26 d’agost 2009

SORPRESA I DOLOR : MONTSE CANALS ENS HA DEIXAT


No farem comentaris. Sentim un profund dolor, ens ha deixat una amiga. Quedarà en el record. Aquest era el seu blog, el nostre, una mostra de com era ella: http://montsecanals.blogspot.com/. Montse, fins sempre, a tots , el nostre condol.

UN, DOS, TRES. CRISI!!!!


UN, DOS, TRES CRISI !!!!!

Fa pocs dies escrivíem un post en torn a la crisi. He de confessar que l’afectació de la crisi al sector turístic dels nostres pobles ha estat menor del que esperàvem. És una petita bona notícia. No crec que sigui gràcies a la nostra acció política als ajuntaments.

Tant la crisi, com la seva evolució tenen un component global. Component global del que formem part i en el que tenim incidència. No val dir que la bombolla immobiliària és global, quan el nostre país és dels que més han contribuït a la situació. La vella socialdemocràcia, com deia Toni Blair no pot creure que és una crisi del sistema capitalista. És un altra cosa: Un altra cosa, en la que la “quota” de responsabilitat de l’Estat espanyol és més que evident. Responsabilitat, compartida amb autonomies i si es vol amb Ajuntaments. Tot i que per aquest, el marge de maniobra és menor. Fins i tot “l’aprovació definitiva” dels seus plans urbanístics, no està a les seves mans. Regular el mercat per part dels Ajuntaments és impossible. És interessant però veure les estadístiques de llicències i de planejament. Les xifres són demolidores. Són un resum de la vella dita. “Digues-me del que presumeixes i et diré de què coixeges”. Com més d’esquerres més llicències. No crec que sigui culpa dels alcaldes, sinó del sectarisme del govern que ara es torna contra. Tot i això el món local presenta unes xifres d’endeutament i de contenció de la despesa més que acceptables.

L’evolució de la crisi, també tè un component global, les diferències locals són aquí més evidents. Mentre França i Alemanya presenten una situació de pronòstic reservat, Espanya està més greu. No cal fer sang, l’erràtica i poc fiable política del govern ZP és ja un clàssic. Els ajuts que no ho són, els que són ... no valen, el mercat laboral sense sortida. Etc, Etc.
L’atur com a drama, drama que a Catalunya ens afecta molt més. En l’evolució de la crisi les polítiques “concretes” són decisives. Denunciàvem, i denunciem un excés de burocràcia, brutal. Una manca de seguretat “administrativa” inaudita. Mai es sap quin informe et pararà l’iniciativa, sí que es sap que te la pararan!!!.

El nombre de funcionaris de la Generalitat, s’ha incrementat en un 25 % . El d’assessors i laborals ni es sap!!!! Quan ho denunciem la resposta és .. I vosaltres què?? Mai ens havien donat la raó tan efusivament. Doncs nosaltres un 25 % menys!!! Un nombre de “quadres” que van passar a formar part de l’èlit del Tripartit. Per tant no sectaris. Un nombre d’assessors molt menor i no lligats a càrrecs politics. Caldrà reduir!!!

Coneguts dirigents dels tres partits avui al govern denunciaven un excés de funcionaris i de despesa. Mans netes. Tots, tots han incrementat el nombre de funcionaris, sense aturador i sense correlació amb el increment de població i serveis. O s’equivocaven abans, o s’equivoquen ara. O les dues coses. El sectarisme actual és esgarrifós. Les xifres són incontestables. Els noms també, més a Terres de l’Ebre. Cal aprendre i no reproduir –ho. No hem de ser sectaris.

Les conseqüències del sectarisme són nefastes. Un exemple: Un ajuntament inicia una promoció per tal de fer vivendes de VPO, a través d’una cooperativa. Alhora, el mateix Ajuntament va cedir Gratuïtament terrenys a l’INCASOL per fer vivendes de VPO, no va cobrar ni terrenys ni taxes. A la cooperativa sí. La promoció municipal es va vendre tota.... la del govern 2 de 48.

El tripartit, no són la crisi, però tothom sap que amb ells la crisi serà més greu . On van?? On ens volen portar. ??? ZP No és la crisi, però si assembla. La erràtica política econòmica dels Governs dits progressistes ve de lluny. No saben on van, ni d'on venen. Ens embarquen en batalles sense saber com guanyar-les. Després reclamen l’auxili de la societat civil. Quan els convé. O la desqualifiquen quan no els hi va bé. Així anem. El tripartit i Zp poder no són la cara de la crisi però si assemblen molt. Com el retrat de Dorian(Gray). Vos deixem en un parell de links interessants:
No us els perdeu!!!