06 de novembre 2007

Efectivitat parlamentària


Tot i tenir bloc propi, i no ser diputat, a partir d'ara també escriuré a aquest bloc. El motiu per fer-ho ara no és que els dos ebrediputats s'hagin cansat de penjar articles, ni que no puguen dir coses que voldrien, ni cap altre similar. El motiu per fer-ho és que formo part de l'oficina parlamentària, i que trobem que una altra opinió al bloc sempre podrà ser enriquidora, i donarà la possiblitat d'obrir encara més els debats.


Malgrat que els temes de sanitat els acostuma a fer Sancho, m'agradaria començar la meva estrena al bloc fent referència a la readmissió del Coordinador del Raval (veure entrada), cal recordar que a aquesta persona la van fer fora per una carta crítica a un diari, i encara estaria sense treball si no hagués sigut per la contundent i brillant intervenció (veure la transcripcio) en la compareixença de l'ebrediputat Francesc Sancho, que va qualificar de penosa tota aquesta situació.


Rectificar és de savis, però aquests tipus de casos mereixen una explicació per part de la Consellera. No es pot perdre injustament la confiança amb una persona, i perquè el seu cas s'hagi fet públic, tornar-lo a readmetre. Què passarà a aquells professionals que no tinguin la sort de què el seu cas arribi al parlament, a mans d'un diputat com Sancho? Aquest és el progressisme què es practica des del govern d'esquerres? I si fossin coherents, no hauria de dimitir tot el govern en bloc per les crítiques que han recaigut i recauen sobre d'ells diàriament?


En fi, trobo que hi ha altres maneres de tractar i afrontar els problemes, i estes maneres les lidera una alternativa real i ferma envers d'un govern absent i en contradiccions permanents.

05 de novembre 2007

VOTA PSC ; VOTA MAGDALENA ALVAREZ.


Estic amb uns amics catalans, republicans que viuen a Veneçuela, la de Chavez.

Els crida l'atenció el títol d'un article de Jordi Juan a la Vanguardia, jo l'adopto com a encapçalament d'aquest post. Comentem la situació a Catalunya. Estan preocupats, no entenen el conformisme, el silenci. Em diuen: Sóm molt crítics amb Chavez, un dictador il·luminat i perillós que controla els mitjans de comunicació, que ataca la llibertat de premsa. Però trobem més veus critiques allí que aquí .

Es queixen de la pèrdua de prestigi de Catalunya com a país, com a marca, com a referent, com a cultura. Viuen com un mal son, el col·lapse de l'aeroport, les apagades, la crisi de rodalies. Però consideren un desastre irreparable el silenci,el conformisme. Hi ha més vitalitat intel·lectual, més llibertat entre els intel·lectuals de centreamèrica que aquí. Fiquen un exemple: TV3, després que Zapatero reclamés la responsabilitat, repetia cada dos minuts la consigna que el traçat era cosa de tots els partits. El més cridaner, diuen; és que el mateix comentarista explica les subcontractes, la manca de gestió etc. Com es pot tolerar tanta manca d'esperit crític, tanta connivència amb un poder, tan lesiu? La desil·lusió, el desengany els fa reaccionar amb ràbia. Els molesta la consigna generalitzada de culpar la política i els polítics. Misèria moral, diuen, covardia intel·lectual, connivència amb el poder. El problema no són els polítics, el problema és la consciència col·lectiva, la capacitat de reacció del país no nomes dels polítics, el problema és el mal govern, la complicitat i conformisme de molts.

Creiem pertànyer a un país amb una forta vitalitat intel·lectual, amb un fort component ètic i ens trobem amb TV3, la premsa afí i no afí i ens fan moralment molt mal. Els miro, recordo que viuen a Veneçuela i entenc; entenc com els hi trenca l'orgull de catalans l'actual situació, de la seva tant petita i propera per llunyana pàtria . A Veneçuela hi ha menys llibertat, però més homes lliures.

Els seus comentaris hem fereixen.

L'article de Jordi Juan m'ajuda, no tota la premsa els dic, no tots els diaris, no tots els intel·lectuals. Mira, em diuen, hem vist l'ambient, el conformisme és generalitzat i si ara a les eleccions voteu, votem, voten “la Magdalena” llavors que se us parin els trens, que es col·lapsi l'aeroport, que es fiqui en perill la Sagrada Família. No votes Magdalena?? Doncs que et bombi'm, no et queixis, com al tercer món. M'ho diuen, ens ho venen a dir uns amics republicans i catalans de.... Veneçuela. Tenen raó i m'entristeixo.

DE NOU ELS CELLERS.



Ara ens anuncien inversions al Celler de Gandesa, ara... Ja és costum, presentem iniciativa parlamentària i.... en un cert temps s'anuncia una minsa solució, sempre a la baixa. Agricultura i Cultura, sembla ajudaran al Celler de Gandesa, no tan com voldriem i no queda clar que passarà amb el del Pinell i això que la repercussió pública de les nostres iniciatives és pràcticament nul·la.

