DELTEBRE NO PAGA TRAÏDORS.

Les eleccions municipals, mengen molt temps. El bloc ho paga, el descuidem. També és cert que em resisteixo, ens resistim a entrar en polèmiques de volada electoral, que és una volada més curta.... que la curta volada. POLITICA ÉS ÈTICA. Sembla que això s’oblida. M’havia fet el propòsit de no opinar al bloc sobre temes referits a les eleccions municipals. No puc, no puc, ni vull callar. Davant el barroer atac a gent com Imma Juan jo no puc, ni se callar.

No cometré ni l’error, ni la ingenuïtat de matar al missatger, entre altres coses perquè es tracta de bons professionals. La notícia, és la notícia.

El problema són les fonts, les estratègies de creació de xarxes clientelars i els atacs contra tot el que tingui olor a CiU. Ja m’han fet arribar advertències personals en el sentit de “prudència”. No tenen límit, precisament per això “més que mai”.

Tampoc entraré en detalls tècnics , el desmentit ja l’ha fet la pròpia Imma Juan.

Em van cridar l’atenció les declaracions d'un ex o no tant “ex-regidor” d’urbanisme del propi equip de govern, de CiU. Ja no va a les llites, la seva parella sí !!... a les d’un altre partit, té tot el dret. Fa un temps que treballa a un lloc de treball que coneix tothom, la vull felicitar. Abans era una molt activa col·laboradora de CiU i d'Imma Juan. No crec que la seva caiguda del cavall tingui a veure amb el lloc de treball. Sí crec, que les declaracions del “susodicho” tenen a veure amb tota aquesta situació. Ara, el regidor responsable de ficar ordre amb l’urbanisme de Deltebre, ens diu que no ho ha fet. No ha complert amb la recomanació d’urbanisme de fer una modificació puntual (com s’ha fet a d’altres municipis i amb situacions més conflictives) que ell coneixia i tenia obligació de conèixer... no té més importància, és un tema menor. Ara,...( i això no és menor) traeix la confiança d’Imma, tira brutícia a Deltebre, contra els tècnics municipals amb qui treballava, contra el municipi que deu defensar, contra l’alcaldessa que el va nomenar, i tot perquè creu que això va a favor dels seus “nous” interessos ...

Sense més discurs: Política és ètica. No diria res si en el seu moment hagués actuat, però exagerar i manipular un tema del que ell, si el coneixia, era responsable, per tal de fer mal políticament a qui era la seva amiga, em sembla greu i d’una baixesa ètica reprovable. No se n'adiu amb el caràcter de la gent del Delta, on l’amistat, la noblesa de caràcter és un tret irrenunciable, un “cavero” de veritat no ho fa, un “partidalenc” de cor no ho fa, un “deltebrero” de mena tampoc.

Estos, per mala política, venent a Imma avui... I demà? A qui vendran, demà ?. Estic convençut que li sortirà malament, perquè ni Imma ni Deltebre s’ho mereixen i la gent sap, sabem, que hem d’elegir aquells dels qui ens puguem fiar. Com Roma , Deltebre no crec que pagui traïdors

NO HI HA PITJOR SORD....

A RAC 1, la ràdio que val la pena escoltar, escoltava aquest matí, com cada matí, el programa “el món a RAC 1” de Xavier Bosch. Francesc Marc Alvaro a l'espai de tertúlia comentava el seu escepticisme vers el finançament dels audiòfons, promesa electoral de Jose Montilla. Pocs minuts després, Ebrediputats publicava un comentari vers els audiòfons.

El tema és greu, l’escepticisme de Francesc Marc Alvaro està més que justificat, ja no és un dubte, és una certesa documentada. No , no hi haurà millora de finançament dels audiòfons. No hi haurà gratuïtat, els grups que donen suport al govern van votar en contra d'aquesta mesura.

En el sí de la comissió Benestar i Immigració del dia 26 d’abril de 2007 es va debatre una proposta de resolució del nostre grup sobre la detecció precoç de la sordesa i sobre la cobertura de les necessitats que genera, signada pels diputats Puig, Cleries, Rigau i jo mateix, on es proposava garantir l’screning auditiu universal als nadons i la gratuïtat de les pròtesis auditives, actualitzant els ajuts amb el cost real. El tripartit per boca dels seus diputats va contestar que , sí , sí.... que ja paguem. Poc, no són quantitats suficients va dir, però s’estan revisant i que es preveu una millora i per tant.... ho votarem en contra .. i van votar en contra de la promesa electoral de Montilla. No a la gratuïtat; la consellera Geli, interrogada a la seva ràdio, ho va voler matisar i ens va remetre al 2008 per la presumpta millora. Dies abans ens van votar en contra les dietes per nens afectats de càncer.

