AMICS DE TOTS,AMICS DE LA FATARELLA

Sense massa comentaris: Hem fico al dia, repasso la premsa de Terres de l’Ebre i trobo l’article del Diputat Paladella, dedicat al Delegat. Sense que serveixi de precedent: Un bon article.

Té una virtut, que és al temps un defecte. Tot el que li diu al Delegat és cert però també seria cert si fos el delegat qui li digues al Diputat Paladella. Seria cert si en lloc de la Fatarella diguessin Bot i seria cert si s’intercanviaven els papers, entre ells. Trist, molt trist, els socis de govern , s’acusen d’amiguisme, de clientelisme. Si entre ells es diuen i es fan això, com ens deuen tractar als altres.

AMIGUISME, Sí amiguisme . El PSC i ERC es retreuen amiguisme i es declaren publicament, amics dels SEUS amics, cadascú defensa “els seus” i així ens va. Governen junts, malgovernen junts a la Generalitat i als pobles.

No entenem tot aquest sectarisme, aquestes baralles entre socis de Govern , d’un Govern que deuria ser de Tots. Nosaltres no només tenim amics a Bot, a Batea, a la Fatarella a tota Terra Alta : Sóm amics de la Fatarella, de Bot, de Batea, de Gandesa de tots els pobles i gent de la Terra Alta, sense colors ni sectarismes. Reclamem una visió de govern, la fi del sectarisme. El Govern, les institucions són de tots. Trist, molt trist haver de recordar això a un Delegat i a un Diputat- alcalde, a partits de la majoria de Govern. Pobres Terres de l’Ebre , pobre País.

Sense comentaris ; coses del tripartit.

MARRÀQUEIX.

Marràqueix; Marrakech.

Torno de Marràqueix, a un altre ritme, més pausat, menys frenètic tot i ser un caos... ensordidor, colpidor, sempre sorprenent, colorista , multicultural, exòtic... però també pobre, brut, classista, injust, preocupant.

Plou, a la plaça Jamma el Fnna plou, plou a bots i barrals, els dèficits d’infraestructures de la ciutat és fan més evidents amb la pluja, el caos es multiplica. L’encant és dilueix, és fa més subtil, com les olors. Les carreteres del Gran Atlas estan tallades per la pluja i la neu, no podem anar a Ourzazate i passegem pel Palmerar al nord de la ciutat: La neu de l’Atlas acompanya el roig de les muralles i el dibuix d’unes palmeres que busquen el cel, fa una estona ennuvolat , ara d’un blau que sembla inventat, irreal,exagerat, com les parets del jardí de “Le Majorel”.

Comento amb un amic marroquí que ens acompanya, com ha canviat el País i la ciutat. Jo vaig estar-me per primera vegada fa 30 anys!!! Em sorprèn la seva reacció; s’enfada, em diu no, no ho digueu, no digueu que el país ja no és el que era. Amb la vostra mentalitat occidental, ens feu molt mal. Vosaltres no viurieu, com viu la gent aquí. Necessitem canviar i molt, necessitem no ser tant exòtics i ser més desenvolupats, no tanta nostàlgia i més infraestructures. Menys exclusivitat i més classes mitges.

Em diu: Hem perdut el mercat nord americà, però el turisme europeu ajuda. Ara bé, necessitem infraestructures, indústria i serveis. Vosaltres els progres europeus vos equivoqueu en tot, volent estar a favor esteu en contra. Li dic: Estic vacunat de ser progre. Tots ho sou, sense saber-ho , tots ho sou. Elitistes, nostàlgics i amb sentiment de culpa occidental.

M’explica que els grans aliats de l'integrisme són els esquerrans europeus. Diuen el mateix. Als vostres països gent a la que escolteu i doneu veu i crèdit serien la ultradreta, quan parleu d’ecologia, esteu parlant d’exclusivitat. Quan parleu d’identitat parleu de folklore , de caciquisme, de tradicions feudals. De situacions molt injustes , de submissió de la dona i de l’home. Necessitem desenvolupament, estabilitat i sobre tot complicitat. Moderació.

Jo li dic, però tu ets musulmà??. Hem diu sí, sí, com no. Però estic a favor d'un desenvolupament a la europea i d'una evolució cap la democràcia. El problema no és la religió, és l’utilització de la religió. Com a Europa; existeix una democràcia cristiana i moviments cristians a la dreta i a l’esquerra. Musulmans moderats n'hi ha, al Marroc en la mesura que ens desenvolupem i apareixen classes mitjanes, apareixen alternatives moderades, no es pot obviar als moviments musulmans moderats, ni les ganes de desenvolupament, si entenem i afavorim això, si aïllem l’integrista: Hi ha una esperança.

No ens protegiu, el respecte no és assentiment: El vel no és exotisme, ni és cultura és feudalisme, és submissió: Fixat - m’ensenya un cartell- diu: Déu , Pàtria i Rei. Et sona?? No ens protegiu, enteneu-nos. Allò que exigiu als vostres clergues, exigiu als nostres. No ens protegiu, respecteu-nos

Avui, em comenten la decisió de l’Ajuntament de Barcelona, anunciada pel concejal de Drets Civils, Joaquim Mestre d' ICV-EUiA , descartant una mesquita a Barcelona. No discutiré la decisió però em falta la veu de Mohammet Chaib, com em falta amb moltes de les reivindicacions al Magrhib. Els immigrants han de tenir drets i deures, exactament els mateixos, els vels no han de ser motiu de discussió, els símbols religiosos han de tenir el seu àmbit (que no és l’escola). El paternalisme, l’exotisme, la nostàlgia, no és la resposta, els valors democràtics sí . Aquí i allí. On és la veu de Chaib? Aquí i allí. On és??


.

SOSTRES; CHAIB.

Ens fan arribar les opinions de Salvador Sostres en torn al vídeo de CiU i les declaracions del Diputat Chaib. Coincidim en molts aspectes i discrepem en pocs altres.

Formes són formes. Certament els diputats estem més obligats a guardar-les. No fem literatura i per tant l'aspecte formal, té un altra dimensió. En tot cas ens reafirmem en tot el contingut del post i amb tots els relacionats. Tant és així... ue el tornem a publicar, el que tenim clar és que nosaltres no hem de donar explicacions per Sostres.... qui per cert és defensa molt bé i solet:

