17 de desembre 2009

CiU assegura que el Tripartit ha tirat la tovallola a les Terres de l'Ebre i que les seves propostes només són "jocs de paraules"

NOTA DE PREMSA DE CIU TERRES DE L'EBRE

Francesc Sancho ha assegurat que “l’única esperança que té la gent de les Terres de l’Ebre és que hi hagi un canvi de govern, perquè vostès no tenen cap solució pels seus problemes

Francesc Sancho, diputat de Convergència i Unió i alcalde de l’Ampolla, ha assegurat que la proposta de resolució presentada pel Tripartit en el darrer Ple de l’any “és una proposta d’urgència per amagar les seves creences i per fer un joc de paraules, perquè han agafat la proposta de CiU que va presentar al darrer Ple i han canviat les paraules”. I ha posat com exemples, “han canviat reforçar per continuar reforçant; avançar per seguir avançant; donar suport per continuar donant suport o treballar per continuar treballant. No tenen política que han de copiar la nostra?”.
El diputat de la Federació Nacionalista ha criticat l’actitud del Tripartit i els ha dit que “la gent de les Terres de l’Ebre han perdut la confiança en el Govern”, però el més greu per Sancho és que “vostès tampoc esperen res de les Terres de l’Ebre, no es creuen que poden fer res”. I ha afegit que “l’única esperança que té la gent de l’Ebre és que hi hagi un canvi de govern”. Francesc Sancho els ha demanat que facin un Pla de Dinamització de les Terres de l’Ebre amb consens dels sindicats, ajuntaments i alcaldes. Perquè “aquest territori té molta riquesa, només hi ha una manca d’iniciativa per part de Govern”.També els ha demanat que revisin el seu concepte de Terres de l’Ebre, perquè “ara mateix tot és protecció i no hi ha cap estímul per industrialitzar-la”. “Les inversions de que parlen no hi són, i la gent no les esperen”. I els ha acusat de posar pals a les rodes, “vostès l’únic que fan a l’Ebre és dificultar l’activitat de qualsevol empresari que tingui iniciativa”. I els ha dit que “són com el Rei Midas, però al revés, tot el que toquen no es converteix en or, sinó en atur”.
El diputat de CiU ha advertit al Tripartit que “continuaran posant el retrovisor, sempre ho fan, recordaran els anteriors governs. Però aquest cop no ho faran per veure les mesures i els acords que va fer CiU, sinó per continuar mirant les Terres de l’Ebre des del retrovisor del seu cotxe oficial”.I els ha recordat que “la gent a l’Ebre va amb la mà al coll i preocupats pel dia de demà”.

06 de desembre 2009

VOLEM FESTES, VOLEM BOUS.

(article d'opinió publicat al diari Més Ebre)


Les tradicions formen part de l’ànima dels pobles. S’expressen en actes, costums, festes, música, maneres de fer. Estan subjectes a les variacions i sensibilitats de cada moment històric. Les tradicions fortes estan vives, han d’estar vives i com a cultura viva han de ser capaces d’adaptar-se, integrar-se i ser sensibles a la demanda del temps en que es manifesta.

A les Terres de l’Ebre els bous formen part de la nostra tradició, d’una tradició viva, culturalment viva. Les nostres festes inclouen el bous com un fet cultural viu i enriquidor. Senya d’identitat d’una societat rural, en convivència en una natura amb una forta personalitat, on l’home i l’animal han viscut junts i en harmonia; fins el punt de compartir espais, vivències i festa. Aquest és el sentit del a festa dels bous. Homes i bous comparteixen Festa , per que han compartit espai, treball i dificultats. Cap cultura urbana pot donar-nos lliçons de respecte al animals. Nosaltres respectem i fem respectar els animals, com allò que són: Part del nostre entorn natural (No urbà) i part de la nostra festa. Per això els principals defensors del respecte a la festa i a tots el participants (animal inclòs) som nosaltres, la gent de l’Ebre. En aquest sentit les penyes, els ganaders, els organitzadors, comissions de festes, ja fa temps que van elaborar un codi, un reglament de bones maneres en defensa de la festa. Garantia de bon tracte al bou i garantia de bones practiques per tothom. De fet ja s’aplica, ja es respecta. Però ens havíem compromès a transformar-ho en llei. Una llei que reconegués que els bous, són cultura i tradició catalana. Tan catalans com els castells. Una Llei que garantitzi el respecte als animals i a les bones maneres, que doni seguretat als participants i organitzadors, que doni seguretat de futur a la festa, més enllà de moments polítics i de polèmiques que no ens són pròpies. Una llei: “Per que els bous són de llei”. Per aquest motiu com diputat, com grup hem presentat una proposició de llei per tal de què el bous esdevinguin una festa catalana reconeguda i regulada per llei. Una llei perquè els bous són cultura i respecte, una llei per garantir la llibertat cultural de les nostres festes i per definir les obligacions i deures dels participants. Volem festes volem bous, volem que sigui de Llei.

