IRONCAT.L'AMPOLLA.

Més de 200 participants han fet possible la 5ena edició de l’IRONCAT, el triatló de llarga distància que organitza la Federació Catalana de triatló junt amb l’Ajuntament de L’Ampolla. Són 3’8 Km nedant , 180 en bicicleta i tot un marató 42’2km corrent. L’únic amb aquestes distàncies que es fa a tota la península ibèrica i únic a la Mediterrània.

L’entorn del Delta de l’Ebre, la qualitat de vida de l’Ampolla és un dels ingredients essencials d’aquesta prova. De fet tant els components de la Federació Catalana de triatló, com l’ajuntament i els participants coincideixen amb la filosofia de l’acte. Una manera de viure, de gaudir de la natura i del poble. D’un poble integrat a la seva badia que pel matí ofereix un marc idíl·lic per nedar, d’un poble d'aquest Delta pla, ple de llum que protagonitza els 180 km de bicicleta. Finament, el propi poble acull als esforçat atletes quan finalitzen la llarga marató de 42’2km.

"Tu pots", "Ahal dezaquezu" , "you can" ,"tu puedes". Sí certament, l’amor al patrimoni i la cultura de l’esforç. Tota una forma de viure. Iniciatives com aquesta donen orgull de poble. L’Ampolla va ser el primer poble de Terres de l’Ebre i un dels primers de Catalunya( Fa ja 7 anys) en fer junt amb Ecologistes en Acció un programa d’estalvi d’aigua que ara s’ha estés a tota Catalunya., les auditories medi ambientals., la cura del paisatge , la recuperació de espais urbans.

No ho prediques; fes-ho!!. Són els participants i la gent del poble qui ho fan. No ho prediquen ho fan. Felicitats a tots.

Aquest any la copa de les nacions l’ha guanyat l’equip d’Euskadi, una salutació als amics d’Euskadi i a tots els que vinguts d’arreu ho fan possible . Fins l’any proper, fins sempre. Als que no heu estat , als que ho vulgueu conèixer vos recomano entrar a IRONCAT.org. Tu pots, fes-ho.

UN SI. SI ..UN SI. VULL UN SI.

Ho deia l’altre dia al Parlament, aquí ho he publicat. M’equivocaria personalment i ens equivocaríem com oposició si ens apuntéssim al populisme, al “ni gota”. Tothom sap que el primer projecte d’interconnexió era nostre. Tenia però una diferència, no es podia fer si no es garantia un cabal ecològic, un Pla de protecció del Delta i del riu.. Les contrapartides eren importants. Garanties que llavors, als avui governants, els pareixien poques. Ara, per decret i sense diàleg ,ni garanties. Ara per engany i decret

També ho deia al Parlament, s’equivoquen i molt aquells, que s'obliden del que a crits reclamaven, aquells que obliden els seus compromisos, les seves promeses. I no parlo només d’aigua.

Ho he dit i ho vull repetir: No sense diàleg, no sense Vegueria, no sense el Guggenheim al mig del Delta.

Ja estan dits els NO. Ara vull dir SÍ.

Veiem com al voltant dels rius s’han edificat grans ciutats, veritables cultures. L’aigua com element estratègic, element que vertebra i dona poder polític i, econòmic, social.

Aragó, en torn al seu Pacte de l’Aigua, al “seu” riu, fa propostes que li donen un paper important de futur. Algunes no agraden. Però només cal veure la força de la Expo. EXPO, AIGUA i AVE. Tota una proposta.

Un altre exemple. El Besós. Al voltant del Besós cinc municipis crearan, han creat una oficina per velar pels més de 50 projectes urbanístics d’infrastructures previstos.... 25 vegades la Vila Olímpica. 1.177ha. Projecten més ponts, el riu deu vertebrar: “El protagonismo que ha de cobrar el Besós, con más de medio centenar de proyectos urbanísticos o infraestructurales en torno a su eje, requiere de un estudio de mobilidad que facilite la interconnexión entre barrios, pero tambien entre los cinco municipios que comparten el cauce de forma más o menos proxima. Una de esta vías de aproximación consistira en la construcción de más puentes, algunos peatonales en exclusiva, que mejoren esta vecindad.” Tota una proposta.

Parlen de cinc, nous ponts. Aquí en segles en farem un .. o dos. L’Ebre, no és el Besós. És més riu, massa riu per tants pocs ponts.

Necessitem ponts: No parlo de ponts físics, parlo d’establir ponts, complicitats socials i polítiques per tal de proposar un SÍ amb la mateixa força que a l’Aragó o al Besòs. Un SÍ de L’EBRE. Un sí que no sortirà dels que tantes expectatives van crear. Un Sí que no lideraran, aquells que ens han enganyat. Mestres de tots els nos, de tots els enganys. Reclamen aigua de boca, governen al Besós, menystenen a Terres de l'Ebre .

Creen el problema, ens imposen la solució. Però, no vull més nos. Reclamo un Sí, un Sí amb tant dret com ells, com la Expo o el Besòs. Un sí de L’EBRE.

L’hora d'un sí potent, un sí a ponts de diàleg, un sí a la vegueria, un sí a la indústria, un sí al Delta, un sí al riu, un sí al Guggenheim, a Frank Gehry a Foster al mig de Terres de l’Ebre. Un sí a l’ambició. Una ambicio a mesura del Riu més gran de Catalunya.

EL GRAN SÍ DE L’EBRE, amb la força i els ponts de la gent.

AL CAT . UN NO

Demà assemblea del CAT, es debatrà la portada d’aigua a Barcelona. Entenc que prèviament seria obligació del President i del Consell d’administració el garantir aigua pels consorciats. La raó de ser del President és el CAT. A hores d’ara no estan garantides les puntes d’estiu del propis consorciats. Al Cat a l'estiu falta aigua.

Sí, és cert que de la concessió que té el CAT, no es consumeix tota a l’hivern. No és menys cert que a l’estiu en falta i el CAT no pot garantir les demandes dels propis consorciats. A ningú se li escapa que és podria embassar aigua sobrera de l’Hivern per garantir les necessitats de l’estiu. Com les formigues. Com és que el president no treballa per això??

Un altra qüestió, si sobra aigua dels pous de Reus i Tarragona, perquè no renuncien a part de la seva concessió d’aigua i així no tindríem problemes d’aigua a l’estiu??

Si els hi sobra aigua per què en prenen de l’Ebre.??

Certament les preguntes aquí estan. Demà votarem.

Cal explicar que el vot al CAT és ponderat. En funció de la concessió. Qui més reserva paga més vots té. Els dos grans consumidors són Reus i Tarragona. La votació la tenen garantida; la ruptura de l’esperit unitari del CAT també.

