24 de gener 2010

ERC.. ICV.. PSC.. NO GRÀCIES!!!!


Fa pocs dies denunciava (denunciàvem) al Parlament les dificultats d’empresaris, ajuntaments, ciutadans privats o entitats públiques per poder tirar endavant qualsevol iniciativa econòmica. Hem demanat la retirada del segon Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, per ser excessivament proteccionista, excessivament intervencionista amb el ciutadà. Les figures de protecció es multipliquen. Per canviar un cabiró, tens que demanar mil permisos


Els informes de l’ACA o mediambientals, prohibeixen de facto plans parcials, ampliacions de ports esportius, edificis... Un Ajuntament de “color polític equivocat” , té mil traves fins i tot per activitats ramaderes. Protecció i burocràcia. Competències tenen. Prohibir, prohibeixen.


Si parlem d’infraestructures estatals . D’un ATC o cementiri nuclear, llavors l’únic responsable es l’alcalde , que no pot donar premís per una caseta de tros ... però si ser “culpable” del cementiri nuclear.

La manca d’inversió pública és esgarrifosa, només cal mirar els pressupostos LIQUIDATS, tant de la Generalitat com de l’Estat. La desindustrialització de Terres de l’Ebre un fet. Ribera “ la crisi”.

Jo soc pro- nuclear, no me n'amago. Veure eurodiputats..... Ho soc i ho dic. També pro- energia eòlica. Soc partidari d’una certa “racionalitat energètica”. A l’Ebre , la discussió ve de lluny.

Lluny, d’una discussió racional en busca del consens social , es va optar per la via de la confrontació (a l’oposició). Des del govern per la de la imposició .

Prometíen una política mediambiental, energètica i d’inversions potent i especifica. Ara l’Ebre!! Dèien: Ni cabal ecològic, ni poder per determinar-lo. Es va renunciar. Ni protecció del Delta, ni inversions, ni millora a Flix, ni filtres biologics. Parc eòlic a Horta en terreny de Picasso, mina de bauxita. Abocadors. Ara ATC : Cementeri nuclear. . Déu meu , quin fracàs!!!

CiU ho hem dit: No al cementeri nuclear. No sense consens social. Ho hem votat al Parlament: Exigim i practiquem la coherència.

La responsabilitat de la política Medi Ambiental és del Govern, del conseller de Medi Ambient , del Vicepresident, del President. Del Govern!!. A L’Ebre, no només és un fracàs . És un insult. Veure als partits que governen , manifestar-se davant un pobre ajuntament és un insult!!! Però alhora, és una lliçó. Tot un Govern, alcaldes, Delegats, Herrera, Puigcercós manifestant-se, davant un petit ajuntament, és d’una impotència alliçonadora. Aquets és el govern de Catalunya.

Si volen poden. Són el Govern , els tres han volgut ser Govern. Ni volen, ni saben. L’únic que sempre han sabut és anar a manifestacions.. Obligar a la gent a basquejar-se a les manifestacions , a la confrontació.... si pot ser.... contra CIU ... millor. Déu meu, quina gent. Deu meu quin Govern . Déu meu, quin fracàs!!! Quin gran fracàs!!!

22 de gener 2010

CiU rebutja la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears a Terres de l'Ebre i emplaça el President Montilla a pronunciar-se

(nota de premsa)
CiU rebutja la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears a Terres de l'Ebre i emplaça el President Montilla a pronunciar-se


Xavier Pallarès i Francesc Sancho remarquen que la federació sempre ha mantingut el mateix posicionament i que “hi ha una Resolució del Parlament que entenem que és d'obligat compliment”







“CiU sempre,
i en tot moment, ha mantingut el seu posicionament, tant a nivell territorial com nacional, i és el d'estar totalment en contra de la instal·lació d'aquest cementeri nuclear a Terres de l'Ebre, i per extensió, a tota Catalunya”. Amb aquesta rotunditat Xavier Pallarès, diputat de CiU i president de la Federació de CDC de Terres de l’Ebre, explicava el posicionament de la federació en relació a la possible instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a Ascó.

En una roda de premsa amb diversos responsables de la Federació de CiU de les Terres de l'Ebre, Pallarès ha recordat que la posició de la federació nacionalista ja va quedar fixada “en la Resolució 150/VIII del Parlament de Catalunya, aprovada l'11 de març del 2008 i en la qual CiU, conjuntament amb ERC i ICV, van rebutjar aquesta instal·lació, sent el PSC i PP qui va acabar votant favorablement al magatzem de residus".

Després de recordar la posició de CiU, Pallarès ha reclamat "saber què diu el Govern del país, per què s'haurà de pronunciar en un tema tant important com aquest".

En la mateixa línia s’ha expressat Francesc Sancho, diputat de CiU, qui ha assenyalat que "al Parlament les decisions es prenen per majories i hi ha una Resolució que entenem que és d'obligat compliment”. Per tant, “el Govern de la Generalitat està obligat a complir i fer complir aquesta Resolució, i quan dic Govern són el President Montilla, i cadascún dels seus Consellers".

Per la seva banda, Ferran Bel, Alcalde de Tortosa, ha volgut denunciar "la clara manipulació per part d'algunes formacions polítiques en aquesta qüestió”. “Quan surt un diputat d'ICV, quan surt un altre diputat d'ERC, demanant responsabilitats a CiU, no em produeix cap sorpresa, perquè ja no em sorprèn res, però algú li ha comentat a aquests senyors que estan governant Catalunya? El Sr Herrera sap que el seu partit està governant el país? Els Srs. d'ERC saben que fa 7 anys que estan governant el país?" ha afegit Bel. L’alcalde de Tortosa ha continuat preguntant: “Què ha fet el Govern? Montilla ha anat a parlar amb el President Zapatero? li ha plantejat aquest tema? Què han fet els senyors d'ICV a les reunions de Govern? Què ha fet el Sr. Carod o el Sr. Saura al Consell de Govern?".

Finalment, l'Alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha remarcat que “els alcaldes tenim molts problemes per a dur a terme certs projectes i hem de passar per molts filtres, per molts Departaments de la Generalitat, per què al final no ens aprovin el que demanem”. Per això, “us imagineu que un alcalde pugui decidir sobre una instal·lació com aquesta?"

20 de gener 2010

EL SENEGAL , KENYA. CAROD I EL PRESIDENT MONTILLA


Costa, molt. Costa molt prendre’s les coses amb optimisme i amb un poc de sentit de l’humor. A Terres de l’Ebre, més. En plena crisi econòmica, amb la sensació d’abandonament per part d’un govern (o dos) desaparegut. Els diferents episodis que ens afecten són d’un tràgic que esfereeix. Encara sota els efectes de la compareixença parlamentària dels consellers Saura i Baltasar, que ens asseguren que la coordinació del govern i els seus comandaments és i ha estat perfecta. Encara, estupefacte per tanta inconsciència ( indecència?) dels dos consellers. Carod Rovira Vicepresident, m’apropa a “l’esperpent” i em recorda com de maldestre és i ha estat aquest govern, que ens desgoverna.