F. Sancho

CiU denuncia que el Tripartit acumula una desinversió a les Terres de l’Ebre des del 2004 de 321,8 milions d’euros


Oriol Pujol afirma que tot i que el Govern ha doblat el seu pressupost en 7 anys, el pes de la inversió en aquestes comarques s’ha reduït del 4,8% el 2003 al 3,8% el 2010


El Portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, Oriol Pujol, ha denunciat avui que el Tripartit acumula una desinversió a les Terres de l’Ebre des del 2004 de 312,8 milions d’euros. Així ho ha manifestat en una roda de premsa que ha tingut lloc aquest matí a Tortosa on Pujol ha estat acompanyat dels diputats de CiU a les Terres de l’Ebre, Francesc Sancho i Xavier Pallarès, i de l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel.


Pujol ha detallat que “tot i que el Govern de la Generalitat ha doblat el seu pressupost en 7 anys” (17.000 milions d’euros el 2003 a 39.000 milions d’euros el 2010), “el pes de la inversió per a les comarques de les Terres de l’Ebre s’ha reduït del 4,8% el 2003 al 3,8% el 2010”. “Doblant el pressupost, la inversió pública ha disminuït”, ha criticat.


Per a Oriol Pujol aquestes xifres són una mostra del desequilibri territorial que hi ha en els pressupostos de la Generalitat des del 2004 i que any rere any s’ha anat incrementant. En aquest sentit, ha denunciat que “l’àrea metropolitana de Barcelona s’endú el 68% de la inversió en detriment d’altres zones de Catalunya, com és el cas del Camp de Tarragona”. Per al Portaveu de CiU “aquest desequilibri és producte de l’imaginari de país que té el Tripartit, articulant un país que té un cap molt gran, que és l’àrea de metropolitana, i després hi ha la resta”.


En aquest sentit, també ha volgut detallar que “gran part de la inversió pública per a l’àrea metropolitana de Barcelona va destinada al gran forat negre de la L9, per culpa de la mala gestió i el malbaratament del Tripartit”.


Per últim, Oriol Pujol ha fet una valoració global dels pressupostos per al 2010 i ha afirmat que es basen en unes previsions econòmiques poc creïbles, no serveixen per fer front a la crisi, amb un endeutament insostenible, es constata el mal acord de finançament subscrit entre el Tripartit i Zapatero, la inversió es redueix, no són uns pressupostos socials i no permeten impulsar un nou model productiu.


Per la seva banda, Francesc Sancho i Xavier Pallarès, han exposat que CiU ha presentat esmenes sobre les Terres de l’Ebre al pressupost per tal de millorar-los. En aquest sentit, han lamentat que any rere any CiU ha de presentar les mateixes esmenes perquè el Govern Tripartit no actua: la gratuïtat del peatge de l’Ametlla de Mar a Ulldecona, l’eix de l’Ebre, servei d’aigua, gas i electricitat per als polígons industrials, l’estació de l’Aldea o l’anella viària del Delta...

El Tripartit torna a rebutjar les compareixences dels Consellers d’Economia i Salut i del president del Consell d’Administració de Clínica l’Aliança


Francesc Sancho denuncia “el nou exercici d’opacitat del Tripartit” que “dispara les sospites sobre les irregularitats” a la clínica de Tortosa

Francesc Sancho, diputat de CiU, ha denunciat el “nou exercici d’opacitat del Tripartit” que ha rebutjat la compareixença dels Consellers d’Economia i Salut, Antoni Castells i Marina Geli, i del president del Consell d’administració de la Clínica l’Aliança de Tortosa, Eduard Espagnolo. En la Comissió de Salut del Parlament, Sancho ha afirmat que “aquesta opacitat del Tripartit dispara les sospites sobre les irregularitats a aquesta Clínica de Terres de l’Ebre”, que està sent investigada per ordre de la Fiscalia per suposada estafa.


