CLOS , MILÀ, BARCELONA I L'AIGUA

A l’agost de 2002, Joan Clos alcalde de Barcelona venia a Tortosa com pregoner, invitat per Joan Sabate. Eren les festes de la Cinta. L’havien fet , venir per reforçar l’aliança anti transvasista entre el cap i un casal de Catalunya. Clos va acabar dient que Barcelona no volia aigua perquè “no la necessita” . Temps d’agitació i mentida. “Ara ja no” la necessitarà l’aigua que podia arribar-li amb l’ampliació del minitransvasament, ja que la capital catalana ha aconseguit implantar una política d’estalvi i reutilització que ja ha començat a donar fruits”.

Això ens deien això ens explicaven . Al carrer , pancartes i crits. El poble contra venuts i traïdors. Volien, volíem , jo volia vendre l’aigua(volia?) a aquells que no la volien comprar. No ho volien??? Joan Clos l’heroi.

Al gener del 2004, el conseller Milà es disposava a “demostrar científicament que a Catalunya hi ha prou aigua” per així poder demostrar que no era necessària l’inter connexió de xarxes . Bon hereu del socialisme científic. Milà només va renunciar a l’inter connexió desprès de l’aval de la ciència.

Ara , un i altre diuen que tot és culpa de la imprevisió de CIU. Fills de la ciència i la demagògia. Filibusters. No els reprotxo l’engany, els retrec el deprecií a la gent , l’ impunitat de la seva burla. Ens va prendre per “tontos” i avui saben que som “tontos” ; “tontos” del cul i de l’anima.

Però , traïdors, venuts o “tontos” , no callarem. No sense un Pla de protecció del riu i delta , No sense reequilibri , no sense cabal ecològic , no sense participació de la gent de la terra, no sense allò que era insuficient si ho feia el PP,no sense garanties, no sense CPIDE o COSEC . No sense coherència.

NO sense Vegueria , no sense dignitat.

SENSE COMENTARIS....

CARRETERO I EBREDIPUTATS.

El metge i ex conseller Joan Carretero, líder del sector crític d’ERC Reagrupament .Cat , s’ha fet seu el lema . “Si no hi vas, ells es queden”-. Una adaptació del" si tu no hi vas, ells tornen” que va utilitzar el PSC - PSOE. La mateixa estètica de la publicitat de Pulp Fiction de Quentin Tarantino.

No ens pot resultar extrany, ebrediputats (25-27 de febrer de 2008) fèiem una aposta irònic festiva molt semblant a les eleccions. Els que es quedaven eren els mateixos.

Ens consta que membres de Reagrupament havien entrat al nostre bloc, ens agrada la coincidència. En tenim més: Metges, catalanistes i amb voluntat de futur.

Que ningú es posí nerviós, simple coincidència.

DELEGATS, AIGUA I VERGE DE LA CINTA

Pel seu interès, o el meu al menys , aquí a l’Ebre reprodueixo la transcripció de les preguntes al conseller Francesc Baltasar al sí de la comissió de Medi Ambient


TRANSCRIPCIÓ EN BRUT
Aquesta transcripció està pendent de verificació i correcció. Pot contenir, doncs, errades de fiSessió núm. 14 / Medi Ambient i Habitatge / 9 d’abril de 2008
Preguntes al Govern sobre les declaracions del delegat del Govern al Camp de Tarragona, del 6 de febrer de 2008, amb relació al transport d'aigua (tram. 311-00649/08)
Pregunta número 5, senyor Sancho, té la paraula.

El Sr. Sancho i Serena

Gràcies, presidenta. Senyor conseller, deixi’m començar fent-li una reflexió que em sembla que vostè i jo compartirem. I em sembla que avui un conseller, militant d’Iniciativa, i jo, militant de Convergència i Unió, estiguem fent aquesta discussió i parlant obertament de transvasaments sense que al carrer –sense que al carrer– i a cap carrer del país hi hagin manifestacions o algú que ens estigui portant pancartes que diguin: «La sang abans que l’aigua», perquè no seria bo, no seria bona aquesta discussió.
Feta aquesta reflexió jo, i em sembla que també coincidirem, no es governa del passat, del passat se n’aprèn, però es governa per al present i per al futur. I és en aquest sentit, i pensant en el present, que li pregunto si vostè compartia en el seu moment les declaracions que va fer el delegat del Govern al Camp de Tarragona dient que l’aigua s’ha de portar d’on sigui i que la interconnexió de xarxes arreu del planeta, de qualsevol tipus, sigui del tipus que sigui, inclosa la de l’aigua, són bones. Les compartia en el seu moment? Les comparteix avui, conseller?
Gràcies.

La presidenta

Gràcies, senyor Sancho. Té la paraula el senyor conseller.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

Home, jo crec que no toca pas a un conseller compartir les declaracions d’un delegat del Govern, més aviat seria a l’inrevés, no? Vostè deu està d’acord amb mi en això, no?
En tot cas, sí que citaré una font més autoritzada, i és que el molt honorable president de la Generalitat sí que va dir que calia fer el que calgués perquè tinguéssim garantit
l’abastament. Ara, el que és evident també és que vostè sap que justament la meva percepció del tema és justament no buscar cap confrontació, sinó intentar buscar acords amb el territori, eh? Òbviament, però alhora intentant garantir l’abastament.
Moltes gràcies.
La presidenta
Gràcies. Vol fer rèplica?

El Sr. Sancho i Serena

Sí, per repreguntar. Conseller, fixi’s bé, el que em sembla que és substancial no és només les declaracions, és la data en què es van produir. Es van produir en una data que era el febrer, abans de les eleccions. Va haver-hi per part d’algú instruccions per fer callar aquest tipus de declaracions perquè no interferissin en les eleccions.
Evidentment, jo coincideixo amb vostè plenament que més bé són els delegats qui han d’estar d’acord amb vostè. Com és possible que al territori els delegats els creïn aquests problemes? I la pregunta és: és cert que es va fer callar els delegats, perquè al territori en aquell moment se li estava dient des del Govern i des de les formacions polítiques que el configuren que ni un transvasament i que ni una gota sortiria de l’Ebre o que no es faria la interconnexió? És cert que es van donar aquestes instruccions? És a dir, és cert?, i li pregunto molt durament: es va tenir voluntat d’enganyar a la ciutadania?

La presidenta

Té la paraula el senyor conseller.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

En absolut. A més, com vostè comprendrà, jo no tinc cap relació en aquest sentit més que la relació normal, cordial i, a més, absolutament amable d’un membre del Govern, però, evidentment, qui coordina l’acció dels delegats del Govern és la Vicepresidència del Govern. I, en tot cas, no em consta en cap cas que hi hagués cap instrucció.


