NAVEGABILITAT II.

La Cambra de Comerç ha llançat un molt interessant proposta en torn la navegabilitat, que permet un bonic diàleg , si més no interessant. Afecta a més d’un concepte.

Concepte I. Finançament

El primer concepte afecta el finançament, creiem que el projecte no ha de costar un duro. Primer unes preguntes.

Què és sector públic? En aquest cas què és públic i què privat? És bona i possible una aliança entre els “dos” sectors? Existeix cap activitat econòmica que no imbrinqui els dos sectors ?. Pot existir lo públic, sense lo privat i/o viceversa?

El projecte de navegabilitat és un projecte que afecta a un bé públic, el riu i els seus usos, un bé inalienable. No es pot vendre, com el mar. Es pot usar, l’ús ha de ser de i per tots.

La navegabilitat és un us. La producció d'energia un altre us. Aquest usos poden, de fet produeixen béns. Per produir aquest béns es poden fer concessions, tant per produir energia, com per explotar la navegabilitat. A canvi d’una concessió, un privat fa una inversió, que finalment reverteix a l'erari públic: Amb forma de patrimoni i pagament d'un cànon.

Així per produir energia elèctrica, l’empresa privada inverteix i paga un assut a canvi de l’explotació a X anys, finalment la inversió retorna a l’Estat. Un bé públic com el riu o el mar sempre és públic, el que es privatitza és l’ús temporal. Així s'han fet quasi tots ports els nàutics.

Com els ports, les marines seques o els embarcadors. Els ports nàutics els paga l’inversió privada a canvi de l’explotació dels amarratges durant uns quants anys, solen ser 30 anys. Si es fa així, s’autofinancia. Públic? Privat?

Si la inversió privada autofinancia el projecte i a més paga una concessió (com fan els clubs nàutics); jo, nosaltres estirem d’acord; si s’ha de fer amb diner públic, per negoci privat (com ara, per cert) no tant, dependria de la rendibilitat col·lectiva. Ara molt minsa.

Per tant primera proposta d'acord: Només si s’autofinancia. No com ara

Concepte II.Creixement

Volem créixer? Com? Quina societat futura volem? Quin model?

La nostra resposta és, Sí !! volem créixer. Necessitem créixer. No tots sóm, ni representem el mateix. Ho hem dit moltes vegades: NO veiem cap proposta alternativa a la de CiU. Tots. Tots els projectes que veiem tenen la rel en les propostes de CiU. No conec cap projecte que no s’inicies en època de CiU o que no sigui impulsat per ajuntaments de CiU. Cert, coneixem negatives, cultura del NO. Però no alternatives.

Estic convençut que sense creixement Terres de l’Ebre són una entelèquia. Un "sense futur". Massa riu per tant poc territori; massa territori per tanta poca gent. Com volem competir? Com podem oferir serveis de qualitat, sense massa crítica?

Ho sabem per experiència, un petit poble no pot tenir Universitat: Sí, ja sé que en temps de la globalització això no és problema, ni és desitjable. Però, sí que és problema si no pots tenir escola bressol. . Terres de l’Ebre o creixent o no seran. Aquesta és la qüestió.

Algú es creu que podem seguir sent una societat rural? Que podem viure, donar serveis , fixar població només amb agricultura, ecologia i turisme rural? Algú és creu que es pot fer una revolució ecològica sense haver ni tastat la revolució industrial ni el desenvolupament tecnològic?

Podem continuar amb els principis tan reaccionaris com els del carlisme?.

Terra, aigua i costums?? I ens diem (vos dieu)progressistes??. Fins i tot les formes d’us de l’aigua són arcaiques, agressives, obsoletes i subvencionades. Aquests principis expulsen als nostres joves, fomenten la nostàlgia, i maten el territori.

Terres de l’Ebre o serà industrial, turística innovadora i “desarrollista”, o no serà.

Terres de l’Ebre serà emprenedora , social-liberal, tecnològicament avançada, moderna, atrevida i finalment urbana o no serà -.

Concepte III Per provocar.

Em permetré.... un consell per "governants amics": Feu, fem el que fan ells, els moderns, els urbans... a casa seva, no el que volen que féssim. Hem de ser ecologistes (millor ecòlegs) com ells .... quan tinguem les seves infraestructures i els seus serveis. No per fer-los, a ells, servei.

Els poderosos, terratinents , burgesos acomodats varen comprar la "primera línea" del meu poble, dels nostres pobles, la van ocupar i van patrimonialitzar, fins i tot el paisatge. Ara el paisatge és patrimoni seu, ja no nostre. Amb "4 xavos" van tenir, tenien el que volien. Eren la dreta reaccionaria, avans eren conservadors.... ara són conservacionistes. Abans eren de dretes, dretes. Ara és diuen d’esquerres, esquerres. De debò, ara i abans amos de la veritat. ( Puc, tots podem donar noms, famílies i militàncies) . Abans i ara defensaven privilegis, abans i ara eren i són reaccionaris.

Com tot això només ho assumeix CiU ; Terres de l’Ebre o és amb CiU O no serà.

Continuarem....

UN PONT DAMUNT L'EBRE:

Fa uns quants anys es van reunir els 7 alcaldes del Delta, volien parlar dels seus problemes comuns. Van parlar, de mosquits i d’un pont damunt l’Ebre entre Deltebre i Sant Jaume. El tema estava madur.

