REFLEXIÓ SENSE FI

Un paradís, em diu: el poble era un paradís, no només les caletes i la badia, la gent. La gent era amable, senzilla, servicial fins el punt que et sorprenien donant-te abans de demanar: Sr. Despuig, vol una sèpia? Ha vist quin mollet més fresc? Me’n daria dos cèntims?

Un paradís, el meu somni, la casa, la mar; gent amable que et valora, valora el teu apreci i el teu nom, la tradició de la família... fa anys que tenim propietat al poble.

Sommio amb un Delta verd de platges verges i feréstegues, amb la gent a l’arrossar amb els barrets de palla, els pantalons de junquet i la faixa negra. Les pesqueres, els mariscadors aigua genoll, la badia lluenta, el verd de l’arròs.

Em diu: sap quin plaer contemplar des del malecó l’alegria del treball i un delta verge.

Recordo amb nostàlgia, els carres del meu poble, les cortines de xarxa, els vells pescadors, la vela llatina, la llotja. Els carros pels carres de terra, l’olor de l’arròs estés a les voreres. La taberna de casa, el matutero per veí, la “Basseta” els canals, les olors, les puntones, el far de la costa. Els jocs d’infància.

El poble era un paradís, que va començar a canviar. Els senyor vinguts de fora els burgesos de la ciutat, van comprar les primeres cases a primera línea. El centre de la cala vora mar, lo millor del carrer vora platja. La cantonera amb bona vista. Eren gent d’ordre, dels d’abans. Bon dia senyor Despuig. Vol una sèpia?..... No fós cosa que el necessitèssim per anar al metge a la ciutat. Al poble no en hi havia de metge, o si n'havia era un pobre metge sense res més que les seves mans.

Ai !!! amic, com pot ser que no tingueu aigua potable, ni clavegueram?? Tindre que parlar amb el Governador, però no foteu merder eh!!; au fica’m una sèpia

- Sí Sr. Despuig, amb molt de gust Sr. Despuig. Eren gent d’ordre, d’allò que abans se’n deien de dreta.

Ara els seus fills, ocupen els xalets de la primera línea, ens han canviat el paisatge, són gent d’ordre que no volen perdre els seus privilegis; són gent d’ordre dels que ara se’n diuen ecologistes, d’esquerra. Gent d’ordre patrimoni de la humanitat, com els seus paisatges.

Però ara tenim clavegueres i metge i els nostres fills van a la universitat. Hem crescut ens hem fet grans. Podem triar.

I ...... Nostàlgia, tenim nostàlgia.

Sommiem amb un Delta llunyà, verd i verge on els homes duguin barret de palla i pantalons de junquet, que aixecant el cap ens saludin amigablement, que ens diguin. Vol anguila, Sr?.

Un Delta llunyà, verd i verge per veure des del “malecó”: Que contemplant-lo dalt d’un bon cotxe estigui el nostre fill, un home d’ordre d’esquerres i ecologista per suposat. Que amb els peus dins del fang estigue un pagès amb barret fill d’un pagès criat a un delta llunyà.

La nostàlgia ens porta a una reflexió sense fi, gens llunyana.

Hi ha qui defensa un tros de platja que ell un dia va embrutar, envair, pel simple fet d’estar davant de seva casa i que creu que té dret a privatitzar un paisatge que ell va canviar ..... A un preu tirat.

La Nostàlgia, ens duu a reflexions sense fi.

NAVEGABILITAT

Els rius europeus estan interconnectats, per navegar es necessita una làmina suficient d’aigua.

Els rius Neva, Svir i Volga estan connectats i regulats per una vintena de rescloses, es van construir en la època Stalinista i com continuïtat d’un somni del Zar Pere el Gran.

Altres rius europeus també estan connectats i regulats, és possible travessar Europa navegant pels seus rius. La navegació vol seguretat, làmina d’aigua, suficient infraestructures en rescloses, que en molts de casos produeixen energia neta.

