L’Estat paternal , el sindicat fraternal.

"El presupuesto debe equilibrarse, el Tesoro debe ser reaprovisionado, la deuda pública debe ser disminuida, la arrogancia de los funcionarios públicos debe ser moderada y controlada, y la ayuda a otros países debe eliminarse para que Roma no vaya a la bancarrota. La gente debe aprender nuevamente a trabajar, en lugar de vivir a costa del Estado." Marco Tulio Cicerón (55 a.C.) ... agafada de twitter.


Ja fa anys . Fa uns pocs anys , comentava amb el meu amic Antoni Vives, llavors Secretari del Govern , de l’últim govern de Jordi Pujol que el període convuls que vivíem no era “només” el fi d'un període de govern a Catalunya, era el fi d’una època. No era una successió de tormentes, ni tan sol la “tormenta perfecta” , com a més d’un li agradava dir. Era molt més, era “una Mar de Fons” , que duraria dies , anys i panys. Governs i institucions. Estàvem i estem en ple canvi de paradigma.

Recordo tots els no i no i no. La gent no estava disposta a supeditar ni el més petit dels seus desitjos, ni la més petit dels seus privilegis a un hipotètic interès general. Qualsevol discurs en nom del “Pare Estat” trobava al front , un “sí però a mi no”, a casa meva no. Semblava que tot era possible , sense cap sacrifici, sense la renúncia de ningú. Els vells defensors del “Pare Estat” corrector d'injustícies, equilibrador de poders, barrera front “el salvatge individualisme”, “la vella esquerra europea” canviava el seu discurs i s’apuntava a un “benestar” basat en privilegis individuals i territorials, sense contrapartida. Els sindicats , les classes populars i mitjanes s’hi apuntaven amb ganes. Recordava el vell carlisme , on les classes populars, amb poderoses raons, combatien al “progressisme lliberal”. El poble , amb els cacics.

Tot era possible, individualment possible , 15 anys de creiexement ininterromput, donaven ales a les aspiracions individuals. Els poders, els veritables poders no eren; ja no són locals, són globals. El benestar individual és local. El pare Estat ja no era la resposta...ni en temps de bonança. Dinàmica global. Manca de resposta, regulació en mans (globals, excessives, descoordinades) errònia. Crisi, crisi, crisi. L’estat no és la resposta , la resposta “amic meu tan sols la té el vent”, o el twitter. Els “temps estant canviant”.

Al seu lloc, en lloc del vell Estat : Poders supranacionals, globals front reivindicacions individuals. La por de la gent, la pujança dels territoris. Front, els poders globals, adolescents,descoordinats.

Els vells sindicats de classe, han de conviure amb sindicats sectorials, professionals amb visió més individual i corporativa, han de coordinar-se en moviments veïnals , plataformes laborals o reivindicatives. Ja no representen “l’interès general de les classes treballadores”. El concepte classes treballadores , s’ha diversificat. Els interessos també. Com amb el moment carlí es poden trobar,es troben, que amples capes populars s’alien amb poders aliens, caciquils (globals?), professionals, sectorials. Mentre, les velles respostes polítiques fan aigua. Les velles aliances ja no són efectives. Els partits progressistes (o no) estan desprestigiats, la política també. Els sindicats de classe, participen del desprestigi i en alguns moments , impulsen el seu propi nivell d’incompetència.

Desorientats com estem , ens convoquen una Vaga General. Tard i malament. Durant molt de temps han participat de una determinada política, valedors de ZP , ara , contra qui convoquen la vaga?? “La resposta amic meu tan sols la té el vent”.

“ Ara serà l’acomiadament de 12 dies per any treballat, després serà l’allargament de l’edat de jubilació.....En definitiva treballar més per cobrar menys. I anant així acabarem negociant les condicions de treball entre amo i treballador. O sigui entre l’amo i el llogat tal com feien els nostres pares no fa tants anys.” M’ho escriu un honrat sindicalista a qui aprecio ,respecto i comparteixo la seva inquietud. Peró el concete d’amo i terballador han canviat i qui està negociant , són els líders , progressistes o no , sindicalistes o no amb els fa quatre dies anomenavent com especuladors. Sense remei, al dictat d'Europa i els poders finacers. Alguns dels interessos dels treballadors coincideixen amb els de “petits” i “no tan petits amos”. Treballadors , classes mitjanes, petit i mitja empresariat que veuen als sindicats com part del funcionariat sense resposta.

Els temps estan canviant, estem en plena "Mar de Fons" i els sindicats, els sindicalistes als que necessitem, també han de canviar, canviar els seus mètodes. La resposta amic meu no és la vaga . Això amic ho sap el vent , escolta la resposta dins el vent . Un vent que ve de lluny. El 55 abans de Crist, Marco Tulio Cicero deia:

"El presupuesto debe equilibrarse, el Tesoro debe ser reaprovisionado, la deuda pública debe ser disminuida, la arrogancia de los funcionarios públicos debe ser moderada y controlada, y la ayuda a otros países debe eliminarse para que Roma no vaya a la bancarrota. La gente debe aprender nuevamente a trabajar, en lugar de vivir a costa del Estado." Marco Tulio Cicerón (55 a.C.)

Jo no diré res més , perquè res més tinc a dir.

LA VAGA I ELS VAGUISTES!!!!

Sempre he respectat el dret de vaga. Però sempre he sabut que les motivacions per fer vaga són diverses. Manipulables. Les direccions dels Sindicats obeeixen a dinàmiques internes , a la seva pròpia “política”.

Recordo una anècdota de l’època d’estudiant de medicina. Ja acabant la carrera , estaven alguns estudiants a les escales de la Facultat, al Clínic. De prompte un vianant és va desmaiar. Un dels estudiants va començar a cridar : Un Metge , un metge!!!! Els altres es van afegir al crit. Eren estudiants de l’últim curs , però no estaven preparats per assumir la responsabilitat del metge.

Aquests dies hem vist com diputats tant d' ICV,com d’ERC anunciaven que ells anirien a la vaga. M’ha recordat als estudiants de medicina, cridant: un metge , un metge!! No són ells qui han de dir, han de proposar quina sortida ha de tenir la crisi?? No han estat els aliats del govern d’esquerres. No tenen cap responsabilitat?? El govern català, o al menys, dos socis del govern no tenen cap resposta més que anar a la vaga?? Contra qui?? I per a què?? No han estat ells els aliats de ZP?? O el vot d’investidura nomes cotitza si el dóna CiU al PP??.

Els sindicats , van ser els grans valedors de ZP. Corresponsables de les polítiques de la inconsciència, del malbaratament. Què ens proposen?? També criden Un metge!! Un metge!! Una solució!! La pregunta és: quina?? Proposen continuar amb la política de despesa i subsidi. Anar contra Europa i les seves mesures. La política que ens va portar a la llista d’espera darrera de Grècia. Busquen una medicina alternativa, criden un metge un metge perquè ni tenen solució ni la coneixen.

Crec que davant una malaltia es necessita un Metge que estudiï el cas , que diagnostiqui el problema, que intenti el tractament en la mesura que li correspongui i sobretot , sobretot, que no ens vulgui fer veure que la cosa no va amb ell , que no perdi els nervis i es posi a cridar: Un metge, un metge!!

A mi m’agradaria trobar una actitud per denunciar alhora a govern , sindicats i diputats vaguistes, tots ells corresponsables. Només se m'acut el seguir treballant amb responsabilitat per tal d’aconseguir un canvi d’actitud social , un canvi de Govern a Catalunya.