Pregunta 4

al Govern sobre els mecanismes de coordinació del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb els delegats del Govern (tram. 311-00650/08)

La presidenta
Gràcies, senyor conseller. Passem a la pregunta número 6 de l’ordre del dia.

El Sr. Sancho i Serena

Sí, conseller, té a veure amb aquesta. [#]A mi sembla que vostè ens ha donat ja algun avenç. Els delegats han d’estar coordinats en el Govern. Vostè ens ha parlat d’«emergència nacional», suposo que vostè i jo coincidirem que en cas que hi hagi una emergència nacional, des del president a tots els consellers i els delegats al territori, és molt important que estiguin coordinats i que siguin una sola veu, que siguin capaços de donar instruccions al territori, donar consignes al territori molt clares i que responguin a la voluntat del Govern, perquè si no, evidentment –i estic convençut que hi coincidirem– el que es crea és un gran desencís i un gran desencantament i moltes poques possibilitats d’arribar a acords en el territori, atès que se li donen missatges contradictoris. Això està passant? Qui coordina el Govern en aquesta emergència nacional? És el Govern al territori un únic govern o hi han diverses veus del Govern al territori, conseller?

La presidenta
Gràcies. Té la paraula el senyor conseller.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

És evident que hi han unes sessions ordinàries dels delegats del Govern que, com ja li he explicat abans, coordina Vicepresidència, però, a més, el que li puc dir és que hem mantingut reunions no solament amb els delegats del Govern, sinó amb els delegats territorials dels principals departaments que tenen relació amb un tema tan important com és el tema de l’aigua durant aquest últim més. I vostès ho saben, perquè algunes d’elles fins i tot han sigut reunions que han sigut publicitades en els mitjans de comunicació com un element important, diguéssim, de coneixement per part de tothom d’aquelles qüestions que està portant a terme i les propostes i solucions que està fent i portant el Govern.
La presidenta
Gràcies. Senyor Sancho...

El Sr. Sancho i Serena
Si això és així, conseller, com és possible que el delegat de les Terres de l’Ebre fes declaracions públiques a la seu de la delegació dient que no es contemplava, ni s’estudiava, ni tenia cap notícia ni d’interconnexió de xarxes, ni de transvasament del Segre dos dies abans que vostè fes l’anunci oficial? On està la coordinació? Com es van coordinar? Si estaven coordinats, com és possible que el delegat del Govern a l’Ebre, dos dies abans que vostè anunciés que sí, que farien el transvasament del Segre, ho estigués desmentint i estigués desmentint també qualsevol interconnexió de xarxes?
Gràcies, conseller.
La presidenta
Pot respondre, senyor conseller.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

Una cosa que em sembla que és absolutament senzilla, qui anuncia les decisions del Govern són els consellers, no els delegats del Govern.

Pregunta
al Govern sobre les declaracions del delegat del Govern a Terres de l'Ebre relatives al fet de portar aigua de l'Ebre al Camp de Tarragona (tram. 311-00651/08)
La presidenta

Passem a la pregunta que és el punt número 7 de l’ordre del dia.

El Sr. Sancho i Serena

Conseller, tornem a estar amb els delegats i les declaracions dels delegats. És evident que vostè es refugia que és el Govern o el conseller qui fa declaracions. És evident, no li estem preguntant això. Vostè ens ha repetit per activa i per passiva que necessita una veu única, que l’oposició ha de sumar-se a aquesta veu única, que tots units contra un únic enemic. I es troba que mentre vostè fa declaracions aquí com a conseller, els delegats del Govern, que són delegats del seu Govern i del nostre Govern, en lloc de repetir les seves instruccions, el que fan és amenaçar de dimitir si es tira endavant allò que diu el Govern. Quin Govern és aquest on els delegats del Govern al territori es planten i ens diuen al territori que ells dimitiran si es fa el transvasament del Segre o s’interconnecten xarxes? On està l’autoritat del Govern? Com ens pot demanar vostè, a l’oposició, unitat d’acció si no hi ha ni unitat de Govern? S’ho ha plantejat això, conseller? Una emergència nacional es pot governar així? Francament pensa que els delegats tenen aquest dret, que realment poden fer això desmentint al Govern i deixant-lo a vostè no amb una punyalada, sinó absolutament –absolutament– sense cap tipus d’autoritat, conseller?
La presidenta
Gràcies. Senyor conseller, té la paraula.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

Jo crec que és una percepció que no comparteixo en absolut. En tot cas, hem tingut ocasió abans de parlar de diferents posicionaments que en aquests moments hi han sobre determinades mesures que s’han pres amb l’emergència hídrica. I en aquest cas, doncs, evidentment, cadascú sap molt bé quines coses ha de fer sobre la mateixa.

La presidenta
Senyor Sancho...

El Sr. Sancho i Serena
Conseller, no li estic parlant de declaracions polítiques, li estic parlant..., un delegat és membre del Govern –és membre del Govern– o no? No són declaracions polítiques, és el seu Govern qui li està dient que dimitiran si tira endavant les mesures que vostès estan preveient. No només el delegat, sinó que també la resta de delegats de la mateixa formació política. I ens vénen i ens porten els ajuntaments mocions, una darrere l’altra per tal de posicionar-se com a partit polític en contra del que vostè està demanant fer com a govern. A partir d’aquí, amb qui hem de negociar nosaltres al territori per arribar a acords per poder ajudar el Govern si ens estan dient el contrari que vostès? Si jo negocio amb el membre del seu Govern al territori, m’està demanant que negociem sobre un «no» al Segre, sobre un «no» a la interconnexió, sobre un «no» als pous del Camp [#] de Tarragona. El membre del seu Govern... me vol dir com governarem aquesta emergència en aquestes condicions? I quan vostès parlen de cara al territori, com poden parlar d’acords si no estan d’acord els seus propis delegats de govern? Com poden mantindre’ls al lloc, conseller?

La presidenta
Gràcies. Pot respondre, senyor conseller.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

Bé, en tot cas, com vostè sap, els representants de la Generalitat en el territori són els delegats i, evidentment, els delegats, entre altres coses, tenen la funció d’aplicar també i desenvolupar els acords del Govern. En tot cas, vostè diu que ha llegit unes coses, en tot cas, ja veurem quines situacions i quines mesures es prendran amb relació, òbviament, al desenvolupament hídric i en funció d’això, òbviament, se suposa que tot el Govern durà i caminarà en la mateixa direcció. Per tant, miri, no intenti furgar en històries concretes de determinades coalicions no fos cas que apareguessin les seves també.
Pregunta
al Govern sobre el capteniment del conseller de Medi Ambient Habitatge pel que fa a les declaracions del delegat del Govern al Camp de Tarragona amb relació a les connexions de xarxa arreu del món (tram. 311-00652/08)
La presidenta
Gràcies, senyor conseller. Passem al punt vuitè de l’ordre del dia, que és una nova pregunta. Tenen la paraula.