Navegar en aquestes condicions una meravella, San Petesburg un somni que Emili Rosales apropa a la Ràpita (el meu poble) en al seva novel·la “La ciutat invisible.”

Les rescloses, la lamina d’aigua, el canal de Carles III, la navegabilitat de l’Ebre... un somni diluït en temps pretèrits... o podem esperar el retorn de lo idèntic, dels vells somnis.

DITES DE VELL (II)

L’argument per fer president Montilla no era el canvi, era la permanència, l’estatus quo.

Els problemes dels teus socis són els teus problemes.

La divisió del catalanisme fa gran l’espanyolisme.

La manca de perfil propi del PSC a Madrid és una manca de perfil propi d’ERC a Catalunya.

“La Unitat del PSC-PSOE a Madrid.... és inversament proporcional a la d'ERC a Catalunya”.

(Un que no vol ser profeta).... Al temps.

DITES DE VELL (I)

La subordinació a Madrid passa factura a Catalunya.

No hi ha somnis de llibertat futurs.... des de la submissió del present.

La dependència del PSOE és DEPENDÈNCIA” per molt “IN ” que sigui.

Les incongruències a Madrid apaguen la llum a Barcelona.

“Un país dominat des de fa segles i en perill de desaparició com a entitat nacional, cerc que hauria de primer l’opció nacional” (Heribert Barrera).

Montilla poder no sigui el culpable de tot; però ben segur que no es solució a res.

“Admeto que en el moment de fer president Maragall, l’argument de la necessitat del canvi tenia el seu pes. Curiosament aquest argument no s’ha aplicat ni a l’Ajuntament ni a la Diputació de Barcelona”. (Altra vegada Heribert Barrera).

El PSOE nega.... el que el PSC ni diu

Comento una notícia de “agències” , que al meu modest parer ha estat poc reflectida: El secretari general del grup socialista al Congrés, Julio Vilarubia ha negat que el PSC reclami tenir un grup propi, i sols reconeix algun comentari sense importància. El PSOE no coneix, perquè no hi ha cap pretensió del PSC de formar grup ni al Congres ni al Senat. Ho diu Vilarubia, ho recullen les Agències.

La qüestió afecta no nomes al PSC, cada vegada més PSOE. Afecta a Catalunya, a la seva capacitat de negociació com a país, Afecta al concepte de nació, al govern de la Generalitat. Té una importància vital per als socis de Govern de l’Entesa, que veuen com els socis redueixen la nació, les reivindicacions, el govern ja no a un preàmbul sinó a un àmbit que no va més enllà del riu Sènia o de la franja. Redueixen l’acord de Govern a un àmbit geogràfic que ni Catalunya avarca, doncs el PSOE, com grup majoritari i de govern a l’estat, és present i omnipresent a infraestructures, elèctriques, a aeroports, litoral, ports Rangel’s i Morlán’s, que no en són pocs.

Ningú no entén que si hi ha un Govern tripartit, una “Entesa”, no existeixi aquesta Entesa allí on s’han de defensar les inversions les infraestructures... el ser o no ser. Els somnis de llibertat.

SOMNIS DE LLIBERTAT

Una nació; sobren, haurien de sobrar les paraules. Un horitzó de llibertat. No m’atreveixo a dir més, ni cal.

El desencís d'aquets últims temps té a veure amb les infraestructures i amb la llum. La llum. L'amor propi, el que esperem tots plegats de nosaltres mateixos i dels nostres representants . La llum.

Puc entendre el raonament dels que van configurar el Tripartit o l’Entesa. No puc entendre que quan ve la Ministra Alvarez o quan va a Madrid, no mantinguin l’autoestima del que representen. No s’entén la divisió dels que configuren la força parlamentària del Govern català.

Què m’expliquen? Què ens diuen? Com es menja que el PSC li tapi les vergonyes al PSOE? Que presentin esmenes al Nou Estatut? Que avalin pressupostos contra el Govern de Catalunya .

