SÓM CATALUNYA.

A primera hora sona el mòbil, Mercè Sanmartí, m’explica indignada que a Catalunya ràdio ( la nostra) han dit que "no plouria a Catalunya , sí a Terres de l’Ebre". “Com si Terres de l’Ebre no fós Catalunya” , em diu Mercè. Ho diu emprenyada, a continuació m’explica que al debat a la Cambra de Comerç només han acudit els caps de llista de CIU i d' ICV, “com si no anéssim a les llistes per Tarragona” . Una manca de respecte. Mercè esta emprenyada, comenta l’actitud del govern vers les resolucions del Parlament. Té raó penso, ho explicaré al bloc. Així ho faig.

QUALITAT DEMOCRÀTICA

Ernest Benach, President del Parlament s’ha pronunciat públicament a traves d'una entrevista a TV3. Considera el President del Parlament, que el govern té una vinculació moral amb la decisió de canvi de traçat de l’AVE. Jo diria que el govern té un mandat, amb un obra que afecta només a territori català. És un problema de sobirania. El President amb la mateixa argumentació que vam utilitzar ebrediputats també ha recordat l'elecció del Diputat Montilla com President. La legitimitat d'ambes decisions és la mateixa. M’ha agradat l’actitud del President Benach, i li agraeixo. Espero que el govern rectifiqui i sinó entenc que és un incompliment del que tindria que donar compte a través del Parlament en sessió del Ple. Així sigui, per qualitat democràtica..

PREGUNTAR ÉS OFENDRE???

Als nostres ajuntaments, petits pobles, per a què t’aprovin el POUM, els plans urbanístics, ens fan explicar d’on traurem l’aigua . A CORNELLÀ I BARCELONA també?? Llavors per què tenim un problema d’aigua???. Qui l’ha creat,?

Per què tenim que patir-lo, els que no l’hem creat?? Per què parlen d'ecologia, si fan el Fòrum i Diagonal Mar, la Benidorm del Nord?? No governen Els Verds a Barcelona??? No fa 30 anys que governen ?? No havien previst que podia faltar aigua?? ... llavors per què tant de creixement i hotels i turisme?? Per què tenim el problema qui no l’hem creat??

Per què donen lliçons aquells que han creat un problema que no saben solucionar??? Em pot respondre conseller Saura, em pot respondre conseller Baltasar.????

MOLTA TINTA I POCA AIGUA.

DIAGONAL MAR_ BARCELONA

LA SEQUERA, GASTA MOLTA TINTA

Titulars, comentaris, declaracions. Un enginyer escriu a un Diari provincial una dura diatriba, no ja contra el portar aigua amb vaixell. Una dura diatriba contra el “bonisme” la ignorància i les noves ciències “inexactes”. Dura, dura. Ara, tots tranquils, qui cony són aquest que avui en dia estudien matemàtiques i coses difícils???. Què és això del rigor i la ciència??. El canvi climàtic ha democratitzat els coneixements. Ara es diuen ideologia.

Un altre diari de difusió nacional (de la meva nació), comenta una idea que em crida l’atenció perquè va sortir al si del CPIDE, com una possibilitat tècnica. Era la de retornar a la conca cedent el cabal d’aigua després d’usat i depurat. Tècnicament deixa de ser un transvas, l'aigua va i torna. Certament, ben depurada i utilitzada per rec agrícola podia substituir concessions, recarregar aqüifers i minimitzar efectes. El problema era la depuració, la despesa energètica, la relació costos- benefici. Passa que tota aigua deu ser transportada, ho explicava molt bé l’estimat Leandro Lopez Bosch. Tu dessales però després transportes. Cost- benefici. La tècnica i els costos canvien i per tant les solucions també.

Més tinta. Els regants del Segarra Garrigues, del Canal d’Urgell etc, ofereixen un Pla d’estalvi d’aigua i a canvi enviarien a Barna els excedents- estalviats. Molt semblant al recobrimen de canals al Delta per fer el mini transvasament. L’aigua del Segre, del Noguera, és l’aigua més necessària per l’Ebre doncs garanteix quantitat i sobre tot qualitat. A la gent d’aigües amunt, però els pot donar aigua, recursos, compensacions i un altra cosa més important: Una clau estratègica molt, molt important, a la que altres ja han renunciat..

Reclamo aquí que tot el que s’ha dit, tot el que es pregunta en privat es faci públic. Hi ha qui explora possibilitats d’aquest estil i no són els de CIU.

D’altra banda els ciutadans de la conca del Ter se’n adonen que la sequera ens afecta a tots .. a ells també.