Seguirem presentant iniciatives, enviant notes de premsa i confiant en la seva efectivitat, amb el convenciment que si l'opinió publicada es fes més resó, l'efectivitat la notaria el territori. NO Tot és culpa dels políitics.

04 de novembre 2007

ELS CELLERS DE GANDESA I PINELL DE BRAI





Són una meravella, i s’estan deteriorant. Les cooperatives, els pagesos i els ajuntaments no poden fer front a la despesa de la seva restauració .

Quan es van construir, es van pensar per fer vi, únicament per fer vi. Ara són alguna cosa més, són un valor cultural i arquitectònic. No poden ser tractats només com un valor funcional i pel seu us. El fet de ser un edifici protegit fa difícil qualsevol tipus de reforma. Les cooperatives tenen dificultats per fer-los funcionar amb tots els requeriments que l’actual tecnologia demanda i alhora conservar la seva inestimable vàlua cultural i la seva innegable bellesa.
No hem de descubrir ara i aquí la importància del conjunt de l’obra de Cèsar Martinell, i els elements decoratius de Xavier Nogués. Ha estat una votació popular, a traves d'una iniciativa de l'organització de la Capital de la Cultura Catalana, qui ha triat el celler del Pinell com una de set meravelles de Catalunya.

Preocupats pel present i futur dels Cellers de Gandesa i el Pinell, els ebrediputats vam presentar una proposta de resolució al Parlament demanant la restauració dels cellers. Més concretament, la moció instava a: “Procedir amb caràcter urgent a definir un projecte de restauració i d'usos dels Cellers cooperatius de Gandesa i de Pinell de Brai d'acord amb els socis de la cooperativa, així com assumir el cost de la seva restauració a traves de l'1% cultural o d'algun altre pla d'inversió”.
Doncs, va ésser, va ser que no. El tripartit va votar en contra, tot i que el molt Honorable Montilla va prometre ajuda.
Quina importància tenen, per la gent de les nostres Terres, els cellers? : Per nosaltres molta.

Permetrien a altres territoris perdre, o deteriorar un patrimoni tan valuós?.
Permetreu és un veritable esvoranc cultural i ètic, és un forat a la consciencia ebrenca.
Esperem la reacció de tots aquells intel·lectuals, mitjans de comunicació, guardians de l'ortodòxia, i també als heterodoxes; consciència crítica permanent.

Fem una crida, conscients de la seva probable poca repercussió, al cap i a la fi, a l'Ebre lo important no són el Cellers, ni les Cooperatives, ni els pagesos, ni tantes altres coses: Lo important és la supervivència del tris-partit, lo important es l'aparença.
Aquí no fa falta construir infraestructures per ficar en perill el patrimoni ens ho fem solets. La culpa? Dels polítics, certament. Ah , dels polítics de CIU que no sabem buscar complicitats, perquè els hi votin que sí.

Amb amargura, continuarem fent propostes, esperant resposta.......

27 d’octubre 2007

Moció presentada per Paco Sancho sobre el sistema sanitari català


Us facilitem una part de la moció presentada pel grup de Convergència i Unió, i debatuda al ple del Parlament el dijous 25 d'octubre per l'ebrediputat Francesc Sancho.

Aquesta moció tracta sobre l'orientació del sistema sanitari català.







Si voleu les intervencions dels altres grups parlamentaris, us podeu ficar en contacte a través de FIL DIRECTE, i us les facilitarem immeditament.

Moció presentada per Xavi Pallarés sobre agricultura

Us facilitem una part de la moció presentada pel grup de Convergència i Unió, i debatuda al ple del Parlament el dijous 25 d'octubre per l'ebrdiputat Xavi Pallarés.

Aquesta moció es compon dels següents punts:
  • El contracte global d'explotació

  • Els ajuts directes a les exploatacions agropecuàries afectades per la pedregada del dia 17 de setembre

  • La convocatòria urgent de la mesa sectorial agrària de la vinya i el vi, a analitzar els expedients incoats en les inspeccions de treball relatius a la recollida de raïm

  • Implementar els ajuts directes als pagesos de la fruita seca

  • Revisar l'informe presentat pel Departament d'Agricultura quan als costos de la producció del sector carni

  • Donar cumpliment al Decret 162/2004 sobre el trasllat de la Conselleria.







Si voleu les intervencions dels altres grups parlamentaris, us podeu ficar en contacte a través de FIL DIRECTE, i us les facilitarem immeditament.

MORI EL MAL GOVERN.



No fa gaires anys, no prou per haver de recórrer a la memòria històrica, el Sr. Morlan deia coses com que no es podia culpar les empreses dels mals de les obres, doncs eren els politics qui tenien que vigilar-les, els responsables socialistes catalans demanaven dimissions per l’esvoranc de l'AVE a l’Aragó.