Carod anuncià a bombo i plateret, als mitjans de comunicació que l’acompanyaven en el seu viatge al Senegal, l’obertura del consolat del Senegal a Barcelona. Tota una brillant iniciativa. No tindríem res a dir, el felicitaríem ... sinó fos que el consolat del Senegal ja existeix i funciona des de..... 1973. Ens assabentem que el Carod Vicepresident va utilitzar un helicòpter( sembla que d’emergències) per anar a l’aeroport del Prat , tornant del nou aeroport de Lleida. Un guió per un esperpent, més fosc que qualsevol guiò o història de l’Espanya Negra. Senegal, el nom em fa recordar de l’episodi de la lleona de la Sénia. Kenya diu un acudit. Em reboto... Perquè aquest govern ens posa en ridícul, incapaç de coordinar-se , incapaç de governar. Però amb una gran capacitat de fer-nos fer el ridícul. Parlo amb un alt càrrec del govern i té, tenen la sensació de final d’etapa, d'esgotament de la legislatura , de desfeta dels partits que configuren el govern. Tot té un to gris, negre. Un govern sense direcció, ni sentit de la realitat. Un president Montilla incapaç de posar ordre , de marcar directius. Sense autoritat per coordinar, dirigir o destituir als consellers, siguin Saura , Baltasar o Carod. Els episodis , ridículs , esperpèntics , dramàtics , tràgics es succeeixen sense que ens sorprengui. Ja ho assumim com quelcom natural. Em diu l’alt càrrec.. I què vols? Què esperaves?? Com vols que Montilla, tingui cap autoritat davant de Carod o Saura?. .. No té autoritat política, doncs necessita els seus vots. Aquí mana la dinàmica de partits. No té cap autoritat personal. Al menys Maragall tenia una certa autoritat personal, que els altres li reconeixent. Quina en té Montilla?? Entre Montilla i Carod .. l’intel·ligent... és Carod. Entre Saura i Montilla el format, el culte .. és Saura. Continua dient-me l’alt càrrec: El poder es té , l’autoritat es guanya . Montilla l’ha perdut. Recorda el principi de Peter. Doncs això , el nivell d’incompetència d’aquest govern ja fa temps que s’ha sobrepassat. Fi d’etapa. Al menys que no ens facin més mal.

19 de gener 2010

Carta oberta a Joan Saura (Conseller)


Conseller, jo l’acuso
Benvolgut (és un dir) Conseller Saura, vostè i jo ens coneixem fa molts anys, i quan dic molts, vull dir prous. Que vostè és capaç de mentir ho sabem vostè i jo, també de fa molts anys. Em va sorprendre la seva reacció a la Comissió del Parlament on es discutia l’incendi d’Horta. Com ja pot suposar, el que em va sorprendre no és que mentís, el que em va sorprendre va ser que encara fós capaç de tenir una reacció prepotent, dient que li repugnava l’actitud de la oposició. Jo que el conec, sé que teatralitzava. A qui menys pot enganyar vostè, és a vostè mateix.
Jo l’acuso: l’acuso d’haver mentit des del primer moment, de saber des del primer moment, i a través del seu comissari Joan Boada, que a Horta hi havia hagut descoordinació, improvisació, i en un moment determinat, pànic descontrolat amb resultats dolosos.
L’acuso d’ haver prioritzat la seva salvació política a l’assumpció de responsabilitats, a l’anàlisi dels fets. L’acuso de convocar precipitadament, a corre-cuita, una comissió al Parlament amb dos objectius: Primer, donar per tancat l’afer. Segon, obligar a l’oposició a pronunciar-se en calent, cosa que li facilitava acusar-la de manca de sensibilitat amb les víctimes. O callàvem, o érem uns insensibles. La mateixa tàctica van utilitzar contra l’alcalde i els veïns d’Horta. En lloc de rebre explicacions havíem d’explicar-nos.
L’acuso d’haver utilitzat (a corre-cuita) el primer informe, que li permetia tancar l’afer, per evitar qualsevol posterior investigació, atribuint l’origen del foc a un llamp. Els hi anava com anell al dit, pretenia que en base a aquest informe es tanquessin fins i tot les diligències judicials. Si les causes eren naturals, ni hi havia causa. “CARPETAZO”. Aquesta era la seva intenció.
L’acuso de refugiar-se darrera els cossos que estan sota les seves ordres, minant la seva credibilitat, i col·locant-los a primera línia de pressió política, sotmetent-los a un fort desgast, enlloc de ser vostè qui assumeixi les responsabilitats que té. Que te vostè , no ells.
L’acuso de mentir intencionadament al Parlament. Vostè, jo i tots les veïns d’Horta sabem que va haver descoordinació. Per això no pot contestar on eren els 13 comandaments que configuren l’organigrama que havia de coordinar els treballs d’extinció de l’incendi. L’acuso d’amagar que no eren al lloc que els hi tocava per que a meitat mati es va donar per quasi controlat l’incendi. Tot i que els veïns advertien de la segura garbinada.
L’acuso de no haver fet arribar als jutjats des del primer moment tots els informes, incloent l’informe “anotacions d’incidències”. L’acuso de no informar al Parlament de les causes de la destitució dels tres comandaments amb responsabilitat a l’operatiu d’Horta.
L’acuso d’utilitzar pressió emocional sobre l’oposició, no nomes invitant a tot els comandaments de bombers. Sabíem molt be on eren el dia de la Comissió. No sabíem i encara no sabem on eren, perquè vostè no ho va contestar, el dia de l’incendi.
L’acuso de mentir sense dissimular-ho, amb prepotència, amb menyspreu. L’acuso d’haver menystingut tots els testimonis de la gent d’Horta, els testimonis dels alcaldes, i finalment, el testimoni d’un dels ferits greus, que explica que no van tenir suficient informació per a prendre les decisions correctes.L’acuso de poc respecte al Parlament mentint i reaccionant amb una prepotència impròpia d’un Conseller.
Parla de repugnància, certament produeix repugnància i indignació. És repugnant que un Conseller sigui capaç d’insinuar que la responsabilitat última és de les pròpies víctimes, repugnància. És repugnant escoltar com un Conseller atribueix part de la responsabilitat a l’evacuació de les BRIF, evacuació que vostè tenia l’obligació de coordinar. És repugnant la desqualificació del Conseller cap els motius de l’advocat que representa les famílies, parlant de “estratègia interessada”. És repugnant que un Conseller es creï la seva particular “zona de seguretat política” escudant-se amb el “secret de sumari” per tal de faltar a la veritat i al respecte degut al Parlament i als ciutadans que representa. Repugna.
Repugna, no sorprèn. Com ja sap , ja li he dit, ens coneixem de fa molts anys ; a qui menys pot enganyar, conseller, és a vostè mateix. Vostè sap millor que ningú fins a quin punt la seva carrera política està basada en la mentida. Jo l’acuso, vostè i el temps són (en seran) el meu principal testimoni.
Francesc Sancho. Ebrediputat.

Nosaltres hi erem, encara hi som

Algú pot pensar o fer veure que Ebrediputats inventem o manipulem, acusació per altra banda que compartim amb la Vanguardia, a qui tot un conseller intenta desqualificar, ja que no la pot objectivament desmentir. Dels mètodes emprats en son testimonis alcalde, veins i afectats. Nosaltres varem oferir ahir una petita mostra, que feia referencia al Diputat Paladella. Els mètodes del govern han estat discutibles, les acusacions a alcades i veins indignes.
El diputat Paladella ho és d'un partit de govern, i en conseqüència, té alguna autoritat política i jeràrquica, no es pot negar la evidència. Nosaltres ja vam denunciar aquest comportament fa mesos, ho vam denunciar. No només el de Paladella. Consta en aquest bloc i articles a la premsa, ens van voler fer callar, van pressionar a alcaldes i regidors, i a la gent del poble, a la gent d'Horta. Que els ho pregunten a ells, a la gent, a veure si va haver o no pressions. Una prova de tot d'això és el vídeo que us adjuntem tot seguit, on es poden veure els mètodes de Paladella, diputat de la majoria de Govern, i això que era a la porta del Parlament, amb públic i amb càmares davant. No manipulem la informació, donem la nostra visió i opinions, oferim proves, ho fem signant amb noms i cognoms, perquè sabem del que parlem .Tot seguit us facilitem l'enllaç del vídeo: http://societat.e-noticies.cat/incident-entre-ciu-i-psc-pel-foc-31457.html

18 de gener 2010

Sense perdó

Això és el que va enviar Paladella a alcaldes, ajuntaments i regidors. Volia fer-nos callar, volia manipular. Ja feia dies que Paladella encenia els ànims, manipulant per tal d'evitar que s'escoltés la veu de la gent de la Terra Alta. volia el silenci: què dirà ara quan s'ha demostrat que el que deien els ciutadans d'Horta, d'Arnes, els alcaldes de Terra Alta era la veritat?