El Sr. Sancho i Serena
Torna a ser sobre el delegat i els delegats del Camp de Tarragona. Conseller, no hem de prendre..., ningú ha de prendre mal, estigui tranquil. No és un problema de prendre mal; és un problema de governar. I fixi’s, li poso damunt de la taula una altra qüestió – aquí ho té i després li donaré. El delegat del Govern –del Govern– a les Terres de l’Ebre diu que ha comunicat al vicepresident del Govern no només els seus desacords, sinó la seva voluntat de dimitir, ell i els altres. La pregunta és: conseller, la gent del territori que ens ve a preguntar què s’ha de fer, quina és la solució, què és el que es pensa, què li hem de dir nosaltres? Aquí hem d’escoltar? És evident que el delegat del Govern és qui és i que representa el Govern. Amb qui hem de negociar al territori? Que hem de dir al territori? Després de tot això i aquest desgavell, la sensació que em queda a mi, i suposo que a vostè, és que a vostè l’han deixat molt sol, que vostè està posant la cara per un govern que ni tan sols està disposat a defensar allò que predica, que vostè està absolutament sol davant del territori i que no treu la cara per vostè... ni

...el delegat del Govern ni el president del Govern. Aquest és el problema que tenen. Avui estic entenent, i li pregunto sincerament, si és per això que vostè s’encomana a la Verge de Montserrat, i si això passa així, a qui ens hem d’encomanar, la gent del territori, conseller? A la Mare de Déu de la Cinta? Perquè, realment, el problema és que no hi ha Govern, que no hi ha president, i això a l’Ebre ho estem vivint molt directament, perquè vostè no es va atrevir a baixar, i em temo que el president de la Generalitat, el molt honorable Montilla, serà capaç d’anar-se’n al Marroc, però no serà capaç de vindre a l’Ebre a explicar quines són les mesures, entre altres coses, perquè els que se li aixecarien, i nosaltres no ficaríem pancartes, serien els delegats del seu Govern, no nosaltres, per tant, això crec que o ho solucionen o l’emergència nacional estarà..., ens portarà realment una situació ingovernable.
La presidenta
Gràcies, senyor Sancho. Sàpiga que li queden quaranta segons, si després volgués tornar a preguntar. Senyor conseller, pot respondre.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

Jo penso, sincerament, que vostè ara, en aquests moments, no està preguntant absolutament res, el que està dedicant-se és a fer una sèrie d’anàlisis i asseveracions que, en tot cas, em corresponen o no a mi avaluar, evidentment vostè lògicament és un representant de la sobirania popular encarnada evidentment en el Parlament i està molt bé que plantegi aquestes qüestions, però, en tot cas, jo li asseguro que ni el president de la Generalitat ni el conseller que li parla ni cap membre del Govern deixarà de fer o farà coses en funció que pensi que això pot ser un tema que generi o deixi de generar una determinada reacció. Crec que ens coneix poc –crec que ens coneix poc, entre altres coses, i sàpiga que tant l’honorable president de la Generalitat com jo mateix els dos provenim d’una tradició municipalista on hem dirigit, gestionat i portat endavant municipis que tenen una conflictivitat enorme i que som, evidentment, capaços de negociar i estructurar. Perquè, a més, no es tracta d’anar a confrontar amb ningú, del que es tracta és d’anar a resoldre temes amb la gent, aquesta és la diferència entre el que vostè planteja i el que jo li plantejo.

La presidenta
Gràcies, senyor conseller. No sé si vol...

El Sr. Sancho i Serena
En quaranta segons. A mi em sembla que sí, que hi ha una pregunta, conseller, i vostè me l’ha entès molt bé. Donades les contradiccions que vostès tenen com a Govern i que els delegats del Govern expressen a l’Ebre, baixarà vostè o el president a explicar a la gent de l’Ebre què pensen fer? O no? Com ho va fer l’anterior president cada vegada que va fer falta. Baixaran vostès a donar explicacions a la gent de l’Ebre? Sí o no? Aquesta pregunta està aquí. Tenim conseller? Tenim president a l’Ebre? O ens hem d’encomanar senzillament a la Verge de la Cinta, conseller? Gràcies.
La presidenta
Gràcies. Pot respondre.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge
És una ofensa que vostè ho dubti –és una ofensa que vostè ho dubti– que aquest conseller o que el president de la Generalitat no vagin a explicar les propostes, no a les Terres de l’Ebre, a qualsevol territori de Catalunya. Què creu que jo he estat fent les darreres setmanes, sinó anant a tots els territoris? A tots els territoris!
La presidenta
Moltes gràcies, senyor conseller. Les preguntes de 9 a 16 quedaven per al final.

Ja fora de diari de Sessió
Queda clar : No importa si qui mou , encén el territori, fa oposició són els delegats, però si qui pregunta és l'oposició llavors és demagògia o temeritat .També queda clar : Baltasar i Montilla han visitat tots el territoris. Tots el territoris!!
Ostres tu i a l'Ebre sense enterar-nos de la visita.

JOAN ROIG I L'AIGUA.

No puc resistir-me, sé que poder no ho tindria de fer . Ho faig sense demanar permís a Joan Roig. S'enfadara però m’entendrà, sé que em diria: Paco deixa-ho anar no ho facis , per a què? Avui no podem guanyar les batalles d’ahir, tu i jo ho sabem.

El que no sé, Joan és si no ens pot servir per preparar les de demà. Per això ho faig públic. Tu i jo vam preparar aquella conferència, jo tinc el teu escrit fet a mà, el que vas llegir. Tu deus tenir el meu, més dur menys profund, el que no vam llegir però ens va confortar.

Tu amb la teva potent veu el març del 2002 al Col·legi de Periodistes de Catalunya; davant de més 50 càrrecs electes de Terres de l’Ebre i uns quants periodistes presentaves una declaració conferència que es titulava

LA REALITAT DE LES TERRES DE L’EBRE .

No ens van fer ni “punyetero” cas. Molts dels que ara parlen d ‘irredentisme de l’Ebre, de manca de previsió de CIU, no ens van ni voler escoltar. Ni cas, ni “punyetero” cas.

ELS ALCALDES DE C I U... per boca de Joan Roig al març de 2002 deien, amb orgull dèiem .