Transcripció i vídeo intervenció Sancho al debat correbous

Si voleu veure el vídeo de la intervencio al Parlament, podeu accedir a través del següent enllaç: http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=886744&p_cp2=887432&p_cp3=4&p_cp22=cerca

També us deixem la transcripció de la intervenció:


El Sr. Sancho i Serena

Gràcies, senyor president. Bona tarda, senyores i senyors diputats. Em deixaran i em permetran que comenci saludant alcaldes, veïns del meu poble, les penyes, els ciutadans de les Terres de l’Ebre, no només de les Terres de l’Ebre, de més enllà de Terres de l’Ebre que avui nos acompanyen i els que estan seguint el debat a tot Catalunya.

És un debat, suposo que m’ho deixaran dir col·loquialment, tots ho deuen haver viscut, que ha aixecat molta expectativa, és cert, per no tenir interès i ser una cosa que a la gent no li interessa ha aixecat molta, molta expectativa.

Jo he portat lleis i he debatut lleis importants en aquest Parlament que feien referència a temes de salut, mai he tingut tants SMS, tantes comunicacions, tants ciutadans que s’han dirigit a mi per expressar-me la seva opinió. Mai. No cal que els ho explique, suposo que ho han viscut, ho han viscut tots. I les opinions m’han arribat amb diverses sensibilitats, realment diverses sensibilitats des d’un extrem de l’espectre amb relació al que s’opina dels animals, és a dir, sensibilitat animalista, i un altre tipus de sensibilitats, quan parlàvem de llibertat absoluta i barra lliure entorn a les festes amb animals. Sensibilitats de tots els extrems.

Em permetran dir, i suposo que això no estranyarà ningú i hi coincidiran, que entre aquestes opinions, moltes expressades als mitjans de comunicació, n’hi ha hagut algunes de tremendistes. Un cert tremendisme entorn a aquesta discussió, jo personalment, i suposo que no em caldrà demostrar-ho, perquè també ho deuen haver viscut vostès, l’he viscut. Un cert tremendisme. Avui n’hem tingut algun exemple. La veritat és que alguns dels exemples que surten aquí quan parlen d’avortaments o parlen..., la veritat és que és un tremendisme que a mi em crida l’atenció i em sembla una mala manera de defensar les pròpies posicions. Cada u fa allò que pensa que ha de fer. Però em permetran que jo intenti defugir aquest tremendisme, intenti defugir aquest tremendisme i faci una altra cosa en aquest Parlament que em sembla que és important: que intenti trobar els punts de coincidència, els punts de trobada entre les diverses sensibilitats, que sóc conscient que conviuen dintre de Catalunya, diverses sensibilitats. Jo tinc la meva, i sóc alcalde del meu poble, però sóc conscient que les sensibilitats entorn aquest tema són diverses, molt diverses. I quan a un país hi han sensibilitats diverses en un tema, les forces polítiques responsables el que fan és defugir el tremendisme i buscar punts de trobada.

I deixin-me que avui jo em feliciti en un aspecte, un aspecte que és substancial: des d’Iniciativa, el Partit Popular, fins i tot el diputat Albert Rivera ens han reconegut que el manual de bones pràctiques era un bon manual i que, per tant, resulta que tots expressaven la seva coincidència en el contingut del manual. Llavors, la discussió que avui se substancia aquí és si aquest manual que tots considerem bo es pot transformar en llei, aquesta havia de ser la discussió parlamentària rigorosa, evitant l’enfrontament entre les diverses sensibilitats del país. On està el tremendisme? Per què tan tremendisme si tots estem d’acord que el manual és bo? Que es faci llei? Doncs, miri, no entenc aquest tremendisme i per això el defugim. I els oferim a tots aquest punt de trobada: si el manual és bo, tenim un punt de trobada que val la pena que aquest punt de trobada aquí al Parlament l’institucionalitzem. I aquesta és la nostra principal raó per transformar-lo en llei.

Fixin-se si és fàcil de defugir el tremendisme i buscar la coincidència dels ciutadans d’un país en lloc de buscar la confrontació entre diverses sensibilitats.

És cert que aquí hi ha hagut un debat que no només és entorn als correbous, que també ha implicat o ha tingut una discussió també amb cert tremendisme, eh?, tots l’han viscut, vull dir, frases del que avui he sentit i més pujades de to les vaig escoltar en la discussió de la ILP. També defugiré la discussió. Fixin-s’hi bé, tornem a tenir un punt de trobada, el nostre grup ha tingut un punt de trobada –en el moment de la ILP vam tindre llibertat de vot, i jo mai m’he amagat que jo no era prohibicionista–, però tenim avui un punt de trobada que és important com a país i com a Parlament: el nostre grup respecta, respectarà qualsevol decisió presa per majoria al Parlament de Catalunya. I el Parlament de Catalunya va decidir per majoria, i després d’un debat com el que vam viure, prohibir allò que proposava la ILP. I què proposava la ILP? Proposava prohibir els espectacles amb toros amb resultat de mort. I aquesta era la discussió i això és el que es va decidir.

Jo hi insisteixo, jo no coincidia, ni era prohibicionista, però respecto el que va decidir el Parlament de Catalunya. I em sembla un principi democràtic elemental. Una vegada en aquesta situació, on està la discussió? La discussió és la següent: si el que fem és prohibir els espectacles amb mort dels animals, què passa amb aquells espectacles que no impliquen la mort dels animals? Aquesta és la substancial..., això és el que estem discutint i hauríem de discutir clarament avui aquí: què fem amb aquests espectacles? Evidentment, hi han diverses propostes a banda i banda de l’espectre: una, prohibició absoluta; l’altra, llibertat absoluta.
Dintre d’aquesta discussió, em sembla que val la pena que entrem en allò que pot cohesionar el nostre país: com podem aconseguir que les diverses sensibilitats del país entorn als animals s’apleguin entorn a una llei que poguéssem considerar tots, amb més o menys, amb més o menys discrepàncies, però tots, una llei en la qual ens poguéssem sentir còmodes totes les sensibilitats.
Aquesta és la discussió que hem fet el nostre grup i aquesta és la nostra aportació. És una aportació de sensibilitat, és una aportació de centralitat i és una aportació de responsabilitat, no només del nostre grup. He de reconèixer que aquesta és la discussió que vam tenir amb els portaveus dels altres grups, amb la Marta Cid i amb la Núria Ventura, i també en molts moments amb diputats d’Iniciativa i en alguns altres moments del Partit Popular. Aquesta és la discussió central i essencial que entenem que comporta aquesta llei.

Bé, la nostra posició és clara: si el que es prohibeix és l’espectable amb mort dels animals, val la pena –val la pena– regular aquelles activitats i aquells espectables amb bous en un sentit que em sembla elemental: Fixin-s’hi bé, és una tradició d’alguns pobles de Catalunya, no només de Terres de l’Ebre, és una tradició no compartida per tots els pobles, però és una tradició que es practica dintre de Catalunya. Això no és fer un debat identitari, això és situar geogràficament on està la discussió i on se practica aquesta tradició. Però diem una cosa: la discussió no és purament catalana, la discussió entorn a l’animalisme i al respecte als animals desborda l’àmbit de Catalunya, el que passa és que a Catalunya, i molts alcaldes d’aquí quan signem el que signem sabem el que estem fent, estem disposats a fer una cosa: mirin, jo com a alcalde, com a diputat i com a ciutadà penso que perviuran i perviuen aquelles tradicions que són capaces d’adaptar-se a les exigències ètiques, a la sensibilitat de la gent que la practica, a la sensibilitat del temps on es practica i a la sensibilitat de l’àmbit geogràfic on es practica. Si som capaços de fer això, perviu la tradició. I a mi m’interessa que pervisqui la tradició del meu poble, però també m’interessa trobar punts de trobada ètica, moral, de sensibilitat amb tota la resta del país, perquè és la manera de viure tots tranquils i de saber viure junts.
Per tant, el manual de bones pràctiques, que és un esforç que vam fer ja fa anys alcaldes i penyes, va en aquesta direcció. Nosaltres som conscients quan practiquem les nostres festes que podran perviure, que tenen més sentit si nosaltres incorporem la sensibilitat del país i som capaços d’allò que ens demanda el país. I no és contradictori. En un cas amb una ILP, en la qual jo no estava d’acord amb la prohibició, però sí que era una exigència ètica d’evitar la mort i el maltractament a l’animal, allí amb[#] la prohibició. Aquí amb la regulació, podem aconseguir com a mínim minimitzar qualsevol pràctica de maltractament, iniciar una discussió entorn a com hem de tractar els animals i deixar un camp obert de punt de trobada entorn a com aconseguim que les festes i tradicions de pobles de Catalunya tinguin aquest respecte ètic, aquesta exigència que moltes sensibilitats del territori, que moltes sensibilitats dels catalans ens demanden. I això és el que fem amb la llei.