Només li queda una paraula, l'únic que podria dir si tinguessa un mínim de decència política és: perdó, demanar perdó. No ho farà, tot potser perquè sap que és molt difícil que els pobles de Terra Alta que ho van viure oblidin i puguin arribar a perdonar. Però seria bo per la seva part, almenys intentar-ho.
















































14 de gener 2010

AVENTURERISME i /O FALSES DRECERES.

Aventurerisme i/o falses dreceres: Dedicat a l'amic JOAN Ferran.


El president Montilla ens sorprenia aquest fi d’any, al llegir una declaració electo- institucional, (si és que hi ha declaracions amb veritable contingut institucional fetes per Montilla) on parlava ( li feien parlar) de “falses dreceres”. Tothom se’n va adonar de la barroera utilització electoralista de la institució. La falsa crida a no iniciar aventures sense futur, l’ intent d’apoderar-se del centre , de la prudència, del seny, front la rauxa; fent gala de serenitat i desqualificant de passada als adversaris politics: Era el tret de sortida a l’any electoral.

En un moment de crisi econòmica, la por és un valor que cotitza a l’alça. I més en un país desafecte, emprenyat pels escàndols, on la sensació de cansament, d’esgotament és evident. Molta gent es pregunta, ens preguntem si és possible afrontar tants reptes, tantes incerteses sense càlcul. Tot i tot alhora. Ni és possible ni és desitjable.

Embarcats com estem en el procés del Nou Estatut, a l’espera d’ “Una” sentència del TC , en plena polèmica pels “Referèndums” , amb les vegueries com a exemple del que no pot fer un govern, llei electoral pendent; embarcats com estem en ple temporal i sense nord: És desitjable obrir un nou front? un Nou repte? És possible fer-ho sense calcular les conseqüències i les possibilitats d’èxit?? Nous enemics?? Noves batalles, probablement perdudes???

Una fugida endavant , una aventura empresa per necessitat electoral. Hereu coneixedor de la seva derrota anunciada, empren una carrera folla, ens empeny a un repte sense sentit. Nous enemics, nous fronts. I sense saber-ho ningú, ni tan sols Montilla???

Quans reptes sense càlcul hem d’emprendre?? Quants rumbs sense timoner?? Quantes lleis sense guió ?? Quantes Unitats sense Fi ?? Avui el govern Tripartit , avui el PSC , avui Montilla- Hereu són l’exemple més gran de desorientació , de radicalisme , d’aventurerisme , de falses dreceres. Ells són una aventura sense sentit i més en temps de crisi. És l’hora de posar seny. No trobeu???

10 de gener 2010

La gent de poble som senzills però no imbècils


"La gent de poble som senzills però no imbècils"


Amb aquesta frase vaig finalitzar una de les intervencions més complicades que he tingut com a Diputat al Parlament de Catalunya.


Ara, després de sis mesos es comencen a conèixer fets que van passar aquells fatídics dies del mes de juliol a Horta de Sant Joan. En tot l’afer de l’incendia d’Horta, qui ho varem viure en primera persona, hi ha aspectes que en les explicacions que ens va oferir el Conseller Saura no ens quadraven amb lo que nosaltres havíem vist.


Dades incertes, exemple el primer avís al 112, dades i fets que un servidor les va viure, dades i fets que la gent del territori coneix perfectament i que no ens creiem el que ens deia l’Honorable Conseller.


Ara, després de sis mesos, queda demostrat que l’incendi no va començar on es va dir, queda demostrat, i jo personalment, en la meva intervenció vaig fer-hi menció afirmant rotundament que aquest incendi no va començar on el Conseller ens va informar.


Aquesta notícia de la detenció de dos nois com a presumibles causants d’aquest maleït incendi demostra que les coses no són com es va informar inicialment. Ara amb l’aixecament del sumari per part de la Justícia, esperem que puguem conèixer més detalls, volem saber la veritat del que va passar.


Des del meu punt de vista, POLÍTICAMENT, les coses no es van fer bé. Des del meu punt de vista, s'havia de crear la comissió d’investigació, que des de CIU vàrem demanar al Govern.
Queden molts interrogant, moltes coses que s'han de corregir en un futur, dades i funcionaments que no han estat correctes. No es pot menysprear a la gent del territori, no es pot tenir per no res als Alcaldes elegits democràticament. Des de CIU, insisteixo un cop més, que nosaltres respectem i valorem profundament la feina feta per Bombers, Agents Rurals i Mossos d’Esquadra, som tremendament respectuosos amb la seva feina, però no estem d’acord en com han portat l’afer políticament.


De la manera com es van donar les explicacions ja varem dir en el seu moment que no ens creiem la versió del Govern i ara més que mai, els nostres dubtes continuen més vius que mai, volem la veritat i demanarem les responsabilitats polítiques necessàries per tal de què la raó fique a la gent al seu lloc.


Jo hi era, vaig trucar personalment al 112 a les 20’40 i segons informe del Govern la primera trucada va ser a les 21’15, no és cert, són detalls que des de CIU volem clarificar perquè fets com aquests no tornin a succeïr.

Xavier Pallarès
Diputat al Parlament de Catalunya

17 de desembre 2009

CiU assegura que el Tripartit ha tirat la tovallola a les Terres de l'Ebre i que les seves propostes només són "jocs de paraules"

NOTA DE PREMSA DE CIU TERRES DE L'EBRE

Francesc Sancho ha assegurat que “l’única esperança que té la gent de les Terres de l’Ebre és que hi hagi un canvi de govern, perquè vostès no tenen cap solució pels seus problemes

Francesc Sancho, diputat de Convergència i Unió i alcalde de l’Ampolla, ha assegurat que la proposta de resolució presentada pel Tripartit en el darrer Ple de l’any “és una proposta d’urgència per amagar les seves creences i per fer un joc de paraules, perquè han agafat la proposta de CiU que va presentar al darrer Ple i han canviat les paraules”. I ha posat com exemples, “han canviat reforçar per continuar reforçant; avançar per seguir avançant; donar suport per continuar donant suport o treballar per continuar treballant. No tenen política que han de copiar la nostra?”.
El diputat de la Federació Nacionalista ha criticat l’actitud del Tripartit i els ha dit que “la gent de les Terres de l’Ebre han perdut la confiança en el Govern”, però el més greu per Sancho és que “vostès tampoc esperen res de les Terres de l’Ebre, no es creuen que poden fer res”. I ha afegit que “l’única esperança que té la gent de l’Ebre és que hi hagi un canvi de govern”. Francesc Sancho els ha demanat que facin un Pla de Dinamització de les Terres de l’Ebre amb consens dels sindicats, ajuntaments i alcaldes. Perquè “aquest territori té molta riquesa, només hi ha una manca d’iniciativa per part de Govern”.També els ha demanat que revisin el seu concepte de Terres de l’Ebre, perquè “ara mateix tot és protecció i no hi ha cap estímul per industrialitzar-la”. “Les inversions de que parlen no hi són, i la gent no les esperen”. I els ha acusat de posar pals a les rodes, “vostès l’únic que fan a l’Ebre és dificultar l’activitat de qualsevol empresari que tingui iniciativa”. I els ha dit que “són com el Rei Midas, però al revés, tot el que toquen no es converteix en or, sinó en atur”.
El diputat de CiU ha advertit al Tripartit que “continuaran posant el retrovisor, sempre ho fan, recordaran els anteriors governs. Però aquest cop no ho faran per veure les mesures i els acords que va fer CiU, sinó per continuar mirant les Terres de l’Ebre des del retrovisor del seu cotxe oficial”.I els ha recordat que “la gent a l’Ebre va amb la mà al coll i preocupats pel dia de demà”.

06 de desembre 2009

VOLEM FESTES, VOLEM BOUS.

(article d'opinió publicat al diari Més Ebre)


Les tradicions formen part de l’ànima dels pobles. S’expressen en actes, costums, festes, música, maneres de fer. Estan subjectes a les variacions i sensibilitats de cada moment històric. Les tradicions fortes estan vives, han d’estar vives i com a cultura viva han de ser capaces d’adaptar-se, integrar-se i ser sensibles a la demanda del temps en que es manifesta.