La política del Govern de la Generalitat no és la mateixa aquí que allí o a Barcelona, on es pot portar l’aigua en barcos mentre a altres indrets es pot racionar el creixement o l’aigua. De fet no hi ha política d’Aigua; es confia en què plogui i després deu dirà.

El cinisme del president Montilla, culpant als anteriors governs de no fer certes infraestructures, relacionades amb l’aigua es indigna i cal recordar-li fins quin punt ell i el seu partit han governat (a Madrid, Saragossa, Barcelona i Cornellà, on han creat el problema) mentre han donat ales a parts iguals a Plataformes i cridòries. Ara el Govern és presoner no de les seves paraules, és presoner dels seus crits. Van cridar tant que no poden rectificar en res. És fa imprescindible un acord per l’aigua i l’energia sense demagògies, ni desqualificacions i..... amb enginyers.

Molta tinta. Encara que sembli paradoxal, es aviat. Encara sobra aigua, tanta com tinta, el dia que realment en falti, no a l’Ebre, o al Ter. No als pantans, el dia que en falti a Barcelona, aquell dia començaran a parlar, a pensar i a fer, es deixaran de cinisme i buscaran solucions.

NO ÉS TAN LLUNY.

“Ninguna repuesta evitaba la muerte”. És un titular a primera plana de la premsa dominical. Són paraules del responsable de milers de morts, torturats sota l’imperi del Jemers Rojos a Cambotja. Em colpeja, em fa mal. Conec el fons ètic de la qüestió. Facis el que facis, diguis el que diguis ets culpable. La culpa no depèn de tu..... està en tu, en la teva classe, en el teu origen, en la teva ideologia. Pobre de tu si ho dubtes. Les dictadures, algunes actituds de fanatisme troben una mateixa font... la superioritat moral. M'ho he trobat moltes vegades, m’han deixat molt clar que era igual el que féssim, el que diguerim, no teniem sortida. El problema érem, sóm...

Hem direu, això queda molt lluny... en el temps i l’espai. Penso amb Sèrbia, amb l’integrisme, amb els fanatismes i sé que ni és tant lluny, ni fa tant de temps.

Facis el que facis, diguis el que digues el problema mai ets tu, sempre, sempre formes part de la solució... Els que ho neguen fan por.....i en són tants.

RESPECTE DEMOCRÀTIC

RESPECTE DEMOCRÀTIC......





Ple del Parlament. Es sotmet a votació el traçat de l’AVE. Dona igual, tant si val. Faran el que voldran... i ho diuen. Ni tan sols ho dissimulen, ni tan sols parlen de negociar. En altres circumstàncies, quan les competències i els límits institucionals ho requerien, davant de situacions d’aquesta mena es parlava de negociar. Es buscava un equilibri. Sempre es mostrava un mínim respecte al mandat del Parlament. Ja no, ara ja no, ara el Parament és sobirà per fer Montilla president però no per altres coses. Em sortiran amb legitimitats, legalitats i altres cabòries... que es deixin d’hòsties. Un mecagoncony, un fort desencís. Es el seu concepte de democràcia. Estan tan còmodament instal·lats, que se’ls refot . No,no són Obama.

INFRAESTRUCTURES, UN LLARG DEBAT.

Observo entre nostàlgic i escèptic les propostes de debat en torn a les infraestructures, debat que coincideix amb la proposta de l’anomenat Pacte Nacional per a les infraestructures. Pacte, per cert proposat per CIU. Tinc a les meves mans les bases que ens ha fet arribar el Govern i la proposta subcomissió infraestructures 2008 (PTOP). Tota una decepció.

Recupero del fons del “si no fós”, el resum- publicació de la confèrencia que al 2002 vam fer a la Cambra de Comerç. Haviem creat l’ODECAT (Obsevatori de Desenvolupament Estratègic a Catalunya), recordo l’entusiasme de Toni Vives, llavors secretari del Govern, l' energia de Pere Torres, la capacitat d'Homs o de Salvador Estapé, les aportacions de Ballabriga o Marta Lacambra.

No només fèiem la proposta d’un debat estratègic, es va crear un organisme de la Generalitat per afavorir aquest debat. Es va implicar molta gent. No faré un llistat, menys en època electoral. A Terres de l’Ebre vam presentar unes primeres, no conclusions, si impressions i voluntats. Algunes ja llavors en marxa, altres molt avançades. Aquí les torno a ficar damunt la taula. No s’han fet velles. Res de nou.

Partiem de la suficiència financera, de la capacitat política (del poder, del pes polític), de la Vegueria. Vegueria sí: Però els diners de les diputacions, inclosa la de Barcelona en “caixa única, a repartir” per possibilitar una estratègia de re-equilibri. Circumscripció electoral i un diputat per comarca, amb un sistema proporcional que no ens fes perdre pes ni representació.