Com poden governar junts aquí per representar diferent allà. Les bases, la pasta, l’essència del Govern d’aquí és diferents al vot, a l’actitud d’allà?.

Un error d’aquesta naturalesa afecta a l’autoestima, a l'amor propi; als somnis de llibertat. Vet aquí una reflexió en torn a la llum que ens afecta a tots; necessitem llum, llums.

UNA DE ROMANS

Abans d’anar-se’n de vacances el redactor d’un bloc, ens fa una immerescuda propaganda. Ens agrada que parlen de natros encara que sigui bé. No en pot parlar millor. Ens acusa de demagogs per utilitzar el nom d’ebrediputat. Sóm diputats i ebrencs a molta honra, no hem pretés ser els únics, ara... sóm els únics que firmem així. Com hi ha qui firma Rapitenc Fora. O s’apropia del nom de la Via Augusta. És això demagògia? No. És identitat. Qui vulgui que s’apunti. Gràcies per l’alabança. Al Bloc en qüestió li reconeixem la capacitat d’argumentació: La frase que li dedica a l’Artur Mas. Tota una declaració de principis.

En quant al comptador del dèficit fiscal que publiquem al nostre bloc, la via Augusta. bolgspot.com; diu : “ja és el colmo... hi ha que tindre barra per posar-lo”. El comentari agradarà als membres de la Fundació Catalunya Oberta, qui com tothom sap, excepte els que encara transiten exclusivament per la Via Augusta, promou la iniciativa. No em negareu que el comptador té el valor d’identificar aquells que encara no han entès que Catalunya pateix un dèficit fiscal i d’inversions que té conseqüències greus per als ciutadans. Curiós, un bloc que es defineix de pensament socialista, li sembla demagògica la denúncia del dèficit fiscal; quan tot el govern i PSC es deleixen per culpar a aquest dèficit del fracàs de rodalies i d’infraestructures.

Sinó és les de les inversions, la culpa és de gestió i tots sabem qui és el responsable de la gestió.

Quan al bloc la Via Augusta de declarada ideologia socialista: Gràcies per la modesta publicitat, no haviem d'haver fet cas. Però com no volem deutes, creiem que tornem atenció i publicitat amb escreix. Un deute és un deute, no volem dèficits de publicitat i menys “una de romans”.

EL CASAL TORTOSÍ.

Reials Col·legis

Jordi Angelats em va fer arribar l’invitacio del casal Tortosí , per fer de Tenedor a l'acte de proclamació de les pubilles i pubilletes a festes de la Cinta.

El casal el configuren 12 entitats, de tot tipus, l’acte l’organitzà Cantaires de l’ Ebre Delta; presentà, Conrat Duran un professional com la copa d’un pi, sobretot una excel·lent persona.

Va ser un honor, un orgull. Les entitats que conformen el Casal són un exemple de voluntat de ser, de treball i d’orgull, d’orgull i estima per la ciutat i el territori.

Vaig felicitar a les pubilles i pubilletes per l'honor de representar Tortosa i les entitats a festes de la Cinta, per representar aquesta voluntat de ser, aquest orgull de ser tortosí i de Terres de l’Ebre. Aquest orgull i voluntat de ser el necessitem, el necessitem els pobles i el necessita el País. Necessitem el ressorgir de les nostres ciutats. Necessitem una Tortosa forta i orgullosa del que és i del que vol ser . Volem sentir-nos orgullosos de Tortosa , ho necessitem.

Els pobles necessitem el ressorgir de les nostres ciutats, el ressorgir de Tortosa, l’orgull dels tortosins i l’orgull de Terres de l’Ebre. Sense aquest ressorgir no podrem ser el que volem ser.

L’orfeó Tortosí ens va regalar el pasdoble Tortosa i Cantaires l’himne Tortosí. Tot un símbol d’una segura esperança. Felicitats a les pubilles i pubilletes. Bones festes de la Cinta: Orgull i renovada esperança.

ADAM RAGA.

