ATUREU L'EUROMED.

Aquest és el títol d’una entrada dels blocs la Marfanta i el de Manel Zaera. Volem, perquè el sentim, que també sigui nostre... El 5 de març 2007 publicàvem a l’arxiu infraestructures, l’entrada NI RODALIES SÓM. Com informa la Marfanta, ara fa 11 anys de la posada en funcionament del corredor del Mediterrani i de la pèrdua de molts serveis ferroviaris a les Terres de l’Ebre. Les negociacions per evitar pèrdues o aconseguir avantatges (beneïts) havien començat anys abans. Els que les vàrem viure no les oblidarem mai. La determinació del Ministre Borrell, la prepotència de la majoria absoluta de PSOE, encara ens fereix. Com encara ens fereix l’intent de culpabilitzar als pobres alcaldes negociadors. Ens fereix la deslleialtat que des del territori preferia desgastar alcaldes i defensar el color dels ministres, que fer front comú contra un sense sentit. Valia més criticar Vicent Beguer, Roig o Sancho, que el tren.

Escrivíem : "Governava el PSOE i els alcaldes del denominat corredor del Mediterrani, anàvem a Madrid a reivindicar millores al projecte, traçats millors o almenys ponts, per evitar l’aïllament de una part dels nostres pobles. La prepotència d’aquella majoria absoluta, , els que la vàrem viure, no l’oblidarem mai. Algun dia haurà de documentar-la. El resultat és una concepció del país on els trens passen i no paren, on les estacions sobren i la gent de zones demogràficament no massa poblades, econòmicament no massa potents, veuen com el transport públic és un luxe no fet per ells. El preu polític però, no el paga el govern responsable de la planificació ferroviària, entre altres coses perquè com es sap, els governs d’esquerres no són culpables mai de res (Primera regla de la memòria no tan històrica) i segon, perquè aquí tenim una cohort de creadors d’opinió que han preferit criminalitzar a certs alcaldes, “alcaldets”, i cagabandurries, com fòrmula de salvar les sigles del PSOE, i de pas, desgastar als governs de CIU"...... .. ...... "Aquí, no sóm ni de rodalies. Ni tard!! ens arriba el tren. Aquí, els trens no arriben, , passen, alguns ens fan el fotut favor de parar..... Altres NO ".

Recordo aquella negociació amb un sentiment de frustració que em va fer palés com (en qüestions ferroviàries) són d’iguals aquells que creuen que nació i concepte social són coses diferents, amb aquells per qui la nació és una, i el concepte social altre, i ni un ( nació), ni altre(social) són d’aquí.

Com diu un comentari a la Marfanta “L’Euromed no s’aturarà per pena o per la demanda dels politics”. És un problema de concepció radial o en xarxa del país . I uns i altres(PP-PSOE) no volen un Arc Mediterrani potent. Quan parlem de federalisme, d’Espanya plural, parlem d’això o no parlem de res. I també un concepte de país (del nostre) equilibrat i on el territori conti i completi la metròpoli. On els serveis i el transport públic no és limiti a la metròpoli, a RODALIES, i arribi fins l’Aldea, l’Ebre, els Pirineus.

Un concepte de Catalunya, Collserola - Delta de l’Ebre, front la Catalunya Cornella- Delta del Llobregat .

Volem que el títol, la reivindicació: ATUREU L’EUROMED, també sigui la nostra, perquè la sentim, ens atrevim a dir (amb perdó) que la sentim tant com el que més..