Donem gràcies a la Premsa

Sí, jo personalment dono les gràcies als mitjans de comunicació ja que gràcies a ells he conegut que el desgraciat incendi dels ports ja està totalment apagat i que els bombers ja han deixat de treballar a la Zona.

Content per aquesta notícia he trucat al bon amic Alcalde d’Horta de Sant Joan i ha tingut la mateixa sensació que la que he tingut jo, per sort el foc ja és història, ara comença la feina que tots plegat hem de fer per tal de mirar que no torni a passar en un futur.

Gràcies als mitjans de comunicació els Alcaldes afectats de la zona ja sabem que tot està controlat. Un veí m’atura pel carrer i content em diu si he sentit la notícia de què tot està sota control, jo li he contestat que sí ja ho he pogut llegir, tots contents i cap a la feina.

La pregunta és clara, els Alcaldes que som els responsables de moltes coses que passen als nostres municipis no tenim el dret, o simplement la delicadesa de rebre una trucada de qui té la responsabilitat POLÍTICA per comunicar-nos aquesta bona notícia. Jo com Alcalde, menys afectat que l’Alcalde veí d’Horta de Sant Joan estic INDIGNAT, estic totalment fora de lloc ja que penso que la cosa més normal del món és que l’Alcalde d’Horta i el de Prat de Comte que han vist cremar els seus termes municipals, rebin almenys una trucada comunicant la bona notícia.

Si aquest és el camí que tots plegat hem de fer, la resposta és que comencem malament o simplement continuem pel mal camí. Hi ha responsables polítics que tenen obligació de mantenir informats als Ajuntaments i en aquest cas les coses des del principi no s’han fet prou bé, manca de comunicació als inicis i continuem igual de malament al final.

Per dignitat algú té que posar-hi solució, això sols passa aquí. Algú per un moment es pot imaginar aquesta manca de sensibilitat amb algun Alcalde d’alguna ciutat important del nostre País?? Tots els Alcaldes som iguals, som elegits democràticament i tenim moltes obligacions i moltes responsabilitats que les intentem fer lo millor possible.

Tenim la confiança que les coses un dia tornin a canviar i el respecte institucional sigui una cosa normal entre les diferents Administracions.

Tot plegat els fets d’Horta de Sant Joan han estat un escàndol i que algú prengui nota.

Com diu un article fet per un bon amic periodista de les nostres terres: LA GENT DEL POBLE SOM SENZILLS PERO NO IMBECILS.

Xavier Pallarès

S'HAVIA D'HAVER EVITAT

Ens arriba un anònim que ens ha emocionat, ni expressaríem més ni millor. Per això l’assumim i el publiquem.

Gràcies, moltes gràcies.

Soc un ciutadà que va viure el foc a Horta. No vull ni protagonisme, ni problemes. Professionalment soc sanitari amb una certa experiència en situacions de risc i en psicologia. He seguit els acontexements al canal parlament, a e-noticies i al vostre blog, i algun altre. M’he esgarrifat amb la utilització de les víctimes per tapar responsabilitats. Qualsevol amb dos dits de front vos dirà, que una fase de dol és inevitable, també que negar informació, despersonalitzar víctimes i afectats, negar fets i manipular sentiments no és la millor manera de donar sortida al dolor. Explicar, racionalitzar, és imprescindible per assumir els fets.

Em sento dolgut quan veig ciutadans anònims que acusen de xalar als que pensem que la informació pot ajudar a racionalitzar el que va passar i per tant pot ajudar a disminuir el dolor que el fet produeix. És una manera de discriminar, de negar sentiments humans a qui no combrega amb les teves (seves) idees, alhora que se li nega la possibilitat d’entendre el que va passar i de donar-li un sentit a la tragèdia. Segur que si després d’un anàlisi profund i serè es traguessin conclusions que ajudessin a evitar una nova tragèdia trobaríem un petit consol.

La desqualificació, és perversa. I més quan es desqualifica alcaldes que tenien certa responsabilitat i que segur tenen un trauma emocional cert. Dir-los que xalen o que ho utilitzen és greu. Pervers i maquiavèl·lic.

Vaig seguir la vostra intervenció al Parlament. Va se curosa i sensible, com van dir al dia següent tant a TV3 com a totes les tertúlies.

Jo també considero imprescindible que es doni a conèixer tot el què va passar, gravacions, dubtes. Seria i és lo normal en qualsevol desgracia que no estigue contaminada per la política.
Perquè esteu tranquils vos faig arribar els meus ànims i la reacció de les famílies. És normal, necessiten racionalitzar, no despersonalitzar els fets, no eliminar empremtes, saber per què i com, que va sevir per alguna cosa, que no torni a passar.

Veure com se vos han tirat al coll m’ha fet reflexionar molt i m’ha dolgut. Tan perversa és la passió política dels que governen?? Tan profund és el seu sentiment de culpa?? Gràcies per la vostra fermesa, com ja heu dit no és fàcil. Aquí teniu les declaracions d’un familiar directe. http://societat.e-noticies.cat/els-morts-shavien-devitar-i-es-podien-evitar-31701.html

Es mereixen el vostre esforç, el nostre respecte. No oblideu mai les víctimes.

UNA PROPOSTA MÉS QUE SENSATA: NECESSÀRIA..

CiU entra al Parlament la petició de creació d’una comissió de seguiment sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan

Ho concreta a través d’un grup de treball format per representants de tots els grup parlamentaris on es podran sol·licitar la compareixença d’experts i que haurà d’elaborar un informe amb conclusions i recomanacions.

El Grup Parlamentari de Convergència i Unió ha entrat al registre del Parlament la sol·licitud de creació d’una comissió de seguiment sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan en el que van morir 5 bombers. El diputat de CiU al Parlament i alcalde d’Arnes, Xavier Pallarès, ja va anunciar en la compareixença del conseller Saura la setmana passada que CiU proposaria la creació d’aquesta comissió.

Aquesta petició es concreta a través de la creació d’un grup de treball dins de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana de la Cambra catalana que tindria com a objectiu l’anàlisi de la prevenció, planificació i execució de l’emergència relativa a l’incendi forestal al terme municipal d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), declarat el 20 de juliol de 2009 i la valoració de les seves conseqüències.

El Grup de Treball estaria format per representants de tots els grups parlamentaris, es podria sol·licitar la compareixença d’experts i en el termini de dos mesos, des de la seva constitució, hauria d’elaborar un informe amb les recomanacions i conclusions, així com les propostes d’iniciatives parlamentàries si s’escauen.

Pallarès ja va exposar en la compareixença del conseller Saura de la setmana passada que CiU fa aquesta proposta per tal de “poder contrastar totes les informacions, es puguin marcar accions per tal d’evitar que incidents com aquests puguin tornar a passar i per tal de recuperar l’espai cremat”.

Ningú ni a Horta , ni a Terra Alta ni a Catalunya entendria una negativa, no creiem que ningú vulgui amagar cap dada,no creiem que a ningú li faci por la veritat. Quin interès poden tenir per dir no? S’han preguntat diputats de l’EBRE.

NO; NO ÉS AGRADABLE.

Hem denunciat, hem preguntat, hem proposat.

No podíem fer un altra cosa. Situacions com les viscudes, en directe a Horta no són fàcils, emocionalment difícils per tothom.

Difícils de viure i difícils de gestionar. Per a tots. Aquest és un reconeixement que devem a tots els que van viure una situació tensa i desgraciadament dramàtica.

Són situacions que ningú voldria viure. Emocionalment deixen una forta impressió.

Cap alcalde , cap regidor, cap veí present al lloc dels fets, esperava una evolució tan nefasta, tan dramàtica. Varem viure amb un ai al cor els moments d’incertesa, amb l’esperança d'un final diferent, amb l’angoixa per unes vides que finalment es van perdre.

Quan varem començar a analitzar els fets, a fer preguntes, a racionalitzar tot el que va passar; quan regidors , alcaldes , diputats , veïns, expressàvem les nostres preguntes, ho fèiem amb sinceritat , creien que tots!!! Tots!!! ens preguntàvem, com podia haver passat??. Què podíem, què teníem de millorar? Per què no tornes a passar!!!

Les desqualificacions a l’alcalde d’Horta ens van sorprendre , el tracte i la negativa a investigar ens va sobtar.

