EN QUINES MANS ESTEM ?

Un tema recurrent aquests 3 + 1 anys de tripartit ha estat el referent al personal sanitari , plans de xoc, jubilació forçosa de més de ... 500 ? 600 ? metges, molts d’ells especialistes, d’especialitats en les que no podem donar resposta a la creixent demanda, de la creixent població. La Consellera Geli, ens deia que ho feia quasi, quasi , “per imperatiu legal” oblidant que hi ha sentències que diuen el contrari, i per tant, hi ha jutges que avalen un altra, possible, lectura de la llei.

Per pal·liar la manca de metges, en part provocada per ella, la consellera va anunciar la contractació de metges al estranger; algunes organitzacions professionals .van advertir, que s’actuava de forma reactiva, poc meditada, alertaven de la possible pèrdua de qualitat. Jo personalment he denunciat la improvisació, la manca de planificació. Compartint la preocupació de sectors professionals, vaig preguntar el nombre de metges estrangers contractats els anys 2004, 2005 i 2006 i les especialitats , per les que havien estat contractats.

La resposta no té pèrdua, la transcric literalment. Diu :

D’acord amb allò que disposa l’article 144 del reglament del Parlament de Catalunya, em plau fer-vos avinent les següents consideracions:

L’any 2004 es van contractar 69 metges estrangers
L’any 2005 es van contractar 124 metges estrangers
L’any 2006 es van contractar 2007 metges estrangers

Respecte a quines especialitats van cobrir aquests metges, durant aquests anys, hem d’informar-vos que fins el mes de maig de l’any 2006 l’aplicació no recullia, de forma obligatòria, el camp de l’especialitat. A partir de l’any 2007, es podrà disposar d’aquesta dada .

Signa: Marina Geli i Fàbrega , Barcelona 5 de març de 2007.

Jo he revisat la resposta, diverses, múltiples vegades, ho cregueu o no diu el que diu. S’han contractat 400 metges estrangers, “fins al més de maig del 2006 l’aplicació no recullia, de forma obligatòria, el camp de l’especialitat”. NO SABEN QUINA ESPECIALITAT. Això sí, a partir del 2007, es podrà disposar d’aquesta dada.

Jo pregunto, per escrit: Saben de què van treballar, amb quin títol, on?. En definitiva pregunto, per escrit: EN QUINES MANS ESTEM ?, no hem refereixo als metges estrangers, em refereixo al Govern, al Departament, a la Consellera. Hem reclamat la redacció d’un Pla de Recursos Humans, un mínim de criteri i planificació, i ens trobem amb aquesta resposta. PREGUNTO: DE QUI ÉS LA RESPONSABILITAT, Qui l’assumirà???. O l’aplicació(sic) no recull de forma obligatòria l’assumpció de responsabilitats, fins al 2007 ? EN QUINES MANS ESTEM??

FIBROMIÀLGIA, LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA. NECESSITEN EL VOSTRE RECOLZAMENT

Les persones amb fibromiàlgia o amb la síndrome de fatiga crònica , són un col·lectiu amb unes necessitats de Salut no cobertes , són malaties complexes, orgàniques i no pas psicològiques. El dolor és la seva experiència. Cal que els hi donem resposta. No val aparcar el problema, la complexitat del diagnòstic i tractament fa que siguin necessaris uns protocols mèdics molt acurats. Es precisen especialistes, millorar l'accessibilitat dels afectats, acabar amb llistes d'espera invisibles per l'opinió pública, però dramàtiques per als afectats.

Ara els afectats han iniciat un procés d'INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR, podeu informa-vos millor al següent enllaç (Plataforma d'Acció per la Defensa dels Drets dels Afectats pel SFC).

Ahir la consellera, anunciava el pagament de les intervencions de canvi de sexe, certament ens hem de fer socialment càrrec del patiment, del dolor. Un nou paradigma ens diu, que cap patiment és una anècdota, la qualitat del sistema passa per donar resposta al patiment, A TOT i A TOTS. Vull recordar que el dolor de la síndrome o de la fibromiàlgia afecta a 150 mil o 200 mil persones, no són una nombrosa anècdota, són una inqüestionable realitat. Tenen el nostre recolçament i esperem que el vostre, a la seva iniciativa que és la de tots perquè tots podem estar en el lloc del dolor.

Iniciatives parlamentàries de CiU

A continuació, Ebrediputats us mostrem un llistat de diverses iniciatives parlamentàries que CiU ha presentat aquests darrers dies, a través de propostes de resolució.

Per a una més fàcil localització, us resaltem els apartats que afecten a les nostres Terres, i les propostes fetes per Francesc Sancho i per Xavi Pallarès.

Com ja sabeu, si voleu més informació sobre qualsevol d'aquests temes, o d'altres, no dubteu en contactar amb nosaltres a través de l'apartat Fil Directe. Ebrediputats us contestarem el més aviat possible.

TRENQUEM EL SILENCI. QUE DIFERENT SERIA LA VEU DE CATALUNYA…!

Ens vam imposar, varem proposar, molts minuts de silenci en record de les víctimes i en reivindicació del seny a la política espanyola. Voliem dir prou a tanta crispació, per part d’uns i altres. Uns minuts de silenci contra l’utilització barroera del PP, i també contra el frontpopulisme permanent del PSOE. Sabem que és un petit gra de sorra. El nostre silenci no haurà contribuit gaire a reduir la crispació, però era el nostre petit gra de sorra, l’únic que tenim, l’únic que hem sabut fer. Ara toca tornar-hi, i que millor per a trencar aquest nostre silenci, que l’article publicat a La Vanguardia a dia d’avui pel President Jordi Pujol. Us el trancrivim.

