CATALUNYA ESTA AMONTILLADA, EL DESAMONTILLADOR QUE LA ...

CATALUNYA ESTÀ AMONTILLADA, EL DESAMONTILLADOR QUE LA…



Catalunya esta amontillada, el desamontillador que la desamontille, bon desamontillador serà.

Hem anat advertint, ja fa dies del perill d’una majoria absoluta del PSOE. Advertiem del greu risc d’una bipolarització del panorama polític espanyol. Advertiem, de l’agressivitat d’uns, de la manipulació de la por (Si tu no hi vas ells tornen). Donàvem una alternativa de cartell que volia sintetitzar el rebuig al PP i la inquietud que ens provoca el PSOE. La resposta a través dels comentaris ens va arribar, paradoxalment, del canto de simpatitzants d' ERC. Mostra típica de lo que un amic anomena Catalunya amontillada. Ara, els dirigents d’ERC amb un gir a la seva campanya diuen coses molt semblants. Ahir sense anar més lluny semblava que haguessin llegits ebrediputats, ara a ERC els preocupa la majoria absoluta del PSOE, i l’espanyolisme de Montilla.

El concepte d'amontillament, és un concepte polític que explica moltes coses. És el concepte que sintetitza l’adormiment de l’eix nacional en nom d’un suposat abans social. El resultat és l’ensopiment de la consciència.

En tenim molts exemples. La mateixa elecció de Montilla president, és paradigmàtica s’elegeix president a aquell que va liderar les esmenes contra el Nou Estatut, aquell que va liderar l’oposició interna a Maragall per ser massa nacionalista. I és fa en nom de més nacionalisme.

L’amontillament és aquell concepte que fa possible parlar d’independència al temps que et presentes al Senat sota sigles i PROGRAMA del PSOE. Els independentistes catalans són invitats a votar a Barcelona a Senadors del PSC-PSOE, sense possibilitat de votar a ni un d’ERC. Al temps que els seus dirigents adverteixen del perill de un ample triumf dels seus aliats- De bojos.

L’amontillament és aquell concepte que fa possible governar i manifestar-se alhora. Dir sí i no a la MAT. Callar amb la erràtica i nefasta política del aigua. El que fa possible un vot contra el traçat de l’AVE a l’ajuntament de Barcelona i un “bueno, bueno, vale vale” al govern.

És aquell adormiment de la consciencia que fa possible reprovar a la Maleni Alvarez i anar a les mateixes llistes electorals al Senat.

L’amontillament és aquella política que ofega la realitat en nom de l’utopia, aquella política de no fer una truita per no trencar l’ou.

Aquell adormiment de la consciència que fa possible fer President a Jose Montilla representant de l’ala espanyolista del PSC en nom de no se sap quin avens independentista, aquell adormiment de la consciencia que deprecia el vot directe , que justifica els pactes , per acte seguit proposar un exercici de democràcia directa amb un referèndum al 2014.

L’amontillament, és contradicció pura superada a base de adormiment, paràlisi i dissimulo.

És allò que l’Heribert Barrera explica tan bé, és el patètic espectacle de 4 anys, recolzant incondicional i gratuïtament a l’agressor. Acte seguit, ens declarem els més purs i ofeguem qualsevol avens i critica per que l’utopia tampoc és possible. Així amargament anem. Un marasme, en infraestructures. en aigua en política social, un marasme en la pròpia autoestima. Montilla pur , Catalunya és un ajuntament del Baix Llobregat.

Catalunya esta amontillada, és urgent desamontillar-la , el desamontillador que la desamontille , bon desamontillador serà. És Urgent.

MECAGONCONY...AQUÍ NO PASSA RES???

Mecagoncony ….. aquí no passa res??


Ho deia el president Pujol: Cal un “mecagoncony”. Un “sisquera”, un “mosenguard”, dic jo. “Sisquera” que la gent reaccione i “mosenguard” que surti una majoria absoluta.

Una sensació de desencís recorre Catalunya, tots el racons del país tremolen d’un fred existencial. Un fred que ens pot paralitzar. És tal la sensació.... Que un expresident, que ens demanava compulsivament el vot, després de 4 anys de Govern d’ell i els seus demana ara el vot en blanc!!! Desencisat de sí mateix, del seus i de les conseqüències dels seus actes. ..... i no passa res!!!. Heribert Barrera, també afectat de fred i de desconcert polític, observador de les actuacions dels dirigents del seu partit; no poden, per raons que tots comprenem, recomanar el vot a un partit diferent al que sempre ha militat; també recomana el vot en blanc ....i no passa res!!!!