Ara ens tracten de convèncer que ells no tenen res a veure amb el mal Govern, amb els desastres que han representat el Carmel , el caos de l’aeroport o la crisi de rodalies.

Cert, tots el governs tenen problemes, però no tots actuen igual. Cal recordar quina era l’actitud dels avui tripartits, quan les nevades. Recordeu? les dues hores de discoteca de l’Artur Mas? Com les van magnificar!!!.

Ara volen que la culpa sigui de tots menys d’ells .. “Y dos huevos duros”. Esta contínua crisi només s’explica perquè són un mal govern. Són el problema i la condició del problema.

Un exemple, davant les males condicions de treball a l’àmbit de la sanitat, un coordinador va fer una carta critica i la va publicar a la Vanguardia. Va ser immediatament destituït. Com volen què les coses funcionen? Si al que avisa dels problemes el fulminen? El Carmel i ara rodalies troben l’arrel en la incapacitat d’assumir crítiques i discrepàncies. En el sectarisme. Tot l’esforç dels tres socis del mal govern va dirigida a evitar responsabilitats politiques. Tres són multitud, la coordinació un impossible.

No, la culpa no és dels politics és d’alguns politics, la culpa és del mal govern... i de la sensació d’impunitat. Si els fets ocorreguts a Catalunya fossin sota el mandat d’un altre govern cridarien a la revolta. Jo no crido a la revolta, no és el nostre estil, però si que ho vull dir clar: Mori el mal govern , el govern Montilla , Carod , Saura.

Els agitadors d’ahir, són els còmplices i conformistes d’avui. Mai, mai en la historia de la democràcia haviem tingut un govern tan mediocre.”Els gestors”, es deien ”. “Fets i no paraules”. Si l’andana caiguda fóra a l’Ampolla, encara ho pagaria l’alcalde, com és d’un ajuntament de color socialista, la culpa és de l'incert destí.

Generacions futures parlaran dels temps del desconcert. Jo no vull ser un covard testimoni de la decadència per això proclamo. “Mori el mal govern” Fem-los fora, a les urnes, però fem-los fora perquè sinó algú ens podrà dir: No vols tripartit?? No votes tripartit ?? Llavors t’aguantes.

22 d’octubre 2007

REIVINDICACIONS O PAMPLINES.



Aquest post està relacionat amb l’anterior i amb l’acte del divendres a la Cambra de Comerç de Tortosa. Felicitats a la Cambra de Comerç.

Ho vaig dir i ho repeteixo, les responsabilitats polítiques s’han d’assumir, ningú t’obliga a presentar-te, a pactar per ser president o alcalde. Ho fas per que vols i “prometent” . Sóc, sóm, responsables de tot allò que es competència del Ajuntament on sóm alcaldes. Del que no sóm responsables és d’allò que no és competència nostra..

Hem tingut responsabilitats de govern a L’Ebre. He declarat en diverses ocasions la necessitat de un veritable lobby de pressió per tal de superar la manca d’inversió al nostre territori. Ho dèiem des de l’experiència d'haver negociat “en solitari”, infraestructures com el corredor del Mediterrani amb el ministre Borrell i veure com els que no teniem competències, els que reivindicàvem millores acabàvem éssent els culpables del que altres ens imposaven: Mestres, són mestres en diluir culpes.

Sabem que nomes una decidida acció política, una clara consciència de territori , una planificació consensuada i un lideratge institucional, pot ajudar al equilibri d’un territori amb més territori que gent, amb més necessitats que representació política.

La Cambra de Comerç de Tortosa acertadament, molt acertadament, va convocar un acte que volia ser una crida , una reivindicació.

Quan la societat civil reivindica, vol dir que alguna cosa passa
. Quan a més de reivindicar pren iniciatives que corresponen al govern, el que passa pot ser greu.

Terres de l’Ebre va tenir el primer pla territorial de Catalunya, millor o pitjor, el primer elaborat amb consens al sí de l’IDECE.

Va ser a Terres de l’Ebre on es va constituir el Consell Econòmic i Social, a proposta consensuada entre UGT i la delegació del Govern (de l’anterior) de la Generalitat al territori. (Gràcies siguin donades a Pepe Alvarez i a Wifredo Miró, és just i necessari).

Els instruments institucionals hi són, aquí, allí, allà i més enllà proclamem que estem disposats al consens i al col·laboració, ho hem demostrat cada vegada que ens ho demanen. Facilitem l’acord aquí i al Parlament.

Han de governar, perquè són govern, no govern, no... GOVERNS, en plural.

Ho va dir el nostre diputat a Madrid l’amic Maldonado, ho repetim i ho repetirem estem dispostos a presentar esmenes conjuntes: Tots a una. Ni el van escoltar.