A un alcalde , un alt càrrec,( no direm quin) li va saber dir mentre cremava el terme que: “no estava per sacsar els ... a alcaldes de CIU”. Mentre, diputats de determinats colors donaven ordres i ni feien , ni deixaven fer. Als alcaldes i veïns se’ls negaven drets i paraula. No , no volíem, ni volem confrontació. Volíem respecte.

Ni crèiem , ni creiem que el tema es tingués d’afrontar des de la confrontació, més bé des de la col·laboració i des de la busca sincera de les causes, dels errors, dels imprevistos, de les imprevisions.

La virulenta reacció contra l’alcalde , les pressions per obligar-nos al silenci ens van sorprendre.

La utilització emocional del drama, contra preguntes i dubtes, ens van colpejar.

Vàrem ser molt curosos, com ha reconegut tothom, amb la nostra intervenció al Parlament. La resposta , les respostes no van arribar. A la sortida, de nou , les pressions , les amenaces i mals modos contra regidors.

No, no volem confrontació,volem respecte, volem respostes, aquesta va ser la nostra proposta al Parlament:

“ jo ho sento molt però els ho demanem per memòria i per la responsabilitat que tenim. Per tant, aquí tenim una certa responsabilitat, vostès tenen una responsabilitat i jo com a diputat en tinc una altra. Per tant, jo els exigesc esta veritat.
I ja que suposo que vostè ens dirà que sí, honorable conseller, jo li proposo crear una comissió de seguiment, del Parlament de Catalunya, per solucionar estos interrogants, i que suposo que vostè de bon segur que la voldrà encapçalar. I evidentment aquí té el Grup de Convergència i Unió perquè vostè encapçali aquesta comissió de seguiment per a saber exactament què va passar.”

( X. Pallarès, transcripció en brut del diari de sessions).

Es va voler fer-nos callar, tancar el tema sense respostes. Hem continuat preguntant, confiàvem poder fer-ho sense confrontació. Era possible, amb una comissió del Parlament, encapçalada pel conseller. Encara és possible amb una investigació , independent i externa.

És una veritat incòmoda, ens dol molt fer preguntes, ens dol tenir que fer aquestes preguntes.

Sabem que paguem un preu polític i sobre tot un preu emocional ,de prestigi personal. Però estem obligats a fer-les , per responsabilitat institucional, per sentit de la ciutadania.

Calen respostes.

Diu un internauta: “cal investigar-ho , que doni explicacions qui hagi de fer-ho”. “En cap cas m’agrada” . No , no és agradable.

HORTA ESTÀ VIVA.

Horta està viva i en ganes de tirar endavant .Ha dit Àngel Ferràs, alcalde d’Horta al diari de Tarragona.
A la mateixa entrevista l’alcalde recorda que encara no fa un any “ els veïns van votar a favor de preservar el paisatge i contra la instal·lació d’aerogeneradors. La Generalitat s’hauria d’adonar d’allò que sempre ha demanat el poble”.

“Horta està viva” ha afegit . Des del poble, l’impacte paisatgístic és mínim , li pregunten . “És mínim. Però el balanç en vides humanes ha estat molt greu, això ha magnificat l’incendi”, diu Ferràs

“Horta està viva i vol tirar endavant, el turisme de natura i cultura són dos valors que mantenim i volem oferir” Diu amb seguretat l’alcalde.

Ebrediputats ho certifiquem: Horta està viva i conserva tot el seu atractiu. Val la pena comprovar-ho.

Horta és avui un poble unit i amb projecte de futur. Volem retre un homenatge a tot el poble, a tots els regidors, de tots el colors, de tots els partits , especialment a Jesús Carbó. Amb qui més enllà dels punt de vista politics, ens uneix per sempre un sincer reconeixement, una sincera amistat.

Un agraïment a tots els veïns, encapçalats pel seu alcalde i regidors. “Horta està viva , vol tirar endavant”. Horta té cultura, paisatge , projecte , voluntat , unitat i orgull. Horta té present i futur.

Ebrediputats esperem poder col·laborar. Gracies Horta , ens heu donat , ens esteu donant una lliçó com a poble. Horta està viva , més que mai.

MIRI’NS A LA CARA CONSELLER: NOSALTRES ACUSEM!!!

Noves dades apareixen en torn a l’incendi d’Horta.(Veure la Vanguardia) Altres acabaran apareixent. S’ha volgut aixecar un mur de silenci. Se’ns ha volgut fer callar.
Es volia i es vol fer callar a tot un poble.

Es va voler desprestigiar a tot Horta. Es va insinuar que no eren solidaris, que no eren agraïts. Van voler fer callar al seu alcalde i als seus regidors. Van voler intimidar als Diputats de l’oposició. El nostre delicte?? Saber i voler saber la VERITAT.

Mire'm als ulls Conseller. Jo era alli !!! Va dir Xavier Pallarès. Miri’ns als ulls Conseller TOTS nosaltres érem allí!!!. Sabem que els bombers, els GRAF van donar la vida per nosaltres.

Volem dir ben fort i clar : Ojalà no haguessin d’haver pagat aquest preu.

MÉS FORT ENCARA : Els que érem allí pensem i afirmem que ES TENIA QUE HAVER EVITAT. VA HAVER RELAXACIÓ , com va dir l’alcalde , els alcaldes , els regidors i tot el poble d’HORTA.

La reacció tan virulenta contra les declaracions sinceres d’un alcalde al mig del foc, amb 4 bombers morts acusant-lo de poca sensibilitat i de polititzar , ja deixaven veure que alguna cosa es volia amagar. De veritat algú es creu que en aquells moments l’alcalde pensava en política??.

Ni L’alcalde D’Horta , ni els regidors feien política . Com ho demostra l’exemplar actitud dels regidors de l’oposició, al costat del seu alcalde, al costat de la VERITAT, sense colors politics.

Ara es demostra qui feia política i qui instrumentalitzava els sentiments per tal d'evitar responsabilitats.

Algunes de les preguntes que formulàvem al Parlament avui tenen més sentit que mai!! La recomanació de llegir el blog solidacat.blogspot.com, és encara més actual que ahir!!

Repetim preguntes que ja hem fet.: MIRI’NS A LA CARA CONSELLER!! MIRI A LA CARA D’HORTA CONSELLER.

És cert que un helicòpter es va enlairar i va poder salvar entre 10 i 20 bombers? Com és que no hi havia més Helicòpters preparats? A quants en podien haver rescatat??

Miri’ns a la cara conseller : Per què no vol fer públiques les gravacions d’aquelles hores? On són conseller els mòbils dels Bombers? Per què no vol una comissió d’investigació ??

Qui estava al lloc de comandament quan s’escoltava XARLY.. OO , XARLY... OO?

On eren el Delegat del Govern , els responsables d’interior?

El BRIF van rebre ordres diferents a les del GRAF?? Per què??

Per què tanta manca de respecte institucional cap alcaldes, regidors i diputats ?? Per què fins el President Montilla va demanar silenci davant una actitud tant prudent com la del poble d’Horta?
Per què una actitud tant virulenta i manipuladora com la del diputat del Govern SR Paladella??

Per que se'ns ha volgut fer callar??

Miri’ns a la cara conseller , si pot.:

Per què se’ns ha volgut fer callar?’!!! PER QUÈ ?!!

EN POLÍTICA PITJOR QUE FER EL RIDÍCUL ÉS FER EL TONTO

EN POLÍTICA, NO ES POT FER EL RIDÍCUL. MOLT MENYS EL TONTO!!!


Un mitjà d’abasts “nacional espanyol” informa que el President Montilla es va trobar sol a un acte programat a Madrid. Una conferència sense públic. Van haver de sortir al carrer a buscar algun “sofridor”. La noticia té l’abast que té. El que em va cridar l’atenció va ser la sensació de ridícul. Vaig recordar la frase atribuïda al president Tarradellas : En política l’únic que no es pot fer és el ridícul.

Poc després llegeixo les declaracions de Puigcercós demanant que el Govern i el govern de ZP pressionin al Tribunal Constitucional.

Tothom coneix la situació de la justícia, la realitat del Tribunal constitucional. Ningú amb dos dits de front, cap govern, ni aspirant a governant declararia que vol pressionar un Tribunal Constitucional.

Puigcercós posa al Govern català sota sospita. Sospitós de poca qualitat democràtica i sense cap possibilitat d’ influència. En un estat de dret, el poder judicial no pot dependre del poder polític. Tothom fa equilibris , ningú admet pressions.