Tant tremendisme, però si el manual de bones pràctiques el consideren bo tots; si l’ha considerat bo el Partit Popular, l’ha considerat bo Ciutadans, l’ha considerat bo Iniciativa, a què ve tant tremendisme? Mirin, ens acusen de fer política, cal que ho expliqui? Evidentment que fem política; electoralisme, no, política. Fem política, i evidentment, a la política hi han eleccions, no [#], però fa molt temps que jo estic defensant les nostres festes, fa molt temps que estem amb el manual de bones pràctiques, no aquí com a Convergència, com a alcalde, al territori, fent un manual de bones pràctiques de fa cinc anys. Això és electoralisme? Fa cinc anys que vam ser aquí, ho vam portar quan ho vam portar i coincideix amb el moment electoral perquè hi coincideix. I si em pregunten si vull treure vots, sí. I vostès? Escoltin, què estem discutint, però si el problema no és aquest; el problema és per què es vol portar en aquest camp la discussió en lloc de portar-la al camp allí on ens trobem, allà[#] entre tots dir: «Escoltin, però si estem d’acord en el manual de bones pràctiques, quin problema hi ha que es transformi en llei? Quin problema hi ha.»

Fem política, senyors, però fem política en majúscules, fem política d’una vegada. Busquem els punts de trobada en lloc de buscar els punts de divergència. I en aquest cas, els agradi o no els partits majoritaris en aquest Parlament els hem trobat: Esquerra Republicana, Partit Socialistes i Convergència i Unió no només hem parlat, sinó que hem presentat esmenes conjuntes i hem ofert l’acord als altres grups. No els crida l’atenció això? No els crida l’atenció? No pensen que això realment era possible aplegar aquesta sensibilitat? Com és possible que aquest acord no l’haguéssim pogut trobar en altres grups quan hi ha un acord de fons entorn al contingut de la llei i el desacord és entorn a la forma: si ha de ser un manual, si ha de ser per decret o ha de ser per llei. Com és possible que la gran discussió, aquesta tremenda discussió acabi sent això quan és un tema purament formal? Doncs, política, eh que sí? Doncs, és política, sí, senyors, però no la nostra, la seva; no la nostra, la seva.

Quan em diuen que no hi ha explicació ètica a una prohibició i a l’altra regulació, és el mateix, és exactament la mateixa discussió la de la ILP que la dels correbous; és el mateix, segur? Segur que hi ha una diferència substancial entre la mort de l’animal i la no-mort de l’animal. Estan segurs... Mirin, deixin-me fer una cosa, prenem[#] una certa distància, els explicaré una anècdota perquè ha passat avui i em sembla que és interessant. Aquest dematí, atesa aquesta expectativa tan important que hi ha hagut entorn a aquesta llei, parlo amb un periodista nord-americà, d’acord?, i la discussió precisament era aquesta. Em deia: «Pero es que es lo mismo.» No entenia la diferència ètica, fins que jo li he dit: «Escolti, vostè és nord-americà?» I em diu: «Sí.» Dic: «Doncs, miri, les festes amb correbous són més semblants al rodeo que a la corrida.» I em diu: «Oh, es que el rodeo no es lo mismo.» No és el mateix, prenguin distància. No ho veuen que no és el mateix? L’anècdota em serveix perquè una cosa que és tan evident quedi evident.

Cal explicar que hi ha una diferència entre la mort de l’animal i la no-mort de l’animal? Cal explicar que els mateixos promotors de la ILP van voler que el que es prohibís fos els espectacles amb resultat de mort i que, per tant, quedava un buit en aquells espectacles que no té resultat de mort? Cal explicar-ho? Però si això es va votar en aquest Parlament i va quedar fil per randa damunt del paper que això era el que passava i quedava un buit entorn als correbous i al que això significava, aquests espectacles, aquestes festes que no impliquen la mort de l’animal. I que a damunt els mateixos participants, els mateixos organitzadors ja havien procurat tenir un manual de bones pràctiques per tal d’incorporar aquesta exigència ètica d’evitar el maltractament a l’animal.

Ara deixin-me dir una cosa i deixin-me acabar d’una manera que espero que m’entenguin: jo he sentit retrets aquí d’alguns grups, he dit no faré tremendisme, ni entraré en la discussió, no ho vull –no ho vull–, vull el contrari, vull donar al Partit Popular les gràcies perquè ens votarà la llei i vull donar al diputat de Ciutadans les gràcies perquè no s’hi oposarà. Però deixin-me dir una cosa: mirin, jo els he vist fer tremendisme de tertúlia, i vostès ho saben, ho necessiten, és la seva raó de ser. Tremendisme pur de tertúlia. No només en això –no només en això–, també atiant alguna polèmica com el debat lingüístic que vostès han proposat i que certament no és al carrer. No som nosaltres que necessitem aquest tremendisme per sobreviure a les tertúlies; són vostès qui necessiten sobreviure a les tertúlies perquè són incapaços d’incidir en la societat catalana i aconseguir resultats en aquest Parlament. Van a plorar a les tertúlies allò que saben que no podran defensar amb garanties ni amb vots ni al Parlament ni al carrer. Per tant, no plorin tant a les tertúlies, intentin trobar més punts d’aplegada i els garanteixo que els [#]anirà bé.


I deixi’m dir-li una cosa: lliçons jo les acceptaré sempre, però sempre que vostès siguin capaços d’acceptar aquelles lliçons i aquelles demandes que surten de la societat catalana. No hi ha debat identitari, el problema que vostès tenen és que aquesta i aquella és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya i no al Congrés de Diputats a Madrid. Aquest és el seu problema, no el nostre.

Gràcies i bona tarda.

BOUS!! FESTES!! TERRES DE L'EBRE!!!!

Ahir al parlament es va aprovar la llei que regula els correbous, los nostres bous. Amb el vot en contra de ICV , l'abstenció de Ciudadanos i 5 vots del PSC que van votar en contra o es van abstenir o no van votar . Una molt ampla majoria de més de 110 diputats van avalar la llei i la festa. Em va correspondre l¡honor de proposar i defensar la ultima llei de la legislatura i jo espero que de l’etapa dels tripartit. Un honor estar al Parlament del meu pais i poder defensar les tradicions,les festes dels nostres, del meu poble.
Un resum de la meva posició i declaracions és la que fa l’agencia EFE. Jo no ho sabria resumir millor, així va ser així ho comptà EFE. Gràcies a tothom.
Barcelona, 22 set (EFE).- El diputat de CiU Francesc Sancho ha defensat avui la "coherència" d'impulsar una llei que 'blindi' les festes dels correbous i oposar-se a les corrides, i ha qualificat de "tremendisme de tertúlia" les crítiques d'ICV al projecte de llei que garanteix la celebració de les primeres.

