AIGUA VA !!!!!

A mi no em sorprèn res, de fet tinc massa informació, he viscut episodis de tot tipus en torn a l’aigua per que ara em sorprengui cap actitud. Al Nàutic de l’Ampolla vaig estar tota una tarda amb Pasqual Maragall en presència del pintor Niebla. Només diré que mai he defensat, ni he predicat res que no formés part del consens que aquell dia es va establir, i que coincidia fil per randa amb la visió del Govern presidit pel President Pujol, del que vaig formar part. No sé si és moment d’explicar-ho. El que si sé és que ara no em correspon a mi l’explicació. Encara no. Respecto la confidencialitat i els acords.

No puc però deixar mostrar preocupació per una situació, cínica i perillosa. Fins ara, el cabal del riu, la protecció del Delta, la clau estratègica de l’aigua eren una condició de garantia, en mans del territori. Ara la proposta és més subtil i més perillosa. Es parla d’actuacions, puntuals, conjunturals i amb punts d’intervenció dispersos per apaivagar la protesta, per disfressar la proposta però sense pal·liar les conseqüències. Jacobinisme pur. La decisió en mans del govern.

Què discutieu plantats als passadissos? Què sabeu, ens pregunten??. Dons que..... Sembla eminent un possible transvasament del Segre i una futura interconnexió, si calgués. Es vol evitar la confrontació directa amb l’Ebre, dispersant els punts d’intervenció. La primera mesura, és iniciar obres a Prats i Samsó, mitjançant un bombament portar-la a la galeria de serveis del túnel del Cadi ja construïda i a traves del desguàs que ja recull i desaigua les aigües pluvials, adaptar-lo , millorar-lo per finament connectar-lo amb el Llobregat. Fàcil i amb poc cost polític.

Per què ho denunciem?? Entre altres coses perquè és un exercici de cinisme polític que implica la solució més perjudicial pel riu i el Delta, no només detrau aigua del riu, detreu l’aigua de més qualitat, la que ajuda a diluir la bruta aigua que ve d’aigües amunt. En aquest cas, com amb els pous de Tarragona els defectes i les conseqüències les patirà el riu i el Delta. Les compensacions les tindran altres. A l'Ebre, estratègicament anul·lats. Políticament enganyats. Una grandiosa victòria.

Ho denunciem per evitar-ho, conscients que només la nostra denúncia, la por al preu polític pot evitar-ho. Crida l’atenció lo sols que ens movem. Als passadissos, a la mateixa sortida de l’hemicicle, no només no ens ho negaven, quasi ho confirmaven. Els hi varem dir : No permetrem que aïlleu i menystingueu la gent de les Terres de l’Ebre. No callarem us fotrem a parir. És l’ultima barrera... Resulta que venia el llop, però portava pell de corder. Confiem en evitar-ho. En això estem

MIL VOTS PER DIA.

Passadissos del Parlament. Mentre Carod i Puigcercos es barallen, un prestigiós comentarista no sospitós de connivència amb les forces del mal , fa comptes: 355.000 vots en un any de Montilla. Mil vots per dia, en queden 200 i pico mil....per tant ... 200 i pico dies de crèdit.
Em fa pensar , no me’n alegro. Comentem com els errors estratègics són difícils de corregir. El pacte amb el PP encara ara ens passa factura, l’error de fer President Montilla és molt més profund afecta l’essència del catalanisme i la consciència més profunda del país, els passarà factura molt temps. Em deixa pensatiu, preocupat. A mil vots per dia??

A MI NO EM VAN ESPERAR

Vaig fer tard, certament tenia un problema; un accident a l’autopista em retenia. S’havia anunciat una votació a les 11. Com teniem problemes per arribar, es va aprofitar per fer-nos perdre una votació. No ens van esperar, és més: Es va avançar la votació. No em queixo, vaig assumir la meva responsabilitat i vaig demanar disculpes.