Ho vaig dir i ho torno a dir: Al sí de l’IDECE estem dispostos a col·laborar. Al sí del Consell Econòmic i Social volem participar colze a colze amb entitats, empresaris etc.

Hem arribat a acords cada vegada que ens han cridat a la delegació. Què més ens poden demanar?.

El que no estem disposats a fer és a callar i a dissimular els problemes, el que no acceptarem és transformar les reivindicacions de la gent en pamplines. El que no tolerarem, és que aquells que han de governar manipulen les reivindicacions uns o vulguin matar el missatger altres.

Que governin bé i ens tindran, però.... que governin o que deixin altres governar.

El que no podem fer és de govern nosaltres, o sí ??
Poder aquesta sigui la solució-

LA CULPA, DELS POLÍTICS???




El col·lapse de rodalies, l’apagada de Barna, els desacords en torn al 4 art cinturó, la manca d’inversions a Catalunya etc, etc: No tenen pare. La culpa és de tots, “dels politics”, de la política en general. Les responsabilitats es dilueixen, en lloc d’assumir-les.

Jo soc polític, no només polític, però polític, a l’oposició; sóc diputat de CiU. Polític al govern del meu poble, sóc alcalde. La dualitat és divertida, com alcalde sóc l’únic i absolut responsable del que passi al meu poble. Com diputat a l’oposició sóc corresponsable del que es fa, no es fa i es desfà a Catalunya. He viscut les dues cares i sé que si a qualsevol de les dues portes de la plaça Sant Jaume, governés CIU la culpa tindria pare i mare, nom i cognoms: La culpa, la responsabilitat seria del Govern. Tot l’orbe, ciutat i camp seria un clam. L’agitació, les entitats, els intel·lectuals orgànics i no tant orgànics, xisclarien, debatrien, fiscalitzarien, culpabilitzarien i condemnarien. Farien una crida sinó a la revolució, al canvi. Què menys oi?? .

Ara... però, els agitadors són al govern, com volem que siguin ells els culpables? Com volem que assumeixin responsabilitats, si ells són la consciència crítica d’un món sense consciència? En lloc d’assumir el desprestigi i la seva ineludible responsabilitat, amb tècnica i practica d’agitadors, es desprestigia la política i als polítics. Els interessa i molt, escolteu-los. El desprestigi dels “politics”, és la taula de salvació dels politics desprestigiats.

Al meu poble, sóc i vull ser, el màxim responsable en allò que és competència de l’ Ajuntament; de lo bó i el dolent. Com diputat reclamo responsabilitat a qui toqui. La manca de responsabilitat deu desprestigiar als politics irresponsables. No tots sóm iguals.

Quedi clar: De les accions i / omissions del govern, la culpa és del govern, no de tots.

17 d’octubre 2007

PEATGES II: FER EL "PAPERINA"







A les 12h 30’ hem convocat roda de premsa a Tortosa, al local de CDC. Pep Rull, el portaveu de CiU a la comissió de PTOP ha volgut participar i dir la seva en aquesta compareixença a Terres de l’Ebre.

Abans de començar hem comentat els fets i hem coincidit en una apreciació: Ridícul i presa de pel.

Anem a pams, com veureu el 19 de juliol vàrem presentar una proposta de resolució per tal de garantir la gratuïtat del peatge Aldea – Ampolla, mentre duressin les obres de la variant de l’Aldea, en los mateixos termes que ja està establert a Salou i Tarragona.

Al temps proposàvem a debat en el Ple de Política General: “Eliminar el pagament per als usuaris de les autopistes que realitzin transits de naturalesa intracomarcal, mentre no existeixi una autovia alternativa lliure de pagament” Concretament al Montsià (Ulldecona) i al Baix Ebre(Ametlla). Ens la varen votar en contra, sí , sí ERC PSC ICV, van dir no.

Quedava, però, viva la proposta de gratuïtat de l'Aldea – Ampolla. Quan la proposta entra a la mesa de la comissió, nervis. Tots coneixeu, les manifestacions, les declaracions i finalment la filtració a la premsa de l’eliminació del peatge. Al Parlament, les nostres impressions eren altres. Finalment els desmentits i els pas enrere, en definitiva, el ridícul.

“Que no mos facin fer el paperina”, és una frase que aquí tots sabem el que vol dir. Ho hem dit a la roda de premsa. No es pot fer el ridícul.

Els governs, governen amb el DOGC, amb acords al Parlament, no treien alcaldes i gent al carrer, no amb filtracions de directors o delegats. GOVERNAR ÉS DECIDIR i assumir responsabilitats. Fer el ridícul i prendre el pel a la gent, com deia el president Tarradellas, és l’últim que es deu fer en política.