Ara resultarà que els únics que hauran “pressionat” seran els "tontos" dels catalans. Ja li han contestat, Saura i ara Zaragoza. El govern de nou a la grenya. Tard i poc creïbles. Poc creïble i preocupant , recordo que aquests personatges fa poc creaven una “independent” oficina anti frau!! . Ja no hi ha solució. Catalunya indefensa.

Té la virtut però de superar la cita de Tarradellas. En política lo pitjor ja no és fer el ridícul. Pitjor que fer el ridícul és fer el Tonto. Encara pitjor ser-ho. Amb això, no volem dir-li tonto a ningú

RECOMANACIONS , QUE EL FUM NO TAPI ELS ULLS

Avui va de recomanacions, de lectures significatives.

Ebrediputats recomanem, l’editorial de la Vanguardia que afecta a Horta i a un ebrediputat: Xavi Pallarès. Cliqueu damunt per llegir-la.

Un bon amic ens diu :
Em recomanen un post dedicat a l’incendi d’Horta i la compareixença de Saura al Parlament, És llarg però molt interessant és de lo millor que he trobat respecte al que va passar . Jo que vaig viure de prop els fets i de molt prop la compareixença el trobo molt valent. El blog és http://www.solidarcat.blogspot.com/. Molt bo!!!

Fem un extracte:


PREGUNTES:
Ara volem preguntar. Amb acritud i emprenyats : On era el delegat del Govern a les 11, les 12, la 1, les 2, les 3, les 4.
Qui estava al lloc de comandament? És cert que veïns alertaven que sortiria la Garbinada??
Qui va prevenir les possibilitats d’evacuació?

Els BRIF del “Ministerio” van rebre l’ordre?? De retirar-se a lloc més segur?? Per què no van rebre la mateixa ordre els GRAF? Quan per les emissores es demanava ajut al comandament. Xarly 00, Xarli 00. (La clau per demanar ajut al comandament). Xarli , Xarli Xarli on ets?? La ràdio no tenia resposta. POBRES FILLS MEUS. HEROICAMENT VAN DONAR LA VIDA.

Quan els hidroavions demanaven coordenades , els que després signarien informes no tenien coordenades??!! Segons afirmen testimonis presencials!! 20 minuts per tirar un aigua que ben dirigida podia salvar vides!! Un helicòpter es va enlairar i va poder rescatar a més de 10 o 20 bombers. Com és què no hi havien més helicòpters??. A quans en podien haver rescatat!!!

SOS. ON EREN??: XARLI OO ; XARLI OO!!!!

Vos recomanem la seva lectura complerta: http://solidarcat.blogspot.com/

NISSAN , MONTILLA: UNA MENTIDA; COM EL NOU FINANÇAMENT.

Escolto un treballador indignat per l’ERO DE NISSAN. Recordo l’èxit mediàtic del Viatge de MONTILLA a Japó. Va tornar parlant japonès i amb la NISSAN refeta. Un gran èxit !!. Avui 700 expedients i al carrer. Al carrer qui no és de CCOO. Un escàndol. La Generalitat accepta l’ ERO. Si no pagues la quota dels sindicats del règim pots prendre mal. INDIGNE!!!

Escric aquest comentari al facebook, vull denunciar-ho amb tota la meva capacitat d’indignació. És antidemocràtic que el lloc de treball estigui lligat a militar a un determinat sindicat o una ideologia o a un partit. Espero que el cas el sabrem denunciar al Parlament!!! El Paper del President Montilla cada vegada més semblant a ZP , pura propaganda i ineficàcia i mentida permanent!! El paper del Departament de treball patètic; acceptant un ERO que segons denuncien els treballadors i els sindicats no desmenteixen, els “despidos” i “al carrer” van lligats a determinada militància sindical.

Què dirien aquestos mateixos sindicats , les forces autodenominades d’esquerra si el govern fos d’un altre color? Que van dir en casos com la LEAR. El president Montilla es fa ver moltes fotos al Japó. Per que no s’ha fet la foto ara?

Com ja es comença a dir : Si votes tripartit te tancaran la fàbrica!! Pot semblar una broma o pura demagògia: Què ho pregunten als treballadors afectats!! Ells vos diran lo que és demagògia INDIGNE !! Tot plegat INDIGNE!!

Ebrediputats.

NOMÉS UN COMENTARI A LA NOTICIA DE L’ATEMPTAT : ETA ASSASSINA!!

VOLEM LA VERITAT: ELS HI DEVEM ALS HEROIS D'HORTA

Escolto a RAC 1 un destacat dirigent socialista parlant d’Horta. De l’incendi i les seves conseqüències. Atacant als veïns i a l’Alcalde, manipulant i volen fer veure que tant un com els altres són uns desalmats, desagraïts, que no valoren el sacrifici dels bombers. I a més parlen des de la ignorància. Fals!! Moralment malaltís i maligne!!. Hi ha persones dolentes, el mal existeix i s’aplica a la desinformació i búsqueda d'una confrontació política que NO deuria existir.

Mai, Mai, Mai cap veí d’Horta a posat en dubte l’heroisme dels Bombers. En tot cas han manifestat dubtes més que raonables sobre el comandament!!! Sobre els protocols d’actuació i sobre la presa de decisions en els moments adequats. El balanç, d’un foc que a meitat matí es considerava controlat i després es va cobrar 5 vides no invita, ni a la autocomplaença, ni al silenci. Els veïns D’Horta es coneixen el terme i saben el que va passar. Es cremava el terme, part de la seva vida, la seva casa i no estaven per fer política, ni per cuidar les orelles dels dirigents. Sí per dir, per denunciar tot allò que podes evitar una nova catàstrofe.

Altres no volien un escàndol, no podien permetres que una crisi de mala gestió a Horta els hi desdibuixes la seva agenda política, amb l’anunci de la renúncia de Saura. Han utilitzat la propaganda, la desqualificació i la manipulació. No tinc problema en dir-ho: La maldat i la malifeta. Ni els bombers, ni Horta s’ho mereixen. Es mereixen un anàlisi serè i rigorós. ES mereixen la VERITAT.

Ni la manipulació, ni la confrontació: LA VERITAT.

La GARBINADA apareix cada tarda, res més previsible. Segons testimonis; publicat a un prestigiós diari “En aquells moment, la forta garbinada mantenia a terra els helicòpters, tal com va dir inicialment Interior. Però atés el perill mortal a què s’enfrontaven els agents destinats a la zona, amb qui mantenien control permanent, la sala de control de bombers va insistir i va ordenar enviar un aparell a intentar el rescat. “ El pilot va fer aquesta operació un parell de cops” “Tot i les dificultats de control i la escassa visibilitat a conseqüència del fum, en qüestió de minuts l’helicòpter va baixar un parell de vegades i va rescatar bombers” .

Tenim dret, o millor dit: No el dret, tenim l’obligació de preguntar!! Com van fer l’alcalde i els veïns: On eren els responsables polítics? Era previsible la garbinada? Si en lloc d’un helicòpter de rescat, haguessin estat dos, es podrien haver rescata més bombers? Havien advertit els veïns del perill??

Sabem que preguntar això trenca l’agenda política de més d'un; obliga a analitzar les responsabilitat d’alguns que han sortit ràpidament a desqualificar veïns i alcalde per tal de garantir el silenci!! Per tal d'evitar l'assumpció de responsabilitats!!!Si algú valora el sacrifici dels bombers és: Horta!!!. Els bombers han donat la vida pel poble, per Horta, pels Ports. Els veïns estan, els hi estarem, eternament agraïts. Són els Herois de Terra Alta, Herois d’Horta per sempre!!!. El seu sacrifici no pot ser inútil. MAI MÉS unes conseqüències tan nefastes. Mai més una descoordinació tan dolorosa. Als Herois el devem un homenatge, i els hi JUREM LA VERITAT. Perquè no torni a passar. S'HO MEREIXEN

FI DE LA LLEI DEL SILENCI : SAURA AL PARLAMENT .

Dema per la tarda compareix el polèmic i ineficient conseller Saura al Parlament , anunciem preguntes i un nou post a Ebrediputats. Fins demà !! Mentre, us recomanem la lectura de l’ anterior post de Xavier Garcia, publicat al Punt.

HORTA : SENZILL PERÒ NO IMBÈCIL!!!

Volem publicar un escrit significatiu en torn a l’incendi d’Horta, va ser publicat al Punt ; el signa Xavier Garcia : La gent dels pobles som senzills però no imbecils!!