Avui però, he viscut la situació contrària, l’absència de diputats del PSC els feia perdre una votació també important. No s’havia avançat; el que sí s’ha fet a estat retardar-la, fins que han arribat el suficients diputats retardats per guanyar-la.

Una manca d’equitat, de qualitat democràtica evident. El dia de Kosovo, si s’hagués votat a l’hora anunciada haguéssim guanyat la votació. Es va avançar. Avui, si haguéssim votat quan tocava ells haguessin perdut. S’ha retardat.

Tot té una explicació... Jo també la tenia. Sempre utilitzen la regla i el reglament que els convé.
Jo vaig demanar disculpes i vaig assumir responsabilitats, avui demano que es disculpin, i qui correspongui assumeixi responsabilitats. Sense equitat no hi ha democràcia. A mi no em van esperar .

Què és més diputat que jo el senyor Iceta? Els seus vots tenen més qualitat que els nostres?? Llavors, per quins sets sous a ell l’han esperat?? Demano explicacions. A mi no em van esperar.

PARLAMENT : PROJECTE CASTOR I MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS NUCLEARS.

Avui al Parlament, es veuen en comissió dues propostes de resolució que afecten a Terres de l’Ebre. Una fa referència a l’oposició a l’anomena’t projecte Castor, projecte per emmagatzemar gas prop d’Alcanar. Esperem sigui aprovat per unanimitat. No s’entendria, que donades certes actituds en front a projectes menys agressius, els avui responsables del govern no donessin recolzament a la denúncia, de fet no s’entenen actituds tèbies comparades en temps no tan pretèrits.

L’altra proposta de resolució fa referència al magatzem temporal de residus nuclears, que tanta tinta ha fet córrer al nostre territori. Aquí sembla que no hi ha unanimitat. El Grup dels socialistes ha presentat una esmena de modificació, que diu:

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:

1 Sol·licitar al Govern de l’Estat que expliqui la seva posició amb relació a l’eventual construcció d’un magatzem temporal centralitzat.
2-Solicitar al govern de l’Estat que informi sobre els costos i beneficis que suposa, tant la realització del projecte esmentat com el manteniment de la situació actual, amb els tres dipòsits locals en funcionament a Catalunya.
3-Prioritzar les exigències de seguretat i , sobretot, el consens polític, territorial i social que exigeix una instal·lació d’aquestes característiques, com a condicions imprescindibles sense les quals no es podria acceptar la seva eventual ubicació”

Com es veu el PSC no només no s’hi oposa, a més les seves condicions són més be retòriques i gens ambigües a favor de la ubicació.

Volem recordar com en determinats moments s’ha volgut criminalitzar i denunciar a alguns ajuntaments governats per CIU, com en èpoques electorals s’ha volgut culpabilitzar a CIU i salvar el tripartit, quan en realitat és el PSC qui presenta aquesta esmena.

Preguntem, aniran als pobles governats pel PSC a demanar explicacions, veurem manifestacions ?? En faran qüestió o es quedarà en anècdota??

Mentre escric aquest post, em comuniquen que s’ha produït la votació , el PSC ha mantingut la seva posició, favorable a la ubicació .

Qui farà una manifestació? Qui ho denunciarà? És o serà culpa de Joan Sabanza i de CIU?? Com es comparteix despatx i govern a les delegacions a Terres de l'Ebre? Quan tardaran, uns i altres en mirar cap un altre cantó? Serà la foto de Hiroshima Mon Amour, la foto final entre els tres del tripartit?

PD: Ebrediputats, no sigueu torracollons o vindra el PP.

JOAN ROIG. SENADOR

Avui he vist a Joan Roig al Parlament, he assistit a la comissió d’afers institucionals, on, per tal de complir amb el que diu el reglament, Joan havia de comparèixer prèviament a ser nomenat Senador. Nomenament que es produirà demà en sessió plenària. En la seva compareixença tant Joan Roig, com Vilajoana han desgranat el seu currículums, les seves esperances i el seu compromís amb el país. Han insistit en el sentiment d’agraïment i l’honor que els hi fèiem.