Indignació, no podem perdre la capacitat d’indignar-nos en la línea que s’indignava la Segolene Royal. No pot haver tanta distància entre els fets i les paraules i menys per part de qui es presenta com el campió dels fets, perquè no pot ser-ho de les paraules. Molt menys en casos on el concepte social pren cos i carn en els patiments evitables i utilitzats com moneda de promesa electoral. És indigne.

Per què ho van prometre si no pensaven complir-ho? Ho preguntava i torno a preguntar, per què parlen de solidaritat quan volen dir vots? Per què parlen de política social quan no volen dir ni inclusió dels nens sord? Per què diuen esquerres, quan volen dir poder? Per què diuen idees quan volen dir doctrina?

Quan diuen amor, no volen dir ni sexe. Quan diuen fets, no volen dir ni paraules.
Quan promet Montilla, no vol dir ni ho intentarem. Quan diuen Catalunya social, no volen dir ni Catalunya. Quan diuen govern, que volen dir?

És indigne i ens indigna.

Per què parlen d’idees, quan volen dir poder??

El grup parlamentari de CiU vàrem presentar una proposta per tal que la Generalitat financés audiòfons, també per fer screening a tots els nadons per tal de diagnosticar els casos de sordesa i millorar així el pronòstic.

Els grups del govern van votar en contra. La creació d’un banc d’audiòfons també va ser rebutjada, l’experiència es va repetint com una constant, s’han rebutjat propostes com les de creació d’un protocol per detectar la violència domèstica o de gènere. La consellera Geli declarava, que ho tenien previst per el 2008, CiU ho demanava per al 2007. Tot i acceptar aquesta possibilitat, perquè no van fer una esmena dient: Sí però per al 2008? Al menys tindriem un sí i una data. Per què voten contra mesures tan socials com aquestes? Contra mesures on l’acord i la unanimitat serien, són tan positives.

Una certesa, aquest govern no és ni social, ni nacional, és un govern que vol ser “duracel, hecho para durar”, quan diu consens vol dir “mando y ordeno”, quan diu ideologia vol dir poder. Quan diuen amor, no volen dir ni sexe. Quan diuen gestió, volen dir burocràcia. Quan diuen lideratge, volen dir propaganda. Quan diuen diàleg, volen dir dogma. Jo crèia que no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar, no és veritat; el pitjor sord és el que no vol escoltar... ni que els altre pugin escoltar.

El Trànsfuga d'Horta II

M’ha agradat la col·laboració anònima al nostre article referit al Trànsfuga d’Horta. M’ha agradat la referència a la militància al PSUC d’un Ebrediputat. És un orgull i per un de naltros un record entre nostàlgic i trist. (Sancho) vaig militar al PSUC a la clandestinitat. Vaig entrar en contacte amb l’organització antifranquista en a penes 15 anys a rel de l’últim estat d’excepció del règim. Em sento orgullós, tornaria a fer-ho tornaria a la militància rabiosament antifranquista, radicalment antifranquista, decididament demòcrata, perillosament catalanista, alegrement jove i decidida a dibuixar un futur de llibertat per al nostre poble. Hi tornaria si Franco estés viu.

Vaig deixar de militar al PSUC després de mort Franco. Per diferències ideològiques: Romania, Ceucescu eren incompatibles amb una militància demòcrata, tot i això reivindico el PSUC com una organització nacionalista, perillosament catalanista i demòcrata. En plena clandestinitat parlàvem de la reconciliació nacional. Llibertat Amnistia i Estatut d’Autonomia. M’ho creia, encara crec en el meu País, en Catalunya.

Érem conscients que l'estructura de partits sortits de la clandestinitat, era com una era buida, un panorama desolador. Tot estava per fer, els partits per constituir i la Constitució per aprovar. Per no ser no era possible ni el transfugisme, el passat polític o era clandestí o no existia.

Uns i altres ens vàrem situar en funció d’allò que creiem, sabiem que el panorama de després d’una dictadura requeria molta generositat, molta consciència nacional, un fort compromís. També sabiem que molts dels nostres compatriotes havien viscut una guerra traumàtica, una postguerra de fam i por. Cert, no tots havien militat a la clandestinitat, però tots haviem patit. Era necessari construir un futur democràtic i comú, haviem de retornar a Catalunya, la senzilla, la gloriosa, la imprescindible possibilitat de ser i ser lliure. No vaig tornar a militar a un partit, fins passats uns anys. Però vaig participar en moviments socials. Sí , a Convergència vàrem fer cap molts dels antics militants i simpatitzants del PSUC i també d’altres vinguts de llunyanes posicions ideològiques. Vàrem convergir, després d’una dictadura per donar a Catalunya la possibilitat de ser.