SPANISCHE POLARISIERUNG

Es el título -"Polarización española"- de un reciente artículo de primera página del periódico más importante de Alemania, el Frankfurter Allgemeine Zeitung. Es un buen artículo, muy crítico con lo que está sucediendo en España. Una crítica a mi entender muy inteligente, porque se basa en el asombro. Viene a decir: cómo es posible que un país que ha sido capaz de un desarrollo económico extraordinario -habla de "milagro económico"- y que goza de una "estabilidad asombrosa", ahora "en tono, estilo y lenguaje" haya vuelto a la confrontación más radical. A las "dos Españas", dice el rotativo alemán. La economía española va bien. Con incertidumbres de futuro, serias incluso, pero pese a ello con solidez y una inercia positiva muy notable. Por consiguiente, parece como que los dos grandes partidos españoles piensen que tienen margen para el despilfarro. Y actúan en términos de confrontación rabiosa. Puede que a corto plazo tengan razón. Puede que a corto plazo todo esto no tenga consecuencias económicas graves, y que en el marco internacional siga pesando la imagen positiva que han creado más de 25 años de política en conjunto seria, sensata y eficaz. Pero es posible que se produzcan destrozos importantes. En la imagen económica, pese al alto crecimiento que seguimos teniendo. Y sobre todo, que los haya en el terreno de las heridas muy profundas, de grandes desgarros, de destrucción de elementos importantes de convivencia. De aquel hábito de respeto mutuo, sin el cual la democracia y en general toda sociedad cojean. Antes de seguir con este análisis, he de decir -puesto que lo estoy haciendo desde Catalunya- que, en conjunto, la política catalana ha cometido errores durante los últimos años. En general, pero especialmente en el tema del Estatut. Precisemos: se ha actuado siempre pacíficamente, con exquisitez democrática y con espíritu dialogante. Dentro y fuera de Catalunya. Nada que ver con el clima que se ha instaurado ahora en el conjunto de España. Pero -y esto también es cierto- sin suficiente discernimiento y sin calibrar el alcance de las iniciativas que se tomaron. Y algunos con presunción imprudente. Desde Catalunya se puede hacer todavía otra observación. Hemos sido utilizados como munición en la gran confrontación que tiene lugar en toda España. Fuimos la munición de la primera batalla. Ya muy tremenda, hasta el punto de que afectó la moral y la seguridad del Gobierno. Ahora este arriesgado y no deseado honor ha sido asumido por el tema vasco, aunque se nos sigue utilizando con cierta frecuencia. Es un reproche serio que desde Catalunya debemos hacer a los salvapatrias. Como también debemos reprochar la deslealtad y la voluntad de instrumentalización con que desde diversos sectores se ha actuado y se actúa respecto a Catalunya. Vuelvo al tema central, el de la crispación, que algunos califican de "guerracivilista". Y lo hago en la línea de lo que dice el artículo del Frankfurter. En la línea del asombro. España ha hecho en los últimos 30 años un progreso formidable. Es un país emergente. En todos los terrenos. Puede y debe sentirse orgullosa de lo que ha hecho. ¿A qué viene pues que ahora ofrezca este lamentable espectáculo? Más todavía. Afortunadamente todo esto sucede en un momento muy positivo de la economía española. Que es fruto de una buena política económica ininterrumpida desde 1977. Y fruto también de la integración europea, y de la forma inteligente con que una vez dentro de la UE España se ha sabido mover. Hay que rendir homenaje a hombres como Adolfo Suárez y Enrique Fuentes Quintana, y a muchos más. Y a Felipe González. Y hay que subrayar lo que significa que en 1993, en un momento de vacilación, Pedro Solbes -y por consiguiente el PSOE- enderezara nuestra política económica, que luego, durante ocho años, Rodrigo Rato -y por consiguiente el PP- la continuara con gran eficacia, y que ahora Solbes continúe la misma política. Nunca subrayaremos debidamente la importancia que para un país tiene la continuidad. Desde la petulancia que a veces exhibe España, este asombro, y en el fondo esta recriminación, pueden ser despachados con un gesto de autosuficiencia. ¿Quién nos va a dar lecciones? Puede que nadie en el extranjero. Pero nosotros sí debiéramos ser conscientes de que el juego que se practica es peligroso y también deshonesto. Me temo que ni el PP ni el PSOE, ni tampoco el Gobierno, están en condiciones psicológicas que hagan posible una reflexión y una rectificación. Quizás esto sería posible después de las elecciones. No ahora. Pese a ello, sería bueno que dentro de cada uno de estos partidos -y en la sociedad en general-, gente con autoridad moral y prestigio personal iniciase una reflexión. Para empezar, rechazando la idea de que sólo el PP ha cometido errores y excesos. Es cierto que el PP juega con absoluto descaro la carta de la crispación. Con grave riesgo, porque hiere gravemente y a mi entender muy irresponsablemente los fundamentos de la convivencia. Y desde la perspectiva catalana hay una tendencia muy mayoritaria a verlo así. Y se comprende. Porque realmente el PP ha tenido durante los últimos años una actitud muy hostil respecto a Catalunya, que se ha exacerbado con el referido tema del Estatut. Llevará tiempo que esto se supere en Catalunya. Pero esto no quita para que el PSOE y el Gobierno hayan actuado, en muchos terrenos al mismo tiempo, con gran ligereza. Han abierto muchos frentes a la vez, y lo han hecho con frivolidad, con ostentación de acné juvenil. Y no siempre con intención clara. A su alrededor se ha creado un tufillo de engaño. El Gobierno tampoco inspira confianza. Podríamos resumir la situación diciendo que, sin duda, incumbe mayor responsabilidad al PP, pero que el PSOE no puede pavonearse. Que ambos son responsables de un espectáculo deprimente que -y esto es especialmente grave- afecta a la credibilidad de las instituciones. Volvamos a lo del asombro. E incluso a la idea de que, después de todo, a lo mejor no pasa nada, gracias al euro y a Europa, gracias a la prosperidad que hay en el país, gracias a los méritos acumulados de 25 años de seriedad, de buena política económica y de maduración social. A lo mejor no pasa nada. Pero los que durante veinticinco años hemos creído que había que asegurar para España aquella tríada "virtuosa" de la continuidad, de la estabilidad y de la gobernabilidad, y a hacerla posible no sólo hemos dedicado esfuerzo, sino que hemos hecho renuncias serias, hemos corrido riesgos políticos importantes y hemos renunciado a la demagogia, este espectáculo provoca en nosotros un gran cansancio. Una gran decepción. Y un gran rechazo. Es difícil que este temporal amaine antes de las elecciones generales, sean pronto o en su momento. Y como se ha dicho, hasta entonces el país aguantará. Es lo suficientemente sólido y consistente, y ahora lo suficientemente emergente, para pasar este temporal. Y más. Pero si no se hacen las cosas muy bien -y no parece fácil-, quedarán heridas profundas, decepciones serias, en definitiva, factores de empobrecimiento político, moral y humano. Sólo los frívolos y los ligeros, los empecinados y los sectarios pueden no darle importancia

Ebrediputats voldriem que serveixi per a fer, per a reforçar una reflexió: Que diferent seria la veu de Catalunya en unes altres circumstàncies. Que diferent ha estat la veu de Catalunya al llarg de la seva història. Ara presideix Catalunya un Baró socialista de l’aparell d’organització del PSOE, i per tant, un president sense capacitat, ni de moderació, ni d’aportació, ni d’estímul. El paper moderador catalitzador i capaç d’aportar una visió diferent a la governabilitat d’Espanya que sempre ha tingut el Govern de Catalunya s’ha perdut. Avui la presidència de Catalunya no parla perquè no té res diferent a dir. Perquè és un més dels accents de la visió espanyola del PSOE, i això es nota, no només en la concepció de país, sinó també en el paper de la Generalitat en la política i en la governabilitat, tant de Catalunya com d’Espanya. Reflexionem: Que diferent seria la veu de Catalunya amb un President capaç de trencar silencis, capaç de tenir un pes diferenciat en la política espanyola, capaç de donar-li a Catalunya el pes que no sempre ha tingut en la governabilitat d’Espanya, el pes que quan l'hem tingut, ha contribuit a acabar amb les dos espanyes. Reflexionem: Que diferent seria la veu de Catalunya… amb un president catalanista.

