29 de juny 2007

Comentaris i diàleg una oportunitat democràtica







M’agraden els comentaris, de fet el fil obert, la comunicació és essencial per enriquir el treball parlamentari, per representar s’ha d’escoltar i debatre. Tota discrepància és una aportació, un matís. És just reconèixer que les aportacions de l'amic, Manel Zaera sempre tenen un punt de racionalitat, que ajuda a situar el debat. Podrem estar d’acord o no però el debat millora amb les seves aportacions.

Proposàvem un debat, en torn als pactes, ho fèiem amb un to certament provocador. Avui, tenim a les mans un informe per a la llei electoral, ahir estudis en torn a l’abstenció. El problema hi és.

Volem diferenciar llei, de legitimitat. La llei és igual per tots, la legitimitat és subjecte de discussió democràtica. Creiem sincerament, i apel·lem a articles de gent que va participar en els treballs legislatius, que la llei volia afavorir els pactes, però no els pactes contra el guanyador. A l'inici de la Democràcia, els pactes contra el guanyador eren una excepció, ara són la regla. El fet de partir-se alcaldia i legislatura, era una excepció i un escàndol, ( Que té a veure això amb programa i ideals??).

El vot és de la gent i creiem que s’ha de respectar, estem d’acord amb la legitimitat d’aquells pactes que s’anuncien abans de la votació, i creiem que estan en dubte aquells que els propis promotors amaguen per no perdre vots: “Que no es noti el festeig, perquè perdrem vots”. Per casar-se després. Convindrem que és lleig .

La llei s’ha d’acatar. Ja ho fem, lo qual no vol dir que no es pugui discutir i canviar. La legitimitat que va avalar la llei ahir, pot haver variat avui.

De fet molta gent clama contra la desvirtuació dels resultats. Hi ha qui proposa una segona volta, així el vot i els seu destí final esta en mans del votant, és una bona proposta, hi ha d'altres.

La perversió del sistema porta a confusió, només cal veure algun anònim benintencionat, confusions entre més votat en una circumscripció electoral i amb més vots a totes les circumscripcions. La circumscripció és vital en una llei electoral: Municipi, comarca, vegueria, nació i estat. El més votat sempre ho és respecte a la circumscripció, i certament, el perdedor a Barcelona pot tenir més vots que el guanyador a l’Ampolla, però té menys representativitat almenys a la pròpia Ampolla, al Baix Ebre i a Terres de l’Ebre... Principi d’autonomia, municipal, nacional. La vegueria és imprescindible per garantir el reequilibri territorial.

Idees, principis i proximitat,certament
. Tots tenim ideals, la proximitat es demostra dia a dia. Tot es jutja, es premia o es castiga a les eleccions, en aquest sentit els resultats dels dos ebrediputats tant a les municipals com a les autonòmiques ens avalen. Els ideals es demostren dia a dia, en els programes i en l’acció tant de govern, com a l’oposició i qui els jutja és la gent i els vots.

Tenir més vots no vol dir, millors idees, el que es té és més aval per fer-les. Tenir menys vots, tampoc vol dir millors idees, ni més ideals. Ni millors ni pitjors, però tenen menys aval, el dret al respecte i la possibilitat de ser majoria a la propera elecció. Prepotència és pretendre que nomes un o uns tenen ideals, que una idea té superioritat moral front altres. El vot és igual per tothom, ha de valdre el mateix. Per sort aquesta és la grandesa de la democràcia...

Estem convençuts que una nova llei electoral, ha de garantir respecte, als territoris, als pobles , a la voluntat de la gent i ha d’obligar als partits a repensar-se, a ser més transparents, en aquest sentit transparència en les finances i nova llei de finançament, per què no?. Partits més transparent i més participatius per què no?? És més, pot ser sigui el moment del Sí.

27 de juny 2007

Llei de Contractes de Conreu


Durant la setmana vinent comença el tràmit de la Llei de Contractes de Conreu.


Des de Convergència i Unió veiem que es tracta de una Llei totalment intervencionista, ja que si s’aprova tal i com va ser presentada al Parlament de Catalunya, pel que fa a l’article sisè de la mateixa, no es respectarà la propietat privada de les terres de conreu.

A partir de l’aprovació d’aquesta llei, si un pagès vol transferir o vendre les seves terres, durant un període curt de temps, la Generalitat podrà fer ús del dret de tanteig i retracte. Què vol dir això? Doncs que el govern català podrà apropiar-se de les terres i fer-ne l’ús que cregui més convenient.

Això que pareix política de ficció, per desgràcia és la realitat. Des de CIU entenem que aquestos mètodes no són els apropiats, pensem que això és un intervencionisme sense mesura, entenem i denunciem que el Govern no coneix la realitat del nostre País.

La propietat privada de la gent s'ha de respectar, la voluntat del propietaris mereixen tots els respectes i demanden dels governs la protecció. No s’hi val a apropiar-se de les terres sense marcar cap prioritat, no s’hi val a apropiar sense fixar els objectius i menys sense definir l’ús que se’n farà d’aquestes terres.

El Govern hauria de marcar les condicions i les destinacions d’aquestes terres, i si més no fer o definir unes zones que per les seves característiques o valors bé siguin naturals o paisatgístics pugen ser d’interès per al Govern.

Si la Generalitat vol comprar terres que les pagui al seu just i preu, de ben segur que les trobarà. No s’hi val a aprofitar-se de la pobra gent del camp que han heretat o han comprat amb suors i patiments terres per tal d’augmentar el seu patrimoni familiar. Ara el Govern amb aquesta Llei crea inseguretat i no defensa per igual a tots els catalans.

Des de CIU amb una esmena a la totalitat, però amb ganes de diàleg volem que aquest article desaparegui d’aquesta llei. Es parla de mà estesa per part de govern, es parla de consens, però al final el Govern vol aplicar la seva Llei sense escoltar altres opinions i el que és pitjor, apropiar-se d'uns terrenys que són del poble, d'uns terrenys que són de la gent, d'uns terrenys que de cap manera els hi pertanyen, i els sentiments i les voluntats no es poden comprar.

La terra per a un pagès és sentiment i aquest no es pot espoliar.

Xavier Pallarès
Portaveu de CIU a la Comissió d’agricultura del Parlament de Catalunya i Ebrediputat

Dona , drets i tripartit


Publiquem la proposta que hem fet al Parlament per tal que les visites al ginecòleg tinguin la periodicitat que les dones demanen i necessiten.
Grup Parlamentari de Convergència i Unió.

A LA MESA DEL PARLAMENT


Felip Puig i Godes, Portaveu, Assumpció Laïlla i Jou i Francesc Sancho i Serena, diputats del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, fent ús del que disposen els articles 145 i 146 del Reglament de la Cambra, presenten la següent:


Proposta de Resolució sobre els canvis duts a terme en el protocol de visita ginecològica.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Fins els inicis de l’any en curs ha estat vigent un protocol de visita ginecològica en el que es contemplava que la freqüència de les visites de la dona al/la ginecòleg/a havia de ser d’un cop a l’any, contemplant la realització per part del professional qualificat una citologia de coll uterí –prova que permet la detecció de disfuncions cel·lulars en el teixit uterí, amb una fiabilitat del 70- 80%, i el subsegüent tractament, de patologies greus.