Quan vaig iniciar la militància a CiU , era metge amb plaça per oposició. Creia que podia aportar coses a favor del meu país, estic encantat i orgullós d'haver trobat gent d’altres procedències, amb altres històries. Convergiem al mig d’una era buida, convergiem per omplir el buit i gris panorama heretat d’una dictadura i, convergiem no en contra de ningú, a favor d’un projecte de treball i de país. Em sento orgullós de Primitivo i la seva honrada i cabuda alcaldia. Em sento honrat d'haver format part d’un Govern de Jordi Pujol. Tots, trànsfugues d’un franquisme on els partits estaven proscrits, ens fugàvem d’un panorama per sort ja oblidat. Jo sé lo que m’ha donat el PSUC i CiU, quines preocupacions ens va resoldre la nostra vella i reivindicada militància.

Anònim diu: el sr Sancho també va passar de PSUC a CiU no? O cal recordar el passat franquista de Primitivo Forastero? La gent evoluciona i canvia, i té dret a canviar-se de partit, o no? Doncs jo i la meva experiència diu: Cert però després s'ha de poder mirar los anònims ulls de tothom i dir a canvi de què ? i per fer què ? Quina preocupació has resolt? Què aportes al teu poble? I a la gent? . A Horta hi ha un trànsfuga al que vull mirar un dia als ulls i dir-li no t’equivoquis trànsfuga, no tens excusa i l' anònim i jo sabem que baixarà el ulls. En democràcia, es toleren moltes coses, però no tot si val. Queda clar.

Acció Rural del Tripartit II, un autèntic fracàs

Desprès de llegir les valoracions fetes pels responsables territorials del PSC sobre l’Acció Rural portada a terme durant aquest Tripartit II, un es queda perplex, i la veritat que no sap com reaccionar, i si a més un coneix perfectament les intencions en matèria agrària que té el nou Tripartit pensa que el millor que podrien fer és callar i no fer gaire soroll.

El Sr. Espanya parla del canvi d’estil que el Departament d’Acció Rural de la Generalitat ha impulsat, hi ha tant canvi d’estil que ha aconseguit que els sindicats majoritaris del nostre País, Unió de Pagesos, ASAJA i JARC en data 18 d’abril han signat un posicionament conjunt sobre les propostes de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura.

El Canvi és tan important que ara les prioritats del Departament de la Generalitat ja no són ni el pagesos, ni el que fan. Ara sembla ser, que les prioritats són tan diferents que les organitzacions agràries veuen en molta preocupació aquest gir que ha fet el Tripartit II, res a veure amb el que s’anunciava amb les campanyes electorals, res de res del Congrés del Món Rural. Les prioritats, si entre sindicats, sector i partits polítics no fem reflexionar al Conseller, les prioritats malauradament són altres, en cap cas no prioritzen als pagesos, ni molt menys al món rural.

Ara estem davant del nou PDR 2007-2013, és hora que des de Catalunya marquem les nostres prioritats, tenim que fomentar el relleu generacional (La Generalitat ha de dotar al PDR de tots els recursos per poder atendre aquest relleu), implementar mesures agroambientals amb primes adequades i recursos suficients, ajuts a les zones desfavorides i de muntanya, recursos a la promoció de productes de qualitat, aquestes mesures són vitals i necessàries per poder continuar amb la tasca de l’agricultura.

Des de Convergència i Unió vetllem per tal de que aquest nou període sigui el més beneficiós possible per a la gent que viu i treballa al camp català, ara en ple debat dels pressupostos demostrarem que la conselleria d’Agricultura, per desgracia té poca importància estratègica per aquest nou Tripartit i per tant, a la gent que fa aquestes valoracions tant positives de les accions de govern valdria la pena que intentessin modificar aquestes tendències tant negatives per la camp català.

Xavier Pallarès
Ebrediputat

Portaveu de CiU a la comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya

RAFEL BALADA "BIS"

Si un home es mereix la meva consideració, apreci i admiració és Rafel Balada. No se l'ha tractat mai com es mereix, no se li han reconegut els seus múltiples mèrits d’home honrat, enamorat del seu entorn, treballador callat i compromès amb la gent, els pobles i la terra.

Al Parc Natural del Delta, molts el coneixem bé i sabem que sense ell, el procés de creació i consolidació del Parc Natural hagués estat més difícil i problemàtic. Rafel era i és un home rigorós, ecòleg que no fa trampes ideològiques. No el van perdonar els imans de la “burca ecologista”; no li podien perdonar que sense voler els deixés en evidència. Varem viure una caça de bruixes. El bon amic Hernan Subirats va denunciar el que va anomenar “impost revolucionari, o “taxa ecologista”. El Parc ha empitjorat. El pressupost de la Generalitat quasi s’ha duplicat, gràcies a un acord de finançament molt criticat però molt rendible per als que el criticaven i molt poc rendible per als Parcs.

