INDIGNATS

Escric: Indignat per una sentència que enterra el pacte de la transició, que conculca la independència dels òrgans judicials. Escric: Decepcionat pel contingut del discurs del President Montilla.
Escric: Indignat pel paper del Tripartit, ells ens han portat a la derrota, a la divisió civil, conscientment, sense escrúpols. Ells han debilitat la unitat del poble i de les forces polítiques. Ells mai han assumit les responsabilitats que el hi toquen.
Escric: conscient que els mateixos que es declaren independentistes, consoliden com a President a un militant, dirigent del PSOE, ex-ministre nacionalista espanyol, reciclat a federalisme vergonyant.
Escric: Saben quin són els adversaris, qui els responsables. Escric per defensar, per refermar el sentiment de dignitat. Demà al balcó de l’ajuntament que presideixo, penjarà la senyera a mitja asta. Ni callarem, ni ens conformarem. Front la injustícia:Insubmissió. La llengua preferent del nostre ajuntament serà com sempre el català.Farem una crida a defensar la dignitat de Catalunya.

L’ Inquisició o “El Oro de Moscú”.

Els que van, varem viure la dictadura recordem com des del poder es desqualificava a l’oposició, com a complement de la repressió. No en tenien prou amb empresonar els opositors calia denigrar-los, desqualificar-los aniquilar-los moralment a ells i les seves motivacions. Una de les acusacions preferides del règim era acusar al Partit Comunista, i per extensió, a totes les forces democràtiques d’estar venuts al “oro de Moscú”.

La transició democràtica va representar la legalització dels partits polítics, partits forts. Políticament forts, amb un finançament mal resolt. Tan mal resolt que encara avui continua essent clandestí. Un poder polític fort, que ha de resoldre clandestinament un finançament mal resolt.

Em crida l’atenció, com en torn als dèficits i dificultats de finançament, tant en plena dictadura com ara, el poder utilitza la desqualificació, la manipulació; la utilització de tots els mecanismes que el poder els hi permet per acabar amb l’oposició. El que fa el poder són errors, a l’oposició se l’enviava i se l’envia als Tribunals Especials (Tribunal d’Ordre Públic). El poder esdevenia jutge i part. La inquisició. El rostre de la inquisició. Convençuts de la seva bondat ideològica, del seu paper històric, es permeten constituir en tribunals amb drets extraordinaris per tal de jutjar i condemnar al contrari, sense ni respectar la presumpció d’innocència, ni les garanties processals. Vol dir això que l’oposició ho feia, ho fa tot bé? No. Certament no. Però quan no es respecten els principis bàsics d’imparcialitat, d’independència de criteri, de presumpció d’innocència estem davant el rostre de la Inquisició. Del “oro de Moscú”, al bagul del Palau.

Costa pensar que el “poder”, “el govern” , “els governs locals ” adjudiquen i que és a l’oposició a qui se li donen les gràcies. Costa pensar que amb una investigació judicial en marxa, amb imputats il·lustres apareguin un any després proves i escrits, no controlats per la investigació de justícia. Vol dir que els agents de l’autoritat, el fiscal, els mossos i tots els responsables de la investigació no van en el seu dia controlar, estudiar, analitzar els ordinadors personals de Millet / Montull i les seves secretàries?? La prova és aportada un any després? Per qui? Per part interessada i prèvia filtració al Periòdico? O bé ja estava en mans de la fiscalia des de fa temps? Posa en qüestió això la professionalitat de la fiscalia?? O més bé posa en qüestió les filtracions i les proves aportades per part interessada i amb una clara animadversió cap determinats partit polític. Casualment a l’oposició.

El prestigi del poder judicial està dia a dia en entredit, la independència de la fiscalia en alguns casos es posa en dubte. La parcialitat dels partits de govern no. Convertir conjectures en certeses, sense garanties processals, sense respectar cap presumpció, protegint al poder i les seves responsabilitats muntant tribunals o comissions d’investigació sense garanties jurídiques es ressuscitar el rostre de la Inquisició i enterrar les garanties democràtiques.

Em preocupa el tema del finançament dels partits. Tots els partits es financen!! Tots!! El tema està mal resolt per a tothom. Per tan caldria, amb responsabilitat, resoldreu.

Tinc la convicció, la personal seguretat de què les acusacions a CDC són incertes i interessades. Tinc la íntima seguretat que si s’investiguen adjudicacions, és el govern ( o també el govern) qui ha de respondre. Ningú es pot constituir en jutge i part, per molt que les enquestes et siguin desfavorables. Tinc l’íntima seguretat que la defensa, per part d’alguns, més ben dit de tres, dels llocs de poder porta a actituds dictatorials i poc democràtiques. Avui el que estem veient és el rostre de TOP i de la Inquisició. Una cacera de bruixes amb un clar sentit. Acabar amb l’oposició per continuar tenint el poder d’adjudicar. Es creuen que tots són com ells, però que ells representen la veritat i la vida, el sentit de la història. Una Inquisició amb rostres.

Per els altres els “sanbenitos”, negres si pot ser.