FOC DE NERGLICENCIA?
Entenent que la Generalitat defensi el lliurament absolut del cos de bombers a l'arriscada feina, també s'haurien de poder entendre les observacions i la indissimulada indignació del poble
23/07/09 02:00 -
xavier garcia

Horta de Sant Joan
Tarragona
En un sinistre de gran envergadura com ha estat el foc declarat als Ports, és molt normal –dintre de l'estat de confusió i precipitació d'ordres fàcilment desordenades– que cadascú hi digui la seva (intentant sempre defensar la idoneïtat de les actuacions públiques) i, per tant, per la part contrària, que la gent del poble –i sobretot els més directament afectats– mostri una indignació que, per desgràcia, es repeteix sempre que hi ha algun incendi que passa de mida, com va succeir fa quinze dies a Agramunt.
El cas és que un dels «paisatges favorits» de Catalunya –tan esbombat per la nostra TV3– ha quedat tocat per aquesta desgràcia humana i ecològica que, sens dubte, s'hauria pogut evitar, segons la reconstrucció dels fets que es fa per part de la gent d'Horta que ho va viure de prop. Aquesta gent –veïns del poble, propietaris de finques, masos i ramats i autoritats municipals– coneix, sens dubte, la realitat d'aquesta massa boscosa (fa cinquanta anys molt habitada i, per tant, vetllada ambientalment), un mar de muntanyes plenes de laberints rocosos, d'obagues gairebé inaccessibles, de roques pelades, camins esquerps, masos, marges i, encara, alguns camps conreats.
El que s'ha pogut detectar aquests dies a Horta és aquest distanciament sociològic i territorial –causa i conseqüència a la vegada de la desafecció política resultant– entre una gran majoria dels seus habitants –i de tants altres pobles a la Terra Alta– i una cúpula directiva tecnicopoliticagovernamental, normalment arribada de realitats geogràfiques molt diferents, com ara Tarragona i Barcelona, i que difícilment coneix els detalls geogràfics i les circumstàncies climàtiques locals per afrontar degudament una emergència d'aquest tipus.
És complicat entrar en detalls en aquestes circumstàncies, perquè els fets se succeeixen molt ràpidament i, entenent que la Generalitat defensi, com així ha estat, el lliurament absolut del cos de bombers a l'arriscada feina, també s'haurien de poder entendre les observacions, queixes i la indissimulada indignació que el poble senzill –senzill, però no imbècil– ha formulat contra determinades actuacions potser excessivament rígides, centralitzades i excloents d'aquella citada cúpula directiva.
I ens trobem amb el de sempre: a la gent que veu perillar la seva propietat (terres, masos o bestiar) se li nega, en raó de la seguretat (fèrriament establerta en un cordó policial infranquejable), accedir-hi, mentre, de lluny o de prop, contempla com tot pot anar-se'n avall. «Ni fan ni deixen fer», deia dimarts a la tarda per TV3 un d'aquests afectats, Salvador Ferràs, quan el garbí inclement que ve de mar bufava descontrolat pel pinar de Don Pedro o pels masos de Lloà i de Pixantó, entre els tòtems geològics de les Roques de Benet (símbol majestuós dels Ports) i la no menys simbòlica muntanya de Santa Bàrbara, tan picassiana ella (ara que el pintor, fa cent anys, la pintà repetidament), fet que aquests dies Horta estava celebrant amb tot reconeixement.
He citat els masos de Lloà i Pixantó, perquè aquí –segons ha contat un dels seus amos– va començar tot l'afer, quan dilluns passat, cap a les vuit d'una tarda encalmada, va veure's una columna de fum que emergia d'un petit abocament (plàstics, papers, cartrons, etc.) situat arran d'un camí, a tocar del riu Canaletes, per on passen, a peu o en bicicleta, turistes diversos, en un accés plenament lliure, però no sempre plenament responsable. En el curs d'aquella nit i l'endemà al matí, semblava que la situació estava controlada, però a partir de les tres de la tarda ja no fou així. Causes? Responsabilitats? Negligència? I els quatre nois, carn humana de canó per aturar-ho, posats en una ratera flamejant que els devorà.
Es dóna la terrible circumstància que, fins fa cinquanta anys, quan els Ports eren, com deia, habitats i pasturats per molts ramats, el bosc estava net, sense necessitat de cap protecció oficial. Des de fa deu anys, amb la declaració de parc natural, és quan s'han complicat moltes de les coses derivades del despoblament. El director d'aquest parc, Rafael Balada, entranyable botànic, gran coneixedor d'aquest món, es mostrava desolat, en un difícil i històric encaix entre els mitjans que té a l'abast i les responsabilitats que se li exigeixen. Però així anem.

LES MENTIDES D'UN PRESIDENT.

Fa uns dies, en un moment de la insulsa i poc incisiva entrevista que la Mònica Terribas li feia al President Montilla, va sortir la famosa reivindicació de la Cambra, del Sr. Miquel Valls. Els 3800 milions. La reivindicació no era 3800 milions el quart any. Era el primer any, el 2009. Mònica Terribas, en un dels pocs moments que va contradir al President li va voler fer notar. Ell ho va negar. Va dir : “consulti vostè les hemeroteques” . Minut 7 de l’entrevista a la carta.

Doncs bé, va mentir. Les hemeroteques ho certifiquen. Aquí ho teniu. Reclamaven 3800 milions a efectes del 1 de gener de 2009.

Una petita mentida? No, una de les moltes mentides de l’entrevista i de la propaganda Tripartida. Per exemple: On és a l’acord l’agència tributària?

És habitual que tant el President Montilla, com els consellers menteixin als mitjans i al Parlament. Què no faran els pamflets del tripartit??

Un altre exemple. El conseller Huget atribuïa a CiU , a la negociació d’Artur Mas l’ambigüitat o la mala redacció de l’article que feia referència al principi d’ordinalitat contingut a L’Estatut. Aquest article esta redactat tal i com va venir del govern. És un article redactat a proposta del tripartit, tal com el va defensar el conseller Castells i sense cap variació.

Aquesta manca de responsabilitat, el recurs permanent de la mentida forma part de l’ADN del tripartit. És una vergonya , però així és; el President i els consellers menteixen sistemàticament.

UN MALSON . DOL PELS BOMBERS I PER LA TERRA ALTA

Comento amb Xavi Pallarès la situació a Terra Alta, dolor i impotència: Dolor pels bombers morts, impotència per l’incendi. Com ex Delegat del Govern, solidaritat amb alcaldes, bombers i afectats. Com alcalde i Diputat afectat, apretar les dents i continuar. Ànims, sembla que la meteorologia pugui canviar i ajudar. No sé, no sabem que més dir.

A Arnes eren festes. Arnes, Horta, tota Terra Alta està de dol. Copsem la impotència, la ràbia i el dolor. Un condol pels bombers, un record pels que es sacrifiquen i treballen contra el foc. No tenim paraules. Un Silenci pels bombers morts, un preg pels ferits.

L’ A 68. La quinta columna. I el Finançament.

Al 2007, denunciàvem l’actitud del govern tripartit. Cap òrgan de govern ha fet res per tal de garantir la opció catalana de la A68. Ni la delegació del Govern, ni l’IDECE , ni el Departament de PTOP . Cap, ni un.

Alcaldes i entitats denunciàvem un acord que al 2007 ja estava fet. Els Governs i partits d' Aragó i València, pactaven contra l’opció catalana. PP - PSC-PSOE i govern català estaven d’acord amb la sortida de Vinaròs.

La societat civil va donar força a la reacció per tal d’evitar una pèrdua transcendental per al territori. Tant per la competitivitat industrial com per el futur turístic. El Port de Tarragona , l’aeroport de Reus , el turisme de Salou, el futur de polígon industrial del Catalunya Sud o el port dels Alfacs i el turisme del Delta i Ports perden competitivitat. Tot això és sabut. Tot molt evident.

Tant que la reacció de la Cambra de Comerç , com d’alguns alcaldes, van fer que es visualitzés un front unitari. Era veritablement unitari???

Havíem denunciat l’actitud d’alguns. Havíem preguntat per l’actitud de la taula del Sénia,el paper dels diputats i senadors socialistes , els representants del tripartit i pel compromís del Govern català.

Recordeu la pregunta d’on era Montilla???

AVUI ACUSEM :

Tots ells coneixien el pacte Arago-Valencia PP –PSOE. Tots podien evitar-lo i no ha van fer. Van fer veure que s’apuntaven al Front. Eren la quinta columna. Sí, els acusem de quinta columnistes. Ho eren i ho són.