Segons que ha indicat Sancho en unes declaracions fetes als passadissos del Parlament, "tothom té les seves creences, però no resulta contradictori impulsar el projecte de llei dels correbous perquè amb rigor se'l pot diferenciar clarament del que deia la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va prohibir les corrides" a Catalunya i que va ser aprovada el mes de juliol passat.

"En el primer cas, -ha recordat-, es prohibeixen les corrides perquè hi ha la mort de l'animal, amb la qual cosa existeix una diferència radical respecte a les celebracions amb correbous".

"A tots ens preocupava la protecció de l'animal i evitar els maltractaments -ha afegit aquest mateix diputat de CiU i alcalde de l'Ampolla (Baix Ebre)- i en aquesta llei es garanteix les dues coses i se sanciona aquells que exerceixin un mal tracte".

Segons Sancho, "un punt de trobada de tots els diputats és el de considerar que les tradicions que poden perdurar són aquelles que amb capaços d'adaptar-se a la sensibilitat dels temps, i això és el que intentem fer amb la llei dels correbous, al marge que ens agradin més o menys".

"Entenem que el Parlament ha de prohibir només el que és imprescindible i regular tot allò que és possible fer-ho", ha precisat.

Sobre els retrets llançats contra CiU per l'únic grup que es preveu que votarà aquesta tarda en contra el projecte de llei de correbous, que és ICV-EUiA, Francesc Sancho ha lamentat "el tremendisme de tertúlia" i que es facin "crítiques dures i desproporcionades" als que defensen els correbous.

"Quan s'arriben a certs límits és millor no respondre, perquè entrar en aquesta dinàmica no aporta res positiu", ha assegurat el mateix diputat convergent.
En un to molt diferent s'ha pronunciat també als passadissos del Parlament el diputat del PP Rafael Luna, en opinar que el que impulsen lleis com la de prohibició de les corrides i de 'blindatge' dels correbous "no és el debat animalista, sinó el nacionalisme excloent". EFE

700 milions de raons pel canvi.

700 milions d’euros més, 700 milions d’euros per damunt de lo pressupostat!!!! És lo que necessitarà el Cat salut per acabar l’any. No ho diu CIU, ho ha confirmat el director del Cat Salut J Ma Sabaté. L’anunci coincideix amb el retall, en principi ni previst, del 25% del medicament de dispensació ambulatòria (per exemple medicaments dedicats a càncer). Quin impacte tindrà això en el sector concertat?? Certament greu i més si sumem l’impacte de l’increment de l’IVA que es calcula generarà un sobre cost de més de 120 milions d’eu al sector català.

Fa pocs mesos s’anunciava un crèdit extraordinari de 1800 milions per fer front a factures desplaçades al 2007, després de l’informe de Sindicatura de Comptes.

Tot això coincideix amb el decret de... “contenció de la despesa” a través del qual Departament , la Generalitat ha retallat un 3´21% les tarifes dels centres. Una més que greu situació, denunciada per part de la Sectorial de Sanitat, el grup Parlamentari i el propi portaveu Oriol Pujol. La resposta del govern va ser titllar a CIU d’irresponsables per fer pública la greu situació i el retall de prestacions.

Què és trobarà el futur govern?? Quin panorama pressupostari??

Ens consta i ho fem públic, el fort enuig i enfrontament entre economia i responsables del forat. S'ha de tenir en compte que 700 milions, ni previstos ni explicats, d’un pressupost de 9 mil milions, són quasi un 10% d’increment, al que tindrem que sumar altres capítols “més habituals” . Desviament que resulta molt més greu si l’apliquem a aquella part del pressupost que correspon a Cat –Salut; que aflora en un moment en que la contenció de la despesa és un objectiu d’estat, que té incidència en les possibilitats o greus dificultats de “col•locació” del deute públic i preu ( tipus d’interès) del deute de la Generalitat.

Al mateix temps, els anuncis d’inversió a llarg termini, les promeses electorals de la consellera no tenen aturador. Compromet la despesa futura amb recursos que avui sap que no té, fins i tot inversions al 2016!!!. Negocia acords, com amb el sector del transport garantint...sous al 2011!! 2012!! Pretén el mateix amb tot el sector concertat!!! El decret de contenció de la despesa acaba essent una declaració d’intencions.

Es fan els ofesos. però aquest govern és, (són tots), un risc pels serveis i drets de la gent del país. Voldria utilitzar paraules precises i moderades, no voldria fer alarmisme; però estic , estem preocupats. Són molt poc responsables i com han demostrat i demostren cada dia només els preocupa conservar el poder i la cadira. Com ho demostren les xifres, la data de convocatòria de les eleccions, el discurs i actitud de Montilla i la campanya del PSC.

Des de la Sectorial de Sanitat fem una crida a la responsabilitat. Després del tripartit ha de quedar vida i esperança. Nosaltres la volem i la tenim. Amb un somriure, preocupat, necessitem urgentment un canvi. El canvi.

EL CANVI e-REAL .

A traves de la xarxa m’arriba, de forma massiva, “informació”, articles, “opinió” sobre el suposat i no comprovat canvi e-real. (irreal?). També a través els mitjans de comunicació oficials , la campanya disfressada d’informació va fent forat. Un dels camps on la e-real (irreal) informació és més insistent i a l’hora irresponsable ( e- responsable) , és en Salut. Hem vist , veiem com s’inauguren Hospitals, s’anuncien projectes , noves instal•lacions que en el millor dels casos no estarien acabats abans dels 2016. Es tallen cintes , es fan promeses. Tota una campanya propagandística .

Al temps s’anuncia la retallada en el concert als Hospitals i centres de la XHUP , es retalla un 25%, corresponen a la medicació de dispensació ambulatòria (per exemple la del càncer), es retarda el pagament del concert de manera que les empreses incrementen el cost al tenir que acudir al crèdit. Els proveïdors pateixen per cobrar... el servei que ja han prestat. Sabem i ho afirmem que el Cat Salut , quantifica un deute superior als 200 milions d’euros superior al previst, nomes aquest any. Sense comptar el de l’ICS. Les factures al calaix, els comptes de les empreses públiques, el dèficit final del departament es quantifica en milers de milions. El canvi e-real, no acaba aquí. Consisteix en plena crisi i desgavell pressupostari, seguir tallant cintes i prometen , més i més despesa , sense saber ni per a què, ni com es pagarà.

Els integrants de la Junta Clínica de l’Hospital Joan XXIII a Tarragona, han expressat la seva voluntat de dimitir en bloc , ja que de lo que els van prometre només es realitza la tercera part i “ es tallen cintes a bombo i plateret , mentre es retallen serveis i personal”

No és poden fer nous hospitals , CAP’s , quiròfans , sense saber com els dotarem , com pagarem el personal. Quina utilitat tindran. Avui la tendència es a reduir l’estança hospitalària, afavorir l’ambulatorització i el domicili. Avui les TIC , permeten altres maneres de fer.

Hem vist com nous Hospitals ha estat inaugurats , sense la suficient dotació, amb problemes per trobar i pagar el personal , amb problemes d’acabats. Mentre l’Hospital de referència al que pretenien substituir, perd competitivitat amb menys ocupació de llits , amb quiròfans i altres infraestructures , només utilitzades a hores. Total paga el poble.

En plena crisi, es retallaran els pagaments però no es deixarà de tallar cintes, ni es deixarà de fer sumptuoses promeses ,amb final feliç .. o no... al 2016!!! La utilitat dels nous Hospitals , el sentit del canvi e-real (irreal) no és millorar la salut, ni planificar el futur. El canvi e-real(irreal) esta programat per aconseguir vots. Al preu que sigui. Total paga el poble.

Això és decadència... , això és indecència.