No caldrà fer-me pesat per explicar, com hem estat desacreditats com país, depreciats com a societat, menystinguts com persones. Els Bono, els Pizarro que encara ahir insultava a la cara als empresaris gironins, el ZP que ens enganya i menysprea, el Rajoy que ens vilipendia.. Podriem parlar de rodalies, d'inversions, de promeses, de la llei de dependència, d’aeroports. I aquí no passa res??!!!

M’explicava un polític de la franja, com era impensable que a Espanya, a França, a Alemanya, a Anglaterra, a USA. amb lleis electorals molt diferents seria impensable un president que no hagués guanyat les eleccions. Em deia, “por historia, no por ley”. “Todos son Estados, que se respetan” .

I aquí ens poden tractar com a un petit poder regional ....i no passa res?!!!
Ho deia el president Pujol a Amposta, el Sr Montilla va presentar més de 60 esmenes al Nou Estatut, esmenes que d’haver prosperat, hagués fet innecessari el ribot de Guerra i la més que possible guillotina del Tribunal Constitucional. Ara, l’han fet garant de l’Estatut i...... no passa res?!!!!

Els que governen, es manifesten. Són alhora promotors i plataforma. Com volem que no ens faltin.... ...sí aquí no passa res!!!

Ens ha faltat i ens falten, al respecte. Ens han insultat i menystingut. Com deia Pujol ens han escopit a la cara i alguns han fet veure que plovia ...I aquí no passa res!!!

Si aquí no passa res, els Pizarro, els Bono tots i cadascún dels que ens falten al respecte podran passejar-se per Catalunya i preguntar-nos, de què vos queixeu ?? De què vos queixàveu?? Tanta historia per tan poc orgull??’

Si aquí no passa res.... alguna cosa molt greu deu estar passant.!!!!!
Cal un mecagon cony, un sisquera , un mosenguard. ..Tots sabem com. CIU

JORDI PUJOL A L'EBRE.

El President Pujol va tornar. Va estar a Amposta i la Ràpita. Com sempre va estar, i va estar còmode a unes Terres que estima i li preocupen. Va explicar com a la presó ( fa una pila d’anys) tenia una foto de Lleida i del Delta al seu “despatxet” de metge. Es va preguntar: Si després de tot lo que ens han fet, de tot lo que ens han dit, (va recordar els Pizarro , els Rajoy , els Zp i els Bono) de tot lo que ha passat, de tot el que ens han depreciat, no treiem l’orgull i el sentiment: Quin dret tindrem a queixar-nos? Per dignitat aneu a votar. Va dir.

PANTÀ NACIONAL, ESTANCAMENT POLÍTIC

A Catalunya vivim una situació d'empantanegament. Les tres forces que configuren el govern, no arriben a configurar un programa, cap de les tres és prou forta per imposar la seva hegemonia.

Si de cas el PSC té més autoritat, sense arribar a l’hegemonia.

Ni la té, hegemonia, ni la pot tenir, doncs seria un suïcidi per als seus socis de govern. ERC no pot renunciar de cap manera a mantenir un pols en l’eix nacional i territorial. Unes vegades aliada amb ICV i els moviments ecologistes, altres vegades amb CIU. Amb menor mesura el mateix li passa a ICV, que alhora no pot cedir l’espai verd ni a PSC , ni a ERC.

Un bon resultat del PSC, PSOE a aquestes eleccions no faria més que empitjorar les contradiccions del tripartit; debilitant l’eix nacional, no donant resposta a les demandes de la societat catalana. Una majoria absoluta de PSOE, fica en perill moltes de les aspiracions de Catalunya. La tàctica d’una part del catalanisme polític pot esdevindre suïcida.

Tornem a estar en una situació, on des de la consciència nacional s’han de oferir sortides que puguin aplegar a una majoria social, sortides en clau de bloc social, transversals i.... possibles. Els radicalismes i els sectarismes porten a la crisi. Res nou pot néixer, quan certament lo vell precisa una revisió. El tripartit per la seva naturalesa, és sinònim de crisi o d’alguna cosa pitjor... de derrota col·lectiva.

Passi el que passi , caldrà repensar moltes coses , però ara toca votar i és en aquest panorama on veus com les de Josep Benet fiquen ordre a les manifestacions desorientades amb els seus de gent com Heribert Barrera o Pasqual Maragall. Certament votar al seus és un suïcidi, ara bé : L' abstenció és eutanàsia.

Sé que aquest bloc és una petita veu , però vull afegir-la a la de Benet i a la d’aquells que creuen que estem en un moment difícil i decisiu, i on l’única resposta és de nou el catalanisme polític , o lo que és el mateix el catalanisme possible. El que reclamen veus com Pujol, Benet , el que traspua l’editorial, més que interessant de la Vanguardia . Amb l’editorial vos deixo(cliqeu-la).