Volem felicitar a Adam Raga, el nostre campió; d’Ulldecona. Cinc , si, 5 vegades campió del mon. També felicitar a Toni Bou que s’ha proclamat matemàticament campió al suspendré l’última prova. Adam Raga serà el subcampió.

La noticia l'he vist reflectida a tots els mitjans, a TV-3. Sempre ho haviem dit , si Adam fos de... nord enllà, els 5 campionats els menjariem cada telenotícies.

Que consti que Toni Bou s’ho mereix. Que consti que Adam s'ho mereix , felicitats Adam felicitats campió. T’ho viem dit a l’Ampolla quan vas fer el pregó, t’estimen i et valorem, t’estimarem i et valorarem el dia que no siguis campió. Cinc vegades campió, ara subcampió, sempre abanderat de les Terres de l’Ebre. Una gran persona, per això felicitats Adam.

LES XEMENEIES D'ALCANAR.

L’amic Josep Bort, portaveu de CIU-PAiLC a Alcanar, ens fa arribar la seva ferma voluntat d’oposar-se al dipòsit de gas i la planta de tractament que es situaria a menys de 1’5 km del riu Sènia, tocant terme municipal d’Alcanar , del principat de Catalunya.

Una situació molt semblant es presenta a Faió.

Tan en un cas com en l’altre les afeccions, els fums, les molèsties, l'impacte visual afecten a pobles de les Terres de l’Ebre; els avantatges econòmics, de llocs de treball, de servei són per altres, per altres comunitats autònomes.

A Terres de l’Ebre varem viure manifestacions massives en contra de situacions menys lesives per els nostres interessos. Ens agradaria que totes les energies que van ficar a l’oposició els que ara són Govern, les utilitzessin "ara" a favor d’Alcanar i els pobles de Terra Alta. No ho entendriem d’altra forma. Fa pocs dies denunciàvem la utilització de les reivindicacions de Terres de l’Ebre, el posterior oblit: Un territori kleenex, dèiem, d’usar i tirar .

El grup parlamentari de CIU estarà al servei de CIU- PAiLC, al costat de Josep Bort, al Costat d’Alcanar, presentarem iniciatives al Congrés i al Parlament, les que facin falta, esperem una actitud més que positiva per part dels grups del govern. Si ells volen no es farà, si es fa serà perquè voldran, n'hi ha exemples. En mans d’ells està. Són Govern aquí i alla.

ENQUESTES: ELS RESULTATS.

Vàrem plantejar un parell d’enquestes , una mica per curiositat, en part com divertimento d’estiu. També, enrabietats pels fets d’aquest gris i decebedor estiu...., si és que els estius poden ser decebedors. Els decebedors en aquest cas i segons les enquestes (no les nostres) són els actors, els responsables voluntaris (ho són perquè volen, per pacte voluntari) de l’acció de govern.

El divertimento, la curiositat la bona voluntat , l'amabilitat d'uns quans de vosaltres ens han deixat una mostra molt poc significativa, que només representa als que heu votat.

Nou, 9. Apostaveu, per una immediata moció de censura. Però ja!!. Representativa, creiem de l’emprenyo, de la ràbia, que a nosaltres ens va portar a fer la pregunta. Un, sol un, ens ha fet arribar la convicció de què això no es pot tolerar; que aquest president i aquest govern són indignes del País. Coincidim. No governen, no es responsabilitzen , es refugien en el “primo de Zumosol” o en ZP que zelós (ell sí) de les competències de l’Estat envia a Morlan, per tal de fer el que no sap fer Montilla, de govern, de GESTOR, com va demostrar ahir a l'anunciar mesures de millora del manteniment, de personal i de gestió com són el fet de revisar catenàries, pantògrafs... (Ho feien o no?) i altres. Ai!! Ai !!! aquest gestors sense paraules, ni paraula.