S’han passat, s’estan passant.

COVARDAMENT.

Ens fan un comentari que ens crida l’atenció. El reprodueixo literalment:

Sancho, estas abusant, això te caura damunt com una llosa, los teus te vendran i aixo ja ho sospites....

els alcaldillos que dius a les passades eleccions vos van fotre " baño i masaje " tot i tenint al catala emprenyat de cara!!!

per cert al ampliar les pagines que penjes no s'amplien, es fan mes menudes, posa-les de manera que les puguem llegir no ?

21:24 (Ja es poden llegir)

Entenc que li molesti la paraula “poques vergonyes”. Crec que als blocs pots anar un pel més lluny de lo que és habitual, però alhora he de dir que el llenguatge políticament correcte se’m queda pobre. Tot i que no arribem ni de lluny a lo que sens deia a nosaltres. A la cara. Recordo una manifestació a l’Ampolla amb el Pere Macias. No crec que es tingui que arribar a certes pràctiques. Crec un error i una manca de respecte a la democràcia les pintades a seus de partits o institucions.

Ara bé també em sembla un menysteniment i una manca de respecte a la gent de L’Ebre el com s’ha portat tot plegat. Covardament. (Ho sento però no tinc cap paraula millor). Covardia que va començar ja fa anys. Recordo com una determinada força política va fer marxa enrera de les seves posicions perquè va ser retratada a un cartell. Recordo com alguns que avui reclama “proposta en lloc de protesta”, en aquell moment desqualificaven tota proposta, tot sí.

Covardament van negar qualsevol transvasament abans de les eleccions , fins i tot ho van negar al Parlament. Covardament van parlar del Segre. Covardament, han evitat el període d’al·legacions. Covardament i per decret.

Covardament fan veure aquí... que estan en contra, quan al Parlament.... repeteixen sense fissures que tots tres estan d’acord. Ho estan.

Covardament el Govern i el seu president s’amaguen i no donen la cara. Deixen sols als seus càrrecs i militants al territori.

Ho he dit públicament i ho repetiré aquí: Jo no acceptaria, no hagués acceptat ser el Delegat d’un Govern covard. No seria el Delegat d’un president covard, que no dona la cara i et deixa sol a primera fila, cremant-nos, mentre ell calcula com sortir indemne.

Si el President Pujol, si el conseller en cap l’Artur Mas no haguessin vingut i donat la cara a l’Ebre. Jo hagués dimitit.

Com puc creure que respectarà la terra, el riu, la gent si no respecta i protegeix el seu Delegat?? Si no respecta i dona la cara pels seus militants??

Torno al comentari que he publicat: Els meus no m’han deixat, ni em deixaran. La covardia no forma part dels nostres valors polítics i si passes .. no serien els meus. No sé el que es pitjor un Govern Covard, un President covard i amagat o uns càrrecs que ho accepten. Jo ho tinc clar, lo dit, per dignitat hagués DIMITIT.

L'EBRE , CALIGULA i LA POLÍTICA:

Ens il·lustra la Marfanta en torn als aspectes Navals de la batalla de l’aigua i les seves reminiscències bíbliques. Em crida l’atenció perquè jo, aquest mati feia referència a un altra batalla Naval, per il·lustrar la política de l’aigua a l’Ebre.

Explicava com Cal·lígula després d’una revolta de les seves tropes al Rhin va dirigir-se a la Galia Septentrional amb la intenció de preparar la invasió de Britània. No ho va fer. Sí, però va presentar batalla naval contra el mar, al que va derrotar i s’endugué com botí un bon grapat de closques, marines per suposat. Una gran victòria.

Ho comentava, després de llegir els “detalls” de la vinguda de Carod Rovira a la platja de la Marquesa, després d’un “simulacre de rebel·lió” de les seves tropes a l’Ebre.

Seguim, com ahir i com abans d’ahir, amb un intent d’instrumentalització del desencís, desafecció i “emprenyo” de la gent de l’Ebre. Tots els “nos” del món, totes les prohibicions; cap inversió, cap solució, cap lideratge.

Certament les competències de costes són de “Madrid”, però van arribar a ser nostres a traves del CPIDE, al igual que el cabal ecològic. Competència a la que es va renunciar al dissoldre’l. Ara , “un vicepresident” sense vicepresidència de la Generalitat “reivindica” , uns alcaldes del seu color “protesten”.

Ens han pres per ximples, cap inversió contra la regressió, cap incitativa per part de la Comissió de la Sostenibilitat. Un Delta abandonat, un riu menystingut. Un parc Natural amb moltes restriccions, cap projecte, poc pressupost.

El Govern de la Generalitat “Reivindica”? Els alcaldes del mateix color es manifesten??? Qui governa?? No és el govern qui deu encapçalar i garantir la lluita contra la regressió??. No són els ajuntaments qui deuen gestionar el seu patrimoni? No és el govern, (el de ells) el que fa un transvasament?? No eren els governs i els ajuntaments de CIU els responsables?? Com és que ara no s’assumeix aquesta responsabilitat??.

Tinc la sensació que nomes volen evitar pagar cap preu polític per allò que fan com govern. Tinc la sensació que ens han pres la mida i que creuen que amb falses promeses, falses batalles ens enganyaran.

Ens prenen per tontos i poder ho sóm. La gent té el dret de protestar. Els governs , els politics han de governar, és el govern qui deu fer propostes, projectes, inversions. Són, sóm els polítics els responsables de la proposta. Per què si un vicepresident, uns alcaldes, uns representants de Govern s’apunten a la protesta, a l’hora que forment part del problema, a qui reclamem ??. Vol dir això què estem reclamant al “Maestro Armero”?? O al Vicepresident Manipulador??

Si el diumenge se’ls aplaudeix tindrem la victòria de Calígula, vencerem al mar amb declaracions, com botí unes quantes closques (per suposat marines).

Una immensa sensació de tristesa, un final poc edificant. Lo pitjor no és que ens prenguin per tontos, lo pitjor és que l’acabem fent ... “el Tonto”: Com les tropes de Calígula.

LA REVOLTA??

Fa uns pocs dies, vaig trobar-me a Vicent Villatoro a la platja de l’Arenal. Anava a dinar al Goleró. No l’havia vist des d’un dinar al mateix Goleró amb Toni Vives i Paul Preston.

Com llavors, vam estar comentant ( com no? ) el tema de l’aigua. Com sempre, els comentaris amb Vicent són enriquidors. L’article que pocs dies després va publicar a l’Avui és una mostra de la capacitat d’anàlisis i síntesis que té. El penjo al bloc, per a vosaltres. Crec que val la pena..