Ara i tornem, torna l’ambient de caça de bruixes al Parc, els ajuntaments ens sentim marginats, els caçadors perseguits, els pescadors damnificats, el sector turístic menystingut. Tot va en funció d'amiguismes, de xarxes d’influència o de quota ideològica. Ho varem veure a Sant Jaume, ho veiem en actituds de grups que depèn d’on accepten allò que critiquen a altres llocs. No és el mateix la Ràpita que l’Ampolla. “La Família” pesa molt i clar l’ambient s’enrareix i de nou començent les caçes de bruixes, i ja ens trobem amb un possible cas “Balada Bis” es remoregen expedients a funcionaris, venjances a sectors. Estarem atents i no permetrem més injustícies ni persecució política. El Parc sóm tots, no quatre ecologistes nouvinguts. O Tots O Tots, no hi ha alternativa.

TIVENYS,ROQUETES: CANDIDATURES, PROGRAMES

Aquets dies he assistit a la presentació de les candidatures de CiU a molts de pobles, he conegut candidats, futurs regidors/res, m’ha cridat l’atenció la il·lusió i l’entusiasme sinó de tots, de molts d’ells. No vull valorar les presentacions d’alcaldes/esses consolidats. M’han cridat l’atenció casos com els de Roquetes i Tivenys, per diferents motius i alguna coincidència.

En ambdós casos, són candidats nous ,encapçalen llista per primera vegada: a Roquetes és militant d’Unió, a Tivenys de CDC. Els dos sense complexes i amb idees clares. Presenten uns programes amb un fort contingut social i cultural; és significatiu, en una sola legislatura la bandera de lo social a Tivenys ja torna a estar en mans de Clara i els candidats de CiU. A la primera Gerard s’atreveix a jugar al camp del contrincant. Uns programes valents.

Més enllà dels vots ja han conquerit una posició important, la defensa d’un concepte de progressisme, la evidencia que són més socials, compromesos i imaginatius els candidats de CiU que els representants d’un poder socio-municipal encallat en conceptes ideològics molt envellits i gastats.

Als dos pobles estem preparats per governar i en condicions de fer-ho. A Roquetes hem col·laborat lleialment amb la governabilitat. A Tivenys hem demostrat molts d’anys capacitat de govern. En tots dos casos, un avis per navegants: Volem l’alcaldia; que ho sàpiga tothom en cas de pactes volem l’alcaldia. Que ningú doni res per fet, tenim programa, tenim projecte de poble," hem perdut el lliri" . Ara CiU per negociar ficarà una condició ineludible: volem l’alcaldia, a ningú li sortirà gratis. A Roquetes i a Tivenys volem l’alcaldia.

EL TRÀNSFUGA D'HORTA.

Vaig conèixer a Joan Navarro en l’època de Delegat del Govern de Terres de l’Ebre. Era un alcalde tímid, apocat; contrastava amb la decisió i “xispa” dels seus veïns l’alcalde d’Arnes i de Prat. Recordo la insistència dels dos vers la carretera de Val-derrobles a l'Eix de l’Ebre. Amb el President Pujol varem fer tot el recorregut, es van iniciar els treballs per fer el projecte d’una infraestructura necessària. Tot i que varem seguir prioritzant el tram de Batea a Casp i Maella, que al 2003 ja tenia partida pressupostària. Avui, gràcies a aquells projectes, les dues carreteres estan en marxa, amb retard però en marxa.

Recordo Navarro com un home amb poca empenta, molt influenciable, amb molt poc criteri: tan aviat volia energia eòlica com s’espantava i es desdeia, si els altre en tenien, li entraven cels i ell la exigia. També era, és, un home molt interessat, sempre preocupat pel treball i futur dels seus fills. Ara ha canviat de partit, ha fitxat per Progrés Municipal- PSC. Caldrà saber quina de les seves preocupacions ha quedat resolta.

El transfugisme, les llistes camuflades amb sigles que amaguen el seu origen i finalitat s’ha convertit en una pràctica habitual a Terra Alta. A Terres de l’Ebre, les xarxes clientelars, retraten la veritable naturalesa de dirigents i formacions. Son així. Us recomanem que aneu revisant, orígens , connexions, familiars, llocs de treball.

El transfuguisme, com tot, és més notícia segons qui el practica. Normal, la noticia és quan un home mossega un gos. A Terra Alta, tothom coneix tothom i ningú s’estranya de determinades actituds. Eren així i són això. Els hi pot sortir bé a la curta, jo crec que ni a la curta, i ben segur que a la llarga pagaran un preu amb interessos insostenibles. Amb quatre anys de tripartit, el clientelisme ja és una imatge de marca, els nous rics, els instal·lats oficials ja no recorden els seus orígens. D'aqui quatre dies els pobles si. Joan Navarro ex -Alcalde d’Horta, bon vent i barca nova: trànsfuga que fuig pont de plata

ACCIDENTS; LLEURE I TRANSPORT PÚBLIC

Cada vegada que hi ha un pont es parla de l’operació sortida o tornada, dels accidents de trànsit, parlem de l'alcohol, del carnet per punts, del règim sancionador i de la seva efectivitat. Una sensació de fracàs ens invaeix quan coneixem les xifres de morts en carretera.

