EN SÓN JA 50.

Carme Laura Gil , es lamentava, lamentava, ens lamentava al seu bloc per la violència de gènere : Mai se’n diu assassinat, només una víctima més de la violència de gènere.
Avui l’he recordat; a la comissió de govern de l’Ajuntament , la policia local de l’Ampolla informava d’un episodi de violència, d’una agressió a una dona. L’actuació de la Guàrdia civil i dels municipals; professional, correcta. Algú comenta : Aquest? Em penso que ja esta a casa.
Penso en Carme Laura, la seva denuncia : En són ja 50. Per qui anava? Anava per tots, avui per tu dema, per mi......
No , no fem prou

EL CASTELL DE PERALADA.

Sempre és un plaer passejar-se per l’Empordà, l’Alt. Quin altre? em preguntava un vell amic empordanès. No vull parlar però del passeig. Vaig assistir a la representació de l’obra los “Persas” de Calixto Bietio basada en el text del clàssic grec Èsquil, que es va estrenar al Festival del Castell de Peralada.

A pocs kilòmetres de Figueres , la schubertiada de Vilabertran .

És cert que a Peralada va néixer Ramon Muntaner, que a Figueres està el museu Dalí, que Josep Pla omple de literatura els racons castigats per la tramuntana.

També, és cert però, que el Festival de Peralada és una iniciativa privada de la família de “Mateu el del Ferro” una potència econòmica. Girona, Figueres, Cadaquès. El Casino de Peralada, el Golf. Els golf en plural; el Castells, les pedres, Sant Pere de Rodes. I el Casino. La cultura va lligada al ressorgir econòmic i..... a la ludopatia d’un Casino.

Necessitem ressorgir, industrialment, econòmicament, socialment. A Terres de l’Ebre, necessitem, creixer i el ressorgir de les nostres ciutats, una Tortosa com Girona, una Amposta com Figueres. Uns, molts Mateu el del Ferro. Retrobarem els Templers , els Hospitalers d’Amposta. El Castell de la Suda, Cristòfol Despuig, el papa Adrià VI embarcant a L’Ampolla. Necessitem ressorgir i llavors serà possible una schubertiada a L’Ampolla, o un festival a Miravet, Tortosa serà com Girona, Amposta com Figueres. Llavors triarem el creixement que volem. I Si no ....NO.

ACCIDENT A L'AP-7.

Un accident a l' AP7 a l’alçada de l’Ampolla ha tallat el tràfic en sentit nord, resultat més de 10-15 km de cua. M’he trobat quan anava direcció Amposta, he vist l’embús a l'altre costat. La cua arribava més enllà de la sortida Amposta-La Ràpita: Al peatge cap avis d’accident; els cotxes entraven sense cap prevenció. Resultat: Cua, hores de nervis i... a pagar.

Em sembla immoral que no avisin , entenc que un accident és imprevisible però un cop es forma la cua, no pot ser que no avisin i deixin entrar el cotxes.

En alguns casos d’accident quan vaig ser delegat, vaig intervenir i coordinar els treballs d’emergències. Eren temps on la pregunta: On era el Delegat? estava a l’ordre del dia. Podria explicar alguna anècdota. Em quedo però amb el fet que és immoral que no s’aixequin les barreres en retencions o que no s’avisi abans d’entrar en cas d’accident i/o embús. És inacceptable haver de pagar.

Un altre dia parlarem dels peatges, de reivindicacions i del Govern. Ara, no,no cal.

EL FORAT NEGRE, MOLT NEGRE.

Hem definit moltes vegades la política d’infraestructures del tripartit a Terres de l’Ebre com un forat negre, un territori kleenex , d’usar i tirar.

Publicàvem, reproduiem ahir la portada de l’Avui, comparant les infraestructures de Madrid i Barcelona. Un escàndol. I a l’Ebre?. Cada vegada que s’han publicat els plans d’infraestructures per l’Ebre sigui del “Ministerio de Fomento” sigui de la Generalitat, s’endevina un buit; un forat.

Diuen allò de la bona consciència i la mala memòria; a mi m’agrada més la frase de la Beavoir, la Simone que diu que per ser feliç n'hi ha prou amb bona salut i mala memòria. Que ha passat amb les reivindicacions? Amb les promeses, amb els crits i consignes ? On són? Podriem dir allò de “prometer hasta”, no volem ser grollers . Preferim citar a la Simone de Beavoir com icona d’esquerres que és. Per acabar dient que sóm un territori kleenex; ens han usat i ens han oblidat.

