SENTÈNCIA: FORMES O FORMES

CIU, a través dels nostres serveis jurídics, vàrem presentar reclamació electoral, vàrem presentar reclamacions electorals,en torn a la computabilitat de les marques blanques per les Diputacions i consells, i una vers la inelegibilitat de la directora de l’Institut de Desenvolupament en unes eleccions locals. Després del recorregut jurídic corresponent, es dictamina que els Directors dels ens com l’Institut, són elegibles en unes eleccions locals. Ho acatarem, podriem recórrer, no ho farem. Acatarem i ho diem públicament, en aquesta qüestió no ens han donant la raó. Esperem que en les altres, sí.

Ara bé, se'ns va acusar de joc brut, quan qui va fer pública la petició dels comptes de l’IDECE en el mateix moment del recurs electoral no va ser CIU. Creiem que una cosa i altra són diferents. Acte seguit es va voler acusar CIU de crispar l’ambient al Perelló, de convocar manifestacions, d'atacar personalment. S’ha demostrat tot lo contrari.... Hi ha qui busca enemic sense trobar-lo. Fan el ploricó i es lamenten de no se sap quins atacs, quan els atacants són precisament aquells que es queixen. La desqualificació al candidat de CIU per raons de la seva professió contrasta amb la coincident-professió d’altres candidats avui alcaldes... seus... d'ells, a poblacions veïnes... Les formes de CIU sempre intenten ser correctes, que no vol dir que renunciem ni a la crítica ni a demanar els comptes dels organismes públics. Ara, mai arribarem a la desqualificació com la que varem viure, fins i tot en comptes en els que no teniem ni responsabilitat ni competències, mai arribarem a justificar ni pintades, ni violència, quan hem vist un sacseig a un dirigent d’altre partit l’hem condemnat. Quan ha estat al revés se’ns ha dit provocadors. Les revistes i publicacions promogudes per partits dits democràtics, als nostres pobles, han arribat a nivells personals inclassificables. Ni a “Salsa Rosa ni al Tomate” s’han atrevit a tant. Les crítiques i afirmacions contra el Consell Comarcal i el diputat a Terra Alta són d’un barroer sense límits.

No ens trobaran. Busquen enemic i enfrontament sense trobar-lo Hi ha qui es creu tocat per la mà de Déu,que ens pot dir traïdors (recordeu) qui creu que la seva ideologia li dona una certa superioritat moral . Nosaltres no.

Formes són formes, ni renunciem ni renunciarem als comptes de l’IDECE ni a la crítica si correspon, ni callem ni callarem però fem públic que una sentencia diu que Genoveva Margalef era elegible i ho acatem. Sóm de Convergència i volem ser-ho

L'ALDEA ES MOBILITZA.

La N-340, ja fa anys que passa per l’Aldea ... el que passa és que ho segueix fent. Els temps ja han canviat, el trànsit ha esdevingut insoportable. Estem en temps on els governs parlen de mobilitat i fins i tot alguns governants parlen del dret a la felicitat. Ells són feliços, alguns pobles no tant.

Fa anys que reivindicàvem una ràpida solució a la variant de l’Aldea. En Temps de Raül Navarro com “Subdelegado del Govierno” a Tarragona , ja li dèiem des de la Delegació de Terres de l’Ebre que era un assumpte urgent. Ara ja és anacrònic, fa massa anys. A l’Ebre les esperes són eternes. La regressió, l’anella viària, el desdoblament de la 340, la parada de l’Euromed. ETC. ETC. Deixem-ho. Ara toca la variant de l’Aldea. L’Aldea es mobilitza i nosaltres estem amb ells.

DEBAT II PART;

Si quedava cap dubte, s’ha esvaït . Rajoy fa gran ZP . El ZP- PSOE ha guanyat el debat de la nació. PP - Rajoy es tambaleja. És una bona noticia. Tot i les seves limitacions, la seva incapacitat i falta de crèdit ZP conscient de la seva victòria al debat de la nació, pren la iniciativa i remodela el Govern. La vista ficada en les eleccions, que ara ja sabem, no s’anticiparan.

Ho senyalàvem en el nostre anterior comentari, ZP ha decebut, no té respostes: “Ojos verdes traicioneros” . No té ni la grandesa, ni la capacitat, ni la voluntat de complir amb les expectatives que genera, no té ni la voluntat de complir el que promet.

La gran arma, el gran bagatge de ZP és que ens allibera d’un PP “echado al Monte”, primer amb Aznar, ara amb un Rajoy que va de sobrat, regala els debats com el Barça regala lligues.