A les Terres de l’Ebre els bous formen part de la nostra tradició, d’una tradició viva, culturalment viva. Les nostres festes inclouen el bous com un fet cultural viu i enriquidor. Senya d’identitat d’una societat rural, en convivència en una natura amb una forta personalitat, on l’home i l’animal han viscut junts i en harmonia; fins el punt de compartir espais, vivències i festa. Aquest és el sentit del a festa dels bous. Homes i bous comparteixen Festa , per que han compartit espai, treball i dificultats. Cap cultura urbana pot donar-nos lliçons de respecte al animals. Nosaltres respectem i fem respectar els animals, com allò que són: Part del nostre entorn natural (No urbà) i part de la nostra festa. Per això els principals defensors del respecte a la festa i a tots el participants (animal inclòs) som nosaltres, la gent de l’Ebre. En aquest sentit les penyes, els ganaders, els organitzadors, comissions de festes, ja fa temps que van elaborar un codi, un reglament de bones maneres en defensa de la festa. Garantia de bon tracte al bou i garantia de bones practiques per tothom. De fet ja s’aplica, ja es respecta. Però ens havíem compromès a transformar-ho en llei. Una llei que reconegués que els bous, són cultura i tradició catalana. Tan catalans com els castells. Una Llei que garantitzi el respecte als animals i a les bones maneres, que doni seguretat als participants i organitzadors, que doni seguretat de futur a la festa, més enllà de moments polítics i de polèmiques que no ens són pròpies. Una llei: “Per que els bous són de llei”. Per aquest motiu com diputat, com grup hem presentat una proposició de llei per tal de què el bous esdevinguin una festa catalana reconeguda i regulada per llei. Una llei perquè els bous són cultura i respecte, una llei per garantir la llibertat cultural de les nostres festes i per definir les obligacions i deures dels participants. Volem festes volem bous, volem que sigui de Llei.

F. Sancho

CiU denuncia que el Tripartit acumula una desinversió a les Terres de l’Ebre des del 2004 de 321,8 milions d’euros


Oriol Pujol afirma que tot i que el Govern ha doblat el seu pressupost en 7 anys, el pes de la inversió en aquestes comarques s’ha reduït del 4,8% el 2003 al 3,8% el 2010


El Portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, Oriol Pujol, ha denunciat avui que el Tripartit acumula una desinversió a les Terres de l’Ebre des del 2004 de 312,8 milions d’euros. Així ho ha manifestat en una roda de premsa que ha tingut lloc aquest matí a Tortosa on Pujol ha estat acompanyat dels diputats de CiU a les Terres de l’Ebre, Francesc Sancho i Xavier Pallarès, i de l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel.


Pujol ha detallat que “tot i que el Govern de la Generalitat ha doblat el seu pressupost en 7 anys” (17.000 milions d’euros el 2003 a 39.000 milions d’euros el 2010), “el pes de la inversió per a les comarques de les Terres de l’Ebre s’ha reduït del 4,8% el 2003 al 3,8% el 2010”. “Doblant el pressupost, la inversió pública ha disminuït”, ha criticat.


Per a Oriol Pujol aquestes xifres són una mostra del desequilibri territorial que hi ha en els pressupostos de la Generalitat des del 2004 i que any rere any s’ha anat incrementant. En aquest sentit, ha denunciat que “l’àrea metropolitana de Barcelona s’endú el 68% de la inversió en detriment d’altres zones de Catalunya, com és el cas del Camp de Tarragona”. Per al Portaveu de CiU “aquest desequilibri és producte de l’imaginari de país que té el Tripartit, articulant un país que té un cap molt gran, que és l’àrea de metropolitana, i després hi ha la resta”.


En aquest sentit, també ha volgut detallar que “gran part de la inversió pública per a l’àrea metropolitana de Barcelona va destinada al gran forat negre de la L9, per culpa de la mala gestió i el malbaratament del Tripartit”.


Per últim, Oriol Pujol ha fet una valoració global dels pressupostos per al 2010 i ha afirmat que es basen en unes previsions econòmiques poc creïbles, no serveixen per fer front a la crisi, amb un endeutament insostenible, es constata el mal acord de finançament subscrit entre el Tripartit i Zapatero, la inversió es redueix, no són uns pressupostos socials i no permeten impulsar un nou model productiu.


Per la seva banda, Francesc Sancho i Xavier Pallarès, han exposat que CiU ha presentat esmenes sobre les Terres de l’Ebre al pressupost per tal de millorar-los. En aquest sentit, han lamentat que any rere any CiU ha de presentar les mateixes esmenes perquè el Govern Tripartit no actua: la gratuïtat del peatge de l’Ametlla de Mar a Ulldecona, l’eix de l’Ebre, servei d’aigua, gas i electricitat per als polígons industrials, l’estació de l’Aldea o l’anella viària del Delta...

El Tripartit torna a rebutjar les compareixences dels Consellers d’Economia i Salut i del president del Consell d’Administració de Clínica l’Aliança


Francesc Sancho denuncia “el nou exercici d’opacitat del Tripartit” que “dispara les sospites sobre les irregularitats” a la clínica de Tortosa

Francesc Sancho, diputat de CiU, ha denunciat el “nou exercici d’opacitat del Tripartit” que ha rebutjat la compareixença dels Consellers d’Economia i Salut, Antoni Castells i Marina Geli, i del president del Consell d’administració de la Clínica l’Aliança de Tortosa, Eduard Espagnolo. En la Comissió de Salut del Parlament, Sancho ha afirmat que “aquesta opacitat del Tripartit dispara les sospites sobre les irregularitats a aquesta Clínica de Terres de l’Ebre”, que està sent investigada per ordre de la Fiscalia per suposada estafa.


De fet, no és el primer cop que el Tripartit rebutja comparèixer per donar explicacions sobre la Clínica de l’Aliança. Durant l’any 2008, Sancho ja va demanar la compareixença de Geli i Espagnolo. El diputat nacionalista ha reivindicat “una explicació política urgent de la intervenció de la Clínica i la posterior evolució de la gestió del Grup Aliança”.


Hi ha una realitat que és que hi ha un imputat membre del Govern Tripartit per un cas de falsificació” ha explicat Sancho qui ha lamentat que “el Govern, enlloc d’actuar amb transparència tal i com promou, actua amb opacitat, ens nega informació i no pren mesures”. “La presumpció d’innocència la demanem per tothom però tenim la impressió que no es vol comparèixer per salvaguardar responsabilitats polítiques superiors” ha conclòs.

26 de novembre 2009

03 de novembre 2009

L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA DEMANA OFICIALMENT LA RETIRADA DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE


L’Ajuntament de l’Ampolla presenta al·legacions al PTTE i demana oficialment la retirada del Pla, perquè afecta molt negativament al futur del territori.


L’Alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho, després d’anunciar que des de l’ajuntament es presentaran al·legacions, i es demanarà la retirada del Pla, fa una crida als alcaldes del territori a adherir-se a aquesta petició, i “a tenir el valor de defensar els seus pobles davant els interessos de partit”, a l’igual que han fet altres pobles com El Perelló, que a través del Ple ha acordat demanar la retirada del PTTE, en una proposta del grup municipal de CiU, que ha comptat amb el suport d’ERC.


El diputat nacionalista vol recordar als alcaldes dels partits que donen suport al Govern de la Generalitat que “els governs passen, i els pobles queden. L’aposta pel despoblament, desindustrialització i desinversió no és una aposta de futur. No es pot defensar el territori amb manifestacions, i hipotecar-lo amb plans com el PTTE”, ha conclòs Sancho.