No nomes això, pitjor, ara ens en volen fer sentir culpables.

Reivindicaven per al 2004 mossos i desdoblament de l’Eix de l’Ebre. El desdoblament de la 340 era un retard inacceptable, la variant de l’Aldea una emergència compartida. L’autovia de l’Aragó una urgència. L’IDECE havia fet el paper de tribuna de consens, amb un funcionament periòdic qualificat d’insuficient: recordem la llavors oposició a les seves portes, denunciant impaciències i evidenciant dèficits: propis i aliens.

Què ha passat amb l’IDECE, on queda el seu paper, planificador, de consens????. L’increment de població, la política d’immigració (que no discutirem però que té conseqüències ) han augmentat les necessitats. Què ha fet, què fan els governs??. El desdoblament de la 340 va ser substituït(!!!!-????) per l’autovia de l’Interior amb un exemple planificador digne del Congo de Tintín. El capritxos i les necessitats d’algun alcalde, van portar a un canvi de rumb que ens va obligar un consens a corre-cuita, amb un exercici de responsabilitat per part de l’oposició, que mai serà reconeguda (ni falta que fa).- l’IDECE desaparegut, la Generalitat ni mu. Mentre, els alcaldes afectats per infraestructures bàsiques anàvem a València, a Madrid, al “ministerio” i ens adonàvem que el govern Valencià i l’aragonès, faciliten la baixada per Morella i Vinaròs, garanteixen el desdoblament de la 340 i les obres de l’autovia de l’Interior.. Aquí re, retards i “salvese el que pueda”. Es clar que N-340, autovia de Interior,l'anomenada autovia d’Aragó, el desdoblament de l'Eix de l’Ebre, l’anella viària del Delta, són prioritats que el Govern de la Generalitat té responsabilitat de coordinar i executar. I que les reivindicaven a crits!!!! per abans d’ahir (i un parell de mossos).

Cada territori i poble té les seves pròpies prioritats i el dret i deure de reivindicar.

Sóm un territori kleenex al que es va usar, amb reivindicacions i promeses. Els que cridaven, callen; ens sembla bé. Molts dels que reivindicaven, volen traslladar les culpes als que denunciem MANCA DE PLANIFICACIÓ, DE GESTIÓ I D'INVERSIÓ. La culpa de la manca d'inversió a l’Ebre també està aquí: Com supuraria la ferida si el govern fos d'un altre color, com cridarien si la ferida fos amb un altre govern. Ho direm amb paraules de Edmund Burke; “és molt greu confondre anestesia, amb esperança”. Precisament per això nosaltres i molta gent estem emprenyats, molt emprenyats. No en tenim prou amb la dimissió de la ministra de Foment, també volem explicacions del Govern, responsabilitats a PTOP, IDECE i fins i tot demanariem més memòria, menys anestesia, més consciència a qui encara en tingue: De memòria o de conciència.....

BLOCVERGÈNCIA:

Faig una ullada als blocs convergents, una mala costum, no la pitjor que tinc , ho confesso. És reconfortant, em trobo l’Albert Guilera (http://www.albertguilera.blogspot.com/) parlant de l’època fosca d’Europa, el Gulag. Preocupació compartida amb Jordi Rodo i l’amic d’Unió Albert Riera, ex company veí d’escó al Parlament, qui al seu boc (esco104.blogspot.com) ens parla de Butovo i l’holocaust comunista ....

El funcionament del país, les infraestructures i concretament els Pirineus , Coll de Nargó són les ultimes preocupacions de l’Albert Batalla, excel·lent diputat i tot un futur mític - alcalde de la Seu d’Urgell.( albertbatalla.blogspot.com)

L’Antoni Vives (http://www.mesvilaweb.cat/antoni.vives), ens parla de Xirinacs i com no de Barcelona, la seva Barcelona, denuncia els silencis en torn les inversions ,els silencis quan tocava, iguals als actuals en torn a la gestió. Parla de la seva generosa i gens sectària manera de fer política, ell m’ha recordat la independència de la India. Gandhi.