“ Avui (2002) fóra fàcil parlar de la demagògia i les contradiccions dels socialistes catalans ............ells són els que l’any 2000 (al més de juliol) varen signar un pacte per possibilitar que els ciutadans de Barcelona, Hospitalet, Cornella, Santa Coloma etc no patissin restriccions d’aigua . Ara l’han trencat.............

... Més tard Joan deia:

Venim també a oferir un pacte

Ademes d’aquestes consideracions volem proposar un gran pacte democràtic, honest i generós perquè no pot ser que ens vinguin a vendre l’estalvi i la nova cultura de l’aigua a les Terres de l’Ebre .

Que l’apliquin aquí la nova cultura de l’aigua !!! a Barcelona a Hospitalet , Cornellà etc. que és on poden.

A que estan disposats a renunciar els ajuntaments socialistes de l’àrea de Barcelona?? Quines restriccions estan disposats a aplicar??

Natros no som transvasistes, però entenem que ha d’haver una solució intel·ligent i pactada , que faci possible resoldre els problemes de dèficit que patirà Barcelona i a la vegada no només minimitzar els efectes del PH sobre el Delta , sinó resoldre també problemes endèmics que té el nostre territori.

Reprodueixo, amb orgull no dissimulat la pagina 4 de l’original (cliqueu-la) i dic: S’aprèn del passat , es governa pel present i el futur. Reivindico pel futur les mateixes condicions mínimes , la representació territorial, la gestió integral , el cabal ecològic, les compensacions i solucions que reivindicàvem. Reivindico la clau de l'aigua, el CPIDE . Reivindico pel futur allò que somiàvem i que tan a tocar vam tenir: El respecte, La Vegueria , el bon govern. Visca Terres de l’Ebre..

CLINICA L'ALIANÇA UN ESCANDOL

La Veu de l'Ebre feia pública la denúncia davant de la fiscalia anticorrupció , presentada per un empleat de la Clínica l'Aliança a Tortosa . Les dades que avui tenim a les mans ens fan pensar que estem davant un presumpte cas molt greu de corrupció, el propi comunicat de la direcció de la Clínica, no desmenteix els fets dels que diu “no haver donat cap indicació per part d'instància competent per desenvolupar cap activitat irregular” Com Diputats ens veiem en l'obligació d'esbrinar el que ha passat. Per tot plegat hem presentat preguntes i la següent sol·licitud de compareixença de la consellera Geli i el President del Grup l'Aliança.

Sol·licitud de compareixença

La Aliança és una institució històrica, peça important en el sistema sanitari de Catalunya . Els últims anys degut a diversos problemes ha esta intervinguda dues vegades per la Generalitat . La segona intervenció es va aixecar recentment, en l’anterior legislatura amb el govern tripartit. Per normalitzar l’entitat , es van reformar els estatuts i es va nomenar un consell d’administració a proposta del administrador provisional únic, interventor de la Generalitat senyor Eduardo Espagnolo.

El propi senyor Espagnolo en una decisió insòlita va ser nomenat president i conseller delegat..

Ara aquesta decisió és configura com l’origen de l’escàndol que afecta a la Clínica amb una denuncia contra el senyor Espagnolo entre altres, per simulació d’ingressos en hospitalització, imputació de diagnòstics falsos a pacients sense el seu coneixement; anotació de actes quirúrgics inexistents ; imputació de actes quirúrgics inexistents a personal de col·legis professionals sense el seu consentiment, anotacions documentals d’actes mèdics ambulatoris com hospitalitzacions (vasectomia) i violació de la llei de protecció de dades.

La pròpia Direcció de la Clínica, del Grup l’Aliança afirma en comunicat de premsa que “No hi ha cap indicació per part de qualsevol instància competent de la Clínica o del grup l’Aliança de desenvolupar cap activitat irregular". No assumeix responsabilitats, però no desmenteix les possibles irregularitats.

Es per això que el grup de CIU demana la compareixença de la consellera de Salut honorable Sra Geli i del Sr. Eduardo Espagnolo com interventor i posterior administrador provisional únic i President del grup l'Aliança per explicar vel procés de regularització de la clínica, la seva reforma i els posteriors fets denunciats.

F. Sancho diputat del Grup Parlamentari de CIU.

PERVERSIONS.

PERVERSIONS . Per llegir l'article cliqueu a sobre

Certament la perversió del llenguatge i de les actituds fan que ahir parléssim de pornografia política. Saura, Carod, Montilla en són un exemple. El correcte llenguatge polític no dóna per explicar el que esta passant. Per això Jordi Barbeta parla a la Vanguardia de Vaterpolítica . Com ahir; avui natros parlem de pornosequera, de porno govern, de trio indigne.

Mentre a l’Ebre sonen vells tambors de lluita, de guerra . El tradicional irredentisme, el que vàrem anomenar neo- ruralisme , l’ancestral carlisme . L’eco carlisme com avui brillantment l’anomena David González a l’Avui. Eco carlisme, irredentisme que ens condemna a l’historia. A repetir l’historia, sense lloc al present i amb un futur ofegat per una utopia ,ja vella quan va néixer. Víctimes de victimisme. Nous herois substituiran Cabrera, sense la seva grandesa, amb la mateixa vocació de derrota.

Diu González: “A l’Ebre , alguns sempre tan eco carlins, han vist de nou aparèixer el fantasma de la gran Barcelona morint-se de set mentre lo riu vessa hectòmetre a cabassos. L’estampa dels arrossars de Delta inundats amb els vaixells carregats d’aigua dessalada a Almeria rumb cap al port de Barcelona pot ser impagable......”

Fa uns anys , teniem la clau de l’aigua i el nostre destí estratègic a les mans . Ara , ens queda ..... Llegir Barbeta i recordar Cabrera.

CAROD , la teoria de la pinça. AGUAITA

Carod diu, Carod acusa CIU i ZP de fer una pinça amb el tema de l’aigua per tal de desgastar al Govern i suposo que ho diu preocupat perquè això pugui interferir amb els seus plans de jubilació pel 2014.

M’INDIGNA, m’emprenya i crec que no tenim perquè aguantar tanta indignitat, demagògia, insòlita insolvència. Carod incapaç de fer-se sentir ni al govern ni al seu partit, vomita la seva pròpia impotència i parla de pinça. Pinça???

Fa fàstic el nivell d'irresponsabilitat fa fàstic, fins la nàusea. De què acusa als altres? De no estar d’acord amb el Transvasament del Segre?? De condicionar l’interconnexió?? De què?? Aquí esta la Moció que ERC presenta a Ajuntaments com el de l’Ampolla (cliqueu-la) . Si la votem a favor fem pinça?? Contra qui?? Aquí la teniu votada conjuntament. Pinça contra qui??