Hem de reconèixer que la remodelació del govern, feta per ZP li fa recuperar la iniciativa, però al temps hem de dir que no respon a les necessitats del País, més bé respon a una estratègia pre-electoral, com ho demostra la continuïtat de la ministra de Fomento i el nomenament de Carme Chacon com cap de llista de Vivenda, o ministra candidata del PSC al Congrés. ZP ha marcat l’inici de campanya, ha nomenat el seu cap de llista a Catalunya el mateixa setmana que ERC, nomenava Ridao. Tant ZP , en el debat de la nació com Ridao amb les seves primeres declaracions contra CIU, assenyalaven precisament CIU com la única força decisiva des del punt de vista dels interessos de Catalunya. Comença la cursa. Tots a la línea de sortida.

L'OMBRA DE SABATE.

ZP, com senyalem té limitacions politiques, moltes . Tot i això, té l’aval de Aznar i Rajoy, que el fan menys dolent. Té un altre handicap, molts dels seus líders territorials i locals tenen una llarga ombra, només cal veure articles a la premsa comarcal, els resultats a determinades poblacions i les fotos on es demostra que hi ha ombres molt allargades.

Mal presagi. Vencerà, però no convencerà. Lo dit CIU serà decisiva.

UNIÓ DE JOVES ESCOLA D'ESTIU A L'AMPOLLA

El joves d’Unió fan al seva escola d’estiu a l’Ampolla recuperant així una vella tradició, de l’època en que Toni Castellà era un xic més jove. Ara, la tradició s’ha recuperat de la ma de la Diputada i presidenta dels joves social- cristians Titon Lailla. Està prevista la presència de Duran i Lleida, el dissabte al matí dictarà una conferencia i compareixerà davant la premsa.

L’ambient de l’escola aquesta tarda era francament alegre, com sempre. Rafel Tomàs regidor d’Unió a l’Ampolla ens manifestava la seva il·lusió en torn a l'acte, i es mostrava convençut de que els treballs i conclusions de l’escola així com la intervenció de Duran i Lleida tindran un contingut important, tenint en compte el moment polític. Sort Joves, sort Titon, sort Rafel.

ELS CELLERS DE GANDESA I EL PINELL ES MEREIXEN MILLOR TRACTE

Després que la gent elegís el celler de Gandesa com una de les meravelles de Catalunya, que els Ebrediputats presentéssim propostes de resolució al Parlament per tal que la conselleria de Cultura promogui un pla d’usos d’acord amb els socis de les cooperatives i financi la restauració dels cellers de Gandesa i el Pinell. Després de la repercussió en premsa, ens anuncien que el president Montilla prometrà, comprometrà 56 mil euros d’ajut. Si no fós, que el mitjà que ho anuncia el considero, és seriós, pensariem que és una fotesa. Val més el pressupost del viatge que l’ajut. Més el soroll que les nous. Si l’ajut final és aquest, valdria la pena quedar-se a casa. Acabem aquí perquè diriem disbarats. Els Cellers de Gandesa i el Pinell es mereixen millor tracte. Una fotesa. Val més el pressupost del viatge que l’ajut. Més el soroll que les nous. Si l’ajut final és aquest, valdria la pena quedar-se a casa. Acabem aquí per que diríem disbarats. Els Cellers de Gandesa i el Pinell es mereixen millor tracte.

La LLEI DE L'ICS: UN MAL PRESAGI.

Al Parlament de Catalunya, s’està tramitant la llei de reforma de l’ICS . És una llei important per al sistema de Salut a Catalunya, ja que preveu la transformació de Institut Català de la Salut en empresa pública.

Tots estem d’acord en la necessitat de dotar d’instruments més àgils de gestió a l’Institut. Aquesta voluntat , però, es veu limitada per resistències ideològiques i per perspectives de defensa de situacions de privilegi consolidat i per interessos contradictoris dins i fora del Govern...

Cap dels grups de l’oposició va presentar esmena a la totalitat, confiant en la voluntat de consens manifestada per la conselleria. És més, haviem presentat esmenes amb l’ànim d’arribar a acords.

Que ens hem trobat?? .Ens hem trobat un tràmit a corre-cuita i més de 200 esmenes del propi govern a la seva pròpia llei. Una de les esmenes és en si mateixa una llei de modificació que va decaure en l’anterior legislatura. Una llei sencera, com esmena!!!! I Més esmenes que llei. Alguna de les esmenes que ara pretenen introduir a la llei, utilitzant la majoria dels grups del govern, d’haver-la conegut ens hagués obligat a presentar esmena a la totalitat. D’altres afecten a l’essència de la llei desvirtuant-la i fent-la inútil al nostre entendre. Tot ho poden fer , no és de rebut , parlamentàriament és un nyap . Però ho poden fer. Fer-ho, pot significar la fi de la possibilitat del Pacte de Salut ofert per CIU l’anterior legislatura i anunciat per la consellera Geli aquesta.

Si el text proposat acaba així, ens obligaria a votar NO. Confiem amb un esforç final de consens , però les presses i els últims contactes no apunten a l’acord . Tenim un mal presagi.

JOAN RIDAO

Un breu periodístic m’informa que Joan Ridao, seguia en directe el Debat que anomenen de la nació i que afecta a les nacions. Prenia apunts. Informen que encapçalarà la llista d’ERC “a Madrid”, diuen.