No és nomes Madrid , és el govern català. És el tripartit.

NO SIGNAREM el pacte d’infraestructures si el desdoblament de l’eix de l’Ebre i de la N- 420 no hi figuren amb la mateixa prioritat i pressupost que la A-68 a Vinaròs.

Denunciem que no es casual el moment d’anunciar la decisió. Els dirigents del tripartit a Tarragona i a Terres de l’Ebre ho saben. Un conegut economista en un article sobre el finançament diu:"La pregunta es: ¿y de dónde saldrá el dinero? Hay dos posibilidades: subidas de impuestos y reducciones de otro tipo de gastos".

Ja sabem quin "gasto" no arribarà a l’Ebre. Ni al Camp de Tarragona.

El cost d' A 68 i Eix de l’Ebre supera en molt els dos mil milions d’euros L’A 68 per si sola entre 1000 i 2 mil d’inversió final . Tot un any de finançament. La compensació va a València i Aragó .
La quinta columna ens deixa sense l’equivalen de molts anys de finançament de Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona. Intercanvien uns diners que no arribaran per unes infraestructures imprescindibles.

Són quinta columnistes i dissimulen amb fronts i monsergues. Ja n' hi ha prou!! Governen i ens deuen una resposta i uns pressupostos , no fronts ni comèdies!!! Parlant de Fronts; on és la veu de Foment del treball on és els famós Sr. Rosell. Això afecta directament a la competitivitat de territori i empreses.!!!Parlem de fronts: Aquesta és la famosa carretera de Tarragona a Alcolea del Pinar. L’Eix de comunicació bàsic entre el centre , el Mediterrani i la frontera amb Europa . La importància estratègica d’aquesta carretera és va fer palesa a la guerra civil , a la batalla de l’Ebre . La carretera era, és , bàsica per comunicar la resta de Catalunya amb l’Ebre. Les forces catalanes la defensàvem amb ungles i dents: Amb Sang. La quinta columna facilitava la seva destrucció. El bombardeig de Corbera es va fer per tallar aquesta carretera. Al no controlar-la les tropes de Franco van acabar surtin al Mediterrani per Vinaròs.

Avui la quinta columna ha triomfat. Tant amb el finançament, com amb la carretera. Ho han fet des de dins; amb befa a la història, a l’Ebre, al Camp de Tarragona i a Catalunya.

És el tripartit. Una veritable quinta columna. Ho denunciarem indignats . Ja ho varen fer al 2007. Ho denunciem amb un punt de provocació, contundència i..... amb raó.

Ja n' hi ha prou !!!

A-68 per Castelló, enganys i més enganys

La veritat és que quan ha aparegut la notícia de que el ministeri de Foment ha anunciat que el futur traçat de l’A-68, que connecta Aragó amb el Mediterrani, no passarà per Catalunya no m’ha suposat cap sorpresa. No he entrat amb un estat de xoc inesperat, però sí amb una emprenyada important.

Ara els amics PSC-PSOE, comencen a donar tot tipus d’explicacions i arguments per defensar la postura indefensable del Govern. Llegint i escoltant encara ens faran creure que la decisió és bona. Una decisió que margina un cop més les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona.

Aquesta decisió ja fa temps que estava presa, no explicaré reunions privades, ni converses amb dirigents socialistes que ja anunciaven amb la boca petita que això que ha passat podia passar. Quina llàstima dels últims escenaris d’unitat d’acció, quina llàstima dels acords unànimes presos per les Cambres de Comerç del territori, quina llàstima de la unitat d’acció dels Ajuntaments, Consells Comarcals i Partits Polítics.

Ara el que toca es fer veure que aquí no passa res de res, ara el que toca per part dels entregats a Madrid és dir que aquest acord no ens va del tot malament, ara el que toca és mediàticament fer creure a la gent que desdoblarem la N-420. Ara el que toca és dir que no fem massa soroll, no sigui cosa que amb el soroll es pugui enfadar algú i no ens facin ni somiar en aquest desdoblament.

No amics, el President Montilla, no ha fet els deures, des de CIU ja fa molt temps que venim denunciant la manca de lideratge i de ganes per a que aquesta decisió fos d’un altra manera. Nosaltres reclamàvem que el President s’impliqués amb aquest projecte de País. Nosaltres exigíem que el President fes el mateix que han fet els Presidents Valencià i Aragonès.

Però tranquils companys, amb aquesta nova eina que es diu finançament ho arreglarem tot, no sabem dels diners que ens donar la “Madre Patria”, però tranquils i anem confiant amb els governs amics no sigui cosa que la gent desperti i ens tregui la confiança.

Que aquesta autovia surti al mar per Morella (Els Ports) és una pèssima noticia per al nostre territori que algú ho tindrà que explicar.

Xavier Pallarès

(article d'opinió publicat a La Veu de l'Ebre)

LES CLAUS NO TAN SECRETES D'UN ACORD

Tot pacte és el resultat d’una correlació de forces, d’una realitat i de les possibilitats que se’n deriven. En cap cas, si el resultat és dolent o no prou bo, vol dir que la part perdedora, vulgués perdre. Vagi això per davant. Jo no criminalitzaré a ningú. Governar però és assumir responsabilitats.

L’estratègia de negociació és molt important. Joan Puigcercos per tal d’avalar el pacte donava a entendre una certa debilitat del PSOE. Confondre les fortaleses i debilitats, és letal. Ja fa temps, molts dirigents socialistes a Madrid i aquí apostaven per deixar passar el temps amb la seguretat que anava a favor del Sí.

La clau ? La data electoral, al 2010. Abans de l’estiu tots el partits havien de definir estratègia. Necessariament.

ERC havia de triar entre trencar el tripartit o arribar al final. Tots els analistes del PSOE, allà i aquí ho sabien. Tots coincidien que ERC no s’atreviria a repetir jugada. Tots sabien que una vegada aclarit el contenciós Puigcercos, Carod, l’aposta pel tripartit es consolidava. Per tant, tot era qüestió d’esperar. Escenificar l’espera era fàcil, PSC –PSOE com diu Zp “són lo mismo”. Era qüestió de parlar de fermesa, de negativa , de serenitat.

Serenitat.... i tanta, com més dies passaven més fàcil d’escenificar.

Una vegada ERC entregada per la seva necessitat electoral i per la seva aposta estratègica, era qüestió de donar-li forma i fer-ne de la necessitat virtut.

Reunió a la casa dels Canonges. El conseller Castells fa la jugada: O s’accepta l’acord o es surt del govern; alhora garanteix que es farà una venta política de l’acord . Com ? : La Ministra Salgado no accepta canviar les bases del sistema Solbes. No incrementa els recursos 9000 mil per tots, 1600 com a molt. Però accepta que aquesta xifra no és políticament assumible. Per tant acceptarà parlar de 11 mil milions a 4 anys , confiant que d’aquí allà la reactivació econòmica faciliti els comptes. Això farà que es pugui parlar de més de 3 mil al 4t any. Acceptarà que cada comunitat faci els seus comptes. La ministra acatarà que Catalunya quedi lleugerament per sobre la mitjana, però no pujarà llocs en el rànquing. Castells i tot el PSC donaran cobertura a l’escenificació que necessita ERC, la ministra no avalarà cap xifra però no en desmentirà cap. Montilla cedirà tot el protagonisme a Puigcercos.

ERC accepta, confonen debilitat amb força. No hi ha enemic més fort d’un mateix que l’ afalagament i l’autocomplaença. No hi ha enemic pitjor que jugar per necessitat.

Hi ha una segona part no tan coneguda. El carrer Nicaragua. Una vegada ERC , anunciï l’acord li cediran tot el protagonisme. Això evita el desgast i permet sortir a l’ofensiva.

Segona, ara cal valorar si s’accelera la sentencia del Constitucional, en tot cas el contingut deixa de tenir tanta importància, donat que ERC ja no té cap marge de maniobra. Segons vagi l’evolució política d’aquí 4 anys no caldrà ni complir l’acord. Totes les bateries han d’anar a desqualificar CIU i presentar-la com a radical. L’estratègia és bona donat que els resultats del finançament no es veuran a curt termini.

Tot i això, tinc d’explicar un fet. Un alt càrrec em confessava que preferia que les vacunes de la grip nova és retardessin, més enllà del desembre perquè si no el panorama pressupostari no era bo. Jo li deia però que dius , fatal per la població. M’ho va acceptar.

Com el Nou Finançament.