24 d’octubre 2009

Demanem un Ple al Parlament sobre el món agrari


Després de la interpel·lació al Govern que va fer Xavi Pallarés sobre agricultura, que ja us vam facilitar a través del bloc, aquesta setmana que ve, es vota al Parlament una moció subsegüent a la interpel·lació. La votació serà el dimecres o dijous, i en la mateixa es demana de fer un Ple específic sobre agricultura en un període no superior a 6 mesos, a més del rebuig a la “Ley de creación de órganos consultivos del Estado en el ámbito agroalimentario y de determinación de las bases de representación de las organizaciones profesi­onales agrarias” ja que considerem que vulnera competències pròpies de la Generalitat. A continuació us facilitem la moció:


Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’agricultura
Tram. 302-00191/08
Presentació
Grup Parlamentari de Convergència i Unió
Reg. 61227 /Admissió a tràmit: Presidència del Parlament, 19.10.2009



A la Mesa del Parlament
Oriol Pujol i Ferrusola, portaveu, i Xavier Pallarès i Povill, diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenten la següent Moció subsegüent a la Interpel·lació al Govern sobre l’agricultura (tram. 300-00231/08).


Moció
El Parlament de Catalunya:
1. Atès el punt 20 h) de la Resolució 520/VIII del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern, relatiu a demanar la convocatòria, abans de sis mesos, d’un ple específic sobre la situació del món agrari que l’abordi d’una manera integral i que sigui la culminació d’un procés de diàleg i participació previ amb representants de tots els sectors implicats, i tenint en compte la crisi que pateix el sector i la necessitat d’establir una política agrària clara i decidida, manifesta la necessitat de celebrar un ple específic sobre la situació del món agrari abans del mes de gener de 2010.


2. Atesa l’aprovació, per part de les Corts Generals de la Ley de creación de órganos consultivos del Estado en el ámbito agroalimentario y de determinación de las bases de representación de las organizaciones profesionales agrarias i tenint en compte que tres formacions polítiques catalanes amb representació parlamentària han mostrat el seu rebuig per considerar que vulnera les competències pròpies de la Generalitat i que aquesta nova situació dificulta la representació d’alguna organització agrària catalana, el Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a aquesta llei, i insta el Govern de la Generalitat a dur a terme les accions necessàries, especialment en l’àmbit de la justícia constitucional, per garantir la integritat de les competències de la Generalitat en l’àmbit de la representació agrària.


Palau del Parlament, 16 d’octubre de 2009


Oriol Pujol i Ferrusola Xavier Pallarès i Povill
Portaveu del G. P. de CiU Diputat del G. P. de CiU

23 d’octubre 2009

Vostès tenen un problema: Es diu tipus d'interès


Us adjuntem una moció que es va aprovar ahir al Ple de l'Ajuntament de l'Ampolla, en relació al tancament de LEAR a Roquetes. La moció es va aprovar en els vots favorables de CiU i del PP, i l'abstenció de PSC i ERC.

Davant d’una crisi com la que ens trobem, una crisi que la estem patint tots, ens trobem que enlloc de treballar, debatre mesures i prendre decisions, els mateixos que haurien de fer això es dediquen a obrir fronts, manipular, i utilitzar entitats per tal de confondre l’opinió pública. Es veu que tot és vàlid per tal d’evitar la pujada de l’oposició.

En aquests darrers mesos hem vist com s’ha ajudat en diners públics a bancs i caixes, sense veure que aquestes ajudes hagin revertit a la gent del territori. Al mateix temps hem vist com alguna caixa ha perdonat 7 milions d’euros en interessos al PSC i a ERC, solament perquè són partits polítics, sorprenent.

Nosaltres reclamem que aquests 7 milions d’euros els inverteixin en el sector productiu, ajudant a les empreses del territori, que prou falta els fa, davant d’una crisi que el mateix govern no aporta ni sap donar solucions. O en tot cas, que siguin capaços de gestionar que per a les empreses o a la gent que té problemes en les hipoteques, es tingui el mateix tracte que les caixes han tingut per a ells, que els perdonin els interessos. Perquè si no, ens podem pensar que haurà sigut a canvi d’alguna cosa que la gent del carrer no els pot donar.

Reclamem que el govern es dediquin a treballar per ajudar la gent i sortir de la crisi, enlloc de fomentar cortines de fum per tapar la seva inoperància. La gent necessita treball, les empreses necessiten futur. El treball és vida, no als tancaments. Solidaritat i consideració en la gent de la LEAR.


La moció:


Aquests dies ha esta notícia el tancament de l’empresa LEAR a Roquetes, que ha anunciat el tancament i acomiadament de 515 persones. La notícia és greu per a un territori com Terres de l’Ebre: 515 persones a TTEE representarien 12.000 a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per a TTEE la transcendència és superior al possible tancament de SEAT i NISSAN a l’àrea metropolitana.

El Secretari general de la UGT de Catalunya ha retret a la Generalitat la seva manca d’implicació, fins el punt de denunciar que el govern no ha fet res de res per a evitar-ho.

L’Ajuntament de l’Ampolla volem mostrar la solidaritat amb els treballadors de la LEAR i la preocupació per la manca de resposta i solucions davant de la crisi.

Hem vist com des dels poders públics s’han donat ajudes a entitats financeres, caixes i bancs, sense que aquests ajuts de diners públics hagin revertit en la gent del territori, hem vist la unificació de Caixes sense que ningú parli de millorar l’ajut i el crèdit a empreses i gent del territori.

Per això, es proposa al Ple:

PRIMER: RECLAMAR del Govern de la Generalitat la mateixa implicació per a Barcelona que per a TTEE, les mateixes gestions que es fan pel tancament de qualsevol centre de treball a l’àrea metropolitana.

SEGON: RECLAMAR línies d’ajut i crèdit per a les empreses del territori i ajuts per a la implantació d’empreses al polígon Catalunya Sud i/o altres.

TERCER: DENUNCIAR la que creiem una falta d’implicació del govern vers els empresaris i treballadors de TTEE i mostrar la solidaritat vers les empreses que en aquests moments pateixen dificultats i, especialment, els treballadors de LEAR que perdran el seu treball.

QUART: FER una crida a la mobilització per tal d’aconseguir un pla específic de reindustrialització i ajuda a les empreses, petites, mitjanes i grans de les Terres de l’Ebre, així com exigir que qualsevol fons d’ajuda que s’ofereixi a l’empresa per a garantir la seva continuïtat i que no sigui acceptada per aquesta reverteixi íntegrament al desenvolupament de les TTEE.

CINQUÈ: TRASLLADAR aquest acord a tots els Ajuntaments de la Comarca, Consell Comarcal i Govern de la Generalitat.

22 d’octubre 2009

Debat monogràfic sobre l'estat de l'agricultura


Durant el transcurs del Ple al Parlament que va tenir lloc la setmana passada, Xavier Pallarès davant una interpel.lació al Govern, va aconseguir el compromís del Conseller per a fer un debat monogràfic sobre l'orientació de la política agrària a Catalunya. Li deviem aquest post a un amic del bloc. A continuació la transcripció de la intervenció de Pallarès, com a portaveu de la Comissió d'agricultura:


El Sr. Pallarès i Povill
Gràcies, senyor president. Senyores, senyors diputats. Honorable conseller. Avui presentem una interpel·lació des del Grup de Convergència i Unió en tres aspectes, bàsicament per aclarir-li, perquè vostè sempre, quan intentem presentar una interpel·lació, sempre ens diu que és un poti-poti, com vostè diu, que és arròs, conill i síndria. Intentarem clarificar exactament cap a on volem anar.

En aquesta interpel·lació el principal punt i sobretot el primer punt, que més ens preocupa a nosaltres, és el debat monogràfic sobre l’orientació de la política agrària a Catalunya. Un debat monogràfic que, tal com va quedar al debat de política general, es va aprovar una moció que celebraríem aquí al Parlament de Catalunya un debat que segons vostè demana la celebració abans de sis mesos d’un ple específic sobre la situació del món agrari que abordi d’una manera integral i que sigui la culminació d’un procés de diàleg i participació previ amb representants de tots els sectors implicats.