L’honor era nostre, m’he sentit orgullós i honorat de poder assistir a la sessió. M’he sentit honorat i orgullós pels dos, però sobretot per Joan Roig, per Amposta, per Terres de l’Ebre . Em sento orgullós de poder dir: Mireu aquest és amic meu, de CIU.

FELICITATS I GRÀCIES.

El dia després. Hora de fer un primer balanç. Dons fem-lo , primer que res felicitar al PSC , tant a Catalunya, a la circumscripció de Tarragona com a Terres de L’Ebre. Han guanyat les eleccions, a tota la circumscripció de Tarragona amb un resultat espectacular. Felicitats a Lluïsa Lizarraga , diputada ebrenca . De tot cor, felicitats . Ho tinc escrit i torno a fer-ho, m’alegra la victòria de ZP front el PP. Tenen el que es mereixent, fan por.
Segona cosa, no ens ha anat bé ni a Tarragona ni a l' Ebre, senzillament només hem salvat els mobles; un 4 a 1 és un resultat espectacular e inapel·lable, probablement, també tenim el que ens mereixem tindrem d’analitzar-ho.
Una dada positiva tot i la bipolarització, a la que no hem sabut respondre, la fidelitat dels nostres votants és francament una dada positiva , que ens dona una gran oportunitat. Moltes , Moltes , Moltes Gràcies de tot cor.

INDIGNACIÓ i CONDEMNA.

ETA ha tornat a matar, ha irromput en la campanya electoral amb un nou assassinat. El sentiment és d’indignació, de dolor. Un sentiment de frustració i alhora de solidaritat amb la família , amics i companys del regidor.

Teníem programat un últim míting de campanya, anirem però el suspendrem . Demanarem un minut de silenci i suspendrem el míting. Em permeto però fer una crida : Que ningú utilitzi el terror, que ningú tregui profit polític de l’atemptat. A hores d’ara em temo que ja no és així. A tots, a uns i altres demano respecte al dolor, respecte a les víctimes, respecte al dolor de la gent.

La DARRERA.

Salvador Pallarès, fa avui la darrera. No anirà al míting final a Barcelona, acabarà fent els últims mítings aquí al territori. Farem l’últim esforç i proposem la darrera reflexió.

Hem viscut una campanya on el PP ha ressuscitat un sentiment espanyol, espanyolista sense complexos. Com sempre l’espanyolisme s’alimenta del anti catalanisme.

Per l’altre cantó el PSOE ha alimentat el sentiment de por, de la por al retorn del PP. Sense deixar de jugar a un espanyolisme més difús, però no menys anti català. Dirigents socialistes s’han ventat a tot lo llarg de l’estat de no invertir, de parar les reivindicacions catalanes. L’Espanya emergent pren posicions. La opinió publica i publicada, d’ambdós cantons ideològics, coincideix en reclamar i preferir un pacte PP- PSOE, per arraconar nacions històriques i nacionalistes de nacions sense Estat. Tot arribara.

Recordo i vull recordar l’operació reformista de Miquel Roca. Ni un diputat en tota Espanya. Ells no s’equivoquen, a lo llarg de tota Espanya ni un vot per un català. Ells saben molt bé que a les urnes els seus vots diuen Espanya, mai Catalunya. Ni Un. I aquí ??

Vos imagineu a un ciutadà de la Mancha, d'Andalusia d’Extremadura o Aragó introduint paperetes amb la C de Catalunya? Aquí sí que verem paperetes, amb un fort contingut antí català. El que és més greu, mentre dirigents del PSOE es venten d’aturar a “los catalanes”, al senat la C de Catalunya es confon en una sola candidatura amb la E del PSOE. Entesa de la mà D'ERC. Tot un símbol.

Crec que a questa darrera reflexió, val la pena. Ni un vot per aquells que ens deprecien, ni un per aquells que ens enganyen, ni un per aquells que ens utilitzen. Recordem Aznar-.. Sí ... Però recordem també Maleni Alvarez i els seus aliats.