De fet, no és el primer cop que el Tripartit rebutja comparèixer per donar explicacions sobre la Clínica de l’Aliança. Durant l’any 2008, Sancho ja va demanar la compareixença de Geli i Espagnolo. El diputat nacionalista ha reivindicat “una explicació política urgent de la intervenció de la Clínica i la posterior evolució de la gestió del Grup Aliança”.


Hi ha una realitat que és que hi ha un imputat membre del Govern Tripartit per un cas de falsificació” ha explicat Sancho qui ha lamentat que “el Govern, enlloc d’actuar amb transparència tal i com promou, actua amb opacitat, ens nega informació i no pren mesures”. “La presumpció d’innocència la demanem per tothom però tenim la impressió que no es vol comparèixer per salvaguardar responsabilitats polítiques superiors” ha conclòs.

26 de novembre 2009

03 de novembre 2009

L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA DEMANA OFICIALMENT LA RETIRADA DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE


L’Ajuntament de l’Ampolla presenta al·legacions al PTTE i demana oficialment la retirada del Pla, perquè afecta molt negativament al futur del territori.


L’Alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho, després d’anunciar que des de l’ajuntament es presentaran al·legacions, i es demanarà la retirada del Pla, fa una crida als alcaldes del territori a adherir-se a aquesta petició, i “a tenir el valor de defensar els seus pobles davant els interessos de partit”, a l’igual que han fet altres pobles com El Perelló, que a través del Ple ha acordat demanar la retirada del PTTE, en una proposta del grup municipal de CiU, que ha comptat amb el suport d’ERC.


El diputat nacionalista vol recordar als alcaldes dels partits que donen suport al Govern de la Generalitat que “els governs passen, i els pobles queden. L’aposta pel despoblament, desindustrialització i desinversió no és una aposta de futur. No es pot defensar el territori amb manifestacions, i hipotecar-lo amb plans com el PTTE”, ha conclòs Sancho.

24 d’octubre 2009

Demanem un Ple al Parlament sobre el món agrari


Després de la interpel·lació al Govern que va fer Xavi Pallarés sobre agricultura, que ja us vam facilitar a través del bloc, aquesta setmana que ve, es vota al Parlament una moció subsegüent a la interpel·lació. La votació serà el dimecres o dijous, i en la mateixa es demana de fer un Ple específic sobre agricultura en un període no superior a 6 mesos, a més del rebuig a la “Ley de creación de órganos consultivos del Estado en el ámbito agroalimentario y de determinación de las bases de representación de las organizaciones profesi­onales agrarias” ja que considerem que vulnera competències pròpies de la Generalitat. A continuació us facilitem la moció:


Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’agricultura
Tram. 302-00191/08
Presentació
Grup Parlamentari de Convergència i Unió
Reg. 61227 /Admissió a tràmit: Presidència del Parlament, 19.10.2009



A la Mesa del Parlament
Oriol Pujol i Ferrusola, portaveu, i Xavier Pallarès i Povill, diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenten la següent Moció subsegüent a la Interpel·lació al Govern sobre l’agricultura (tram. 300-00231/08).


Moció
El Parlament de Catalunya:
1. Atès el punt 20 h) de la Resolució 520/VIII del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern, relatiu a demanar la convocatòria, abans de sis mesos, d’un ple específic sobre la situació del món agrari que l’abordi d’una manera integral i que sigui la culminació d’un procés de diàleg i participació previ amb representants de tots els sectors implicats, i tenint en compte la crisi que pateix el sector i la necessitat d’establir una política agrària clara i decidida, manifesta la necessitat de celebrar un ple específic sobre la situació del món agrari abans del mes de gener de 2010.


2. Atesa l’aprovació, per part de les Corts Generals de la Ley de creación de órganos consultivos del Estado en el ámbito agroalimentario y de determinación de las bases de representación de las organizaciones profesionales agrarias i tenint en compte que tres formacions polítiques catalanes amb representació parlamentària han mostrat el seu rebuig per considerar que vulnera les competències pròpies de la Generalitat i que aquesta nova situació dificulta la representació d’alguna organització agrària catalana, el Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a aquesta llei, i insta el Govern de la Generalitat a dur a terme les accions necessàries, especialment en l’àmbit de la justícia constitucional, per garantir la integritat de les competències de la Generalitat en l’àmbit de la representació agrària.