No. No és una pinça, és la soga que ell i els seus li fiquen al coll del seu propi govern, amb mocions, amenaces de dimissió i actituds que tots recordem i coneixem. Carod aguaita, mira, mira les teves actituds i les dels teus . Recordes??

AIXÒ ES UNA PINÇA

AIXÒ UNA SOGA A CASA DEL PENJAT

UNA "MIQUETA" VERGE.

Coneixia una noia que era una “miqueta” verge. Només una “miqueta”, però estava decidida a conservar el seu estatut ètic i metafísic. Les demostracions practiques de com es pot ser una “miqueta” verge van fer feliç més d’un. Després va passar a estar una “miqueta” embarassada, com corresponia a la seva condició. Clar que el pas del temps va donar un fruit que no era una “miqueta” nadó; era nadó, nadó.

Amb la sequera, ens trobem amb actituds que em recorden la noia. Hi ha qui és una “miqueta” antitransvasista i busca formules alternatives que no fan més que afegir interés, “morbo”, i en ocasions vergonya aliena a tot plegat.

Portar l’aigua en barca, tren, camions o a poalades és èticament, ecològicament i políticament més sostenible?? Els hectòmetres són diferents?? Se’n gasten menys?? És més sostenible el petroli de petroler que el d'oleoducte??

La busca de vies alternatives per no perdre la virginitat antitransvasista és francament un espectacle pornogràfic. M’avergonyeix .

Un Delegat, que exerceix el càrrec per “delegació” del propi govern amenaça en dimitir si es porta a terme el transvasament (o interconnexió) que el govern del que forma part (per delegació) esta preparant i reivindicant.

Si el transvasament no es fa, serà per que un Govern del que no forma part ho impedeix. Com ho va impedir derogant interconnexió i transvàs a petició del Govern que forma part. El govern que representa però acusa de deslleialtat al govern ZP, per fer allò que reivindica el Delegat .

Conclusió els delegats estan una “miqueta embarassats (no es sap si de Montilla o de Sabaté, no de ZP) i una miqueta dimitits. El temps dirà si estan acabats o avortats.

No et dic tinya, quin “sombrero”.

BALTASAR NI VE NI SE'N VA:ES QUEDA

El conseller Baltasar ha suspès la seva visita a l’Ebre. Dirigents de la Plataforma l’han qualificat de covard . Ebrediputats ja fa dies que vam qualificar de covarda la seva actitud, concretament el 26 de maig.

Un govern es pot equivocar, o pot defensar mesures en contra l’opinió d’una part del territori, el que no pot, el que no deu fer és ser incoherent, mentir i no donar la cara.

Recordo com el President Pujol va venir a l’Ebre a explicar la seva postura davant tothom, incloent alcaldes, empresaris, sindicats etc. On és Wally, perdò vull dir Montilla?

Recordem, com L’Artur Mas va venir a explicar les al·legacions al PHN a la Plataforma a l’I DECE després d’una famosa votació al Parlament. Recordem Felip Puig reunit a la seu de la Delegació i en un famós viatge a Sant Jaume, a Espadaler, junt ells sempre el Delegat. Tots , tots van donar la cara.

Un govern ha d’estar cohesionat en lo que defensa i en lo que representa. El delegat representa al govern, en lo bo i en lo dolent. És un sainet l’espectacle de conseller contra conseller , Delegat contra govern. Govern contra govern amic. La investidura que els legitima a tots com govern deu incloure un programa de govern i no només uns càrrecs que exercir.

Mentir, amagar-se, no reunir-se, no donar comptes és la vida del mal govern, és la tarja de presentació del covard.

Baltasar: No ve ni se’n va, es queda. Com Montilla. On és el President?? L’Ebre sense President. Catalunya sense govern.

Però ells es queden.

UNA MENTIDA, UNA IMMENSA MENTIDA

Sembla que semblava, era que era un mes de Novembre. Baltasar, planteja al “Ministerio de Medio Ambiente” Ministra Narbona i Director General la possibilitat de “tocar” el Segre. Sembla ser que no li van dir si, més bé no. Un compromís, un prec: No tocar-ho , amagar-ho fins després de les eleccions. Els tècnics van continuant reunint-se i treballant la proposta. La proposta tenia i té resistències dins la pròpia conselleria. Es va filtrar amb l’ànim de parar-la. Ho van saber sectors del moviment social?? Van decidir no dir res per no “interferir en les eleccions”? Finalment ho varem saber CIU, i ho varem fer públic. Ho van negar. Mentida.

Ramon Espadaler ho va preguntar al Parlament i el conseller Baltasar va mentir “oficialment”, solemnement al poble de Catalunya, o si preferiu als seus representants. Una immensa mentida.

Després van intentar dissimular-ho amb “no és un transvasà és un vas trans".
ZP, els contesta .

UN ERROR UN IMMENS ERROR.

El desgavell és immens, el Delegat del govern amenaça en dimitir, si es fa una cosa que sap que no es farà i desgasta al seu soci de govern, els vots del qual són imprescindibles per legitimar el seu lloc de govern. El socialistes callen i deixen que els socis es cremin, esperant heretar els seus vots. El Carmel, l’apagada. L’aeroport col·lapsat i no transvasat. Desacords de govern amb l’AVE , amb la MAT, amb el 4t cinturó. Baralles amb el govern amic. Què més ha de passar?? Preguntàvem fa molt poc al bloc.

Aquí ni hi ha qui mani, aquí no hi ha programa de govern. Quan els problemes són prou importants el govern desapareix. Montilla no hi és. Els consellers s’amaguen.

Per solucionar problemes complexes es necessita cohesió i coherència, i això és impossible amb un pacte com el del tripartit. És per això que cap estat o organisme seriós fa aquest tipus de pacte. Un error, un immens error. El govern, aquest govern, el pacte, aquest pacte és el problema.

LOS SOUS SÓN VIDA

SOUS SÓN VIDA.

Lluís Corominas, diputat i conegut dirigent de CIU rep un SMS de Terres de l’Ebre que diu : "Estos" de ICV, ERC, PSC- PSOE tenen un nou eslògan, diu: Lo sou és vida , sí al transvasament.

Em direu: Això val per tots. Nosaltres, tothom ho sap varem ser titllat de traïdors, no ens ve d’aquí. Poder algun partit tindria que demanar-nos perdó.

Com no ho faran , tenim el suficient sentit del humor per dir-los que s’estudien el nou eslògan.

ELS POUS DE TARRAGONA.

Joan Aregio, portaveu de CIU a l’Ajuntament de Tarragona , bon amic, persona sensible i amb molt de criteri, va criticar la venda d’aigua dels pous de Tarragona i es va preguntar si és un exemple de solidaritat o més bé un exercici irresponsable, com ho demostra el fet de que es compra aigua del Ebre a 0’33 euros el metro cúbic i es ven la dels pous a 1 euros.