En aquest primer semestre de l’any 2007, es duen a terme canvis en el protocol, en el que entre d’altres es modifica la freqüència de visites ginecològiques passant d’1 a 3 anys d’interval entre visites, i incorporant altres professionals de la salut en la realització i interpretació de les citologies d’screening de coll uterí, tant importants per la detecció del HPV i control o diagnòstic i tractament d’un possible càncer uterí.

Aquest nou protocol es compara als protocols vigents en molts països d’Europa -on s’aplica amb resultats similars pel que fa a l’efectivitat- però que aquí, a diferencia dels europeus, no té en compte la realitat particular de la població catalana. Un marge de 3 anys entre visites ginecològiques és vàlid si la persona:
- anteriorment ha estat ben controlada, i no té antecedents de risc
- té una única parella sexual

En l’actualitat, i cada vegada més, tenir una única parella sexual -sobretot en l’etapa jove- no és l’habitualitat. Si a això hi afegim que a Catalunya cada cop més hi arriba població immigrada que no ha estat ben controlada i que inicien les relacions sexuals molt joves, i que els professionals de la salut que ara hauran de realitzar aquesta controls citològics, no tots tenen la formació adequada per a llegir i interpretar aquestes proves amb la mateixa fiabilitat que els/les ginecòlegs/gues, ens podem trobar amb un augment de les patologies greus, i com ja s’ha començat a detectar, l’augment de les cirurgies radicals en les dones.

Per tots aquests motius, el Grup Parlamentari de Convergència i Unió presenta la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya insta al govern a modificar el protocol de visita ginecològica, dotant d’autonomia al professional sanitari per a augmentar la freqüència de les visites ginecològiques, així com incorporar l’examen citològic i la seva pràctica a la formació bàsica d’aquelles professions o especialitats sanitàries que en l’actualitat tenen potestat per a realitzar i analitzar els citats procediments.

Palau de Parlament, 29 de març de 2007











Felip Puig i Godes Assumpció Laïlla i Jou Francesc Sancho i Serena
Portaveu del Grup Diputada de CiU Diputat de CiU

INTERNET, POLÍTICA, AIGUA i DEFENSA DEL TERRITORI.



A través de l’ebresfera m’arriba, ens arriba la “notícia” :..“Continuaré reclamant a Espanya i a Europa l’aigua que necessita aquesta terra” ha afirmat avui sobre el transvasament de l’Ebre el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps (PP) durant el ple d’investidura,....L’excitació contra el PP, plana pel territori.
Busco els teletips i em trobo el text d'Europa Press, diuen: Pla(PSPV) ofrece a Camps(PP) consenso para reivindicar un trasvase del Ebro “razonable” y “acceptable”...(Ho publiquem, us recomanem clicar la foto).
Mentre escric aquesta entrada, faig un passeig per l’esfera ebrenca i trobo, al bloc de Manel Zaera la mateixa preocupació.

El pacte d’aigua d’Aragó (govern amic), els usos de l’aigua conca amunt, l’estructura anacrònica de la CHE que torna a tenir la clau de l’aigua, el pla de conca, el cabal ecològic insuficient, la manca d'acció per salvaguardar el Delta són objectivament el perill que no acaba, anteriors i més perillosos que el mateix PHN ja derogat.

Ho dèiem i ho tornem a dir : El PP i PSC, PSPV, PSOE és trobaran a la llarga o a la curta en el tema de l’aigua. De fet, ja estan d’acord a l’Aragó, on reivindiquen l’ús exclusiu de l’aigua per Aragó. (Ni nova cultura, ni racionalitat). Ja s’estan trobant al País Valencià. Mai han estat lluny, com ens han volgut fer creure. Temps al temps. Acabaran junts i barrejats.

Aquest és un debat que requereix racionalitat, fugir de maximalismes, posar fi als sectarismes interessats i donar sortides als problemes.

Pla de protecció del Riu i Delta, garantia del cabal ecològic al Pla de conca, mínim 135- 150 m3, règim hídric amb desembambasamnets periòdics, que contenia el Pla de Protecció ja redactat, que l’Estat es va negar a acceptar i que quantitativament era igual o superior a les propostes que ara es beatifiquen.

Finalment, si falta aigua que facin dessaladores o que vagin a buscar-la al ROINE. Per qualsevol altra solució a nosaltres que no ens busquen, estem vacunats i ben vacunats, aquest xarampió ja l’hem passat.

Espero les desqualificacions, la quota de desqualificació que ens toca per ser de CIU, però també espero l’aigua promesa, la cultura del cabal, els sediments dibuixats, les inversions predicades, les obres i les iniciatives compromeses. Ni la gent ni els territoris són per “usar i tirar”, ni per enganyar...

26 de juny 2007

TERRES DE L'EBRE UN TERRITORI KLEENEX




Els Ebrediputats, hem presentat una proposta de resolució sobre el desdoblament de la N-420, de l’EIX de l’EBRE (C12) fins el port dels Alfacs i de la C43 entre Gandesa i Benifallet. La intenció era traslladar al Parlament la proposta del Consell Econòmic i Social. Sóm conscients que el Govern Valencià ens porta la davantera i vol fer baixar la connexió de l'anomenada autovia de l’Aragó fins Vinaròs. El Govern Valencià concreta i ofereix. El nostre divaga i ajorna. Hem escoltat als líders dels partits i als representants del govern tripartit, prometre i “reivindicar”. Era molt important que el Parlament avalés la posició del Consell econòmic i Social, que es posicionés front la proposta del Govern Valencià. Han votat en contra!!!! I el que es pitjor, han presentat una esmena (la publiquem), ambigua, impresentable, se’n foten del territori a la cara. Amb absoluta impunitat, saben que fora aquest bloc, la denúncia es pararà. Pel tripartit sóm un territori kleenex, pels seus aliats també. Usar i tirar.



La resposta de CIU va ser contundent: Reproduïm del diari de sessions.
Sí . moltes gracies. No acceptarem aquestes esmenes. Si em permet, senyor president- i em sembla que pot ser interessant per al conjunt de diputats............................llegiré la literalitat de l’esmena que ens presenta el tripartit diu: El Parlament insta el Govern a:
1 Establir les mesures necessàries per tal que en els projectes que contempli la futura connexió de l’autovia d’Aragó fins el corredor del Mediterrani s’aprofitin els corredors naturals entre ambdós territoris”
2- Així mateix, i en aquest àmbit, treballar per obtenir una acció concertada entre les administracions de l’Estat i la Generalitat que permeti garantir aquesta connectivitat”.
“Absolutament res. Es a dir, això és una declaració de voluntats absolutament vaporosa. A nosaltres ens agrada la intervenció de l’il·lustre Dolors Lopez en el sentit que explicava coses, però es que la seva esmena no explica absolutament res., no concreta res. I vostès tenen un problema. És a dir, el problema quin és?Que, això que demanem nosaltres literalment ho han demanat els ens locals de la zona,ho ha demanat el seu Delegat del Govern- El Delegat del govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre-, ha demanat el consell econòmic i social de les Terres de l’Ebre...............Al final la gent no entén és que en un lloc es diu una cosa i en altre es faci exactament el contrari”...........
Van votar en contra tots els grups del tripartit: ERC , PSC, ICV.