Consideràvem imprescindible poder participar de l'Alta Velocitat amb les parades de tren necessàries a l’Aldea. Parlàvem de la plataforma logística, amb una ciutat del transport. Desdoblament de l’Eix de l’Ebre. Port dels Alfacs i Anella Viària de Delta. Navegabilitat. Desenclavar Terra Alta. Voliem el paper de ròtula del Països Catalans. Interconnectivitat Pla territorial, N- 340 , AP-7. Universitat, revolució tecnològica i fins i tot preguntàvem: Per què no un tramvia Tortosa Aldea, Amposta??

Voliem pes i pes estratègic, al que penso que el govern en nom nostre ha renunciat. Ha renunciat als nostres actius estratègics.

Teniem esperit i fe: Si volem, podem; ens dèiem. Ho dèiem estan al govern, no ho inventem ara a l’oposició.

Crec que la iniciativa era molt bona, la fico damunt la taula. Entre escèptic i nostàlgic hem dol i molt la fi d’iniciatives com les que avui comento..

INFORMACIÓ D'AGÈNCIA

Segons informa EFE.

Ja hi han reaccions a les declaracions de Xavier Sabaté, no són només les de CIU, en la línea de màxima prudència reproduïm la noticia tal com la transmet efe :

ERC diu socialistes "ressuscitaran transvasament Ebre" si obtenen majoria 9-M
Tarragona, 6 feb. (EFE).- El candidat d'ERC per Tarragona en les pròximes eleccions generals, Lluís Aragonès, ha assegurat avui que el PSC està "recuperant el discurs a favor de la interconnexió de xarxes" i ha avisat que els socialistes, si obtenen la majoria en les legislatives del 9 de març, "ressuscitaran el transvasament de l'Ebre".El candidat per Tarragona de la formació independentista basa les seves afirmacions en les declaracions del delegat de la Generalitat en el Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, que ha assenyalat que "cal portar aigua d'on sigui i, si és de l'Ebre, no passa res".Per a Aragonès, aquestes manifestacions "suposen un punt d'inflexió en la manera d'entendre la nova cultura de l'aigua per part dels socialistes"."Fa falta preguntar-se -ha afegit el candidat independentista- quina és la veritable política hidrològica del PSC".Esquerra es mostra contrària a la interconnexió de xarxes i a portar més aigua al Camp de Tarragona i defensa que la nova cultura de l'aigua, "exigeix una major eficiència en el consum de l'aigua i una millor planificació de futur". Aragonès lamenta també que Sabaté "parli de solidaritat quan les Terres de l'Ebre han aportat l'aigua que ha fet possible el creixement industrial i turístic del Camp de Tarragona". EFE

ARTUR MAS PREGUNTA.

A la sessió de control , l’Artur Mas li retreu al president Montilla les contradiccions dintre del govern. Les declaracions del Delegat del Govern a Tarragona sobre l’aigua de l’Ebre. Ja conec reaccions d’alguns blocs, el problema per alguns d’ells (els més partidistes) no és l’aigua, ni les declaracions, el problema sóm els Convergents. Per el mateix ens deien traïdors i més. Hem estat molt prudents, tant que.... no hem opinat; nomes hem preguntat. He reproduït les declaracions i senzillament he dit: S’obre el debat, ara afegirem, “Deien ahir, feien ahir”.

L'AIGUA DE l'EBRE , l'ULTIMA DE XAVIER SABATÉ

A l'escó del Parlament, m’arriba de la mà de Carles Pellicer l’edició d’avui del diari Aquí de Reus, on surt una entrevista amb Xavier Sabaté (PSC), Delegat del Govern de la Generalitat, Ex- conseller i pes pesant del PSC al Camp de Tarragona. Ho comento un moment amb Ramon Espadaler, ho veu Joan Ridao, es sorprèn, somriu i pregunta: Ho saben a l’Ebre?? . Els ho farem saber. En això em trobo, en fer-ho saber.

Diu i sosté Sabaté (Xavier): “S’ha de portar aigua d’on sigui i si és de l’Ebre no passa res”.
Li pregunta Jordi Salvat-Tarragona- Jsalvat@aqui.cat.
Estem preparats Al Camp de Tarragona per si la sequera empitjora?

Respon Sabaté- Nosaltres sí. Sense complexos i sense ser tan prudents com els meus companys de la Conselleria de Medi Ambient penso que hem d’explicar que quan hi ha una crisis nacional- perquè estem en una crisis nacional – de qualsevol signe hem d’utilitzar els recursos com siguin.

Del riu Ebre també?