Es titula : Una revolta del territori (cliqueu-lo)

TEMPORAL DE LLEVANT.

La pluja ha arribat, acompanyada de temporal de llevant. Com sempre la llevantada s’enduu platja, dunes i ha anegat el camí de l’arenal. Em diuen que l’accés a la Platja de la Marquesa ha patit.

La llevantada no ha sigut de les més fortes. La regressió i la fragilitat de les nostres platges va però en augment. Cap Pla de Protecció del Delta, cap inversió. La llacuna de les Olles, el Parc Natural esperen, impacients el seu torn... que no arriba. Molts plans directors, molta figura de prohibició urbanística i cap inversió. Sembla que la cultura del no sigui la del govern. No podeu, no deveu, no invertiu, no creixeu.

Res d’estrany, els del no, els “NO- NO-I-NOS” estan ara al govern . Lo trist és que algun “No” ja no el recorden i els “Sí” no els han après, ni el volen aprendre.

Crec sincerament que els alcaldes del Delta tenim molt a dir. I no només d’aigua i pluja. També de creixement i inversions. A la feina.

PARLAMENT: Transcripció Moció Aigua.

Sessions núm. 36.2 / Ple del Parlament / 8 de maig de 2008

TRANSCRIPCIÓ EN BRUT

Aquesta transcripció està pendent de

verificació i correcció. Pot contenir, doncs,

errades de fidelitat i incorreccions

lingüístiques i no es pot considerar

com una publicació oficial

1

Sessions núm. 36.2 / Ple del Parlament / 8 de maig de 2008

Moció subsegüent

a la interpel.lació al Govern sobre la política en matèria d'aigua (tram.

302-00099/08)

El tretzè punt de l’ordre del dia és la Moció sobre la política en matèria d’aigua

presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Té la paraula l’il.lustre

senyor, Francesc Sancho.

El Sr. Sancho i Serena

Gràcies, senyor president. Senyores, senyors diputats, deixin-me començar fent una

asseveració que suposo que entendran i que compartiran. En aquest tema, el nostre

grup i jo personalment parlem des de la convicció, no des del populisme. Des d’una

convicció i des d’un intent de coherència que ve de lluny.

La primera convicció, la primera que els volem transmetre és la següent: nosaltres,

quan jo parlo en accent de l’Ebre, aquí parlo a casa meva, igual que al Ter. Per a

nosaltres territoris n’hi ha un que es diu Catalunya. És casa nostra tot el territori català

és casa nostra. Per tant, les necessitats de Barcelona són les nostres necessitats, són

les necessitats de l’Ebre. No és cert que hi hagi necessitats a l’Ebre i unes a

Barcelona, unes necessitats al Ter i unes a l’Ebre. No és cert que sigui diferent la

necessitat del Segre de la necessitat del Llobregat. No és cert, només hi ha un únic

territori del que no només ens sentim solidaris, sinó del que ens sentim partícips. És

casa nostra, si és que hi han casses d’algú. Aquesta és la nostra primera convicció.

I precisament en aquesta convicció hem actuat a lo llarg del temps. Els ho he de

recordar, els he de recordar que l’alcalde Barcelona, senyor Clos, exalcalde de

Barcelona, senyor Clos, baixava a l’Ebre a dir el 2002 que Barcelona ni necessitava

ni necessitaria aigua i que per tant els que allà defensàvem la necessitat de la

interconnexió érem uns traïdors. Això ens ho deien a l’Ebre, ens ho deien en aquestes

paraules, perquè Barcelona no necessitava aigua. Van tindre que veure com després

el conseller de Medi Ambient, l’amic Salvador Milà, ens deia que no es necessitava la

interconnexió, ho tinc aquí, perquè es demostrava científicament que Barcelona no

necessitava aigua. La nostra convicció llavors ja era que havíem d’actuar amb

responsabilitat per tal de cobrir les necessitats de Barcelona i de tota Catalunya, de

tota Catalunya. Aquesta era la nostra convicció de la que ni hem dimitit ni dimitirem.

Vam planificar en moments en què certament l’alcalde de Barcelona podia dir que no

necessitava aigua, perquè es planifica en els moments que es pot per als moments

que falta. Es planifica en els moments que sobra per als moments que vindrà la

sequera i sabíem que vindria la sequera. I ha arribat la sequera i ens hem trobat en

què una de les coses que en aquell moment vostès reivindicaven avui són incapaços

de complir. Si nosaltres deixéssim les nostres conviccions a part i ens apuntéssim al

ni gota o a la sang abans que l’aigua del populisme, ens equivocaríem.

Però vostès s’equivoquen molt quan s’obliden de les reivindicacions que van portar al

territori i que nosaltres compartíem. Ens acusaven de quedar-nos curts quant a la

reclamació de garanties per al riu Ebre. Ens acusaven de quedar-nos curts quant a la

reclamació de garanties per al delta de l’Ebre. Tot allò que vostès reivindicaven avui

ho han oblidat. Són vostès que obliden que Barcelona i l’Ebre i el Ter i el Segre tenen

les mateixes necessitats i són un sol territori. Vostès han tancat una aixeta

importantíssima que és la del diàleg en el territori i amb la gent del territori.

Vostès, avui, a l’Ebre, no deixen ni que discuteixi el Consell Econòmic i Social al

territori. Vostès, avui, a l’Ebre, no baixen a donar explicacions. Vostès, avui, a l’Ebre,

tenen un problema molt important. Vol que els digui per què? Viuen vostès una

contradicció entre els delegats del Govern i el Govern perquè deixen al delegat del

Govern sol a l’Ebre i el president de la Generalitat és incapaç de baixar a dialogar en

el territori perquè sap que ens ha enganyat. Aquest és el seu problema. El de l’engany

i la falta de coherència. Aquesta és la nostra autoritat.

Facin allò que reivindicaven, retornin a l’Ebre i al Segre i al Ter allò que els prometien.

Donin allò que vostès es van comprometre a fer. I des del Govern, que és quan poden

fer-ho, tenen l’obligació de fer-ho. I si no ho fan, el seu error serà el suficient important

no per a que perdin vots, perquè perdin quelcom molt més important , no només la

credibilitat, estan a punt de perdre la confiança en la seva pròpia convicció. Estan a

punt de perdre el respecte dels territori, de la gent de tot el territori.

I no oblidin que allò que a vostès els sembla petit perquè és un territori petit com

l’Ebre i el Segre al final és el mateix territori que Barcelona. Som un únic país. I els

garanteixo que el seu error a la llarga no només els restarà credibilitat, sinó que els

restarà possibilitats de dirigir-se...