TRANSVASAMENT DEL SEGRE : UN RUMOR QUE JA ÉS UN CRIT

Ahir al míting de Tarragona es va fer publica, una seguretat, una dada insistent: Sembla ser que esta preparat un possible transvasament del Riu Segre a la conca del Llobregat. S’aprofitaria el pas de serveis de túnel del Cadí. Utilitzo el verb en present “està preparat”. No preparant-se, no: Preparat. Farem preguntes al Parlament. Com ja varem denunciar, s’ha parlat en diverses ocasions de la venda d’aigües del Segarra Garriges.

La detracció d’aigües del Segre és la solució més perjudicial per l’Ebre català. Les aigües de Segre milloren la qualitat de l’aigua que arriba de l’ Aragó i aporten cabal al riu. Els prejudicis serien pel Riu i el Delta i les compensacions, com passa amb el pous de Tarragona per altres territoris.

Sembla ser que s’espera a un panorama polític i electoral net i clar, per tirar endavant.

Ahir es va denunciar al míting de Tarragona. Avís per navegants: Els perills poden venir, venent del nord i d’allí on la por no guarda la vinya. El cinisme i la demagògia en el tema de l’aigua no té límits.

CATALUNYA ESTA AMONTILLADA, EL DESAMONTILLADOR QUE LA ...

CATALUNYA ESTÀ AMONTILLADA, EL DESAMONTILLADOR QUE LA…



Catalunya esta amontillada, el desamontillador que la desamontille, bon desamontillador serà.

Hem anat advertint, ja fa dies del perill d’una majoria absoluta del PSOE. Advertiem del greu risc d’una bipolarització del panorama polític espanyol. Advertiem, de l’agressivitat d’uns, de la manipulació de la por (Si tu no hi vas ells tornen). Donàvem una alternativa de cartell que volia sintetitzar el rebuig al PP i la inquietud que ens provoca el PSOE. La resposta a través dels comentaris ens va arribar, paradoxalment, del canto de simpatitzants d' ERC. Mostra típica de lo que un amic anomena Catalunya amontillada. Ara, els dirigents d’ERC amb un gir a la seva campanya diuen coses molt semblants. Ahir sense anar més lluny semblava que haguessin llegits ebrediputats, ara a ERC els preocupa la majoria absoluta del PSOE, i l’espanyolisme de Montilla.

El concepte d'amontillament, és un concepte polític que explica moltes coses. És el concepte que sintetitza l’adormiment de l’eix nacional en nom d’un suposat abans social. El resultat és l’ensopiment de la consciència.

En tenim molts exemples. La mateixa elecció de Montilla president, és paradigmàtica s’elegeix president a aquell que va liderar les esmenes contra el Nou Estatut, aquell que va liderar l’oposició interna a Maragall per ser massa nacionalista. I és fa en nom de més nacionalisme.

L’amontillament és aquell concepte que fa possible parlar d’independència al temps que et presentes al Senat sota sigles i PROGRAMA del PSOE. Els independentistes catalans són invitats a votar a Barcelona a Senadors del PSC-PSOE, sense possibilitat de votar a ni un d’ERC. Al temps que els seus dirigents adverteixen del perill de un ample triumf dels seus aliats- De bojos.

L’amontillament és aquell concepte que fa possible governar i manifestar-se alhora. Dir sí i no a la MAT. Callar amb la erràtica i nefasta política del aigua. El que fa possible un vot contra el traçat de l’AVE a l’ajuntament de Barcelona i un “bueno, bueno, vale vale” al govern.

És aquell adormiment de la consciencia que fa possible reprovar a la Maleni Alvarez i anar a les mateixes llistes electorals al Senat.

L’amontillament és aquella política que ofega la realitat en nom de l’utopia, aquella política de no fer una truita per no trencar l’ou.