JOC BRUT!!! 2a Part.

Per què serà que no em sorprèn cap reacció de la gent del tripartit? Cap dels tres.... o dels 4, incloent PP. Tots tracten d' arraconar a CIU, i si fa falta, “el mon real”, per tal d’adaptar-los a les seves necessitats (ara electorals).

La tàctica electoral del PSC ja fa temps, troba la seva base, el seu estil, en la por. Por al PP... “Si tu no vas ells tornen”.....Por a la guerra, por al passat, por al futur...

A l’hora, la por serveix per dibuixar fronteres, per reforçar el sentiment de : “Ells o natros”, “esquerra o dreta” . Són uns mestres. En aquesta batalla, que ells diuen ideològica, que sabem propagandística; sempre afirmen (ai!!! si ho dubtes) la superioritat ètica i moral de l’esquerra, del socialisme (real o imaginat). El qualificatiu "dreta", conté la desqualificació. Amb aquestes premisses, la desqualificació a CiU i altres, surt gratis i té (fins ara) un alt rendiment. Es tracta d’evitar parlar del fons, de les causes, dels problemes... per parlar, de "la dreta", dels “de dretes” , dolents per definició (i més si són nacionalistes!!). Qualsevol resposta, qualsevol argument perd força davant aquesta ofensiva. Tant si val si fins i tot es nega la major... ja se sap que els de dretes sempre.... neguen ser de dretes. Ja no es discuteix si és "penalty" o no. Soc del Barça.. És sabut que si és del Barça, no és penal i menys contra el Madrid. Saben molt bé com aconseguir aquest efecte (o el contrari a Madrid).

Una pàgina signada per un senador socialista, de l’Ebre, titula: “La dreta nacionalista inicia una nova guerra carlista”. I com no, amb superioritat ètica e intel•lectual contrastada, parla de “los tercios de Montserrat” “ amb qui presumptament el senyor Tremosa i molts dels seus companys” “ combaten l’esquerra sense misericòrdia”. “La dreta nacionalista (els nacionals?)” diu. Els nacionals? Déu ni do!!! Les guerres carlines, la guerra civil!! Els nacionals !!! I aquest dona lliçons.!!! Clar que ell ho diu des de l’esquerra i en sentit figurat : Tremosa, no. Un ample somriure, feu-me cas.

Es tracta d’evitar lo evident, d’impedir que les raons del canvi siguin percebudes. Necessiten molt i molt soroll. Tant com força té el canvi. Tenen un problema intern de dos parells de Corbachos. Arraconen el sector catalanista, com corol•lari torna Corbacho a les llistes. La culpa de tot plegat ha de ser de CIU. Digui, el que diguem. Som, com ja es sap, un pobres ignorants. A qui se li acut dir que "Corbacho és el ministre de l’atur"?? Si el món mundial sap que la crisi és internacional?? Que l’atur al nostre país, i més el juvenil, dupliqui els índex europeus , tant se val. Només una ment preclara i d’esquerres pot entendre l’equació. Nosaltres no som prou intel•ligents per entendreu. Un ample somriure, feu-me cas. Somriem fins i tot a la xarxa. Un e- somriure, davant les e- campanyes.

Quan es va estendre força la idea del canvi , el “comença el canvi” el PSC i el seus van iniciar una contra campanya , anomenada el "canvi real". És curiós veure com es queixen de contra- programació, si algú els respon. És evident que no són cap canvi, en tot cas serien el recanvi, l’arreglo , per no dir altra cosa. Ara, molt dignament es queixen de l’actitud de CIU a la xarxa. Ells, ells que han inventat un concepte digital de canvi el... “canvi e-real”. Irreal?? I goseu contestar-los?? Un ample somriure, feu-me cas.

Escrivia el 23 de juliol, aquí al bloc, sobre la renúncia al catalanisme per part del PSC , deia: Catalunya necessita catalanistes. Si el PSOE no els vol tal com són: Catalans i catalanistes, sàpiguen que els esperem amb els braços oberts, al camp del catalanisme . Sense condicions. Catalans: Catalunya!!!

Abans ho dic !! Era d’esperar. Tot té les seves conseqüències. Sobraques ,altres militants , algun alcalde en la intimitat parla llenguatge Convergent. Convergent en majúscules. El “Problema” són les declaracions de Pasqual Maragall?? El problema és, a qui les fa? El problema , és l’ètica?? De qui?? D’aquells que el van defenestrar i van anular l’anima catalanista del PSC.? L’ètica d’aquells que troben normal que parli quan els va bé ( a ells) i troben poc ètic,el que no els convé, quan no els hi convé?? L’ètica dels que callen en públic, el que han “llargat” en privat ?

Aquells que s’apoderen de la paraula ètica, solen tenir-la tancada en un calaix. Administradors del dogma social. Sacerdots de totes les ètiques predicades, però mai practicades; mestres de rituals laics , tan dogmàtics com sigui necessari. Avui el problema social, l’atur, el treball, la salut , l’ensenyament , necessiten resposta concreta, no “xaxara” ideològica.

Avui la gent sigui d’esquerres o de dretes, “la gent concreta” necessita decisions , un govern fort ,un govern de país i un país de tots. Aquells que tenint consciència social , saben que aquesta consciència no és patrimoni d’unes sigles, és necessitat de les persones : Sàpiguen que els esperem amb els braços oberts.

Ens diran, (també el PP) que no tenim ètica, demanar administració única és ser independentistes radicals, posar en perill el futur ( el seu, el d’aquells que governen amb ERC!!). Tenim resposta, la gent ho sap : Un ample somriure , el somriure que creu en la gent,: L’esperança del canvi.

JOC BRUT !!!! 1a Part

Tornem de vacances (alguns) i reiniciem (tots) el curs polític, familiar- escolar, laboral. El curs escolar marcat pel nou calendari, les reaccions de pares i professionals. El curs laboral amb una convocatòria de Vaga General. L’ambient general emmarcat, impregnat er la crisi i les dades d’atur. El curs polític, finalment, encarrilat per la (tardana) convocatòria d’eleccions al Parlament. Un panorama que invita a la preocupació, a la reflexió, a la serenitat, per tal de buscar i donar resposta a la responsabilitat que tots plegats hem d’exercir. El moment s’ho val. La gent ho necessita.

No tots, no tothom ho veu així. Hi ha qui intenta portar la discussió, el discurs cap a aigües tèrboles on es confon l’essencial amb lo secundari, l’anècdota amb la categoria. Aigües tèrboles.

A qui li convé?? Qui té més a perdre amb una consciència social i nacional transparent, lúcida, ferma, coherent, decidida i realista??

Estic convençut que alguns partits, forces polítiques, busquen i rebusquen per tal de portar el debat al camp del “tots són iguals” , “tant se val el que es faci, res té solució” , “no cal canviar res, perquè res pot ser canviat”. Front l’optimisme, la desqualificació. Front el somriure, la “bronca” . Front el canvi, la confusió.

Ho hem vist, ho estem veient. Tant si val, si un no vol barallar-se..... Se l'obliga. Tant si val, si un no vol discutir. S’apuja el to, si convé es crida. Fins que el crit pugui més que l’argument. Són mestres de la baralla, mestres de la desqualificació, experts en demagògies.

Davant la crisi es necessiten governs forts, amb cohesió interna. No és l’única condició per sortir de la crisi, però és condició necessària. Allargar l’agonia d’un govern del que tots reneguen ha estat la resposta. Contra l’interès de país, la dinàmica de tres partits. Si és cert que no volen reeditar el tripartit, si tant ERC com PSC consideren que la fòrmula no respon a les necessitats del país, per què li allarguen la vida i han retardat tant la convocatòria d’eleccions? Si avui li allarguen la vida, qui em diu que no ho faran demà.... si poden. La resposta és... que CiU té massa presa. Somriure. Si, amb un ample somriure, recordo les vegades que hem dit que no portem pressa. El país, però, espera.