Joan Ridao és un dels millors caps d’ERC. Veient i escoltant Carod, Puigcercós , Carretero, Uriels i altres preclares ments del subordinat partit, un no entén el secundari paper de Joan Ridao.... He de confessar que llegint els seus llibres amb valuoses aportacions, no s’entén el paperot que li tenen reservat. Cada vegada que a la sessió de control al Govern Ridao fa cap i mànigues per salvar el Govern i atacar sense excepció a CiU, el diputat de la trista mirada , em produeix un sentiment de trista- tendresa.

Desaprofitat , un brillant diputat desaprofitat . La pobra realitat del Govern de l’Entesa incondicional , no li deixa sortida. La manca de perspectiva d’ERC i els seus no li deixa sortida, ni discurs. Ara pren apunts d’un debat, on ERC no té paper, ni importa si el té o no. Puigcercós , Carod ja han demostrat la manca d’idees i la seva inquietud per l’ullet de ZP a CIU.

Estic segur que Joan sap molt bé que s’hi juga, quin pa s’hi gasta. El dimecres al Parlament , ben segur tornarà a atacar CIU, com de costum . Quin altra cosa pot fer??

Mentres pren apunts, esperant unes eleccions, que ningú més que ell s’atrevirà a afrontar. Té poc a perdre, ningú d’ERC les espera guanyar . Un brillant diputat, fins ara prou desaprofitat.

EL DEBAT

Hem seguit a mitges el debat anomenat de l’estat de la nació, que afecta a les nacions, entre altres al nostra.

Escoltant Rajoy, la meva sensació immediata, la que surt del ventre, ha estat pensar “aquests fan gran ZP”. He de confessar que no tinc cap simpatia per la dreta espanyola, però la distancia em crea la il·lusió de la objectivitat. No sóc ni objectiu, ni neutral, voldria que el que em diu el ventre fos veritat...... i en part ho és. Rajoy fa gran ZP.

Però.... Zp, per molt que l’ajudin no sap fer-se gran, és limitat i està limitat. No s’entén que no faci un exercici d’ assumpció de responsabilitats en quant a la negociació amb la banda. No té ni la grandesa, ni la capacitat, ni la voluntat de desmarcar-se del pacte antiterrorista, que va excloure als nacionalistes i a la moderació que representem. No té ni la grandesa, ni la capacitat ni la voluntat de revisar la llei de partits que exclou del joc polític part de la societat basca, en contra de passos que ha fet el propi govern. És presoner no només de la retòrica de Rajoy, també dels seus propis acords i errors, perquè renuncia al tan predicat federalisme. No té ni la grandesa, ni la voluntat ni la capacitat de federalitzar- catalanitzar el PSC. Acaba presoner de tots els Montilles i tots els Montilles presoners d’ell ..... dels Guerra i dels Gonzalez i dels Ibarra i altra vegada d’ell.. etc. etc. Vol aparentar valentia quan és pusil·lànime.

Ens va fer l’ullet. Esta bé, però: Fins on ens el podem creure?? Rodalies... i Regionals!!!! A l’Ebre, ni rodalies sóm. En quines condicions??? amb quant finançament??!!! I l’aeroport?? En quines condicions, amb quant poder de decisió??

Queda clar que els únics que podem ajudar a millorar ZP, a millorar la política a Espanya sóm CIU. El podem ajudar a entendre el que vol dir moderació, quan parlem del pacte antiterrorista. El podem ajudar a entendre el paper del PNB i els altres nacionalistes del País Basc, el podem ajudar amb la llei de partits. El podem ajudar a recuperar el “seu, no nostre, concepte de Federalisme” . El podem ajudar a entendre les necessitats reals de Catalunya i desplegar el Nou Estatut. El podem ajudar a fer real l’Espanya plural. Sóm els únics que ho podem fer. El podem ajudar a aïllar els radicalismes, no només el del PP , els radicalismes. El podem ajudar a millorar l’erràtica política internacional. Només nosaltres ho podem fer. Ni ell.
Prenc nota, espero que més d'un la prengui.

EL PORT DE LES CASES d'ALCANAR, AL PARLAMENT:

El Parlament de Catalunya, a través de la comissió de PTOP, ha aprovat per unanimitat la proposta de resolució presentada pels ebrediputats i el grup de CIU referent al port de les Cases d’Alcanar.

Va ser presentada a petició dels nostres col·laboradors habituals, els amics d’Acord per Alcanar, Units per les Cases. Ens la van fer arribar a traves del fil directe, avui el Parlament avala la seva petició per unanimitat.

La proposta instava al Govern a procedir al dragat i a l’ampliació del port d’acord amb el Pla Especial del Port, la unanimitat en la votació s’ha assolit després que el grup proponent(CIU) hagi acceptat les esmenes presentades pels grups que donen suport al Govern.