Les reaccions a la reunió van ser.... “interessants” i “interessades”. Ens va acusar de voler canviar el mapa comarcal constituint la comarca del Delta. No era cert. Terres endins a algun baró socialista li preocupava la dinàmica d’un grup d’alcaldes del Delta, amb Joan Roig, jo mateix i altres “alcaldes potents” , formulant alternatives i projectes. He de dir que dintre casa nostra ( CiU ) també va haver una certa i forta precaució.

Si un àmbit geogràfic té personalitat pròpia aquest és el delta de l’Ebre , que ningú pensi que faig cap proposta de divisió comarcal. No ho vam fer llavors ni ho farem ara. No, però sí que reivindico l’esperit d’aquella reunió, el CODE, els problemes mediambientals i no només mediambientals en comú; la necessitat d’unir, de projectes conjunts. L’anella viària del Delta, el pont d’amunt el riu Ebre.

És difícil trobar un projecte que no tingué el seu origen en la època de govern de CiU; ( també se’ns donen totes les culpes). Però si algun projecte era nostre, si algun projecte somiàvem era aquest. Joan Roig, Agusti/Imma Juan, Navarro, José Pedro Geira , Primitivo Forastero i jo.

Com Delegat a les Terres de l’Ebre vam ficar el segell de preferent al projecte d’anella viària i al pont. Era el nostre projecte estrella, no la comarca del Delta, no: El Pont, l’anella. Joan Roig i jo com delegat vam insistir amb la seva urgència (Un dia explicarem com vam constituir un grup de pressió dins el propi govern per fer avançar projectes). Pere Torres com responsable de planificació del Departament de PTOP, va presentar una maqueta del projecte, va ser l’últim acte com a govern que va,vam fer. Teniem el compromís de l’Artur Mas de prioritzar el seu inici. Ho necessitàvem.

Ja com oposició al Parlament, cada periode legislatiu li hem preguntat pel projecte al conseller Nadal, sempre ha respost, amablement, coincidint amb la seva necessitat. Cinc, 5 anys.

Cinc anys pel projecte del pont, quants per l’anella viària? Costi i valgui, amb tot una valoració molt positiva, no ho faran tan de presa com l'hagués fet CiU, però faran el"nostre", projecte de tots. Felicitats

EL PSC HA MORT: VISCA EL PSOE.

Continuen les reaccions a les declaracions de Joan Ferran. Joan Ferran té una virtut, és transparent. Un govern presidit per un Espanyolista, és un govern espanyolista. Espanya té molts adeptes allí i.... aquí, cal acontentar-los, abans de les eleccions.

Res nou, als països dits del socialisme real, es reconeixia el dret d’autodeterminació dels pobles. Sense cap problema, al temps que s’envaïa a Hongria, Txecoslovàquia o Xetxènia: No es tracta de negar el dret d’autodeterminació senzillament es nega directament els pobles.

El problema no és Joan Ferran, ni el seu discurs, ni les coincidències amb PP i Ciutadans. El problema és d’aquells que fan president als Ferran i Montilla sabent que per ser-ho han mort (políticament) al PSC, els seus catalanistes interiors i que per sobreviure han d’aniquilar la “crosta catalanista” . El problema és d'ERC : El PSC ha mort, visca el PSOE .

La Plaça Sant Jaume, bé val més.. que una missa.

EL TRESOR DE LA CATEDRAL

M’estimo Mossèn Josep Maria Tomàs, va ser el meu professor de llatí, de quan s’estudiava llatí. Temps de somnis i esperances. Els dos sóm Rapitencs forans. Ell un Rapitenc amb “qui tantes coses he somiat”, sé que hem compartit somnis.

També Toni Vives (ex secretari del Govern) va compartir i impulsar un vell somni, un somni que té a veure amb l’ànima de l’Ebre, amb l’essència del que sóm i del que podem ser: La Vegueria de l’Ebre i els seus símbols.

Quan vam iniciar el desplegament del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, la revalorització del cas antic de Tortosa, la recuperació de la Catedral i el seu entorn, representaven la recuperació d’un orgull, d’una estima per l’història i la parla. Toni Vives s’hi va apuntar entusiasmat. Necessitàvem, voliem, desitjàvem, una exposició permanent i el museu d’art religiós.

Eliseu Climent, recordo com s’entusiasmava amb el projectes relatius a la nostra parla l’Institut Ramon Muntaner. Molts dels somnis s’han alentit, d’altres s’han aturat. Vivim temps de deconstrucció nacional , de deconstrucció territorial.

Però gràcies a gent com Mossèn Tomàs, l’arquitecte Josep Lluís Guinovart veritables artífex impulsors de somnis, serà possible l’exposició permanent dels tresors de la catedral. Identitat en estat pur, orgull recuperat, ànima del territori; estic segur que el fet tindrà una importància cabdal, serà un punt de referència no només turística.

Els Pilars de la Vegueria, l’orgull de l’Ebre tenen una sòlida pedra més. Gràcies Mossèn Josep Maria Tomàs, gràcies J Lluís Guinovart, arquitecte.

AVORTAMENT. LÍMITS ÈTICS, RESPONSABILITATS POLÍTIQUES.