MIRA QUI ÉS ELLA..... QUE NO TÉ "QUERIDO"

Hi ha una dita al Delta, divertida. Mira qui és ella que no té “querido”. Transgressora, gràfica, significada, significativa.

Mireu qui són ells. Mireu del que usen i abusen. Els socialistes ebrencs i no ebrencs tornen a ressucitar el fantasma del PP i del transvasament, com si no estés mort i enterrat, com si no recordessin que es va derogar amb els vots de tots (incloent CiU) excepte el PP. Busquen el vot de la por. Mireu qui són ells.

Ara, van i retreuen unes declaracions de Raul Font per les que el propi afectat ha demanat disculpes i perdó. “Feo” , “feo” , “feo”, lleig , molt lleig. Mireu qui són ells.

Per donar llum a com estan les coses, per dir-ho molt clar, CiU no pactarà amb el PP, entre altres coses perquè gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. Els que diguin el que diguin, pactaran amb el PP allò que els hi convé, serà el propi PSOE, com per exemple la llei de partits o en un futur, l’arraconament de les forces nacionalistes i dels territoris com Catalunya, i sinó al temps.... Mireu qui són ells... que volen la uniformitat i la desaparició de les minories. Mireu qui són ells... que no respecten ni quan ja s’ha demanat disculpes. Mireu qui són ells que volen fer desapreixer fins i tot als seus aliats. No tenen "querido"

CÀLCUL ELECTORAL, OXFORD.

Entrem a l’última setmana de campanya electoral. Els responsables de campanya, els gabinets electorals fan càlculs. Matemàtica i lògica, Oxford. Per les dades que disposem, el PSOE guanya les eleccions de llarg. No és això el que està en joc. Els dos grans partits juguen a mantenir la tensió, a mobilitzar els seus, a bipolaritzar, amb la pretensió d’ erosionar qualsevol altre espai. Avui ZP es fica amb els bisbes, i Rajoy calenta el debat.

El càlculs estan fets i ho estan, fins i tot província per província. A la demarcació de Tarragona el PP, no fa gaire esforç. Els números, la matemàtica, la lògica diuen que només poden treure un diputat, el que tenen. Cap possibilitat de treure’n dos. Ho notareu amb la presència de líders i amb la profusió de cartells. El PSC, en pot perdre un, calculen que per conservar-lo han de mantenir una molt forta tensió; més ideològica que territorial. Algú coneix el cap de llista? Ara bé, la presència de cartells i els temes ideològics a primera fila.

CiU pot treure’n dos, però per això tindria que pujar vots, de les dues fronteres. Molt difícil, però no impossible donat que es l’únic partit que pot restar un diputat al PSOE. Els votants del PP tenen un vot útil molt clar, donat que un vot a CIU li resta un diputat al PSOE. Si no guanya el Barça que perdi el Madrid.

D’altra banda, tot aquell que no vulgui una majoria absoluta, el vot útil a Tarragona és CIU, ja que és l’únic que pot restar-li un diputat a un PSOE que esta molt prop de l’absoluta.

EL TRANSVASAMENT : MORT I ENTERRAT.

El transvasament és un projecte mort i enterrat. Ho ha dit Artur Mas a Deltebre.

Els interessa parlar-ne a uns i altre per treure vots, per fer política, per fer campanya electoral, però el transvasament està definitivament mort i enterrat. Altra cosa és la demagògia, els disbarats, la manca de previsió, la discriminació, la poca atenció al Delta de l’Ebre i al riu, del govern Montilla.

El Transvasament : Mort i enterrat. Una bona definició.

EL PSOE PROP DE L'ABSOLUTA.

Els últims sondejos, Demoscopia, la SER no donen lloc a cap dubte , el PSOE s’apropa a la majoria absoluta. Sembla que tracten de dissimular-ho per no desmobilitzar als seus. Una situació mot preocupant pels interessos catalans, per Catalunya. La possibilitat d’una majoria absoluta i un posterior apropament amb la Nova direcció(cosa inevitable) del PP , per tal d’aïllar nacionalismes i callar nacions, és un panorama i un perill cert. La crida de Josep Benet ex dirigent del PSUC a favor de CIU és significativa. El vot blanc , el vot nul, la temptació de la moda progre, la por al PP tant explotada per tothom , poden donar al PSC- PSOE un resultat que deixaria al catalanisme sense paper a la política estatal. Mal negoci i més desprès de la Magdalena Alvarez. Cal mobilitzar , cal fer un esforç important i explicar que l’únic vot útil per evitar-ho és el vot d’obediència catalana. Preferentment CIU.

DEPENDÈNCIA SENSE IN.

MAL AVINGUTS.

