16 de desembre 2007

CONTRADICTORI COM SOC.



CONTRADICTORI COM SÓC.....Contradictoris com són.



Avui el projecte “Las Vegas a los Monegros” ocupa més d’una pagina de la premsa “dita” important. Ja fa dies que ens preocupa la política “dita” de la nova cultura de l’aigua, que s’aplica al meu país. O més ben dit que no s’aplica.

Conec el tema... de primera mà . Recordeu?

Es va parlar molt de la necessitat d’un cabal ecològic pel riu, de l'unitat de conca.

Certament tot el que es fa riu amunt acaba tenint repercussions a la desembocadura. Al Delta, el punt més fràgil del nostre tram de riu.

Temps eren temps, i no fa tant reivindicaven un cabal ecològic i un regim hídric. Recordo quan donàvem les xifres dels nostres càlculs, sens exigia un cabal a flux continu, no s’acceptava un cabal de mitjanes, ni anuals, ni estacionals, ni mensual, es volia un cabal mínim garantit i uns desembasaments o regim hídric estacional.

Mètodes de càlcul de cabal n'hi han molts, cada un amb les seves virtuts i inconvenients. Mètodes hidrològics, holístics, de valoració hidràulica. El cert és que totes les xifres pareixien insuficients i “Científics” famosos aquella època acabaven reivindican xifres de 200-300m3/segon.(on són ara?) El que va quedar clar era que tant les especies com altres característiques del riu depenien de cabals minims, cabals amb mitjanes ponderades i desembasaments per tal de garantir característiques biològiques, geomorfològiques, règim de sediments, salinitat etc etc. Al temps era molt evident que els estudis, els mètodes i les conclusions s'han d'adaptar a les característiques pròpies del riu i per tant es proposava monitoritzar el riu i el Delta amb indicadors biològics.

Ara les xifres que oficialment es donen són semblants, a la baixa i basades en mitjanes mensuals, ja em sembla bé, sempre i quan s'apliquen i les poguéssem revisar en funció de l'experiència.

Però un altre aspecte em preocupa. El Pacte d'aigua d'Aragó i les seves reserves d'aigua en exclusiva, que farien inviable qualsevol càlcul de cabal. La famosa unitat de conca serviria per deixar el tram català sense ni aigua ni veu.

He vist com a través dels pressupostos s'ha volgut fer vorer que es reivindicava, es fixava un cabal ecològic. Paper mullat, sense valor. Paper, només paper; quan el riu lo que necessita és aigua.

Hem de dir-ho i explicar: La major garantia jurídica i quasi única que ha tingut el riu a lo llarg de segles han estat les esmenes de CiU al PHN i el CPIDE. Tot lo altre és paper mullat. I ens van dir traïdors. Molta més garantia que la derogació del tan famós PHN, derogació que ens deixa en mans del Pla de Conca de l'Ebre i del Pacte d'aigua d'Aragó. Un Disbarat.

Bé, la reivindicació de cabal ecològic era nostra, es va convertir en llei a través de les famoses esmenes. També era d'ells al carrer. Per tant era de tots. Han volgut fer vorer.... no cal explicar-ho, cansa.

Hem presentat dos propostes de resolució al Parlament (aquí les publiquem) per tal de què les reivindicacions compartides i les necessitats contrastades tinguin la cobertura de la nostra cambra i puguin ser votades per unanimitat. Esperem-ho


Esperem-ho????

JA N'HI HA PROU.......DE QUÈ???



Sí, ja n'hi ha prou, un prou alt i clar. La pregunta és : Prou a què??

Sóm el sud, no ho discuteix ningú; un sud més existencial que geogràfic. Semblem.... el sud, del nostre propi sud.

Portem (porten) segles de resistència, no se sap ben bé a què.

Terra i costums, una societat tancada: Moltes negatives, massa desconfiança i poca alternativa. Expliquen que dirigents de pobles de l’Ebre no volien el tren... perquè duia “carbonilla”. El carlisme com a ADN i les tradicions com a senyera; tots venim de Cabrera. Tots? Tots no. És cert que amb el temps Cabrera a esdevingut transversal. Ell mateix, després d’una nova vida a Londres, va pactar amb les lliberals. Viatjar, educa. (El pacte no va acabar de ser bo ni per Terres de l’Ebre, ni per Catalunya).

Portem segles plorant i lamentant. 50 anys de lluita? Més, molt més . Tots els colors del NO.

No a la petroquímica, no a Port Aventura, no al turisme de masses. No a l'energia nuclear , no a la de cicle combinat, no a la eòlica, no a urbanitzacions al Delta, no als camps de Golf. Terra, aigua i tradicions. Cap transformació que modifiqui el nostre paisatge interior, la nostra tranquil·litat mental. Abans que competir.... . Més val plorar i..... Profetitzar: Estem en perill de mort, els profetes, curanderos i il·luminats sempre han tingut prestigi al nostre territori. Certament el territori ha estat dur.

Puc reivindicar l’espirit de supervivència del Delta i Sebastià Juan Arbó??

L’energia nuclear provoca més càncers que a cap lloc (cap evidencia científica, cap estudi fiable), l’energia eòlica serà la nostra mort. El Delta desapareixerà. El Xerta Sénia provocarà... El Mar d’Aral. El cel ens caurà al cap (com a Asterix això últim és l’únic que em fa por).

Mentre tant al Nord... Nord; han acceptat indústria petroquímica, nuclear de Vandellòs, cicle combinat, tèrmica a Cubelles i Port Aventura i diuen que tenen menys càncers (No m’ho crec!!). I al sud..... ai al sud, al sud se n'estan passant i acabaran sent com els del nord. (o pitjors!!!). I ara diuen que al Nord...Nord Oest, a un lloc dit els Monegros, projecten “un lloc dit las Vegas”.

Mentre aquí, hi ha gent que ens vol fer acumular tots els nos i nos i nos. Sense cap alternativa. Crec que hem de dir no a aquells projectes que entrin en contradicció amb el nostre propi projecte, que hem de minimitzar els efectes d’uns altres. Però ja n’hi prou de dir no a tot. Prou il·luminats. Fem una crida a certs dirigents socials, a certs gurús intel·lectuals a que donen la talla... que ens diguin on ens volen portar, com pensen fer-ho i quines conseqüències tindran les seves propostes. I assumir responsabilitats, com els polítics.

Com al nord, com a tots els nords necessitem una transformació industrial, cultural, turística i tecnològica. El que ens crida l’atenció és que tinguem que fer (hem fet) la revolució ecològica perquè els nostres veïns (No natros, els nostres veïns) han fet l’industrial. Precisament això aboca a patir, fins l’empatx, els efectes secundaris del desenvolupament industrial, turístic, tecnològic d’altres zones sense participar de les avantatges. Per falta de poder, per manca d’iniciativa. I ens envien tot el que no volen a Vinaròs, a Faio (estem radicalment en contra, un no... per a un sí) . Un efecte secundari que pateixen tots els “suds” del món, mentre “Ells, al Nord” es continuen desenvolupant, necessiten de zones verges, verdes i autèntiques. “I de masais, que macos” . Aquest és el veritable efecte secundari: La incapacitat de desenvolupar-se i en conseqüència de decidir, llavors altres decideixen per tots els sud del món.

Ecologia?? Sí!!!! I poder per garantir-la. I el poder.....també és l’ economia estúpid(ho recordeu).

Ja n’hi Prou de dir no a tot.