Els únics i absoluts responsables de pagar o eliminar el peatge, de les inversions, dels pressupostos són els tres partits del Govern, els tres, com volen demanar-nos que ens manifestéssim als alcaldes o als ciutadans, els mateixos què ens voten en contra al Parlament? Els què governen??. No es pot estar a missa i repicant. Mantindrem la proposta i en farem de noves. Poden votar a favor o en contra, podem mantenir el peatge, però per deu que no ens facin fer el paperina. Ja el fan prou ells.

15 d’octubre 2007

L'ENGANY DELS PEATGES.


PEATGES?????? L’ALDEA???

DEMÀ O PASSAT O L’ALTRE PARLAREM DEL GOVERN , NO TROBEU????

I DE L’IDECE , I DE PRESIDENTS I/O DIRECTORS, NO TROBEU????

I DE CONSENS I DE RESPONSABILITAT, NO TROBEU????

I DE CANDIDATURES CONJUNTES AL SENAT???NO TROBEU???

I DE..... REIVINDICACIONS , I..... DE PRESSUPOSTOS I DE LLEIALTAT AMB LA GENT; NO TROBEU?????

QUEDEM , EH...?? QUEDEM EN POCS DIES EN PARLEM, AQUI I AL PARLAMENT. NO TROBEU????

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ, SOBRE ELS CAP'S D'AMETLLA I PERELLÓ

A petició de l' equip de govern de l’Ametlla i del llavors alcalde i ara guanyador de les eleccions a l’oposició, Salvador Pallarès. En el seu dia varem presentar una proposta de resolució per tal d’incrementar el servei i personal del centre d’atenció primària Ametlla Perelló, per tal de garantir la presència de metge i/o infermera, així com el servei de pediatria i llevadora, garantint el servei d’urgències per la nit amb presencia als dos municipis.

RESPECTAR UN SERVEI QUE ES VA COMPROMETRE QUAN ES VA CREAR L’ÀREA I QUE EN EL SEU MOMENT ES VA TENIR.

També és proposava garantir al disponibilitat anunciada d’ambulància medicalitzada i signar un conveni de col·laboració amb els ajuntaments de l’Ametlla de Mar i el Perelló per tal d’assegurar una correcta utilització i coordinació del servei d’ambulàncies.

Tots recordem episodis tristos, relacionats amb la coordinació i utilització de les ambulàncies que hauriem d'evitar repetir.

EL tripartit en pes va votar en contra. Al territori reivindicaran lo contrari i explicaran coses com que la culpa no és del govern. És de l’oposició o dels polítics o del “Maestro Armero”.

El govern de la Generalitat ha duplicat els pressupostos, gràcies als acords de finançament que en el seu dia va fer CIU, mai un govern havia tingut tant pressupost, mai. Preguntem: Ho noten els ciutadans?.

Al Perelló, van pactar contra el guanyador. Preguntem els que van pactar, per què voten al Parlament contra la millora de servei dels ciutadans del Perelló i l’Ametlla ?

INMUNITAS VERA



El dijous passat, 11 d’octubre, a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya va comparèixer l’ Associació d’al·lèrgics Alimentaris i al làtex de Catalunya, Inmunitas Vera.

Una molt interessant exposició de la problemàtica que preocupa a moltes famílies, i als cuidadors dels nens afectats. Les al·lèrgies alimentàries i al làtex, tenen una incidència que afecta a més del 2% de la població i que en un futur pot afectar a més del 7-8% .

L'afecció pot ficar, de fet fica en risc vital al nen que pateix l’al·lèrgia. Fins ara la informació d’educadors i fins i tot de professionals de la medicina era més bé escassa, la labor d'Inmunitats Vera i altres associacions a estat d’una importància decisiva per fer visible el problema, per començar a veure alguna llum en l’angoixa d’afectats, pares i professionals.

El president de l'Associació és Fernando Jaime, qui va fer una brillant exposició, amb accent ebrenc, com correspon a una entitat que va tenir els seus orígens a les comarques del Baix Ebre i Montsià. A nosaltres, diputats de l’Ebre, ens va fer sentir orgullosos, tant de l'accent, com del rigor de l’exposició i del treball de l’entitat.

El grup de CIU haviem presentat una proposta de resolució per tal de crear un observatori d’al·lèrgies a aliments i al làtex, així com reactivar el treball del Consell Assessor en Al·lergologia i Immunologia Clínica. De fet, la proposta l’haviem presentat després de conèixer l’opinió de les entitats i associacions d’afectats. El tema és va deixar sobre la taula per tal d’intentar una resolució consensuada de tots els grups.

Esperem que sigui possible.

QUÈ FEM??



Un comentari al bloc ens diu, ens pregunta: Què fem; què feu al Parlament?. Coincideix la pregunta amb una fase de certa paràlisi parlamentària, cal explicar que a l’estiu el Parlament fa un parèntesis en la seva activitat.