Visito el bloc de Sergi Fernandez (sergifdezporta.bloc.cat) gaudeixo dels seus consells de cinema, endevino la fina, desperta intel·ligència de Sergi... no aniré a veure “Ladrones” seguint el seu consell.

Els Carles: Carles Agustí(http://www.carlesagusti.blogspot.com/). , ens va deixar una reflexió en torn a la regeneració política abans d’anar-se’n de vacances. Un altre Carles, el Campuzano (carlescampuzano.blogspot.com) ens ha deixat un interessant Nacio.Cat, també abans d’anar-se’n. El fracàs del Govern de la Generalitat, va bé als espanyolistes, a ningú més. Carles Puigdemont, recorda Xirinacs, com molts altres blocaries convergents i també la compareixença de la ministra de foment i el galdós paper del PSC (www.carlespuigdemont.cat/bloc.html), finalment el Carles Sala com no podia ser d’altra manera es maleeix per l’AP-7 i el tripartit.

La meva admirada, estimada, ara enyorada Carme Laura(blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6290) a qui no veig tan com voldria, em regala el coc del diumenge aquesta vegada de dol per Xirinacs. "Las chicas Labanda", fan de preàmbul a un altre sentit dol; ja en són 50 les víctimes de la violència de gènere. Assassinades. Pere Torres, l’altre bloc vilaweb (blocs.mesvilaweb.cat/peretorres), ens deixa les seves col·laboracions a regió 7 del més de juny, bones vacances amic.

Roger Pons també de vacances, no així Xavier Tomàs (xtomas.bloc.cat), qui com sempre ens ofereix un gran que per la reflexió. Reflexió que el Xuclà(xucla . blogspot.com) dedica a ZP.

Acabo amb la visita als alcaldes Ferran, Bel a Tortosa i Falco(www.falcobadalona.bloc.cat/) alcalde accidental a Badalona.

Deixant per un altre dia els blocs de l'Ebre; el recorregut no seria complert sense comentar la gran preocupació que el tripartit ens genera, les inquietuds vers el futur del catalanisme i de Catalunya; sense comentar el desencís vers les infraestructures, la portada de l'Avui, d’avui, és una bona bufetada per als que ahir ens deien VICTIMISTES i avui ens diuen CATASTROFISTES. (Val la pena clicar l'imatge i comparar Madrid amb Barcelona, ahir i avui). Ahir, érem conscients de les mancances en inversió... Per allò lluitàvem, ploràvem, denunciàvem, ara som conscients de l'empitjorament d' aquesta mancança i l'agreujament de la situació per una molt mala gestió; una pitjor concepció de la política, del que és un govern i del concepte de país. El PSC ho ha resumit arropant a la ministra de Fomento.

INDEPENDÈNCIA de LA INDIA.

El 15 d’agost de 1947, a mitjanit es va proclamar la independència de la India , ara fa 60 anys.

“Abandoneu la India”: “Barhat Chhodo Andolan” : El moviment iniciat el 8 d’agost de 1942, per Mahatma Gandhi, i el Partit Nacional del Congrés, la desobediència civil, al no reconèixer l’autoritat i les ordres dels britànics actuant com una nació lliure, aconseguia el seus objectius: La independència de la India. Immediatament es va produir la partició i el naixement de Pakistan, partició amb la que Gandhi no estava d’acord. Es va celebrar al crit de Jai Hint (Victòria per a la India). Nerhu, va ser el primer ministre, en el seu discurs “ Cita amb el destí” va proclamar.: "Les lleis i les constitucions no ens faran un gran país, són l’entusiasme, l’energia i l’esforç constant del poble el que ens fa grans, el que ens ha fet lliures.”

A aquells que pregunten: Què? Qui? Com es fan pobles lliures? Digueu; els pobles necessiten una “Ànima Gran, recordem Mahatma Gandhi.”

EL MUR.

El 13 d’agost de 1961 es va iniciar la construcció del mur que va dividir, temporalment, Alemanya.

El van denominar “MUR DE CONTENCIÓ ANTIFEIXISTA”. La manipulació del llenguatge, fa que encara avui la vergonya que va significar el anomenat socialisme científic, socialisme real; no generi el rebuig que es mereix. Val la pena recordar l’efemèride .

A aquells que pregunten , qui és, qui són els defensors de la llibertat, digueu ; recordin Berlín.

VICTIMISME.