Palau del Parlament, 16 d’octubre de 2009


Oriol Pujol i Ferrusola Xavier Pallarès i Povill
Portaveu del G. P. de CiU Diputat del G. P. de CiU

23 d’octubre 2009

Vostès tenen un problema: Es diu tipus d'interès


Us adjuntem una moció que es va aprovar ahir al Ple de l'Ajuntament de l'Ampolla, en relació al tancament de LEAR a Roquetes. La moció es va aprovar en els vots favorables de CiU i del PP, i l'abstenció de PSC i ERC.

Davant d’una crisi com la que ens trobem, una crisi que la estem patint tots, ens trobem que enlloc de treballar, debatre mesures i prendre decisions, els mateixos que haurien de fer això es dediquen a obrir fronts, manipular, i utilitzar entitats per tal de confondre l’opinió pública. Es veu que tot és vàlid per tal d’evitar la pujada de l’oposició.

En aquests darrers mesos hem vist com s’ha ajudat en diners públics a bancs i caixes, sense veure que aquestes ajudes hagin revertit a la gent del territori. Al mateix temps hem vist com alguna caixa ha perdonat 7 milions d’euros en interessos al PSC i a ERC, solament perquè són partits polítics, sorprenent.

Nosaltres reclamem que aquests 7 milions d’euros els inverteixin en el sector productiu, ajudant a les empreses del territori, que prou falta els fa, davant d’una crisi que el mateix govern no aporta ni sap donar solucions. O en tot cas, que siguin capaços de gestionar que per a les empreses o a la gent que té problemes en les hipoteques, es tingui el mateix tracte que les caixes han tingut per a ells, que els perdonin els interessos. Perquè si no, ens podem pensar que haurà sigut a canvi d’alguna cosa que la gent del carrer no els pot donar.

Reclamem que el govern es dediquin a treballar per ajudar la gent i sortir de la crisi, enlloc de fomentar cortines de fum per tapar la seva inoperància. La gent necessita treball, les empreses necessiten futur. El treball és vida, no als tancaments. Solidaritat i consideració en la gent de la LEAR.


La moció:


Aquests dies ha esta notícia el tancament de l’empresa LEAR a Roquetes, que ha anunciat el tancament i acomiadament de 515 persones. La notícia és greu per a un territori com Terres de l’Ebre: 515 persones a TTEE representarien 12.000 a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per a TTEE la transcendència és superior al possible tancament de SEAT i NISSAN a l’àrea metropolitana.

El Secretari general de la UGT de Catalunya ha retret a la Generalitat la seva manca d’implicació, fins el punt de denunciar que el govern no ha fet res de res per a evitar-ho.

L’Ajuntament de l’Ampolla volem mostrar la solidaritat amb els treballadors de la LEAR i la preocupació per la manca de resposta i solucions davant de la crisi.

Hem vist com des dels poders públics s’han donat ajudes a entitats financeres, caixes i bancs, sense que aquests ajuts de diners públics hagin revertit en la gent del territori, hem vist la unificació de Caixes sense que ningú parli de millorar l’ajut i el crèdit a empreses i gent del territori.

Per això, es proposa al Ple:

PRIMER: RECLAMAR del Govern de la Generalitat la mateixa implicació per a Barcelona que per a TTEE, les mateixes gestions que es fan pel tancament de qualsevol centre de treball a l’àrea metropolitana.

SEGON: RECLAMAR línies d’ajut i crèdit per a les empreses del territori i ajuts per a la implantació d’empreses al polígon Catalunya Sud i/o altres.

TERCER: DENUNCIAR la que creiem una falta d’implicació del govern vers els empresaris i treballadors de TTEE i mostrar la solidaritat vers les empreses que en aquests moments pateixen dificultats i, especialment, els treballadors de LEAR que perdran el seu treball.

QUART: FER una crida a la mobilització per tal d’aconseguir un pla específic de reindustrialització i ajuda a les empreses, petites, mitjanes i grans de les Terres de l’Ebre, així com exigir que qualsevol fons d’ajuda que s’ofereixi a l’empresa per a garantir la seva continuïtat i que no sigui acceptada per aquesta reverteixi íntegrament al desenvolupament de les TTEE.

CINQUÈ: TRASLLADAR aquest acord a tots els Ajuntaments de la Comarca, Consell Comarcal i Govern de la Generalitat.