La denúncia constata el fet que al propi àmbit del CAT hi ha limitacions per les puntes de l’estiu. No tenim prou aigua per l’ús de boca de l’estiu i mai s’han posat els pous a disposició del CAT.
Ens preguntem com és possible que ara ens diguin que els hi sobra aigua. Si els sobra que la comparteixin amb el CAT i aixi no en faltara a l’estiu , no patirem per demanar-la sigui al polígon Catalunya sud o Fadesa o a Plans d'Ordenació del Delta , si en sobra podrem tornar-ne a l’Ebre o compartir-la però no fer negoci.

MOCIÓ AJUNTAMENTS SOBRE TRANSVÀS SEGRE

Us adjuntem la moció que CiU presentarà a diversos ajuntaments, com ara el divendres al Ple de l'Ampolla:

Davant l’obscurantisme, la manca de transparència i al mateix temps erràtica política del Departament de Medi Ambient, el silenci culpable del President Montilla, i les propostes i projectes del govern en torn a l’aigua, el grup de CIU presenta la següent moció.

1- Fer palés que extraure aigua del Segre és un transvasament de L’Ebre a la seva capçalera, la pitjor de les opcions quant a la qualitat de l’aigua del riu i la més lesiva per al riu i el Delta.
2- Considerar els aqüifers de l’àmbit del CAT, i més concretament els de Reus i Tarragona, com Aigua Excedent és un insult a la gent i Ajuntaments del Consorci, i més concretament a les Terres de L’Ebre tenint en compte els propis informes de l’ACA, que declaren com a deficitari l’àmbit del CAT pel que fa a les puntes d’estiu (És a dir, determinats ajuntaments no tenen aigua per cedir a l’estiu al CAT i en sobra per Barcelona). La venda d’aigua de Reus i Tarragona devalua i degrada la solidaritat de l’Ebre que es basava en un suposat dèficit hídric al parèixer inexistent.
3- Vendre l’aigua a un preu que duplica el del propi CAT i multiplica per 10 la taxa dels concessionaris cedents és una immoralitat, una burla i una il·legalitat, donat que no tenim coneixement de l’aprovació de la taxa ni els estudis econòmics que la sustenten.
4- Mostrar el rebuig i oposició total al transvasament del Segre, i més tenint en compte que es preveu la extracció de la meitat del cabal ecològic en capçalera, extracció que afecta a tot el riu fins la desembocadura i els aqüifers que el Segre alimenta.
5- Mostrar al temps la nostra solidaritat amb la ciutat de Barcelona i les conques internes de Catalunya.
6- Exigir al Govern de la Generalitat mesures per tal de garantir aigua a Barcelona i a l’àmbit del CAT i tot el territori nacional, mesures transparents consensuades amb el territori, que tinguin en compte les necessitats de Barcelona i les conques internes, però també les garanties ecològiques, les millores estructurals, les compensacions al territori i les necessitats dels rius i el Delta
7- Exigir que aquestes mesures siguin tramitades a través del Parlament de Catalunya com legítim representant de la sobirania popular.

VIDEOS QUE EXPLIQUEN MOLT

Em trobat convenient adjuntar aquests dos videos, que expliquen molt sobre la situació actual del Govern de Catalunya. Sense més preàmbuls:

MÍTING ZAPATERO A SARAGOSSA

DEBAT ZAPATERO - RAJOY:

O TOTS FRARES O TOTS CANONGES.

En aquest País de fronteres que no són, tinc un amic alcalde de frontera com jo, Santi Vila. Comentàvem en plena comissió de medi ambient i en plena discussió d’un punt que feia referència al cabal ecològic de l’Ebre, com nosaltres no podiem quedar-nos en el retret, ancorats ara fa 5 anys. Vam transaccionar la resolució. Sóm de CIU, tenim un fort sentit de país. Estem preocupats. Busquem solucions, no retrets.

No puc, però deixar de comentar l’evolució de la crisis de l’aigua. Un disbarat. Jordi Juan parla de “disparate nacional”. Recorda al director de cine Rafael Azcona i la pelicula “La escopeta nacional”. Troba propi d'aquesta Espanya casposa i còmica el fet que en una situació tan crítica es pugui seguir amb projectes com “unas nuevas Vegas en los Monegros”. Té aire Valle Inclan, tot l’episodi del Tranvasament del Segre amb Baltasar , Narbona , Montilla, Fernadez de la Vega i el mercat final de l’aigua.

Un lúcid article d’Antoni Puigverd, dona algunes claus del que vindrà. El reprodueixo, és tot un avis per navegants de riu Ebre. Cliqueu-lo.

Escric pensant en l’Ebre i amb les nostres possibilitats com a Terres de l’Ebre. Parla Puigverd, del compromís per Lleida i diu “No es un movimiento defensivo e irredentista al estilo del Delta”.

Jo recordo que a l’Ebre no només hi havia "no", carlisme i posicions irredentes, també hi havia (hi ha) altres sortides, un moment de trobada i acord a l’IDECE i de menys desacord al CPIDE. Allò que no va valdré pel Delta, no pot valdré per altres rius , regs o embassaments.

Avui la Narbona parla de mercat de l’aigua. Jo ja he dit que un bé públic, vol gestió publica, rèdits públics , participació i millores sostenibles pel riu , la conca i els territoris afectats. Cal canviar l’estructura , obsoleta , caciquil, heretada del 1800!!!. de gestió de l’aigua, de la CHE, el Pla de conca , el pacte de l’Aigua d’Aragó. Narbona té l’obligació de respondre. No val amb reproduir la vella cantarella dels regants i el mercat d’aigua, cal modernitzar els usos i la gestió de la conca. Parlem clar, a lo llarg del riu molts es van aixecar per conservar privilegis i prebendes , per concessions i usos. Una contra revolució ruralista i caciquil. Altres en nom de noves estructures i modernització. Zp , Narbona tenen que destriar el gra de la palla. Tinc la sensació que triaran la palla. Esperaran que el temps els faci la feina. Un error, un immens error. Tindran una permanent guerra de l’aigua.

Si surt l’aigua al mercat i el riu el Delta i Terres de l’Ebre són menys tingudes i apartades. El falsos profetes ens tindran que donar moltes explicacions; però l’iderrentisme defensiu serà l’única sortida. Un error . Aquells que tantes expectatives van a aixecar que no ho oblidin. Barcelona vol aigua , l’Ebre espera respostes. Justes respostes.

AIGUA EN HI HA , EL QUE NO HI HA ÉS GOVERN.