Crec sincerament que qualsevol règim sancionador és un instrument, però no la solució del problema. No hi ha règim sancionador que pugui evitar que la gent surti, que porti a la motxilla les seves costums. Fa dos dies, joves del meu poble m’explicaven les dificultats que tenien per moure’s per la comarca i els pobles veïns. A les nits(i segons on, també a ple dia) només poden moure’s amb cotxe particular, Tornar, anar a Amposta, a Deltebre, Camarles, La Ràpita, o venir a l’Ampolla és una aventura moltes vegades d’alt risc. Algú creu que els nostres joves renunciaran a moure’s? Renunciaran a la discoteca de moda per un règim sancionador?. No, segur que no. Aniran i vindran per unes carreteres, que al Delta són una negligència col·lectiva, un perill anunciat, un dèficit imperdonable. Aniran i vindran, amb el cotxe d’un amic, que potser no beurà, que intentarà no beure, però inevitablement alguna vegada la testosterona, la nit, les circumstàncies, i com no, l’eufòria de la joventut minimitzarà la sensació de risc... i tindrem de nou un drama a algun dels nostres pobles. No hi ha règim sancionador que ho arregli.

Ens hem de plantejar la necessitat d’oferir transport col·lectiu per unes carreteres segures, els joves tenen dret al lleure i a la joventut, nosaltres el hi devem la responsabilitat que els hi reclamem. Han de poder anar de l’Ampolla a Amposta, d’ Amposta a Deltebre a Camarles o a la Ràpita amb seguretat, amb transport col·lectiu, per carreteres segures i amb horaris joves. Ens hem de obligar la Generalitat, Consells Comarcals, Diputacions i Ajuntaments, en cas contrari: Quina autoritat tenim per imposar un règim sancionador? Amb quina autoritat els reclamarem una responsabilitat que les autoritats no exercim? És una urgència històrica; ara és l’hora, perquè sinó ens han de treure el títol “d’autoritats” amb punts o sense, als polítics.

Pàgina web d'Imma Juan

Com ja us hem comentat, Fil Directe és un apartat on podeu tenir uns escons del Parlament al vostre abast. On podeu realitzar consultes i formular preguntes. Un enllaç directe per resoldre dubtes que pugueu tenir, o per demanar més informació sobre qualsevol tema.

Aquesta és la seva funció, i pel moment, està funcionant prou bé. Estem rebent molts correus electrònics en aquest sentit, i hem i estem tramitant les vostres demandes.

Des de Fil Directe, els companys i amics de Deltebre, ens han fet arribar la direcció de la pàgina web d'Imma Juan, candidata a l'alcaldia d'aquest poble. Segons ens comenten, fa uns dies que han canviat el format, fent-la més dinàmica, i on podreu veure les darrres notícies referents a la campanya de les eleccions muncipials, així com els principals projectes portats a terme. Esperem que us agradi: www.immajuan.com

EBRE-QUALITAT

Al Delta de l’Ebre ens hem incorporat tard al creixement urbanístic, hem d’acceptar que moltes vegades la qualitat no ha estat la nostra tarja de presentació. Tot i axò tampoc ens podent donar gaires lliçons alguns dels que ens volen alliçonar. Nosaltres encara conservem paisatge i orgull.

Sóm un indret amb forta personalitat, val la pena reivindicar-la: amb un rerefons de reivindicació del que hem estat, amb l’orgull del que ja és i de lo que volem ser culturalment a l’Ampolla, Paco Morales, un escultor molt interessant del Delta, ens ha regalat un magnífic monument. Vol ser la representació de l'antic far de Buda i d’un pescador de l’Ampolla; l’home i el seu entorn. S’ha inspirat en una vella foto del pescador Nel·lo hissant una vela llatina, vela que té la forma de la "A" .

El vell far donava entrada al riu, senyalava el Delta avui Nel·lo i el Far ens donen la benvinguda a l’Ampolla i al Delta.

ELECCIONS MUNICIPALS, LLISTES I LLESTOS

Ja s’han publicat les llistes de candidats, dels diversos partits, que concorren a les eleccions municipals. A les Terres de l’Ebre CIU presenta llistes a tots els municipis excepte a Rasquera, també a les EMDs , Jesús i Muntells. Tornem a ser la federació amb més implantació i ho hem fet estan a l’oposició i sense amagar les sigles.