Conseqüències, com en la llei de la Dependència ens quedarem sols. El temps en donarà la raó. La batalla està en què quedi demostrat abans o després de les eleccions. D’altra banda l’única garantia de millora és CIU. Si CIU governa estarà compromesa en aquesta millora, si es manté ferma i el poble català també abans dels 4 anys s'haurà de complir l’Estatut.

Mentre a més del calendari, que en economia és molt important, els articles que s’incompleixen són:

201.3, 201,4 203.3, 204.2, 206.1, 206.3, 206.4, 206.5,
206.6, 208, 209, 210.1, 210.2, 210.3,
Disp Add. 4a, Disp. Add. 11, Disp. Final primera
S’incompleixen el 50% dels articles de
finançament de l’Estatut

La FI D'UNA VIA : EL SUÏCIDI D'ERC

Amb el tripartit no “els” fa falta el constitucional.

Pedro Solbes anunciava i representava els límits de L’Estat en matèria de finançament, parlava dels límits polítics del PSOE en la relació de l’Estat i Catalunya. Donava unes xifres màximes per totes les autonomies. Es parlava de xifres entre 8 mil i 12 mil milions d’euros.

Tothom es posava les mans al cap, per insuficient.

A Catalunya, Pascual Maragall, amb la complicitat d’ERC, havia iniciat una via agosarada i temerària per tal de presentar una alternativa de l’esquerra catalana, al catalanisme polític dominant durant trenta anys. No els hi va importar forçar majories sense la suficient hegemonia social i afrontar el rics d’un enfrontament amb un Estat tradicionalment cohesionat.

Una nova via, segons ells, estava en marxa : La fi del peix al cove, l’inici de la bilateralitat i el respecte a la voluntat d’autogovern català. .

Gracies a la responsabilitat de tots, o quasi tots, els grups; incloent oposició majoritària es va aprovar el Nou Estatut. S’iniciava un nou cicle. La mesura de la consistència de la posició catalana la van donar les forces del govern. El que seria futur President de la Generalitat Sr Montilla, presentava esmenes substancials al Nou Estatut en el seu tràmit a les Corts a Madrid. Una difícil negociació política s’iniciava, negociació que va culminar en l’anomena’t pacte Mas –ZP.

ERC necessitada de protagonisme es va desmarcar considerant l’acord insuficient, el finançament formava part dels seu discurs per demanar el No.

Ara la ministra Salgado anuncia un acord. Les xifres no són diferents a les de Solbes. Eren entre 8 i 12 mil , ara son 11 mil i pico. Els 1500-2000 milions de llavors ara són 1600.... el primer any .

Llavors què ha canviat?? Qui accepta?? Per què ara s’accepta??

Per necessitat política i amb una explicació plausible.

El Govern necessitava un acord pressionat per la realitat econòmica i un dèficit galopant. ERC necessitava una xifra i poder dir que han salvat la cara.

Per poder parlar de més dels 3800 milions i no dels 1600 han allargat els terminis.

Si s’observen els ingressos vinculats al finançament, fins i tot el del pitjor moment (1992- 1995) es veu com en tres anys les xifres s’incrementen: En 2000 milions de llavors!!!

Tant si val, ERC, troba l’explicació i renuncia al seu paper històric... així salva el govern i aposta definitivament per la seva incorporació a l’estratègia PSOE.

Les conseqüències més greus no ho són per el finançament. Un fet conjuntural. Ho són en tant i quant es certifica el fracàs d’una via.

Un destacat dirigent socialista ho explicava. Via lliure pel Constitucional. Si ERC accepta rebaixar i conculcar L’Estatut, qui li pot demanar més coherència a l’alt tribunal?? Quina autoritat moral tindran (tindrem) a l’hora de movilizarse contra els previsibles retalls?? Què li demanaran al poble català ?? UN NOU NO.

Certament ens trobem al final d’una via. Ara ERC pot dir, de fet diu : Ens estimem molt Catalunya, però President ens estimem molt més el govern. ( siguem caritatius posem català, s'estimem el govern català). Un Govern agotat i sense estrategia.

Amb aquestes premises als espanyolistes, a l’Estat no li fa falta el Tribunal Constitucional, tot i que l'utilitzara, li sobra amb el Pacte basc (PP –PSOE) el tripartit , els contactes Montilla-PP i la rendició d’ERC. El PP ajudarà a legitimar l’acord. Cridarà en contra, lo qual el fa bó a Catalunya i signaran a les seves comunitats, lo que el fa bó a Espanya. El Constitucional acabara la feina.

S’ha parlat molt d'acords de curta volada, de partidisme. Certament tres partits minoritaris al govern, produeixen partidisme; quan no es pot compatir estratègia en quan a model d’Estat nomes queda el tacticisme. Pot semblar un èxit. Però es la fi d’una via. El suïcidi d’ERC.

Fer pronòstics d’aquesta naturalesa és arriscat, però estic segur:

Catalunya com país, el catalanisme polític, després d’aquest acord i de la previsible sentencia del Tribunal Constitucional haurà d’iniciar un nou projecte social i polític , una nova hegemonia política que miri cara a cara a l’Estat des de posicions politiques serioses i estratègiques. El canvi ha començat. Una nova hegemonia és necessària. En aqueta nova hegemonia hi trobarem forces independentistes , forces moderades , forces d’esquerra però pronostico que no hi serà ERC. S’ha mimetitzat amb el PSOE i per extensió amb el Tribunal Constitucional Espanyol. S’ha suïcidat.

F Sancho , ebrediputat.

ELISENDA PALUZIE.

Facebooke dia 12 juliol de 2009 , mentre s'esta difonent l'acord de finançament.

Finançament : Una opinió qualificada. Elisenda Paluzie.


Executiva d' ERC digueu NO si us plau. Els milions que prometen pel 2012 son un brindis al sol. El model de finançament nomes ens dona 1600 milions el 1er any i la resta per arribar a 2000 milions es una caixa B sense garanties i la trampa de comptar-nos 2 vegades la pujada de l'impost del tabac i l'alcohol!

Un altre post:

Sembla ser que el Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, ha donat el si a l'acord. Els diaris ens diuen que els 3.600 milions pel 2012 estan dintre de la forquilla d'objectius mínims que va marcar la Cambra de Comerç ara fa un any: entre 3.500 i 3.800 milions d'euros.Bé, doncs pels desmemoriats, us adjunto la nota de premsa que en el seu dia va emetre la Cambra i on especificava clarament que l'objectiu a aconseguir eren entre 3.500 i 3.800 milions d'euros del 2006. Qualsevol estudiant de primer d'Economia sap que 1 euro avui no és igual a 1 euro demà, sinó que l'equivalència implica que demà sigui molt més que 1 euro.3.600 milions d'euros del 2006 són molt i molts més de 3.600 milions d'euros el 2012.L'objectiu no s'acompleix, que no ens facin combregar amb rodes de molí!

Un altre:

Brutal la roda de premsa de la Salgado: la presa de pèl és monumental...vaig a fer un post al bloc, explicant-ne les claus

Elisenda Paluzie. Diumenge 12 de juliol de juliol 2009. Al Facebook i al seu blog.

FINANÇAMENT: NOTES de ELISENDA PALUZIE.

Volem publicar la nota d’Elisenda Paluzie, militant d’ERC experta en finançament i una de les veus que més va tenir en la redacció del Nou Estatut . Creiem que es tracta d’una bona aportació al tema. Ens atrevim a fer-ho perquè ella mateixa demana al seu Facebook compartir la nota


Notes de Elisenda Paluzie



El finançament Salgado-Solbes: les claus
Comparteix
Avui a les 14:41

Acaba de concloure la roda de premsa de la Ministra Salgado per informar del nou model de finançament. Aquí en teniu un resum, i una comparativa amb les aspiracions catalanes a l’inici de la negociació.

1. Salgado ha confirmat que el model és el de Solbes del desembre.

2. Els fons es divideixen en dos tipus: el de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals i el de Suficiència Global per la resta de competències de totes les CCAA.

3. Al fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals s’hi destina el 80% dels recursos: 75% aportat per les CCAA i 5% per l’Estat.

OBJECTIU MÍNIM GENERALITAT: MÀXIM 65%. S’incompleix en un 15%.