Durant molts d’anys, el President Pujol i tot el catalanisme polític, denunciaven la discriminació i manca d’inversions a Catalunya. Cada proposta de més inversions i més finançament era contestada amb acusacions de VICTIMISME. "No és qüestió de més finançament sanitari dient, és un problema de gestió" . Victimisme aquesta era la consigna, avui ho és Catastrofisme , la capacitat de manipulació ideològica no té límits.

Els autors intel·lectuals d’una i altra consigna saben el que fan, usen les paraules per dissimular els fets, per evitar invertir a Catalunya , per desvirtuar les responsabilitats. Ells , volen culpar anteriors governs, però no poden perquè .....Ells tenen el copyright de la paraula Victimisme..... i de les conseqüències.

PARLAMENT.

Artur Mas, en la seva intervenció al Parlament, descarta la moció de censura i fa ofertes en positiu.

El govern fa una reunió urgent per preparar la sessió parlamentària: després de molts dies de crisis el Govern es reuneix per minimitzar les crítiques. Molts afectats, pregunten per què no van interrompé les vacances per minimitzar el efectes dels incidents?

El Govern de Madrid demostra la confiança amb el president Montilla enviant al Secretari d’Estat Víctor Morlán, i creant un gavinet de crisi per damunt del Govern de la Generalitat, per a solucionar i potenciar els brillants resultats de la gestió, que no política, del govern d’Entesa: “Fets i no paraules” .

CATASTROFISMES.

Recordo les nevades de desembre 2001, en aquell moment governava CIU, pel pes de la neu va caure una línea elèctrica. La AP-7 va queda tallada a l’alçada del Coll de Balaguer; l’ordre del President va ser estar al peu del canó, que la AP-7 fins Hospitalet fos concessionària de Autopistas de Mediterraneo amb seu a Valencia no va ser excusa; Cèsar Puig i jo mateix com Delegats del Govern varem donar la cara i aguantar les critiques, sense refugiar-nos en competències ni passats. Res del país ens era aliè, la gestió era nostra. En poques hores es va restablir el tràfic i en pocs minuts s’havia habilitat un dispositiu d’emergència. L’anècdota era que a un poble l’alcalde i regidors insistien que estaven aïllats. Va intervenir tot el govern, President, Conseller en Cap, Secretari del Govern, Conseller de PTOP. Jo, ja desesperat vaig cridar al responsable de les màquines lleva neus, el qual em va dir: No pot ser, davant la meva insistència va agafar el cotxe, al cap de mitja hora em trucava del poble en qüestió dient-me la carretera està NETA, fa hores; acabo d’arribar amb el cotxe. L’alcalde insistia en lo catastròfic del la situació. Era política, cal que digui de quin color era?

Avui al Parlament, el conegut polític conservador Joan Ferran militant del PSOE-PSC, a reiterat l’acusació de catastrofisme a l’oposició, a qui acusa de ser la responsable de la pèrdua de confiança de la ciutadania amb el govern, (com deu ser que la ciutadania perd confiança sense cap raó) . El govern actual, al contrari que l’anterior, ni es responsable de cap incident, ni té a veure amb les reaccions dels ciutadans: Tot això és pur catastrofisme.

Enquesta.

Davant el cúmul de despropòsits, la reiteració de renúncies, la pràctica desaparició del Govern fins el punt que ha de venir un virrei, un representant de l’emperador, per ficar ordre a la colònia. Davant la constatació de la ineficàcia, incompetència del govern que no és capaç de donar solucions ni de gestionar les crisis de molt divers tipus que s’han produït a Catalunya, davant la constatació que la filosofia del Govern Montilla és governar Catalunya com una autonomia més, com una “Región”; traslladant les responsabilitats a altres administracions o al passat. Hem rebut moltes peticions de contundència parlamentària, és per això que proposem una enquesta en torn a la possibilitat d’una moció de censura contra el desgavell del govern Montilla. Què penseu? Esperem els vostres vots.(Trobareu l'enquesta a l'esquerra del bloc)

ZERO.

Ruiz Gallardon preveu que arribarem a les eleccions amb un empat tècnic i adverteix CIU que el PP no retirarà el recurs contra l’Estatut ni per governar. Un altre dirigent adverteix que “No es pot demanar lo que no es pot donar”. Perfecte: Tot clar, no se’ns pot demanar lo que no podem donar. En cas d’empat tècnic, en cas de necessitar a CIU, el PP no governarà. Si no retira el recurs, no governarà. Haurà renunciat a governar.

