Tanta protesta, per a tan poca proposta.

Cansat de més de 20 anys d'oposició, el PSC es va apuntar a totes i cadascuna de les protestes i plataformes que es van crear a Catalunya. Tan prompte veiem la Tura, “Madre Teresa” dels peatges, com a Maragall a Miravet. Van alimentar les protestes contra la Enron a Móra, los micos a Camarles, les Gavarres, Girona i el Pirineus, PHN i NPH,el 4rt cinturo, les nevades. Totes les plataformes els hi semblaven poques i tèbies. Xavier Pallarès ho denunciava, feia públic un paper intern dels socialistes que parlava de tècniques electorals americanes. Molts de focs,a molts llocs,per desgastar el govern , NIMBY i no nimby, cultura del no i dels “No-no-i-nos”.

Ara, què? Ara es troben atrapats pels seus aliats, més radicals , per les seves protestes. Ara , els hi sobren la cultura del no i les plataformes, però són els seus, als qui van alimentar i fer grans.

Callen,perquè no poden parlar , no donen solucions perquè no en tenen. Necessiten temps per refer discurs, només els preocupa el poder. Mentre Catalunya pateix les conseqüències de tanta protesta i tan poca proposta.

NINES RUSSES : MOLL DE L'OS.

Al joc de les nines russes hi ha un moment que arribes al moll, una petita i compacta nina; el moll de l’os.

Tenia un mestre, em deia : Quan vulguis saber qui té raó, no miris el que diu; mira el que fa, mira el que passa i mira la correspondència entre el fer,el dir, el desig i la realitat. El moll de l’os.

En els debats en torn a temes ecològics, què ens mou? Què mou cadascun? On situa cadascun el moll?

Aquí al bloc, als diversos blocs i fòrums ho veiem. A uns els mou la protesta, a altres la proposta. Uns entren al drap del Golf i ni entren a la discussió de la contaminació per nitrats; denuncien l’excés de producció d’energia a TTEE, ni entren en la modernització de unes estructures agrícoles obsoletes. El seu moll de l’os és la protesta. Útil protesta, però sense proposta.

Quan et queda l’ultima nina del joc rus; de quina pasta està feta?

Ara, aquets dies hem vist l’apagada a Barcelona i com darrera l’apagada, gran part de l’opinió publicada reclamava inversions. Les plataformes de la MAT ho tenen malament, ha estat suficient una apagada per a que molts simpatitzants de la protesta, ara estiguin per la proposta. Nosaltres sempre hem estat per la proposta que té en compte la protesta.... o al menys,en part.

Si un dia , un any de sequera es queden, es queda Barcelona sense aigua ?????....

Algú ens preguntava, quina és la nostra posició?. L’Ebre a estes alçades és conca deficitària, receptora, al menys estacionalment, no dadora..... Sempre hem dit Roine. Dessaladores, per què no? Les dessaladores necessiten molta llum i..... la MAT. Per tant Roine. Si un dia es talla l’aigua a Barcelona, que dirà l’opinió publica i publicada? Quan durarà la protesta? Quina serà la proposta? : nines russes, aquest és el moll de l’os.

HAMILTON & ALONSO:

Formula I:
Gran premi d’Hongria. Guanya Hamilton , després d’una decisió dels despatxos, que arrabassà la pole a Alonso.

Els comentaristes espanyols no discuteixen ni la legalitat ni la legitimitat de la victòria, discuteixen les formes, consideren que esta en perill l’essència de l’automobilisme d’alta competició. No, aquestes formes no em són simpàtiques.

Per altra part Alonso em resulta un pel o un molt prepotent. Tampoc m'és simpàtic. Com sóc un xic polític, no puc evitar assimilar-ho amb el panorama polític propi i penso en la sort de ser perifèric mediterrani i tenir més opcions per triar. De sobte em veig pensant: Qui seria Alonso i qui Hamilton? PSOE- PSC O PP? Penso tant si val, és un problema espanyol, aquí l’important és qui els pot fer ombra, qui pot fer canviar el panorama.

En fi, lectura catalanista i propera a Ferrari . (Ho sento per Robert).

HEM BATEJAT DÍDAC.

Ahir, a les 9 de la nit i a l’església d’Arnes va ser batejat Dídac Pallarès. L’església, lluïa un magnífic aspecte; la pedra de les parets, l’amplitud de temple, la llum de la vidriera. Recordo l’iniciï de la restauració , la tossuda determinació de Xavi Pallarès, la il·lusió del mossèn, els obstacles dels tècnics de cultura i patrimoni. Avui a Dídac l’hem batejat a un temple millor, més cuidat . Un temple , un poble , que millora cada dia. Dídac , quan es faci gran tindrà més possibilitats, que les anteriors generacions, de viure i viure bé al seu poble. Dídac, quan es faci gran sabrà, que gracies als seus pares i a la gent d’Arnes que creuen i s’entimen al poble, té un temple i un poble millor del que els seus pares es van trobar. Avui hem batejat a Dídac , avui hem renovat una esperança : Felicitats.