Les eleccions espanyoles, semblen plantejar un fals dilema entre Rajoy i ZP. Entre PSOE i PP.
Un PSOE, instal·lat a tots els poders possibles, als seus dominis no es pon el sol, ni les subvencions. El PER arribarà fins i tot per als seus artistes a traves del cànon digital.
Clar que front al PSOE, ens trobem a un PP “echado al monte”, radicalment anti català. Una situació política que, sembla convindré a més d’un.
A Catalunya hem patit un període de despropòsits, una pèrdua de prestigi i una desmoralització col·lectiva preocupant. Alguna cosa deu tenir a veure amb aquesta estat de coses tant el Govern de l’estat a Madrid, com el d’aquí. Dic jo.
Com s’ha demostrat més d’una vegada ni la lliga de futbol és cosa de dos (sorpreses recordem) , ni aquest estat de coses és inevitable. Un altra manera de fer és possible, unes altres alternatives poden trencar el bloc estatista que configuren els dos partits dominants . Seria important que, els partits d’obediència plural i catalana tinguessin molt de pes. Estaria bé que aquells que volen consolidar una situació de dependència a Catalunya, que els que Governen Aquí i Allí, comencessin a notar que un altra manera de fer és possible.
Per cert és ben curiós, com aquells que defensen que en el nostre sistema electoral es trien diputats i no presidents, no expliquen llavors per què els debat és entre presidenciables??. I no de tots contra tots? És la utilització de la llei, de les normes a conveniència lo que desprestigia el debat polític.
Una altra manera de fer és possible, però perquè ho sigui ha de canviar la correlació de forces. És ara, és en aquesta situació que el Govern, les possibilitats de Catalunya depenen de Madrid. Si canvia la correlació de forces serà el Govern de Madrid qui dependrà de Catalunya. No al revés com volen fer veure.
De l’increment de vot a partits com PNB, BNG, CIU depén que Espanya sigui més plural. Una esperança.