Hi ha d’haver solidaritat d’on sigui. Avui en dia és impensable que no hi hagi connexions de xarxes arreu del planeta de qualsevol tipus, ja sigui d’energia, carreteres, ferrocarrils i aigua. I no han de ser sinònim de marginació de cap territori. Si un dia el aragonesos ens tallen l’aigua de l’Ebre ens queixarem. Si diem que portarem l’aigua dels pous de Tarragona vénen els pagesos i es queixen. Crec que s’hauria de portar l’aigua d’on sigui i on produeixi menor impacte i si és aigua sobrera del Consorci d’Aigües de Tarragona no passa res. Però és la conselleria de Medi Ambient qui decideix.

Sense comentaris, he intentat ni ficar ni treure. Era el xiuxiueig d’avui al Parlament. Senzillament, per coneixement de tots. S'obre el debat.

F Sancho (Ebrediputat)

SABATÉ: LA MEMORIA SELECTIVA.

Certament com diem a l’Ebrebloc, la possibilitat de debatre, intercanvia opinions i interpel·lar-nos a traves de la xarxa, enriqueix el debat. Jo sí que contesto els escrits apareguts a altres blocs, amb respecte però els contesto.

Joan Sabaté al seu bloc, fa us de la memòria, d’una memòria selectiva i recorda unes meves declaracions on acusava a la consellera Geli de mentir, de mentir en torn al nou Hospital. Certament, recordo que en aquell moment període pre-electoral s’anunciava la construcció d'un Nou Hospital i s’afirmava, es certificava la DISPONIBILITAT dels terrenys. Mentirà. Demostració: És ara quan es firma el conveni per tal d’arribar a tenir els terrenys.

Cert és, que llavors tenia molts més dubtes, esl tenia tots, sobre la possibilitat de què un Nou Hospital fóra possible i ho he de dir amb tota sinceritat; el meu principal dubte era el propi Sabate, dubte que compartien molts votants. Ara, no en tinc cap de dubte. Quan es produeix un canvi de color polític en un govern, es deu garantir la continuïtat administrativa. El fet, fet està i el no fet es deu de fer. Ara, estic segur que el Govern de la ciutat de Tortosa serà capaç de tirar endavant el projecte d’Hospital que és i deu de ser de tots els pobles de l’Ebre. Entre altres coses perquè l’actual govern de Tortosa en lloc d’anunciar la disponibilitat del terrenys, signarà convenis per fer-ho possible i no utilitzarà un equipament que és de tots per fer xivarri polític. En fi, ara començo a creure en un Nou Hospital. Dos nous elements donen esperança: Un és la signatura del conveni , l’altre el que Sabate ja no és alcalde. Tot una llum per la ciutat, acabat el fum comença el treball seriós. Fa un any , va començar el futur.

Primer comentari a "Política Ebrenca"

Durant l'ebrebloc, va sorgir una proposta per a crear un bloc col.lectiu dels polítics ebrencs: http://www.politicaebrenca.blogspot.com/ . Ebrediputats ha fet el seu primer article en aquest bloc, i esperem que puguen haver molts comenaris i que funcioni durant molt de temps.

Com es tracta d'un article introdutori, us el publiquem aquí també:

La Vegueria .com

A l’Ebrebloc, la trobada, Jaume Forcadell va parlar d’un bloc conjunt de tots els polítics de l’Ebre. Una bona idea, pare que té en l’amic Manel Zaera. Un espai de trobada, de diàleg, de construcció de realitat ebrenca a traves d’un espai virtual.

La creació de la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, va ser un important. Pas camí de la Vegueria. Vaig ser el primer Delegat, i vull ser Diputat de l’Ebre. Ja sé que el camí és llarg i feixuc, precisament per això penso que iniciatives com les de l’amic Manel Zaera valen la pena. Si volem ser, cal començar per ser, per exercir, per crear espais de “Vegueria”. I aquest n’és un. Important? Depèn de natros. Avui els espais virtuals determinen i creen realitats tan metafísiques com físiques. Amb aquesta voluntat escric aquest primer article, d’un bloc que en el meu ideari és una Vegeria.com.

Gracies Manel per la iniciativa i per l’oportunitat.


F Sancho (ebrediputat)

Video d'Artur Mas a Tortosa i l'Ametlla de Mar

Us mostrem un video de l'Artur Mas, amb els seus comentaris, de la seva visita a Tortosa i l'Ametlla de Mar aquest darrer cap de setmana.

SILENCIS ELOQÜENTS.

Al Cèsar lo que és del Cèsar i a Deu lo que és de Deu.
Sempre he tingut clar que no es pot mesclar política i religió, fer-ho és un error. El problema és que les conseqüències de l’error les paguem tots. Tenim una Conferencia Episcopal que “se ha echado al monte” i no només una conferencia episcopal, a les Espanyes ja fa dies que més d’un va pels camins de la veritat una i gran.