Per tant, nosaltres, des del punt de vista de Convergència i Unió, ja li avanço que intentarem presentar el model agrari, la política agrària que necessita el país, i la política agrària que en este cas presentarà Convergència i Unió. En este debat intentarem, de manera, jo diria positiva, intentar arribar als acords amb el Govern tripartit per contraposar el model tripartit –vostès ja porten una sèrie d’anys governant Catalunya, i per tant qualsevol pagès, qualsevol persona que viu al món rural pot saber quins són els seus objectius; posant-hi un poquet d’imaginació arribaria a saber realment cap on vol anar el tripartit en matèria agrària–, intentarem contraposar-lo amb un model, en este cas de Convergència i Unió, de futur. Nosaltres, encara que parlarem de futur, ens basarem en un aspecte essencial, clar i necessari, en uns debats que es van portar aquí al Parlament de Catalunya. Faig referència, conseller, a la Llei 18/2001, del 31 de desembre, d’orientació agrària. Aquesta llei va suposar una reflexió col·lectiva entre les organitzacions professionals agràries, la representació del món cooperatiu i l’administració nacional agrària, amb la finalitat de conèixer les inquietuds de les persones dedicades a l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. I constatar les demandes d’una societat cada cop més preocupada per la integritat del medi, la qualitat dels aliments i l’equilibri territorial.

Es va crear un nou marc de referència, que va ser concretat en el contingut del llibre blanc del sector agrari. Les propostes per a l’agricultura, la ramaderia, els boscos, la indústria agroalimentària que conté este document tenen en compte les funcions econòmiques, les funcions mediambientals, socials i l’equilibri territorial, les quals han d’aconseguir el desenvolupament sostenible per fer compatible l’explotació econòmica amb la preservació dels valors naturals.

Per tant, honorable conseller, ja li ho avanço: des de Convergència i Unió intentarem, si més no, posar la política agrària de futur que en este cas Convergència i Unió voldrà desenvolupar al nostre país els propers anys, i per altra banda ens agradaria, si més no, conèixer la política agrària que en este cas vol aplicar el tripartit o esta política agrària que des d’alguns punts, des del nostre punt de vista, no es porten bé. I no cal anar molt enrere. Esta setmana mateix, honorable conseller. Vostè..., agafes un diari d’abast nacional, a l’apartat d’economia, hi fique: «Agricultura». Llena diu: «la avellana está en la UCI». Estes asseveracions que vostè fa: «la avellana está en la UCI», «l’avellana turca té millor mercat que el nostre...», «no totes les hectàrees que tenim poden tirar endavant...», «destinar molts recursos per tirar endavant és ajudar a mal morir...» Bé, estes asseveracions que vostè fa, hi insistixo, a un diari nacional, això fa mal, conseller. I fa mal per la falta de previsió, per la falta de política agrària que jo li deia abans. Perquè si en este Parlament de Catalunya aprovem una resolució de 4 de juny del 2008 que a partir d’aquí tots els grups parlamentaris de la cambra ens comprometem a fer viables les mesures agroambientals, per millorar les condicions de vida d’aquest, precisament d’aquest cultiu, per què vostès no han fet absolutament res? Doncs després, quan puja vostè aquí, m’agradaria saber, amb referència a la resolució de 4 de juny, què és el que vostès han fet per poder donar solució al que vostè diu: «La avellana está en la UCI.» Són poques hectàrees, conseller, però són ó gent que viu i treballa al nostre país i necessiten, si més no, la mà estesa del Govern, i volen saber, per part del màxim dirigent que és vostè, cap a on hem d’anar.

Segon punt, i menys important o més important: projecte de llei de creació d’òrgans consultius de l’Estat en l’àmbit agroalimentari i de determinació de les bases de representació de les organitzacions professionals agràries. Conseller, el mes de març d’enguany vam fer un debat, una interpel·lació sobre este tema. Vostès s’han equivocat. Almenys pugi aquí i digui si realment està content de la manera que ha sortit aquesta llei. Perquè vostè el mes de març em deia paraules, bé, molt... Ahir ho estava repassant, i és que la veritat, començava a dir: bé, vostè em tractava d’excés de zel... La seva frase típica: «arròs, conill i síndria», «poti-poti», «que posàvem el carro davant dels bous», «posar la tireta abans de la ferida, quan encara no hi havia ferida». «En el supòsit que fos una invasió de competències, la nostra actitud seria dura», ho deia vostè. Em preocupa, i molt, l’article 3, apartat 2. Vostè deia: no hi estic gens d’acord. Repassi l’article 3 apartat 2; queda igual que al seu moment nosaltres fèiem la denúncia d’aquí. En síntesi, vostè feia referència a dos apartats; un, l’àmbit competencial. I deia vostè: serem tan rigorosos i terapèutics com vostè. I dos, en temes de representació. Vostè també deia: puc compartir que aquesta situació complica la representació d’una de les nostres organitzacions i treballarem perquè el llindar no sigui tan alt. Pregunta, conseller: nosaltres posàvem la tireta abans que la ferida, perquè sabíem que la ferida es produiria. Bàsicament perquè en això de la política ja hi portem uns quants anys, i per tant ja sabem, vostès, los moviments que tenen i la influència que vostès tenen davant del que és el Govern central, en este cas el Govern de Madrid. La influència és zero, i estem aquí i ho veiem en un altre tema. I aprofitant que està el conseller de Política Territorial, sobre la nacional, la que passa per Gandesa. O sigui, vostès hi han votat en contra; tots los altres tots hi han votat a favor, i fins això han perdut al Congrés dels Diputats. Llàstima que en lo tema agrari no ho han pogut guanyar, això. Però és un exemple, conseller. Per tant, tornant al tema, aquí hi ha una invasió de competències, s’han liquidat totes les esmenes presentades per tres grups d’aquesta cambra: Iniciativa, Esquerra Republicana i Convergència i Unió; s’ho han liquidat. I per tant, aquí, al final ha fet que vostès no hagin... –jo diria– defensat prou els interessos de la gent del nostre país. Un agricultor català, amb aquesta llei aprovada, amb este projecte de llei aprovat, val vuitanta cops menys que un agricultor de la comunitat de Madrid. I això és així, conseller. Una organització a Madrid, amb 126 vots, val lo mateix que l’organització d’Unió de Pagesos aquí a Catalunya, amb 11.006 vots; exactament lo mateix. Si això em diu vostè que és normal, doncs bé, vostè mateix. A la moció que vam presentar després, aquí vam sentir missatges per part d’algun diputat de donar missatges d’anar junts, de no dividir. Doncs bé, nosaltres el que li demanem, honorable conseller, és que vostè torni a asseure’s a dialogar amb la gent d’Unió de Pagesos, que és el principal sindicat d’aquí, del nostre país, i aquestes relacions bilaterals, que no fan bé ni molt menys al sector, que vostè també acotxi un poquet el cap, i que reconegui la seua part d’error, perquè aquí hi ha hagut error, conseller. I per tant, li demanem que es resolgui aquest error.

I ara, per finalitzar, en estos dos minuts que tinc, lo poti-poti que a vostè li agrada. Però en definitiva, el que passa en la nostra realitat. Nosaltres també anem pel país; este estiu, estos dies de reincorporació, anem parlant. I anem parlant amb empreses, que a vostè li agrada molt utilitzar l’empresa agroalimentària. Vostè sempre té temes de les empreses agroalimentàries, que és molt important i són necessàries. Aquestes empreses, honorable conseller, es queixen dels viatges burocràtics que han de fer per obtenir els diferents permisos per legalitzar els seus productes o instal·lacions, que fan que les nostres empreses, com a conseqüència d’això, perdin competitivitat, i el que és més greu, perdin fins i tot la paciència. El que li hem dit nosaltres moltes vegades i hem presentat mocions sobre este tema. Conseller, la burocratització del sistema i la burocratització del departament d’Agricultura. Posi-hi mesura, posi-hi mesura. I si estic equivocat els ho diu a les empreses agroalimentàries, perquè quan los anem a visitar ells ens diuen això, i jo li ho trasllado a vostè, sense que vostè se m’enfadi. Però és que la realitat és aquesta.