Encara amb la calitja, la canícula de l’estiu invitant a la tranquil•litat, em trobo amb la reacció a l’article de l’amic Tremosa. Jo, que he viscut les declaracions, actituds i desqualificacions de tots ells (dels tres) a l’Ebre. Jo, que he vist com un diputat participava en una acció on es tiraven boles de ferro a un President. On el mot franquista o traïdor als nostres era una benedicció, per que et deslliurava d’altres mots pitjors. El problema no és Tremosa. Es vol portar el debat al camp de la desqualificació per tal d’evitar el camp de les idees i l’avaluació. On Montilla surt molt mal parat, sense necessitat de qualitatius. Evitem aquest camp, evitem els motius de “bronca” , no per no tenir raons. Per no tenir utilitat. El mal humor avui és , ha de ser patrimoni del tripartit. Jo em recomano i us recomano un ample somriure. El somriure de l’esperança , el símbol del canvi.

Article a La Marfanta sobre debat Intereconomia

Us adjuntem un enllaç a La Marfanta sobre el debat que va tenir lloc el dissabte al canal Intereconomia, que es va fer des d'Amposta, i on un dels tertulians va ser F.Sancho. Podeu veure'l clicant aqui: http://lamarfanta.blogspot.com/2010/08/bous-embolats-amb-sardanes.html

MANIFESTACIÓ A L'ALDEA.

MANIFESTACIÓ a l’ALDEA.


Abans de tancar “la barraqueta” i començar les vacances fem un petit repàs de l’activitat de la última setmana. La manifestació de l’Aldea reivindicant la variant ens ocupa uns bons minuts. Els bous també.

Coneixem els antecedents de la variant, hem participat amb les converses i esdeveniments que van portar a reivindicar i bescanviar l' Autovia A7 pel desdoblament de la N-340. En el moment que es va proposar l'alternativa de l’A7 front la N-340, alguns alcaldes advertien del possible error. En el millor dels casos aconseguiríem un retard d’anys , en el pitjor un retard i un traçat pitjor. Recordo una conversa molt dura amb el llavors president de la Cambra de Comerç , l’amic Valenti Faura. Avui el retard està servit , el traçat afecta de manera molt negativa a alguns dels nostres termes municipals , a l’Ampolla de manera cruel. Només hi havia un mal pitjor , la desunió , la divisió dels alcaldes del territori en torn a quina era la millor alternativa. Alguns alcaldes, com Joan Roig i jo mateix, vam fer l’esforç de callar per tal de no dividir. Ara cal fer balanç.

Mai m’'ha agradat el victimisme de Terres de l’Ebre. És un mal negoci i més quan serveix per tapar vergonyes. Aquesta setmana mentre anava a la manifestació, pensava en les nostres raons. En tenim . Sempre ens toca el rebre. També pensava en les culpes de l’Ebre. També en tenim .

Va ser a la delegació del govern on es va impulsar el canvi del projecte de desdoblament de la N- 340 sabent que això afavoria retard i problemes. Es va depreciar aquesta reflexió. L’eufòria del tripartit no tenia límits. Es va advertir de l’ impacte al territori. Es va fer oïts sorts a l’advertència. El Govern , i els seus components, tenia i té la responsabilitat, (igual que van negociar el canvi de projecte), negociar els ritmes , l’alternativa i les conseqüències. No ho van fer.

Ara set anys després, ens demanen, l’Ajuntament de l’Aldea ens demana que ens manifestem . I ho fem!!! I tant que ho fem!!

No així alguns socis de Govern , socis del partit que mana a la Generalitat i a l’Aldea.

Victimisme i demagògia. Governar és assumir responsabilitats. Manar és manar a Barcelona i a Madrid no al "sol de la carretera", fent “basquejar-se” als ciutadans , defensant allò que el Govern no ha sabut, ni garantir, ni negociar.

La manifestació si s'havia de fer, era davant la Delegació del Govern i no ficar-se davant la manifestació el Delegat i els seus correligionaris. Teníem d’anar a manifestar-nos davant la Delegació i al final el delegat va anar davant la manifestació. Anem apanyats!!. Tot i això no els hem deixat sols!! Ells a natros, als alcaldes , als pobles, si ens deixen sols i mal acompanyats!!.

Fer victimisme és un error . Fer-lo des de el Govern un escarni. Si algú és responsable del retard de la variant , de les dubtes en torn a l ‘A7 és el Govern de la Generalitat, no podem no devem salvar-li els mobles amb victimisme i demagògia , convocant als ciutadans a manifestar-se per tal de tapar les incapacitats. Això poder dona vots , però no avança, ni millora infraestructures. Prou victimisme . Més govern.

Es mana, es governa a Barna i a Madrid . Es demostra la impotència , el poc pes al Govern; manifestant-se a la carretera N 340. La foto és la d’algun alcalde i Delegat cridant al carrer allò que no ha sabut garantir al govern .


BOUS :

En la mateixa línea que la mani comentem el tema dels bous. El victimisme del PP i alguns radicals no te límit. Demanen que es puguin fer bous a tots el pobles de Catalunya i a les dades que vulgui el públic i sinó vol dir que "no ens entenen". El victimisme torna a planar a Terres de l’Ebre. Es mana allà, no aquí , calia aconseguir una llei pròpia dels bous (correbous), amb majoria parlamentària i que garantís que podrien fer los mateixos bous amb les mateixes modalitats i sense problemes. Crec sincerament que s'ha aconseguit. Entre altres coses , hem aconseguit diferenciar els nostres bous de les corrides . Hem aconseguit que quedi clar que aqui no es mata al bou , no se’l punxa, ni se’l pica , ni se’l descabella. Era important diferenciar els bous de l’Ebre de les curses de braus. Per això quan el PP va voler portar el Bous al consell de Garanties Estatutàries , quan van impedir que votéssim els bous de l’Ebre, era important que la veu de l’Ebre fos forta i diferent. Es governa allà , no aquí. Ho vam aconseguir , a l'espitjar el botó de present i negar-nos a votar els bous de Barcelona si no podem votar los de l’Ampolla o d'Amposta o l’Aldea. La veu de l’Ebre va ser nítida. Podíem votar en contra i restar tranquils , fer victimisme i lamentar-nos , pobrets de natros, no mos fan cas!! Plorar ,buscar vots i prou. Vam optar per una solució valenta. No vam votar per ser forts, perquè els bous d’aquí són diferents i no podíem votar el mateix que els que els posaven i posen en perill jugant al tot i tots o res ( PP, intereconomia, ciutadans ). Mai dos vots han esta tant rendibles i comentats!! Per què es mana i s’ha de cridar allà , no aquí!!

Prou victimisme i més decisió. Tindrem llei dels correbous, es respectaran totes les modalitats i és podran fer a més pobles. No cal plorar el que cal és, arriscar-se, governar.!! Qui no arrisca no pispa!! Hem arriscat i estic segur que com Terres de l’Ebre, hem guanyat.

Salut gasta més de 43.000 euros en canviar un logo

(notícia publicada a e-noticies. Podeu veure l'article original a: http://economia.e-noticies.cat/salut-gasta-mes-de-43000-euros-per-canviar-un-logo-43691.html)

Salut gasta més de 43.000 euros en canviar un logo

La nova imatge de marca del Parc de Salut de Mar de Barcelona

Una mica més de 43.000 euros, més l'IVA, és el cost total del canvi d'imatge corporativa del Parc de Salut Mar, després del concurs d'idees convocat pel Departament de Salut, segons les dades publicades pel Butlletí Oficial del Parlament. Aquesta qüestió va ser plantejada mitjançant una pregunta dirigida al Govern pel diputat de CiU Francesc Sancho.