El president

Senyor diputat...

El Sr. Sancho i Serena

...amb autoritat a la gent i això realment per a un Govern és molt greu.

La Revolta ??

Fa uns pocs dies ,vaig trobar-me a Vicent Villatoro a la platja de l’Arenal. Anava a dinar al Golero No l’havia vist des d’un dinar al mateix Golero amb Toni Vives i Paul Preston.

Com llavors, vam estar comentant ( com no? ) el tema de l’aigua. Com sempre, els comentaris amb Vicent són enriquidors. L’article que pocs dies desprès va publicar a l’Avui és una mostra de aquest capacitat d’anàlisis i síntesis que té. El penjo al bloc , per a vosaltres .Crec que val la pena..

Es titula: Una revolta del territori(Cliqueu-lo)

Ni POPULISME NI DEMAGOGIA : Es diu POQUES VERGONYES.

Sé que és difícil, sé fins quin punt s’ha manipulat i s’ha desinformat. Fins quin punt hi ha voluntat de silenci i engany. Ho sé, però em ve al cap la cançó, el bolero “Corazón loco”... “Ahi va mi explicación” .

Sempre hem esta per la defensa del Delta i el riu, tant es així que permanentment hem presenta propostes que ens han rebutjats uns i altres, en diverses i variopintes excuses. Protegits pels falsos profetes i per populistes reactius.

Veiem avui com parlen de responsabilitat, d’emergència de les necessitats de Barcelona, de solidaritat, d’aigua de boca... ho veiem i veiem com s’obliden del Delta, de cabals, d’inversions. Tot allò que abans era poc, ara és massa. Sentim, escoltem al carca Joan Ferran acusar-nos de puerilitat. Jo li responc. No teniu vergonya!!!! . Que s’ha fet de tot allò que prometíeu ? De tot allò que reclamàveu?? Del Delta ? Del riu? I la seva protecció?? Del vostre compromís??

La seva política com la seva interconnexió té una sola direcció i és diu Carrer Nicaragua. A Barcelona. Sí, cert, l’interconnexió era de CIU, però contenia un compromís ferm de garantia i respecte al Riu al Delta i a la gent que ells han traït i degradat .

Nosaltres complim els nostres compromisos. Tots !! Amb la responsabilitat i amb Terres de l’Ebre.

Ho deia al parlament i ho repeteixo aquí. Nosaltres ens equivocaríem si ens apuntàvem al populisme de la “sang abans que l’aigua” o el “ni una gota”. No ho farem.

Però també ens equivocaríem si no recordéssim els compromisos i les reivindicacions.

Ara bé, carca i mentiros Ferran: T’ho dic, us ho dic a tu i als vostres alcaldes, alcaldillos i senadorets embusteros. Amb les mateixes paraules que vaig dir al Parlament..

“Estic convençut que qui en aquells moments defensava certes coses que eren substancials per al riu, com el cabal ecològic, garanties per al Delta, garanties per a la gent de territori i les distintes necessitats de tota la conca, si avui es desdiu i es desdeien d’allò que defensaven seran ells els que cometran una irresponsabilitat i un error que, a la llarga acabaran pagant.

Aquesta és la situació en que ens trobem avui.

Sí, han traït les seves pròpies conviccions les seves pròpies paraules.

No és que no tinguin principis, aquestos tenen un principi per cada situació i una situació per cada principi.

A la llarga ho pagaran. Són uns poques vergonyes.

DONEU-VOS VERGONYA.

“ Si ara existís el transvasament de l’Ebre, tal com va concebre el Pla hidrològic Nacional l’any 2000, aquest no podria enviar NI UNA GOTA d’aigua a Barcelona i a la seva àrea, perquè el riu no porta cabal mínim requerit en aquell pla per tal que pogués fer el transvasament”
“Paraules del conseller Baltasar en la sessió núm. 14 de la comissió de Medi Ambient al Parlament de Catalunya.”

Ara ho diuen?? Se n'adonen que amb aquest reconeixement certifiquen que la defensa que el CPIDE va fer del cabal ecològic i del Pla de protecció?? Millor què el que ha acabat succeint??

Cert!!! No era possible CAP TRANSVASAMENT sense garanties de un cabal mínim a flux continu de 135m3 segon. Quan ho dèiem, ens cridaven traïdors!!!

Per fer front a l’emergència s’hauria d'haver discutit al sí del CPIDE una modificació del cabal, com s’ha fet al TER, amb la diferencia i amb la garantia que el vot de qualitat estava en mans dels representants del Territori. ( el Delegat ho podria parar sense necessitat de dimitir). Teníem aigua i poder.

Ara accepten que la garantia del CPIDE era superior a tot el que van predicar. De poc serveix.
El Riu, la clau era en mans del territori i això garantia aigua i poder, certament treia aigua i competències al Pacte d’aigua d’ Aragó, als regants i a la CHE. Aquests, sí aquests aliats amb la contra revolució eco-carlina ho va impedir.

La nostra gent pot estar tranqui-la: Ni els hem enganyat, ni els hem traït. La millor defensa del riu i del Delta la de CIU. Ni la cridòria, ni la demagògia, ni l’engany. Abans i ara.

Altres han mentit, enganyat, i portat a una situació on per decret i sense cap garantia fan allò que van jurar no fer.

Una situació política de divisió i debilitat del territori. Divisió de la Plataforma, del govern, dels partits. Sense aigua, sense cabal ecològic , sense pla de protecció, sense vegueria.

Dignes però enganyats. Estafats i decebuts. Víctimes de victimisme

Avui CiU mira als ulls de tots ells i els diem Qui ?? Qui ha traït??Exigim responsabilitats!!!!

FINANÇAMENT DEL PROJECTE DE CONNEXIÓ CAT-ATLL

Una de les discrepàncies de CIU amb el decret llei de connexió, deixant apart el fet de ser un decret, i per tant sense esmenes ni al·legacions (Un veritable passeig “ Social”), una de les discrepàncies deia, es refereix a com es finança la inversió a càrrec a la disposició Addicional tercera de l’Estatut. Sempre hem defensat que tota la inversió de l’Estat territorialitat deu entrar en aquest còmput. Ara bé, i aquí rau el nucli del disbarat. Aquesta inversió ja estava contemplada en les lleis de l’Estat del any 2001 i del 2005, amb finançament amb fons Estatals i europeus molt abans d’aprovar-ne l’Estatut.