Tant Duran LLeida com Jordi Jané, als seus respectius debats van mostrar les paperets de vot al Senat. En concret, mostraven l’apartat corresponen a l’Entesa Catalana de Progrés. Li retreien a ERC, que mentre predica independència o hipotètics referèndums per al 2014 es presenta de la mà del PSOE, compartint sigles i programa. La rèplica va anar en dos direccions, una que deia que no era amb el PSOE, sinó amb el PSC i un altra que diu que Entesa al Senat és un grup d’obediència catalana.

Les dues rèpliques desmentides per la realitat, a la papereta les sigles són les que són. Ironia del destí La E de PSOE és immediata a la E d’ERC. El conglomerat, que aquí publiquem és: PSC(PSC_PSOE) ERC-ICV-EUiA. Queda clar.

Quan a la disciplina de vot només cal veure les votacions. Els hi demanem que les facin públiques. La DEPENDÈNCIA del PSOE, és absoluta. Qualsevol senador, és més indisciplinat que els de l’Entesa amb el PSOE. Per tant DEPENDÈNCIA sense IN.

Però, avui m’han sorprès, m’he quedat bocabadat. Són molt disciplinats una vegada tenen la cadira però no tant quan és tracta d’assegurar-la. M’han fet arribar les paperetes tal com es reparteixen a alguns indrets de Terres de l’Ebre i sobretot del Camp de Tarragona. Com són llistes obertes... cal assegurar que ets el més votat.... coses que passen, es discrimina al company de candidatura.. . Lleialtat i dependència.... amb la cadira. Això és una opció del votant. Lleig, lleig, una deslleialtat si ho fessin companys de candidatura.

Aprofito per recordar que a les llistes obertes es pot votar a candidats de partits diferents i per recomanar que si vos fan arribar paperetes amb un sol nom podeu afegir creus a dos noms més ...de CIU, per exemple, que és independent i d’exclusiva disciplina catalana, catalana.

Entrevista a Narbona un èxit de la Veu

El setmanari la Veu de l’Ebre, publica una extensa entrevista a la “Ministra Narbona”. Primera pàgina, editorial, tres fulls i el repicó els amics Canicio i Gimeno. Un “puntasso” de la Veu. En setmana electoral,com es pot comprendre, no és la cosa que millor ens pot anar als demés. Però crec que és obligat reconèixer que una entrevista d’aquestes característiques és un èxit de la Veu de l’Ebre. Una d’aquestes coses que converteixen al setmanari en una referència.

Aprofito per demanar que al proper Núm. La Veu, compensi i ens tragui una entrevista als de CIU. De totes maneres felicitats. No trobeu?

JOSEP BENET.

M'emociona la carta d’en Josep Benet. M’emociona per raons personals i polítiques. Em retroba amb l’esperit de l’Assemblea de Catalunya. M’emociona trobar raonaments que vàrem fer alguns dirigents estudiantils del PSUC per anys després militar a CIU. No podiem permetre que Catalunya fós sotmesa a una nova LOAPA: La nació era i és l’espai on les reivindicacions són possibles. No ve d’ara, ve de lluny. Compartiem, compartim un concepte gramscia de la nació. No és cert que el concepte de justícia social no tingui pàtria. És en l’àmbit dels estats, per natros en l’àmbit dels pobles, de les nacions( amb o sense estat) on es concreten els valors socials i col·lectius.

El gran perill és i era el debilitament de les forces nacionalistes, de l’eix nacional. Es preveuen temps difícils. El Tribunal Constitucional, una possible llei electoral etc, etc.

Josep Benet, amb la seva tradicional lucidesa, fa una crida a tots els catalans progressistes, tots els demòcrates catalans, en la millor tradició de la Assemblea de Catalunya.. “És un error gravíssim que hi hagi catalanistes que anunciïn que s’abstindran en aquestes eleccions” diu Benet...” perquè facilitaran la victòria als enemics de la nostra nació. És hora de reaccionar. “ Crec que cal votar aquells que tinguin grup parlamentari propi al congrés ”.

Sense eix nacional no hi ha eix social, és una vella discussió, ja superada. Sense catalanistes, ni hi ha catalanisme. Una majoria absoluta de qualsevol color pot arraconar Catalunya, i les seves aspiracions. Per primera vegada, Catalunya pot deixar de tenir pes i per tant deixar de comptar en el panorama polític espanyol . Un perill.

Per això Benet català, progressista i patriota ens diu: Cal Votar CIU

Ara és hora catalans.

UNA TENSIÓ INVENTADA.

A micròfon tancat ZP li confessava a Iñaki Gabilondo que els hi convenia la tensió. Es preparava per escenificar-la. Uns i altres dominen i controlen el gruix dels mitjans de comunicació. Volen bi- polaritzar la situació. Volen pescar vots del nostre i altres espais. Volen , com diu Miquel Roca, expulsar de la vida política i electoral a tots els altres. En això els dos grans partits estant d’acord.