Per sort a Catalunya, hem escoltat veus alternatives, també de l’esglèsia i de creients. Més d’un tindria que reflexionar sobre la bondat de la tàctica per als interessos que diu defensar. Pot ser que mobilitzi més per reacció que per assentiment. El silenci del PP és ben eloqüent , com ho és el fet que el PSOE alimenti la polèmica. La por a la “Derechona” mobilitza els seus. L’efecte provocat per les mobilitzacions contra la guerra , es busca ara en la mobilització contra els bisbes. Uns i altres volen treure partit de lo que és de Deu . Perquè, tinguem-ho clar, el Cèsar també vol intervindré en qüestions que pertanyen al privat racó de la consciència , a l'àmbit de lo que és de Deu. O si ho preferiu, lo que és només de la intimitat de l’home. De la grandesa d’estar vius. Aquell àmbit de petita o gran transcendència que tot home té. El control d’aquest predicament ètic i moral dóna poder i el Cèsar ho sap. La superioritat moral sigui de la dreta o de l’esquerra em sembla una manipulació molt interessada. Una manipulació molt perillosa. Qui els diu “que se callen”? Hi ha silencis que són molt eloqüents i cridòries que també. Als que criden.... a uns i altres . Calleu . A molts dels que calleu. Parleu. Que ni els que són de Deu s’apoderin del que es del Cèsar, ni que el Cèsar s’apoderi del que és de Deu.. o de tots els homes.

MÉS D'UNA VERITAT INCOMODA.

LA NOSTRA VERITAT INCOMODA.

El Pacte amb el PP va ser un error monumental una malaltia mortal de necessitat i “aquell PHN” el seu pitjor símptoma. No reconèixer això invalida qualsevol dels posteriors arguments. Reconèixer-ho, no elimina ni la desconfiança ni la sospita.

1a. Veritat incòmoda.

El divendres ho deia en roda de Premsa: La sequera no només afecta Barcelona. També afecta al Camp de Tarragona, a Terres de l’Ebre i al Ter. Reclamava una política de l’aigua que tingues en compte tota Catalunya, no només Barcelona. Explicava com a Terres de l’Ebre l’ACA ha fet, fa i farà informes desfavorables a Plans Parcials i polígons industrials per manca d’aigua, perquè el CAT no pot cobrir les puntes de demanda a l’estiu. Alhora, es resisteix a donar concessions dels nostres aqüífers. El Riu Ebre no té garantit el cabal ecològic.

Com és possible? Si es pot portar aigua a Barcelona dels aquífers de Tarragona. Per què cony no ens la tornen a l’Ebre?? . Com poden dir que tenim aigua per dur en “barco” i no per les puntes d’estiu dels pobles de l’Ebre? Per què es poden usar els nostres aquífers per Barcelona i no per nosaltres??.

2a. Veritat incòmoda:

A la mateixa roda de premsa denunciava, com amb el tema de l’aigua es va fer i es continua fent molta demagògia i s’utilitza com arma de confrontació política. Es va fer, contra CiU, es va fer contra persones i es continuarà fent mentre determinats partits consideren molt rendible la qüestió. Vam reclamar àmbits de debat i acord entorn a aquest tema, ho vam fer al sí de L’IDECE i després al CPIDE. Ho he fet constantment. Mai s’ha volgut el diàleg, la confrontació era i és políticament molt rendible. En lloc de diàleg sens ha volgut fer callar. El Pacte d’aigua d’Aragó, un dels meus, nostres gran arguments mai s’ha volgut analitzar ni afrontar, més que de forma tangencial i anecdòtica.

3a. Veritat incòmoda.

A la inauguració dels filtres de carbó actiu de la Planta del CAT a L’Ampolla, al discurs que vaig fer com alcalde (per cert, per fer el dipòsit i les ampliacions, l’AJUNTAMENT DE L’Ampolla va fer en temps record les modificacions del POUM necessàries i els tràmits amb una lleialtat que també m’agradaria per nosaltres), oferia precisament aquesta col·laboració i evitar la confrontació política amb aquestes qüestions. Com ho havia ofert a la roda de premsa de Tarragona. La resposta del meu amic Daniel Pi hem va sorprendre. Va continuar amb la confrontació, amb mal gust per un acte institucional

Una dada. Si els governs de Jordi Pujol no haguessin fet el consorci, ell no podria presumir de filtres i la gestió de la sequera li seria molt, molt, molt difícil. Al cap i a la fi, en lo essencial la política del CAT, el model de desenvolupament és molt semblant a la dels anteriors governs, el que ha variat és el temps, la demanda s'han incrementat els preus, i ha minvat l’eficàcia.