La disposició addicional 5 de la llei que derogava el transvasament diu textualment:
“El gobierno, en el plazo máximo de 3 meses, mediante convenio con la Generalitat de Catalunya garantizará el acceso a la financiación con cargo a fondos comunitarios, con el maximo coeficiente de finanzación posible”

Entre les obres contemplades esta:
“La denominada “connexión CAT-Abrera” que figuraba en el anexo II de la lley de Plan Hidrologico Nacional”

És a dir:
El projecte estava contemplat al 2001 amb finançament de l’Estat va ser retirat al 2005!!! Quan estava previst finançar-lo amb fons europeus!!!
Finalment es planteja al 2008, només tres anys després amb un decret de “mando i ordeno” i amb complicitat del tripartit. (de tots).

500 milions d’euros, per un obra que volen fer-nos creure que és per dos mesos. La mala gestió, l’ineficiàcia, l’engany la pagarem tots. Un despropòsit de mala gestió i mala baba que, pel seu mal cap, paguem al contat. I encara preguntem per què ens abstenim??

PALAU DE PEDRALBES; LA SEQUERA.

La Taula de la Sequera; una taula amb molta gent i poc “Territori” , moltes preguntes i cap resposta.

Els representants del Govern insistien fins la desconsideració que no “estàvem allí per parlar d’aigua, estàvem per parlar de sequera”. Volien parlar de “mesures concretes”. Mesures ja dades i beneïdes, regulades per decret i sense possibilitat d’esmena ni d’al·legacions. Que fèiem allí??.

Un diàleg inexistent, escenificat a major justificació del Govern i amb la intenció d’aïllar les veus del Territori. Aïllar l’Ebre era la consigna i la conseqüència.

D’Amposta a Pedralbes. Al Palau de Pedralbes els republicans i els revolucionaris baixaven el to, fins el punt de semblar monàrquics. Quasi demanaven perdó per discrepar. No van voler estar al CPiDE on eren decisius i estan submisos a una taula on ni se’ls escolta. L’ambient era tant de Palau, que la intervenció de la Plataforma va començar dient: “Serè la veu discrepant”. Em va fer mal el cor.

Reconeixement al TER. El consum agrícola i les segones residències ( les nostres), no el model, ni el turisme de Barna ni la aglomeració de la segona corona, eren els culpables. Per decret .

Ni regressió ni subsidència ni reconeixement de Terres de l’Ebre. Fa un temps, jo i altres preguntavem als dirigents polítics i socials, que mobilitzaven a la gent: On ens voleu portar?? . Ja sabem on estem. Qui assumirà les conseqüències?? La gent, la nostra gent.

Volen parlar de sequera, sense parlar d’aigua. Volen parlar de mesures, sense parlar de planificació. Volen parlar de Diàleg , sense parlar del territori. Volen fer veure que parlen, sense escoltar als afectats.

Finalment parlen de solucions, on no tenen ni voluntat ni competències per adoptar-les. Per decret.
Perden la poca credibilitat que els hi queda i volen que la perdem tots plegats, aquesta és l’unitat que proposen. La unitat amb l’engany.

Tan patètic era, que Narcís Prats va discrepar com “Assessor del Govern” va proposar parar-ho tot un mes i tornar a parlar del... Segre!!!! Es van encendre totes les alarmes. La resposta d’Iceta, brillant i acerada: El Govern ha de governar, “no és el mateix governar” que fer “d’opinador remunerat” . Deu meu!!!!

Els revolucionaris passejaven pel Palau de Pedralbes com Pere per casa, els que no van voler estar al CPIDE, al fang d’Amposta, assistien serens i relaxats a l’aïllament de l’Ebre.

El mes que ve tornem, tornen a reunir-nos.

La TAULA DE LA SEQUERA.

Avui a les 6 de la tarda es reuneix la “Taula de la Sequera”, a Pedralbes. Hi anirem, els representants de CIU serem Ramon Espadaler i un ebrediputat, F Sancho.

La taula no té res a veure ni amb el CPIDE,ni amb la comissió de la sostenibilitat. Com recordem el CPIDE tenia poder de decisió sobre cabals mínims i cabals sobrants, podia participar la societat civil, tot i que part hi renunciés. Abans de qualsevol acció tenia que garantir la Protecció del riu i del Delta. Una interconnexió reversible i feta amb l’estalvi dels regants va tenir 30 mil al·legacions. Tinc la sensació que res d’això serà possible a la Taula de la Sequera.

Abans de sortir del Parlament comento amb Ramon Espadaler les declaracions d’Iceta respecte a la congruència de ERC. A tots, tot els hi va bé. A la taula com al Parlament faran pinya, ni una proposta, ni una de les propostes sigui de l’oposició sigui de representants socials serà tinguda en compte. Res afectarà a la denominada "cohesió del Govern", res. A costa de la credibilitat de les institucions. Tant els hi fa, Catalunya no és la seva prioritat,Terres de l'Ebre tampoc . Ho és la cadira diguin el que diguin. Als fets ens remetim. Al final els hi donaran un “Pin d’or”

TE'N VAS, ET QUEDES??: ÉS IGUAL !!!!!!

Fi de setmana, mogut? No tant, tot previst, tot previsible. Falsos moviment de cara a la galeria.

Com deia un conseller: Estem còmodament instal·lats. I tant!!! Molt ben instal·lats. Res a dir, res a criticar excepte el fet que se’ns vol fer veure una incomoditat que no existeix.

Amposta va ser l’escenari d'una notícia ja anunciada i assumida per davant i per darrere. ERC proclama la vigència del Compromís per l’Ebre. Però a l’hora no es desmarca de l'interconnexió. El matís: Té que ser reversible, la quadratura del cercle.

Proposta que CiU ens hem cansat de repetir fa anys i panys. Mesos enrere ja proclamàvem que l’Ebre a l’estiu és deficitari , el CAT també i necessiten aportacions. La reversibilitat era una característica “sine qua non” de la nostra proposta. Llavors érem traïdors, ara això es el Tribunal de la Rota. Dogma de fe, veritat beneïda.

A primers de febrer ebrediputats sota el títol, “Molta tinta i poca aigua” anunciàvem l’oferta que se’ns feia en torn al Segarra Garriges . Explicàvem com l’aigua de conca amunt és imprescindible pel riu . Avui Rialb, el Segarra Garriges, s’utilitza per desqualificar el Roine. Només cal veure la publicació per saber de quin color ideològic parlem. Deu meu quanta hipocresia!!!!!! Certament quanta inconsciència!!!.

També al febrer proposaven un eslògan alternatiu al famós “Si tu no vas, ellos vuelven" . La nostra versió deia “Si tu no vas, ells es queden” . I tant que es queden!!!