Un avis, per Ruiz Gallardon. Els diputats de CIU, no donarem el que no podem donar; no renunciarem a avançar en l’horitzó de l’Estatut del 30 de setembre. "Lo contrari és eutanàsia". Paraula d’ebrediputat.

UN

“Per contrarestar el desgast que pot implicar per al govern el caos en serveis i infraestructures que pateix el país, el PSC ha decidit descarregar responsabilitats cap enrere. Els seus dirigents han difós la consigna d’atribuir totes les culpes a la “ falta d’inversions” que es va derivar del pacte PP-CIU” Aquest és el breu que l'Avui confidencial, publicava el divendres 10, coincideix amb la denuncia que ja el 8 , 9 i 10 d’agost fèiem al nostre bloc. Volem fer una advertència més estratègica. L' aparell de propaganda i control ideològic socialista és el més potent dels dos últims segles. La consigna substitueix l’anàlisi, el crit i la manifestació substitueix el diàleg, la reivindicació dissimula el dogmatisme: Es demana diàleg, on es vol imposició. Finalment els objectius d' igualtat, fraternitat i llibertat (Que no són d’ells) garanteixen la superioritat moral del socialisme, en el seu nom tot si val. Com deia Nietzche “la sistemàtica no és honrada”. Però atenció és efectiva, molt efectiva. El llenguatge, la seva manipulació i reiteració són una constant. Un exemple, els pactes: sempre desqualificant.... però..... prohibit dir del PSC que és el PSOE quan.... ho és, prohibit dir-los espanyolistes, quan.... ho són, prohibit dir-los, rics...quan ho són, (l’altre dia llegia que el partit on militàvem més nou rics era el socialista), prohibit dir-los neoruralistes carques o conservadors, quan molts d’ells... és l'únic que són.

DOS.

ALFONSO GUERRA , o la revista “TEMAS” que dirigeix, publica en el seu darrer número un editorial en què critica que Catalunya pugui rebre inversions equivalents al seu PIB. Diu que això pot generar desigualtats. Contrasta això amb les declaracions de Montilla i l’ala espanyolista, conservadora del PSC, que volen culpar al “passat”de la consigna que Guerra mante en “Presente”. Cinisme, dèiem i ens quedàvem curts. HIPOCRESIA

TRES

Els fets, la manca d’inversions crònica i permanent que pateix Catalunya no és casual. És volguda, l’espanyolisme conservador tant de dreta com d’esquerra no pot tolerar una Catalunya emergent, no pot tolerar el somni de la Renaixença. No pot escoltar Catalunya, els parli la llengua que els hi parli. Ells només contemplen el sommi d’una Espanya emergent i la consideren contradictòria amb el lideratge català. En el fons son més anti catalanistes que espanyolistes, està en l’ADN constitucional d’una determinada idea d’Espanya. L’èxit de les denominades autonomies històriques no els interessa, al contrari, la descentralització efectiva els enerva. No volen que anem bé, sigui per raons econòmiques, sigui per raons polítiques o socials. Tenen un concepte radial, no de les carreteres , un concepte radial del poder: Són centralistes i jacobins. Per tant d'inversions: Les justes, no més enllà que les que faci imprescindibles la correlació de forces. A ningú entusiasma, una pàtria pobre o derrotada...... i ells ho sabent .

QUATRE

El cinisme de Montilla i els espanyolistes conservadors del PSC-PSOE, és doblement greu. Per què?: Perquè pretenent fer només lo "imprescindible" per mantenir-se al poder, sense haver d'avançar en l’autogovern, al temps culpar al catalanisme polític de les mancances de l’Estat. De fet no es cinisme, és hipocresia, la renúncia a competències, l' acceptació de la prevalença de l’Estat explica l’absència dels departaments de la Generalitat, en totes les crisis, la manca d' inspeccions i control ja els hi va bé. És el seu concepte de l’Estat. La voluntat política és una voluntat, col·lectiva i colegiada, ara la del PSC,.... és la del PSOE.