HO SENTO: SILENCI SI US PLAU

Aquest cap de setmana, he vist les imatges de Madrid, les de la manifestació i les respostes. L'homenatge a les víctimes: La discussió al carrer entre uns i altres, familiars contra familiars, dolor contra dolor, mort contra mort. Com hem pogut arribar a això?

He sentit vergonya, sóc diputat al Parlament, no puc fer altra cosa que demanar disculpes, per la part que hem pugui tocar, per si he contribuït poc o molt a aquest estat de coses. Perdoneu-nos. Poc més tinc a dir. Poc més tinc dret a dir: Només demanar SILENCI, molts minuts de silenci per cada una de les víctimes, per la seva memòria, per la nostra memòria perduda, per tots nosaltres, tots víctimes, i encara un minut més... per la cordura i el seny... penúltima víctima. PROU, SILENCI...

El Tripartit II no té cap culpa

Aquest tí­tol de l'article és una part del que es podria dir de la primera compareixença feta pel Conseller d'agricultura en seu parlamentària. Durant el Tripartit I hi ha moltes afirmacions, denegacions de subvencions, jubilacions anticipades i noves incorporacions, que els culpables de tot aquell desgavell eren els de Convergència i Unió que havien gastat tots els diners del departament.

En aquell temps era l'excusa fàcil i que hi havia una part de la gent que podia arribar a creure aquelles afirmacions. Ara en l'època del Tripartit II, ja no val a dir que la culpa de tot és de CIU entre d'altres coses, perquè CiU ja fa quatre anys que no és al Govern de la Generalitat, ara la culpa la ésl de les polí­tiques europees que no donen ni donaran els mateixos diners que fins ara. Bona excusa...... Tripartit I culpa de CIU, Tripartit II culpa de Brussel·les..., vostès mateixos en poden fer les valoracions oportunes.......

No es tracta de buscar culpables, del que es tracta és de buscar solucions i DINERS, el govern Tripartit II no es creu el món rural, del Tripartit I més val no parlar-ne..... Ara sortiran en grans declaracions, dient que fan no sé quants regadius, que treballen per la fusió de Cooperatives i que aposten com mai per la gent que viu al camp, grans declaracions i cap fet en concret. Sols faltaria que damunt no fessin el que tenen obligació de fer, continuar amb les polí­tiques de regadiu engegades pels governs de CiU, continuar amb els projectes de fusió de cooperatives arrancades als governs de CiU i si no és així­ com és que a tot el món rural de Catalunya guanya CiU per majoria?.

Aquest Tripartit II porta el mateix segell que el primer, l'aposta estratègica no passa per les polí­tiques agràries, no aposten per la gent que viu al món rural, no hi aposten perquè al món rural hi viu poca gent, no hi aposten perquè els vots són molt menys que els de la ciutat, no hi ha aposta perquè els diners que hi puguin posar no els hi rendeixen igual que a la gran ciutat. Culpable i més culpables però ni un sol reconeixement de que el departament no ho fa tot bé. Culpa d'èpoques passades i culpa dels d'Europa, i la pregunta és la següent mentrestant el pagès què? El camp català què? el món rural què? Oblidat..... i no fem gaire soroll per si de cas ..........

Xavier Pallarès

Ebrediputat

EL GOVERN, UN ORGANIGRAMA PER AL CIUTADÀ??

Els amics d'Acord per Alcanar, a través del FIL DIRECTE, ens han fet notar que el Departament de Benestar Social ja no es diu així, és ara d'Acció Social i Ciutadania, també ens fan notar, junt amb els tècnics del grup al Parlament, que certes ajudes a la gent gran ja no depenen d'aquest departament, depenen del de Governació. No tindria més importància, ja que les preguntes abans d'enregistrar-se les revisem; però comentem amb els amics canareus el per què d'aquests canvis, com pot ser? Existint un Departament d'acció Social i CIUTADANIA, al temps trobem una Secretaria d'Acció Ciutadana i una direcció general d'Acció Cívica, adscrites al Departament de Governació. Obeeix això a una millor racionalitat per al ciutadà?. Evident, NO. Tots sabem que com el cas d'habitatge aquests canvis, que costen calés, són conseqüència del repartiment de quotes entre el galimaties de sigles del tripartit. Lo curios del cas d'ACCIÓ CIUTADANA, és que les quotes són dintre del mateix partit i n'hi ha qui diu, i natros confirmem, que el fet que governació tingui acció ciutadana, cívica i comunitària, és a major glòria del Sr. Puigcercós, que així pot anar i venir pels pobles, a Alcanar amb la seva repartidora. En fi que prometre no fa pobre, i els equilibris no són només entre partits, també són dintre dels partits: Que si Carod , si Puigcercós, si cels , si protagonismes. La pobra consellera d'Acció social i Ciutadania, no és que compti molt en aquest repartiment, clar. I LA CIUTADANIA?? Doncs que voleu que us digue... natros creiem que un govern és deu tot ell a la Ciutadania, i que repartir aquest concepte en departaments, secretaries i direccions generals retrata a qui ho fa. En fi que l'important tendria que ser l'esplai, la gent d'Alcanar i no quin conseller ve a fer de Mister Marshall. No trobeu?

El DELTA DESAPAREIXERÀ; DELTA? QUIN DELTA?

El diari Avui, avui. Alguns blocs de l'Ebre avui i ahir. Moltes veus ja fa temps, alerten de la possibilitat de desaparició del Delta de l'Ebre, en un futur més o menys immediat. El canvi climàtic, la pujada del nivell del mar, la fragilitat del Delta, són els elements d'un dol anunciat.