Hem fet acusacions de pràctiques clientelars, dels partits del govern, alhora de confeccionar les llistes, ens reafirmem i no entenem les respostes dels partits del govern. Ho neguen i després ho afirmen dient i “tu més”. Recomanem que feu una pràctica saludable, mirar on treballaven, on treballen i on treballaran, candidats/ates , familiars, aplegats i/o concomitants de tots els partits. Les Xarxes de l’Ebre, fan i faran historia. Salut companys, ser d’esquerres tot ho justifica.

Encara no ha començat la campanya electoral però ja és hora de fer alguna reflexió. A les eleccions municipals també es vota la composició dels Consell Comarcal i de les Diputacions. Els pactes post - electorals també afectaran a aquestes corporacions. El PSC ja ha fet pública la seva estratègia de copar les 4 diputacions. Que farà ERC? Ja no és la pregunta del milió, esta devaluada, ja quasi tots sabem la resposta. Que ho diguin abans d'anar a votar, perquè a molts de pobles ens podem trobar que aquella força política o candidat, amb poca representació al poble acabi amb molt de poder a la diputació o consell comarcal. Ens podem trobar que volent votar a Fulanito acabis fent fort a Zutanito, no només al poble també fora del poble. Pregunteu, pregunteu i reflexioneu no sigui que votant ERC doneu Diputació i/o Consell al PSC i/o Iniciativa, o a l'inrevés. Legítimament, cert. Més legítim és que ho avisem per davant. O NO?

AMETTLLA-PERELLÓ:DEU MEU, QUE HEM QUEDI COM ESTIC

DEU MEU, QUE HEM QUEDI COM ESTAVA

L'increment de població, les noves demandes, l’envelliment demogràfic configuren unes necessitats sanitàries a les que s'han de donar resposta. Els alcaldes ho sabem molt bé. Mentre, el tripartit, que prometia més politiques socials, més gestió, no dóna resposta. L'imprevisió desmenteix la propaganda oficial. El govern Montilla no gestiona, no respon a les demandes socials, avui hi ha menys serveis a molts de pobles. És el cas del Perelló i de l’Ametlla, tenien servei de pediatria i llevadora, urgències per les nits: Han perdut serveis, tot i que la població ha augmentat.

La petició de molts pobles és molt senzilla : “Deu Meu, que hem quedi com estic”.

Ebrediputats, d’acord amb els alcaldes hem presentat una proposta de resolució, per tal d'incrementar el servei, recuperar els nivells de qualitat que ja tenien, pediatra, llevadora servei d’urgències per la nit i com no, la signatura del conveni de col·laboració per tal d'optimitzar el servei d’ambulàncies. Ja va ser noticia, els alcaldes i ebrediputats volem que no torni a ser-ho.

SANT JORDI :UNA FESTA INTEGRADORA

Surto de casa, la llum del Delta es reflecteix a la badia del Fangar. Abril ens regala, com sempre, un Sant Jordi esplendorós. Al Port, em surten la ja familiar colla d’ànecs, travessen el pas zebra de la Pça Gonzalez Isla, oneja una llarga i estilitzada senyera.

A l'Ajuntament es treballa però amb un ambient de festa. Roses i llibres. Paso per les escoles, el centre cívic i pel tele-centre. Preparem el repartiment de llibres, aquest any hem decidit donar un llibre a tots els nens i nenes escolaritzats, siguin censats, arribats o retrobats, al municipi. Tots els participants ho troben una bona iniciativa, una iniciativa integradora; al cole un adolescent, un català d’ascendència romanesa ens comenta que la seva mare no coneix Sant Jordi però ell li regalarà una rosa, li fa il·lusió, ho troba molt bonic. La farà feliç. Tinc una bonica conversa, les tradicions no es barallen entre elles, les diverses cultures no s’anul·len: es respecten i es potencien. Front a integrismes culturals i/o religiosos, ni l’anonimat ni la falta d’identitat són resposta, ni l’absència de valors ni altres integrismes, la resposta són valors, cultures tolerants i integradores. No es tracta de renunciar a cap cultura, no es tracta de difuminar cultures.

Aquest multiculturalisme que tot ho difumina és el veritable enemic de la diversitat cultural, és el veritable imperialisme cultural, nihilisme sense respostes, també dogmatisme uniformador. La diversitat es salva exercint-la, sense diversitat no hi ha cultura, les cultures minoritàries són “la Cultura”. M’encanta la llum del Delta, els matins d’abril, el dia de Sant Jordi. M’encanta el meu poble.

ADIF; RENFE: FANTASMES I FANTASIES

El conegut polític conservador del PSC-PSOE Joan Ferran, pontifica en vers als traspàs de Renfe rodalies, dóna crèdit a Mercè Sala, a interessades interpretacions en torn a una sentència; obvia les declaracions dels ex-consellers Cullel i Molins, del propi President Pujol desmentin-ho.