Intentaran mantenir la ficció d’ un empat tècnic. No és cert, avui ja hi ha enquestes que li donen al PSOE UNA AMPLIA VICTÒRIA , prop de la MAJORIA ABSOLUTA.

Per això, vull fer i faig una crida a tots els que tenen la temptació de votar o PP o PSOE. Els seu vot aquí té poca incidència, al PSOE no li va d’un diputat, els hi sobra. Al PP tampoc, no deixarà de fer-los falta. Però per Catalunya, per la pluralitat és molt important, és decisiu.

LA MAJORIA ABSOLUTA, junt a la bipolarització deixa sense veu a molta gent i deixa sense defensa a Catalunya i els seus pobles. A hores d’ara ja no es decideix qui governarà, el que es decideix es si governarà amb majoria absoluta, sense tenir que escoltar a ningú o si per governar necessitarà escoltar ales diverses sensibilitats existents al nostre país. Per salut democràtica , per rendibilitat del vot, el vot més útil es aquell que no va ni a PP , ni a PSOE. El vot més eficaç, més compromès i més útil és aquell que reforça les opcions catalanes i les d’aquells que en millor situació estan de determinar els programes de Govern. Per fer-se respectar, per fer-vos respectar. Per evitar Majories excloents. Ni PP Ni PSOE. Pluralitat democràtica. A Catalunya, a Terres de l'Ebre CiU......

LA IMPORTANCIA D'ANAR A VOTAR.

A L’Ampolla.


A Terres de l’Ebre-.

A Catalunya.


De nou el dia 9 de març hi ha eleccions. Eleccions per elegir els diputats al Congrés dels diputats i el president del Govern estatal a Madrid. Hem vist com els debats , la propaganda ha estat protagonitzada per Rajoy i Zapatero. Pel PP i pel PSOE.

En aquestes eleccions també s’hi juguen coses de L’Ampolla, coses del poble, de Terres de l'Ebre. Certament un resultat que reforcen les opcions de l’Ampolla seria important. També per Terres de l’Ebre.

Votar al PSOE, fa forts al tripartit i a aquells que aquí al poble ens discuteixen el pa i la sal, els que sempre ens han discutit el dret de l’Ampolla, primer a ser i després a ser tan forts i grans com altres pobles. A l’Ampolla com poble li convé que surtin reforçats aquells que estan compromesos en defensar-la.

A mi i sé que a molts de vatros, no ens agradaria que el PP es fes fort, les actituds radicals dels Peperos a Madrid no ens agraden, a més probablement amb el PP al govern les inversions pera Catalunya podien baixar.

Heu vist com les coses no han acabat de funcionar a Catalunya. Molts de vatros em dieu no ens agrada el PP, però tampoc acabem de veure que les coses funcionen amb el PSOE i El Tripartit. Jo vos demano molt seriosament que aneu a votar, no al PSOE o al PP. Que aneu a votar a aquells que millor poden defensar les coses del poble del dia a dia .Vos demano que aneu a votar i que voteu per CIU, per Convergència i Unió.

Perquè és cert que si no hi aneu, el PP podria tornar, però també ho és que si no hi aneu el tripartit es queda i no millorarà res.

Un vot PP no ens agrada i serveix de poc, de molt poc, més bé va contra Catalunya i no va a favor de l’Ampolla. Un vot PSC, mou poc, a Madrid no li va de treure 160 o 159 diputats. Un Diputat de CIU, de tenir 11 o 13 Diputats de CIU, és molt important. Ens fa decisius i a l’Ampolla sabem lo que això vol dir. Si CiU, no hagués estat decisiva probablement no tindríem sortida de l’autopista o ens hagués costat molt més.

A aquestes eleccions, també compta l’Ampolla i Catalunya. A L’Ampolla sabem que si no ens defensem natros no ens defensarà ningú. És molt important que aneu a votar. Per fer-nos forts per treballar pel poble. Per tot vos demano que el 9 de març tornem a fer forta la nostra opció, la vostra opció CIU.

Gracies per la vostra confiança, voteu CIU.

Francesc Sancho Serena

ANEM-HI.

Anem-hi, vinga nois, anem-hi. Rebem un post de JS Cid, on ens comenten la proposta de cartell que ens han fet arribar. Ens diu referit a la frase “si tu no vas”. “El verb “anar”, en el sentit del cartell, exigeix la indicació del lloc on anem. Així podríem dir “si tu no hi vas” . El verb, sense complement, vol dir si tu no funciones. Té raó.

Ficats en contacte amb l’autor del cartell, accepta el raonament però en fa un altre, ens diu certament el sentit de la frase sense complement és més ampli i es pot entendre com postat a funcionar. No només ves a votar , també mou-te. M’agrada. Coses de la llèngua.