Aquestes característiques, el Delta de l'Ebre, les comparteix amb altres deltes. A l'Ebre molts pensem, probablement desapereixerà el Delta, però... Quin Delta? el del Po? El del LLobregat? el del Roine?. NO!!! Cap d'ells. Hi ha deltes i àmbits de delta que tenen assegurada la supervivència. Tothom sap que l'aeroport del Prat, tan prop del mar, ell, a tan poc nivell, ell, no desapareixerà. Segur.

El Delta de l'Ebre té una subsidència de mm anuals, el nivell del mar pujarà, sembla, 15 cm any. No hem de minimitzar el problema, ara bé, el Delta del Po, al nord d'Itàlia, va patir un problema de subsidència molt greu, les extracions de gas a la mateixa desembocadura van provocar una subsidència de més de 2 metres!! en els llocs menys greus , fins 5 m. en els més afectats. Hernan Subirats el que va ser director general de pesca, quan li comentaven "in situ", va exclamar, amb la gràcia que el caracteritza: Al meu poble a "n'això" , no li duien subsidència, això és una SULSIDA!!!!

El Delta del Po no va desaparèixer. Tot un sistema de dunes, tot un esforç inversor, van salvar el Delta. El PIDE (Pla de Protecció) donava solucions, n'hi ha, segur i bones, per exemple, ficar dunes a 100 o 200 m. del mar, fer aportacions anuals davant les dunes, filtres biològics i vegetació al voltant per fixar-les, etc. Si l'aeroport del Prat no està en perill, si al Po és va fer, aquí és pot fer. Si cada any les platges de Barna poden, les d'aquí poden. Només cal... voluntat i diners, El PIDE preveia 590 milions d'€. Hi haurà ara pressupost suficient?. Delta o no Delta? Aquesta és la qüestió.. a l'Ebre.

Canvi climàtic i economia

Hem pogut veure, ens diversos mitjans de comunicació i llibres, els efectes que produeix i produirà l'anomenat canvi climàtic. També hem escoltat molts experts que ens han donat el seu punt de vista sobre aquest fet. Ara bé, molt poc haviem sentit a parlar sobre l'impacte en l'economia i les grans oportunitats de negoci que amb "l'excusa" del canvi climàtic s'estan portan a terme. Per aquest motiu, ens ha semblat molt interessant un article que publica el setmanari El Temps. Aquest article relaciona el canvi climàtic amb les oportunitats de negoci presents i futues, que ja estan aprofitan les grans multinacionals.

L'article en qüestió està titulat Or Verd, el podeu llegir clicant aquí i a l'apartat Medi Ambient.


Els Ebrediputats us recomanem la seva lectura.

L’Espanya de Tertúlia i Salsa Rosa: PP Un desastre, ZP un descontrol

Ens despertem, i cada matí tenim servit un mos difícil d’empassar, un dia el PP toca l’arravatada, ens convoca una manifestació, al dia següent ZP amenaça amb “revelar” secrets d’estat per contrarrestar al PP. Un xoc de trens, un maniqueisme que ja s’ha instal·lat a la política espanyola, quasi diria que s’ha institucionalitzat, fins i tot els òrgans de govern són sectaris, maniqueus “estàs amb mi o estàs contra l’únic món possible”.

L’Espanya de xaranga i pandereta ha esdevingut l’Espanya de “Tertúlia i Salsa Rosa”, a quina més frívola i cruel, com la premsa del cor. Que ningú pensi (tristament ningú ho pensa) que té més rigor intel·lectual l’opinió política publicada. És cert, hi ha excepcions, però, són desqualificades, per tèbies, o per no ser dels nostres.

Crida l’atenció, com els foros de TV o radiofònics, proposen votacions que quasi sempre acaben en un 80 % contra algú.

Cal , encara que sigui difícil, aixecar la veu contra aquest estat de coses. Entre altres motius, perquè la política dels últims anys, obeeix i recupera una concepció molt “espanyola” de la política, i de la vida, la de les dos Espanyes, la del sentit tràgic.

Cal, però ser autocrítics, aquí a Catalunya, per exemple surt gratis demonitzar al PP. Com gratis?? Surt rendible!!!. Erroni o no, tots ho hem fet.

El Nostre Mal, no volia soroll:

Hem impulsat i hem patit un procés estatutari, que havien o havíem, tan si val, plantejat, si sóm sincers , contra el PP, sense mesurar la correlació de forces. Va guanyar ZP, i si bé és cert que el PP ha utilitzat l’Estatut com arma per desgastar i confrontar, hem de convindre que ZP i el PSOE, han jugat sense nord, sense entitat, amb una concepció de l’Estat - Poder no tan llarga en resistències, però tan curta de mires com la del PP, plena de contradiccions, només cal recordar que els recursos d’inconstitucionalitat són del PP ... però també dels Mujica’s regionals, baronies del PSOE. Quin Estat volen?

Mentre i al llarg del procés estatutari, a Catalunya, han o hem excitat la fera amb una frivolitat esfereidora, boicot a la candidatura olímpica de la capital de la glòria, Tardà , els Anti- piscines i Carod, servien permanentment de coartada a la radicalitat pública, quan la necessitat era una bona negociació privada. El nostre mal no volia soroll.


A La Deriva:

La guerra d’Iraq, els errors del PP, El Trauma de l'11-M, van trasbalsar l’Espanya Emergent (no ho oblidem) i van portar al PSOE- ZP al govern, i també i altra vegada, el terrorisme al centre de la batalla política. No puc combregar, amb l’actitud de PP, però m’entristeix la falta de nord del PSOE i la manca de rigor crític dels anomenats intel·lectuals progressistes. Cert, el PP utilitza el terrorisme com arma de confrontació, també ho havia fet i ho fa el PSOE. El cas de De Juana és “un pitjor impossible”, remou les tripes que un assassí es beneficii de la pietat dels demòcrates, però encara és pitjor pensar que després de complir la seva condemna es va forçar la màquina judicial, per tal de condemnar-lo, arrel d’un article, suposat delicte d’opinió, no oblidem que el PSOE s’hi va abonar, i ara s’ho menja amb gust amarg. Cal recordar la llei de partits? El processament del Lehendakari? L’erràtica i dubitativa política de ZP? Cal insistir en la permanent resposta miop - sectària del “Govierno de la nación”. La resposta sempre és el "i tu més", un signe de falta d'arguments i convicció. L’esbroncada al Senat l’últim i revelador episodi.