4a. Veritat incòmoda

El creixement de Barcelona ni es para, ni es discuteix, la Benidorm del nord continua amb hotels, Fòrums, Diagonal Mar, gratacels i una política de massificacio turística pròpia de Cancún o de Benidorm. aquesta és la causa principal de demanda d’aigua i serveis. Allí governen fa 30 anys ICV PSC i fins ara ERC. Ells causen el problema, ells no el saben solucionar. El problema del aigua el creen els governs de l’àrea metropolitana i el paga el territori.

5a. veritat incòmoda.

Els hi va bé la confrontació política, a manca de solucions, a més contradiccions ideològiques, més demagògia i..... utilització política. Si és creguessin la nova cultura del aigua el primer que revisarien és el model de creixement de Barcelona i... el Pacte d’Aigua d’Aragó. En lloc d’això prefereixen , uns i altres (PP-PSOE) l’enfrontament de gent i territoris.

LA NOSTRA VERITAT INCOMODA

El pacte amb el PP va ser un grandiós error una malaltia mortal i el PHN el seu pitjor símptoma. No reconèixer això invalida tots els anteriors arguments i reconèixer-ho no deixa de fer-nos sospitosos.

Comentari per amics Blocaires.

Coses sabudes. Ens costa i ens ha costat molt explicar posicions, certament un error de base (El pacte amb el PP) dificultava el diàleg. Però encara ara em sorprenen coses. Per exemple: La Gallina- Mai va ser clandestina, es va registrar amb un nom concret (que va publicar la premsa) i el nom de la Web corresponia a un nom, un mal nom que també tota la premsa havia publicat i al que s’acusava falsament (a l’Ampolla probat i comprobat) de determinats fets. Precisament va ser això el que va determinar el seu naixement. Segueix sorprenent-me la pròpia lectura: Clar que jo la veia com una Web amiga amb la que col·laborar!!!! Per cert, em diuen els seus propietaris que no conserven tota la publicació. Llàstima de dibuixos, pensava. Per sort l'amic Manel Zaera me'ls ha permès recuperar. Si conserven alguns escrits, els quals defensen per exemple la derogació del Pacte d’Aragó, determinades propostes de protecció del Delta i el CPIDE. Certament, qualificaven la plataforma com un moviment radical (ara a l’Ampolla fins i tot s’ha compartit posició política a les municipals). Un d’ells comenta que eren menys cruels ells, del que han estat posteriorment alguns dels companys de viatge. No ho se.

Intentaré recuperar escrits, per veure com els ha afectat el temps. Certament un gust agre dols com comenta Manel Zaera..... L’entenc, crec entendre'l. Com sempre les seves aportacions són ponderades.

És curiós, com el tema dels anònims va planar a la trobada de Roquetes, no el del pseudònims. Marc Vidal, si ho va comentar, un tema menor, o no tant....... Moltes web i blocs actuals són pseudònims. No crec que sigui el cas dels pseudònims a la premsa, on el director del mitja coneix quina persona o col·lectiu s’amaga darrera. A la xarxa l’anonimat pot ser total.

REI DON JAUME.

S’he m’acumula la feina, no arribo a tot. Em sento desbordat. El cap de setmana ha estat un no parar. Roda de premsa a Tarragona, Artur Mas a Tortosa. Inauguració dels filtres de carbó actiu a la planta del Cat a L’Ampolla. Trobada de blocaires a Roquetes. Dinar a l’Ametlla per festes de la Candelera. Carnaval i festa d'aniversari d’una entranyable parella d’amics. En fi, les 5 de la matinada i encara estic despert; demà ho reprendre...

Faig una ullada ràpida als blocs, a la meva particular Ebresfera. Hem trobo amb un post d’Emigdi Subirats i una entrada- article de Joan Sabate. Una historia, una lliçó d’història, una lliçó de com s’interpreta i reinterpreta l’història.

Certament sóm un país inacabat, una nació sense estat. Una indret atípic. Si fórem, si realment fórem ningú dubtaria de la celebració dels 800 anys. A l'edat mitjana, temps en que es forjaren nacions i estats, cap nació, cap estat va ser, cap va sobreviure sense força. Fins i tot la modernitat ens deixa herois nacionals fets de violència i crueltat. Dels reis Catòlics a Pizarro (tan de moda aquesta campanya electoral). Així van néixer les realitats nacionals i els estats actuals. O no? .