BENVOLGUT MOHAMMET CHAIB. BON ANY

Benvolgut diputat, company, tu i jo hem compartit alguna estona junts; hem format part en l’anterior legislatura de la mateixa comissió: La de benestar social. Teniem, tenim una bona relació. Una bona relació entre nosaltres i amb tots els altres diputats de la comissió: Tots demòcrates catalans.
He dubtat molt abans d’escriure aquestes ratlles, però precisament en nom del mutu respecte que sé que ens tenim, m’atreveixo a adreçar-te-les, en la seguretat que ens ajudaran a tots dos , si més no a parlar quan ens tornem a trobar.
Tu saps que ningú del meu grup, m’atreviria a dir ( m’atreveixo a dir) que ningú de la comissió es xenòfob, ho saps i et consta. M’ha sorprès la teva reacció al vídeo de CiU. Vull pensar que és producte de la bona fe i no de una voluntat electoralista. Confiant i donant per suposada la teva bona fe em permeto fer-te una petita reflexió. Al nostre país vam fer un llarg curs, un doctorat en dictadures i intoleràncies. En nom de certes tradicions i valors s’ imposava la intransigència, l’intregrisme, la misogínia. Un llarg i penós silenci acompanyava, als mocadors del cap, les mantellines, el negre fosc. La casa de Bernarda Alba. La llarga, nit .
Sabem per experiència que les formes; el mocador al cap, no són neutrals; tenen significat..... I tant... un significat cultural, polític i religiós, que com més interioritzat està més preocupant és. Ja sabem que ningú obligava a portar mocador negre de per vida o a tancar-se a casa les viudes dels nostres pobles. Ningú les obligava perquè no calia, assumiem submisos el nostre, el seu destí. La llarga lluita de la democràcia va ser acabar amb la submissió. És la llarga lluita de l'humanisme occidental, on l’home (i la dona) pot arribar a ser déu o Déu pot ser home. En tot cas, home i dona amos del seu destí i centre de tots els nostres valors socials. És l’humanisme.
De veritat et creus que denunciar això és xenofòbia?? No saps fins quin punt s’usa la tradició i el que s’anomena cultura per imposar formes de dominació i intolerància. Jo crec que és tot el contrari, que en nom de certes tradicions es fa xenofòbia a la inversa.
Amic Chaib, crec sincerament que tots, tots tenim els mateixos drets... i els mateixos deures, ningú té més drets par haver nascut aquí... però tampoc en té menys, no en pot tenir menys... oi que ho entens? És per això que em faig la pregunta: Si jo defenso les meves tradicions, valors i creences: Per quins set sous sóc xenòfob? Mentre que defensar les tradicions culturals i religioses de certes minories, resulta que ara, es progressisme?
No creus que xenòfob, és tot allò que contribueix a la desigualtat, al masclisme i la submissió; es faci en nom de la cultura , de la tradició o la religió que es faci.? Sigui aquí o al Magrib? No creus que existeix més xenofòbia contra els seu propi poble en certs règims, poc democràtics que a cap dels nostres partits? No creus que aquesta forma de xenofòbia cal combatre-la allí i aquí?
No crec en cap dret de territorialitat, però si en els valors socials que com comunitat hem conquerit. Valors que ens han permès a tu i a mi ser diputats. Ara bé, compendras que m’estimi la meva llengua, la meva cultura i que defensi els meus i nostres valors: La meva nació i la seva pervivença. Amb els mateixos drets que tu.
Et vull , millor dit no et vull, estalviar l’exemple, poder no hi ha drets eterns de territorialitat però si que hi ha drets dels pobles. Sóc amic del poble saharaui, poble al que se li han discutit i negat tots els seus drets, s’ha poblat el seu territori, en base a una colonització imposada. Ara ja són minoria. És el que pot passar als pobles que no troben, o li neguen, la manera de defensar-se ells i els seus valors.
Com veus no tinc cap sentiment de culpa, ni demano perdó per no ser socialista o per ser català i catalanista; això no em converteix en xenòfob. Espero que ho entenguis. Estic molt preocupat, pel vostre relativisme moral i polític. Estic convençut que la tolerància de la intolerància és covardia, deixa’m doncs acabar recomanant-te la lectura de l’article que adjunto. Es titula “entrampada en el silencio”
Amic Chaib, a l’espera d’una amigable conversa deixa’m desitjar-te de tot cor un Bon Any .

25 Anys de TV3

No volien; aquest és el meu record en torn a TV3 . Que no volien de cap manera. Governava el PSOE, era Director General de RTVE Calviño; President Felipe González i manava molt Guerra. No volien, volien el control de la ràdio i de la TV per “ells”, per l’estat. Fins i tot van amenaçar amb embargar els repetidors, amb no sé que fer amb les llicencies, amb la Guàrdia C ivil molt semblant al que esta passant al País Valencià.

Ells no volien, natros ho necessitàvem. Necessitàvem una TV “de país , al servei del país”. La nostra. El fet d’existir TV3, canal 33, és un dels fets lingüístics, culturals, polítics més importants dels últims 30 anys. Una aposta personal i arriscada del President Pujol, imprescindible per la normalització, no només lingüística de Catalunya.

Sí, el record em porta a la Guàrdia Civil... i penso com era , com va ser tot de difícil. I continua sent-ho. Si les forces polítiques catalanes foren dèbils no tindriem TV3. Si deixem de ser forts , ens la voldran desvirtuar, tornaran els Guerra, Calviños i els Ferran a parlar de “crosta nacionalista”, (mentre els Iceta i Montilla atorguen) i tornaran a proposar una televisió “antropològica, folklòrica”. Si fós pel PSC, no tindriem TV3. No volien, no volen.

Ho hem de tenir present a l’hora de celebrar el 25 aniversari. Per tenir TV i Radio Catalana, per tenir “la nostra” es va necessitar un sentiment, un catalanisme prou fort... com per fer front a un PSOE-PSC “que ni volia, ni vol”.

Cal recordar-ho , per garantir 25 anys més de normalitat a la TV de Catalunya.

LA LLUFA DE BELLVEI.

El socialistes de Bellvei del Penedès s’han escandalitzat, han fet qüestió publica del fet .L’alcalde va penjar el dia del innocents una “llufa”, que seguin la tradició li havien portat els nens del col·legi. On es l’escàndol? : La llufa es va penjar al lloc de la foto del President.

Els "progres" , tan donats ells a fer broma dels símbols dels altres, tenen la pell molt fina quan els toquen els seus.

Tinc molt clar que la majoria de vegades, l’escàndol està més en la mirada del que mira que en el fet que el provoca. En el cas de Bellvei, també . En aquest sentit l’entenc.

Ni els nens que, seguin la tradició van portar la llufa a l’alcalde, ni l’alcalde que va fer la innocentada podien suposar que algú s’escandalitzaria: Qui pot confondre una llufa amb un president? O amb cap altre símbol?: Llavors, si no és possible la confusió, on és l’escàndol? .

Ja ho he dit, l’escàndol està en la mirada del que es vol sentir ofès. El president és el president de tots i jo mai el confondre amb una llufa. Ara, si s’escandalitzen: Per què és? Per què deu ser? Quins acomplexats complexes arrastren ?

Quan al President Pujol el pintaven com el Jedi, mai em vaig escandalitzar, al contrari sabia que la gent s’ho prendria pel cantó positiu d’intel·ligència i habilitat. El que em preocupa és que algú, que és del mateix partit que el President (i per tant el coneix millor) cregui que en el cas de la llufa de Bellvei, hi ha base per la confusió, per l’escàndol.