Recordo com el President Pujol donava la cara , com venia aquí a L’Ebre , aguantava manifestacions , improperis i desconfiances. L’Artur Mas va venir a l’IDECE a explicar la posició del govern i a deixar clar que ell creia que Barcelona necessitava aigua i quines serien les al·legacions a Madrid. Hi havia govern.

Contrasta aquesta actitud amb la del executiu actual i amb la de Montilla , desaparegut ,més preocupat en no desgastar-se que en donar solucions. Un vice-president (que no ho és) distret en baralles internes i amb fixar la data de la seva jubilació al 2014.

Recuperar aqüifers, pous, introduir-los a les xarxes existents. Distribuir costos i beneficis d’un bé públic, de manera pública. Redefinir usos i finançar millores de recs i xarxes, per tal de provocar estalvi i excedents. Definir un model agronòmic sostenible, finançant millores els receptors de l’Aigua . Exigir la revisió del Pacte d’aigua d’Aragó d’acord amb els nous principis de la Nova cultura de l’Aigua. Evitar el mercat privat d’un bé públic. Buscar, proposar i trobar una font estructural i definitiva de l’aigua. Desaladores i més desaladores, sí i més. Al nostre país no sap ploure, doncs anem a buscar-la on si sap ploure. Roine.

Aigua en hi ha , mesures moltes el que no hi ha és govern.

A TALL D'AIGUA.

DECLARACIONS A TEMPS O..... NO.

Debat electoral : ZP a Rajoy . Pero diga, diga si hará un trasvase del Ebro. Fins tres cops.

ICV en plena campanya electoral : Ni fa falta recordar-ho.

Saura a ZP i Fernadez de la Vega : Irresponsables, traïdors.

ZP a Rajoy: Pero diga, diga si hará un trasvase del Ebro.

Rajoy a ZP. “Si haces el trasvase te saco el video y la gente a pasear”.

Baltasar i Saura : “La gestió d’ICV esta essent impecable”. “Govern ZP: Traïdor , irresponsable”.

Manolo Tomas . “El transvasament del Segre agreujarà la qualitat de l’Ebre”

Irreversible : Manolo Tomas no creu que les canonades es desmuntin posteriorment.

Acusació: Diu (Manolo Tomas) que PSC , ERC i ICV van aprofitar la lluita antitransvasista per desgastar CIU.

La Gallina, fa anys: Un tansvasament del Segre o de la Llosa de Cavall com sembla que proposaran els socialistes agreujaria la qualitat de l’aigua del riu.

La Gallina, fa anys: “PSC ERC ICV només volen desgastar a CIU”

Ebrediputats, abans les eleccions : Sabem que volen fer el transvasament del Segre i ho sap més gent que calla per afavorir al PSC- PSOE a ERC i a ICV.

Ebrediputats : Ara, Manolo Tomas en algunes coses té raó i de part nostra una certa consideració, com sempre

Montilla :............................????????????????????????????????????????????

SAURA RENTAT LA BOCA i NO DIMITIU.....

Compten, expliquen: Stalin feia deportar dissidents, indiferents, pobles i ètnies a Sibèria; a l’Arxipèlag Gulag els afectats estaven convençuts que Stalin no sabia res. El propi Stalin feia creure que tot passava sense el seu consentiment. Els pobres comdemnats morien convençuts que si Papa Stalin ho sabés allò s’acabaria. Morien sent Stalinistas. Durant molts anys, es va negar l’existència de l’Arxipèlag Gulag.

La raó històrica ho justifica tot. La superioritat moral del materialisme històric. Indiscutible. Construirem un paradís a la terra. Aquesta construcció tot ho justifica, tot ho avala. El paradís es diu socialisme real.

I què és el socialisme real?? Allò que en cada moment diguin els dirigents socialistes , allí on hi haguí un disciplinat socialista, allí estarà la llavor del paradís.

La realitat i la història ja han sentenciat (a favor d’ell). Ho diu un dels nostres anònims comentaris. Un altre diu “Si voleu recuperar la dignitat perduda... heu d’acceptar els principis de la NCA (nova cultura de l’aigua ) i respectar-los sempre. Pobres Robespierre’s de poble, inconscients de com d’injustament l’història (per sort) rehabilita a..... totes les Maria Antonietes, Troskis, Zars i Zarines... A tots, tots els traïdors oficials.

Com nosaltres no creiem en raons absolutes, com hem vist el que és i on porta el dogmatisme; la raó històrica ens fa riure i el ser transvasistes o... no, ens deixa indiferents.

Estem més per la solució bona si pot ser no barallada amb la millor i sinó per la menys “pitjor”. El diàleg, la tolerància, el saber que quasi sempre tothom té la seva part de raó, forma part de la nostra pobra ideologia.

Érem transvasistes?? Sí i No. Sóm antitransvasistes?? No i Sí.

Amb aquestes premisses estem quan llegim: “Saura acusa al govierno de traición por negarse al transvase del Segre”.

AH NO !!! Aixó sí que NO !!! Els traïdors, els orgullosos traïdors érem natros, els de CIU i ho érem per negociar un tranvàs, per ficar condicions a un transvasament, per demanar un cabal ecològic previ al tranvàs, per proposar un organisme de control públic en mans del territori, per presidir el CPIDE etc. etc. Ara el senyor Saura un dels que ens va atorgar el títol...Ara ens el vol treure per regalar-lo al govern de ZP. I això sí que no!!!. I menys, en sens contrari i menys per anti- transvasista..

La desastrosa gestió del Conseller Baltasar, el desqualifica com conseller. L’actitud prepotent i permanentment ridícula de Saura el desqualifica com polític. Qui es creu que es per qualificar ningú com traïdor?? A quin Arxipèlag Gulag creu que resignadament vivim?? Fins quan tolerarem la ridícula irresponsabilitat d'aquesta gent?? Fins quan el silenci de Montilla?? Fins quan ens voldran fer creure que Montilla no sap res de tant disbarat.?? Fins quan tanta manipulació dels conceptes?? De la realitat, de la memòria , de la historia??

Des d’aquí, demano a Saura que és renti la boca, no li demano la dimissió perquè espero la seva destitució. No passarà, ho sé. Però un diputat la demana( la destitució). Quedi clar que Montilla ho sap i és responsable.

Francesc Sancho diputat , escrit en homenatge i memòria del mestre i amic Josep Benet.

CLAMORÓS RIDÍCUL. RIDÍCUL CLAMORÓS

Obres a Vilanova, fins?? Cunit o Cubelles?? Estan fent l’ interconnexió??

Les declaracions de Narcís Prats, Prats Narcís apunten cap aquí??