L’endemà del parcial debat, queda clar qui és qui. Tots i cadascun del mitjans de comunicació es retraten i deixen clara la seva dependència ideològica. Per als que depenen o s’adhereixen al PP, ha guanyat Rajoy, i a l'inrevés els del PSOE, donen guanyador a ZP. El panorama és desolador. L’uniformitza’t retrat, deixa sense veu a milions de votants i a més d’un territori. Catalunya ni existeix. La bipolarització ens esborra.

Miquel Roca ho denuncia a La Vanguardia. Diu: Lo que sucede – i esto sí que es denunciable- es que los medios de comunicación han decidido favorecer esta bipolarización, arrinconado, ninguneando y expulsando de la política electoral a los demas partidos.

Continua Miquel Roca: Este es un juego desigual i no por imperativo de la ley, sino con ignorancia de los principios que la informan e, incluso, de su propio contenido escrito. Así es imposible jugar en condiciones de igualdad.

Es imprescindible anar-hi, moure’s- funcionar, no només votar també treballar per la pluralitat; perquè Catalunya i els nostres pobles tinguin veu i vot. Per això si tu no vas uns i altres, van, venen, tornen, es queden i s’acomoden. Anem-hi.

SI TU NO HI VAS ELLS TORNEN, ELS ALTRES ES QUEDEN

Un bon amic que va veure el post que vam publicar ahir, ens ha enviat unes imatges basades amb la idea que vam proposar:

IMATGE 1:

IMATGE 2:

IMATGE 3:

Aquí al costat trobareu l'enquesta, per a què poguessiu triar quina de les tres imatges us agrada més, us invitem a votar, però no només a votar l'enquesta, l'important és: ANAR A VOTAR EL DIA 09

PERQUÈ SI TU HI VAS, UNS I ALTRES :

Paladella vota en contra de la Terra Alta

El passat dijous el Partit Popular va sotmetre a votació una proposta per tal de que la Terra Alta acollís una supseu de l’INCAVI. Jo mateix vaig donar suport a la iniciativa, i vaig felicitar al grup del PP per haver-la portat al Parlament, entenent que és una bona cosa per la Comarca de la Terra Alta. En l’argumentari vaig recordar que en la compareixença dels dirigents de la D.O. Terra Alta al Parlament de Catalunya en motiu del seu 25è. Aniversari, van reaccionar positivament davant aquesta possibilitat.

Des de Convergència i Unió es va recolzar aquesta iniciativa perquè entenem que és bona per al sector i també pot aportar aspectes positius per al reconeixement de la D.O. Terra Alta. Al mateix temps entenem que tot el que es pugui fer en donar a conèixer la nostra DO., és positiu per la comarca i per als pagesos.

Lamentem que Paladella i el tripartit hagin votat en contra, i denunciem un cop més, els discursos contradictoris que es fan a Barcelona i els que es fan a la Comarca de la Terra Alta, no entenem com el Diputat socialista de la Terra Alta, es planteja rebutjar un fet tant important per la nostra Comarca, i al mateix temps aquest diputat demana en una altra moció l’ajut al Consell Comarcal per aquesta D.O.

Des de Convergència i Unió tornarem ha insistir en que aquesta subseu, pugui tirar endavant i que sigui una realitat el més aviat possible ja que al nostre entendre seria una bona cosa que la Terra Alta gaudís d’aquesta inversió.

Xavi Pallarés

Ebrediputat

SI TU NO HI VAS, ELLS ES QUEDEN.

Campanya electoral. Hem estat a la carxofada d’Amposta. Bon ambient, com sempre. Tothom, estava tothom, tos els partits aprofitem aquest actes per fer campanya. Tinc la sensació que en el tu a tu, que amb el contacte amb la gent guanyem... Imma Juan i Salvador Pallarès van de taula en taula. Joan Roig, Manel Ferré, Arlet i jo mateix trobem amics i saludats a cada pas. Ens donen ànims, bon ambient.

Tot i això, ens preocupen l’abstenció i la bipolarització. A parts iguals. Comentem l’anunci de PSC PSOE, el que s’ha fet més o menys celebre, "famosete”. L’haureu vist. Aquell que es basa en la pel·lícula de Quentin Tarantino, “Reservoir Dogs”. Es un cartell que amb fons roigs, destaca les figures negres dels dirigents del PP, amb una negra i llarga ombra. El lema diu SI TU NO VAS ELLOS VUELVEN. Efectiu, un cartell polèmic però efectiu. Demagògic? Només explica una part de la realitat. Vista des de Catalunya, l’abstenció té una segona i definitiva lectura. El negatiu de la mateixa foto.