El Catalanisme:

El catalanisme polític ha esta tradicionalment una font d’equilibri, un contrapunt a les dos Espanyes. Aquí l’eix esquerra dreta es trencava amb una concepte de país que ens aplega, o al menys ens aplegava, “Catalunya serà social o no serà” , el concepte de “pal de paller”, o si es vol un altre referent, el bloc històric de Gramsci, estan a la base de la transversalitat ideològica del catalanisme. Aquesta famosa burgesia il·lustrada i moderna, aquesta classe obrera nacionalment avantguardista: Aquesta famosa societat civil. El paper de Catalunya i el catalanisme, ha estat clau en la modernització d’Espanya!!, sense renunciar a la reivindicació nacional. Clau en l’equilibri, la moderació i la capacitat de negociació. Avui sembla que això no interessa. A qui? Per què?

També a Catalunya és busca la confrontació, i es parla de l’eix esquerra dreta, es renuncia al paper equilibrador i negociador. No cal gaire anàlisi, el Govern de la Generalitat, no vol, no pot ser un element d’equilibri, ni de negociació. Entre altres coses, perquè ningú negocia amb ell mateix. Hem d’explicar que l’Honorable Montilla és tant aparell del PSOE com qualsevol dels barons territorials? La insistència en patrimonialitzar el nacionalisme social, quan tot el catalanisme històric ha defensat la unitat del concepte, el sectarisme instal·lat en les més altes instàncies del govern, es veu a cada sessió del Parlament. El pensament, trino i únic, instal·lat en tots els mitjans de comunicació de titularitat pública i molt promocionat en alguns altres. Esta Catalunya monolítica (Ajuntaments, Diputacions i Generalitat) amb tres partits i un sol pensament oficialment progressista, no pot moderar, perquè forma oficialment part, de la cohort de hooligans. El govern tripartit converteix objectivament a Catalunya en una baronia del PSOE. És la Catalunya que un bon amic anomena, la Catalunya Cuní (amb tots els meus respectes, per al bon professional Josep). Bon dia Catalunya són les 8, i tots absolutament tots, sabem el que es dirà, no només al matí i fins la nit.

Tenim futur?

La foto Mas - ZP i l’acord, va ser titllada de tàctica, d’oportunista, fermament crec que el no voler valorar el gran potencial estratègic que contenia és un dels grans errors dels últims temps, error interessat i tàctic, ningú donarà més, ningú podrà més, ningú ens durà per camins més transitables. ZP i el PSOE, no va saber valorar el pes estratègic de l’acord, ni el moment històric que vivim. No els hi va interessar, guanya Montilla i el PSOE, perd ZP i l’Espanya del pluralisme real. Per tant, hem de ser capaços de dir senyor ZP, Sr. del PSOE vostès són “el govierno”, que és com vostès han volgut, estan a tots els governs que són com vostès els han fet. Assumeixin responsabilitats, cerquin vies de solució i diàleg, per que no, no ho estan fent bé. El seu mal tampoc vol soroll, però no s’arregla amb el silenci dels que no tenen res a dir.

F. Sancho. Ebrediputat.

Fil Directe: Preguntes des d'Alcanar

Els nostres amics d'Acord per Alcanar ens han fet arribar, a través de l'apartat FIL DIRECTE, una sèrie de preguntes per a formular al Parlament, sobre diverses inversions que afecten a aquest poble. FIL DIRECTE funciona, i els Ebrediputats estem contents per poder realitzar aquesta tasca, la tasca de transmetre les inquietuds de la gent de la nostra terra al Govern. Des d'aquest bloc, us animem a continuar aquesta interacció.

Té previst el Departament de Benestar Social la construcció d'un local d'esplai per a la gent gran al poble d'Alcanar?

Concretament, s'interessa per l'existència de projecte, partida pressupostària i la disponibilitat de terrenys o acord de cessió per part de l'Ajuntament d'Alcanar dels terrenys situats al carrer Mendez Nuñez - P Lluís Companys

Té previst el Departament de PTOP, més concretament l'INCASOL partida pressupostària per tal de continuar les inversions ja iniciades abans del 2003 i després aturades, al Polígon Industrial dels Campets al municipi d'Alcanar?

Té previst el Departament de PTOP, i més concretament l'INCASOL, alguna actuació, ajuda o acord signat, per tal de facilitar la construcció de vivendes de protecció oficial al municipi d'Alcanar?

Té previst el Departament d'Ensenyament prevista consignació pressupostària per tal de procedir a l'ampliació de l'Institut d'Ensenyament Secundari Sol de Riu al municipi d'Alcanar?

Interessa saber si es podrà comptar amb nous mòduls per poder augmentar l'oferta de cursos de formació professional i en quins terminis de temps?

NI RODALIES SOM

Parlar de trens i de Terres de l’Ebre és parlar d’una concepció de país i de política (i com no, de manipulació de l’opinió pública, a través de la publicada). El ministre Borrell va decidir treure les línies de tren que no eren rendibles, va iniciar tot el procés del que va denominar modernització de RENFE. Governava el PSOE i els alcaldes del denominat corredor del Mediterrani, anàvem a Madrid a reivindicar millores al projecte, traçats millors, o al menys ponts, per evitar l’aïllament d’una part dels nostres pobles. La prepotència d’aquella majoria absoluta no l’oblidarem mai, els que la vàrem viure. Algun dia haurem de documentar-la. El resultat és una concepció del país on els trens passen i no paren, on les estacions sobren, i la gent de zones demogràficament no massa poblades, econòmicament no massa potents, veuen com el transport públic és un luxe no fet per a ells. El preu polític però, no el paga el govern responsable de la planificació ferroviària, entre altres coses perquè com se sap, els governs d’esquerres no són culpables mai de res ( primera regla de la memòria no tan històrica ) i segon, perquè aquí tenim una cohort de creadors d’opinió que han preferit criminalitzar a certs alcaldes, “alcaldets”, i cagabanduries , com a fórmula de salvar les sigles del PSOE, i de pas, desgastar als governs de CiU.

El fet és que no només a Terres de l’Ebre, a tots dos països, el nostre i el que no pot governar CiU. El dibuix ferroviari deixa entre AVE i Regionals moltes parts sense una bona comunicació ferroviària, i a moltes ciutats, a part de Tortosa, sense estació.

A la gran ciutat, la nostra, això es soluciona amb la xarxa de rodalies, per una part ferrocarrils de la Generalitat, que funcionen com els d’un país tradicionalment aliat amb Anglaterra, és a dir molt bé, per l’altra part, les rodalies gestionades per aquells que creuen que nació i concepte social són coses diferents. Que els petits pobles s’han de deixar de polítiques de campanar, perquè l’important és l’interès d’estat, i que l’únic estat possible és l’Espanya plural del PSOE .