22 d’octubre 2009

Debat monogràfic sobre l'estat de l'agricultura


Durant el transcurs del Ple al Parlament que va tenir lloc la setmana passada, Xavier Pallarès davant una interpel.lació al Govern, va aconseguir el compromís del Conseller per a fer un debat monogràfic sobre l'orientació de la política agrària a Catalunya. Li deviem aquest post a un amic del bloc. A continuació la transcripció de la intervenció de Pallarès, com a portaveu de la Comissió d'agricultura:


El Sr. Pallarès i Povill
Gràcies, senyor president. Senyores, senyors diputats. Honorable conseller. Avui presentem una interpel·lació des del Grup de Convergència i Unió en tres aspectes, bàsicament per aclarir-li, perquè vostè sempre, quan intentem presentar una interpel·lació, sempre ens diu que és un poti-poti, com vostè diu, que és arròs, conill i síndria. Intentarem clarificar exactament cap a on volem anar.

En aquesta interpel·lació el principal punt i sobretot el primer punt, que més ens preocupa a nosaltres, és el debat monogràfic sobre l’orientació de la política agrària a Catalunya. Un debat monogràfic que, tal com va quedar al debat de política general, es va aprovar una moció que celebraríem aquí al Parlament de Catalunya un debat que segons vostè demana la celebració abans de sis mesos d’un ple específic sobre la situació del món agrari que abordi d’una manera integral i que sigui la culminació d’un procés de diàleg i participació previ amb representants de tots els sectors implicats.

Per tant, nosaltres, des del punt de vista de Convergència i Unió, ja li avanço que intentarem presentar el model agrari, la política agrària que necessita el país, i la política agrària que en este cas presentarà Convergència i Unió. En este debat intentarem, de manera, jo diria positiva, intentar arribar als acords amb el Govern tripartit per contraposar el model tripartit –vostès ja porten una sèrie d’anys governant Catalunya, i per tant qualsevol pagès, qualsevol persona que viu al món rural pot saber quins són els seus objectius; posant-hi un poquet d’imaginació arribaria a saber realment cap on vol anar el tripartit en matèria agrària–, intentarem contraposar-lo amb un model, en este cas de Convergència i Unió, de futur. Nosaltres, encara que parlarem de futur, ens basarem en un aspecte essencial, clar i necessari, en uns debats que es van portar aquí al Parlament de Catalunya. Faig referència, conseller, a la Llei 18/2001, del 31 de desembre, d’orientació agrària. Aquesta llei va suposar una reflexió col·lectiva entre les organitzacions professionals agràries, la representació del món cooperatiu i l’administració nacional agrària, amb la finalitat de conèixer les inquietuds de les persones dedicades a l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. I constatar les demandes d’una societat cada cop més preocupada per la integritat del medi, la qualitat dels aliments i l’equilibri territorial.

Es va crear un nou marc de referència, que va ser concretat en el contingut del llibre blanc del sector agrari. Les propostes per a l’agricultura, la ramaderia, els boscos, la indústria agroalimentària que conté este document tenen en compte les funcions econòmiques, les funcions mediambientals, socials i l’equilibri territorial, les quals han d’aconseguir el desenvolupament sostenible per fer compatible l’explotació econòmica amb la preservació dels valors naturals.

Per tant, honorable conseller, ja li ho avanço: des de Convergència i Unió intentarem, si més no, posar la política agrària de futur que en este cas Convergència i Unió voldrà desenvolupar al nostre país els propers anys, i per altra banda ens agradaria, si més no, conèixer la política agrària que en este cas vol aplicar el tripartit o esta política agrària que des d’alguns punts, des del nostre punt de vista, no es porten bé. I no cal anar molt enrere. Esta setmana mateix, honorable conseller. Vostè..., agafes un diari d’abast nacional, a l’apartat d’economia, hi fique: «Agricultura». Llena diu: «la avellana está en la UCI». Estes asseveracions que vostè fa: «la avellana está en la UCI», «l’avellana turca té millor mercat que el nostre...», «no totes les hectàrees que tenim poden tirar endavant...», «destinar molts recursos per tirar endavant és ajudar a mal morir...» Bé, estes asseveracions que vostè fa, hi insistixo, a un diari nacional, això fa mal, conseller. I fa mal per la falta de previsió, per la falta de política agrària que jo li deia abans. Perquè si en este Parlament de Catalunya aprovem una resolució de 4 de juny del 2008 que a partir d’aquí tots els grups parlamentaris de la cambra ens comprometem a fer viables les mesures agroambientals, per millorar les condicions de vida d’aquest, precisament d’aquest cultiu, per què vostès no han fet absolutament res? Doncs després, quan puja vostè aquí, m’agradaria saber, amb referència a la resolució de 4 de juny, què és el que vostès han fet per poder donar solució al que vostè diu: «La avellana está en la UCI.» Són poques hectàrees, conseller, però són ó gent que viu i treballa al nostre país i necessiten, si més no, la mà estesa del Govern, i volen saber, per part del màxim dirigent que és vostè, cap a on hem d’anar.