Estic escandalitzat: He estat revisant les dades que m’arriben a les mans en torn al cas de la pràctica fraudulenta d’interrupció voluntària de l’embaràs, més enllà dels límits permesos per la llei. És truculent, no estem parlant d’avortaments. Estem parlant d'alguna cosa més greu. Parlem de fetus viables, de nens a terme, com ha tipificat la justícia holandesa (evitant els nostres eufemismes) parlem de veritables “infanticidis”.

M’escandalitza però encara més la reacció de les nostres autoritats, i d'una bona part de la nostra societat. Miren, volen mirar cap una altra part. La Llei i la seva aplicació són "un forat negre", un "no voler saber", "un forat immens" de la nostra consciència. Un colador, que pel forat de “problemes psíquics”, permet la irresponsabilitat de l’avortament lliure sense límit de temps. La consellera ha decidit mirar cap un altre lloc.

Jo no. Natros no, no podem, representem una altra cosa. Èticament sóm un altra cosa, volem ser-ho. Sé, sabem que ens voldran titllar de carques, però no serem còmplices, no deixarem que una trituradora ens trituri la consciència. PROU SILENCI CULPABLE

Un país, una societat requereix uns mínims ètics estables, concertats entre tots, un respecte per la llei i unes garanties. M’escandalitza el que està passant, però encara més el silenci del Govern. Per això, he, hem anunciat que interpel·larem a la consellera Geli. Interpel·larem la consciència ètica d’aquest govern. La pregunta és: En té?

NOTA DE PREMSA:

CiU interpel·larà a la Consellera Geli davant la seva manca de reacció en torn

els problemes de primer ordre a la salut catalana

El diputat de CiU considera que la falta de control posa en crisi el model d’interrupció de l’embaràs i acusa a la Conselleria de mirar cap a un altre costat.

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Francesc Sancho, ha anunciat que la federació nacionalista realitzarà una interpel·lació a la Consellera de Salut, Marina Geli, en el proper Ple del Parlament com a conseqüència de “la manca de reacció de la Consellera en problemes de primer ordre a la salut catalana”. El diputat nacionalista feia referència als casos d’avortaments a clíniques de Barcelona. Per Sancho, “són fets suficientment greus com perquè la Consellera hagués tingut una reacció més enèrgica”.

Sancho preguntarà a la Consellera, “perquè no reacciona quan existeix un incompliment de la llei d’avortament”. El diputat de CiU considera que “està en dubte el model de llei d’interrupció d’embarassos, els mecanismes de control de la Conselleria i els límits ètics”. Per aquesta raó, “cal

que el Departament assumeixi responsabilitats i no miri cap un altre costat com ha estat fent fins ara”. I és que la Consellera “mira cap a un altra costat sense complir la seva obligació de fer respectar les garanties jurídiques, sanitàries i ètiques”.

En un altre ordre de coses, i pel que fa al contagi d’hepatitis C de tres nens a l’Hospital de la Vall d’Hebron, Sancho ha afirmat que “cal que la Conselleria es posi al capdavant del problema, realitzi una investigació i es depurin les responsabilitats pertinents”. Com ha explicat el diputat
nacionalista aquest cas “està relacionat amb la manca de personal i amb la gestió i canvis de personal”. En aquest sentit, ha volgut recordar els “diversos conflictes i denuncies fetes per sindicats en torn a la mancança de personal i les deficiències en la gestió”, com en el cas del conflicte amb diverses especialitats d’infermeria a la Vall d’Hebron.

Per aquesta raó, ha insistit en demanar que “en cap cas vulguin traslladar la responsabilitat al personal quan el que hi ha són mancances que fan que les condicions de treball siguin difícils. La consellera ha d’assumir els problemes de gestió”.

Parlament, 7 de desembre de 2007

LA NAVEGABILITAT.

Pragmatisme sostenible, una sostenibilitat pragmàtica.


La Cambra de Comerç Turisme i Navegabilitat de Tortosa ha fet públic el seu recolzament a la construcció de tres petits assuds que garantirien una lamina d’aigua suficient per una navegabilitat estable, rendible i turísticament atractiva. I sostenible? La resposta és un sí sense pal·liatius. L’energia hidràulica és neta, la més neta i els assuds la produirien. L’únic però, serien els sediments, sediments que..... ja no existeixen, es queden a Mequinensa i en cas de recuperació el projecte pot preveure solucions de by- pas.

Econòmicament sembla que el projecte s’autofinancia, no costa un duro a l’erari públic.
Ho hem dit en més d’una ocasió, no és el mateix ecologisme que ecologia. Ens sembla un contrasentit que tothom reclami energies netes i que no es trobi el lloc on ubicar-les. Creiem que l’actual projecte de navegabilitat , si bé és un avenç, està al seu límit. El dragat permanent té un cost econòmic i ecològic evident.

Tenim clar que no tots representem el mateix, sóm una alternativa a l’inmovilisme ruralista del govern tripartit. Per això mostrem el nostre acord a la proposta de la Cambra, que produeix energia neta, un riu rendible, possibilita navegabilitat, una façana i port fluvial al servei del territori.... Com a quasi tots el rius ben gestionats d’Europa.

Per una sostenibilitat possible amb un pragmatisme sostenible,UN RIU NAVEGABLE I HABITABLE: PER NATROS SÍ.