Ara rodalies no va, no funciona. Aquí, no sóm ni de rodalies. Ni tard!! ens arriba el tren. Aquí, els trens no arriben, passen. Alguns ens fan el fotut favor de parar. Sabeu quin plaer seria saber, que el tren de cada hora arribarà avui, encara que sigués en retard?. “Hosti tu, un somni”. Però no, no som ni de rodalies. Fa, però, uns dos - tres anys que hem notat com, Renfe, Adif o qui cony sigui ha deixat de netejar els terraplens, de canviar les bombetes, de mantenir les instal·lacions i la línea que passa per dins dels nostres pobles. Al final, l’hem de netejar naltros per a que passen ells.

Doncs bé, ja anunciem que iniciarem contactes amb diversos alcaldes, per tal de denunciar l’estat de les instal·lacions per les que veiem passar el tren.

Sabem com reaccionà el Govern de Catalunya. El tripartit massa preocupat com està, per defensar al PSOE, per la pluja fina, i per saber si per La Pobla de Massaluca passa el tren. Però ja que ells no ens defensen, iniciarem accions a través dels alcaldes, per tal de denunciar-ho i intentar defensar-nos. Ho farem.

OFF THE RECORD

Els diputats que porten temps al parlament no se’n poden avenir del nou parlamentarisme. Ja en l’anterior legislatura van observar que hi havia diputats dels grups del govern que es dedicaven a fer seguiment de les preguntes de l’oposició, per tal de desvirtuar-les o de prendre l’iniciativa abans de contestar-les. TOT UN CANVI. Apareixia un tipus de diputat que treballava preguntes i propostes, i un altre que es dedicava a anar darrere la morralla. Les preguntes sempre havien servit per fiscalitzar al govern, i que rectifiqués en el cas que la denúncia parlamentèria fos evident. En algun cas van ficar la pota, com quan en una ocasió, van filtrar a un setmanari, confidencial- radical – histrió – humorístic, que el grup de CiU havia preguntat per la despesa en bolquers, sí, sí, bolquers dels nens, a un hospital on no hi havia pediatria, se’n van fotre el que van voler: però oh! Sorpresa! la resposta declarava que la despesa en bolquers era de més de 400 mil euros!!!. No es va publicar a la premsa, CiU no es va deixar intimidar i va seguir preguntant.

Ara aquesta pràctica ha anat a més, preguntes sobre el Campus universitari, ràpidament hi ha declaracions de determinats càrrecs, vers el Campus. No per accelerar el Campus, més bé per desvirtuar la pregunta. Preguntes sobre carreteres, ídem de ídem. Preguntes sobre les inversions en Salut, i després de constatar que les promeses que afectaven a inversions de més de deu pobles de l’Ebre eren fum i fum, veus una veritable ofensiva de noves promeses que farien riure “SI NO FOS” el que és: TRIST .

I ara off the record, no ho expliqueu, després de preguntar i de presentar un parell de preguntes i una proposta sobre els cítrics al Grup, varem fer apostes de quan tardarien en apuntar-se al carro. Dos dies després, pregunta, declaració i reivindicació dels grups del govern. Oblidant que el govern no reivindica, GOVERNA. Això sí, la repercussió mediàtica molt cuidada. En aquest ambient, el Grup presenta preguntes que afecten a RENFE a tota la demarcació de Tarragona, i en aquest marcatge, es té coneixement que han detectat els del govern la pregunta sobre Terra Alta, i com en el cas dels bolquers, es creuen que hem pixat fora de test, i SÍ SÍ SÍ: algú pixa fora de test!!! i tornem a fer aposta, quant tardaran en filtra-ho a la premsa amiga i quina serà aquesta premsa. Descobriran que contra el que creuen (hem de confessar, contra el que algún diputat de CiU també creia), que a la Terra Alta sí que hi ha tren: A La Pobla de Massaluca i travessen camins no senyalitzats. Pregunta, qui pixa fora de test i per què ???.
Frivolitat, desinformació?? Tot això posa al descobert el que passa amb determinada premsa allí on governa el tripartit. No hi ha esperit crític, es redueix la pluralitat i es cultiva un monoteisme desolador.

A MÉS TRIPARTIT, MENYS DEMOCRACIA????

Tot això, no posa al descobert el que passa en determinada premsa ??? En llocs on governa el tripartit?? Arribaran a anular la crítica i la pluralitat??? S’imposarà un monoteisme pur i dur?? Algún indici hi ha. Mai en aquest país, des de la democràcia hi ha hagut un seguidisme tan acèrrim a favor d'un govern.

Veieu ara, que les notícies de la compareixença de la Consellera Geli tenen un tracte més extens a la premsa de fora que a la de casa : Deu ser culpa nostra. Però tota, la culpa ???? També a nivell comarcal?? Reflexionem-hi tots: CONTRA CONVERGÈNCIA ES REIVINDICAVA MILLOR??? És bo per al territori?? I per a la premsa??

Sabem que ens fiquem en un terreny pantanós i complicat, però som Ebrediputats i tenim les coses i les responsabilitats clares, no ens amagarem de res . Per això fem el bloc, per informar i informar-nos del que realment hi ha, publiquem les respostes del govern i les seves incoherències, també reproduïm articles de premsa. Creiem sincerament que el problema no és nostre, la pilota no està al nostre terrat, més bé esta al terrat dels que tenint a les mans tanta incoherència i tanta promesa falsa no la publica, per què serà??? A MÉS TRIPARTIT MENYS DEMOCRÀCIA???

Fil Directe: Resposta CAP Miravet

Josep Papaseit, Cap Local de CDC a Miravet ens ha fet arribar un e-mail molt interessant, on comenta la resposta que ens va donar la Consellera Geli, en referència a la construcció d'un CAP a aquesta població. Per a la vostra comoditat, podeu consultar la resposta de la Consellera clicant aquí.

No es té cap constància que a Miravet estigui previst fer un nou consultori mèdic, malgrat el que deia a bombo i plateret la publicació de l'agost del 2006 feta pel Departament de Salut.

L'actual consultori està en molt bones condicions, tant en obra com en equipaments.

La resposta a la pregunta formulada per Francesc Sancho a la Mesa del Parlament (ref. 314-00255/08) feta per la Consellera Marina Geli la veig molt genèrica i en cap cas correspon a la realitat, tota vegada que no hi ha cap petició ni per part de la Generalitat ni oferiment per part de l'Ajuntament de Miravet, que els regidors de CiU coneguem, de cedir cap solar per fer un equipament d'aquest tipus ja que ni se n'ha parlat ni ha passat per cap Ple.