Jo proposo un altre cartell que complementi a aquest, també inspirat en Quentin Tarantino, Un cartell amb fons negre i unes figures en roig, amb vestit roig, corbata roja i els rostres de Zp i el Tripartit, Montilla, Saura , Ridao. El lema?. SI TU NO VAS ELLS ES QUEDEN. No penjo cap imatge a l’espera que algú em faciliti la proposta de cartell aquí suggerida. Prometo publicar-la.´

És cert, hem de estimular la participació a Catalunya, hem de trencar la bipolarització. Perquè SI TU NO VAS: UNOS VUELVEN I ELS ALTRES ES QUEDEN. Per fer que uns i altres respectin Catalunya, només hi ha una opció. CIU.

Consell de Tarantino...

L'EBRE HA DE SER VEGUERIA

L’EBRE HA DE SER VEGUERIA i tenir circumscripció electoral, sense pes polític no hi haurà re-equilibri territorial.

Salvador Pallares.

Salvador Pallares es presenta com candidat al senat per CiU. Salvador és un amic, un bon amic, una de les raons per les que jo milito a CIU, de fet va ser ell qui em va proposar militar. A CIU hi havia gent com ell, com el Salvador, com Miquel Marçal o com Brull.

Bona gent, compromesa,èticament compromesa amb el país, amb els pobles amb les Terres de l'Ebre. Bones raons per la militància

Avui he llegit les declaracions de Salvador. Reclama la circumscripció electoral i la Vegueria. Per Salvador no és cap nova reivindicació. És una vella aspiració.

Tot plegat m'ha fet recordar. Salvador va ser, junt amb Imma Juan i jo mateix els que li varem plantejar a l'Artur Mas en una reunió preparada per Lluís Coromines, la necessitat de dotar a Terres de l'Ebre de Delegació, de reconèixer la seva personalitat.

Avui Salvador reivindica la Vegueria. Té autoritat moral per fer-ho. Salvador Pallares és el candidat al senat de la Vegueria de l'Ebre.

UN DEBAT INTERESANT , UN DEBAT INTERESSAT. QUALITAT DEMOCRATICA 2

UN DEBAT INTERESSANT; UN DEBAT INTERESSAT.

Aquest dies, s’ha tornat a obrir un debat en torn a qui és el guanyador de les eleccions, a qui ha de governar i al concepte de qualitat democràtica. Ho varem viure l’altre dia al Parlament. Joan Ridao, conculcant clarament la lletra i l’esperit del torn de preguntes de control al Govern, va increpar a L’Artur Mas. Difícilment pot reclamar respecte al reglament, qui el conculca en lo més elemental.

He vist, escoltat moltes opinions. El propi Ridao recordava la polèmica del 2003, sobre si es guanya per vots o per diputats. Era una polèmica amb regust a Maragall.

Certament es pot obtenir menys diputats, amb més vots. Les regles de joc en aquest cas diu que guanya qui té més diputats. Pot haver un dubte. Ara bé, la discussió no és aquesta. El que està clar és que qui treu més vots i més diputats ha guanyat les eleccions. No pot haver-hi dubtes.

Ara bé ha de governar?? Les regles del joc, fan que pactant altres el guanyador es quedi sense poder governar. Primer va passar als ajuntaments petits, després a algun de gran i finalment ha passat a la Generalitat. Hi ha una regla no escrita que diu: Difícilment passarà al Govern Central. Per qualitat democràtica. Vos imagineu que guanya el PP amb vots i diputats i la resta fa president ZP? O pitjor, al revés? S’armaria un 2 de Maig. Amb raó, perquè no només es voten diputats, també es voten partits i candidats.

Cert és que el President l’elegeix el Parlament, el Congrés. Però, també és cert que la campanya electoral, la gent vota partits i vota líders, amb la idea que vota al candidat a president, fins i tot els debats electorals és fan entre candidats, no entre diputats. El debat serà entre Rajoy i Zapatero. Els programes, la dinàmica es presidencialista. Tant es així que durant la campanya s’amaguen els pactes. Per què? On és la qualitat democràtica.? Que vol dir respectar els resultats? Parlo de quan no hi ha dubte. Quan es guanya per vots i diputats.

Respectar els resultats, no desvirtuar-los, donar més protagonisme als vots i menys als pactes i als partits. Això a tots els llocs. És una exigència democràtica, que val per Catalunya i per l’Estat. No és supeditar Catalunya a l’Estat, és al reves és donar la veu a la gent i per tant respectar la gent de Catalunya i els seus vots. Fer Respectar Catalunya i des d‘aquí determinar el Govern a Madrid. Catalunya es mereix tant respecte al vot com la resta de l’Estat.