L’escàndol està en la mirada i en la interpretació del que mira, no en la meva.
I en la vostra? Creieu, que hi ha alguna raó per que això sigui possible?

Creuen, creiueu; com els socialistes de Bellvei que algú pot confondre al President amb una llufa ? Jo, no.

Qui cregui que sí, qui s’escandalitza; ell sabrà per què. Jo, no.

ANY NOU: VIDA NOVA?

Res nou, el sempitern desig de - Any nou; vida nova- el dia 2 de gener troba la seva fi. La realitat s’imposa .

Joan Ridao retreu a Montilla la seva complaença amb el PSOE. Com veiem res nou, vell discurs, vells tòpics (per no dir, velles mentides). La vella perversió del llenguatge: Montilla no és complaent amb el PSOE, Montilla ÉS PSOE. Qui és complaent amb el PSOE i amb Montilla : .....ÉS RIDAO i ERC .

Ara venen eleccions i els socis tenen, en velles paraules de Puigcercós, “que marcar paquet” . Ridao es vol desmarcar de PSC – PSOE; però no pot. Són els seus socis, millor dit ells (ERC) són els seus subordinats per això dissimulen que PSC i PSOE són la part i el tot de la mateixa cosa, a l'igual que el partit socialista aragonès o el basc.

Quan es vol fer veure que Montilla és sucursalista se li fa un favor interessat. Montilla era, és i serà PSOE: executiva , baró, dirigent, ministre, pur PSOE.

Llavors qui és sucursalista? Any nou, res nou . Veiem que diuen i que fan.

Sosté Puigcercós: ERC no dubtarà entre PP i PSOE perquè no jugarà mai amb el PP. I tant!!!. Com no, res nou. Els va la cadira!!!! Han perdut la possibilitat de la equidistància, allà i... aquí. Ells són la sucursal del PSC. Que ningú s’escandalitzi, només cal mirar el que fan: Es presentaran junts a les eleccions, compartiran una única candidatura. Sí, una única candidatura al Senat, un mateix destí electoral, un mateix programa i finalment una disciplina de vot que només es trenca (sense ficar en perill el cotxe oficial) quan volen “ marcar paquet”, quan venen eleccions.

Any nou, vells vicis, vells tòpics, velles mentides. Però com no, també nou any, noves esperances. Només és lliure qui no té les mans lligades, qui no és presoner d’aliances predeterminades, al Senat i o al Govern. Qui no ha venut la casa i no té que anar a lloguer. Per aconseguir fer realitat alguna de les velles o noves esperances cal mans lliures, negociació (i tant, no ho neguem) i independència de criteri, fer front als tòpics i a les fal·làcies interessades. Cal deixar molt clar que és ara quan la política i la presidència de la Generalitat està supeditada a la política espanyola, és PSOE i aliats.

Montilla és PSOE i ERC el seu aliat. Magdalena la seva candidata per Màlaga i ministra a Madrid. Per molt paquet que uns o altres marquen, aniran a les mateixes llistes al Senat espanyol..... ara i al 2014 . Encara no esta clar?

TRILOGIA D'ANY NOU.

He volgut publicar una trilogia d’articles per expressar una preocupació, un convenciment: la llibertat a qualsevol racó del món és la nostra llibertat, la llibertat de qualsevol home o dona és la nostra lluita. “La tolerància de la intolerància és covardia” : Sé que avui parlar de determinades coses porta a la desqualificació, a l’etiqueta de “dretes”. En aquestes circumstancies “callar és doble covardia”. Per això he volgut reproduir l’article ¿Entrampadas en el silencio? de Harris i Salman Rushdie publicat a librodearena .com , conscient de la seva capacitat de crear polèmica i relacionar-lo amb les meves, més que modestes reflexions en torn al Pakistan (Hijos de la media noche), el vídeo de CiU, el diputat i amic Chaib.

Sense pontificar, sense renúncies; una petita reflexió.

¿ ENTRAMPADAS EN EL SILENCIO?

El Occidente tambien defrauda la libertat de la mujeres musulmanas ( Por Sam Harris y Salman Rushdie) Articulo que recibi por correo- e.

Mientras usted lee estas líneas, Ayan Hirsi Ali se halla en una casa segura con hombres armados que custodian la puerta. Hirsi Ali es de las más hábiles, inteligentes y sufridas defensoras de la libertad de palabra y de conciencia que viven hoy día y por eso la odian a muerte en las comunidades musulmanas a lo largo y a lo ancho del mundo.

Los detalles de su historia se han divulgado ampliamente, pero merece la pena repetirlos pues ilustran cuan pobremente pertrechados estamos en el Occidente para enfrentar la amenaza del extremismo musulmán.

En 1992 Hirsi Ali huyó de Somalía a Holanda en calidad de refugiada, después que rehusara someterse a un matrimonio forzado con un hombre al que no conocía. Llegada a Holanda y ocultándose de su familia, comenzó a trabajar como mujer de la limpieza. Pero esta mujer de la limpieza hablaba la lengua somalí, la lengua arábiga, el amhari [idioma de Etiopía], swahili [idioma sub sahariano más difundido en Uganda, Kenia, Tanzania y zonas del este de Zaire, Ruanda y Burundi] e inglés y aprendía aprisa el holandés, de modo que encontró trabajo como traductora para otros refugiados somalíes, muchos de los cuales, como ella misma, eran víctimas del Islam.

Esas mujeres habían sido abusadas, mutiladas, se les había negado asistencia médica, se las había privado de educación y habían sido forzadas a la sumisión sexual y a embarazos compulsivos.

Después de cursar ciencias políticas y filosofía en la Universidad de Leiden, Hirsi Ali comenzó a hablar en público sobre la represión de las mujeres bajo el Islam; poco después comenzó a recibir amenazas de muerte por parte de musulmanes locales. Finalmente, su situación de seguridad se tornó tan grave, que en el año 2002 se trasladó a los Estados Unidos. Sin embargo Gerrit Zalm, a la sazón viceprimer ministro de Holanda, se comunicó con ella instándola para que fuera candidata al parlamento holandés. Cuando Hirsi Ali expresó estar preocupada por la seguridad, Zalman le aseguró que le sería otorgada protección diplomática donde y cuando fuese necesario. Hirsi Ali regresó a Holanda con esa certidumbre, fue elegida para una banca en el parlamento y pasó a ser una incansable defensora de las mujeres, de la sociedad civil y de la razón.

El resto de su historia es bien conocido. En el año 2004 Hirsi Ali colaboraba con Theo van Gogh en el filme "Sumisión", que analizaba la relación entre la ley islámica y el sufrimiento de millones de mujeres bajo el Islam. El escándalo de la comunidad musulmana confirmó tanto la necesidad del trabajo de Hirsi Ali como la razonabilidad de su temores. Van Gogh rechazó la custodia de guardaespaldas y muy pronto fue baleado y casi decapitado en una calle de Amsterdam. En el pecho, con un cuchillo de carnicero, le clavaron una carta de amenaza a Hirsi Ali.