Al setembre, després de la Diada es va reprendre el ritme normal de sessions, la primera el debat de Política General. Ara ja les comissions han iniciat sessions, algunes de les nostres iniciatives trobaran espai al bloc i esperem.... al Parlament.

Coincidint amb l’estiu, ens vàrem, em vaig quedar sense ordinador. Jo que sóc un pobre analfabet informàtic, no podia, no puc creurem la sensació d' incomunicació que això m’ha produït. Ara reprenc l’activitat amb una certa precarietat, a l’espera d’un nou ordinador, amb un aparell de préstec i a precari. Com veieu a la pregunta de què feu? Hem de contestar: Sortir del pas.

03 d’octubre 2007

Principi de realitat. EL PARLAMENT LEVITA.


Entro al bar del Parlament, amb Quico Homs, comentem les dades del traspàs del Clínic. Ens sorprèn una forta discussió entre diputats del mateix partit, d’un dels partits del Govern. La incoherència del govern al centre del debat.

Al debat de política general van voler donar la sensació d’unitat del govern. Jo vaig tenir la sensació d’irrealitat, de negació del dia a dia. Aquí, no passa res de res. Ei... el President és un Ciceró de l’oratòria, un Kennedy de la praxis. Jo un pobre diputat de l’oposició, que reconec no entenc de res.

La sensació d’irrealitat, plana damunt l’hemicicle. Alcaldes d'ERC es manifesten al territori, xisclen per la gratuïtat dels peatges, els seus diputats rebutgen les propostes que fan referència a aquesta gratuïtat. Al Parlament s’aprova una genèrica declaració en torn al cabal ecològic de l’Ebre. Mentre es contemporitza amb el Pla de conca, es renuncia a la derogació del Pacte d’aigua d’Aragó i no es fa ni referència al transvasament a Cantàbria. La foto, creuen ells que els surt bé. El riu cada vegada amb menys aigua, però amb més declaracions, més paper. El riu necessita aigua i no paper. El Delta necessita pressupostos i no fotos. Els silencis i les fotos, continuaran buidant el riu i ompliran de satisfacció als seus promotors.

Al debat, en el moment de la votació, un diputat d’ERC, el “diputat” que s’havia autoinculpat per la “crema” de “fotos” del rei, va fugir, es va apsentar, per tal de no votar. Què l’impedeix votar en conseqüència al Parlament? La seva actuació publica, només és un gest de cara a la galeria, sense continuïtat al Parlament .

És pot fer President al Sr Montilla escoltar els seus plantejaments i continuar predicar aeroports, peatges independències?? etc. Etc.

Poder sí: El Parlament levita .

VIOLÈNCIA.


Un altra sessió al Parlament: A la tarda després del control al govern; de “les preguntes” dels líders dels partits al President i de les preguntes als titulars dels Departaments, seguides atentament per quasi tots el diputats. Com és costum, l’hemicicle es queda quasi buit. El següent punt de l’ordre del dia és el Projecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista. Al meu escó, miro l’hemicicle i me n'adono de la presència majoritària de dones. Recordo Carme Laura Gil. Torno a mirar l’hemicicle i constato que el grup amb més presència de diputats homes, en aquest punt concret, és el de CIU.
Recordo a Carme Laura i sento l’orgull de la coherència ètica que ella representa i que el Grup de CiU practica.

Entro al bloc de Carme, al seu Coc Ràpid un post, un crit constant de denúcia: El forat negre. Són 57 ....Feia 4 mesos que era a l'hospital, desfigurada, destrossada. Ahir morí. Un altra víctima de la violència de gènere. No fem prou, ni a l'hemicicle ni fora mai fem prou.

28 de setembre 2007

90 segons d’agricultura


Aquest és el temps que ha utilitzat el President de la Generalitat per tal de parlar dels problemes que té l’Agricultura i el Món Rural.

El Molt Honorable Sr. José Montilla, en el debat de política general va parlar dues llargues hores de molts temes, passant revista de totes les conselleries, la d’Agricultura sols va merèixer per part del Govern 90 segons. Una llàstima per qui encara es creu que el pagès i qui viu al món rural te alguna mena d’importància per aquest nou Tripartit II.

En aquests 90 segons el President va parlar de la capacitat de competitivitat del sector, dels regadius, del PDR, dels “museus Rurals”, de les reformes de l’OCM, i per finalitzar va dir que era un sector clau del nostre País. Un sector clau es mereix més de 90 segons. No es va parlar de les xifres del nou Pla de Desenvolupament rural, ni de la política forestal, la Pesca ni existeix segons el seu criteri.

Un sector clau pel desenvolupament, mereix un tracte més dens per part de qui és el màxim representant del nostre Govern. Què passarà amb el nou PDR?, per quina raó no es convoquen les ordres d’ajuts a noves incorporacions?, per quina raó no s’ajuda a la gent que vol cessar l’activitat agrària?, per quina raó no es convoca els plans de millora i plans de modernització?. Per quina raó es treu l’ordre d’ajuts a les cooperatives el dia 17 de setembre i es tanca aquesta convocatòria el dia 21 de setembre. Quatre dies per presentar projectes i reptes de futur, quatre dies que pràcticament és el mateix que els 90 segons que vostè dedica al món rural.