JOAN FERRAN ; LA CROSTA.

JOAN FERRAN seu a la segona filada del Parlament, darrera dels bancs del govern, prou prop de Montilla i molt, molt prop d'Iceta, Manuela de Madre o Carmen Figueres. Tots sabem el que representa aquesta proximitat física, una afinitat ideològica, una confluència d’opinions.

Joan Ferran és un conegut polític conservador, jo diria el més carca i reaccionari dels diputats de tot l’arc Parlamentari. M’explicaré, és carca i reaccionari en el sentit militant del terme, és un home al servei de l’aparell; d’un aparell de poder, d’un poder estatalista. Tot el contrari d’un creatiu amb esperit lliure. No crec que mai hagi tingut cap idea pròpia i menys que se n'adoni. Ell no és considera un sectari. I en cert sentit l’entenc, només és un chic més explícit que els seus companys d’escó i menys subtil que alguns intel·lectuals que li donen cobertura..

Joan Ferran ha explicitat el que pensen, el que pensa la crosta del PSOE , “alies PSC”. Els dies abans de la mani pressionaven, els dies després pressionen. Tenen un objectiu clar i no és altre que desnacionalitzar no ja TV3, també desnacionalitzar la Generalitat. No volen una Generalitat catalana , volen una “Autonomia de todos y como todas”.

Les seves declaracions (no només les de Ferran) les pot subscriure el PP i de fet ho ha fet; i ciutadans, de fet ho han celebrat. També Montilla, no l’ha desautoritzat, ni a ell ni a Bolaño.

Ja pot declarar Montilla que respecta la manifestació, ja pot declarar que està amb la gent i que també està emprenyat. A la pràctica, estan que trinen per l’èxit de la manifestació, estan emprenyats per la presència de Pascual Maragall, intenten manipular fins i tot les xifres (Tinc fotos d’una mani, que anava de Plaça Catalunya fins la Catedral i la policia local, el País i la “brunete mediatica” donaven una xifra superior)

Tenim un president que hauria de representar la voluntat d’autogovern d’un país i en canvi s’autoexclou de la reivindicació de més capacitat de decisió. Ferran és el bufó de Montilla i no fa res més que anar en la direcció del que realment és aquest President: La crosta del PSC, la crosta estatalista del PSOE , o ja hem oblidat qui era qui, dins del PSC? No volien, no podien anar a la manifestació perquè estan on eren sempre , contra el dret a decidir, a favor del PSOE. Contra el que era el PSC o l'inicial Convergència socialista, contra qualsevol convergència catalana. Per això estava a la mani Pasqual Maragall, per la dignitat de l’originari PSC. Per això la boicotejava Ferran - Montilla , per disciplina i lleialtat al PSOE.

De tot, el més greu no és Ferran (pobret ell) el més greu, és que Ridao , que seu a la tercera fila tant prop de Ferran com de Felip Puig o d' Oriol Pujol, no vegi diferencies entre PSOE i CIU , ni entre la crosta del PSOE i els convergents (socialistes, socialdemòcrates, lliberals i nacionalistes) catalanistes de la manifestació: Que Santa Rita els conservi la vista, perquè la cadira ja se la conserven solets; a tots ens agafi confessats.

MANIFEST D'ALCALDES I REGIDORS PEL DRET A DECIDIR

Avui al Parlament s’ha presentat el manifest de càrrecs electes pel dret a decidir. Un moviment transversal, signat per alcaldes i regidors de diferents partits o famílies ideològiques. El món local, els electes també diuen la seva, diem al nostra, a títol individual, a cop de compromís amb els pobles i amb el País. Principis com el d’autonomia municipal, subsidiarietat; dret a decidir, són indestriables del concepte de municipalisme compromès amb el País. Recordem que els alcaldes podem organitzar consultes populars, poble a poble. El compromís és ferm, al costat i fent front comú amb altres iniciatives ja feliçment consolidades com la de la Plataforma pel Dret de Decidir, aportant el nostre gra de sorra: La del món local.

Més de 60 alcaldes i regidors hem presentat el manifest. Un compromís amb el país i la gent.

Podeu adherir-vos a http://www.decidim.cat/

Aquest és el manifest:

Manifest d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel Dret a Decidir

Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb l’Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l’opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.

Ja no es tracta únicament de la resolució d’un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.

El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.

Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, sóm dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.

És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l’actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:

Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col•lectiva.

El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania.

I, en conseqüència, i en qualitat de nucli impulsor del moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, ens comprometem a treballar per

1. articular un ampli moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.
2. contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.
3. realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l’horitzó d’obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
4. fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir.
5. ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d’Europa i d’arreu del món.
6. emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
decidim.cat

UNA LLIÇÓ DE CATALANISME.

Estic content i feliç.

Poques manifestacions t’omplen tant com la d’ahir, perceps i palpes l’orgull, la voluntat, la dignitat d’un poble. Com la de l’Estatut, moria la dictadura, com a Sant Boi, com contra la guerra. Estàvem tots, sí.

Tots els que podiem estar, tots els que haviem d'estar. Fa unes setmanes em vaig declarar al faristol del Parlament un metge emprenyat, indignat; també vaig dir PROU. Per dignitat. Era un altre tema, era el mateix tema: Prou govern indigne. Prou.