La resolució finalment diu:
1-Iniciar les obres de neteja del fons marí per a restablir el calat operatiu del port , adjudicades el 30 de març de 2007.

2- Incloure en el Pla Especial del port de les Cases d’Alcanar la previsió d’ampliació del port amb les solucions tècniques necessàries per tal de millorar la funcionalitat de les infraestructures portuàries.

Una modesta aportació dels amics d’Acord per Alcanar, Units per les Cases a la millora del port. La resolució, que arriba quan ja s’ha iniciat el dragat, dinamitza el Pla Especial del port de les Cases i garantirà la seva millora en futur proper. Tot i això estarem atents per tal que es concreti lo més aviat possible el Pla i l'inici de les obres.

Gràcies i felicitats amics d’Alcanar i les Cases .

NENS, SOLIDARITATS.

Em truca Antonio Manzanares, per comentar la sessió de la comissió de Salut del dia 21, al Parlament. Antonio és pare d’un nen que va patir càncer, que va precisar tractament, sap de desplaçaments per proves diagnòstiques, de tractaments, de mancances i patiments. Des que va perdre el seu fill s’ha dedicat en cos i ànima a la solidaritat amb altres nens i altres patiments, és un mestre en solidaritat, al que jo admiro, me’l va presentar l’Artur Mas, que el coneixia a rel de la malaltia del seu fill. Fes-li cas, escolta’l, ajuda’l.

Gràcies a ell i la seva associació s’han pres moltes iniciatives, treballa’n amb ell i altres associacions vàrem presentar una proposta per tal de què les famílies de nens amb càncer no tinguessin que pagar per alguns medicaments, també varem presentar una proposta per compensar la despesa de dietes, sobretot a la gent que s'ha de desplaçar des de comarques llunyanes. Les famílies acaben tenint despeses importants en tots dos casos. Les famílies expliquen com n’és de dur haver de pagar per certs medicaments, per l’habitació, els desplaçaments etc.

A la comissió, el trist- partit ens ha tombat totes les propostes referents als nens amb càncer

.. . Diuen que tot esta bé, que ja és paga, voten en contra. Antonio i les famílies ho viuen dolorosament diferent: Amb un dolor sord, dur, inaudible... Comentem amb un fort desencís la votació d’avui, la del altre dia. Penso. “Aquets, que prometen per imperatiu legal, haurien de votar per imperatiu ètic”.

Pobra gent, votar en contra. Haurien d'escoltar i saber el que opina Antonio d’aquest trist – partit, que tantes esperances li va despertar. Haurien d'escoltar a tots els Antonios del món, enriquir-se amb la seva solidaritat. Em diu, Sancho, amic, no et desesperis hem de continuar treballant. Jo l’escolto i em sento orgullós de que em digui amic. Continuarem treballant.

PRESSUPOSTOS I TERRITORI.

Avui hem fet una roda de premsa a Tarragona per parlar dels pressupostos del 2007.

Mentre la preparàvem, els comentaris eren d’un escepticisme esfereïdor.

Estem al més de juliol, a punt de tancar el periode parlamentari i començar les vacances d’estiu. El trist - partit no té cap excusa per retardar la presentació i aprovació dels seus números, són el mateix govern. Tot i l'increment del pressupost de la Generalitat; que s’ha duplicat(100%!!!!) en 4 anys degut al nefast acord de finançament de CIU; les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre no sortim ben parats. Més del 50% del pressupost es queda a dos comarques Barna i Baix Llobregat, mentres aquí se’ns denega, es vota en contra les esmenes del pressupost per al Pla de protecció del Delta. Els Parcs naturals segueixen amb minsos pressupostos, el parc logístic i del transport a l’Aldea s’estanca, l’anella viària del Delta es retarda. Tot, insistim, que el pressupost s‘ha duplicat, s’ha duplicat per personal,per burocràcia i pel Llobregat.

L’eslògan de la meitat del partit del candidat Montilla era Fets i no paraules, conscients que paraules el que són paraules i paraula, el ara ja President no en té. Ni moltes ni quasi poques. És tractava de fer de la necessitat virtut. El fet, és que l'increment del pressupost no es nota. Finalment resulta que segueixen havent més paraules que fets. Quan el president és Montilla, això és greu . Poques paraules, poca paraula i menys fets .

ELS CELLERS DE GANDESA I EL PINELL DE BRAI.

Els Cellers de Gandesa i el Pinell són dos obres de Cèsar Martinell, deixeble de Puig i Cadafalc i Antoni Gaudi. Són, una, dues, meravelles. Ho demostra que el de Gandesa ha estat escollit com una de les set meravelles de Catalunya. El del Pinell, la Catedral del Vi no se li queda enrere. L’estat de conservació dels dos és preocupant. Els dos són edificis protegits lo qual dificulta la seva restauració i imposa normativa molt difícil d’adaptar per als seus usos.