El debat de política general també serveix per orientar el futur, serveix per conèixer quines prioritats i quins objectius es marca el govern, desgraciadament, la gent que vivim al món rural mereixem molt més dels 90 segons que s’hi va dedicar. Des de CIU continuarem lluitant per tal de defensar el reequilibri territorial, a aquest debat Artur Mas va dedicar en mitja hora més temps que el govern, en una clara visió de país i en defensa de la gent que viu i treballa al món rural.

Xavier Pallarès


Ebrediputat
Portaveu de CIU a la Comissió d’Agricultura

27 de setembre 2007

EL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL.




Tinc al President Montilla davant el ulls, al faristol. S’esmerça, amb una penosa sensació d’esforç inútil, per donar forma a la seva replica parlamentària. Un paper amb una consigna, un altre amb un paràgraf, ell sense cap idea... Fa un exercici de tallar i copiar; amb la pretensió d’adormir no ja la cambra, d’anestesiar la gent del país. La proposta de Montilla pretén apaivagar els problemes, callar la gent. En cap cas pretén solucionar els problemes. “El soroll no fa bé” , ens diu el president. Els ex - agitadors són al govern i no els hi convé l’agitació. La desqualificació a l’emprenyo de la gent esta implícita, sembla que no s’ha apagat la llum, sembla que ni l’aeroport ni rodalies tinguin problemes. Sobren metges, els hospitals són perfectes fins i tot els que s’incendien, les llistes d’espera són una percepció “dretana” de la realitat.
En un moment el President apel·la a la societat civil, a l’esforç de la gent. I l’entenc , se li entén tot. És cert, malgrat tot, malgrat Govern i President, el País funciona, i se'n surt, mal que bé. El cas de la Vall d’Hebron, és paradigmàtic, l’incendi no té conseqüències més greus, gràcies a la responsabilitat, professionalitat de metges, infermeres i personal de l’Hospital; són ells qui garanteixen els mínims del servei. Són els que van fer vaga i no el Govern.

És la paciència, la resposta ordenada dels ciutadans qui minimitzen les conseqüències. No el Govern. I la fortalesa del sistema sanitari, del model. No el Govern. Un model capaç d’absorbir el creixement sobtat de la població i la ineficàcia del Govern. Un model prou fort perquè quan la manca de metges, l’espera diagnostica a la primària, no troba resposta en els plans del Govern, la població la troba en el mutualisme o en l’alternativa mixta. És la responsabilitat, l’ordre, la paciència de la població, qui dóna alternativa al fracàs de rodalies , al caos de l’aeroport, a l’apagada a Barna. És la indignació més que raonablement expressada per la població i la societat civil qui fa avançar les negociacions en torn al finançament i les infraestructures. No el Govern.
És la resposta de la societat civil i la qualitat de l’herència de Jordi Pujol qui garantirà el funcionament del País. No aquest Govern. En aquest panorama, el president Montilla apel·la a la societat civil i a la població per reclamar-li silenci. “El soroll no fa bé” Silenci sense projecte ni ambició. El president, ens proposa una renúncia a la política, una gestió de mínims, “total el país igual funciona”. Un panorama a l’italiana, que possibilita la permanència al Govern del desordre polític, un panorama a l’italiana que els garantiria, a través dels pactes un confortable panorama d’instal·lats.
No, el problema no és el català emprenyat. No és el problema.... és la resposta, forma part de la resposta. La societat civil, la població de Catalunya és una societat responsablement emprenyada. Un molt important actiu de l’ambició nacional, a la qual el President a tractat de callar i anestesiar. Un president que vol que les seves limitacions, que en són moltes; les assumeixi, el país, la societat, la població i l’oposició com a pròpies. No. no és l’emprenyo responsable de la població el problema ; ho és la mediocritat del President , la ineficàcia d’un Govern que s’amaga dels problemes.
Ho ha dit Artur Mas, les preocupacions del català emprenyat però responsable , els problemes del català responsable és mereixen un govern que arrisqui i doni resposta al seu neguit, com avui les ha donat l’Artur en nom de CIU.


El soroll no fa bé” , es cert President però el “soroll que no fa bé” no és la veu , ni la queixa de la societat civil, el “soroll que no fa bé” es el de les rodalies que no funcionen , el de l’apagada, el de les llistes d’espera, el de d’insuficiència de les pensions . El pitjor soroll és el silenci d’un president, front el xiscle permanent de la ineficàcia i absència del seu Govern .