Set,7. Apostaveu per un no “a la moció de censura sinó és d’acord amb ERC”. Creiem que també expresseu un cert desencant, però afegiu l’optimisme d’una solució, d’un escenari que refaria de cop la moral nacional. Que ens permetria somnis de llibertat. Dos no es barallen si un no vol... és una màxima que sempre he posat en dubte, del que no dubto és que dos no s’entenen si un no vol.

Tres, 3, ens dieu: Moció de censura si la cosa empitjora; fills meus quin optimisme. Voleu dir que pot empitjorar?... I si empitjorava; voleu dir que ens quedarien forces per una moció de censura? Si empitjora, “apaga y vámonos”.

Finalment, sis, 6, dieu: No a la moció de censura, de fet l’Artur Mas la va descartar al Parlament. Suposem diverses consideracions; els que consideren que no hi ha raons. Els que consideren que més enllà de les raons, no és una mesura efectiva per reconduir la situació (cosa certa), els que consideren que els actuals dirigents d’ERC no li donarien suport: “Antes muertos que sin silla”.

Estem al primer any de legislatura.

Com veiem, el divertimento acaba ficant-nos seriosos, i més si, com també hem volgut posar de manifest, els que abans ens deien a tots els catalans: Ploramiques, Victimismes, per demanar més inversió ara ens acusen de no haver demanat prou o amb prou força.

(Ells en feien a la contra de força). Ara ens diuen Catastrofistes. El que dóna de si un estiu en mans -més bé no- de Montilla i el seu govern.

EN SÓN JA 50.

Carme Laura Gil , es lamentava, lamentava, ens lamentava al seu bloc per la violència de gènere : Mai se’n diu assassinat, només una víctima més de la violència de gènere.
Avui l’he recordat; a la comissió de govern de l’Ajuntament , la policia local de l’Ampolla informava d’un episodi de violència, d’una agressió a una dona. L’actuació de la Guàrdia civil i dels municipals; professional, correcta. Algú comenta : Aquest? Em penso que ja esta a casa.
Penso en Carme Laura, la seva denuncia : En són ja 50. Per qui anava? Anava per tots, avui per tu dema, per mi......
No , no fem prou

EL CASTELL DE PERALADA.

Sempre és un plaer passejar-se per l’Empordà, l’Alt. Quin altre? em preguntava un vell amic empordanès. No vull parlar però del passeig. Vaig assistir a la representació de l’obra los “Persas” de Calixto Bietio basada en el text del clàssic grec Èsquil, que es va estrenar al Festival del Castell de Peralada.

A pocs kilòmetres de Figueres , la schubertiada de Vilabertran .

És cert que a Peralada va néixer Ramon Muntaner, que a Figueres està el museu Dalí, que Josep Pla omple de literatura els racons castigats per la tramuntana.

També, és cert però, que el Festival de Peralada és una iniciativa privada de la família de “Mateu el del Ferro” una potència econòmica. Girona, Figueres, Cadaquès. El Casino de Peralada, el Golf. Els golf en plural; el Castells, les pedres, Sant Pere de Rodes. I el Casino. La cultura va lligada al ressorgir econòmic i..... a la ludopatia d’un Casino.

Necessitem ressorgir, industrialment, econòmicament, socialment. A Terres de l’Ebre, necessitem, creixer i el ressorgir de les nostres ciutats, una Tortosa com Girona, una Amposta com Figueres. Uns, molts Mateu el del Ferro. Retrobarem els Templers , els Hospitalers d’Amposta. El Castell de la Suda, Cristòfol Despuig, el papa Adrià VI embarcant a L’Ampolla. Necessitem ressorgir i llavors serà possible una schubertiada a L’Ampolla, o un festival a Miravet, Tortosa serà com Girona, Amposta com Figueres. Llavors triarem el creixement que volem. I Si no ....NO.

ACCIDENT A L'AP-7.