Escoltava dies després, a una sessió de control com el president (en minúscula) no acceptava lliçons de catalanisme de ningú. Qualsevol alcalde, polític, empresari, catedràtic, professor, professional, manobre o ferrador, sap que ha de tenir la suficient humilitat per aprendre dia a dia, per acceptar lliçons de tothom.

Ara què Montilla? Ara què? Aquí tens una lliçó de catalanisme; d’alguna cosa més profunda. Una lliçó de dignitat de país, de dignitat i orgull de poble. Una lliçó que tu no has estat disposat a escoltar. Per què no estaves amb el poble que dius representar? Precisament el dia que ens reafirmàvem com a poble?.

Saps per què? per la mateixa raó per la que no acceptes lliçons de catalanisme: perquè no pots, perquè no et deixes, ni et deixen. Tens raó, no és per submissió. És perquè TU exigeixes submissió: Tu ets unionista, espanyolista; ets PSOE. Ja ho eres, quan la transició, ja llavors vau fer tot el possible per callar el catalanisme sobretot el de dins de casa vostra. Per això, les declaracions del teu partit, contra CIU: PROU Montilla , PROU.

Per orgull, per dignitat et dic Prou.

LLIÇONS DEL PASSAT

Ens voleu donar lliçons del passat vosaltres, els del PSOE i els escolans d'ICV , alguna cosa hem d’aprendre. Com veus, nosaltres, jo, sí que accepto lliçons.-

23 anys: Què ens voleu retreure? De què ens acuseu? Amb quina autoritat? Recordeu, sortiem d’una dictadura, al meu poble... per no haver no teniem ni aigua potable , ni consultori mèdic, ni escoles, ni tantes coses. Ni diners ni competències.-

23 F , Banca Catalana , la LOAPA.... I sí, col·lectivament vam apostar per la governabilitat, per l’estabilitat, per Europa, per la modernitat i.... el meu poble té escola nova i aigua potable i consultori, i tantes coses i la sortida de l'autopista i l’orgull del que hem fet. Sortiem d’una dictadura, no voliem tornar-hi , vam pactar amb vosaltres. Sabiem que si havia una marxa enrere perdria tothom .....Catalunya més .

Vam pactar amb vosaltres, sí amb el PSOE i arrancarem algunes -moltes competències i alguns -"No Prous diners". Importants avenços. Recordeu?

Teniu la patent de la paraula VICTIMISME, Recordeu? Segons vosaltres no era un problema de finançament, ni de competències, era un problema de gestió. Els que ens acusàveu de victimisme, avui ens acuseu de què ? De no haver aconseguit prou? No recordeu que qui negava, qui retallava, ereu vosaltres???

He après que amb vosaltres no podem esperar lleialtat, ni podem fer pedagogia. Si no s’avançà no és culpa ni de la negociació, ni del que negocia. Teniu la força i l’Estat. Ara i abans. Sou així. Ni és, ni era culpa nostra. Ni ara d’ERC o nostra. És vostra.

Sou espanyolistes, sou unionistes, sou PSOE. No sou el mateix que el PP , però sou el que més s’assembla. Accepto la lliçó.-

Ens voleu donar la responsabilitat de què governés el PP, i no. No!!! La responsabilitat va ser vostra!!!. Vau morir d’autosatisfacció i èxit i de l'AVE i de Sevilla, com ara. De Guerra i Roldán . Ho recordeu??

Vàrem centrar al PP 4 anys; vosaltres li havieu regalat la victòria. Després va tenir majoria absoluta. Algun error vam tindre... i tant!!! Seguiu dient aquí i allà que érem uns ploramiques, uns victimistes, tot era problema de gestió i no de finançament. Volieu i voleu frenar les reivindicacions del nostre poble, amb un altre estil , però com el PP.

Hem fet errors... I tant, com tots. Però ens sentim orgullosos del que hem fet i aportat, sentim l’orgull de les nostres institucions, de la Generalitat, del President Pujol i dels seus governs. Sentim l’orgull d'un prestigi que vosaltres esteu conscientment malbaratant.

Què heu fet vosaltres? Amb quina autoritat ens increpeu?. Per què us quedeu a casa amb el PP?? Quan es tracta de reivindicar amb la gent les competències i la dignitat de Catalunya.

Vau governar 13 anys, 13 sí; i ara 4. Total 17. Ara, 4 allà i aquí; quasi 30 als ajuntaments i a la/les Diputació i resulta que no sou responsables de res? Ara és culpa d’allà i abans era culpa d’aquí ? PROU indignitat i manipulació. NO sabeu gestionar, ni sabeu reivindicar, però sabeu mentir. No, no és problema de traçat, ni de la política. És problema de capacitat, de formació i trajectòria. PROU, no tots som iguals. NO és un problema dels "polítics" , és una manipulació i una responsabilitat vostra. Dels que governeu allà i aquí; dels que vau governar allà i ara aquí i sempre allí (Ajuntament, cap i casal).

Ahir no vau acudir a la convocatòria del poble, vam ser els que teniem que ser, tots. Gràcies a Déu si que va estar representada la dignitat i la història del PSC , la representava el President Pasqual Maragall i altres.

El president (en minúscula) i els seus, no van acudir a la manifestació perquè no podieu, ni volieu estar. Com a la transició, no sou catalanistes ni ho voleu ser (he dit catalanistes , no un altra cosa).