Inmediatamente Hirsi Ali fue obligada durante meses a ocultarse y trasladarse de una casa segura a la otra, en ocasiones más de una vez al día. Finalmente, consideraciones de seguridad hicieron que se alejara completamente de Holanda. Regresó a los Estados Unidos, y el gobierno de Holanda ha estado pagando allí los gastos de protección. Así ha sido hasta que súbitamente la semana pasada anunció que no la protegería más fuera de Holanda, anunciando al mundo, por ese motivo, su vulnerabilidad.

Importa advertir que es posible que Hirsi Ali sea el primer refugiado de Europa Occidental desde el Holocausto. Ella es, por lo tanto, única e indispensable testigo de la fuerza y de la debilidad de Occidente: del esplendor de la sociedad abierta y de la ilimitada energía de sus antagonistas. Ella sabe de los desafíos que enfrentamos en nuestra lucha por contener la misoginia y el fanatismo religioso del mundo musulmán, y ella vive todos los días las consecuencias de nuestro fracaso. No hay nadie en mejor posición para que nos recuerde que la tolerancia de la intolerancia es cobardía.

Habiendo compendiado para sí misma la Ilustración en unos pocos años, Hirsi Ali ha escrutado detenidamente todos los senderos que conducen al páramo que es el Islam tradicional. Ha escrito dos libros brillantes en los que describe su periplo, el más reciente, "Infiel", ha sido durante meses el mayor éxito de ventas. Arduo es exagerar su coraje. Como escribió Christopher Caldwell en el The New York Times, "Voltaire, con cada declaración no se arriesgaba a hacer mil millones de enemigos que reconocían su rostro y podían, por vía de la Internet, compartir informaciones al instante con otras personas que se proponían asesinarlo."

La semana entrante el parlamento holandés debatirá el caso de Hirsi Ali. Tal como están las cosas, la decisión del gobierno de protegerla solamente dentro de los límites de Holanda reviste una genuina perversidad. Aunque los holandeses se han quejado por el costo de proteger a Hirsi Ali en los Estados Unidos, en realidad para ellos resulta mucho más caro protegerla en Holanda, pues allì el riesgo de Hirsi Ali es mayor.

Debe considerarse también la cuestión de las promesas rotas. Hirsi Ali fue persuadida para que presentara candidatura al parlamento y para que se transformara en la vocera mundial más visible, con la vida en un hilo, en el entendimiento de que sería protegida durante todo el tiempo que ella lo necesitara. Gerrit Zalm, en su condición tanto de viceprimer ministro como de ministro de finanzas, le prometió esa seguridad sin limitaciones. Más vergonzosamente aún , Jan Peter Balkenende, primer ministro de Holanda, ha recomendado que Hirsi Ali simplemente se marche del país, negándole a la vez siquiera una semana de protección fuera de Holanda, semana durante la cual ella debería reunir los fondos para contratar servicios de seguridad. ¿Se trata de un cobarde designio para aplacar a los fanáticos musulmanes locales? ¿Es una advertencia a otros disidentes holandeses para que no monten un follón al hablar demasiado francamente del Islam? ¿ O es nada más que simple atolondramiento irreflexivo?

El gobierno de Holanda debe reconocer que ha hecho algo escandaloso y debe comprender su obligación de brindarle a Hirsi Ali la protección que le fue prometida.

No hay ninguna otra persona viva que merezca más la libertad de palabra y de conciencia , obvia en Occidente, ni hay otra persona que esté haciendo esfuerzos más valientes para defender esas libertades.

BENVOLGUT MOHAMMET CHAIB. BON ANY.

Benvolgut diputat, company, tu i jo hem compartit alguna estona junts; hem format part en l’anterior legislatura de la mateixa comissió: La de benestar social. Teniem, tenim una bona relació. Una bona relació entre nosaltres i amb tots els altres diputats de la comissió: Tots demòcrates catalans.

He dubtat molt abans d’escriure aquestes ratlles, però precisament en nom del mutu respecte que sé que ens tenim, m’atreveixo a adreçar-te-les, en la seguretat que ens ajudaran a tots dos , si més no a parlar quan ens tornem a trobar.

Tu saps que ningú del meu grup, m’atreviria a dir ( m’atreveixo a dir) que ningú de la comissió es xenòfob, ho saps i et consta. M’ha sorprès la teva reacció al vídeo de CiU. Vull pensar que és producte de la bona fe i no de una voluntat electoralista. Confiant i donant per suposada la teva bona fe em permeto fer-te una petita reflexió. Al nostre país vam fer un llarg curs, un doctorat en dictadures i intoleràncies. En nom de certes tradicions i valors s’ imposava la intransigència, l’intregrisme, la misogínia. Un llarg i penós silenci acompanyava, als mocadors del cap, les mantellines, el negre fosc. La casa de Bernarda Alba. La llarga, nit .

Sabem per experiència que les formes; el mocador al cap, no són neutrals; tenen significat..... I tant... un significat cultural, polític i religiós, que com més interioritzat està més preocupant és. Ja sabem que ningú obligava a portar mocador negre de per vida o a tancar-se a casa les viudes dels nostres pobles. Ningú les obligava perquè no calia, assumiem submisos el nostre, el seu destí. La llarga lluita de la democràcia va ser acabar amb la submissió. És la llarga lluita de l'humanisme occidental, on l’home (i la dona) pot arribar a ser déu o Déu pot ser home. En tot cas, home i dona amos del seu destí i centre de tots els nostres valors socials. És l’humanisme.

De veritat et creus que denunciar això és xenofòbia?? No saps fins quin punt s’usa la tradició i el que s’anomena cultura per imposar formes de dominació i intolerància. Jo crec que és tot el contrari, que en nom de certes tradicions es fa xenofòbia a la inversa.

Amic Chaib, crec sincerament que tots, tots tenim els mateixos drets... i els mateixos deures, ningú té més drets par haver nascut aquí... però tampoc en té menys, no en pot tenir menys... oi que ho entens? És per això que em faig la pregunta: Si jo defenso les meves tradicions, valors i creences: Per quins set sous sóc xenòfob? Mentre que defensar les tradicions culturals i religioses de certes minories, resulta que ara, es progressisme?

No creus que xenòfob, és tot allò que contribueix a la desigualtat, al masclisme i la submissió; es faci en nom de la cultura , de la tradició o la religió que es faci.? Sigui aquí o al Magrib? No creus que existeix més xenofòbia contra els seu propi poble en certs règims, poc democràtics que a cap dels nostres partits? No creus que aquesta forma de xenofòbia cal combatre-la allí i aquí?

No crec en cap dret de territorialitat, però si en els valors socials que com comunitat hem conquerit. Valors que ens han permès a tu i a mi ser diputats. Ara bé, compendras que m’estimi la meva llengua, la meva cultura i que defensi els meus i nostres valors: La meva nació i la seva pervivença. Amb els mateixos drets que tu.