Entenc que si la pregunta és sobre "l'estat d'execució de l'inversió en la construcció d'un consultori a Miravet", la resposta ha de ser directa a la pregunta, i es pot observar que en cap moment es nombra Miravet.

Nous centres educatius? pregunta des de Fil Directe

Aquest matí ens ha arribat un correu electrònic, al nostre apartat FIL DIRECTE, des d'on la gent pot portar les seves inquietuds al Parlamanet a través dels Ebrediputats.

Aquesta persona, (per norma evitarem difondre dades personals o que identifiquin al nostre fil directe), ens ha demanat si podiem preguntar oficialment al Govern sobre la notícia apareguda als mitjans de comunicació, en que deia que el Departament d'Educació preveu noves construccions d'escoles a diversos municipis de les nostres Terres, ja que dubta de la seva realització, havent vist precedents similars darrerament, i recordant que anem de cara a unes municipals, i que aquesta notícia podria ser electoralista.

Avui mateix, els Ebrediputats hem formalitzat una pregunta referent a aquest tema. Esperem la resposta. Per supost, nosaltres volem que es portin a terme aquestes actuacions, i per això insistirem al Govern i vetllarem pel seu cumpliment. Aquesta és la nostra feina, i així la farem.

El Departament d’Educació, ha anunciat que ja té a punt el Pla d’obres per als pròxims quatre anys a les Terres de l’Ebre,

• Quines són les previsions d’aquest pla per a tots els municipis de les Terres de l’Ebre?


• Quines són les dades demogràfiques dels municipis de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre que justifiquen aquestes previsions?


• Té el Departament d’Educació previst el pressupost i el cronograma d’execució d’aquestes obres?


• Té el Departament d’Educació prevista la disponibilitat de terrenys per du a terme aquestes obres?


• Tenen coneixement tots els ajuntaments afectats pel projecte o pla que s’anuncia a través de la premsa?


• Té a veure amb aquest anunci la propera contesa electoral? En cas negatiu, quina és la causa de divulgar ara la previsió d’aquestes obres?


• Garantirà el Departament d’Educació que els centres anunciats es faran en els propers quatre anys?

PER FI!!!!! JA TENIM LES RESPOSTES

Ja ens han arribat les respostes que fan referència al CAPS, que van anunciar a bombo i plateret com obres en execució a l’opuscle encartat, publicitat i signat per la consellera Geli.

Ja teniu l’antecedent publicat en aquest mateix bloc de l’Hospital de Tortosa. Hem fet una crida al CONSENS, el reiterem. També reiterem una crida al rigor, i per això, no contestarem, ni a xifres, ni a opinions: contra la demagògia, senzillament informació.

Us adjuntem el Pla Parcial de la Farinera, tal com es pot trobar publicat, tal com és, amb els seus m2, la seva edificabilitat i el seu tant per cent d’equipaments. No discutirem que el paràmetres del Pla Parcial es poden canviar, amb una modificació, però això vol temps, i un altre planejament, o un altre Pla Parcial. No opinarem, senzillament us diem: mireu-lo, i si voleu, que el miri un expert, i el contrasteu amb les declaracions d’uns i altres, i torneu a llegir la resposta que vam publicar aquí al bloc. AQUI teniu el Pla Parcial de la Farinera.

El mateix farem vers les respostes sobre els CAPS que tant li ha costat contestar a la Consellera. Recordem que va demanar 15 dies de pròrroga, i després 8 dies més “per la complexitat que requereix l’elaboració de l’informació” ens va dir. Ni en això diu la veritat. Podeu veure l’opuscle “Mil dies invertint en Salut” i compareu les respostes. El que la consellera deia que estava en execució, ara resulta que no és veritat. Venia Fum, com ara.

Que no ens diguin que per fer pública la resposta, perquè denunciem l’engany, no volem l’Hospital o els CAPS. I tant que els volem, els necessitem!!! Són els CAPS dels nostres pobles: l’AMPOLLA, EL PINELL, BOT, AMPOSTA, BENIFALLET, CAMPREDÓ, LES CASES D’ALCANAR, ROQUETES, MIRAVET, etc. És el nostre Hospital!!! El que no volem és que ens enganyin, ni a naltros ni a la gent. Els projectes, els terrenys de molts d’estos CAPS són d’ajuntaments governats per CiU, i un d'ells governat per un Ebrediputat. Que no ens diguin que no ho volem; ho volem!!!! i els fem!!!! en la part que ens toca, i amb més diligència que molts que ens volen donar lliçons d’alcaldia i de gestió. Naltros sempre estem dispostos a aprendre, però humilment, volem dir-los que els que ens volen donar lliçons no són els millors mestres. Amb humilitat els hem de dir que en coneixem de millors.... de mestres. A no ser que ens vulguin donar lliçons d’anglès i democràcia.... llavors els escoltarem, i com lo més demòcrata és compartir l’informació i confiar en la llibertat de pensament, aquí estan les respostes i l’opuscle.

"Mil dies invertint en salut":

Resposta sobre construcció d'un centre d'atenció primària a AMPOSTA:

"La publicació 1000 dies inverint en Salut es va elaborar el mes d'agost de 2006 en base a (...) en l'apartat el que estem fent (execució) es detallaven les actuacions que (...) es trobarien en fase d'execució abans de finals de 2006.

En el cas de la construcció del nou CAP a AMPOSTA, per un import de 2.010.000.-€, actualment es cerca un solar que s'adeqüi a les característiques del futur centre" (...)

Podeu llegir la resposta sencera clicant al document.



Resposta sobre la construcció d'un consultori a LES CASES D'ALCANAR:


"La publicació 1000 dies inverint en Salut es va elaborar el mes d'agost de 2006 en base a (...) en l'apartat el que estem fent (execució) es detallaven les actuacions que (...) es trobarien en fase d'execució a data 31 de desembre (...)

En el cas del nou consultori d'ALCANAR s'ha elaborat el pla funcional i resta pendent determinar la viabilitat del solar ofert per l'Ajuntament del municipi " (...)

Podeu llegir la resposta sencera clicant al document.




Resposta sobre la construcció d'un consultori a CAMPREDÓ:


"La publicació 1000 dies inverint en Salut es va elaborar el mes d'agost de 2006 en base a (...) en l'apartat el que estem fent (execució) es detallaven les actuacions que (...) es trobarien en fase d'execució a data 31 de desembre (...)