Quan es van construir, es van construir per fer vi d’acord amb els usos de l’època. Per ser competitius avui i poder seguir fent de celler necessiten poder adaptar-se a les noves tècniques. Si es vol una utilització turística, és precís fer reformes en un edifici subjecte a protecció. Tota una dificultat. La protecció precisa molts diners que els socis no tenen.

Tenim la sensació que determinades figures de protecció són com aquells pares sobreprotectors que acaben anul·lant als fill que tant creuen estimar. Ho hem vist a determinats barris antics, on com en edificis protegits no es poden fer reformes, canviar el lavabo o posar aire condicionat, l’edifici acaba no servin per allò que va ser concebut i deixat de la mà de Déu, desesperats els propietaris, acaba caient. Tot un èxit.

Els ebrediputats volem que les nostres meravelles, els cellers de Gandesa i el Pinell es conservin, que es conservin bé i que continuen servin, per al que van ser edificats.

Presentarem propostes de resolució per a què la Conselleria de Cultura actui i financi la restauració dels Cellers d’acord amb els seus socis.

Us tindrem informats de la seva tramitació i resolució.

Comentaris i diàleg una oportunitat democràtica

M’agraden els comentaris, de fet el fil obert, la comunicació és essencial per enriquir el treball parlamentari, per representar s’ha d’escoltar i debatre. Tota discrepància és una aportació, un matís. És just reconèixer que les aportacions de l'amic, Manel Zaera sempre tenen un punt de racionalitat, que ajuda a situar el debat. Podrem estar d’acord o no però el debat millora amb les seves aportacions.

Proposàvem un debat, en torn als pactes, ho fèiem amb un to certament provocador. Avui, tenim a les mans un informe per a la llei electoral, ahir estudis en torn a l’abstenció. El problema hi és.

Volem diferenciar llei, de legitimitat. La llei és igual per tots, la legitimitat és subjecte de discussió democràtica. Creiem sincerament, i apel·lem a articles de gent que va participar en els treballs legislatius, que la llei volia afavorir els pactes, però no els pactes contra el guanyador. A l'inici de la Democràcia, els pactes contra el guanyador eren una excepció, ara són la regla. El fet de partir-se alcaldia i legislatura, era una excepció i un escàndol, ( Que té a veure això amb programa i ideals??).

El vot és de la gent i creiem que s’ha de respectar, estem d’acord amb la legitimitat d’aquells pactes que s’anuncien abans de la votació, i creiem que estan en dubte aquells que els propis promotors amaguen per no perdre vots: “Que no es noti el festeig, perquè perdrem vots”. Per casar-se després. Convindrem que és lleig .

La llei s’ha d’acatar. Ja ho fem, lo qual no vol dir que no es pugui discutir i canviar. La legitimitat que va avalar la llei ahir, pot haver variat avui.

De fet molta gent clama contra la desvirtuació dels resultats. Hi ha qui proposa una segona volta, així el vot i els seu destí final esta en mans del votant, és una bona proposta, hi ha d'altres.

La perversió del sistema porta a confusió, només cal veure algun anònim benintencionat, confusions entre més votat en una circumscripció electoral i amb més vots a totes les circumscripcions. La circumscripció és vital en una llei electoral: Municipi, comarca, vegueria, nació i estat. El més votat sempre ho és respecte a la circumscripció, i certament, el perdedor a Barcelona pot tenir més vots que el guanyador a l’Ampolla, però té menys representativitat almenys a la pròpia Ampolla, al Baix Ebre i a Terres de l’Ebre... Principi d’autonomia, municipal, nacional. La vegueria és imprescindible per garantir el reequilibri territorial.

Idees, principis i proximitat,certament. Tots tenim ideals, la proximitat es demostra dia a dia. Tot es jutja, es premia o es castiga a les eleccions, en aquest sentit els resultats dels dos ebrediputats tant a les municipals com a les autonòmiques ens avalen. Els ideals es demostren dia a dia, en els programes i en l’acció tant de govern, com a l’oposició i qui els jutja és la gent i els vots.

Tenir més vots no vol dir, millors idees, el que es té és més aval per fer-les. Tenir menys vots, tampoc vol dir millors idees, ni més ideals. Ni millors ni pitjors, però tenen menys aval, el dret al respecte i la possibilitat de ser majoria a la propera elecció. Prepotència és pretendre que nomes un o uns tenen ideals, que una idea té superioritat moral front altres. El vot és igual per tothom, ha de valdre el mateix. Per sort aquesta és la grandesa de la democràcia...

Estem convençuts que una nova llei electoral, ha de garantir respecte, als territoris, als pobles , a la voluntat de la gent i ha d’obligar als partits a repensar-se, a ser més transparents, en aquest sentit transparència en les finances i nova llei de finançament, per què no?. Partits més transparent i més participatius per què no?? És més, pot ser sigui el moment del Sí.

Llei de Contractes de Conreu

Durant la setmana vinent comença el tràmit de la Llei de Contractes de Conreu.