Un President sol a casa, lluny del poble que diu representar i..... com tot, resulta que és culpa de CIU?? I dels 23 anys? No vos doneu vergonya, president Montilla??

Sou PSOE. Sou, unionista i espanyolista i teniu dret a ser-ho. Però no teniu dret, ni a amagar-vos, ni a enganyar-nos, ni a manipular . No vau ser a la manifestació i teniu dret a no ser-hi . La responsabilitat és vostra i no nostra.

La vostra actitud es indigna, tinc la necessitat i el dret a dir-ho. PROU MONTILLA PROU, per dignitat: PROU. Catalunya no s’ho mereix, i jo tampoc.

PERSIDENT; MAI CAMINAREU SOL:

Escric abans de sortir cap la manifestació , encoratjat per les vostres declaracions. Sabem que per defensar la dignitat de Catalunya , faríeu el que fos, fins i tot sol. President: Mai caminareu sol. Per la dignitat de Catalunya, mai caminareu sol.

Us he vist, de lluny junt a Heribert Barrera i a Rigol.... i a milers i milers de catalans, em diuen que també hi era Pasqual Maragall. Hi érem tots. President: Mai caminarem sols.

BON DIA CATALUNYA, SÓN LES 8

Diu Montilla: Mas és un radical. Diu PSC: Mas perd el centre, pot trencar amb l'Espanya constitucional.

Diu PP... com PSC, PSC com PSOE, PSOE com PP

Diu Marina Llansana. Mas, bé i bo.

Diu Ridao, entre Mas i Montilla no hi ha diferència. Diu ERC , Mas es queda curt, tant que no podem pensar en pactar.

Diu algun intel·lectual: Mas l'ha clavat, la redifinició d'un nou centre. Triomfarà?

Sóm un grup d'amics que ens hem ajuntat per esmorzar. Comentem les declaracions i la conferència d'Artur Mas. Comentaris per tots els gustos, bona però prudent valoració de la conferència; desconcert per les declaracions: Normal, què vols?

Bon dia Catalunya són les 8.

Entrevistaran a ICETA.

- Un opina: Segur que contra programen a Mas.

-No home, no, es notaria massa.

• Què t'hi jugues?

• Res, però no m'ho crec

• Sí , jo sí, a més faran vorer que no estava preparat. Què t'hi jugues?

• Si passa, tu pagues i jo us voto, Fet?

• Fet

• Comença l'entrevista, al poc Iceta de casualitat, treu copia de la.. “conferència de Mas”

• Diu Cuní “que conste que això no estava preparat”.

• Esclafim a riure, com el programa d'ahir, les preguntes a Montilla, tampoc estava preparat. Montilla és un pobre “contra programa” a Mas. Riu que riu.

• He perdut un esmorzar i ha guanyat un vot. Sempre així

VOTA... EN BLANC, VOTA... MAGDALENA AL VAREZ.

La vella Espanya, de “charanga i pandereta” ha mort, avui Espanya s’ha modernitzat, s’ha incorporat a l’Europa del benestar. Hem de reconèixer que en molts aspectes l’èxit ha superat les expectatives. Les forces polítiques catalanes podem reivindicar part d’aquest èxit, el catalanisme, més.

No podem oblidar però, que velles inèrcies, trets genètics del fet espanyol persisteixen a tota la pell de brau.

L’anticatalanisme, o lo que és el mateix, l’afirmació d’un nacionalisme espanyol que s’auto reivindica front la perifèria, contra la diversitat cultural i nacional: És la seva historia. Els Fra Bartolome de la Casas són minoria, són excepció.

Al temps, l’inercia d’una Espanya maldestra, es fa patent. L’Espanya de la subvenció, la dels drets sense deures, la del “subsidio del paro” i la picardia, la del “Vuelva usted mañana”,la del nyap a domicili, la del Pepe Gotera i Otilio; treu les urpes sempre que li deixen. La manca de responsabilitat, la prevalença de la cultura del mínim esforç, l’igualitarisme per baix, els mals resultats de l’ensenyament, el “ todo el “mundo e gûeno”, la del progre auto satisfet ha “substituït a l’Espanya Cañí, amb notables resultats.

No, no tenia raó el diputat d’ERC que va titllar a Magdalena Álvarez de senyoret andalús, és un altra tradició també mediocre i filla del mateix cultiu i cultura. El nyap de l ‘AVE ho demostra, no és un problema de traçat. El traçat és difícil, menys però que el canal de Panamà o l'Eurotúnel. La gestió però és un desastre, producte de preses polítiques, d'impunitats ideològiques, i d’un poder socialista al que no se li pon mai el sol, ni se li acaba el sòl. El sectarisme, l’augment de funcionaris, el confondre necessitats tècniques amb polítiques, l'amiguisme, la manca de transparència, la sensació d' impunitat donen Carmel i AVE. Donen Montilla + Álvarez.

La Catalunya de la feina ben feta (Els catalans de les pedres treuen pans) s’ha rendit al nou estil del L’Estat benefactor, de la marea socialista i d’esquerres, de la subvenció a canvi de vot d’obediència i silenci. La “Espanya Cañí” troba aliats amb la “Catalunya Cuní”. Bon dia Catalunya són les 8: Tots els polítics són iguals, totes les Espanyes són la mateixa, els ministres socialistes, les forces d’esquerra mai són responsables. L’impunitat com bandera, la desqualificació dels polítics com refugi.