Per tant València i el seu Govern tenen tots els números de guanyar la batalla , perquè al tripartit li va bé... La gent si que entén, entén que per ells Terres de l’Ebre sóm un territori Kleenex d’usar i tirar. Sóm la veu que clama al desert, ni lobby per les infraestructures, ni denúncia pública. Als pocs lectors del bloc una pregunta: Us imagineu si fós un govern de CIU qui ho fes??. Que no ens enganyen més : Aquí prediquen, allí pasturen. El PSOE té bons servidors, Terres de l’Ebre no, Catalunya tampoc.

25 de juny 2007

ELECCIONS, PACTES,ABSTENCIÓ - 3




Tercer article amb ànim de.... més polèmica:

He guanyat les eleccions al meu poble per majoria absoluta i no necessito pactar per ser alcalde, vull dialogar, pactar, parlar per governar per tothom.
No serè mai alcalde si no tinc un vot més que els altres candidats, ho he dit abans de totes les eleccions on m’he presentat. No hauria de fer falta dir-ho.

Diuen que els pactes són legítims, no ho dubto. Diuen que poder caldria canviar la llei. Estic d’acord, però canviant les lleis, no es canvien les persones ni els seus ideals. Trobaran la formula per tornar a desvirtuar-la.

He participat en negociacions i sé quin pà s’hi gasta
. Proposo, sigui quina sigui la llei, ja que el vot és de qui l’emet, ja que afecta a l'administració pública, béns públics, i determina càrrecs públics, mentre no canviï la llei.... que els pactes siguin públics. Llum i taquígrafs. Amb ànim de polèmica, que els pactes es gravin, com es graven les comissaries, sense reunions secretes; que tots veiem que cony es pacta: Si es pacten programes o càrrecs, si es pacten afinitats o sous. Que la gent pugui veure i opinar. Llavors, si s’atreveixen, creure que són legítims, en cas contrari no.

És cert, en molts pactes, hi ha alguna afinitat ideològica, ja ho he dit, la dels que creuen que la democràcia no és un bé en si mateixa. Volen que la gent no voti o que el vot no compte.... si no els hi va bé a ells. La resposta correcta és : No volen caldo dues tasses, anar a votar i exigir respecte pel vot i el més votat.....

ELECCIONS, PACTES, ABSTENCIÓ - 2.



Segon article, amb ànim de polèmica
Parlem d’abstenció, no cal pensar massa: Jordi Juan ho diu a la Vanguardia . Parla dels referèndums sobre la Constitució Europea i el de l’Estatut. El nou tractat de la Unió, ni el votarem ni falta que fa; l’Estatut ens el pot desvirtuar el Constitucional, després de votar-lo el poble. De què va valdre tant vot i tanta votació???.

Cal explicar, que avui governa Catalunya un senyor que va perdre les eleccions???. Cal dir que a la Diputació de Girona governarà un senyor amb molts pocs vots??? Que no ha guanyat les eleccions a cap lloc!!!. Com a molts Consells Comarcals!!. De la Diputació de Lleida no cal ni parlar. Quantes alcaldies estan en mans de perdedors??? No volen guanyadors, perquè són millors que ells i els barrarien el pas....!!!

Cal explicar que per evitar el rebuig ideològic en molts llocs s’han presentat marques blanques sota la etiqueta de la independència política???? Després han sumat els vots, pel Consell o Diputació!!!!.

Diuen que han après la lliçó. On l’han après? Només on els interessa?? O només on no els hi fa mal? Una pregunta innocent: Si l'abstenció de Portabella fós decisiva?? No cal ni acabar la pregunta oi???. Per fer fora CIU, a la majoria de llocs, s’han deixat portar per les ofertes del PSC.

Diuen que volen evitar l’abstenció. Com??. No és cert. Amb els pocs vots que tenen, a més abstenció, menys majoria, més percentatge, més possibilitats de pacte. Ja els hi va bé l’abstenció!!! La democràcia és un bé, per se.??. O la consideren un instrument???

ELECCIONS, PACTES, ABSTENCIÓ.



Passats uns dies de les eleccions, coneguts els pactes post - electorals i el repartiment de cadires, val la pena fer algun comentari amb “ànim de polèmica”.

Xifres són xifres: CIU ha estat el partit que ha presentat més llistes, el més votat a més municipis, el que té més majories absolutes i més alcaldies.

Respecte al 2003, augmenta en vots en un percentatge d'un punt, mentre la resta de les formacions retrocedeixen quasi 2 punts (el PSC) i un punt els altres (ERC,ICV,PP).

La lògica faria pensar que aquest avanç es tradueix en més pes front els pactes. Dues raons: una per l’augment de vots i l'altra perquè la resta de partits trauran conclusions i no repetiran tripartits que els resten vots. No ha estat així. S’ha imposat una dinàmica, impulsada pel PSC-PSOE, de treure a CIU de tots els llocs possibles.

Estic convençut i ho repetiré sempre que el més democràtic és el respecte al més votat, ara bé, quan la dinàmica és sistemàtica en contra, llavors no queda més remei que jugar amb les mateixes regles de joc. Pura supervivència. Ho diem perquè, ens revolten les critiques al pactes com el de Terra Alta o a la Diputació de Tarragona, on es critica i es vol deslegitimar un pacte que confirma al més votat, front un intent d'ocupació per minories molt minoritàries que voldrien que només els seus pactes foren legítims El seu raonament seria: pacte amb PP : Dimoni, dimoni. Pacte CIU - ICV: Antinatural, anti-tot. CiU - PSC: Impossible per sociovergent. CIU - ERC: Dolent, dolent per dreta – esquerra. L'intent d’aïllament de CIU (Ni volen pactar ni deixar-la pactar) és patent i constant.

Els pactes per CIU només són possibles, quan hi ha alternatives certes, com més important és el poble o l'organisme (Diputacions) més s’aïlla CIU. Després es fan lectures de l’estil “tots ho fan i CIU també”. Quins nassos, (per no dir-ho en rapitenc) CIU, no pot jugar a altre joc ni amb altres regles que el que imposen, per pura supervivència. Ara bé, la única força que puja, és a la que li treuen més alcaldies. He participat en negociacions i hem ofert “respecte al més votat” per davant i ens ho han rebutjat sistemàticament. Encara ara a tot Terres de l’Ebre estem dispostos a refer el principi del "respecte al més votat".

Tinc la sensació que en alguns casos no s’ha volgut no només pels nostres candidats, també per traure's de damunt alguns dels d’ells. I com tot val, encara expliquen que alguns pactes s’han produït per interessos supramunicipals. No, no, no van voler ni sentir-ne parlar de respecte, vaig tenir clar que determinats candidats, tenen l’enemic a casa i més, si de pas s’aïlla i es fa mal a CIU.

Amb molt pocs vots es pot ser president de Consell, o de Diputació, n'hi ha un amb menys de 200 vots. Patètic. Governara alcaldes i municipis.

Acceptar ser alcalde o president en contra del vot de la gent és una mostra de poc respecte a la gent i al seu vot. Jo no acceptaria ser alcalde amb un sol vot menys. Els pactes són contra la voluntat de la gent. I molta gent s’absté.

Crec, contra el que públicament diuen, volen l’abstenció, perquè els dóna més possibilitats de poder. Fins i tot, en algun cas se’ls hi escapa i ho diuen. És legal?: Sí,sí . És legítim? No ho sé. És ètic: No i no. És democràtic?. Tinc els meus dubtes, no dubto que afecta a la salut de la democràcia. És greu.