Ara, un altra versió crida a la manifestació d’Amposta. Divertit.
El anar i el quedar-se, sembla el quid de la qüestió: No l’aigua, ni la coherència, ni el govern, ni la gent. El quedar-se.

Té, ja poca importància si es dimiteix o no. Més ben dit cap importància. Queda tant clar el paper dels delgats i de les delegacions; que dimitir o quedar-se és indiferent. Desautoritzats, pel govern i pels partits el paper de les delegacions ha quedat tant devaluat que és ben indiferent el que facin . Total no serveixen per res.

No direm massa cosa més, perquè al final , com ja està científicament demostrat el que passi és i serà culpa nostra.
El desprestigi de les institucions , la credibilitat perduda. El paper del govern , dels càrrecs de responsabilitat. Terres de l’Ebre i el seu paper estratègic, la vegueria. Etc. Res importa, l’únic que importa es salvar (mai més ben dit) “Al Soldado Ryan” .

La manipulació política torna a ser enorme, a les webs, als blocs, als mitjans i al carrer. Acuso. Sense esperança, però sense renuncies durament: Acuso!!!!!.

Te’n vas o et quedes, vagis o no és igual, tot esta manipulat. Igual faran el que voldran!!!! Sense tu i per decret!!!

ASCÓ , "MAS MADERA"

Arribo al Parlament a les 10 , parlo amb Ramon Espadaler i Oriol Pujol, comentem la disbauxa de l’aigua , la taula de la sequera convocada per dilluns a les 18 a Pedralbes. Desprès, parlem d' Ascó .

On és el Govern? ‘ Recordes , l’actitud del president ,dels consellers i delegats? Cap problema ens era aliè . Era igual de qui fos la competència. A la mínima tots a donar la cara .

Ara després de tanta noticia , un altra. El cementiri nuclear.!"Mas madera és la guerra"!!!

PSC proposa. O, PSC respon?? Tot un enigma , tot un desafiament

Un govern que no governa , un president que parla, però no mana , uns delegats que ni creuen, ni donen la cara.. On és el govern de l’Ebre ?? S’ha renunciat al pes del territori?? Vegueria o "Vagueria” ? Aquesta és la qüestió.

En fi,reprodueixo la nota de premsa en torn a Ascó . Obscurantisme, ineficàcia , manca de respecte al Parlament i a la gent.

CiU recorda al Tripartit. el mandat del Parlament de rebutjar la ubicació d’un cementiri nuclear a Ascó

Fernàndez Teixidó denuncia l’obscurantisme del Govern respecte a les nuclears i suggereix diàleg per poder fer un balanç real de la situació de les centrals a Catalunya

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Antoni Fernàndez Teixidó, ha fet avui una crida al govern Tripartit a “donar explicacions” respecte a la notícia apareguda avui en alguns mitjans de comunicació, anunciant la construcció d’un cementiri nuclear a Ascó per part d’Enresa, l’empresa pública que gestiona els residus radioactius a l’Estat.

En aquest sentit, el diputat nacionalista ha recordat al Tripartit “la seva obligació de donar compliment a la Resolució que va ser aprovada en la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost, celebrada a la Cambra catalana, el passat 11 de març”, per la qual el Parlament mostra el seu rebuig a la possible instal·lació d’un magatzem temporal centralitzat (MTC) per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya.

La mateixa resolució, insta el Govern a sol·licitar al Govern de l’Estat desestimar la ubicació d’aquest tipus de magatzems en el territori de Catalunya; a fer costat a la tasca de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya i a donar trasllat d’aquests acords al Senat, al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, a la Comissió Interministerial per a la selecció de l’emplaçament del magatzem temporal centralitzat i a Enresa.

És dóna la circumstància que aquesta Resolució va ser presentada per dos dels tres socis de Govern, ERC i ICV, i va ser aprovada al Parlament pels vots d’ambdós grups, juntament amb CiU.

Fernàndez Teixidó ha reclamat al Govern que “posi llum sobre aquesta notícia i aclareixi quin és el veritable abast d’aquest magatzem nuclear”. El diputat nacionalista s’ha fet ressò de “la preocupació que l’anunci d’Enresa ha provocat en el territori, perquè molts ciutadans temen que s’acabi convertint en el projecte de magatzem centralitzat que el govern de l’Estat no acaba de resoldre”.

Antoni Fernàndez Teixidó ha lamentat, que “en els darrers dies hem patit l’obscurantisme del Govern respecte als incidents que s’han produït a Ascó i això provoca ara la desconfiança i la temença dels ciutadans respecte a la nova notícia apareguda als mitjans”, i ha recordat que des de CiU es va presentar al Parlament la “petició de compareixença del Conseller Castells, perquè informi sobre aquest incident a la Central Nuclear d’Ascó”. En aquest sentit, Fernàndez Teixidó ha destacat, que “aquesta compareixença seria una bona ocasió perquè el Conseller aclarís també el tema del cementiri nuclear”.

Els nacionalistes han apuntat també la necessitat que “s’obri el diàleg i el debat al voltant de les nuclears, per tal de poder fer un balanç real de la situació de les centrals catalanes”.

INCOMPETÈNCIA MANIFESTA

Segona reunió, vespra de Sant Jordi: Alcaldes amb Baltasar.

Ens trobem davant un decret. Dat i beneit. M’impressiona la claredat i precisió de Toni Borrell alcalde de Miravet. M’emociona el sentiment i contingut de l’alcalde de Rasquera. Certament no tot són coincidències. Però estem al mateix “barco”i embarcats.

No és que ens sentim enganyats, ens continuen enganyant. Sense vergonya, sense miraments.

No es cert que els alcaldes, que la gent que les Terres de l’Ebre siguin insolidàries. Ni tant sols és cert que les posicions siguin tancades. Es plantejen temes com la regressió, la subsidència, el cabal ecològic, les necessitats dels petits pobles .

Preguntem que fem allí, si per decret les coses estan fetes. Com poden vindre a “bou passat” i sense més possibilitat que acatar. Què volen de natros?? una “adesión inquebrantable”. Mando firmes.

Demanem, que no sens segueixi titllant d’insolidaris, de trencar la cohesió del País. Jo particularment, pregunto quina possibilita d’al·legar, esmenar , introduir garanties tenim. Ni una. Li dic conseller: No sense acord territorial, no sense un organisme que ens doni veu i clau, no sense un Guggenheim al Delta, no sense re-equilibri territorial o no sense Vegueria .

No m’atreveixo a dir no sense un CPIDE. No m’atreveixo a preguntar per què el van dissoldre?? No val la pena preguntar que passa amb la comissió de la sostenibilitat i les seves previsions.