Vella cultura, d’un país amb massa dictadures i més imperis interiors i ideològics que reals.

Votar en blanc, és votar Magdalena. L’impunitat de Magdalena Álvarez, reforça aquesta Espanya, esta Catalunya. Davant el fracàs ens proposen la indiferència, el "tots són iguals", la fi de la política i per tant la prevalença de l’Estat.Votar en blanc, és votar impunitat, es votar Magdalena Alvarez.

SI PSC=PSOE, Entesa=???

L’inefable polític conservador Sr. ICETA afirma, en una entrevista a la Vanguardia: “ Catalunya no se reafirma enfrentandose a España” , ell sap bé que és Espanya qui es reafirma enfrontant-se a Catalunya. De sempre el nacionalisme espanyol s’ha auto-afirmat front o contra la diversitat, front o contra els nacionalismes, front o contra Catalunya.

No només el PP, l’últim episodi amb Rajoy clamant a favor / contra la llengua. També el PSOE partit d’Iceta i Montilla (no ho oblidem), és defineix no tant contra però si front. Cal què parlem de l’aeroport? De la ministra Alvarez? De Guerra i el ribot? Del respecte a les decisions del Parlament?

El que més m’ha cridat l’atenció dels últims dies són les declaracions tant PSOE del PSC i les declaracions tant PSC d’ ERC.

Video - Resum conferència Artur Mas

Us adjuntem un video amb les principals reflexions que Artur Mas va exposar el dimarts 20 al Palau de Congressos, en la conferència La Casa Gran del Catalanisme. Dura poc més de 7 minuts, i val la pena mirar-lo.





També, clicant aquí, podeu llegir el discurs sencer fet per l'Artur Mas.

Al Cèsar lo que és del Cèsar

Ens agrada ser justos, i no ficar a tothom al mateix sac. Sóm conscients que des del món de la política s'ha pretés, es pretendrà, i fins i tot s'aconseguirà manipular als moviments socials, lo qual no vol dir que tot sigui igual, o que tothom sigue igual. Hem expressat moltes vegades el nostre respecte cap a la gent, la bona gent, que ha aportat esperit crític i combatiu al nostre territori. Saludem i ens alegrem de les declaracions de Manolo Tomàs. No estarem d'acord amb tot, però ens identifiquem amb la seva coherència, que com tots sabem, més d'una vegada prou cara li ha costat.

El nostre respecte cap als dirigents que han sapigut mantenir la coherència, cap a l'esperit crític de molts blocs i blocaires, en fi, cap aquest viu món de la participació de la gent del territori. Però precisament per aquest mateix respecte, no podem deixar de dir, de denunciar, a aquells que falsificaven i falsifiquen les dades, només pretenent el seu aprofitament polític i el desgast de l'adeversari. La riquesa de la participació està en el diàleg i les aportacions de tothom.

Ningú té la veritat absoluta, tothom té les seves raons

LAS VEGAS , L'AIGUA: UN CAS DE COHERÈNCIA.

Les veritats absolutes són molt perilloses, més en política. Són absoluts polítics. Els absoluts ideològics, les “veritats científiques”, les superioritats racials, morals o ideològiques, han donant lloc a grans desastres polítics. L’absolut “justícia social”, el patrimoni científic i social va morir amb el mur de Berlín.

Hi ha encara qui converteix una reivindicació en una “experiència religiosa”. Alhora, la ciència s’ha democratitzat, és usada i abusada com argument d’autoritat absoluta. De veritat irrefutable. “Veritats” científiques que duren, el que dura un govern d’un determinat signe.

En nom de la ciència, de “veritats científiques” s’han bastit moviments socials, a Tivissa, a Móra la Nova, a Terres de l’Ebre. Hem vist com prenien pobles sense “salvoconducte”, com es passejaven sense invitació, com envaïen pobles per “salvar-los” de perills, “científicament” comprovats, que els pobres habitants no comprenien. Abocadors i Central de cicle combinat, “Atmósfera i Aqüífers” amenaçats per perills, avui ja no significatius, perquè com tothom sap la contaminació només és perillosa si la provoca el dimoni, científicament comprovat: “banyut, nacionalista i de dretes”.

Als Monegros s’anuncia un parc temàtic amb més de 32 hotels i milers d’hectàrees. Com Las Vegas. No serem nosaltres qui discutim el dret al creixement dels Monegros.

El usos i la gestió de l’aigua a lo llarg de l’Ebre és nefasta, un 80% usos agrícoles obsolets i sobradament millorables, aigua estalviable com per 3 transvasaments. Nosaltres no professem cap fe política i menys laica, no creiem en veritats absolutes. Si en necessitats concretes. Sabem que el Delta necessita aigua, un cabal ecològic a flux continu i un règim hídric suficient. Cabal, règim hídric i qualitat d’aigua incompatible amb el Pacte d’aigua D’Aragó i amb l’actual Pla de Conca de l’Ebre.