Aquell adormiment de la consciència que fa possible fer President a Jose Montilla representant de l’ala espanyolista del PSC en nom de no se sap quin avens independentista, aquell adormiment de la consciencia que deprecia el vot directe , que justifica els pactes , per acte seguit proposar un exercici de democràcia directa amb un referèndum al 2014.

L’amontillament, és contradicció pura superada a base de adormiment, paràlisi i dissimulo.

És allò que l’Heribert Barrera explica tan bé, és el patètic espectacle de 4 anys, recolzant incondicional i gratuïtament a l’agressor. Acte seguit, ens declarem els més purs i ofeguem qualsevol avens i critica per que l’utopia tampoc és possible. Així amargament anem. Un marasme, en infraestructures. en aigua en política social, un marasme en la pròpia autoestima. Montilla pur , Catalunya és un ajuntament del Baix Llobregat.

Catalunya esta amontillada, és urgent desamontillar-la , el desamontillador que la desamontille , bon desamontillador serà. És Urgent.

MECAGONCONY...AQUÍ NO PASSA RES???

Mecagoncony ….. aquí no passa res??


Ho deia el president Pujol: Cal un “mecagoncony”. Un “sisquera”, un “mosenguard”, dic jo. “Sisquera” que la gent reaccione i “mosenguard” que surti una majoria absoluta.

Una sensació de desencís recorre Catalunya, tots el racons del país tremolen d’un fred existencial. Un fred que ens pot paralitzar. És tal la sensació.... Que un expresident, que ens demanava compulsivament el vot, després de 4 anys de Govern d’ell i els seus demana ara el vot en blanc!!! Desencisat de sí mateix, del seus i de les conseqüències dels seus actes. ..... i no passa res!!!. Heribert Barrera, també afectat de fred i de desconcert polític, observador de les actuacions dels dirigents del seu partit; no poden, per raons que tots comprenem, recomanar el vot a un partit diferent al que sempre ha militat; també recomana el vot en blanc ....i no passa res!!!!

No caldrà fer-me pesat per explicar, com hem estat desacreditats com país, depreciats com a societat, menystinguts com persones. Els Bono, els Pizarro que encara ahir insultava a la cara als empresaris gironins, el ZP que ens enganya i menysprea, el Rajoy que ens vilipendia.. Podriem parlar de rodalies, d'inversions, de promeses, de la llei de dependència, d’aeroports. I aquí no passa res??!!!

M’explicava un polític de la franja, com era impensable que a Espanya, a França, a Alemanya, a Anglaterra, a USA. amb lleis electorals molt diferents seria impensable un president que no hagués guanyat les eleccions. Em deia, “por historia, no por ley”. “Todos son Estados, que se respetan” .

I aquí ens poden tractar com a un petit poder regional ....i no passa res?!!!
Ho deia el president Pujol a Amposta, el Sr Montilla va presentar més de 60 esmenes al Nou Estatut, esmenes que d’haver prosperat, hagués fet innecessari el ribot de Guerra i la més que possible guillotina del Tribunal Constitucional. Ara, l’han fet garant de l’Estatut i...... no passa res?!!!!

Els que governen, es manifesten. Són alhora promotors i plataforma. Com volem que no ens faltin.... ...sí aquí no passa res!!!

Ens ha faltat i ens falten, al respecte. Ens han insultat i menystingut. Com deia Pujol ens han escopit a la cara i alguns han fet veure que plovia ...I aquí no passa res!!!

Si aquí no passa res, els Pizarro, els Bono tots i cadascún dels que ens falten al respecte podran passejar-se per Catalunya i preguntar-nos, de què vos queixeu ?? De què vos queixàveu?? Tanta historia per tan poc orgull??’

Si aquí no passa res.... alguna cosa molt greu deu estar passant.!!!!!
Cal un mecagon cony, un sisquera , un mosenguard. ..Tots sabem com. CIU

JORDI PUJOL A L'EBRE.