En la resposta de la consellera de Salut, Marina Geli, s'afirma que "per triar el nom i el logotip del Parc de Salut Mar es va fer un encàrrec a Esade sobre les directrius d'elecció de la nova marca". S'afegeix que el consell rector va triar entre les quatre ofertes presentades i que el desenvolupament de la imatge corporativa va córrer a càrrec de DVA Associats.

També s'especifica que els criteris aplicats es van basar en qüestions com "definir" i "desenvolupar una nova marca", la "detecció de valors comuns", o la "generació d'idees per la marca". Finalment, la nova imatge de marca porta el nom de Parc de Salut Mar de Barcelona, i el cost total del canvi és de 43.160 euros més l'IVA.

16/08/2010

MONTILLA ,RUIZ MATEOS, LOLA FLORES.

CREDIBILITAT :
Ruiz Mateos, Rumasa, Lola Flores són noms que em venen a la memòria quan algú vol donar–li categoria d’imparcialitat i veracitat a les actuacions i peritatges d' Hisenda. La utilització dels informes i funcionaris d’Hisenda a favor dels poders de l’Estat i del partit que governa són un clàssic. La labor “exemplaritzant” i propagandística al servei de determinada causa una evidencia.

RIGOR:
M’he repassat (el que m’ha arribat a les mans) el peritatge d’Hisenda refent al cas Palau. No afirma (perquè no pot) que Ferrovial rebés tracte de favor per part dels governs de CIU. Tampoc apunta (perquè no pot) que un sol euro del Palau hagi ingressat als comptes de CDC, tret dels declarats convenis de la fundació Catdem. Atribueix pagaments a Daniel entre 2003 i 2008. El problema és que si es vol identificar Daniel amb l’amic Daniel Osàcar, es topa amb la lògica del calendari, ja que com tots el militants de CDC mínimament informats saben, Daniel Osàcar no va substituir a Carles Torrent, no es va incorporar al departament de finances de CDC fins el 2005. Atribueix pagaments al bo de Carles Torrent en dates en què ja havia mort.

Atribueix pagaments a empreses que van facturar al Palau. Aquestes empreses tenien com clients a diversos partits polítics. No sol CDC. No té en compte (o no vol) que a partir del 2004 quan ja no adjudicava CDC Ferrovial va incrementar les seves adjudicacions. Com la mateixa Ferrovial ha explicat.

L' OFENSIVA:
Tot i la debilitat de l’Informe d’Hisenda, que arriba a utilitzar l’opinió de determinades webs, des del món polític relacionat amb el tripartit s’incideix i s’aprofundeix amb l’ofensiva per aconseguir que la fiscalia pressioni i proposi un any després de tenir a les seves mans els mateixos documents, el processament , imputació de quelcom relacionat amb les empreses o amb CDC, per tal que el cas tingui encara més volada i incidència política. Una tàctica pròpia d’un govern agònic i d’unes forces politiques capaces de portar a la ruïna al país. Unes forces polítiques dispostes a morir matant. Poc importa que les possibles imputacions acabin en unes més que previsibles absolucions. Les eleccions ja hauran passat , davant de la agonia tot “ estertor ” si val. Ara és l’hora de fer mal, després no caldrà ni demanar disculpes.

MONTILLA :
En aquesta tessitura el veritable rostre de Montilla es fa evident. El rostre de l’home que va acompanyar a J M Sala fins la porta de la presó. Per tal d’agrair-li el finançament irregular del PSC i el fet de donar la cara per tota l’executiva.
El veritable rostre de Montilla, el mateix que tenia Ramon Garcia Bragado com a Secretari de la Presidència i del Govern. Un rostre que no s’immuta per preguntar a altres si dimitiran si hi ha imputacions.

Un rostre que no s’immuta demanant explicacions i denunciant que no s’han donat, quan en seu parlamenària van impedir la compareixença d’Artur Mas, amb els vots del PSC. Per poder dir què?? Què no el van deixar explicar-se??

A ell, a Montilla ja li han imputat al seu secretari, al secretari del seu govern. A ell, a Montilla, que ha estat membre ( i quin membre) del Consorci del Palau . A ell, a Montilla, que presidia un govern amb un paper ( i quin paper) en el òrgans de direcció del Palau i de l’Orfeó mentre es produïen els fets dels que avui demana explicacions. A ell, a qui ja li han imputat el secretari, a ell que va presidir el Consorci, a ell que va pecar com a mínim per omissió del deure de vigilància, a ell i al seu avergonyit rostre li demano explicacions!! Pensa iniciar un procés intern d’investigació al seu partit? O no fa falta? Ja coneix tots els fets? Pensa donar-li el mateix tracte a Bragado que a Sala?

No espero del rostre de Montilla cap explicació, cap indici. No mereix perdre ni un moment, ell ha portat al país a una ruïna moral i econòmica. Ell intentarà allargar la situació i portar a tots a compartir la seva irreversible agonia. És el rostre de Montilla i la seva veritable (mesquina?) categoria moral.

El PAÍS:
El país no por perdre’s en aquesta mesquina i trista tàctica. No podem perdre ni un minut més en donar resposta a la provocació del ressentiment, de la mediocritat del desauciat. És difícil, però val la pena no caure en la provocació . Mirar endavant fent propostes i treballant per canviar , perquè ara més que mai canviar il•lusiona!!!

COMUNICAT DELS ALCALDES D’ARNES I L’AMPOLLA, I EBREDIPUTATS, XAVIER PALLARÈS I FRANCESC SANCHO

Davant la viabilitat que ha donat el Consell de Garanties Estatutàries, en el que han votat favorablement els seus membres per unanimitat, que el dictamen aprovat en la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya és totalment estatutari, els Ebrediputats Francesc Sancho i Xavier Pallarès lamenten la manca de rigor i d’argumentació del Partit Popular. Els Ebrediputats demanen al PP que donin disculpis als aficionats de les Terres de l’Ebre pel neguit i la intranquil•litat que els han causat, per haver utilitzat les Terres de l’Ebre com a moneda de canvi, posant en perill l’aprovació de la llei que regula les nostres festes tradicionals.

Al mateix temps, reiteren la seva petició de què el Govern de la Generalitat acceleri l’aprovació de la llei dels correbous, que ja ha estat votada en Comissió per la majoria de partits, i que ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries, i que ho faci en aquesta legislatura. Aquesta aprovació pot arribar de dues formes: a través del tràmit parlamentari, o directament del Govern a través d’un decret-llei.

L’Ampolla, 05 d’agost de 2010

CiU afirma i garantitza que es continuaran fent correbous a les Terres de l’Ebre

(NOTA DE PREMSA)

Alcaldes i càrrecs electes de les Terres de l’Ebre de CiU es comprometen a garantir la continuïtat dels correbous, a l’igual que també ho ha fet el President de la federació, Artur Mas

Aquest dijous al matí ha tingut lloc a Amposta una roda de premsa d’alguns alcaldes i càrrecs electes de Convergència i Unió, per a argumentar la posició del partit respecte als correbous, i per a tranquil·litzar aquelles persones que veuen en perill els bous de les Terres de l’Ebre, assegurant que des de CiU es farà tot el possible per salvaguardar aquest espectacle, comptant a més amb el compromís del secretari general de CDC, i candidat a la presidència de la Generalitat, l’Artur Mas, el qual ha afirmat que “si la llei no és aprovada aquesta legislatura, donaré instruccions perquè sigui aprovada l’abans possible”.