Et vull , millor dit no et vull, estalviar l’exemple, poder no hi ha drets eterns de territorialitat però si que hi ha drets dels pobles. Sóc amic del poble saharaui, poble al que se li han discutit i negat tots els seus drets, s’ha poblat el seu territori, en base a una colonització imposada. Ara ja són minoria. És el que pot passar als pobles que no troben, o li neguen, la manera de defensar-se ells i els seus valors.

Com veus no tinc cap sentiment de culpa, ni demano perdó per no ser socialista o per ser català i catalanista; això no em converteix en xenòfob. Espero que ho entenguis. Estic molt preocupat, pel vostre relativisme moral i polític. Estic convençut que la tolerància de la intolerància és covardia, deixa’m doncs acabar recomanant-te la lectura de l’article que adjunto. Es titula “entrampada en el silencio”

Amic Chaib, a l’espera d’una amigable conversa deixa’m desitjar-te de tot cor un Bon Any .

HIJOS DE LA MEDIA NOCHE:

PAKISTAN-.

Fa uns quants anys que vaig llegir, en castellà, la novel·la de Salman Rushdie. El protagonista de la novel·la neix la nit del 15 d’agost de 1947 en el mateix moment en que es proclamava la independència de la Índia i Pakistan. És una historia amarga, l’historia d’un amarg fracàs; parlo de la novel·la.

Pakistan naix de la voluntat, iniciada duran l’ocupació britànica, d’uns pocs intel·lectuals que van saber aglutinar a la majoria musulmana per tal d’ aconseguir un estat propi. Musulmà per suposat. Militar per suposat.

La Terra dels sagrats, el País en ala de papallona, amb dos parts separades físicament per la Índia i finalment separades per la història: Bangladesh i Pakistan.

Salman Rushdie va escriure Versos satànics el 1988 i va ser condemnat a mort, l’ajatola Jomeini va dictar una "Fatwa" , contra ell.... El 2008 farà 20 anys.

19 anys té Bilawal Bhutto, fill de Benazir Bhutto, fill ell també d’una immensa mitjanit que ens afecta a tots, amenaçat per una "fatwa" que es va dictar contra tots aquells que no creiem en cap integrisme.

Tinc la sensació que no vam valorar en tota la seva transcendència la fatwa dictada contra Salman Rushdie. Tinc la sensació que no valorem amb tota la seva tracendència la situació al Pakistan. Tinc la sensació, que a Europa no trobem respostes..... i les altres (USA) , ja no valen. Un refugi, una esperança expressada per Salman Rushdie i per Bilawal Bhutto: Els valors democràtics (que han d’incloure benestar social) aquí i allà.

L’hereu de Benazir Bhutto té 19 anys, espero que el 2008 ens doni una oportunitat; a Pakistan, a ell, a nosaltres. Tots fills de la mateixa mitjanit, tots lligats per la mateixa esperança.

LA CULPA ÉS DEL ROINE

Al sempre interessant bloc de Manel Zaera, es publica una interessant entrevista amb el director de planificació de l’ACA, Sr.Gabriel Borràs.

Algunes coincidències, acords i certament divergències conegudes però no insalvables.

Coincideixo amb la petició de que no es faci demagògia amb l’aigua . Fa uns anys vaig publicar una columna amb aquesta petició, amb un èxit inenarrable. M’apunto a la tesis i a la necessitat d’un gran acord català, front a pactes tant lesius com el de l’aigua d’Aragó. Aquest Pacte nacional de l’Aigua s’hagués tingut de produir ja fa anys, ara torna a ser necessari. Sense demagògia i sense dogmatismes. Ara l’oposició és més responsable.

Ens parla el director d’evitar la “confrontació entre territoris”: D’acord, si vol dir... el que crec que vol dir . Ens parla de la utilització dels aquifers . D’acord – Per quan l’autorització dels ... , dels nostres pobles?- Plantes dessalinitzadores. D’acord , quantes i on?

Finalment ens parla de la interconnexió de xarxes. També d’acord ; aquí podriem fer oposició sinó fóssim CiU i tinguéssim el gen de la responsabilitat. La dessaladora a Cunit. Sempre ens hem manifestat a favor de la interconexió, que avui ho fase el director de planificació de l’ACA no ens sorprèn. Té la nostra comprensió. Volem però introduir un element de reflexió important. L’Ebre català ja no és una zona excedent , és una zona amb demanda estacional no satisfeta i per tant “potencial receptora estacional d’aigua”. L’Ebre és no només un bé ecològic també un potencial de desenvolupament (com altres rius i com a altres territoris) , l’única gestió possible del riu no és només l’arròs.

No només cal tenir clara l’unitat de conca , on l’element fràgil és la desembocadura , la gestió de l’aigua- la sostenibilitat- és una unitat i no es pot sectoritzar , ni territorilitzar , ni dividir per conques. La interconnexió es un bé ecològic; però també ha de ser potencial de desenvolupament sobretot per l’Ebre (El grau de desenvolupament de les altres conques catalanes es conegut).

La discussió és llarga i profunda. Es farà demagògia amb l’aigua ho tenim molt clar, millor dit no es deixarà de fer , només cal veure el projecte de las Vegas als Monegros i la ja pública intenció d’utilitzar el tema del transvasament com estratègia electoral (PSC dixit).

Resulta curiós que la mateixa setmana que el director de l’ACA fa aquestes consideracions el PSC anunciï que jugarà aquesta carta electoralment, oblidant que el Pacte de l’aigua d’Aragón té color socialista, que la garantia del cabal ecològic és dels tres governs “socialistes”, que les inversions al Delta són responsabilitat socialista. El més preocupant és que un partit que governa a Madrid a Barcelona i a Saragossa, no tingui un altra campanya per il·lusionar el territori. Una cosa clara per Terres de l’Ebre; a més vot socialista, més demagògia, menys aigua, menys Delta, menys Terres de l’Ebre .

En aquest tema com s’ho faran al Senat? on tots són la mateixa i única cosa ... i al Govern? Són el tripartit , l’Entesa.... l’Entesa?.

En fi la culpa és de CiU i del Roine , ja en sentireu parlar....

INNOCENTADA.

Acabo el parèntesis de Nadal, a mig dia ple a l’ajuntament, Xavi Pallarès em comenta que també té Ple a Arnes; a l’Ampolla aprovem els pressupostos i una moció sol·licitant la gratuïtat de la AP 7 entre Ulldecona i l’Ametlla mentre durin les obres de l’autovia de l’interior. Dono una volta per l’ebresfera, Manel Zaera té un interessant post en torn a l’aigua i La Marfanta un divertit article en torn a l’esglèsia del Roser i els Innocents. Visito als amics, Toni Vives, Carme Laura, Robert Bellaubí,Roger Pons, Xavier Tomas,Poliblocs ...... i no sé on, em retrobo amb el conegut “carca” Joan Ferran, diputat del PSC. Recupero un bossinet de l’escrit que li va dedicar Carlos Herrera , un articulista gens sospitós de ser nacionalista espanyol. “Anda que no: españolista convicto y confeso” .