El President Pujol va tornar. Va estar a Amposta i la Ràpita. Com sempre va estar, i va estar còmode a unes Terres que estima i li preocupen. Va explicar com a la presó ( fa una pila d’anys) tenia una foto de Lleida i del Delta al seu “despatxet” de metge. Es va preguntar: Si després de tot lo que ens han fet, de tot lo que ens han dit, (va recordar els Pizarro , els Rajoy , els Zp i els Bono) de tot lo que ha passat, de tot el que ens han depreciat, no treiem l’orgull i el sentiment: Quin dret tindrem a queixar-nos? Per dignitat aneu a votar. Va dir.

PANTÀ NACIONAL, ESTANCAMENT POLÍTIC

A Catalunya vivim una situació d'empantanegament. Les tres forces que configuren el govern, no arriben a configurar un programa, cap de les tres és prou forta per imposar la seva hegemonia.

Si de cas el PSC té més autoritat, sense arribar a l’hegemonia.

Ni la té, hegemonia, ni la pot tenir, doncs seria un suïcidi per als seus socis de govern. ERC no pot renunciar de cap manera a mantenir un pols en l’eix nacional i territorial. Unes vegades aliada amb ICV i els moviments ecologistes, altres vegades amb CIU. Amb menor mesura el mateix li passa a ICV, que alhora no pot cedir l’espai verd ni a PSC , ni a ERC.

Un bon resultat del PSC, PSOE a aquestes eleccions no faria més que empitjorar les contradiccions del tripartit; debilitant l’eix nacional, no donant resposta a les demandes de la societat catalana. Una majoria absoluta de PSOE, fica en perill moltes de les aspiracions de Catalunya. La tàctica d’una part del catalanisme polític pot esdevindre suïcida.

Tornem a estar en una situació, on des de la consciència nacional s’han de oferir sortides que puguin aplegar a una majoria social, sortides en clau de bloc social, transversals i.... possibles. Els radicalismes i els sectarismes porten a la crisi. Res nou pot néixer, quan certament lo vell precisa una revisió. El tripartit per la seva naturalesa, és sinònim de crisi o d’alguna cosa pitjor... de derrota col·lectiva.

Passi el que passi , caldrà repensar moltes coses , però ara toca votar i és en aquest panorama on veus com les de Josep Benet fiquen ordre a les manifestacions desorientades amb els seus de gent com Heribert Barrera o Pasqual Maragall. Certament votar al seus és un suïcidi, ara bé : L' abstenció és eutanàsia.

Sé que aquest bloc és una petita veu , però vull afegir-la a la de Benet i a la d’aquells que creuen que estem en un moment difícil i decisiu, i on l’única resposta és de nou el catalanisme polític , o lo que és el mateix el catalanisme possible. El que reclamen veus com Pujol, Benet , el que traspua l’editorial, més que interessant de la Vanguardia . Amb l’editorial vos deixo(cliqeu-la).

MIRA QUI ÉS ELLA..... QUE NO TÉ "QUERIDO"

Hi ha una dita al Delta, divertida. Mira qui és ella que no té “querido”. Transgressora, gràfica, significada, significativa.

Mireu qui són ells. Mireu del que usen i abusen. Els socialistes ebrencs i no ebrencs tornen a ressucitar el fantasma del PP i del transvasament, com si no estés mort i enterrat, com si no recordessin que es va derogar amb els vots de tots (incloent CiU) excepte el PP. Busquen el vot de la por. Mireu qui són ells.

Ara, van i retreuen unes declaracions de Raul Font per les que el propi afectat ha demanat disculpes i perdó. “Feo” , “feo” , “feo”, lleig , molt lleig. Mireu qui són ells.

Per donar llum a com estan les coses, per dir-ho molt clar, CiU no pactarà amb el PP, entre altres coses perquè gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. Els que diguin el que diguin, pactaran amb el PP allò que els hi convé, serà el propi PSOE, com per exemple la llei de partits o en un futur, l’arraconament de les forces nacionalistes i dels territoris com Catalunya, i sinó al temps.... Mireu qui són ells... que volen la uniformitat i la desaparició de les minories. Mireu qui són ells... que no respecten ni quan ja s’ha demanat disculpes. Mireu qui són ells que volen fer desapreixer fins i tot als seus aliats. No tenen "querido"

CÀLCUL ELECTORAL, OXFORD.