Un accident a l' AP7 a l’alçada de l’Ampolla ha tallat el tràfic en sentit nord, resultat més de 10-15 km de cua. M’he trobat quan anava direcció Amposta, he vist l’embús a l'altre costat. La cua arribava més enllà de la sortida Amposta-La Ràpita: Al peatge cap avis d’accident; els cotxes entraven sense cap prevenció. Resultat: Cua, hores de nervis i... a pagar.

Em sembla immoral que no avisin , entenc que un accident és imprevisible però un cop es forma la cua, no pot ser que no avisin i deixin entrar el cotxes.

En alguns casos d’accident quan vaig ser delegat, vaig intervenir i coordinar els treballs d’emergències. Eren temps on la pregunta: On era el Delegat? estava a l’ordre del dia. Podria explicar alguna anècdota. Em quedo però amb el fet que és immoral que no s’aixequin les barreres en retencions o que no s’avisi abans d’entrar en cas d’accident i/o embús. És inacceptable haver de pagar.

Un altre dia parlarem dels peatges, de reivindicacions i del Govern. Ara, no,no cal.

EL FORAT NEGRE, MOLT NEGRE.

Hem definit moltes vegades la política d’infraestructures del tripartit a Terres de l’Ebre com un forat negre, un territori kleenex , d’usar i tirar.

Publicàvem, reproduiem ahir la portada de l’Avui, comparant les infraestructures de Madrid i Barcelona. Un escàndol. I a l’Ebre?. Cada vegada que s’han publicat els plans d’infraestructures per l’Ebre sigui del “Ministerio de Fomento” sigui de la Generalitat, s’endevina un buit; un forat.

Diuen allò de la bona consciència i la mala memòria; a mi m’agrada més la frase de la Beavoir, la Simone que diu que per ser feliç n'hi ha prou amb bona salut i mala memòria. Que ha passat amb les reivindicacions? Amb les promeses, amb els crits i consignes ? On són? Podriem dir allò de “prometer hasta”, no volem ser grollers . Preferim citar a la Simone de Beavoir com icona d’esquerres que és. Per acabar dient que sóm un territori kleenex; ens han usat i ens han oblidat.

No nomes això, pitjor, ara ens en volen fer sentir culpables.

Reivindicaven per al 2004 mossos i desdoblament de l’Eix de l’Ebre. El desdoblament de la 340 era un retard inacceptable, la variant de l’Aldea una emergència compartida. L’autovia de l’Aragó una urgència. L’IDECE havia fet el paper de tribuna de consens, amb un funcionament periòdic qualificat d’insuficient: recordem la llavors oposició a les seves portes, denunciant impaciències i evidenciant dèficits: propis i aliens.

Què ha passat amb l’IDECE, on queda el seu paper, planificador, de consens????. L’increment de població, la política d’immigració (que no discutirem però que té conseqüències ) han augmentat les necessitats. Què ha fet, què fan els governs??. El desdoblament de la 340 va ser substituït(!!!!-????) per l’autovia de l’Interior amb un exemple planificador digne del Congo de Tintín. El capritxos i les necessitats d’algun alcalde, van portar a un canvi de rumb que ens va obligar un consens a corre-cuita, amb un exercici de responsabilitat per part de l’oposició, que mai serà reconeguda (ni falta que fa).- l’IDECE desaparegut, la Generalitat ni mu. Mentre, els alcaldes afectats per infraestructures bàsiques anàvem a València, a Madrid, al “ministerio” i ens adonàvem que el govern Valencià i l’aragonès, faciliten la baixada per Morella i Vinaròs, garanteixen el desdoblament de la 340 i les obres de l’autovia de l’Interior.. Aquí re, retards i “salvese el que pueda”. Es clar que N-340, autovia de Interior,l'anomenada autovia d’Aragó, el desdoblament de l'Eix de l’Ebre, l’anella viària del Delta, són prioritats que el Govern de la Generalitat té responsabilitat de coordinar i executar. I que les reivindicaven a crits!!!! per abans d’ahir (i un parell de mossos).

Cada territori i poble té les seves pròpies prioritats i el dret i deure de reivindicar.