Diu Herrera, parlant del PSC: “Puede censurarse el giro hacia el nacionalismo que alguno de sus miembros ha realizado durante los ultimos años- ahí tienen a Maragall-,pero, hoy por hoy, la presencia de Montilla- y de algunos Ferranes más- es el unico cierto freno institucional a la espuma absurda en la que se ha instalado el llamado “soberanismo catalan”.

Vull reproduir-ho avui dia dels innocents, perquè em fa menys mal i perquè no deixa de ser una innocentada el fet que el fre institucional al soberanisme - “anda que no”- sigui la Presidència de la Generalitat- Un error estratègic molt greu, més greu que qualsevol altre, el problema és que aquest error el pagarem tots.

Parlant de cultura de pactes: Qui diferencia entre pacte d’investidura? De legislatura? Vots d’investidura sense pacte i amb majoria absoluta? Pacte de Govern amb Presidència inclosa?. Avui podem esperar cert rigor al parlar de pactes? ... Avui són els innocents.

QUALITAT DEMOCRÀTICA.

Parlo amb Antonio Manzanares. Està content, l’acte per recaptar fons pels nens afectats de càncer va anar bé. Molt bé. Antonio, ho he comentat altres vegades, va perdre un fill afectat d’aquesta malaltia; ara treballa tot el que pot perquè d’altres no tinguin de passar per lo que ell va passar. Ha fundat una associació, Familiares y Amigos de Angel Manzanares (FADAM) la presideix l’Artur Mas i jo hi participo. Ara fa dos dies vam fer un acte per recaptar fons a Cerdanyola, va participar molta gent: Jordi LP, la coral dels professional de la Salut de Cerdanyola, la coral del CEIP. Presideixen Antonio, L’Artur Mas i l’alcalde de Cerdanyola.

Comento l’acte amb l’alcalde i amb el Doctor Sanchez de Toledo. Coincidim, un acte amb alta qualitat humana i democràtica.

BARÇA: O, REAL MADRID : I

No puc resistir la temptació de comentar-ho. El Barça perd a casa contra el Real Madrid i em comenten al bar: Com vols guanyar si presideix Montilla.

Sí, ja sé que és irracional, que no té res a veure, però ja ho vaig comentar l’any passat, Montilla a la Llotja.... malament.

Un comentari em crida l’atenció diu: Aquest home no tindria que estar aquí, no és del Barça i porta mala “estrugança” ; no li demanem que faci res per Catalunya només caldria que no faci res en contra.

En fi, vist el resultat del partit i les seves presions (de Montilla) per evitar la negociació dels pressupostos amb CiU, per si de cas l’any que ve millor que no sigui.

Poder.... no és tant irracional com sembla això. Que li pregunten a un ex- president del Barça... Xavier Sala Martín

BON NADAL

BON NADAL PER TOTHOM

BON ANY 2008

M’escriu l’amic Robert Bellaubi per felicitar-nos el Nadal i a la vegada per recordar-nos que val la pena compartir la felicitació a través del Bloc. Té raó, cal compartir tradicions i bons desitjós amb els amics, amb tots aquells amb qui a lo llarg de l’any compartirem preocupacions i esperances; amb aquells què de posicions diferents compartim el desig d’un món o d’un petit espai millor per tothom. Això; Bon Nadal i millor any.

PRESSUPOSTOS LIQUIDATS???

Ens preocupa el nivell d’inversió real al territori, tant per part de l’Estat com de la Generalitat i també de la Diputació, estem convençuts que si no actuem, com a altres indrets, amb força com a Lobby territorial de pressió difícilment avançarem. Ens va parèixer molt bé l’acte de la Cambra en torn als pressupostos de l’estat ens sembla una bona aportació, seria bo fer-ho amb la inversió real amb els pressupostos liquidats.

Aquí va la proposta, reproduïm la nota de premsa:

CiU proposa un acte públic a la Cambra de Comerç de Tortosa per tal de fer un seguiment de la liquidació dels pressupostos per a garantir la transparència de les inversions al territori, alhora que demana més sentit institucional a la Delegació del Govern .
________________________________________________________________________________________

Els Diputats de CiU a les Terres de l’Ebre, senyor Francesc Sancho i senyor Xavier Pallarès, faran arribar les seves dades dels Pressupostos a la Cambra de Comerç de Tortosa per tal de que així disposin de tots els elements de judici necessaris per tal d’analitzar-los. Els diputats s’han mostrat d’acord amb les últimes reivindicacions de la Cambra i es manifesten disposats a col·laborar amb tot el que pugui afavorir el desenvolupament del territori.

Alhora, també els hi faran arribar al Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, a qui li demanaran que tingui més sentit institucional i no tant de partit, i per tant que deixi d’enredar i enganyar al territori amb els comptes dels pressupostos i amb cartes partidistes.

Els diputats han volgut fer notar que els pressupostos assignen a l’Ebre només el 2,9 % del total, quan en èpoques anteriors arribaven al 4,9 %.
L’increment pressupostari per l’Ebre és inferior al creixement del PIB. Quan el pressupost de Barcelona creix un 200 % en els últims 4 anys.
Li recorden al Delegat de Govern que el pressupost de la Generalitat s’ha duplicat ( de 18.000 a 35.000 milions d’euros) en els últims 4 anys, gràcies als acords de finançament del 2002 negociats per CiU. En contrapartida, a la comarca del Baix Ebre el pressupost del 2008, (28 milions d’euros) es inferior al pressupost del 2003 (35 milions d’euros).

El nombre de projectes nous pressupostats, es inferior al de projectes repetits.

Li demanen al Delegat de Govern que no intenti disfressar les xifres aplicant partides no territorialitzades a les Terres de l’Ebre, per tal de desvirtuar la comparativa i si ho fa, també ho faci amb els pressupostos del 2003 o amb els pressupostos d’altres llocs. Els resultats serien molt més desfavorables a les Terres de l’Ebre.
Els dos diputats li volen recordar al Delegat que, la seva obligació de delegat és afavorir uns bons pressupostos pel territori i no justificar uns comptes que el discriminen.

Els Diputats sol·licitaran a la Cambra de Comerç i li demanen al Delegat la seva acceptació i col·laboració per tal que a traves de la Cambra es faci el seguiment públic, amb participació de totes les forces parlamentaries, de la liquidació real dels pressupostos del 2007 i 2008, i així garantir la transparència de les inversions al territori.



Tortosa, 19 de desembre de 2007

CONTRADICTORI COM SOC.

CONTRADICTORI COM SÓC.....Contradictoris com són.

Avui el projecte “Las Vegas a los Monegros” ocupa més d’una pagina de la premsa “dita” important. Ja fa dies que ens preocupa la política “dita” de la nova cultura de l’aigua, que s’aplica al meu país. O més ben dit que no s’aplica.

Conec el tema... de primera mà . Recordeu?

Es va parlar molt de la necessitat d’un cabal ecològic pel riu, de l'unitat de conca.