24 de juny 2007

CÀNCER COLL D'ÚTER; GINECOLOGIA; UNA PÈRDUA DE QUALITAT



El VPH (virus del papil·loma humà) és el responsable del 100% dels tumors de cèrvix (càncer de coll d’úter). Cada any, a l’estat espanyol, es registren 2100 casos de càncer de cèrvix i més de 700 morts . Es calculen 470.000 infeccions per VPH. EL virus també és el responsable d’altres càncers , com el d’anus, vulva , probablement penis i orofaringe.

Actualment la prevenció es fa a través del cribatge , amb el test de Papanicolau, és un cribatge oportunista. A Catalunya molt efectiu doncs més del 70% de dones se’l fa .

Els resultats empitjoren en els segments de població que no accedeixen al test, o en casos d’alt risc d’estar en contacte amb el virus o quan es té més d’una parella sexual.

Si bé la freqüència recomanada pel Papanicolau és de tres anys, les excepcions són les que ja hem dit. Les revisions anuals eren una garantia de cobertura de més del 70%.

Actualment tenir una única parella sexual- sobretot en joves, és poc habitual, cal tenir en compte els canvis poblacionals i també la necessitat de prevenir altres tipus de patologies i càncers .

La política de la consellera Geli és erràtica, només cal veure la jubilació obligatòria d’especialistes, la praxis en el cas de la píndola del dia després, el decret de teràpies naturals o les seves crides a la priorització que contrasten amb la gratuïtat del canvi de sexe.

Ara rebaixa les revisions ginecològiques a una freqüència cada tres anys i trasllada a les llevadores la lectura del test i controls citològics, com també fa amb pediatria. Ens trobem amb una pèrdua de garanties, amb menys prevenció i per tant amb menys qualitat del sistema.

Els diputats i diputades de CiU hem presentat dues propostes de resolució al Parlament, en torn a aquest tema, propostes que segueixen les recomanacions de societats científiques , experts en ginecologia i obstetrícia tant de Catalunya com de l’estat.

Les resolucions proposen, seguint l’exemple de casi tots el països europeus (Excepte Espanya) i de EEUU i Canada, vacunar la població contra el VPH i dotar als ginecòlegs d’autonomia per augmentar la freqüència de les visites ginecològiques, d’acord amb les característiques i necessitats de la població atesa.

Volem evitar una pèrdua de qualitat, la cultura de prevenció de Catalunya està en joc, moltes dones ho reivindiquen, nosaltres també...

23 de juny 2007

CONDICIONS I/O CONSEQÜÈNCIES


Escrivia fa pocs dies, “observo un canvi de cicle. Ja no, CIU, ja no sóm els culpables” Els famosos 23 anys ja no són massa anys, són un passat que es re - valoritza dia a dia.

El descrèdit del tripartit, de l’Entesa incondicional té el seu símbol en RENFE i l’Euromed, més que en el Carmel. Ho hem viscut a l’Ebre, a Tortosa els van donar una segona oportunitat, ara els ha passat factura la seva incompetència i la seriosa alternativa de CiU. Resultat: CiU duplica vots, quasi no necessita pacte, per tant, tria parella de ball.

El desprestigi del tripartit, la subordinació - Entesa Incondicional d’ERC, els pactes contra la gent, configuren un panorama molt semblant al de Tortosa. UN CANVI DE CICLE.

Amb aquesta convicció (si no ho desfem) faig un recorregut per blocs i diaris.

Mai acceptaria ser alcalde, sinó fos el candidat més votat, ho he manifestat prèviament a totes les eleccions que m’he presentat. Els alcaldes i els presidents els fan els vots, la gent, no els pactes. Si els fan els pactes sense respectar al més votat, llavors la gent s’emprenya. No és el mateix, però, un pacte de govern, un de legislatura o un d’investidura. Sembla que això ho oblida massa gent, ho vol oblidar massa gent, els interessa, criminalitzen uns pactes i n’oficialitzen altres. Pur interès partidista. (Sobta, però, el control de l’opinió publicada que tenen, dit entre parèntesis). Els pactes acaben sent la gran discussió pre–electoral.

A la gent, li interessen altres coses, els projectes de país, el desplegament de l’Estatut, la capacitat de gestió, RENFE, l’aeroport i les infraestructures, la sanitat i l’educació, El País: aquesta és la prioritat, per un nacionalista la condició de i per tot.
Els presidents els fan els vots, la gent vota candidats i programes. Les raons del vot però estan mediatitzades. Si es fan pactes que no respecten el vot , també es desvirtuen les prioritats i els programes. Acabem en un món surreal, on si es proposa que tothom respecti els resultats “Aquí i Allà”un conseller teòricament seriós com Castells diu que seria ZP qui faria president Mas, oblidant el respecte als vots, a les regles i a la paraula. Per respecte al meu poble no seria alcalde sinó fos el més votat, com nacionalista reclamo respecte al vot de la gent del país i m’obligo. Aquestes són les meves Condicions : Projecte; País ; Ètica democràtica.

Llavors de què parlem quan parlem d’hipotètics pactes? De quins inexistents escenaris parlem? De futuribles, que es fan i es desfan,es dibuixen i tenen una dinàmica intrínsecament incontrolable. No parlem de condicions, doncs no estem en condició ni de ‘imposar-les, ni de controlar-les”. Parlem de conseqüències, i aquestes per sort dependràn més dels vots que dels pactes. Si CIU treu un bon resultat, si treu més diputats, i ERC no té grup propi, o el PSC nota l’efecte RENFE, el nostre paper a Madrid serà una conseqüència no una condició, la fi del tripartit serà “La gran conseqüència”, no una condició. Caurà sol, producte dels vots, no dels pactes i tot serà possible.

Llavors: Via fora catalans, que tot és possible.

CONSELLERA GELI, MODEL RENFE



No fa gaire la consellera Geli desbordada per un episodi de grip i davant la seva incapacitat per donar resposta a la demanda de la població, proposava que fossin les infermeres qui es fessin càrrec del diagnòstic i tractament de determinades patologies, que ella denominava banals. Li manquen ginecòlegs i proposa que sigui infermeria qui realitzi i interpreti les citologies d’screening de coll uterí (el famós Papanicolau).

Li manquen pediatres i proposa que sigui infermeria qui faci algunes tasques que feien els metges pediatres
. Els sindicats i els col·legis qualifiquen de desgavell i improvisació les propostes.

La sanitat catalana oferia un servei exemplar, incloïa el concepte de pediatra i de ginecòleg de capçalera. Una cultura de prevenció i de qualitat molt bona. La majoria de dones es feien una revisió ginecològica anual. Ara es fa cada tres anys i ens diuen que han controlat les llistes d’espera. Expliquen que per la prevenció del càncer de coll d’úter n'hi ha prou cada tres anys. El que no diuen és que un marge de 3 anys entre visites ginecològiques és vàlid si la persona ha estat ben controlada, no té antecedent de risc i té una única parella sexual. En cas d’altres patologies 3 anys pot ser excessiu.

Han de ser les llevadores qui facin i interpretin les citologies? Han de diagnosticar i receptar en cas d’epidèmia de grip? Han de fer tasques que fins ara feien els pediatres?.