Entrem a l’última setmana de campanya electoral. Els responsables de campanya, els gabinets electorals fan càlculs. Matemàtica i lògica, Oxford. Per les dades que disposem, el PSOE guanya les eleccions de llarg. No és això el que està en joc. Els dos grans partits juguen a mantenir la tensió, a mobilitzar els seus, a bipolaritzar, amb la pretensió d’ erosionar qualsevol altre espai. Avui ZP es fica amb els bisbes, i Rajoy calenta el debat.

El càlculs estan fets i ho estan, fins i tot província per província. A la demarcació de Tarragona el PP, no fa gaire esforç. Els números, la matemàtica, la lògica diuen que només poden treure un diputat, el que tenen. Cap possibilitat de treure’n dos. Ho notareu amb la presència de líders i amb la profusió de cartells. El PSC, en pot perdre un, calculen que per conservar-lo han de mantenir una molt forta tensió; més ideològica que territorial. Algú coneix el cap de llista? Ara bé, la presència de cartells i els temes ideològics a primera fila.

CiU pot treure’n dos, però per això tindria que pujar vots, de les dues fronteres. Molt difícil, però no impossible donat que es l’únic partit que pot restar un diputat al PSOE. Els votants del PP tenen un vot útil molt clar, donat que un vot a CIU li resta un diputat al PSOE. Si no guanya el Barça que perdi el Madrid.

D’altra banda, tot aquell que no vulgui una majoria absoluta, el vot útil a Tarragona és CIU, ja que és l’únic que pot restar-li un diputat a un PSOE que esta molt prop de l’absoluta.

EL TRANSVASAMENT : MORT I ENTERRAT.

El transvasament és un projecte mort i enterrat. Ho ha dit Artur Mas a Deltebre.

Els interessa parlar-ne a uns i altre per treure vots, per fer política, per fer campanya electoral, però el transvasament està definitivament mort i enterrat. Altra cosa és la demagògia, els disbarats, la manca de previsió, la discriminació, la poca atenció al Delta de l’Ebre i al riu, del govern Montilla.

El Transvasament : Mort i enterrat. Una bona definició.

EL PSOE PROP DE L'ABSOLUTA.

Els últims sondejos, Demoscopia, la SER no donen lloc a cap dubte , el PSOE s’apropa a la majoria absoluta. Sembla que tracten de dissimular-ho per no desmobilitzar als seus. Una situació mot preocupant pels interessos catalans, per Catalunya. La possibilitat d’una majoria absoluta i un posterior apropament amb la Nova direcció(cosa inevitable) del PP , per tal d’aïllar nacionalismes i callar nacions, és un panorama i un perill cert. La crida de Josep Benet ex dirigent del PSUC a favor de CIU és significativa. El vot blanc , el vot nul, la temptació de la moda progre, la por al PP tant explotada per tothom , poden donar al PSC- PSOE un resultat que deixaria al catalanisme sense paper a la política estatal. Mal negoci i més desprès de la Magdalena Alvarez. Cal mobilitzar , cal fer un esforç important i explicar que l’únic vot útil per evitar-ho és el vot d’obediència catalana. Preferentment CIU.

DEPENDÈNCIA SENSE IN.

MAL AVINGUTS.

Tant Duran LLeida com Jordi Jané, als seus respectius debats van mostrar les paperets de vot al Senat. En concret, mostraven l’apartat corresponen a l’Entesa Catalana de Progrés. Li retreien a ERC, que mentre predica independència o hipotètics referèndums per al 2014 es presenta de la mà del PSOE, compartint sigles i programa. La rèplica va anar en dos direccions, una que deia que no era amb el PSOE, sinó amb el PSC i un altra que diu que Entesa al Senat és un grup d’obediència catalana.