Certament tot el que es fa riu amunt acaba tenint repercussions a la desembocadura. Al Delta, el punt més fràgil del nostre tram de riu.

Temps eren temps, i no fa tant reivindicaven un cabal ecològic i un regim hídric. Recordo quan donàvem les xifres dels nostres càlculs, sens exigia un cabal a flux continu, no s’acceptava un cabal de mitjanes, ni anuals, ni estacionals, ni mensual, es volia un cabal mínim garantit i uns desembasaments o regim hídric estacional.

Mètodes de càlcul de cabal n'hi han molts, cada un amb les seves virtuts i inconvenients. Mètodes hidrològics, holístics, de valoració hidràulica. El cert és que totes les xifres pareixien insuficients i “Científics” famosos aquella època acabaven reivindican xifres de 200-300m3/segon.(on són ara?) El que va quedar clar era que tant les especies com altres característiques del riu depenien de cabals minims, cabals amb mitjanes ponderades i desembasaments per tal de garantir característiques biològiques, geomorfològiques, règim de sediments, salinitat etc etc. Al temps era molt evident que els estudis, els mètodes i les conclusions s'han d'adaptar a les característiques pròpies del riu i per tant es proposava monitoritzar el riu i el Delta amb indicadors biològics.

Ara les xifres que oficialment es donen són semblants, a la baixa i basades en mitjanes mensuals, ja em sembla bé, sempre i quan s'apliquen i les poguéssem revisar en funció de l'experiència.

Però un altre aspecte em preocupa. El Pacte d'aigua d'Aragó i les seves reserves d'aigua en exclusiva, que farien inviable qualsevol càlcul de cabal. La famosa unitat de conca serviria per deixar el tram català sense ni aigua ni veu.

He vist com a través dels pressupostos s'ha volgut fer vorer que es reivindicava, es fixava un cabal ecològic. Paper mullat, sense valor. Paper, només paper; quan el riu lo que necessita és aigua.

Hem de dir-ho i explicar: La major garantia jurídica i quasi única que ha tingut el riu a lo llarg de segles han estat les esmenes de CiU al PHN i el CPIDE. Tot lo altre és paper mullat. I ens van dir traïdors. Molta més garantia que la derogació del tan famós PHN, derogació que ens deixa en mans del Pla de Conca de l'Ebre i del Pacte d'aigua d'Aragó. Un Disbarat.

Bé, la reivindicació de cabal ecològic era nostra, es va convertir en llei a través de les famoses esmenes. També era d'ells al carrer. Per tant era de tots. Han volgut fer vorer.... no cal explicar-ho, cansa.

Hem presentat dos propostes de resolució al Parlament (aquí les publiquem) per tal de què les reivindicacions compartides i les necessitats contrastades tinguin la cobertura de la nostra cambra i puguin ser votades per unanimitat. Esperem-ho

Esperem-ho????

JA N'HI HA PROU.......DE QUÈ???

Sí, ja n'hi ha prou, un prou alt i clar. La pregunta és : Prou a què??

Sóm el sud, no ho discuteix ningú; un sud més existencial que geogràfic. Semblem.... el sud, del nostre propi sud.

Portem (porten) segles de resistència, no se sap ben bé a què.

Terra i costums, una societat tancada: Moltes negatives, massa desconfiança i poca alternativa. Expliquen que dirigents de pobles de l’Ebre no volien el tren... perquè duia “carbonilla”. El carlisme com a ADN i les tradicions com a senyera; tots venim de Cabrera. Tots? Tots no. És cert que amb el temps Cabrera a esdevingut transversal. Ell mateix, després d’una nova vida a Londres, va pactar amb les lliberals. Viatjar, educa. (El pacte no va acabar de ser bo ni per Terres de l’Ebre, ni per Catalunya).

Portem segles plorant i lamentant. 50 anys de lluita? Més, molt més . Tots els colors del NO.

No a la petroquímica, no a Port Aventura, no al turisme de masses. No a l'energia nuclear , no a la de cicle combinat, no a la eòlica, no a urbanitzacions al Delta, no als camps de Golf. Terra, aigua i tradicions. Cap transformació que modifiqui el nostre paisatge interior, la nostra tranquil·litat mental. Abans que competir.... . Més val plorar i..... Profetitzar: Estem en perill de mort, els profetes, curanderos i il·luminats sempre han tingut prestigi al nostre territori. Certament el territori ha estat dur.

Puc reivindicar l’espirit de supervivència del Delta i Sebastià Juan Arbó??

L’energia nuclear provoca més càncers que a cap lloc (cap evidencia científica, cap estudi fiable), l’energia eòlica serà la nostra mort. El Delta desapareixerà. El Xerta Sénia provocarà... El Mar d’Aral. El cel ens caurà al cap (com a Asterix això últim és l’únic que em fa por).

Mentre tant al Nord... Nord; han acceptat indústria petroquímica, nuclear de Vandellòs, cicle combinat, tèrmica a Cubelles i Port Aventura i diuen que tenen menys càncers (No m’ho crec!!). I al sud..... ai al sud, al sud se n'estan passant i acabaran sent com els del nord. (o pitjors!!!). I ara diuen que al Nord...Nord Oest, a un lloc dit els Monegros, projecten “un lloc dit las Vegas”.

Mentre aquí, hi ha gent que ens vol fer acumular tots els nos i nos i nos. Sense cap alternativa. Crec que hem de dir no a aquells projectes que entrin en contradicció amb el nostre propi projecte, que hem de minimitzar els efectes d’uns altres. Però ja n’hi prou de dir no a tot. Prou il·luminats. Fem una crida a certs dirigents socials, a certs gurús intel·lectuals a que donen la talla... que ens diguin on ens volen portar, com pensen fer-ho i quines conseqüències tindran les seves propostes. I assumir responsabilitats, com els polítics.

Com al nord, com a tots els nords necessitem una transformació industrial, cultural, turística i tecnològica. El que ens crida l’atenció és que tinguem que fer (hem fet) la revolució ecològica perquè els nostres veïns (No natros, els nostres veïns) han fet l’industrial. Precisament això aboca a patir, fins l’empatx, els efectes secundaris del desenvolupament industrial, turístic, tecnològic d’altres zones sense participar de les avantatges. Per falta de poder, per manca d’iniciativa. I ens envien tot el que no volen a Vinaròs, a Faio (estem radicalment en contra, un no... per a un sí) . Un efecte secundari que pateixen tots els “suds” del món, mentre “Ells, al Nord” es continuen desenvolupant, necessiten de zones verges, verdes i autèntiques. “I de masais, que macos” . Aquest és el veritable efecte secundari: La incapacitat de desenvolupar-se i en conseqüència de decidir, llavors altres decideixen per tots els sud del món.

Ecologia?? Sí!!!! I poder per garantir-la. I el poder.....també és l’ economia estúpid(ho recordeu).

Ja n’hi Prou de dir no a tot.