Resposta. No hi ha negociació. Ell, Baltasar, només representa una part del govern i no es negocia. No pot, ni vol, ni ho tenen previst.

Són ells "els radicals" els que no volen negociar, els que ens han enganyat. Surt una publicació de març que demostra que l’interconnexió estava prevista i “publicada” quan encara negaven, predicaven el Segre.
Què estem fent aquí ??

Sé que demà, els mitjans de comunicació afins al govern diran que sóm insolidaris, que no donem a “Barcelona ni aigua” . Els mateixos que fa uns anys feien a Manolo Tomas heroi i titllaven a CIU de traïdors. Guerra passada, però són ells els que s’obliden de les seves al·legacions, de les seves exigències, de les nostres garanties. Volen fer veure que som uns radicals insolidaris. La realitat és que són uns mentiders totalitaris. Ells no volen ni parlar, ni negociar , ni dialogar, són uns incompetents que es refugien en la seva incompetència.

Són tan incompetents que ni han previst la possibilitat d’un acord. El conseller nega per dues vegades aquesta possibilitat. Llavors què fem aquí- què fèiem allí a la reunió?? Comèdia.

Montilla surt a TVE··3 i ni copiant aprova. Les Terres de l’Ebre volem parlar, ells no volen escoltar. M’indigna.

Incompetència manifesta.

MANIFESTA INCOMPETÈNCIA:

Ahir vespra de Sant Jordi, vaig assistir a dues reunions ; el tema l’interconnexió de Xarxes.

La primera, centrem-nos en ella, va ser l’assemblea del CAT. El consorci i per tant els consorciats són els propietaris de les instal·lacions, perquè les han pagat i són els titulars de la concessió per que encara la paguen.

Una primera anècdota, l’hora de convocatòria del CAT era en un principi la mateixa que el conseller Baltasar convocava als alcaldes. Canvi d’hora amb Baltasar.

Al CAT es constaten dues coses. Tenim damunt la taula un decret que usa i abusa de les instal·lacions i de les concessions sense que fins divendres, ni el propi President del CAT en sabes gaire be res. Confessió presidencial. Per tant, estem davant una expropiació?? Estem davant un passeig militar.

Segona constatació. Els consorciats denuncien que no tenen garantides les puntes d’estiu. Qualsevol increment, qualsevol necessitat s’han d’espavilar doncs no hi ha aigua al consorci. En hi ha però per Barcelona. L’interconnexió tenia que garantir també les puntes d’estiu als consorciats, aprofitant la capacitat d’embassament de ATLL o de producció de la planta dessaladora de Cunit. A hores d’ara ningú nega ni afirma. Bé, s’afirma que de la reversibilitat pot parlar-se.

Es demana que la cessió de cabals i d’instal·lacions sigui votada en assemblea. Quines condicions? Qui paga? Que paga?? Com?? Quina aigua? Com donar aigua si no en tenim a l’estiu??

Ningú a previst res de tot això. El maximalisme del Govern és absolut ni negocia ni vol negociar, mentre acusa als altres d'insolidaris . Per decret i perquè sí.

Els alcaldes, capitanejats per Tortosa , Montblanc , Ampolla , Ametlla demanen explicacions, garanties, diàleg i votació en assemblea de les condicions de la cessió i acceptació o no de la mateixa. Ningú ha previst res . Es demana informe jurídic. Queda a l’aire .Tot molt contradictori imprevist , sense diàleg . Qui nega la negociació són ells no natros.

"Manda Firmes"......Manifesta incompetència.

TERRES DE l'EBRE: MONTILLA I EL DELEGAT.

Aquest mati a TVE· 3 , Montilla feia un parrell d’afirmacions que afectaven al Govern a Terres de l’Ebre.

Afirmava que tot, TOT (repeteixo) el govern era corresponsable de l’acció de govern (obvi), que tots ( repeteixo) TOTS els consellers estaven d’acord i que a més els tres partits defensaven al Parlament la mesura amb votacions unitàries.

Altra cosa deia, era el que dirigents de partits facin al territori.
Certament el que no ha quedat ben parat a estat El Delegat del govern a Terres de l’Ebre. En paraules de Montilla: "En un càrrec ningú està per obligació, pel que quan s’està en desacord o no es pot donar suport a la decisió del govern és normal que hagi de deixar el càrrec.”

Segons informa e-noticies, “Montilla insta a dimitir el delegat de les Terres de l’Ebre”
No sóm ningú per defensar al delegat, la nostra opinió l’hem deixada escrita aquí al bloc però la veritat és que no sé qui surt més mal parat un Delegat que no creu o un President que no mana. Perquè si un President creu que un Delegat no defensa al Govern ja sap el que té que fer. No ho farà, ja que això sí que podria representar una veritable crisis de Govern.

Conclusió: Qui dies passa anys empeny , són més importants les cadires que l’aigua o que l’acció de govern. Maniobra de la confusió. Un govern que no governa , uns manifestants que governen, un president que no mana, un delegat que no creu.

ASSEMBLEA CAT- CONSELLER BALTASAR.

Demà a les 5 esta convocada l’assemblea del CAT , el consorci d’aigües. En teoria propietat dels consorciats i del que disposa el Govern, per decret.

A l’àmbit del CAT , no esta garantit el subministrament a l’estiu , però sembla que en sobra per Barcelona. Una interconnexió en una sola direcció que no resol els problemes dels consorciats. Com més ho mouen, pitjor ho fiquen.

Desprès a les 7 reunió amb el conseller Baltasar a l’Hotel corona d’Aragó. Que no tenim Delegació??.

Suposo i per suposat, suposo, que tothom entendrà, les condicions mínimes per parlar; abans de cap interconnexió s 'ha de garantir la participació i els períodes d’al·legacions. Recordo que se’n van fer 30 mil , abans de res, de qualsevol decret, el que era imprescindible en quan a Protecció del Delta, cabal minim , garantia de subministrament als pobles de Terres de l’Ebre, etc. etc. allò que demanava la pròpia ICV i els tres del tripartit es deuria complir o no?? En fi, demà reunió. Deu dirà.

ELS NO- TRANSVASAMENTS I LES PANCARTES.

El transvasament ha mort!!!. Visca els “No- transvasament”. Em truca un amic i em comenta les pancartes. Em diu, podríeu reclamar el “copy right ”, les has vist ?? Li dic que sí, per suposats. “Lo sou és vida” . El vam llençar aquí al bloc.

Si un sentiment és transversal avui, està generalitzat, és el d’engany. Ens sentim enganyats.