En el cas de polítics molt experimentats en manipulació, sempre és millor veure el que fan que no el que diuen. Ferran com bon conservador en lloc de treballar per solucionar les coses i aconseguir el traspàs de Rodalies, prefereix carregar les culpes a altres. Un fantasma recorre Catalunya, és la desconfiança, la falta de credibilitat de polítics com el senyor Ferran, que sempre sentencià contra CiU. Quina credibilitat té? No era dels que deien “OTAN d’entrada no”. “Crearemos 800.000,00 mil puestos de trabajo” o “100 años de honradez”. Deu n’hi do quin flat. L’aparell de propaganda del PSC-PSOE és potent, la capacitat de manipulació de Ferran limitada, la realitat tossuda. Ara no necessitem ni propaganda, ni manipulació, necessitem traspàs de Rodalies, solucions per l’aeroport.

Ferran (i el PSC) no té solucions, no sap com fer-ho, per això dona la culpa als altres. Amb aquestes actituds el problema seguirà existint. No vull perdre més temps, sé que no convenceré a Ferran, els carques són així. Val més seguir treballant per aconseguir el traspàs de Rodalies, l'aeroport i una bon manteniment de les infraestructures, no trobeu? .

ADIF;RENFE i ELS POBRES POBLES

Si un ciutadà, entitat o institució de les Terres de l’Ebre, té algun problema relacionat amb conservació i manteniment d’infraestructures RENFE , té que dirigir-se a la “Dirección Ejecutiva de Mantenimiento de Infraestructura Gerencia de Producción de Valencia”. Així ho va haver de fer l’Ajuntament de l’Ampolla, per tal que ADIF fes una neteja dels terraplens que estan al centre del poble EL 24 d’agost de 2006 es va requerir a ADIF a procedir a la neteja, ara ADIF contesta que sí, que neteja, però atenció : “Los restos de vegetación generados, serán troceados, triturados y exentendidos IN SITU a ras del suelo.” Es tracta de canyes i vegetació enorme, (Vegeu la foto) al centre del poble; pot ser pitjor el remei que la enfermetat. L’estació, les andanes de l’Ampolla estan fetes una pena, no hi ha manteniment. L’Ajuntament no para de reclamar. Aquí no sóm ni rodalies, el desastre de NUL manteniment porta a situacions de vergonya a lo llarg de tot el recorregut. A “protestar a Valencia” , difícilment ens faran cas, però no pararem de denunciar-ho .

UNA NOTICIA INTERESANT:

Diversos mitjans de comunicació s’han fet resó de la col·locació de la primera pedra de L’Hospital Universitari de Reus, la revista Reus Salut edita un dossier especial on dona compte del acte i ofereix detalls del Projecte, el pressupost supera amb escreix els 100 milions d’euros. Una bona notícia per a Reus. Contrasta però amb l’anunci, els reiterats anuncis, fets a Tortosa en torn a les infraestructures sanitàries a Terres de l’Ebre, que curiosament sempre coincideixen en períodes pre-electorals. La distancia entre prometre i fer, en aquest cas no arriba a cent quilòmetres.

EL PARLAMENT LEVITA

L’activitat parlamentària de la setmana del 14 d’abril m’ha deixat un regust difús i estrany. L’actitud dels grups del govern, el seu permanent rebuig a qualsevol iniciativa de l’oposició porta a votacions realment surrealistes; a votacions on es rebutja un hospital que s’està prometent al territori el mateix dia per un Delegat del govern, i que finalment no tindrà dotació pressupostaria, i si la té, tots sabem que no es liquidarà.

És tal el frontisme del Govern que propostes, opcions assumides per tots, són rebutjades amb l’argument que el govern ja hi està d’acord. Es rebutgen perquè les presenta l’oposició. Les fòrmules argumentàries, per tal exercici el rebuig, són dignes d’estudi. Aquesta setmana s’han rebutjat, per exemple, propostes de resolució referides a les dietes per famílies amb infants amb càncer, o a la necessitat de donar cobertura a prestacions oftalmològiques, o a prevenció de cardiopaties etc. etc . Tothom estava d’acord, però els grups del govern votaven en contra.

Al temps el president Montilla, parlava d’unitat, d’acords, de mà estesa , però a les comissions del Parlament s’aïlla sistemàticament a l’oposició i les seves propostes, amb una actitud molt en consonància amb la proclama front populista que va servir per justificar el pacte de govern; ara bé, amb molt poca coherència amb les promeses de política social, que perden pes dia a dia, amb una sensació de pèrdua de serveis socials que desmenteix proclames i promeses de gestió i bon govern.

Tot plegat dóna una sensació d’irrealitat que al tripartit sembla preocupar-li molt poc, seguint la seva màxima: “ no deixis que la realitat et trenqui una bona consigna”. Bolaño cuidarà exquisidament aquesta realitat.... i la consigna.

