre territori.

Reprodueixo, amb orgull no dissimulat la pagina 4 de l’original (cliqueu-la) i dic: S’aprèn del passat , es governa pel present i el futur. Reivindico pel futur les mateixes condicions mínimes , la representació territorial, la gestió integral , el cabal ecològic, les compensacions i solucions que reivindicàvem. Reivindico la clau de l'aigua, el CPIDE . Reivindico pel futur allò que somiàvem i que tan a tocar vam tenir: El respecte, La Vegueria , el bon govern. Visca Terres de l’Ebre..

06 d’abril 2008

CLINICA L'ALIANÇA UN ESCANDOL


La Veu de l'Ebre feia pública la denúncia davant de la fiscalia anticorrupció , presentada per un empleat de la Clínica l'Aliança a Tortosa . Les dades que avui tenim a les mans ens fan pensar que estem davant un presumpte cas molt greu de corrupció, el propi comunicat de la direcció de la Clínica, no desmenteix els fets dels que diu “no haver donat cap indicació per part d'instància competent per desenvolupar cap activitat irregular” Com Diputats ens veiem en l'obligació d'esbrinar el que ha passat. Per tot plegat hem presentat preguntes i la següent sol·licitud de compareixença de la consellera Geli i el President del Grup l'Aliança.



Sol·licitud de compareixença

La Aliança és una institució històrica, peça important en el sistema sanitari de Catalunya . Els últims anys degut a diversos problemes ha esta intervinguda dues vegades per la Generalitat . La segona intervenció es va aixecar recentment, en l’anterior legislatura amb el govern tripartit. Per normalitzar l’entitat , es van reformar els estatuts i es va nomenar un consell d’administració a proposta del administrador provisional únic, interventor de la Generalitat senyor Eduardo Espagnolo.

El propi senyor Espagnolo en una decisió insòlita va ser nomenat president i conseller delegat..

Ara aquesta decisió és configura com l’origen de l’escàndol que afecta a la Clínica amb una denuncia contra el senyor Espagnolo entre altres, per simulació d’ingressos en hospitalització, imputació de diagnòstics falsos a pacients sense el seu coneixement; anotació de actes quirúrgics inexistents ; imputació de actes quirúrgics inexistents a personal de col·legis professionals sense el seu consentiment, anotacions documentals d’actes mèdics ambulatoris com hospitalitzacions (vasectomia) i violació de la llei de protecció de dades.

La pròpia Direcció de la Clínica, del Grup l’Aliança afirma en comunicat de premsa que “No hi ha cap indicació per part de qualsevol instància competent de la Clínica o del grup l’Aliança de desenvolupar cap activitat irregular". No assumeix responsabilitats, però no desmenteix les possibles irregularitats.

Es per això que el grup de CIU demana la compareixença de la consellera de Salut honorable Sra Geli i del Sr. Eduardo Espagnolo com interventor i posterior administrador provisional únic i President del grup l'Aliança per explicar vel procés de regularització de la clínica, la seva reforma i els posteriors fets denunciats.


F. Sancho diputat del Grup Parlamentari de CIU.

PERVERSIONS.


PERVERSIONS . Per llegir l'article cliqueu a sobre

Certament la perversió del llenguatge i de les actituds fan que ahir parléssim de pornografia política. Saura, Carod, Montilla en són un exemple. El correcte llenguatge polític no dóna per explicar el que esta passant. Per això Jordi Barbeta parla a la Vanguardia de Vaterpolítica . Com ahir; avui natros parlem de pornosequera, de porno govern, de trio indigne.

Mentre a l’Ebre sonen vells tambors de lluita, de guerra . El tradicional irredentisme, el que vàrem anomenar neo- ruralisme , l’ancestral carlisme . L’eco carlisme com avui brillantment l’anomena David González a l’Avui. Eco carlisme, irredentisme que ens condemna a l’historia. A repetir l’historia, sense lloc al present i amb un futur ofegat per una utopia ,ja vella quan va néixer. Víctimes de victimisme. Nous herois substituiran Cabrera, sense la seva grandesa, amb la mateixa vocació de derrota.