En el cas de la construcció d'un nou consultori a Campredó, d'un import de 160.000.-€, actalment resta pendent la concreció de la ubicació del nou centre (...)

Podeu llegir la resposta sencera clicant al document.

Resposta sobre la construcció d'un consultori a BENIFALLET:


"La publicació 1000 dies inverint en Salut es va elaborar el mes d'agost de 2006 en base a (...) en l'apartat el que estem fent (execució) es detallaven les actuacions que (...) es trobarien en fase d'execució a data 31 de desembre (...)

En el cas de l'actuació a Benifallet, per un import de 160.000.-€, actualment resta pendent concreció de la ubicació del nou centre (...)

Podeu llegir la resposta sencera clicant al document.




Resposta sobre la construcció d'un centre d'atenció primària a ROQUETES:


"La publicació 1000 dies inverint en Salut es va elaborar el mes d'agost de 2006 en base a (...) en l'apartat el que estem fent (execució) es detallaven les actuacions que (...) es trobarien en fase d'execució a data 31 de desembre (...)

En aquest cas, l'actuació no ha iniciat la fase d'execució ja que resta pendent la definició del programa funcional i l'estudi de viabilitat del solar (...) "

Podeu llegir la resposta sencera clicant al document.



Resposta sobre la construcció d'un consultori a BOT:


"La publicació 1000 dies inverint en Salut es va elaborar el mes d'agost de 2006 en base a (...) en l'apartat el que estem fent (execució) es detallaven les actuacions que (...) es trobarien en fase d'execució a data 31 de desembre (...)

En el cas de la inversió del consultori de BOT, d'un import de 182.000.-€, a finals de 2006 ja es disposava del pla funcional. Actualment es cerca un solar que s'adequï a les característiques del futur consistori (...) "

Podeu llegir la resposta sencera clicant al document.



Resposta sobre la construcció d'un consultori a MIRAVET:


"La publicació 1000 dies inverint en Salut es va elaborar el mes d'agost de 2006 en base a (...) en l'apartat el que estem fent (execució) es detallaven les actuacions que (...) es trobarien en fase d'execució a data 31 de desembre (...)

Tot i la previsió inicial de procedir a encarregar el projecte abans de desembre de 2006, aquesta acutació es troba aturada, en espera de poder disposar d'un solar que s'adequï a les característiques del nou equipament (...)"

Podeu llegir la resposta sencera clicant al document.



Resposta sobre la construcció d'un consultori a PINELL DE BRAI:

"La publicació 1000 dies inverint en Salut es va elaborar el mes d'agost de 2006 en base a (...) en l'apartat el que estem fent (execució) es detallaven les actuacions que (...) es trobarien en fase d'execució a data 31 de desembre (...)

En el cas del consultori de PINELL DE BRAI, aquesta actuació es troba en curs de redacció del projecte per l'Ajuntament del municipi. Es preveu executar l'obra mitjançant conveni amb l'Ajuntament, col.laborant el Servei Català de la Salut (CatSalut) en el seu finançament a través d'una subvenció encara per determinar. (...) "

Podeu llegir la resposta sencera clicant al document.



Resposta sobre la construcció d'un centre d'atenció primària a L'AMPOLLA:


L'ampliació del centre d'atenció primària de l'Ampolla, amb un import de 320.000.-€, és una de les actuacions programades al Pla d'execució d'inversions en equipaments de salut (PEIIS) del Servei Català de la Salut (CatSalut). Per a l'esmentada actuació ja es disposa d'un solar que s'adequa a les característiques de l'ampliació de l'equipament. (...)"

Podeu llegir la resposta sencera clicant al document.





Resposta sobre la remodelació de l'Hospital Comarcal de MORA D'EBRE:



"Aquest expedient es troba en fase de preparació, a l'espera d'acabar de definir el programa funcional de l'actuació de remodelació"

Podeu veure la resposta clicant al document









Resposta sobre la construcció d'un heliport a l'Hospital Comarcal de MORA D'EBRE:


"El projecte de construcció d'un heliport a l'Hospital de Móra d'Ebre es troba en fase d'estudi de les diferents alternatives d'ubicació de l'heliport"

Podeu veure la resposta clicant al document

Com diu Mossen Ballarín en el seu article escrit al diari Avui, i que el podeu veure en el nostre bloc, “Quien sea cofrade que tome candela”. I a la gent de bona voluntat, senzilament, que es formi el seu criteri.

Ara és l'hora d'estar alerta. Gràcies Mossèn Ballarín, gràcies Institut d'Estudis Catalans

Simplement, ara us volem mostrar un parell de documents, un és de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), i l'altre és un gran article de Mossèn Ballarín, publicat al diari AVUI. Nosaltres no ho podriem dir millor.

DECLARACIÓ INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

ARTICLE DE MOSSÈN BALLARÍN, Publicat a l'AVUI.

ACORD, CONSENS = EFICÀCIA

Quan s'apropen eleccions, determinats partits, no tots; determinats alcaldes, no tots; solen prometre, fan publicitat de projectes, infraestructures reivindicades per tothom, o grans obres, i solen fer-ho com si ja estigués fet: És el seu triomf, la prova de la seva gran capacitat de gestió. Després, res de res; de lo dit, queda el record. Fum, fum, fum electoral. Repeteixen jugada de forma permanent, plans de xoc, grans promeses, sempre prop les eleccions.

Volem fer una crida a un altre estil, un Hospital, per ficar un exemple, és un projecte de més d'un municipi, una reivindicació compartida per més d'una força politíca. No hauria de ser objecte de demagògia electoral, al contrari, ha de ser un projecte consensuat, parlat i madurat entre tots els partits, i com no, entre tots els municipis afectats. L'ubicació, l'accesibilitat, el ritme, les necessitats... Amb consens, els projectes del territori és més fàcil que tinguin èxit.

Acord i consens = a eficàcia. Les nostres terres estan plenes de projectes que s'han fet per estar consensuats, no tots els consellers o alcaldes son iguals: El Nou Hospital de les Terrres de l'Ebre, una plataforma sanitaria , una ciutat de la Salut és un projecte imprescindible, per tant, com ha fet FERRAN BEL, fem una crida al consens i a la col·laboració. Tots sortirem guanyant, guanyant una infraestructura, ben situada, ben dimensionada i volguda per tots.

Invitem a llegir la resposta per escrit donada per la consellera al Parlament. Invitem a reflexionar sobre el seu contingut, publicat per ebrediputats a l'apartat NOU HOSPITAL de TORTOSA.