25 de setembre 2007

LA MALA HORA.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
Amb vosaltres vull anar,
Que per poder-les viure
Jo me n’he fet soldat.
Ll. Llac


Hom té la sensació de fi d’etapa, un cert flaire de fracàs col·lectiu. El fracàs i la culpa no tenen pare, poder per això l’actual govern no assumeix la responsabilitat. Ara la responsabilitat, la culpa no és del govern és dels “Politics” , de tots, en abstracte. La mala hora troba les seves rels en “la política”. El col·lapse de l’aeroport , l’apagada de Barcelona, els incidents i retards de Rodalies, fins i tot l’esvoranc del Carmel; són conseqüència d’una enfermetat senil de la convivència democràtica que es diu “política”. En tot cas, el concret responsable polític del fet, si és del govern d’esquerra té la immunitat de ser d’esquerres i el pecat original de ser polític. Per tant, ells, proclamen la fi de la política , la supremacia de la “gestió social” d’esquerra.
El dia a dia s’omple de males hores sense sentit ni substancia, gestió sense moll ni emoció, sense horitzó polític possible. És la constatació d'una alarmant manca d' objectius polítics, una renuncia. Dimiteixen i ens fan dimitir, dels somnis col·lectius i d’allò que els fa creïbles.

Reivindico la culpa i la responsabilitat; reivindico la “Política”, la Política en majúscules. Reivindico el risc i l’error, reivindico el somni. No entenc ni la gestió ni l’administració, ni la petita política sense un objectiu comú , sense una causa, sense un horitzó. Res se me’n fot, res més aliè, tot m’importa. I m’importa fer-ho possible, no en tinc prou amb una causa comuna, aspiro a l’èxit col·lectiu. No en tinc prou amb “enyorar les primaveres lliures”, vull poder–les viure i “per poder-les viure, jo me n’he fet soldat”.
No, no en tenim prou amb una causa comuna, amb enyorar les primaveres, necessitem els instruments precisos per poder-les viure. Aquest és l’àmbit de la Política.

--Un dia amb l’amic – diputat Rull, comentàvem que la nació és l’àmbit, físic i metafísic, cultural i polític on les reivindicacions, els somnis col·lectius són possibles. Quin volem que sigui el nostre somni? Quines les nostres reivindicacions? Com i amb qui volem volem fer-les possibles? Amb qui són i seran més possibles? . Per poder-les viure, quans ens farem soldats?.
No es tracta nomes de definir uns desitjos, una causa, uns objectius, es tracta d’aconseguir aquella correlació de forces que ens permeti avançar i/o mantenir el somni . Parlem de somnis ... i de despertar-se, parlem d’un projecte , d’un instrument i de.... hegemonia política i social per realtitzar-lo. Parlo d’un poble, que enyora les primaveres lliures.
Reivindico la Política.

ELLS, EL GOVERN

Cada cop més, un alè de ficció, una sensació d’engany, una nebulosa fosca s’ha instal·lat als racons de l’administració de la Generalitat a tot el país i més, encara més, a Terres de l’Ebre.

Mentre es predica protecció del Delta, amor al riu, grans projectes, ens trobem amb els retards i l’ inoperància. Parlo del Delta i la regressió, del cabal ecològic, de la BASSA de les OLLES, dels peatges, del tren, de l’Eix de l’Ebre.

El greu no és que tot estigui parat, el greu és que aquells que governen i que haurien de donar solucions, ho substitueixen per paper, per mocions, per reivindicacions, els veiem encapçalant manifestos i manifestacions que acaben en pals a les rodes.
Ells tan satisfets, amb la consciència tranquila . “Ja han reivindicat , ja s’han manifestat”.
Obliden que cobren per governar, reivindicar és gratis.

La Bassa de les Olles tenia un pressupost aprovat del “Ministerio de Medio Ambiente”. Tenia i té, projecte, disponibilitat de terrenys, ara s’ha parat tot perquè en lloc de Medio Ambiente ho ha de fer Acuamet. Entre ells es destorben.

Els peatges, el desdoblament de la 340 seran objecte de reivindicacions i mocions, veurem encapçalant el moviment “social” a Alcaldes, regidors, regidorets i il·lustres derrotats dels partits del Govern. Del govern, manifestacions i propostes inversemblants. S’oposaran als pobles, (al Pla de ports, a Plans de protecció, a infraestructures) allò que impulsen al Govern.

Portaran al Parlament propostes de cabal (no a flux continu, que no s’enfadi alguna hidroelèctrica) , oblidant que el cabal no és necessari a un paper del Parlament, ho és al riu, portaran als papers la seva impotència al territori, la seva inopererancia al BOE.

Ells són govern i poden, deuen garantir el dret dels ciutadans de l’Aldea a una ràpida execució de la variant i el dret a la circulació gratuïta mentre durin les obres, ens deuen el cabal ecològic, les infraestructrues, la protecció del Delta : ELLS, EL GOVERN