Diu González: “A l’Ebre , alguns sempre tan eco carlins, han vist de nou aparèixer el fantasma de la gran Barcelona morint-se de set mentre lo riu vessa hectòmetre a cabassos. L’estampa dels arrossars de Delta inundats amb els vaixells carregats d’aigua dessalada a Almeria rumb cap al port de Barcelona pot ser impagable......”

Fa uns anys , teniem la clau de l’aigua i el nostre destí estratègic a les mans . Ara , ens queda ..... Llegir Barbeta i recordar Cabrera.

CAROD , la teoria de la pinça. AGUAITA







Carod diu, Carod acusa CIU i ZP de fer una pinça amb el tema de l’aigua per tal de desgastar al Govern i suposo que ho diu preocupat perquè això pugui interferir amb els seus plans de jubilació pel 2014.

M’INDIGNA, m’emprenya i crec que no tenim perquè aguantar tanta indignitat, demagògia, insòlita insolvència. Carod incapaç de fer-se sentir ni al govern ni al seu partit, vomita la seva pròpia impotència i parla de pinça. Pinça???

Fa fàstic el nivell d'irresponsabilitat fa fàstic, fins la nàusea. De què acusa als altres? De no estar d’acord amb el Transvasament del Segre?? De condicionar l’interconnexió?? De què?? Aquí esta la Moció que ERC presenta a Ajuntaments com el de l’Ampolla (cliqueu-la) . Si la votem a favor fem pinça?? Contra qui?? Aquí la teniu votada conjuntament. Pinça contra qui??

No. No és una pinça, és la soga que ell i els seus li fiquen al coll del seu propi govern, amb mocions, amenaces de dimissió i actituds que tots recordem i coneixem. Carod aguaita, mira, mira les teves actituds i les dels teus . Recordes??



AIXÒ ES UNA PINÇA


AIXÒ UNA SOGA A CASA DEL PENJAT

05 d’abril 2008

UNA "MIQUETA" VERGE.


Coneixia una noia que era una “miqueta” verge. Només una “miqueta”, però estava decidida a conservar el seu estatut ètic i metafísic. Les demostracions practiques de com es pot ser una “miqueta” verge van fer feliç més d’un. Després va passar a estar una “miqueta” embarassada, com corresponia a la seva condició. Clar que el pas del temps va donar un fruit que no era una “miqueta” nadó; era nadó, nadó.

Amb la sequera, ens trobem amb actituds que em recorden la noia. Hi ha qui és una “miqueta” antitransvasista i busca formules alternatives que no fan més que afegir interés, “morbo”, i en ocasions vergonya aliena a tot plegat.

Portar l’aigua en barca, tren, camions o a poalades és èticament, ecològicament i políticament més sostenible?? Els hectòmetres són diferents?? Se’n gasten menys?? És més sostenible el petroli de petroler que el d'oleoducte??

La busca de vies alternatives per no perdre la virginitat antitransvasista és francament un espectacle pornogràfic. M’avergonyeix .

Un Delegat, que exerceix el càrrec per “delegació” del propi govern amenaça en dimitir si es porta a terme el transvasament (o interconnexió) que el govern del que forma part (per delegació) esta preparant i reivindicant.

Si el transvasament no es fa, serà per que un Govern del que no forma part ho impedeix. Com ho va impedir derogant interconnexió i transvàs a petició del Govern que forma part. El govern que representa però acusa de deslleialtat al govern ZP, per fer allò que reivindica el Delegat .

Conclusió els delegats estan una “miqueta embarassats (no es sap si de Montilla o de Sabaté, no de ZP) i una miqueta dimitits. El temps dirà si estan acabats o avortats.

No et dic tinya, quin “sombrero”.