La proposta significa una redefinició del rol d’infermeria, que no ens facin demagògia, dient “Aquesta consellera que els pontifica, creu en les infermeres”: Nosaltres també. Precisament perquè creiem, pensem com sindicats i col·legis que prèviament hi ha que donar Formació, cobertura legal, reconeixement professional i dotar de suficient personal per fer les noves tasques.

Tot i això cal planificar molt bé per tal de no perdre qualitat assistencial, el sistema i els professionals estan al servei del ciutadà i no al revés, l’usuari té dret a la millor assistència i a professionals molt ben formats. La tendència de la Geli i el govern Montilla és a una gestió de buròcrates fidels al partit sense iniciativa, una cultura més burocratitzada que clínica, sense la participació dels professionals i aïllada de l’usuari. Gestió que, calladament, obligatòriament va jubilar a molts especialistes als 65 anys. Especialistes imprescindibles per al funcionament de la sanitat, altre autonomies i la majoria de països europeus van en sentit contrari.

Per què no preguntem a l’usuari quin professional vol que el visiti? El model de la Geli és el model del tripartit, el model RENFE. La pèrdua de qualitat és lentament imparable.

MEMORIA HISTÒRICA


L’article de Gregorio Moran a La Vanguardia em recorda el que un vell militant catalanista, metge, antifranquista de primera fornada em deia fa dos dies: Els homes han de tenir memòria del present, els pobles també. Explicava emprenyat com la memòria remota, sol ser patològica; en homes i pobles. Deformada , manipulada per interessos i incapacitats. Volen reescriure vides, records i èpoques que no han existit, reescriure-les segons desig i necessitat. Al final ens trobem amb vides no viscudes, història inventada. Alzheimer col·lectiu que permet reescriure el passat amb la versió que faci falta, a gust del consumidor , del qui paga i del qui cobra.

Els homes hem de tenir memòria del present i els pobles també : Mireu el que fan al present i sabreu que van fer amb el passat.

19 de juny 2007

L'AEROPORT, EUROMED; RENFE:




Em fan arribar un comentari, per no publicar, a l’escrit ATUREU L’EUROMED. No puc resistir fer pública la tesi. Diu així: En el cas de la gestió de Renfe s’hi barregen diverses qüestions i una sola.
Tant la concepció de les comunicacions a Espanya, com el concepte de desenvolupament a Catalunya són fonamentalment jacobines, centralistes. Tant uns com altres, tant PP com PSOE. Tant uns com altres han estat anti – liberals, han forçat el mercat per tal d'afavorir el centre, front una tendència centrífuga, a favor de la perifèria. Tot l'arc mediterrani i la cornisa cantàbrica són una preocupació total i permanent per als jacobins, màxima expressió d’això són els nacionalismes català i basc. Ni uns ni altres poden deixar que la tendència centrífuga i el natural impuls re-equilibrador prenguin cos. Al PP li trenca la concepció de l’Estat. Al PSOE encara pitjor,li trenca a més la consigna de “mercat quant menys millor”, té ha d'evitar l’impuls perifèric, innovador i nacionalista, fins i tot li fa por coalició canària... El seu model és el de RENFE. Per tant, ni aeroport del Prat, ni parada d’Euromed. L’excusa: No hi ha mercat, el que no diuen és que ells el forcen contra natros, sense aquesta aliança d’estat la força de l'arc mediterrani i cornisa cantàbrica seria imparable. Tant uns com els altres no han evolucionat. Són profundament conservadors, són els hereus de l'Espanya monolítica i mesetaria. Són Goya en estat pur, Saturn devora als seus fills. Fi de la tesi.

18 de juny 2007

I MONTILLA ::TORNAVA A SER A LA LLOTJA.


Vaig ser a la llotja del Nàstic, a una de les tribunes laterals. No vaig tenir tanta desil·lusió com el dia del Barça - Espanyol. Vaig seguir els resultats sense gaires esperances. Veia al president Montilla, segut a la llotja, hieràtic amb un somriure irònic. Valdria la pena veure les seves reaccions en el moments dels gols d’uns i altres.

Després, de tornada cap a casa, em vaig veure atrapat al mig de les celebracions “madridista” a Tarragona. Banderes espanyoles, crits d’Espanya, Espanya. No, no eren fatxes, a Tarragona no hi ha tants fatxes. Tinc amics madridistes, no he de demanar perdó per no entendre’ls, ells no m’entenen a mi...

No podia treure’m del cap el somriure de Montilla. En i amb quin país creu? Quin país vol? Per quin país governa? Es pot governar sense creure en el país nació? Es pot? Sense fer front al nacionalisme, que sempre s’ha volgut menjar el nostre petit país?.

Presidia Montilla la llotja del Nàstic. Després de lo vist, la lliga no era tan important, ho era més la indiferència de Montilla, això si que em fa mal. Jo era dels del Barça més que un club i el President més que un polític..En fi....

ATUREU L'EUROMED.

Aquest és el títol d’una entrada dels blocs la Marfanta i el de Manel Zaera. Volem, perquè el sentim, que també sigui nostre... El 5 de març 2007 publicàvem a l’arxiu infraestructures, l’entrada NI RODALIES SÓM. Com informa la Marfanta, ara fa 11 anys de la posada en funcionament del corredor del Mediterrani i de la pèrdua de molts serveis ferroviaris a les Terres de l’Ebre. Les negociacions per evitar pèrdues o aconseguir avantatges (beneïts) havien començat anys abans. Els que les vàrem viure no les oblidarem mai. La determinació del Ministre Borrell, la prepotència de la majoria absoluta de PSOE, encara ens fereix. Com encara ens fereix l’intent de culpabilitzar als pobres alcaldes negociadors. Ens fereix la deslleialtat que des del territori preferia desgastar alcaldes i defensar el color dels ministres, que fer front comú contra un sense sentit. Valia més criticar Vicent Beguer, Roig o Sancho, que el tren.

Escrivíem : "Governava el PSOE i els alcaldes del denominat corredor del Mediterrani, anàvem a Madrid a reivindicar millores al projecte, traçats millors o almenys ponts, per evitar l’aïllament de una part dels nostres pobles. La prepotència d’aquella majoria absoluta, , els que la vàrem viure, no l’oblidarem mai. Algun dia haurà de documentar-la. El resultat és una concepció del país on els trens passen i no paren, on les estacions sobren i la gent de zones demogràficament no massa poblades, econòmicament no massa potents, veuen com el transport públic és un luxe no fet per ells. El preu polític però, no el paga el govern responsable de la planificació ferroviària, entre altres coses perquè com es sap, els governs d’esquerres no són culpables mai de res (Primera regla de la memòria no tan històrica) i segon, perquè aquí tenim una cohort de creadors d’opinió que han preferit criminalitzar a certs alcaldes, “alcaldets”, i cagabandurries, com fòrmula de salvar les sigles del PSOE, i de pas, desgastar als governs de CIU"...... .. ...... "Aquí, no sóm ni de rodalies. Ni tard!! ens arriba el tren. Aquí, els trens no arriben, , passen, alguns ens fan el fotut favor de parar..... Altres NO ".

Recordo aquella negociació amb un sentiment de frustració que em va fer palés com (en qüestions ferroviàries) són d’iguals aquells que creuen que nació i concepte social són coses diferents, amb aquells per qui la nació és una, i el concepte social altre, i ni un ( nació), ni altre(social) són d’aquí.