ERC té un problema, el pacte és més onerós per més culpós , ja que és un pacte de GOVERN a canvi de cadires (no només d’investidura, no només acords de legislatura com els de CIU amb UCD, PSOE o PP). Els resultats a la vista: Menys inversions, menys autogovern. Estratègicament el catalanisme, soberanisme, independentisme.

DEBILITATS. Hauran de donar explicacions, a algú més que a Carretero.

CINC.

Que la prudència, la paciència, la moderació no ens faci traïdors. Avui Catalunya necessita un cert repòs, una certa tranquil·litat d’esperit, també rigor, una radical convicció i claredat estratègica: El nostre adversari no són les diverses concepcions del catalanisme; aquests són els nostres possibles aliats, estiguin al PSC o ERC, el moment de des -encontre ha de passar.

L’enemic; no l’adversari.... no; l’enemic és el conservadorisme espanyolista, al que hi ha que denunciar, desemmascarar es digui Ruiz Gallardón, Guerra o Montilla. Parlem clar, diguem les coses pel seu nom. Espanyolistes conservadors, es diguin Gallardon o Montilla, Aznar o Guerra siguin de "pueblo" o de ciutats.


.

DOS EXEMPLES.

A l’estiu passa molta gent per l’Ampolla, aquest dies he tingut el gust, el plaer d’estar una bona estona amb un amic al que admiro; Salvador Pallarès. Un molt bon alcalde, a qui la matemàtica post electoral l’ha allunyat de l’alcaldia. Hem xerrat, platicat, predicat, xiuxiueixat de tot. Sobretot, com no, dels nostres pobles. L’he vist animat, positiu com sempre dispost a treballar a favor del seu poble amb rigor jurídic i tenacitat política. Es lamenta de l’actitud obstruccionista, poc respectuosa amb els drets de l’oposició i per extensió de la gent: La situació recorda temps passats al poble, conclou. Em demana, però, gestions en positiu per tal de millorar els servei sanitari, la cobertura mèdica del poble. El Perelló té sort d’haver tingut un dels millors alcaldes del territori i té sort de tenir-lo com regidor.

Poques hores després tinc la sort de passejar am Rosa Clara Prades cap de llista a Tivenys, també esta animada, il·lusionada amb el poble. És una persona amb un cap ben moblat, preparada, intel·lectualment capaç. Té molt clar el que vol dir respecte democràtic i coincideix amb Salvador amb el poc respecte a les formes i als drets de oposició i dels ciutadans , també té molt clar els mecanismes que un estat de dret, sense dret no hi ha democràcia, ni societat civil. El caciquisme fa molt temps que ha canviat de bàndol, ara ja és patrimoni de l’esquerra conservadora. A Clara la constància li donarà la victòria estic convençut. Ja ha ficat en marxa un bloc , http://www.ciutivenys.blogspot.com/ jove, ric en continguts; l’article de les banderes és un bon exemple. Com Salvador em demana gestions en positiu, prop de la Diputació per les associacions. Tivenys té sort de tenir a Clara a l’oposició.... avui, demà la tindrà inevitablement com alcaldessa.

MAL CRÒNIC.

A través de Fil Directe ens arriben un parell de preguntes i aportacions, coincideixen en comentar les imatges de Nunca Mais, valoren el dany que va representar el Prestige per Galícia. La pregunta que ens fan és si creiem que és comparable?.

No, no és comparable, el dany del Prestige és més punyent però menys perdurable, el Prestige va ser un accident.

Estem convençuts que el dany que produeix la situació a/de Catalunya és crònic, afecta a la pròpia concepció de la societat civil i la imatge del propi país. Hem passat de ser un país paradigma del lideratge i la modernitat a tenir una imatge tercermundista. El catalanisme polític i social, tardarà molts anys a refer-se. No, no és comparable és molt pitjor el govern Montilla.

RABIOSA ACTUALITAT.

Jo desconfio de tots els “sistemàtics” i m’aparto del seu camí. La voluntat de sistema és una falta d’honestedat.

Fiedrich Nietzsche; el crepuscle dels ídols o com es filosofa amb el martell.

“Aquest aire presumptuós que s’adquireix amb motiu d’una gran calamitat.....”
E. M. Cioran : Aquest maleït jo.

Ebrediputats desmentim que els anteriors aforismes es refereixin a cap polític en actiu, en cap cas ni al Honorable Montilla, ni a la ministra de Foment.
Ara bé , creiem que són d’una rabiosa actualitat.