04 d’abril 2008

BALTASAR NI VE NI SE'N VA:ES QUEDA


El conseller Baltasar ha suspès la seva visita a l’Ebre. Dirigents de la Plataforma l’han qualificat de covard . Ebrediputats ja fa dies que vam qualificar de covarda la seva actitud, concretament el 26 de maig.

Un govern es pot equivocar, o pot defensar mesures en contra l’opinió d’una part del territori, el que no pot, el que no deu fer és ser incoherent, mentir i no donar la cara.

Recordo com el President Pujol va venir a l’Ebre a explicar la seva postura davant tothom, incloent alcaldes, empresaris, sindicats etc. On és Wally, perdò vull dir Montilla?

Recordem, com L’Artur Mas va venir a explicar les al·legacions al PHN a la Plataforma a l’I DECE després d’una famosa votació al Parlament. Recordem Felip Puig reunit a la seu de la Delegació i en un famós viatge a Sant Jaume, a Espadaler, junt ells sempre el Delegat. Tots , tots van donar la cara.

Un govern ha d’estar cohesionat en lo que defensa i en lo que representa. El delegat representa al govern, en lo bo i en lo dolent. És un sainet l’espectacle de conseller contra conseller , Delegat contra govern. Govern contra govern amic. La investidura que els legitima a tots com govern deu incloure un programa de govern i no només uns càrrecs que exercir.

Mentir, amagar-se, no reunir-se, no donar comptes és la vida del mal govern, és la tarja de presentació del covard.

Baltasar: No ve ni se’n va, es queda. Com Montilla. On és el President?? L’Ebre sense President. Catalunya sense govern.

Però ells es queden.

UNA MENTIDA, UNA IMMENSA MENTIDA


Sembla que semblava, era que era un mes de Novembre. Baltasar, planteja al “Ministerio de Medio Ambiente” Ministra Narbona i Director General la possibilitat de “tocar” el Segre. Sembla ser que no li van dir si, més bé no. Un compromís, un prec: No tocar-ho , amagar-ho fins després de les eleccions. Els tècnics van continuant reunint-se i treballant la proposta. La proposta tenia i té resistències dins la pròpia conselleria. Es va filtrar amb l’ànim de parar-la. Ho van saber sectors del moviment social?? Van decidir no dir res per no “interferir en les eleccions”? Finalment ho varem saber CIU, i ho varem fer públic. Ho van negar. Mentida.


Ramon Espadaler ho va preguntar al Parlament i el conseller Baltasar va mentir “oficialment”, solemnement al poble de Catalunya, o si preferiu als seus representants. Una immensa mentida.

Després van intentar dissimular-ho amb “no és un transvasà és un vas trans".
ZP, els contesta .

UN ERROR UN IMMENS ERROR.

El desgavell és immens, el Delegat del govern amenaça en dimitir, si es fa una cosa que sap que no es farà i desgasta al seu soci de govern, els vots del qual són imprescindibles per legitimar el seu lloc de govern. El socialistes callen i deixen que els socis es cremin, esperant heretar els seus vots. El Carmel, l’apagada. L’aeroport col·lapsat i no transvasat. Desacords de govern amb l’AVE , amb la MAT, amb el 4t cinturó. Baralles amb el govern amic. Què més ha de passar?? Preguntàvem fa molt poc al bloc.


Aquí ni hi ha qui mani, aquí no hi ha programa de govern. Quan els problemes són prou importants el govern desapareix. Montilla no hi és. Els consellers s’amaguen.

Per solucionar problemes complexes es necessita cohesió i coherència, i això és impossible amb un pacte com el del tripartit. És per això que cap estat o organisme seriós fa aquest tipus de pacte. Un error, un immens error. El govern, aquest govern, el pacte, aquest pacte és el problema.

02 d’abril 2008

LOS SOUS SÓN VIDA


SOUS SÓN VIDA.