Per tant, jo aprofito l’oportunitat que tinc, que em dóna el Parlament de Catalunya, d’expressar-li el que a mi em transmeten les empreses agroalimentàries per dir-li: honorable conseller, tenim un problema. El volem solucionar? El solucionem. No el podem solucionar? Apartem la vista i no passa absolutament res. Quan serem nosaltres al Govern ja ho intentarem solucionar, si més no. O l’Observatori Agroalimentari de Preus, que vostès ho treuen, i escolta, estaríem inclús d’acord. Però és que ho fan tan mal fet, conseller, que quan parlen de la representativitat dels cinc representants de les organitzacions agràries, tres de les més representatives, Asaja, JARC i Unió de Pagesos, però és que dos resulta que els posa vostè a dit. I això fins i tot li ha causat un altre problema. Hagués pogut posar savis, o hagués pogut posar qualsevol altra cosa, i no tindríem el problema que avui tenim. Perquè el problema que avui tenim també és este, que vostè ha volgut col·locar a dit aquests dos representants, que escolti’m, el més fàcil seria fer-ho d’una altra manera diferent a la que vostè ho ha fet.


I per últim, per acabar, que també m’agradaria, ja que estem a dos, tres mesos de final d’any, l’estat d’execució del seu departament. Conseller, s’ha mirat vostè l’estat d’execució del departament? El que avui ens apareix al Departament d’Economia i Finances, que és el del mes d’agost. Després m’agradaria, perquè ja no em queda temps, poder dir-li el nostre pensament quant a l’estat d’execució del seu departament, que m’agradaria que vostè me’n fes cinc cèntims.
Moltes gràcies.


TORN DE RÈPLICA DE XAVIER PALLARÈS:

El Sr. Pallarès i Povill
Gràcies, senyor president. Senyores, senyors diputats... Honorable conseller, bé, no sé si el to o els galls de sirena és la meua manera de parlar o de ser; per allà baix, pel sud, som d'esta manera. Escolti'm, jo..., me canviarà moltes maneres i moltes coses. Nosaltres som com som, i intento parlar de la manera que vostè millor me puga entendre, però ni el to ni la forma em sembla que han estat correctes. Ara, dos profètics, conseller. Potser sí que també tenim aquell do d'intentar saber el que passarà; però, és que clar, li ho torno a dir: en este tema de la política ja portem un quant temps, uns quants anys, i, per tant, no és que sabéssim lo que passarà, és que ja veiem que la influència que té, en este cas, el Govern de la Generalitat de Catalunya, no en lo tema d'agricultura, en molts i molts temes –abans li posava el tema d'infraestructures–, és nul·la; és molt poca, la influència que vostès tenen. I m'enganxo a l'última part de la seua reflexió: la llei aquesta de representativitat i el tema d'Unió de Pagesos. Jo li insistisc a dir exactament lo que vostè va dir aquí: que no li agradava, que intentarien que no fos tan severa quant a la representativitat, en este cas, de la principal organització que tenim al nostre país, que és Unió de Pagesos. Lo resultat, conseller, no ha estat el que vostè va dir aquí. Per tant, entenem que la pressió que, en este cas, ha tingut el Govern ha estat poca. Jo, únicament, lo que li demano és això: accepti que no hem aconseguit lo que realment buscàvem. Home, diu: «No em faci trampes.» No és que no li faci trampes, és que és la realitat. Cent vuitanta vots i escaig a Madrid és lo mateix que onze mil sis vots a Catalunya. Això és vuitanta vegades menys un pagès català que un pagès de la Comunitat Autònoma de Madrid. I això és així, conseller, perquè la llei ho recull així. L'article 3, apartat 2, el que vostè deia que no hi estava gens d'acord, ha quedat redactat de la mateixa manera que havia entrat al Senat. L'esmena que presentàvem Convergència i Unió, que em sembla que Esquerra Republicana també i la mateixa Iniciativa, era: en aquells temes que s'hagi de demanar consell, que afecten les comunitats autònomes particulars, i en temes en què té competència directa lo Govern de la Generalitat, home, que puguen ser convidades aquestes organitzacions agràries que són més representatives. Ni això han aprovat, conseller; ni això, han aprovat. És bàsicament el que nosaltres entenem que no s'ha fet bé, conseller.

Quan vostè em parla del tema de l'avellana, escolti'm, els 407 euros/hectàrea...,
conseller, revisi els documents –amb to amable. Jo a casa faig avellanes. Això, des que manen vostès, no s'ha aconseguit. I és més, conseller, Europa..., quan nosaltres enviem això a Europa, des del seu departament, abans que Europa mos contesti, mos diuen lo tema que vostè sí que ha dit bé, lo tema de la coberta vegetal, inclús abans que Europa contesti. Nosaltres, demà, precisament demà divendres, a les deu del matí, tenim una reunió amb el senyor Fortuny, que vostè deia, amb el Ramon Tremosa, el nostre eurodiputat, per a començar a centrar com podem pressionar davant de Brussel·les aquest fet, perquè això mos dóna una..., davant de Turquia, perquè ara els turcs ho cobraran durant tres anys, i d'aquí a tres anys no sé lo que quedarà d'avellana aquí a Catalunya. Però és que exactament lo mateix, conseller: pressionar Europa. I això ho podríem fer conjuntament, i és lo que nosaltres farem des de l'oposició o des de la força que nosaltres tenim. I, per tant, ja li anuncio que això ho estem fent. No m'ha parlat, conseller, del tema de l'estat d'execució del pressupost, tema vital i que..., bé, és que és molt bèstia, i entengui'm la paraula. Miri, agafant les dades del Departament d'Economia i Finances, les que pengen vostès a la web –per tant, me les haig de creure, perquè són les que vostès pengen–, l'agost de l'any 2007 havíem executat lo 59,37 per cent –59,37–; l'agost de l'any 2008, lo 54,82 per cent, anàvem baixant, un poquet. Però és que, clar, conseller, quan ahir, no sé per quina raó, se'm va il·luminar de dir: «Vaig a mirar a veure si ja han publicat les dades del mes d'agost», i m'apareix lo 32,33 per cent, home, me cau allò, no? M'entén, conseller, no? Lo 32,33 per cent, conseller!: estat d'execució que vostès presenten a la pàgina web del Departament d'Economia. I, clar, quan repasso que l'any 2007 era el 59, bé, no anàvem malament; l'any 2008, lo 54, home, havíem perdut un poquet, però, va... Però, escolti'm, lo 32! Som los últims –som los últims. Som los últims de la cua, conseller. Després, si vol, ho pot repassar. Som los últims de tots els departaments. «Estat d'execució» vol dir lo que la gent ha de cobrar, vol dir les subvencions que vostès s'han compromès a donar i que no estan pagant, vol dir que això també ajuda a superar la crisi, conseller. No sé quina explicació hi ha perquè al mes d'agost estiguéssim al 32,33 per cent, espero que vostè m'ho expliqui; los altres departaments no hi són. Són diners que el Departament d'Agricultura deu als pagesos, al món rural, que és lo món rural en general.

Moltes gràcies, senyores i senyors diputats.

21 d’octubre 2009

Els pacients confirmen la denúncia de Fiscalia contra la clínica L’Aliança-Diari de Tarragona

Us transcrivim una notícia apareguda ahir al Diari de Tarragona, en relació al cas de l’Aliança. Recordem que en aquesta època l'Aliança estava intervinguda per la Generalitat, i que està imputat el que és el president de l'Aliança, i també el responsable de salut a Terres de l'Ebre, els dos coneguts militants socialistes. En aquest sentit, anunciem que ja hem demanat la compareixença de la Consellera per a què doni explicacions en seu parlamentària:

Els pacients confirmen la denúncia de Fiscalia contra la clínica L’Aliança
Es van inflar factures i es van inventar 71 operacions per extreure pigues, que van cobrar al Servei Català de la Salut
Joan Josep Carot

Les declaracions dels pacients de la Clínica Terres de l’Ebre, del grup L’Aliança, cridats a declarar en condició de testimoni al Jutjat de Primera Instància i instrucció número 1 de Tortosa, confirmen la denúncia que la Fiscalia va presentar fa un any contra la clínica tortosina per un frau comés al Servei Català de la Salut que podria superar els 200.000 euros.