SALUT : Vacances vacunes i incendis.

A SALUT s'acumula la feina, per desgràcia, per incompetència del departament i del tripartit s'acumula.

No s'enteren. A la comissió de Salut, el tripartit no va voler augmentar el servei de vacunacions per viatgers a l'estiu. Van atrevir-se a dir que eren els ciutadans qui tenien que previndre-ho amb més temps. No s'enteren que els ciutadans aprofiten les ofertes d'ultima hora per programar els seus viatges, que van determinats pels seu treball. Ells deuen, (instal·lats com estan), pensar, si no poden aprofitar l'oferta per anar a Tombuctú que vagin a Benassal. Molt progressista i d'esquerres.

Nota de premsa:

CiU denuncia la manca de previsió del Tripartit en negar-se a augmentar els centres de vacunació per a viatgers

Sancho recorda el col·lapse del passat estiu i lamenta que es rebutgin propostes de CiU com millorar el sistema d’informació al ciutadà o dos centres mínim per regió sanitària

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Francesc Sancho, ha defensat avui en el transcurs de la Comissió de Salut celebrada al Parlament, una Proposta de Resolució “per tal d’augmentar els centres de vacunació per a viatgers existents a Catalunya”, que CiU va presentar al Parlament el passat mes de juliol, “davant del gran col·lapse que es va viure el darrer estiu als 15 centres existents a Catalunya”, i que ha estat rebutjada pels vots en contra dels grups parlamentaris que donen suport al Govern.

Segons Francesc Sancho, “l’augment de la demanda d’aquest servei, que es va traduir en saturacions i en l’aparició de llistes d’espera el passat estiu, és degut a que fins ara Catalunya era un país receptor de viatgers, però d’un temps ençà aquesta tendència ha canviat i cada cop són més els ciutadans catalans que viatgen a l’estranger”. A més, Sancho ha destacat, que “cal comptar també amb al fet que cada vegada hi ha un nombre major d’immigrants extra comunitaris residents a Catalunya que en els períodes de vacances volen retornar als seus països d’origen o als països dels seus familiars, que han provocat també un creixement molt important de la demanda de vacunacions per a l’estranger”.

Per tot això, des de Convergència i Unió es va presentar aquesta proposta amb un seguit de mesures, “amb un any vista, per evitar que la situació de col·lapse es tornés a repetir el proper estiu”.

La proposta de CiU es basava en tres punts:
· “Millorar el sistema d’informació al ciutadà en tots els suports (presencial, telefònic i Internet) sobre les necessitats vacunals per destinacions geogràfiques i sobre els diferents centres vacunals existents a Catalunya”.
· Aquesta informació també ha de ser tramesa “al personal sanitari, especialment el dels centres d’atenció primària, perquè sàpiguen quines vacunes es necessiten depenent de la destinació i on poden aconseguir-se”.
· Finalment, “augmentar els centres de dispensació vacunal per a viatgers actualment existents a Catalunya en funció de l’augment de la demanda que s’ha produït, garantint, pel cap baix, un mínim de dos centres en cada regió sanitària”.

Francesc Sancho ha lamentat que “el Tripartit no té cap previsió davant d’aquest problema, no reacciona ni impulsa mesures de cara a evitar els col·lapses pel proper estiu, i lluny d’això es permet rebutjar les propostes que fan altres grups parlamentaris”. A més, Sancho ha denunciat que “els grups que donen suport al Govern s’han limitat avui a responsabilitzar a la societat dels col·lapses als centres de vacunació, perquè segons ells els ciutadans haurien de programar amb més temps els seus viatges i les seves necessitats mèdiques”.

El diputat nacionalista ha recordat als grups parlamentaris que donen suport al Govern que “molts d’aquests viatgers esperen a programar els seus desplaçaments en funció de les ofertes d’última hora que apareixen al mercat i que s’adeqüen als seus recursos” i ha destacat que “un Govern que s’auto defineix social hauria de tenir en compte aquest concepte”.


Parlament de Catalunya, 13 de juliol de 2007

NO ES LA PROVIDÈNCIA, ÉS LA GESTIÓ.

“Ja n’hi ha prou d’atribuir les desgràcies a la providència i a la casualitat” ha dit Sancho, qui considera que la Consellera Geli “defuig dels seus compromisos i és incapaç de reaccionar”.

Tot i això, Francesc Sancho ha felicitat al personal del centre, ja que “un cop més ha estat la professionalitat del personal del centre la que ha salvat la situació i ha evitat greus conseqüències”.


Parlament de Catalunya, 13 de juliol de 2007

CiU demana la compareixença de la Consellera Geli perquè expliqui les causes i circumstàncies de l’incendi de Can Ruti

Francesc Sancho denuncia que no va haver coordinació entre Salut i el cos de bombers i que no va existir un protocol d’actuació durant el desallotjament dels malalts

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Francesc Sancho, ha anunciat avui que CiU ha sol·licitat la compareixença al Parlament de la Consellera de Salut, Marina Geli, per tal que doni explicacions sobre l’incendi que va esdevenir ahir a l’Hospital de Can Ruti de Badalona.

Sancho considera que la Consellera ha d’aclarir a la Cambra catalana “l’origen i les causes del foc, així com les actuacions que es van portar a terme en aquella situació d’emergència”.

El diputat nacionalista ha lamentat, que “pocs mesos després de l’incendi a l’Hospital de la Vall d’Hebró i del compromís de la Consellera de realitzar auditories i revisar els sistemes de seguretat dels hospitals catalans, ens trobem davant d’un nou cas, en un hospital que no havia estat revisat”.

Sancho ha denunciat que “des de diferents instàncies s’ha denunciat en diverses ocasions la manca de manteniment del centre i l’estat en que es trobaven els sotans de l’edifici, punt en el que es va produir l’incendi, però tot i això des de la Conselleria no es va prendre cap mesura”.

El diputat nacionalista considera que “la Consellera Geli haurà d’explicar a la Cambra catalana quina era la situació en aquest sotan i perquè no ha complert el seu compromís de revisar els centres així com, qui va donar l’ordre de pujar els malalts al terrat de l’edifici i com es pensava desallotjar-los des d’allà”.

Sancho ha denunciat la “manca de coordinació entre el Departament de Salut i el cos de bombers durant les tasques de desallotjament i la manca d’un protocol d’actuació davant d’aquesta nova situació d’emergència”.

“Ja n’hi ha prou d’atribuir les desgràcies a la providència i a la casualitat” ha dit Sancho, qui considera que la Consellera Geli “defuig dels seus compromisos i és incapaç de reaccionar”.

Tot i això, Francesc Sancho ha felicitat al personal del centre, ja que “un cop més ha estat la professionalitat del personal del centre la que ha salvat la situació i ha evitat greus conseqüències”.


Parlament de Catalunya, 13 de juliol de 2007


Per a més informació: Joana Vallès/Susagna Caseras
93.304.66.65/ 93.304.66.64
gciu4@parlament.cat gciu10@parlament.cat