01 d’abril 2007

QUAN PLOU: "LO MILLOR" ÉS DEIXAR-LA CAURE


Avui ha plogut a l'Ampolla, i fort,han sortit els barrancs. Un dels homes més savis del poble, savi per savi i per edat, m'ha dit; això ja ha passat i tornarà a passar, tornaran a sortir els barrancs. De fet, em deia, fa dos anys o tres van baixar més perquè l'aigua va entrar a cases que avui no ha entrat. En fa uns 20, va baixar el doble, en fa 40 0 50 va arribar al més amunt del barranc de Sant Pere, encara no hi havia ni carreteres. Ja passava quan quasi no hi havia ni poble. Abans quan plovia ens tancàvem a casa i no sortíem a pescar, em deia. Sabíem, que no podíem travessar els barrancs. M’ha contat com un pastor del poble va trobar-se, assetjat, ell i les seves ovelles, es va salvar de miracle. Ha passat i tornarà a passar, m’ha dit; el que no entenc és que avui es vulgui canalitzar l’aigua, a l’aigua no se la canalitza, se li dona llera, sortida. Tots aquests que prediquen natura i no entenen això aconsegueixen el contrari del que volen. Als barrancs n'hi ha prou en no travessar-los.

També m’ha explicat que molts de pobles de la Mediterrània estan a la sortida de barrancs, a les cales que es formaven i que donaven refugi a les barques. La natura té les seves regles i l’home el seu lloc. Quan plou, m’ha dit, el millor és deixar-la caure. Jo he pensat que era un home savi i també ha pensat: Mateu t’estimo, tu i els que són com tu, us ho mereixeu..

1 comentari:

Anònim ha dit...

Que és lo que vau fer en lo PHN!
Deixar-lo passar i no combatre'l!
Això es lo del parlament o del bar?