Les dues rèpliques desmentides per la realitat, a la papereta les sigles són les que són. Ironia del destí La E de PSOE és immediata a la E d’ERC. El conglomerat, que aquí publiquem és: PSC(PSC_PSOE) ERC-ICV-EUiA. Queda clar.

Quan a la disciplina de vot només cal veure les votacions. Els hi demanem que les facin públiques. La DEPENDÈNCIA del PSOE, és absoluta. Qualsevol senador, és més indisciplinat que els de l’Entesa amb el PSOE. Per tant DEPENDÈNCIA sense IN.

Però, avui m’han sorprès, m’he quedat bocabadat. Són molt disciplinats una vegada tenen la cadira però no tant quan és tracta d’assegurar-la. M’han fet arribar les paperetes tal com es reparteixen a alguns indrets de Terres de l’Ebre i sobretot del Camp de Tarragona. Com són llistes obertes... cal assegurar que ets el més votat.... coses que passen, es discrimina al company de candidatura.. . Lleialtat i dependència.... amb la cadira. Això és una opció del votant. Lleig, lleig, una deslleialtat si ho fessin companys de candidatura.

Aprofito per recordar que a les llistes obertes es pot votar a candidats de partits diferents i per recomanar que si vos fan arribar paperetes amb un sol nom podeu afegir creus a dos noms més ...de CIU, per exemple, que és independent i d’exclusiva disciplina catalana, catalana.

Entrevista a Narbona un èxit de la Veu

El setmanari la Veu de l’Ebre, publica una extensa entrevista a la “Ministra Narbona”. Primera pàgina, editorial, tres fulls i el repicó els amics Canicio i Gimeno. Un “puntasso” de la Veu. En setmana electoral,com es pot comprendre, no és la cosa que millor ens pot anar als demés. Però crec que és obligat reconèixer que una entrevista d’aquestes característiques és un èxit de la Veu de l’Ebre. Una d’aquestes coses que converteixen al setmanari en una referència.

Aprofito per demanar que al proper Núm. La Veu, compensi i ens tragui una entrevista als de CIU. De totes maneres felicitats. No trobeu?

JOSEP BENET.

M'emociona la carta d’en Josep Benet. M’emociona per raons personals i polítiques. Em retroba amb l’esperit de l’Assemblea de Catalunya. M’emociona trobar raonaments que vàrem fer alguns dirigents estudiantils del PSUC per anys després militar a CIU. No podiem permetre que Catalunya fós sotmesa a una nova LOAPA: La nació era i és l’espai on les reivindicacions són possibles. No ve d’ara, ve de lluny. Compartiem, compartim un concepte gramscia de la nació. No és cert que el concepte de justícia social no tingui pàtria. És en l’àmbit dels estats, per natros en l’àmbit dels pobles, de les nacions( amb o sense estat) on es concreten els valors socials i col·lectius.

El gran perill és i era el debilitament de les forces nacionalistes, de l’eix nacional. Es preveuen temps difícils. El Tribunal Constitucional, una possible llei electoral etc, etc.

Josep Benet, amb la seva tradicional lucidesa, fa una crida a tots els catalans progressistes, tots els demòcrates catalans, en la millor tradició de la Assemblea de Catalunya.. “És un error gravíssim que hi hagi catalanistes que anunciïn que s’abstindran en aquestes eleccions” diu Benet...” perquè facilitaran la victòria als enemics de la nostra nació. És hora de reaccionar. “ Crec que cal votar aquells que tinguin grup parlamentari propi al congrés ”.

Sense eix nacional no hi ha eix social, és una vella discussió, ja superada. Sense catalanistes, ni hi ha catalanisme. Una majoria absoluta de qualsevol color pot arraconar Catalunya, i les seves aspiracions. Per primera vegada, Catalunya pot deixar de tenir pes i per tant deixar de comptar en el panorama polític espanyol . Un perill.

Per això Benet català, progressista i patriota ens diu: Cal Votar CIU

Ara és hora catalans.