Des de Convergència i Unió veiem que es tracta de una Llei totalment intervencionista, ja que si s’aprova tal i com va ser presentada al Parlament de Catalunya, pel que fa a l’article sisè de la mateixa, no es respectarà la propietat privada de les terres de conreu.

A partir de l’aprovació d’aquesta llei, si un pagès vol transferir o vendre les seves terres, durant un període curt de temps, la Generalitat podrà fer ús del dret de tanteig i retracte. Què vol dir això? Doncs que el govern català podrà apropiar-se de les terres i fer-ne l’ús que cregui més convenient.

Això que pareix política de ficció, per desgràcia és la realitat. Des de CIU entenem que aquestos mètodes no són els apropiats, pensem que això és un intervencionisme sense mesura, entenem i denunciem que el Govern no coneix la realitat del nostre País.

La propietat privada de la gent s'ha de respectar, la voluntat del propietaris mereixen tots els respectes i demanden dels governs la protecció. No s’hi val a apropiar-se de les terres sense marcar cap prioritat, no s’hi val a apropiar sense fixar els objectius i menys sense definir l’ús que se’n farà d’aquestes terres.

El Govern hauria de marcar les condicions i les destinacions d’aquestes terres, i si més no fer o definir unes zones que per les seves característiques o valors bé siguin naturals o paisatgístics pugen ser d’interès per al Govern.

Si la Generalitat vol comprar terres que les pagui al seu just i preu, de ben segur que les trobarà. No s’hi val a aprofitar-se de la pobra gent del camp que han heretat o han comprat amb suors i patiments terres per tal d’augmentar el seu patrimoni familiar. Ara el Govern amb aquesta Llei crea inseguretat i no defensa per igual a tots els catalans.

Des de CIU amb una esmena a la totalitat, però amb ganes de diàleg volem que aquest article desaparegui d’aquesta llei. Es parla de mà estesa per part de govern, es parla de consens, però al final el Govern vol aplicar la seva Llei sense escoltar altres opinions i el que és pitjor, apropiar-se d'uns terrenys que són del poble, d'uns terrenys que són de la gent, d'uns terrenys que de cap manera els hi pertanyen, i els sentiments i les voluntats no es poden comprar.

La terra per a un pagès és sentiment i aquest no es pot espoliar.

Xavier Pallarès
Portaveu de CIU a la Comissió d’agricultura del Parlament de Catalunya i Ebrediputat

Dona , drets i tripartit

Publiquem la proposta que hem fet al Parlament per tal que les visites al ginecòleg tinguin la periodicitat que les dones demanen i necessiten.

Grup Parlamentari de Convergència i Unió.

A LA MESA DEL PARLAMENT


Felip Puig i Godes, Portaveu, Assumpció Laïlla i Jou i Francesc Sancho i Serena, diputats del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, fent ús del que disposen els articles 145 i 146 del Reglament de la Cambra, presenten la següent:


Proposta de Resolució sobre els canvis duts a terme en el protocol de visita ginecològica.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Fins els inicis de l’any en curs ha estat vigent un protocol de visita ginecològica en el que es contemplava que la freqüència de les visites de la dona al/la ginecòleg/a havia de ser d’un cop a l’any, contemplant la realització per part del professional qualificat una citologia de coll uterí –prova que permet la detecció de disfuncions cel·lulars en el teixit uterí, amb una fiabilitat del 70- 80%, i el subsegüent tractament, de patologies greus.

En aquest primer semestre de l’any 2007, es duen a terme canvis en el protocol, en el que entre d’altres es modifica la freqüència de visites ginecològiques passant d’1 a 3 anys d’interval entre visites, i incorporant altres professionals de la salut en la realització i interpretació de les citologies d’screening de coll uterí, tant importants per la detecció del HPV i control o diagnòstic i tractament d’un possible càncer uterí.

Aquest nou protocol es compara als protocols vigents en molts països d’Europa -on s’aplica amb resultats similars pel que fa a l’efectivitat- però que aquí, a diferencia dels europeus, no té en compte la realitat particular de la població catalana. Un marge de 3 anys entre visites ginecològiques és vàlid si la persona:
- anteriorment ha estat ben controlada, i no té antecedents de risc
- té una única parella sexual

En l’actualitat, i cada vegada més, tenir una única parella sexual -sobretot en l’etapa jove- no és l’habitualitat. Si a això hi afegim que a Catalunya cada cop més hi arriba població immigrada que no ha estat ben controlada i que inicien les relacions sexuals molt joves, i que els professionals de la salut que ara hauran de realitzar aquesta controls citològics, no tots tenen la formació adequada per a llegir i interpretar aquestes proves amb la mateixa fiabilitat que els/les ginecòlegs/gues, ens podem trobar amb un augment de les patologies greus, i com ja s’ha començat a detectar, l’augment de les cirurgies radicals en les dones.