4. Els recursos per serveis públics fonamentals es reparteixen en base a la població ponderada per les següents variables, entre parèntesi les CCAA que les reclamaven:Dispersió (Front del Nord-Oest), envelliment (Front del Nordoest, Castelles), insularitat, superfície, població en edat escolar (Andalusia), densitat (Castella i Lleó).Les variables de ponderació de l’Estatut no hi són: immigració, costos diferencials, població en risc d’exclusió. La ministra ha afirmat que un estudi va demostrar que el cost mitjà sanitari d’un immigrant era inferior al d’un nadiu perquè és més jove.

5.El fons de suficiència global finança la resta de competències i garanteix l’status quo actual. Si amb el que rebrà per l’altre fons, una CCAA hi perd respecte a la situació actual, l’Estat la compensarà amb el fons de suficiència global.

6.S’afegeixen dos fons nous de signe contrari:- El de competitivitat per les més riques. Salgado ha dit que serà un fons molt petit.- El de convergència per les més pobres i les més envellides.

7.Les diferències en finançament per càpita entre les CCAA ara són de 40 punts es reduiran a 30 punts, però no desapareixen. Per justificar que Catalunya passarà a estar lleugerament per sobre de la mitjana es pren com a referència la situació actual calculada per l’Estat sense homogeneïtzació competencial, que dóna que Catalunya està ara només 1 punt per sota, a 99 punts respecte de la mitjana de 100. Els càlculs que sempre ha fet servir la Generalitat són amb homogeneització competencial i donen un índex de 94. Per tant es comparen índexs diferents.El principi d’ordinalitat no es complirà: aquest principi exigeix no només quedar per sobre la mitjana sinó quedar els tercers en el rànking.

8. Per posar en marxa el sistema, l’Estat aporta recursos addicionals. Salgado només ha fet públics els del 2012 que seran al voltant d’11.000 milions, però ha afirmat que és una previsió que dependrà de l’evolució dels ingressos tributaris. També ha dit que la majoria de recursos addicionals es posen el 4rt any, per la delicada situació econòmica actual. No ha dit les xifres del 1er i del 2n any. Sembla que pel 1er podrien estar al voltant dels 6.000 milions d’euros per totes les CCAA.

9. La paraula esforç fiscal no apareix en el document.

10. Ha afirmat que si alguna CCAA vol vendre l’increment d’ingressos de la pujada de l’impost de l’alcohol i el tabac, com a nous recursos, ella no és ningú per impedir-ho.

11. Per indicació del Sr. Ocaña, Secretari d’Estat d’Hisenda, ha afirmat que l’Estat seguirà retenint el 50% de la despesa pública total.

12. Ha afirmat que ella ni confirmarà ni desmentirà les xifres que facin públiques les diferents CCAA com a previsions del 2012, que són això, previsions.

13. Ha avisat que les liquidacions del 2008 i del 2009 seran negatives per les CCAA, perquè la recaptació ha estat inferior a les bestretes que es van donar a les CCAA. Les CCAA hauran de tornar diners a l’Estat, però aquest retorn es periodifica, amb un any de carència i per tant les CCAA hauran de tornar diners a l’Estat el 2011 i el 2012 (justament els anys on es preveu que el model nou doni més ingressos).14. De cada euro que recapta una CCAA pels impostos que té cedits o participats, 75 cèntims van a la bossa comú de repartiment per totes les CCAA i 25 cèntims se’ls queda.

El Finançament i la Política.

Clica l'imagen per verure les xifres oficials de sortida.

Ja no va més. De fet s'han ultrapassat tots els terminis. Més d'un any de retard. Múltiples dades en torn al finançament . Incompliments que afecten també a les inversions en infraestructures i a la disposició addicional tercera de l'Estatut. Certament no és un problema de política és un problema de matemàtiques.De compliment de la llei. Així de senzill.
Molts es queixaven que en un moment determinat es fes política i es pactés ( Amb ZP). Ara aparquen el seu radicalisme i allò que era inacceptable i insuficient a l'hora del pacte és assumible i fins i tot excessiu a l'hora de la matemàtica. Del dit al fet.

Ens acusen de donar més d'una xifra. Cert i tant!! Matemàtica pura......i ho saben, doncs suposem que saben comptar.

Jo, nosaltres varem votar l'Estatut. Coneixem el redactat definitiu.L'Estatut del 2006, com tots sabem no estableix una xifra. Estableix una cistella d'impostos com correspon a una norma de les seves característiques. Estableix una cistella del 50 % de l'IRPF ,el 58% dels impostos especials i el 50% de l'IVA. Aquesta és la xifra!! Aconseguida amb la negociació política. Ara cal que no ens la devaluïn aquells que no volen o no saben fer matemàtica.

Aquesta xifra si es calcula amb els pressupostos del 2009 ens dona un increment de 5630 milions d'euros: Insisteixo, aquells que consideraven l'acord insuficient, ara el troben excesiu, fins i tot, demagògic.

La xifra és diferent si la calculem amb els presupostos del 2008, ens dona un resultat de 5229 milions, i si la calculen referida al 2006 any d'aprovació de l'Estatut ens dona una xifra menor.

Certament hem anat donant resultats referits a l'any d'aplicació i de negociació. Encara se'n poden calcular altres de xifres.

Preguntem també, si hem de calcular i sumar els diners que corresponen a l'any .. anys, perduts durant la negociació?

Hem de comptabilitzar les inversions no fetes i que corresponen a la disposició addicional tercera?

Hem de fer com Andalusia i comptabilitzar el deute històric?


Clar que hem donat vàries xifres!! Les que ens toquen!!! Dels pressupostos de l'Estat liquidats de cada exercici del 2006, 2007, 2008, i 2009. (Un cop tancat l'exercici i en funció de la recaptació real de cada impost).

L'Estatut es va aprovar al 2006 i te data d'aplicació. Entenem que els endarreriments els hem de cobrar, si et passes de termini no per això has de pedre part de la cistella, aquesta té, deu tenir efectes retroactius, des de quan va néixer el dret a cobrar-ho.

Hem d'advertir que comptar amb els pressupostos del 2006 i no cobrar fins el 2010 és un engany matemàtic i financer!! Per cert, que els 3, 4 o 5 milions del any perdut , són deficit real . De fet el dèficit d'aquest any, és quasi 5 mil milions. Per què deu ser?

L'ACORD DE FINANÇAMENT DE CIU:

Clica l'imagen per veure les xifres oficials de la Generalitat.

Ara anem a la política. La que ens fan. L'acord de finançament CiU, PP, aquell tan dolent. Quan va produir?

Anem a les xifres donades pel propi Govern de la Genaralitat a través de la Direcció General d'Anàlisi i Política Financera del Departament d'Economia i Finances. Penjarem la publicació, ens temem, que la vulguin eliminar.

Els ingressos pressupostaris de la Generalitat "vinculats al model de finançament" eren a l'any 2001 de 10.900 milions d'euros, al 2002 de 12.023, de llavors, al 2004 de 14.600!!! I ara de més de 21.410!!! S'han més que duplicat. Clar, va ser un molt mal acord!! Com que era de CiU!!

L'increment de finançament d'aquell acord , segons xifres publicades per la Generalitat actual, al tercer any va ser de 3700 milions, la mateixa que reclama ara!! la Cambra de Comerç, al tercer any d'aplicació. Per cert del 2006 al 2009, ja van tres anys.

Si comptem en xifres relatives l'escàndol ja és total, ja que només reclamem reduir el 2 o 3% del dèficit fiscal que és de un entre 9 o 10 %, cosa que sembla excesiva a aquells que prometien o reduir-lo tot o la independència!!!

Pubiquem les xifres de la pròpia Generalitat perquè quedi clar que menteixen o no saben matemàtiques.

Ho publiquem amb orgull i amb una certesa, els resultats al 2014 seran retòricament el que vulguin, però tampoc en finançament, en 6 o 9 anys no milloraran els ultims 9 de CiU. Els pressupostos no es duplicaran. Amb CiU, sí. Matemàtica pura.

En fi, menys demagògia política i més matemàtica.. si... és que en saben.

LA TERRA ALTA COMARCA CONVERGENT

En aquestes darreres eleccions al Parlament europeu la Federació de Convergència i Unió ha guanyat de manera clara i contundent.

En aquestes ratlles la gent de CIU volem agrair sincerament la confiança que un cop més la gent de la Comarca ens ha dipositat. Som conscients de la feina que portem a terme i de la responsabilitat que suposa donar resposta a les expectatives que un cop més la gent de la nostra Comarca ens ha dipositat.