L’Alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha remarcat que “teníem una gran ocasió de blindar els correbous a través de la proposició de llei que CiU havia plantejat, i en la qual es pretenia regular les festes tradicionals dels bous al carrer”. El mateix Ferré ha continuat afirmant que a través de la Comissió de Cultura al Parlament, es va acabar votant favorablement el dictamen, però “per una pataleta del Partit Popular de voler portar aquest dictamen al Consell de Garanties Estatutàries han aconseguit que no es pugi votar la llei, i per tant, que no s’acabi aprovant”

Al mateix temps, l’alcalde d’Amposta es lamenta pel fet de què podent obtenir seguretat jurídica per als ajuntaments amb l’aprovació de la llei dels correbous, ara continuem tenint una certa incertesa legal, i argumenta que “els consistoris som els primers interessats en què es reguli la celebració d’aquests tipus d’esdeveniments, per a poder tenir una seguretat legal, que ara no tenim”.

Per concloure la seva intervenció, Manel Ferré ha volgut destacar que “els alcaldes i càrrecs electes de CiU a les Terres de l’Ebre ens hem preocupat, ens hem mobilitzat, i hem aconseguit el suport i compromís de l’Artur Mas de garantitzar la celebració dels correbous, en les seves diverses modalitats. Tots els alcaldes de CiU donem la cara, i nosaltres som la garantia que aquesta tradició tindrà continuïtat, i que aconseguirem un marc normatiu que així ho garantitzi”.

Per la seva banda, l’Ebrediputat i Alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho, ha comentat que “encara hi ha possiblitats que es pugui aprovar la llei aquesta legislatura, però aquesta possibilitat passaria perquè hi hagués un nou Ple al setembre, abans d’acabra-se la legislatura, o també, que el Govern elevés el dictamen votat i aprovat al Parlament a Llei, a través d’un decret-llei”. Tot i això, remarca Sancho, “ara per ara això és potestat del President Montilla i si ell no ho fa aquesta legislatura, l’Artur Mas ja s’ha compromès a fer-ho en la següent”.

El senador i ex-alcalde d’Amposta Joan M. Roig ha volgut destacar el mal comportament del PP, que “per defensar las corridas, han utilitzat com a moneda de canvi els correbous, i això és un error molt greu”.

Per concloure Ferran Bel, Alcalde de Tortosa, ha afirmat que “si l’Artur Mas és President, els alcaldes, i els organitzadors d’aquests actes la temporada que ve tindrem cobertura legal, i a més ampliada, ja que a partir del Manual de bones pràctiques s’han introduït esmenes per a vetllar pel bon i correcte funcionament dels correbous”.

Amposta , 5 d’agost de 2010

BOUS A L'EBRE: ARA QUÈ???

BOUS A L’EBRE : ARA QUÈ?


Ho havia anunciat, era previsible. La ILP contra les curses de braus ha prosperat i en conseqüència es prohibeixen a Catalunya les curses de Braus amb mort de l’animal. El resultat ha estat semblant al que ja es va produir en primera instància quan es va admetre a tràmit la ILP. Ningú pot mostrar-se sorprès. Precisament preveient aquest escenari varem presentar una proposta de llei per tal de regular i blindar els bous al carrer, que acabem anomenant “correbous”. Era voluntat majoritària del Parlament, aprovar la llei que blindava els correbous en aquest Ple. ERC PSC i CIU en el tràmit de ponència havíem incorporat esmenes , aprovat el dictamen i presentat al Ple la llei.

Per què a aquest Ple? Perquè creiem que era important deixar clar que la prohibició dels Braus amb mort no afectava als bous de l’Ebre. Era important deixar clar que els bous i les seves modalitats, respecten l’animal, que el manual de bones pràctiques garanteix el respecte a l’animal. També era important que s’aprovés en un moment polític favorable , on els animalistes més radicals ja tenien el seu triomf. Els moderats d’un i altre parer respectaran la democràcia.

Evidentment ara preocupa que aprofitant la deriva i eufòria provocada per l’aprovació de la ILP algú pugui voler anar més enllà, prohibint algunes modalitats del correbous. Ho he explicat i ho torno a dir .

Ara cal consolidar aquelles tradicions que són capaces de adaptar-se a les exigències ètiques del nostre temps , cal aconseguir majories parlamentàries. No es pot voler un tot a canvi d'acabar amb un res. Si és radicalitza s’acaba afavorint als radicals d’un i altres signe.

Ara cal consolidar, votant en Ple, allò que una majoria del Parlament ja ha votat en comissió. El PP ho ha impedint posant en perill al bous de l’Ebre , afavorint el radicalisme de signe contrari al d’ells.

Ara cal consolidar lo que es practica a les nostres festes , el manual de bones practiques fet Llei.

Ara un compromís de CIU, aconseguirem aprovar junt als altres diputats de l’Ebre de ERC I PSC la llei que regula els correbous. Blindarem els correbous.

Ara una seguretat de CIU, sinó és pot fer aquesta legislatura ho farem a la propera , amb la majoria del Parlament. Ho farem per llei o per decret, com sigui però ho farem.

Ara cal exigir al PP que deixi de jugar al radicalisme i la confrontació social i que deixi que la voluntat majoritària del Parlament ja expressada en al votació del dictamen en comissió s’expressi al Ple. Demostrant que el Parlament no esta en contra dels bous, sinó de la mort. Deixin que el PLE APROVI la llei que regula els correbous.

Ara cal tranquil•litzar a les penyes , aficionats i participants de les festes dels nostres pobles. Poden estar tranquils ,tindrem més bous, no menys. ,blindarem els correbous. Paraula de CIU, paraula d’ebrediputats.

Ara CIU.

F Sancho i X Pallarès alcaldes i ebrediputats.

Els Ebrediputats afirmen que la Llei de Vegueries és un nyap jurídic, impossibilita la vegueria de l’Ebre i posa en perill la Delegació del Govern

(NOTA DE PREMSA)

Pallarès i Sancho afirmen que la Llei de Vegueries és un nyap jurídic, impossibilita la vegueria de l’Ebre i posa en perill la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre

Els dos diputats de la federació nacionalista lamenten que el Tripartit ha fet la llei sense consens i menyspreant el territori, i anuncien que CiU la derogarà en la propera legislatura si té una majoria suficient per fer-ho

Els diputats de CiU de les Terres de l’Ebre al Parlament de Catalunya, l’alcalde d’Arnes, Xavier Pallarès, i l’alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho, han afirmat que la Llei de Vegueries aprovada avui pel Tripartit, amb els vots en contra de CiU, “és un nyap jurídic, impossibilita la vegueria de l’Ebre i posa en perill la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre”.

Els diputats de la federació nacionalista han lamentat que “el Tripartit ha fet aquesta llei sense consens i menyspreant el territori” i han anunciat que “CiU la derogarà en la propera legislatura si té una majoria suficient per fer-ho”.

Pallarès i Sancho han afirmat que “es tracta d’una llei que no té en compte el nou Estatut de Catalunya, ni el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que diu que l’àmbit de la vegueria ha de coincidir amb l’àmbit de la demarcació”. En aquest sentit, han advertit que “si només es creen 4 demarcacions, la llei posa en perill i en dificultats la Delegació de les Terres de l’Ebre, sense crear al temps la vegueria de l’Ebre”. Per aquest motiu, consideren que aquesta llei “és un nyap jurídic i un fracàs polític”.

Els dos diputats de CiU han exposat que “avui és un dia trist per a les Terres de l’Ebre” i han anunciat que “si tenim la majoria suficient en la propera legislatura, CiU derogarà aquesta llei i procedirem a impulsar i consensuar una nova llei que permeti la consolidació de la demarcació de l’Ebre i la definitiva creació de la Vegueria de l’Ebre”.

Dimarts, 27 de juliol de 2010