Lluís Corominas, diputat i conegut dirigent de CIU rep un SMS de Terres de l’Ebre que diu : "Estos" de ICV, ERC, PSC- PSOE tenen un nou eslògan, diu: Lo sou és vida , sí al transvasament.

Em direu: Això val per tots. Nosaltres, tothom ho sap varem ser titllat de traïdors, no ens ve d’aquí. Poder algun partit tindria que demanar-nos perdó.
Com no ho faran , tenim el suficient sentit del humor per dir-los que s’estudien el nou eslògan.

ELS POUS DE TARRAGONA.



Joan Aregio, portaveu de CIU a l’Ajuntament de Tarragona , bon amic, persona sensible i amb molt de criteri, va criticar la venda d’aigua dels pous de Tarragona i es va preguntar si és un exemple de solidaritat o més bé un exercici irresponsable, com ho demostra el fet de que es compra aigua del Ebre a 0’33 euros el metro cúbic i es ven la dels pous a 1 euros.

La denúncia constata el fet que al propi àmbit del CAT hi ha limitacions per les puntes de l’estiu. No tenim prou aigua per l’ús de boca de l’estiu i mai s’han posat els pous a disposició del CAT.
Ens preguntem com és possible que ara ens diguin que els hi sobra aigua. Si els sobra que la comparteixin amb el CAT i aixi no en faltara a l’estiu , no patirem per demanar-la sigui al polígon Catalunya sud o Fadesa o a Plans d'Ordenació del Delta , si en sobra podrem tornar-ne a l’Ebre o compartir-la però no fer negoci.

01 d’abril 2008

MOCIÓ AJUNTAMENTS SOBRE TRANSVÀS SEGRE


Us adjuntem la moció que CiU presentarà a diversos ajuntaments, com ara el divendres al Ple de l'Ampolla:


Davant l’obscurantisme, la manca de transparència i al mateix temps erràtica política del Departament de Medi Ambient, el silenci culpable del President Montilla, i les propostes i projectes del govern en torn a l’aigua, el grup de CIU presenta la següent moció.

1- Fer palés que extraure aigua del Segre és un transvasament de L’Ebre a la seva capçalera, la pitjor de les opcions quant a la qualitat de l’aigua del riu i la més lesiva per al riu i el Delta.
2- Considerar els aqüifers de l’àmbit del CAT, i més concretament els de Reus i Tarragona, com Aigua Excedent és un insult a la gent i Ajuntaments del Consorci, i més concretament a les Terres de L’Ebre tenint en compte els propis informes de l’ACA, que declaren com a deficitari l’àmbit del CAT pel que fa a les puntes d’estiu (És a dir, determinats ajuntaments no tenen aigua per cedir a l’estiu al CAT i en sobra per Barcelona). La venda d’aigua de Reus i Tarragona devalua i degrada la solidaritat de l’Ebre que es basava en un suposat dèficit hídric al parèixer inexistent.
3- Vendre l’aigua a un preu que duplica el del propi CAT i multiplica per 10 la taxa dels concessionaris cedents és una immoralitat, una burla i una il·legalitat, donat que no tenim coneixement de l’aprovació de la taxa ni els estudis econòmics que la sustenten.
4- Mostrar el rebuig i oposició total al transvasament del Segre, i més tenint en compte que es preveu la extracció de la meitat del cabal ecològic en capçalera, extracció que afecta a tot el riu fins la desembocadura i els aqüifers que el Segre alimenta.
5- Mostrar al temps la nostra solidaritat amb la ciutat de Barcelona i les conques internes de Catalunya.
6- Exigir al Govern de la Generalitat mesures per tal de garantir aigua a Barcelona i a l’àmbit del CAT i tot el territori nacional, mesures transparents consensuades amb el territori, que tinguin en compte les necessitats de Barcelona i les conques internes, però també les garanties ecològiques, les millores estructurals, les compensacions al territori i les necessitats dels rius i el Delta
7- Exigir que aquestes mesures siguin tramitades a través del Parlament de Catalunya com legítim representant de la sobirania popular.