El nostre bloc presumeix de rigor. Cap , es a dir “cap” de les nostres afirmacions ha estat falsa . Totes i cadascuna de les dades en torn al Transvasament del Segre s’han confirmat. Ara afirmem: Les obres d’una possible interconnexió estan en marxa. La mateixa presa, el mateix error.

La vice-presidenta M Teresa Fernadez de la Vega, anunciava el veto al transvasament de l’Ebre- Segre. Tot un toc a Montilla i al seu govern. Per què??

Intentarem contestar. Primer, l’argument jurídic. Ho dèiem, és un transvasament i per tant les competències són de qui són.

Segon, un argument polític molt poderós: València i el PP. Dèiem en l’anterior post que el govern Valencià havia donat l’ordre de callar i esperar, preguntàvem com podran després negar aigua a ningú?? .

El govern ZP no ha defensat l’Ebre, s’ha defensat ell. Després d’un primer sí de la Narbona, el Govern ZP ha dit no. Instint de supervivència. Tot transvasament important té que ser aprovat al Congres dels Diputats. Montilla i els seus socis han posat a Zp en un compromís certament perillós. Una votació al Congrés dels diputats a favor d’un transvasament de l’Ebre–Segre hagués mobilitzat milions de valencians i murcians. Un dirigent del PP hem deia si ho fan tindreu tres milions de manifestants a Vinaròs. Zp hauria fet malbé la legislatura abans de començar. Ha dit no; pura supervivència.

La imperícia, la incapacitat d’ICV i Montilla fica en perill qualsevol altra iniciativa incloent la interconnexió.

Quina paradoxa la força del PP , ha salvat el Segre.

La irresponsabilitat del tripartit clamorosa, inconscients, desinformats, mal aconsellats poc transparents. Cap noticia: És el tripartit.

LA COVARDIA TENIA UN PREU

Un dels mites del cine , les pel·lícules de “l’Oest”, el “Far West” incideix en més d’un dels títols mítics en el tema de l’aigua i el riu, els enfrontaments per l’aigua entre pagesos i ramaders. La pitjor covardia : Tallar el riu aigües amunt amb nocturnitat allavosa.

La covardia té un preu. D’amagatotis fan, amb la boca petita diuen que el tall és “temporal” i “limitat”: 33 hectòmetres, en 8 mesos. L’obra, expliquen, costarà 18-20 milions d’euros. No ens ho creiem i tornem a dir , no és un rumor sabem que l’opció es calcula a llarg termini i l’amortització no es pot fer en 8 mesos. Totes les nostres informacions han esta contrastades i posteriorment confirmades. Certament al preu que surt valdria la pena comprar aigua de Vichy.

El preu de l’aigua (l’aigua és un be públic i no té preu) del pous de Tarragona, el que cobraran els venedors serà un euro m3. Mentre, el subministrament que els garanteix aigua la paguen a menys de 50 cèntims, que inclouen amortització i compensació als regants. Tot un negoci. Tota una lliçó a la gent de l’Ebre , del Ter o del Segre.

Poder se'n sortiran però la credibilitat resultant serà inversament proporcional a l’aigua transvasada i als mètodes emprats.

Avui a la comissió de medi ambient del Parlament ens negaran la revisió del Pacte de l’aigua d’Aragó, el cabal ecològic la proteccio del delta i la revisió del Pla de conca. Tota una declaració de principis.

Ens expliquen que el govern Valencia a donat l’ordre de callar, d' esperar. Com podran després negar aigua a ningú??. Com podran reclamar cabal ecològic?? Com els diran no als requeriments d’aigua de Valencia??. Com defensaran el riu en un futur? Quina autoritat tindran ?? Quina els hi quedarà als ara callats defensors del riu??

La covardia tenia, té un preu. El pagarem car.

NO ES DIU TRANSVASAMENT: ES DIU COVARDIA.

Denunciàvem ahir la possibilitat d’un transvassament d’aigua aprofitant el canal Segarra Garrigues, possibilitat que va ser explorada per diversos diputats i rebutjada tant en públic com en privat per part nostra. Denunciàvem ahir el projecte faraònic, Gran Escala, ciutat d’oci als Monegros Denunciàvem ahir el possible transvasament de l’Ebre – Segre a traves del túnel del Cadi. Denunciàvem ahir.

Cada una de les nostres denúncies estava contrastada i comprovada. No oblidarem, ni amagaré que abans d’ahir, nosaltres la gent de CIU ens enfrontàvem a una situació política complicada deguda, entre altres, a l’actitud vers el PHN. Certament amb les esmenes introduïdes per CIU, amb les garanties introduïdes a traves del CPIDE, no seria possible, no ho va ser, cap dels projectes que ens amenacen. Sense cabal ecològic i regim hídric garantit, no era possible cap nou ús de l’aigua. Tres anys de pressions per part del PP, d’incomprensió per part del territori (o poder per que negar-ho d’incomprensió nostra vers el territori) i de demagògia per part dels tres que avui governen. No es va fer.
Certament la planificació i gestió de l’aigua , com en tot , es fa i es programa per moments de necessitat no pas per l’abundància. La sequera és la clau i el problema. No l’excusa. Sense informe favorable de la gent del territori present al CPIDE (on s’havia invitat a participar tothom incloent la Plataforma) no es podia tocar ni una gota. Sense la garantia de cabal ecològic, d’ actuacions per prevenir i solucionar els problemes ecològics del Delta i del riu, no es podia tocar ni una gota. Reclamo la publicació de les actes i de les previsions del Pla de protecció del Delta. Cap de aquestes garanties van semblar suficients. Per que no ho eren. Fariem un error si tornéssim la discussió a 4 anys enrere. Seriem uns inconscients si no reclamèssim transparència, garanties i rigor, amb la mateixa vehemència que es reclamava en el passat. Els que oblidin les seves actituds i els seus compromisos, ho pagaran més prompte que tard. I no parlo de vots. Parlo d’altres paràmetres, més subtils però més perdurables.

Vivim i vivim avui, una situació que deixa indefensos als territoris i a la gent. Tots i cadascún dels anuncis fets pel conseller Baltasar li van ser preguntats al Parlament, per tres vegades, per tres vegades negades. Van mentir, van disfressar la veritat i les conseqüències. En països de forta tradició democràtica la mentida esta fortament penalitzada. Qui enganya avui, no es creïble en futur.

Aquest és el problema. No són creïbles. Van negar l’evidencia al Parlament, neguen l’evidencia. Per què? Per càlcul electoral. Per covardia.

Opten pel Segre, la pitjor de les opcions, ja que detreu aigua, empitjora la qualitat i obvia el Delta l’Ebre i la seva gent. D’això es tracta. Covardia, pura covardia. No s’atreveixen amb els seus propis fantasmes. Covards.