Sóm un territori kleenex al que es va usar, amb reivindicacions i promeses. Els que cridaven, callen; ens sembla bé. Molts dels que reivindicaven, volen traslladar les culpes als que denunciem MANCA DE PLANIFICACIÓ, DE GESTIÓ I D'INVERSIÓ. La culpa de la manca d'inversió a l’Ebre també està aquí: Com supuraria la ferida si el govern fos d'un altre color, com cridarien si la ferida fos amb un altre govern. Ho direm amb paraules de Edmund Burke; “és molt greu confondre anestesia, amb esperança”. Precisament per això nosaltres i molta gent estem emprenyats, molt emprenyats. No en tenim prou amb la dimissió de la ministra de Foment, també volem explicacions del Govern, responsabilitats a PTOP, IDECE i fins i tot demanariem més memòria, menys anestesia, més consciència a qui encara en tingue: De memòria o de conciència.....

BLOCVERGÈNCIA:

Faig una ullada als blocs convergents, una mala costum, no la pitjor que tinc , ho confesso. És reconfortant, em trobo l’Albert Guilera (http://www.albertguilera.blogspot.com/) parlant de l’època fosca d’Europa, el Gulag. Preocupació compartida amb Jordi Rodo i l’amic d’Unió Albert Riera, ex company veí d’escó al Parlament, qui al seu boc (esco104.blogspot.com) ens parla de Butovo i l’holocaust comunista ....

El funcionament del país, les infraestructures i concretament els Pirineus , Coll de Nargó són les ultimes preocupacions de l’Albert Batalla, excel·lent diputat i tot un futur mític - alcalde de la Seu d’Urgell.( albertbatalla.blogspot.com)

L’Antoni Vives (http://www.mesvilaweb.cat/antoni.vives), ens parla de Xirinacs i com no de Barcelona, la seva Barcelona, denuncia els silencis en torn les inversions ,els silencis quan tocava, iguals als actuals en torn a la gestió. Parla de la seva generosa i gens sectària manera de fer política, ell m’ha recordat la independència de la India. Gandhi.

Visito el bloc de Sergi Fernandez (sergifdezporta.bloc.cat) gaudeixo dels seus consells de cinema, endevino la fina, desperta intel·ligència de Sergi... no aniré a veure “Ladrones” seguint el seu consell.

Els Carles: Carles Agustí(http://www.carlesagusti.blogspot.com/). , ens va deixar una reflexió en torn a la regeneració política abans d’anar-se’n de vacances. Un altre Carles, el Campuzano (carlescampuzano.blogspot.com) ens ha deixat un interessant Nacio.Cat, també abans d’anar-se’n. El fracàs del Govern de la Generalitat, va bé als espanyolistes, a ningú més. Carles Puigdemont, recorda Xirinacs, com molts altres blocaries convergents i també la compareixença de la ministra de foment i el galdós paper del PSC (www.carlespuigdemont.cat/bloc.html), finalment el Carles Sala com no podia ser d’altra manera es maleeix per l’AP-7 i el tripartit.

La meva admirada, estimada, ara enyorada Carme Laura(blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6290) a qui no veig tan com voldria, em regala el coc del diumenge aquesta vegada de dol per Xirinacs. "Las chicas Labanda", fan de preàmbul a un altre sentit dol; ja en són 50 les víctimes de la violència de gènere. Assassinades. Pere Torres, l’altre bloc vilaweb (blocs.mesvilaweb.cat/peretorres), ens deixa les seves col·laboracions a regió 7 del més de juny, bones vacances amic.

Roger Pons també de vacances, no així Xavier Tomàs (xtomas.bloc.cat), qui com sempre ens ofereix un gran que per la reflexió. Reflexió que el Xuclà(xucla . blogspot.com) dedica a ZP.

Acabo amb la visita als alcaldes Ferran, Bel a Tortosa i Falco(www.falcobadalona.bloc.cat/) alcalde accidental a Badalona.