Emigdi, com jo; sap que cadascú és segregacionista del seu poble i de cap altre. Amb altres tens simpatia, solidaritat, però ser, ser; ho ets del teu. Cada poble té els seus herois . Cada nació fa la seva lectura de la història. Per activa o per passiva. L’amic Joan Sabaté milita en un altre poble, amb un altra nació. Emigdi i jo, modestament sóm segregacionistes. Segregacionistes de segregacions possibles o no tant possibles. Cadascú del seu poble, coincidim en voler celebrar els 800 anys del Rei Jaume, proba d’una segregació que ens agermana... La de Catalunya, un somni que compartim el dels Països catalans. Els nostres.

Text del llibre dels fets de Jaume I, 800 anys de memòria:

"L’altre dia mati cavalcam canamos en a Valentia qui puix lo bifba de Valentia qui puix lo bifbe de Caragoça e havia nom Narnuau e era de linatge de Peralta e trobam don Pere Ferrandez de cagza e don Pero Cornell e don Exemen durrea en G de Mumchada qui era cafela de TORTOSA."

Per un grapat de vots

Avui he estat a la Comissió de Salut, en una maratoniana reunió. Al marge dels temes d'actualitat, la nostra reivindicació més sentida ha sigut que el superàvit de l'Estat, enlloc de ser utilitzat immoralment per comprar vots, siguin retornats als ciutadans de Catalunya per a la millora d'infraestructures o un millor finançament dels serveis sanitaris.

La Consellera Geli reclamava un pacte d'Estat per a la millora del finançament sanitari. Volem recordar que la Consellera és un membre destacat del partit que governa aquí i allà, i que en alguns moments ha sonat com a futura ministra., i per tant, és corresponsable de la manca de finançament, a l'igual que són corresponsables aquells partits polítics que donen cobertura al govern català, i que es presenten en la mateixa candidatura al Senat a Madrid. L'Entesa al Senat, PSC, ERC, IC, són els tres igulaments responsables. Votar-los a ells és igual que votar a Geli, Clos, Zapatero, i com no, la Maleni Alvarez.

No es pot utilitzar la solidaritat catalana, el sobreesforç que fa el ciutadà català, per a després oferir 400.-euros a canvi de vots. Catalunya necessita un millor finançament de la sanitat i infraestructures, i probablement menys demagògia política.

FE D'ERRADES: NO, NO HI ERA.

Ho comento amb Josep Lluís Cleries i amb Pep Rull. Surto a un diari com assistent a l’acte “per la vida i la família” organitzat per col·lectius cristians. Tots els respectes. A aquestes alçades ni CIU, ni jo hem de donar explicacions. Amb Josep Lluís comentem com a les sectorials de Salut, de Política social i família hi militen creients, cristians, practicants, crítics, agnòstics, gais i lesbianes. Tots hi cabem. Cap mena de sentiment de“culpa”, cap explicació. M’havien invitat, ens havien invitat, però senzillament jo no hi era.

PERPLEX I PREOCUPAT.

El dia 1 de gener del present publicava una trilogia d’articles al bloc, parlava del diputat Chaib, de Marràqueix, dels drets de les dones, d’Ayan Hinsi Ali, del article de Salman Rushdie titulat “atrapades en el silenci”. De la casa de Bernarda Alba i de la novela “Midnight’s Children” , de Pakistan, de l’assassinat de Benazir Bhutto. Estic preocupat. No d’ara, la preocupació ve de lluny. Ho deia i torno a dir-ho, el silenci front la intolerància és covardia. Correm el perill que els “Vigilants de la Doctrina de la Fe Progressista” ens titllen de carca, el silenci en aquestes circumstàncies és doble covardia. Ho he dit, ho he escrit; vull tornar a dir-ho i escriure.

El “bonisme”, la minimització del problema de l’islamisme radical, la negació de la discriminació, de la submissió de les dones. És el devastador panorama ideològic, l'únic i “trino” pensament oficial. Fora d’aquest pensament ets una pesta.

En aquestes estava (i estic) quan és van produir les detencions del Raval i els apriorismes, en forma de declaracions del conseller Saura. Algú, li ha escoltat dir cosa diferent mai?? No tenia informació?? Atrapat entre els seus discurs interessat, dedicat als seus fidels parroquians (Mai millor dit), l’interessat discurs de Rubalcava i la realitat del perill islamista. No sabia, ni podia fer altra cosa. Saura va fer el ridícul i li va fer, fer a la Generalitat. Ens va deixar, com sempre preocupats.

Avui estic perplex, el cas era i és suficient important com per a què el President de la Generalitat digués alguna cosa. Relacionada amb la seguretat dels ciutadans, amb la política en torn al problema de l'islamisme radical a Catalunya. L’heu escoltat? Sí, doncs sí; alguna cosa ha dit: Salveu al conseller Saura. Només això l’ha preocupat. Salveu Saura, salveu Montilla. Blindeu el tripartit.