Com diu un comentari a la Marfanta “L’Euromed no s’aturarà per pena o per la demanda dels politics”. És un problema de concepció radial o en xarxa del país . I uns i altres(PP-PSOE) no volen un Arc Mediterrani potent. Quan parlem de federalisme, d’Espanya plural, parlem d’això o no parlem de res. I també un concepte de país (del nostre) equilibrat i on el territori conti i completi la metròpoli. On els serveis i el transport públic no és limiti a la metròpoli, a RODALIES, i arribi fins l’Aldea, l’Ebre, els Pirineus.

Un concepte de Catalunya, Collserola - Delta de l’Ebre, front la Catalunya Cornella- Delta del Llobregat .

Volem que el títol, la reivindicació: ATUREU L’EUROMED, també sigui la nostra, perquè la sentim, ens atrevim a dir (amb perdó) que la sentim tant com el que més..

16 de juny 2007

NOVES CORPORACIONS, NOVES BODES


Les 12 del matí, presa de possessió de regidors, elecció d’alcaldes. Poques sorpreses, el poc respecte als resultats electorals ja no és cap sorpresa. Només és sorpresa, i mereix certa crítica si afecta al PSC. La voracitat és com els altres pecats capitals, no té límits.

No vull parlar d’això, no vull parlar de pactes, ja ho farem. Analitzarem quanst casos afecten a uns i quants a altres i veurem si hi ha actuacions sistemàtiques o no, avui ens cansa fer-ho.

Després de la presa de possessió he assistit, millor dit he “oficiat” una boda. Una bonica manera de començar un nou mandat. A la celebració, menjar amb rialles, també comentaris. El nivell de desencís vers la política és important, però he observat un canvi de cicle. Ja no sóm els culpables, ja no CIU. L’esperança pels resultats de Tortosa, les crítiques als pactes, el descrèdit de les maniobres de ERC, feia temps, tant com mai, que no les havia escoltat.

A la taula parlaven del poble, del de la núvia, i explicaven que el seu alcalde va ser el numero 2 del PP i ara era el cap de llista del PSC. Jo prudent he dit “aquestes coses passen” i m’han contestat: No, si és lo natural, són lo mateix, “este” quan era del PP no volia ni sentir parlar de Catalunya, i ara “no escolta quan en parlen altres ” “Uns mos fotien l’aigua i els altres no la donen”. “Tots busquen la cadira, són lo mateix PP que PSC o ERC tots busquen NOMÉS la cadira”.Ara ja han tingut dos oportunitats, quan feu lo que heu fet a Tortosa, s’haurà acabat”. I que hem fet a Tortosa?? Esperar, treballar en positiu i atrevir-vos. Hi ha un canvi de cicle, a tota Catalunya. Ara ja no sóm els culpables, ja no CIU. Arriba l’hora dels tripartits, l’hora de la seva fi.

Noves corporacions, noves bodes.

LA GAVETA DEL PARLAMENT.




Els diputats disposem d’una gaveta a l’entrada del Parlament, els uixers l’omplen amb el correu, les comunicacions, la publicitat etc... L’últim dia de Ple, ens varem trobar tots un díptic publicitari d’un consulting de “La universidad Pontificia de Comillas”. Poca broma. Deia “ Si creías que habían terminado las elecciones...., Preparate para las generales”. ( Adjunt, publico el document aquí al bloc).

Ja al Ple el meu amic Carles Pellicer, ha aparedat a Carod-Rovira. Carod ha perdut els nervis i se l'ha vist agressiu, un xic fora de to.

Comentari cap Carles Pellicer per part d'un diputat dels d’un altre món és possible: “No feia falta aparedar-lo tant, és un home acabat”. Resposta de la bancada tri- amiga: No, no acabat, no. És un home no començat.

Jo penso: Diran que al Parlament no hi ha diputats brillants. Els hi ha, però ho dissimulen.

Tornant a casa, la ràdio que val la pena escoltar,RAC 1, comenta les declaracions de Puigcercòs i la resposta de Carod, l’un es postula de líder, l’altre l’envia a Madrid recordant-li que els millors resultats “Des de la república, els ha aconseguit ell: El Carod”.

Em fico la mà a la butxaca, miro el díptic de la Universidad Pontificia Comillas (poca broma). “Preparate para las generales” diu, i tant si es preparen, i tant. A hores d’ara per ERC, si no es desmarca pinten bastos i ho saben. Algun diputat brillant de la bancada tri- amiga diria : “Són un projecte no començat”.

Lo dit, ERC no es desmarca. Pinten bastos.

13 de juny 2007

EBREDIPUTATS UN BLOC OBERT.




Tenim vocació parlamentària, sóm un bloc obert. Com podeu veure, tots els bolcs ebrencs tenen link, enllaç al nostre, sense distinció d’ideologies. No eliminem cap anònim. Per no mentir, comptats i no per criteri polític. La dinàmica parlamentària va lligada a la paraula i al debat. Tothom té la seva raó, les seves raons o creu tenir-les.

Ens agraden i no és la primera vegada que ho diem, comentaris com els de Manel Zaera, que planteja una reflexió interessant, en torn a la legalitat, l’ètica i la capacitat de fer més d’una feina en casos d'incompatibilitat de càrrecs.
Discussió que en el fons il·lustra els per-quès d'incompatibilitats i/o inelegibilitat. Compatibilitzar càrrec de Delegat i alcalde segons experiència pròpia, depèn més de la naturalesa del càrrec que del temps, puc dir que no només no és incompatible, és enriquidor en les dues direccions. Són incompatibles les retribucions, per tant no ho és qui no cobra, ni mai ha cobrat retribució d'alcalde. És una opinió? O un fet?

L’Idece és un organisme de planificació del territori i aquí poder esta la clau, la seva direcció entra en contradicció entre diversos municipis i diverses visions, i es pot trobar fet tot un programa electoral, i a més ratificat i avaluat, no així els delegats de Govern que no planifiquen: Executen i per delegació.

L’IDECE es una entitat autònoma de competència territorial limitada. Això és un fet, no una opinió. La llei diu que els directors són inelegibles. La tenim publicada aquí al bloc. I ens ho diu la Junta electoral de zona (En catellano por cierto) . Diu: “En relación a la consulta planteada por la Secretaria del Ayuntamiento de El Perelló, esta JEZ, en sesión celebrada en el dia de la fecha ha acordado informarle en el sentido de que el articulo 6 de la LOREG establece que los Directores de entidades autónomas de competencia territorial limitada son inelegibles pero habiendo precluido este trámite electoral solo, procederia en su caso, deducir la incompatibilidad con el cargo de concejal.....” Per tant, com ja hem dit es salva per que el termini de reclamació només era de tres dies. Res a dir, o en tot cas ja dirà qui toqui, on toqui. I si és al contrari, ho acatarem.

És tan clar que, insistim, mai més un Director/a tornarà a presentar-se a unes eleccions locals a Terres de l’Ebre sense dimitir abans. És la Llei. Les preguntes serien: Per què ho diu la llei?. És ètic, saltar-se la llei, i fer com si no, gràcies a una qüestió de terminis?

Un càrrec del Govern que aspira a governar un poble pot al·legar ignorància? Pot conculcar la llei electoral?.