Vam resistir totes les pressions. No sense cabal continu i regim hídric, no sense Pla del Delta. Teniem la clau, la majoria de bloqueig i decisió al sí del CPIDE. Va ser un error atacar-lo i després dissoldre’l. No esperem que se’ns reconegui. Si que denunciem la renúncia al cabal a flux continu, el Pacte d’aigua D’Aragó, la constatació de què l’anomenada nova cultura s’aplica contra uns i a favor d’altres. A favor d’Aragó , contra Terres de l’Ebre.

Com tothom sap, els terratinents de l’Aragó són aliats, el govern amic i progressista. I... l’aigua? Qui li nega aigua a un amic.? Qui s’atreveix a discutir-li l’aigua als Monegros?

Per l’Ebre baixa menys aigua i de menys qualitat, no tenim mecanismes per garantir, ni cabal, ni sediments, ni qualitat. Per no tenir ja no tenim ni la ratlla del mur del riu a Tortosa. Deia cabal mínim + sediments.

“Epur si muove”, Sabem que aquesta frase probablement no la va pronunciar mai Galileo Galilei, reivindiquem la seva dignitat i la de Copernico i la de Giordano Bruno. Natros sí que la volem pronunciar: teniem raó, “Epur si muove”, teniem la nostra petita... o gran raó, front als catedràtics de l’agitació, inquisidors de la “sostenibilitat”, profetes de Noves Cultures amb àmbit geogràfic limitat, no aplicables a territoris administratius amb governs d’esquerra.

Al Monegros anuncien Las Vegas (casualment, l’aigua de las Vegas és una bona referència) mentre a Terres de l’Ebre tenim informes urbanístics que ens discuteixen la disponibilitat d’aigua. La “Inútil comissió per la sostenibilitat” ACUAMED, els organismes que tenien que salvar el Delta descobreixen el Delta del Po, el sexe dels àngels i són incapaços d'executar ni un sol projecte de salvaguarda del Delta.

Un cas de coherència i rigor científic, amb aquest bagatge, la guerra de l'aigua l'han perdut Terres de l’Ebre, l'ha guanyat el Pacte de l’aigua d’Aragó. Molts monuments, papers i declaracions al Parlament, poc aigua a l'Ebre, pocs diners al riu i al Delta. Tot un èxit.

“Epur si muove", esperem la foguera, per dignitat.

CASABLANCA.

La Casablanca és una finca del Delta , prop de Poble Nou a la carretera de la Ràpita, poble on Ercros, també va tenir una fabrica... com a Flix. Forma part de la nostra memòria, d’aquí ve la dita de ......


..... Sempre ens quedarà Flix.

Projecte discutible, molt discutible, finançament a favor d’Ercros, no de Flix ni de Terres de l’Ebre Dos preguntes: Qui es queda l’aigua; on està l’aigua? I de quin color polític es la direcció d' ERCROS? .

BOT: SANT BLAI; SALUT I FEINA.

Dos no es barallen si un no vol, i CIU ni a Bot ni a Terres de l’Ebre , ni a Catalunya volem baralla. Altra cosa és que no fórem conscients que hi ha qui ho farà tot per fer-nos fora.

Respectem molt la llibertat d’expressió, els drets democràtics; també volem que ens respectin els nostres. Ho vam dir i ho repetirem, no és bo que un poble és divideixi, no és bo partir un poble. No serem natros qui ho farà. Abans callarem, per això ens hem vist obligats a suprimir els insults i les desqualificacions.

Cada un és responsable dels seus actes i una moció de censura, fet insistim pensat per situacions extremes,comporta divisió al poble i més a un poble com el nostre. Conscient d’això i pel bé de Bot, vam demanar, demanem i demanarem seny i respecte. Front a l'insult i la desqualificació diem, com deia un comentari: SENY, ANDREU I BOT.

A les primeres eleccions democràtiques Jordi Pujol va dir: Sant Pancras, Salut i feina. És el nostre estil és el nostre tarannà, per això avui a Bot diem: Sant Blai; Salut i feina.

Bot un sol poble, treballarem pel seu futur. Sant Blai, salut i feina per tothom!!!

Ebrediputats de Convergència i Unió.

SÓM REGIONALS, RENFE.

Demà dilluns molts estudiants,treballadors, gent de les Terres de l’Ebre agafaran el tren. Patiran tota mena de retards, tindran que fer transbord. NO sóm de rodalies, sóm la gent de “Regionals”. Que sona a “Regiones i provincias” o bé a “segona categoria regional”. Ara que la nostra expressió “Terres de l’Ebre, sóm un forat negre” en quant a inversió, ja és un dels grans èxits del "Govern d’Entesa contra el poble". Ara toca deixar clar que "ni rodalies sóm" i per no tenir, no tenim ni dret a aquests bitllets gratis que prometen la Magdalena Álvarez i els seus socis del tripartit. Crec que arriba l’hora de la insumissió, de no pagar bitllet, si el servei no és el que ens correspon. Fem una crida als alcaldes, a la societat civil a reivindicar lo que ens pertoca, poder ens quedarem sols però ho haurem dit: Els drets de la gent són sagrats i iguals per tothom. Els de "Regionals” també tenim dret a un servei com cal. Si un ciutadà dels nostres pobles, dels governats per CIU, davant un deficient servei no paga, el seu ajuntament l’ajudarà, no estirà sol . PROU OBLIT, REGIONALS TAMBE SÓN SEVEI PÚBLIC .