Deixant per un altre dia els blocs de l'Ebre; el recorregut no seria complert sense comentar la gran preocupació que el tripartit ens genera, les inquietuds vers el futur del catalanisme i de Catalunya; sense comentar el desencís vers les infraestructures, la portada de l'Avui, d’avui, és una bona bufetada per als que ahir ens deien VICTIMISTES i avui ens diuen CATASTROFISTES. (Val la pena clicar l'imatge i comparar Madrid amb Barcelona, ahir i avui). Ahir, érem conscients de les mancances en inversió... Per allò lluitàvem, ploràvem, denunciàvem, ara som conscients de l'empitjorament d' aquesta mancança i l'agreujament de la situació per una molt mala gestió; una pitjor concepció de la política, del que és un govern i del concepte de país. El PSC ho ha resumit arropant a la ministra de Fomento.

INDEPENDÈNCIA de LA INDIA.

El 15 d’agost de 1947, a mitjanit es va proclamar la independència de la India , ara fa 60 anys.

“Abandoneu la India”: “Barhat Chhodo Andolan” : El moviment iniciat el 8 d’agost de 1942, per Mahatma Gandhi, i el Partit Nacional del Congrés, la desobediència civil, al no reconèixer l’autoritat i les ordres dels britànics actuant com una nació lliure, aconseguia el seus objectius: La independència de la India. Immediatament es va produir la partició i el naixement de Pakistan, partició amb la que Gandhi no estava d’acord. Es va celebrar al crit de Jai Hint (Victòria per a la India). Nerhu, va ser el primer ministre, en el seu discurs “ Cita amb el destí” va proclamar.: "Les lleis i les constitucions no ens faran un gran país, són l’entusiasme, l’energia i l’esforç constant del poble el que ens fa grans, el que ens ha fet lliures.”

A aquells que pregunten: Què? Qui? Com es fan pobles lliures? Digueu; els pobles necessiten una “Ànima Gran, recordem Mahatma Gandhi.”

EL MUR.

El 13 d’agost de 1961 es va iniciar la construcció del mur que va dividir, temporalment, Alemanya.

El van denominar “MUR DE CONTENCIÓ ANTIFEIXISTA”. La manipulació del llenguatge, fa que encara avui la vergonya que va significar el anomenat socialisme científic, socialisme real; no generi el rebuig que es mereix. Val la pena recordar l’efemèride .

A aquells que pregunten , qui és, qui són els defensors de la llibertat, digueu ; recordin Berlín.

VICTIMISME.

Durant molts d’anys, el President Pujol i tot el catalanisme polític, denunciaven la discriminació i manca d’inversions a Catalunya. Cada proposta de més inversions i més finançament era contestada amb acusacions de VICTIMISME. "No és qüestió de més finançament sanitari dient, és un problema de gestió" . Victimisme aquesta era la consigna, avui ho és Catastrofisme , la capacitat de manipulació ideològica no té límits.

Els autors intel·lectuals d’una i altra consigna saben el que fan, usen les paraules per dissimular els fets, per evitar invertir a Catalunya , per desvirtuar les responsabilitats. Ells , volen culpar anteriors governs, però no poden perquè .....Ells tenen el copyright de la paraula Victimisme..... i de les conseqüències.

PARLAMENT.

Artur Mas, en la seva intervenció al Parlament, descarta la moció de censura i fa ofertes en positiu.

El govern fa una reunió urgent per preparar la sessió parlamentària: després de molts dies de crisis el Govern es reuneix per minimitzar les crítiques. Molts afectats, pregunten per què no van interrompé les vacances per minimitzar el efectes dels incidents?

El Govern de Madrid demostra la confiança amb el president Montilla enviant al Secretari d’Estat Víctor Morlán, i creant un gavinet de crisi per damunt del Govern de la Generalitat, per a solucionar i potenciar els brillants resultats de la gestió, que no política, del govern d’Entesa: “Fets i no paraules” .