Un anònim ens diu : “No sé, no sé però em sona d’algun delegat de govern de fa no massa anys que a la vegada era ancalde de l’Ampolla , però la memòria és tan voluble i el PHN és tan lluny.. i el pacte Pujol-PP arqueologia que per a que tenim de recordar.(Anònim)” va en la direcció de la resposta socialista: “Sancho més”. En sí és una confessió , accepten que és inelegible i volen justificar-ho, el problema és que si hi ha alguna cosa clara és que els delegats territorials del govern són elegibles en les eleccions locals, i no així quan parlem del Parlament o del Congrés. Aquí al bloc hem publicat jurisprudència on deixa clar que els Delegats territorials són elegibles, no així els antics governadors civils, els “Delegados del Govierno” I Sancho era Delegat Territorial del govern de la Generalitat, per això va tenir que dimitir per presentar-se com diputat i no al poble. És a dir, va complir la llei.(Veure documents publicats amb article Genoveva Margalef), Són la llei, no una opinió, vulguer confondre "Delegado de Govierno" antic governador civil, actual "Subdelegado", amb el Delegat de la Generalitat és o desconeixement o mala fe. Estem acostumats.

Tornem a dir-ho, no seriem alcaldes ni ho voldriem ser sense guanyar les eleccions dels nostres pobles no fem ni volem que ens facin trampa. Reivindiquem la memòria, els cabals i les peles que ens prometien, i signem....

11 de juny 2007

GENOVEVA MARGALEF




No tots sóm iguals, alguns no volem ser iguals. Dic això perquè, m’he vist, ens hem personalment involucrats en una manipulació interessada. S’ha acusat a CIU de joc brut pel fet de demanar la liquidació dels pressupostos de l’IDECE i per plantejar la inelegibilitat de la seva directora en unes eleccions locals.

Jo, nosaltres, personalment com a diputat i com a membre de l’IDECE he presentat, escrit sol·licitant els comptes. No he, no hem, fet cap declaració a la premsa, no he ficat en dubte cap compte, però els demanem i els continuarem demanant fins tindre’ls. No farem cap judici de valor. El que denunciem és la voluntat de confrontació i crispació del PSC. Joc brut és retardar la vista als comptes, vista a la que tenim dret, joc brut és fer pública la petició de comptes de manera innecessària i no facilitar-los o retardar l’accés als representants dels ciutadans. Ni he criticat, ni hem qüestionat cap honorabilitat . Qui ha aixecat l’ombra de la sospita ha estat el propi PSC. Esperarem els comptes.

En quant al tema de la inelegibilitat de la Directora de l’IDECE, sabem que és inelegible, així ho diu la pròpia junta electoral i així ho diu la llei. Un altra cosa és, són els terminis de reclamació i el lloc on presentar-la. És possible que el termini de reclamació de tres dies fós exhaurit, és possible que el lloc de presentar-la no fora l’Ajuntament. Si així ho diuen; així deu ser. Però no combregarem amb rodes de molí, la Directora de l’DECE és inelegible, estem tan segurs que afirmem que en futures eleccions locals, cap director de l'ens IDECE es presentarà sense haver dimitit abans; mai més serà possible un subterfugi de terminis per conculcar un precepte legal. No tornarà a passar.

No podem deixar passar que diguin que és el mateix cas que el de Sancho quan era Delegat Territorial del Govern, perquè no és cert!! Menteixen i ho saben.
Abans de presentar a Sancho com candidat a l’Ampolla varem consultar als serveis jurídics adients, com fa un govern responsable, i se’ns va contestar, com es pot constatar a través de la corresponen jurisprudència (VEURE DOCUMENTACIÓ ADJUNTA), que els delegats territorials i els alts càrrecs de la Generalitat són elegibles en les eleccions locals. Tant és així, que en futures eleccions veurem delegats com Antoni Espanya o Lluís Salvador a les llistes municipals, sense cap problema: No així als Directors de l’IDCE, al temps.

Hem vist com el PSC busca la confrontació sense embuts, el joc brut. Sembren sospites, ells parlen de manifestacions, ells i solament ells, obliden que ser constructor, la llei no ho fa incompatible ni al Perelló, ni a Camarles. Obliden que la llei i els principis ètics han de ser iguals per tothom.

Les persones no, no sóm iguals, ni ho volem ser-ho. Els ebrediputats, els dos, candidats a alcaldies, ho dèiem i ho hem dit sempre : No acceptariem ser alcaldes del nostre poble si un altre candidat treia un sol vot més. Per respecte al poble que no només vota partits , també persones. No!! Per estima al poble i a la gent. Com es pot governar un poble si no es respecta la voluntat de la gent? El seu veredicte en torn als candidats, ha de ser sagrat. Les excepcions contades. Ho hem dit abans i durant les eleccions. No acceptariem ser alcaldes, perden. NO!! saben que són inelegibles i ens ho han salvat mitjan un subterfugi legal de terminis, entre altres coses perquè: Com podran fer complir la llei?? Si no sabent respectar-la en cosa tan important con els efectes legals del càrrec??. No sabem com acabarà, però sabem com ha començat, buscant confrontació, com ja feia anys que no passava al Perelló, sense respecte als resultats i amb un subterfugi legal, per no dir amb trampa flagrant.

No, no tots sóm iguals!! Hem guanyat les eleccions, no busquem ni buscarem la confrontació als nostres pobles i tothom sap que no hem fet trampa.

10 de juny 2007

PALADELLA, UN HOME POBRE O UN POBRE HOME??


Sense cap sorpresa rebem la carta, el confús article de: “Joaquim Paladella. Alcalde de Batea i Diputat al Parlament de Catalunya”, com ell firma.

És difícil entendre els seus raonaments , volta i volta, s’enreda en xifres, números, % , UPTA - PSC, regidors, Consellers Comarcals i disquisicions diverses. Tot per dir que CIU a Terra Alta “només” ha tret 772 vots més que UPTA i PSC junts. És cert, només 772 vots , més.

Recomano llegir l’escrit de Paladella, deixa molt clars els seus objectius, les seves dèries i les seves formes: “La batalla, diu, tingui clar que no ha fet més que començar”. “No li consentim, ni tan sols”. Queda clar a l’escrit que l’objectiu de Paladella és acabar, aïllar i arraconar a CiU. Un objectiu que veiem arreu del país. Aquí amb unes formes que són les de sempre en Paladella, fons i formes de confrontació i xivarri permanent..

772 vots, en una comarca amb 7 o 8 mil vots emesos, són molts vots de diferència per un partit que afronta les municipals des del govern i amb l’objectiu de fer desaparèixer a CIU. Molts vots de diferència

Val la pena llegir Paladella i entendre’l (cosa més difícil), perquè entendre’l, és entendre el per què del seu fracàs i el perquè no fora bó el seu èxit.

Paladella afirma al seu escrit: “senyor Pallarès, ens hauria d’explicar on ha votat aquell empresari a qui vostè va donar irregularment i il·legalment les obres a dit”. No l’importa difamar, o fer afirmacions com la següent: “Quants vots ha pagat amb subvencions irregulars”. Afirmacions que tenen tan poc sentit que no dubtem en recomanar la seva lectura doncs el retraten a ell.