Em comenta com l’indigna que neguin el fet de què el que fan és un transvasament. La mateixa teoria que el mini transvasament a Tarragona. Ara és un no transvasament. Que li diguin mimi, però que accepten que ho és .

Li comento no importa, el nom no fa la cosa i poder a partir d’ara tindrem de reivindicar una “No – parada” de l’Euromed. Una “No – Parada” perquè no cal que parin tots, només uns quants. Reivindicarem un “No- desdoblament” de l’eix de L’Ebre , perquè no cal que el facin tot de cop, el podem fer a trams. Una “No- regressió” per que no volem salvar-ho tot al Delta, només el que queda. Una “No- vegueria”, perquè poder no cal ser província però si circumscripció electoral. Etc. Etc.

El meu amic em diu, lo que em preocupa és que ara, si són intel·ligents (que ho són) els que vulguin "aigua gratis" ja no demanaran un transvasament, demanaran un “No- transvasament”.

Ja els hi sento dir: “Xe, jo no vull un transvasament , jo només vull una Punxaeta”.

Lo que diuen les pancartes: “Govern d’embusteros”, "Montilla, Mentida". Molt encertades. Voldria ser més jove, per anar a penjar-ne.

EXPO, GUGGENHEIM I EBRE.

Escoltava indignat les declaracions del conseller Quim Nadal, ens acusava de trencar “la cohesió nacional”. Vaig pensar: Com pot?? Però que diu?? No recorda el que ell i el seu partit deien i feien ??

Em va vindre al cap l’imatge del Guggenheim. El museu d’art modern de Bilbao. Imponent, ha modificat i regenerat l’ànima de la “Ría de Bilbao” l’hi ha tornat autoestima. A la ría, perquè els bilbaïns ja en tenien d’ autoestima, però la seva ría no estava a l’alçada.

En tota aquesta història d’aigua i de poder (com a la pel·lícula “Chinatow”) els que han guanyat aigua i poder, han estat els aragonesos . El Símbol ? L’Expo.

Ningú ha modificat el seu model de desenvolupament. Barcelona necessita aigua de boca perquè no vol renunciar ni a la més mínima ocupació turística, ni al seu model industrial. Cal ser justos, ni vol ni pot. Llavors, no pot demanar cap renúncia a ningú.

Tampoc a l’Ebre.

Quim Nadal, amic et diré el mateix que un dia l’hi vaig dir al Secretari d’Estat, Pascual Fernández, en presencia de Marta Lacambra: No vos preocupeu per l’Ebre, no està en joc ni la cohesió, ni el futur, ni la solidaritat , ni cap paraula altisonant .

I si ho estés ho teniu molt fàcil. Abans que res, feu com a la “Ría de Bilbao” fes, feu un Guggenheim al mig del Delta, un projecte, el que vulguis a l’alçada del Riu i del seu Delta que li torni l’autoestima. Al riu i al Delta perquè “els ebrencs” el tenim molt alt l’orgull i l'autoestima.

No et preocupis per la cohesió Quim, no estarà en perill. Fes-ho i poder després podràs parlar d’aigua...

AIGO

AIGO , vos demanam , aigo

I vós senyor, mos dau vent

I mos girau ses espatlles

Fais com qui no mos sent

......................................

........................................

Abans, senyor, éreu flors,

Ara, senyor, sols sou cards.

Abans, senyor, éreu amor,

Ara s’amor s’ha assecat.

Abans, senyor, éreu horts,

Ara, senyor, pols i vent

Abans, senyor, éreu gent,

I ara ,on és, on és sa gent??

La capacitat de mobilització de la Plataforma a Terres de l’Ebre és més que notòria.

Possiblement a l’alça, el sentiment d’engany és transversal. Qui minimitzi aquesta capacitat s’equivocaria. Sempre a Terres de l’Ebre les mobilitzacions en torn a l’aigua (aigo) han estat importants. Recordo l’època del mini transvasament.

Mobilitzar als teus, però, no és el problema i menys si t’ajuda l’ imperícia, l’ incapacitat i les males formes d’un conseller com Baltasar (El rei negre era el meu rei preferit). Sembla de l'època PP. El problema, la dificultat està en no quedar-se aïllat, quedar-te a casa i només amb “els teus”.

Em temo que fora d’aquí serà difícil reproduir la complicitat que va tenir la PDE; tant de gent, de mitjans de comunicació, com de tècnics i experts.

També en aquest tema els errors del PP faran gran al PSOE, però els seus encerts faran petit a l’Ebre.

El fet de ser titllats d’insolidaris, d’anar contra Barcelona, contra la cohesió del País ja és una realitat.

Seria possible, pregunto: Un acord per l’Ebre?? On ningú tingués que renunciar a les seves posicions però ens permetés avançar cap un horitzó positiu i ens garantís trencar l’aïllament (multitudinari i ben acompanyat) que s’endevina ??

Em temo que quan mirarem cap el nord o cap al sud, recordarem AIGO (Aigua) la cançó de Maria del Mar Bonet i preguntarem : I ara, on és, on és sa gent??

CRÒNICA D'UNA DERROTA ANUNCIADA???

Avui les diverses comunitats autònomes s’han pronunciat a favor. Ahir el PP anunciava el seu sempre preparat recurs al tribunal constitucional. Veus de tot el país, del nostre i de l’altre, parlaven de evitar l’ Humiliació a/de Barcelona.

Tot el que toca el PP acaba fent bó al PSOE. La màquina de propaganda “progre” està en marxa, imparable, eficaç. Els pobres “progres” d’aquí tastaran una medicina que sempre havien aplicat als altres.

Els No –transvasaments estan en marxa. No sé en quantes direccions, però en marxa. Inevitablement en marxa. Parlaran de canals, d’estalvi, el que ahir era mentida avui serà veritat. Teoria CPIDE sense CPIDE , ni acord del territori, ni protecció del Delta.

Per a què acords?? Si no ho necessiten??. Aïllats i desarmats sóm innecessaris. Acabarem, hem acabat desunits i radicalitzats; el destí de tota derrota.

Serem capaços de evitar els maximalismes, el radicalisme, les desqualificacions?? Per tal d' iniciar una via d’Acord al Territori. Un gran acord territorial per tal de reivindicar infraestructures i dignitat. Per tal de denunciar la mentida i evitar la derrota . Un acord per la Vegueria. Podríem construir un Gugenheim al mig del delta com alternativa a las Vegas de los Monegros??.

Els No- Transvasaments estan en marxa. Serà la crònica d’una derrota anunciada?? El últims en adonar-se com sempre seran els il·luminats responsables.