Amb el tripartit molts diputats tenim la sensació que cada matí quan entrem al Parlament l’edifici levita, s’aixeca lentament de terra, sort en tenim de les lleis de la física , i del realisme dels diputats de l’oposició, que ens retorna a casa cada dia.

Però ho dic tal com ho veig el Parlament amb el tripartit levita.

12 ABRIL, AL PARLAMENT

El passat 12 d’abril es celebrà al Parlament la sessió nº 4 de la comissió de Salut , al punt 9 es debatia la proposta de resolució sobre la construcció del Nou Hospital de Tortosa; la proposta diu:

El Parlament de Catalunya insta al govern a:

Procedir a la redacció del projecte constructiu del Nou Hospital a Tortosa, garantint l'anunciada disponibilitat dels anunciats terrenys del Pla Parcial de la Farinera a Tortosa i poder procedir així, en un termini curt, a la seva licitació.

Va saltar la sorpresa, el tripartit va votar en contra, lo millor l’argumentació; diu la Diputada Núria Segú: "En quina fase estan els treballs avui? Estan a les beceroles". "Que vol dir a les beceroles?" "Que s’està començant a redactar el pla funcional de l’hospital",....................................
........"Per tant encarregar a data avui un projecte executiu de l’hospital de Tortosa, senyor Sancho, si no tenim el Pla funcional i no sabem les necessitats funcionals de l’Hospital és impossible". "Per tant nosaltres votarem en contra" etc... La diputada deu saber el que diu, ja que parla en nom del govern i orienta la votacio. Tot està al diari de sessions del Parlament ja penjat avui a la web http://www.parlament.cat cal anar al final a “transcripcions de les sessions” i buscar la sessió 4 de Salut.

Em va sorprendre, Per què? Doncs perquè , el dia abans el Delegat del Govern havia anunciat que en partides no específiques, trobariem 10 milions d’euros en concepte de Projecte del Nou Hospital a Tortosa, volent desmentir així les xifres del pressupost territorilitzat, per cert fet públic per Economia i Finances. També deu saber el que diu, és el Delegat del Govern.

Ni poso ni trec, ni comento; recomano anar a la web del Parlament i jutjar. Mentre però a Reus l’Hospital ja està en marxa , me n'alegro pels companys de Reus i lamento, que aquí no es pugui ni començar el projecte. Tornarem a insistir, tornarem a demanar que facin el Nou Hospital perquè sabem que la única garantia de que es faci serà la insistència i un Nou alcalde a Tortosa.

MÉS DEL MATEIX: EL GOVERN MONTILLA MENTEIX

Una altra vegada hem preguntat al govern, en torn a un dels seus anuncis, aquests que fan referència a compromisos o promeses fetes en torn a infraestructures, obres, consultoris. En aquest cas l’ampliació d'un IES a Alcanar, promès i compromès, la resposta no té pèrdua, ni deixalla. Diu així: S’ha previst la planificació (encara no esta planificat, però si publicitat) de l’ampliació de l’IES Sol de Riu, d’Alcanar, el calendari de construcció i posada en funcionament del qual no es pot concretar (la promesa sí, podem concretar qui ens va enganyar) fins a disposar de tots els elements necessaris per a la seva temporalització. (Olé).

Ara a Terres de l’Ebre ens volen fer creure que a través de partides genèriques invertiran el doble del que figura als pressupostos territorialitzats. En temps de Felipe González, un bon amic; deia “ets més fals que un duro sevillano” , “el duro ja sabem qui és” afegia , “més fals que un president Andalús” Jo sempre li deia ets massa dur. Ara ja no sé que dir. El que és clar, és que el govern Montilla menteix en Salut, multitud de Caps que deien en execució , no tenen ni projecte. Menteix en ensenyament, a Alcanar .

Com no, a l'Ebre inflen els pressupostos abans de les municipals, menteixen descaradament. Tant clar, que els hi vaig proposar una juguesca, si el que prometen es compleix, si el pressupost liquidat a final d’any, si l’obra feta i certificada, s’apropa a les xifres promeses pel Delegat del Govern de la Generalitat a través de la premsa. Jo rectificaré i posaré el meu acta a disposició del Delegat; però si fós al revés que ell, el Delegat posi el seu càrrec a la disposició de la oposició. He fet l’oferta a través de la ràdio i ara aquí, em consta que la coneix, podeu estar segurs que no l’acceptarà. Ni tan sols acceptarà una d’alternativa, que ens digui quina xifra és la que li permetria acceptar la juguesca. A final d’any, tan aviat tinguem les dades, Ebrediputats farem publica la liquidació dels pressupostos a l’Ebre, i encara que ells no acceptin la juguesca, si ens hem equivocat demanarem disculpes. Paraula d’ebrediputat.