Per tots aquests motius, el Grup Parlamentari de Convergència i Unió presenta la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta al govern a modificar el protocol de visita ginecològica, dotant d’autonomia al professional sanitari per a augmentar la freqüència de les visites ginecològiques, així com incorporar l’examen citològic i la seva pràctica a la formació bàsica d’aquelles professions o especialitats sanitàries que en l’actualitat tenen potestat per a realitzar i analitzar els citats procediments.

Palau de Parlament, 29 de març de 2007











Felip Puig i Godes Assumpció Laïlla i Jou Francesc Sancho i Serena
Portaveu del Grup Diputada de CiU Diputat de CiU

INTERNET, POLÍTICA, AIGUA i DEFENSA DEL TERRITORI.

A través de l’ebresfera m’arriba, ens arriba la “notícia” :..“Continuaré reclamant a Espanya i a Europa l’aigua que necessita aquesta terra” ha afirmat avui sobre el transvasament de l’Ebre el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps (PP) durant el ple d’investidura,....L’excitació contra el PP, plana pel territori.

Busco els teletips i em trobo el text d'Europa Press, diuen: Pla(PSPV) ofrece a Camps(PP) consenso para reivindicar un trasvase del Ebro “razonable” y “acceptable”...(Ho publiquem, us recomanem clicar la foto).
Mentre escric aquesta entrada, faig un passeig per l’esfera ebrenca i trobo, al bloc de Manel Zaera la mateixa preocupació.

El pacte d’aigua d’Aragó (govern amic), els usos de l’aigua conca amunt, l’estructura anacrònica de la CHE que torna a tenir la clau de l’aigua, el pla de conca, el cabal ecològic insuficient, la manca d'acció per salvaguardar el Delta són objectivament el perill que no acaba, anteriors i més perillosos que el mateix PHN ja derogat.

Ho dèiem i ho tornem a dir : El PP i PSC, PSPV, PSOE és trobaran a la llarga o a la curta en el tema de l’aigua. De fet, ja estan d’acord a l’Aragó, on reivindiquen l’ús exclusiu de l’aigua per Aragó. (Ni nova cultura, ni racionalitat). Ja s’estan trobant al País Valencià. Mai han estat lluny, com ens han volgut fer creure. Temps al temps. Acabaran junts i barrejats.

Aquest és un debat que requereix racionalitat, fugir de maximalismes, posar fi als sectarismes interessats i donar sortides als problemes.

Pla de protecció del Riu i Delta, garantia del cabal ecològic al Pla de conca, mínim 135- 150 m3, règim hídric amb desembambasamnets periòdics, que contenia el Pla de Protecció ja redactat, que l’Estat es va negar a acceptar i que quantitativament era igual o superior a les propostes que ara es beatifiquen.

Finalment, si falta aigua que facin dessaladores o que vagin a buscar-la al ROINE. Per qualsevol altra solució a nosaltres que no ens busquen, estem vacunats i ben vacunats, aquest xarampió ja l’hem passat.

Espero les desqualificacions, la quota de desqualificació que ens toca per ser de CIU, però també espero l’aigua promesa, la cultura del cabal, els sediments dibuixats, les inversions predicades, les obres i les iniciatives compromeses. Ni la gent ni els territoris són per “usar i tirar”, ni per enganyar...

TERRES DE L'EBRE UN TERRITORI KLEENEX

Els Ebrediputats, hem presentat una proposta de resolució sobre el desdoblament de la N-420, de l’EIX de l’EBRE (C12) fins el port dels Alfacs i de la C43 entre Gandesa i Benifallet. La intenció era traslladar al Parlament la proposta del Consell Econòmic i Social. Sóm conscients que el Govern Valencià ens porta la davantera i vol fer baixar la connexió de l'anomenada autovia de l’Aragó fins Vinaròs. El Govern Valencià concreta i ofereix. El nostre divaga i ajorna. Hem escoltat als líders dels partits i als representants del govern tripartit, prometre i “reivindicar”. Era molt important que el Parlament avalés la posició del Consell econòmic i Social, que es posicionés front la proposta del Govern Valencià. Han votat en contra!!!! I el que es pitjor, han presentat una esmena (la publiquem), ambigua, impresentable, se’n foten del territori a la cara. Amb absoluta impunitat, saben que fora aquest bloc, la denúncia es pararà. Pel tripartit sóm un territori kleenex, pels seus aliats també. Usar i tirar.