Jo no estic disposat a pactar amb el perdedor però tampoc amb aquell que demani el respecte del vot a l’Estat i no respecta el d’aquí. I no estic disposat a què hem diguin que això és sucursalisme, és tot el contrari. El dia 10 si sóm decisius, començarà un canvi imprescindible també a Catalunya. El PP que no ens busqui (perquè no crec que sigui capaç de respectar l’Estatut votat pels catalans) El PSOE si necessita els vots dels catalans, respectarà als catalans i el vot dels catalans i sinó que no ens demani els vots. Oi que s’entén ?

ÈTICA. CORTESIA PARLAMENTÀRIA. QUALITAT DEMOCRÀTICA 1

Era Fernado Sabater qui explicava i proposava un exercici- test per tal de valorar el criteri ètic dels seus lectors. Explicava bé, no com jo, el següent: Era una vegada una dona casada amb un viatjant que la tenia molt, molt abandonada. Ella, espitada, es va buscar un amant. Un dia, una nit estant junts els amants, el marit va trucar avisant que arribava i que necessitava que la dona l’anés a rebre. El lloc, era perillós, el barri de fer por. La dona demana al seu amant que l’acompanyes, ell si va negar.

Acompanyar-te a buscar al teu marit?
La dona va anar-hi sola, el perill era real va ser atacada i assassinada.

La pregunta és, qui és el culpable?? L’home per tenir-la abandonada? L’amant per no acompanyar-la? La dona per enganyar al marit?.......... Qui?

La resposta es substancial. Sembla que hi ha qui diu que la dona, altre que l’amant i molts que el marit... ... Un error ètic greu deia Sabater. El culpable és l‘assassí. Lo altre és circumstancial. Pretendre el contrari és manipular.

Em va semblar una gran lliçó. Quan surt un no, al Parlament els responsables del no són els que han votat No. Directament. I els altres? Doncs cada un ho és dels seus actes.

Si un fa una maniobra per provocar un, no ? És responsable de la maniobra. Si un fa tard? És responsable de manca de diligencia, no d’altra cosa; cadascú lo d’ell.

Estos dies m’han fet, s’han reflexions en torn al prestigi del Parlament. Utilitzar-lo a conveniència l’acaba desprestigiant. És cert. Cert també, que el respecte institucional comença amb les regles més bàsiques, entre elles la puntualitat. La cortesia parlamentària era i és, un element de prestigi, perquè es basa en el respecte al contrari, als resultats i a les formes.

Al Parlament, a les comissions els portaveus sabem que pràctiques com posposar un punt o molts punts de l’ordre del dia perquè el diputat que ho porta no pot arribar a hora , és prou habitual. Posposar una interpel•lació perquè el conseller té problemes d'agenda també.. Fins i tot s’ha arribat a absentar-se un diputat d’un grup per compensar el retard d'un oponent. Cortesia parlamentària, fair play, respecte al prestigi de la institució.

El que no és habitual, és preveure una votació a les 11 i fer una maniobra per acabar votant a les 10 i esquaix. Per què parlo de maniobra i d’ètica? Resulta, que un accident, provoca un retard d’un hora. Com és que no afecta a tots per igual? Aquesta pregunta, que em volen tirar en cara, conté la resposta.

Preguntant t’assabentes que a cinc grups se’ls avisa que siguin molt puntuals i a un se’l deixa pensar que la votació serà a les 11. Què es produeix?? Que uns matinen més o es queden a Barna i els altres surten a l’hora habitual; confiant amb l’horari previst i amb la cortesia Parlamentària. Per cert, tot i l’accident, tot i el retard, la votació ens, em va agafar a l’entrada del Parlament, havia sortit amb molt de temps.

Responsables de fer tard? Sí!!! Però no d’altra cosa. Els responsables de la conxorxa són tots el que hi van participar. Es va voler i es va aconseguir manipular una majoria amb una maniobra. Els que deien que volien un sí, es van aliar amb els que necessitaven un no. Qui va guanyar? Va perdre el Parlament. Tots.

Que passa ara amb la cortesia Parlamentària; afectarà a les comissions? Què passarà el dia que diputats del govern o altre grup no pugin arribar a hora, perquè estan a un embús? Cosa habitual per cert. Posposarem o accelerarem, per tal d’aconseguir una petita victòria?? Jo com portaveu de CIU tinc la meva particular resposta. Per cortesia parlamentària, per respecte a la institució, per ètica elemental, posposarem al votació si m’ho demanen, en cap cas intentaré avançar-la. No utilitzaré la frase d’ICETA: A qui matina Déu l’ajuda, més bé pensaré no utilitzis el nom de Déu ni el reglament en va.

Quan em pregunten per què ets de CIU? Aquí teniu la resposta: Entre altres coses, per coses com esta.