Com alcalde i diputat, pensa que és possible fer allò que diu amb subvencions i obres??. Creu que es poden comprar vots, amb les subvencions dels aiguats? Per ficar un exemple. Poder creu que es poden adjudicar obres com si foren pernils?. Hi ha una dita castellana molt gràfica “cree el ladrón que todos son de su condición”. Un diputat del govern té instruments a la mà per tal de garantir transparència i control d’obres i subvencions, per tant, no pot dir certes coses sense retratar-se. Com tampoc pot escriure “no li consentim” . Però qui es creu que és? Per consentir o no. Això és el que escriu l’alcalde de Batea? Doncs sàpiga que a Terra Alta no acceptem ni dictadors, ni cacics. A CIU no és ni Paladella ni tot el govern qui pot prohibir-li, ni consentir-li res, només la llei, faltaria més. Un diputat del govern té l’obligació de suportar la crítica . Se’n recorda de l’ UPTA i les seves actituds amb els governs de Jordi Pujol.?? Diuen, que qui no té memòria, repeteix errors, aquells als que els hi falten coses materials són homes pobres i si el que falten són valors llavors són pobres homes.

Paladella, no és un home pobre.

MONTILLA ERA AL CAMP NOU.



Tothom admet la força simbòlica de l’esport, del futbol. Hi ha equips que han simbolitzat una era, un règim: És un del trets del seu èxit com espectacle. Moltes vegades el fenomen futbolero es mimetitza amb la realitat política del moment, “si non e vero e ben trobato”.
Articles polítics fan símils esportius i un bon comentari esportiu s’adorna amb elements clarament polítics: El Barça és més que un club.

Aquesta lliga de futbol, el seu apassionant, ajustat resultat té certa semblança amb el moment polític espanyol travat, de difícil resolució. Un Ruiz Gallardón emergent no pot garantir la victòria del PP de Rajoy, un ZP tocat no descarta un nou mandat socialista. Els vestuaris d’uns i altres no poden amagar episodis de divisió interna, que dificulten el seu futbol, perdó, vull dir la seva acció política.

Ahir al Camp Nou algú va dir “estem perduts, està Montilla a la Llotja”, avui ha vist les imatges de Montilla president, hieràtic amb un somriure irònic, en el moment dels gols del Espanyol. He pensat és veritat , “estem perduts” amb un president així no podem aspirar a cap objectiu ambiciós, a cap títol gloriós, a cap gran destí. Només la gris realitat d’un somriure irònic, d’un silenci sense paraules, d’una resignació sense objectius.

Pitjor: L’objectiu que es representa, no es correspon amb el desig del cor, un cor de president que em va semblar, volia la victòria de l'Espanyol. Desig legítim en el cor i cap dels espanyolistes, als que felicitem per la gran campanya que han fet, però que afebleix al futbol català, si és al cor del president. Com l’afebliria si el cas fós al contari.

Catalunya, com el Barça, va regalant oportunitats, i cada vegada més s’instal·la en l'imaginari col·lectiu una resignació preocupant, cada vegada hi ha més gent que s’apunta al “qui dia passa anys empeny”, sense presentar batalla, amb un silenci gris, la única batalla que es dona és per estar a la Llotja. Però aquest home a la Llotja no encoratja ningú, no estimula ningú, no afavoreix cap èpica, més bé al contrari, quan l’equip el veu, quan la directiva el veu, quan la gent el veu molts pensen “estem perduts Montilla està a la Llotja”.

La mediocritat va planar al Camp Nou.

03 de juny 2007

ÈPICA DE PERDEDOR, ÈTICA DE DEPREDADOR




Tota acció política, té un contingut ètic i una certa èpica. L’esquerra tradicional predicava, ens venia una ètica de “perdedor”: la ètica dels “desheretats de la terra”. Ètica que calia alinyar amb una èpica revolucionària que havia de canviar el món: “En peu famèlica legió”.

Era la dreta qui “apechugava” amb el “sanbenito” d'una ètica de depredador, d’explotador, combinada amb una èpica de “vencedor”.

Molta part del mite de la superioritat moral de l’esquerra es basa en aquesta combinació ètic- èpica.

Avui realment la cosa segueix éssent així??. Crec sincerament que no, només cal veure les actituds dels partits anomenats d’esquerra per adonar-se'n que han invertit els termes; actuen amb ètica de depredador, però ens venen una èpica de perdedor. Ocupen els llocs de poder amb ètica de depredador, amb ètica de nous rics ( ho són) ; tenen connexions molt profundes amb els nous i vells poders econòmics, controlen el segon poder, el mediàtic per això ara la seva èpica ja no és la revolucionària, ja no ho necessiten. El que necessiten és tot lo contrari, una èpica que dissimuli la seva deriva ètica i fan veure que estan amb els perdedors mentre viuen i actuen com depredadors . Ara la confusió entre paraules i fets és una constant, una contradicció, una exclusió . Voleu parlar d’abstenció? Pregunteu a qui l’interessa? Qui en treu profit?. Voleu parlar de pactes? Per què no parlem de respecte per als més votats? A qui l’interessa desvirtuar els resultats ? A qui l’interessa que un 49% pugui ser marginat per la suma de minories ? A qui l’interessa la manipulació de l'opinió pública?. A qui l’interessa que els pactes es signin amb ètica de depredador, dissimulada per una èpica de perdedor.??

Jo com molts altres reivindico una ètica socialdemòcrata amb una èpica lliberal: Demà parlarem de pactes. Avui només vull preguntar que se n'ha fet dels vells somnis democràtics?? Com volen que la gent voti?? O millor dit: per què volen que la gent no voti??

01 de juny 2007

AMPOSTA IS NOT ESPANYA.CATALUNYA IS NOT MONTILLA.


Ara, encara ara, puc mirar-me un moment el bloc, repassar els comentaris. Agraeixo moltes de les aportacions; vull agrair especialment la de Manel Zaera, com és habitual en tots els seus escrits, el respecte, el to moderat acompanyen raonaments interessants. Zaera ens feia veure que si bé era cert que quasi ningú havia predit els resultats de Tortosa, pocs havien estat crítics amb Sabaté, ell al seu bloc sí que havia fet crítica, no només d’Amposta, també de Tortosa. És cert, naltros dèiem “quasi ningú”, també la Marfanta ho va fer, és just reconèixer-ho.

Em crida l’atenció l’anàlisi d'ERC a Amposta, on creuen que el PSC, el festeig del PSC els ha restat possibilitats. Resulta curiós per part d'una candidatura encapçalada per una ex-consellera d'un govern tripartit, liderat pel PSC. Em comentava un jove ampostí: com pot preocupar-li el festeig a qui a viscut un concubinat? (Polític, s’entén). Afegia, deu ser que com el candidat es diu Espanya, a una independentista no li agrada, clar que si bé és cert que Amposta is not Espanya, també és cert que Catalunya is not Montilla. Dissimularan tot el que vulguin, faran declaracions, Portabella testimoniarà el que sigui, però al final veurem pactes contra CIU a molts llocs, no han après la lliçó o els agrada el concubinat. Per a ells Amposta no, però Catalunya sí que és Espanya, perdó volem dir sí que és Montilla i la gent ja sap que votar ERC és el mateix que votar PSC- PSOE, excepte quan CIU té prous vots. A les pròximes eleccions generals recordeu-ho, votar ERC serà votar Montilla- PSOE. CIU com a Amposta, Tortosa, Terres de l’Ebre i molts altres llocs esdevé l’únic àrbitre possible, al que volen fer desaparèixer aquells als que no els hi agrada la moderació de l'àrbitre.

A molts, el que no ens agrada és el to crispat, el frontisme que està impregnant tota la vida política aquí i allí.