05 d’agost 2007

Tanta protesta, per a tan poca proposta.


Cansat de més de 20 anys d'oposició, el PSC es va apuntar a totes i cadascuna de les protestes i plataformes que es van crear a Catalunya. Tan prompte veiem la Tura, “Madre Teresa” dels peatges, com a Maragall a Miravet. Van alimentar les protestes contra la Enron a Móra, los micos a Camarles, les Gavarres, Girona i el Pirineus, PHN i NPH,el 4rt cinturo, les nevades. Totes les plataformes els hi semblaven poques i tèbies. Xavier Pallarès ho denunciava, feia públic un paper intern dels socialistes que parlava de tècniques electorals americanes. Molts de focs,a molts llocs,per desgastar el govern , NIMBY i no nimby, cultura del no i dels “No-no-i-nos”.

Ara, què? Ara es troben atrapats pels seus aliats, més radicals , per les seves protestes. Ara , els hi sobren la cultura del no i les plataformes, però són els seus, als qui van alimentar i fer grans.

Callen,perquè no poden parlar , no donen solucions perquè no en tenen. Necessiten temps per refer discurs, només els preocupa el poder. Mentre Catalunya pateix les conseqüències de tanta protesta i tan poca proposta.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Dir NO per dignitat i estima al territori és més respectable que dir Sí a tot.Vosaltres malveneu el que no és vostre per conservar la vostra trona i continuar omplint-vos les butxaques a canvi d'un plat de llenties avivades.Les Terres de l'Ebre no estan en venda!

Anònim ha dit...

Qui ven que? I qui està a les trones, a totes? Quines són les butxaques plenes? Jo en conec unes quantes sociates. I de terres, a l'Ebre en venda en hi han unes quantes, algunes a l'inmobiliria d'algun alcalde socialista, "menos lobos Caperucita" que vau vendre fins i tot la guardia civil i ara la llum de Barcelona. Montilla calla com bon empleat que és.

Anònim ha dit...

ni el sí pel sí, ni el no pel no. Propostes i consens, competències i diners.

Anònim ha dit...

sobre tot diners
que és lo que més nos importa

Anònim ha dit...

I tant que ens importen els diners!

cal recordar els pressupostos de la generalitat?

3% terres de l'ebre i més del 70% per a l'àrea metropolitana.

Sigues coherent, i per dignitat digues NO a estos que estan ara a la trona, i que s'omplen les butxaques per un plat de llenties avivades.

Unknown ha dit...

Estic d'acord, els socialistes es van apuntar a totes les protestes possibles. Ara bé, que això no serveixi per desqualificar/desprestigiar les protestes. Cal valorar les coses per separat, i massa sovint veig que s'acaba equiparant la protesta amb l'estratègia socialista, i això no és així i no és just.

Ebrediputats ha dit...

Manel, fixat que hem escrit: “Útil protesta , però sense proposta” ; i també :“Nosaltres estem per la proposta que té en compte la protesta... o al menys, en part".
Altra cosa és la responsabilitat dels partits que governen . Cal preguntar, com actuarien ells a l’oposició? Jo crec que no , tots ho sabem. La responsabilitat i moderació de CIU , s’ha manifestat al Parlament en lleis com la de l’ICS , i altres 8 votades a favor. Si alguna critica se’ns pot fer és ser una oposició tèbia. Per altra part qui exclou, dividint el país i el mapa polític entre dreta i esquerra són els partits de l’Entesa, és la seva justificació i la base del pacte de govern. La transsversalitat entre protesta i proposta , requeriria alguna cosa diferent al front populisme i nosaltres estem per la transversalitat, ho sabem: El consens trenca el pacte de poder contra CIU. Amb tots els matisos que vulguem però aquest és un límit del tripartit: necessita seguir atacant CIU per justificar els seu pacte, total el PSC presoner dels seus aliats i de la protesta sense proposta ( veure 4art cinturo i altres, que diguin en públic el que ens diuen en privat).

Anònim ha dit...

per a que fer propostes si estem al govern i fem majoria d'esquerres. En aixo ja està tot fet i lligat

Anònim ha dit...

Cert, esta tot fet i lliguat, semblava que era per millorar però no sencillament és per estar al govern, los k'astan. Jo vaig apostar x canvia i ara dic: Canvi quin canvi? A pitjor. Ara, lo mon dona moltes voltes. Arribara un dia en que natros al aixecar la vista vos vorem a uns i atres plorar il poble riura.

Anònim ha dit...

el poble ja plora ara, solament cal veure la tele i veure el que passa.