Jo no sé si els ciutadans del meu poble estan més segurs; si s’han pres mesures de seguretat addicionals. Si pensen prendre-les, si els alcaldes tenim o no tenim què fer alguna cosa? Al President Montilla tot això no li preocupa, a mi com alcalde, com diputat sé. I no tinc resposta. Estic perplex.

Vull i exigeixo respostes entorn a la seguretat i les mesures preses i a prendre, també entorn a altres coses. Vull respostes, vull i exigeixo respostes en torn a la defensa dels valors democràtics, en torn als valors de la tolerància i la no discriminació de les dones, vull saber si als ciutadans moderats, musulmans democràtics, als defensors i defensores de la llibertat, com Ayan Hinsi Ali tindrem el valor de defensar-les, encara que això ens costi la desqualificació (per cert Chaib on ets, ara on ets?). vull saber si defensarem a les nenes sigui quin sigui el credo de la seva família , si garantirem els seus drets. Vull saber si tenim suficients mesures per impedir l’ablació de clitoris etc. etc.

Vull saber si Saura i Montilla donaran una oportunitat als demòcrates musulmans. Si afavoriran la solidaritat amb els lluitadors i lluitadores per la llibertat als països del feixisme integrista, en lloc de dissimular el perill i el disbarat de la yihat ideològica i violenta. Vull saber si és preocuparan per la seguretat i els drets dels ciutadans del meu i de tots els pobles més enllà de la seva pobra preocupació per la cadira i el preu polític.

La immigració no és un problema però ens planteja problemes, nous problemes, als que el Govern ha de donar resposta. Exigeixo aquesta resposta.

SABATÉ NO ÉS " ZAPATERO REMENDÓN".

Havia al meu poble un “Zapatero remendón” d’origen andalús , amb gràcia i “salero” em deia: Doctor vostè i jo tenim “Don”. Vostè el té com a metge , jo ja veu un “Don” per darrere, però un “Don”.... Ja que sóc “Zapatero” “Remen...Don” . Tenia raó , tenia “Don”, el tenia per tots cantons. Una gran humanitat ; un gran “Don”.

Recordo l’anècdota al llegir les declaracions de Sabaté , desqualificant la candidatura de CIU. Certament , Sabate no és “remendón” , no té “Don”. Ni tarannà.

Desqualifica a Jordi Jané, cap de llista de CIU per la circumscripció de Tarragona. El desqualifica dient : “Presenten un candidat per Tarragona que és de Barcelona”.

A l’Ampolla, presentem(CIU) un candidat a alcalde nascut a la Ràpita. A la Generalitat tenim un president(PCS) nascut a Iznajar. O no???

El fet és que Jordi Jane , no és de Barcelona (no seria ni defecte , ni impediment) . Jordi és nascut a l’Arboç i la seva dona a Vandellòs. No té mèrit això de nàixer a un lloc. El mèrit és treballar i complir amb els compromisos i la gent; com Jordi fa. Mirant les intervencions e iniciatives dubto molt que els candidats de la llista socialista puguin dir el mateix. Tot i això tenen el nostre respecte , independentment del lloc de naixement.

En una clara mostra de clarividència , sosté Sabaté : “ Cal mobilitzar-se per frenar aquells que tant mal han fet a les Terres de l’Ebre”. Mai , m’ha agradat utilitzar categories morals , ni personals en l’anàlisi política. Si és conegueren públicament , motivacions i actuacions d’uns i altres Sabaté no estaria en disposició de desqualificar ningú. No cal , esforçar-se massa. Aquesta vegada Sabaté té raó : “Cal mobilitzar-se per frenar aquells que tant mal han fet als pobles i a les ciutats de les Terres de l’Ebre”.

Només cal recordar el que ha significat el mandat de Sabaté, per al seu partit ,per la seva ciutat, per al seus amics. Fracàs i ressentiment fan mal consell. Cal mobilitzar-se per frenar aquells que tant de mal han fet a les ciutats on han governat, aquells capaços de dilapidar l’esperança de molta gent.Cal fer-ho per evitar que tinguen temptacions de tornar. Cal mobilitzar-se per garantir que noves i velles esperances són possibles a Tortosa, a Amposta , a Ampolla a Deltebre a Perelló, a Terra Alta, a Ribera, a Terres de l’Ebre. Cal evitar que tornin els Sabaté, aquells Sabaté que no saben que el “Don” es troba amb el treball diari ,amb els resultats, amb la gestió feta , amb com tracten als amics, aquells tan pagats de si mateix que ha oblidat que lo important es ser “Remen..Dón” quan el “Don” va darrere i te’l dona la gent.