Entenem que en una comarca que la pagesia i la petita i la mitjana empresa hi té una importància cabdal, els veïns han entès el nostre missatge. Han estat molts els actes que des de CIU em fet durant aquestos quinze dies de campanya electoral, han estat molts els suggeriments que des de fa molt de temps, els representants de CIU escoltem per part de la gent de la Terra Alta. La gent parla, explica les demandes i anhels personals, els polítics tenim la obligació d’atendre les demandes i per damunt de tot escoltar a la gent. Aquest premissa que és fàcil d’entendre, no tots els partits ho fan amb l’interès que ho fa la gent de CIU.

Jo durant aquestos dies, i diria que durant tot l’any no em canso de dir que CIU és el partit del poble, Convergència i Unió és el partit modest, que treballa cada dia per defensar la gent de Catalunya. Jo recordo perfectament actes a pobles petits de la nostra Comarca amb quinze o vint persones i actes amb més de cent persones, amb participació de la gent, amb preguntes i aclariments, amb moltes demandes que jo personalment, transmetré al Sr. Ramon Tremosa aquesta mateixa setmana.

La gent quan pregunta o simplement demana alguna cosa vol resposta dels polítics, des de CIU a la Terra Alta ja fa anys que ho tenim clar, treballem i treballarem per continuar lluitant pels nostres pobles i per la nostra terra.

Xavier Pallarès

Una absència molt significativa

l'Aldea, dilluns. Totes les forces politiques menys el PSC-PSOE acudim a la convocatòria de l’ajuntament de l’Aldea i el seu alcalde Dani Andreu (ERC) , sindicats , empresaris , entitats, universitat, societat civil. Tots avalen la reivindicació de la parada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea.

La pregunta és, algú esperava al PSC?? Hem viscut totes les situacions possibles en torn al tren i al corredor del Mediterrani. Hem reivindicat la parada de l’Euromed, de regionals, de mercaderies. Hem viscut les obres del corredor que han afectat als nostres municipis. Hem viscut la negociació de l’estació de mercaderies ( CIMALSA) i la ciutat de transport a l’Aldea. On era en totes les ocasions el PSC. A l’hora del discurs depenia de qui governes a cada lloc a l’hora de la veritat mai ha estat. Mai, mai, mai.

L’únic canvi és que lo que era evident portes endins ara es públic i notori. La historia del tren a Terres de l’Ebre va lligada a l’actitud, ara pública del PSC-PSOE. Aquesta actitud explica moltes coses, per no dir tot.

El PSC PSOE ni hi era ni se l’espera. Tot i això hem de preguntar : Qui dona cobertura al govern de les absències?? Qui dona cobertura al govern dels incompliments??

Deixem-ho . Ni hi són, ni han estat, ni se’ls espera. Quan els alcaldes i la gent els ha necessitat ells han prioritzat els interessos del PSOE. Ara ja es públic . Prenem nota, prengueu nota..

FORAT NEGRE

Ja ho vam dir fa temps en aquest mateix bloc: El forat negre, molt negre, ho dèiem a l'agost del 2007, refernint-nos a la política d'infraestrucutres del govern tripartit a Terres de l'Ebre. Dèiem: l’IDECE desaparegut, la Generalitat ni mu. Mentre, els alcaldes afectats per infraestructures bàsiques anàvem a València, a Madrid, al “ministerio” i ens adonàvem que el govern Valencià i l’aragonès, faciliten la baixada per Morella i Vinaròs, garanteixen el desdoblament de la 340 i les obres de l’autovia de l’Interior.. Aquí re, retards i “salvese el que pueda”. Es clar que N-340, autovia de Interior,l'anomenada autovia d’Aragó, el desdoblament de l'Eix de l’Ebre, l’anella viària del Delta, són prioritats que el Govern de la Generalitat té responsabilitat de coordinar i executar.

Sobre la baixada de l'autovia de l'Aragó per Catalunya, hem fet altres articles, com el que haviem fet uns mesos abans, al febrer del 2007: Proposta de resolució sobre l'eix de l'Ebre, on denunciavem el mutisme de la Taula del Sènia, i anunciavem diverses propostes de resolució al Parlament sobre el desdoblament de l'eix de l'Ebre i de la N420 per a defensar l'opció catalana, tal i com ja demanaven la Cambra de Comerç, i el Consell Econòmic i Social.

Durant aquests dos darrers anys, hem anat fent referències a aquesta infraestructura vital per a les nostres terres que és la baixada de l'autovia de l'Aragó, que si finalment acaba anant per Morella i Vinaròs, ens convertirà en un forat negre, molt negre.

A 68. FALTAVA MONTILLA.

Fa pocs dies, concretament el diumenge es publicava a la Vanguardia el mapa que parcialment reproduïm aquí. Un clamorós interrogant ( ? ) ocupa l’espai que correspon a Terres de l’Ebre. A Terres de l’Ebre sempre ens hem queixat de la manca d' inversions en infraestructures. Des del temps del coll de Balaguer i les corbes del Perelló. Ho deia el president Pujol: No era contra Terres de l’Ebre, era contra Catalunya... La cosa és encara més greu si observem que el Coll de Balaguer, les famoses corbes, estaven en una carretera vital per la comunicació mediterrània amb Europa. De fet quan observem el mapa veiem clarament com les Terres de l’Ebre són un forat negre en comunicacions, en carreteres i en ferrocarril. Un forat negre que afecta a la competitivitat de Terres de l’Ebre, de Catalunya i de tot l’arc Mediterrani. Un "forat negre" així ho denominàvem i definíem ja fa temps. Avui el forat s'ha fet visible per tothom.

La manca d’inversions no és un greuge contra Terres de l’Ebre, és una política d’Estat per tal d’evitar la supremacia del Mediterrani front a l'eix central. Herència d'un centralisme autàrquic i històric.

En el mateix context, s’emmarca la decisió en torn a l' A68, el desdoblament de la nacional 420, la famosa carretera de Tarragona a Alcolea del Pinar, aquella que va ser bombardejada en la guerra civil. Corbera.

Ho hem denunciat repetidament. No som optimistes. Som conscients que la decisió de reforçar l’eix central i centralista és una decisió d’Estat La connexió Valencia- Barcelona o si voleu Cadis França, no era una prioritat ni per Felipe Gonzalez ni per Aznar . Ni per al PP , ni per PSOE. La comunicació Aragó amb el Mediterrani a través de Terres de l’Ebre..... menys.

Avui hem fet un acte unitari. Important, però no suficient o som conscients que lluitem contra una política d’Estat molt arrelada i consolidada, avalada pels dos grans partits estatals o no ens en sortirem. És més, tinc la sensació que alguns poden pretendre controlar la unitat per fer callar la divergència. De fet alguna cosa així hem escoltat.

Volem unitat i compromís aquí i a Madrid. Volem força política i presència permanent. Els presidents de Aragó i Valencia juguen unes altres cartes. L’Estat juga les de sempre ......i controla dos forces polítiques decisives.

Celebrem l’acte unitari de Gandesa, felicitem a les Cambres de Comerç per la iniciativa, agraïm el treball de l’alcalde de Gandesa i de tots el participants, ens comprometem a treballar com ho hem fet de fa temps, com sempre.(Us en farem un resum) És l’hora de les infraestructures a l’Ebre, entre altres coses per que són decisives per al futur de Catalunya i del Mediterrani. Un Mediterrani que torna ser important. Treballar per Europa és treballar per les infraestructures a Terres de l’Ebre. Ens temem que no tothom ho entén, ens temem que alguns es deuen a dos disciplines, a dos amos. Un temor històric. Una historia que ens ha condemnat. Avui a Gandesa no hi érem tots. Faltava Montilla , faltava el President de la Generalitat. Mal auguri.

VICTOR GIMENO : ÉS INJUST.

Al 2007 un jutge va ordenar el sobreseïment lliure i l’arxiu de les diligències de la denúncia per un presumpte delicte de prevaricació contra Victor Gimeno , en torn a la caça en barraca.

Avui em diuen que el cas es reobre i que existeix la possibilitat d’una nova acusació per prevaricació.

Ho trobo injust. La discordança entre normatives , la canviant sensibilitat social en torn a aquest tema , la pressió de la opinió publica, la tradició de la caça en barraca a terres de l’Ebre, fan difícil la presa decisions.

Podré estar d’acord o no en l’actuació , amb l’oportunitat, amb el tractament, amb el que vulgueu ... però trobo injust que el tema acabi al jutjat acusant a Victor Gimeno d’un delicte de prevaricació .. ho trobo injust i crec que ho he de dir. Dit queda.