El cas sobre les operacions inexistents o que es van facturar per damunt del seu preu real es remunta al 2004 però no es va conèixer fins a principis de 2008 quan la Fiscalia anticorrupció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre a tràmit una denúncia presentada per un treballador de la clínica, Jesús Fernández, en la que exposava les presumptes irregularitats. Al setembre de 2008 la Fiscalia va presentar una denúncia al Jutjats de Tortosa en veure indicis de delicte. El cas es troba en fase de diligències prèvies recollint els testimonis a tots aquelles persones a les quals consta que se’ls hi van fer operacions fictícies. Un cop acabada la fase de diligències prèvies la titular del Jutjat de Primera Instància haurà de decidir si s’ha comés un delicte i a qui imputa la responsabilitat dels fets, o, si en cas contrari, arxiva el cas.

Segons la denúncia presentada per la Fiscalia, la Clínica Terres de l’Ebre hauria pogut inflar fins a un 1.000 per cent unes 200 factures emeses al Servei Català de la Salut per operacions quirúrgiques realitzades durant uns mesos del 2004. La mútua hauria inclòs a les factures el cost d’hospitalització i pernoctació d’alguns pacients, quan en realitat l’ingrés al centre no hauria superat les dues hores, en tractar-se d’intervencions d’escassa importància.

Entre les irregularitats que el treballador va denunciar a la Fiscalia hi havia la simulació d’ingressos en hospitalització clínica totalment falsos, imputats a pacients les dades dels quals figuraven a la base de dades de la clínica per serveis anteriors (s’haurien inventatfins a 71 operacions a dones per extreure pigues i berrugues); la imputació falsa de malalties a pacients sense el seu coneixement (va adjuntar relacions de noms); l’anotació d’actes quirúrgics inexistents; o la imputació d’actes quirúrgics inexistents a personal pertanyent al Col•legi Professional de Metges sense el seu consentiment.

30 de setembre 2009

L’engany de la N-420 i desdoblament de l’A-68


Avui hem conegut la reacció del Ministre Blanco a la pregunta feta pel Diputat de CIU Sr. Jordi Jané, sobre quines intencions té el Ministeri de Foment sobre la conversió de la N-420 en una futura autovia.


El dia que el Ministeri va prendre l’acord de fer passar l’A-68 per Morella i deixar de banda, un cop més, els interessos de Catalunya, des de Convergència i Unió ja varem anunciar que tot plegat havíem perdut una nova oportunitat. L’aparell de PSC-PSOE, ràpidament va posar-se en marxa i va vendre fum, van anunciar que no es descartava el desdoblament de la N-420, van començar a vendre il•lusions i si algú no els hi posa el fre podíem caure amb la temptació de creure que la decisió del Ministeri de fer passar l’A-68 per Morella era una cosa bona pel nostre territori.


Ara amb la represa del curs polític tenim que afrontar la nova realitat, segons diu el Ministre Blanco del PSC-PSOE, de desdoblament de la N-420 en autovia res de res. Ara resulta que per estudiar aquesta proposta, les circumstàncies de trànsit i mobilitat així ho han d’aconsellar. Des de Convergència i Unió ens preguntem quina opinió en té la gent que va participar en la jornada reivindicativa feta a Gandesa?. Què hi ha de les demandes i afirmacions fetes pels polítics del diferents partits?.


Desgraciadament el partit dels socialistes torna ha enganyar al nostre territori, el que no es pot fer és el doble discurs, aquí dir una cosa i a Madrid defensar tot el contrari.


Des de Convergència i Unió tornarem a reivindicar que la sortida natural de l’Aragó cap al mar Mediterrani és la N-420, una carretera que vertebra el nostre territori, una via de sortida que enllaça perfectament les Terres de l’Ebre i el camp de Tarragona.


La gent de l’Ebre no podem continuar perdent oportunitats, és hora de que no es torni a enganyar a la nostra gent.


Xavier Pallarès
Ebrediputat

16 de setembre 2009

Sense infraestructures no hi ha futur


Durant la campanya de les passades eleccions europees, Ramon Tremosa explicava, molt pedagògicament, la importància de l’eix ferroviari del mediterrani. “Sense l’eix ferroviari, les Terres de l’Ebre no podran desplegar tot el seu potencial econòmic”, deia. Quan denunciàvem que el PSC – PSOE no apostava, no aposta per Terres de l’Ebre, se’ns desmentia i desqualificava. Avui, els diputats europeus del PSOE aposten per potenciar l’eix ferroviari de mercaderies que passa per Terol, l’eix del Pirineu Central, en detriment del l’Eix Mediterrani, i per tant, de les Terres de l’Ebre.

Ara fa pocs dies s’anunciava el pacte per les infraestructures per part del govern català. El pacte conté no només les infraestructures que corresponen fer al govern, també fa referència a aquelles que són responsabilitat de l’Estat, i com no, la necessària coordinació entre administracions. Hem vist l’actitud del govern vers l’ A-68. L’ambigüitat de la seva acció i reivindicació han estat decisives perquè la sortida de l’ A-68 sigui per Vinaròs. Una vegada més, el PSC - PSOE, amb ell el tripartit, ERC i ICV, no aposten per Terres de l’Ebre. A la proposta de pacte de infraestructures l’ambigüitat i la inconcreció són reveladores. Un cop baix.

Res és casual: El transport de mercaderies, la connexió ferroviària i per carretera és un element decisiu en la competitivitat i el futur econòmic de les nostres comarques. L’aposta per un corredor Aragonès és una aposta ideològica i estratègica molt lligada als interessos i equilibris del PSOE. Amb la complicitat del PSC i els seus aliats, estratègicament, econòmicament, guanya Aragó, perden Terres de l’Ebre.

Ni el port dels Alfacs, ni els polígons industrials com el Catalunya Sud, ni ofertes industrials consolidades com la del moble (contra l’opinió d’alguns), ni l’oferta turística podran desplegar tot el seu potencial sense el corredor del mediterrani, i molt menys, contra el corredor del mediterrani. El transport de mercaderies és rendible si es garanteix un cost baix per un volum alt, els viatgers arriben si es garanteix un temps raonable amb una alta capacitat. Les nostres mercaderies, la nostra oferta seguirà sortint pel corredor del mediterrani, però aquest serà una connexió de segona classe i menys competitiva. La connexió alternativa afavorirà la competitivitat d’altres, en detriment nostre. Es potencien els ports d’Algesires i València, es potencia un determinat tipus de turisme, Vinaròs i Castelló. Es reforçaran les comunicacions pel centre, Madrid, Terol, i d’aquí Pirineu Central, Irún, Europa. En detriment de l’Eix Mediterrani, en detriment d’un Llevant potencialment fort, en detriment de la cruïlla de Terres de l’Ebre, en detriment de l’opció mediterrània i catalana.

Cap sorpresa, tant els executius del PP com els del PSOE havien apostat contra l’opció catalana, el que preocupa ara és a què ens aboca el govern català? Preocupa que gent del territori cregui que una opció veïna a la curta pot suplir una opció pròpia. Preocupa a què juga l’IDECE? Per fer aquest paper millor dissoldre’l .

Ramon Tremosa i altres economistes de prestigi, com Germà Bel, consideren “inadequada”, “patètica i ridícula” l’opció defensada pels eurodiputats socialistes. Nosaltres considerem irresponsable l’actitud dels dirigents al territori del govern català perduts, en plena crisi, en discussions estèrils, oblidant que la gran aposta, la gran batalla avui són les infraestructures.

Sense infraestructures no hi ha futur i sense futur ni hi ha territori.