La resposta de CIU va ser contundent: Reproduïm del diari de sessions.
“ Sí . moltes gracies. No acceptarem aquestes esmenes. Si em permet, senyor president- i em sembla que pot ser interessant per al conjunt de diputats............................llegiré la literalitat de l’esmena que ens presenta el tripartit diu: El Parlament insta el Govern a:
1 Establir les mesures necessàries per tal que en els projectes que contempli la futura connexió de l’autovia d’Aragó fins el corredor del Mediterrani s’aprofitin els corredors naturals entre ambdós territoris”
2- Així mateix, i en aquest àmbit, treballar per obtenir una acció concertada entre les administracions de l’Estat i la Generalitat que permeti garantir aquesta connectivitat”.
“Absolutament res. Es a dir, això és una declaració de voluntats absolutament vaporosa. A nosaltres ens agrada la intervenció de l’il·lustre Dolors Lopez en el sentit que explicava coses, però es que la seva esmena no explica absolutament res., no concreta res. I vostès tenen un problema. És a dir, el problema quin és?Que, això que demanem nosaltres literalment ho han demanat els ens locals de la zona,ho ha demanat el seu Delegat del Govern- El Delegat del govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre-, ha demanat el consell econòmic i social de les Terres de l’Ebre...............Al final la gent no entén és que en un lloc es diu una cosa i en altre es faci exactament el contrari”...........Van votar en contra tots els grups del tripartit: ERC , PSC, ICV.

Per tant València i el seu Govern tenen tots els números de guanyar la batalla , perquè al tripartit li va bé... La gent si que entén, entén que per ells Terres de l’Ebre sóm un territori Kleenex d’usar i tirar. Sóm la veu que clama al desert, ni lobby per les infraestructures, ni denúncia pública. Als pocs lectors del bloc una pregunta: Us imagineu si fós un govern de CIU qui ho fes??. Que no ens enganyen més : Aquí prediquen, allí pasturen. El PSOE té bons servidors, Terres de l’Ebre no, Catalunya tampoc.

ELECCIONS, PACTES,ABSTENCIÓ - 3

Tercer article amb ànim de.... més polèmica:

He guanyat les eleccions al meu poble per majoria absoluta i no necessito pactar per ser alcalde, vull dialogar, pactar, parlar per governar per tothom.
No serè mai alcalde si no tinc un vot més que els altres candidats, ho he dit abans de totes les eleccions on m’he presentat. No hauria de fer falta dir-ho.

Diuen que els pactes són legítims, no ho dubto. Diuen que poder caldria canviar la llei. Estic d’acord, però canviant les lleis, no es canvien les persones ni els seus ideals. Trobaran la formula per tornar a desvirtuar-la.

He participat en negociacions i sé quin pà s’hi gasta

. Proposo, sigui quina sigui la llei, ja que el vot és de qui l’emet, ja que afecta a l'administració pública, béns públics, i determina càrrecs públics, mentre no canviï la llei.... que els pactes siguin públics. Llum i taquígrafs. Amb ànim de polèmica, que els pactes es gravin, com es graven les comissaries, sense reunions secretes; que tots veiem que cony es pacta: Si es pacten programes o càrrecs, si es pacten afinitats o sous. Que la gent pugui veure i opinar. Llavors, si s’atreveixen, creure que són legítims, en cas contrari no.

És cert, en molts pactes, hi ha alguna afinitat ideològica, ja ho he dit, la dels que creuen que la democràcia no és un bé en si mateixa. Volen que la gent no voti o que el vot no compte.... si no els hi va bé a ells. La resposta correcta és : No volen caldo dues tasses, anar a votar i exigir respecte pel vot i el més votat.....

ELECCIONS, PACTES, ABSTENCIÓ - 2.

Segon article, amb ànim de polèmica
Parlem d’abstenció, no cal pensar massa: Jordi Juan ho diu a la Vanguardia . Parla dels referèndums sobre la Constitució Europea i el de l’Estatut. El nou tractat de la Unió, ni el votarem ni falta que fa; l’Estatut ens el pot desvirtuar el Constitucional, després de votar-lo el poble. De què va valdre tant vot i tanta votació???.

Cal explicar, que avui governa Catalunya un senyor que va perdre les eleccions???. Cal dir que a la Diputació de Girona governarà un senyor amb molts pocs vots??? Que no ha guanyat les eleccions a cap lloc!!!. Com a molts Consells Comarcals!!. De la Diputació de Lleida no cal ni parlar. Quantes alcaldies estan en mans de perdedors??? No volen guanyadors, perquè són millors que ells i els barrarien el pas....!!!

Cal explicar que per evitar el rebuig ideològic en molts llocs s’han presentat marques blanques sota la etiqueta de la independència política???? Després han sumat els vots, pel Consell o Diputació!!!!.

Diuen que han après la lliçó. On l’han après? Només on els interessa?? O només on no els hi fa mal? Una pregunta innocent: Si l'abstenció de Portabella fós decisiva?? No cal ni acabar la pregunta oi???. Per fer fora CIU, a la majoria de llocs, s’han deixat portar per les ofertes del PSC.

Diuen que volen evitar l’abstenció. Com??. No és cert. Amb els pocs vots que tenen, a més abstenció, menys majoria, més percentatge, més possibilitats de pacte. Ja els hi va bé l’abstenció!!! La democràcia és un bé, per se.??. O la consideren un instrument???