Segon punt, i menys important o més important: projecte de llei de creació d’òrgans consultius de l’Estat en l’àmbit agroalimentari i de determinació de les bases de representació de les organitzacions professionals agràries. Conseller, el mes de març d’enguany vam fer un debat, una interpel·lació sobre este tema. Vostès s’han equivocat. Almenys pugi aquí i digui si realment està content de la manera que ha sortit aquesta llei. Perquè vostè el mes de març em deia paraules, bé, molt... Ahir ho estava repassant, i és que la veritat, començava a dir: bé, vostè em tractava d’excés de zel... La seva frase típica: «arròs, conill i síndria», «poti-poti», «que posàvem el carro davant dels bous», «posar la tireta abans de la ferida, quan encara no hi havia ferida». «En el supòsit que fos una invasió de competències, la nostra actitud seria dura», ho deia vostè. Em preocupa, i molt, l’article 3, apartat 2. Vostè deia: no hi estic gens d’acord. Repassi l’article 3 apartat 2; queda igual que al seu moment nosaltres fèiem la denúncia d’aquí. En síntesi, vostè feia referència a dos apartats; un, l’àmbit competencial. I deia vostè: serem tan rigorosos i terapèutics com vostè. I dos, en temes de representació. Vostè també deia: puc compartir que aquesta situació complica la representació d’una de les nostres organitzacions i treballarem perquè el llindar no sigui tan alt. Pregunta, conseller: nosaltres posàvem la tireta abans que la ferida, perquè sabíem que la ferida es produiria. Bàsicament perquè en això de la política ja hi portem uns quants anys, i per tant ja sabem, vostès, los moviments que tenen i la influència que vostès tenen davant del que és el Govern central, en este cas el Govern de Madrid. La influència és zero, i estem aquí i ho veiem en un altre tema. I aprofitant que està el conseller de Política Territorial, sobre la nacional, la que passa per Gandesa. O sigui, vostès hi han votat en contra; tots los altres tots hi han votat a favor, i fins això han perdut al Congrés dels Diputats. Llàstima que en lo tema agrari no ho han pogut guanyar, això. Però és un exemple, conseller. Per tant, tornant al tema, aquí hi ha una invasió de competències, s’han liquidat totes les esmenes presentades per tres grups d’aquesta cambra: Iniciativa, Esquerra Republicana i Convergència i Unió; s’ho han liquidat. I per tant, aquí, al final ha fet que vostès no hagin... –jo diria– defensat prou els interessos de la gent del nostre país. Un agricultor català, amb aquesta llei aprovada, amb este projecte de llei aprovat, val vuitanta cops menys que un agricultor de la comunitat de Madrid. I això és així, conseller. Una organització a Madrid, amb 126 vots, val lo mateix que l’organització d’Unió de Pagesos aquí a Catalunya, amb 11.006 vots; exactament lo mateix. Si això em diu vostè que és normal, doncs bé, vostè mateix. A la moció que vam presentar després, aquí vam sentir missatges per part d’algun diputat de donar missatges d’anar junts, de no dividir. Doncs bé, nosaltres el que li demanem, honorable conseller, és que vostè torni a asseure’s a dialogar amb la gent d’Unió de Pagesos, que és el principal sindicat d’aquí, del nostre país, i aquestes relacions bilaterals, que no fan bé ni molt menys al sector, que vostè també acotxi un poquet el cap, i que reconegui la seua part d’error, perquè aquí hi ha hagut error, conseller. I per tant, li demanem que es resolgui aquest error.

I ara, per finalitzar, en estos dos minuts que tinc, lo poti-poti que a vostè li agrada. Però en definitiva, el que passa en la nostra realitat. Nosaltres també anem pel país; este estiu, estos dies de reincorporació, anem parlant. I anem parlant amb empreses, que a vostè li agrada molt utilitzar l’empresa agroalimentària. Vostè sempre té temes de les empreses agroalimentàries, que és molt important i són necessàries. Aquestes empreses, honorable conseller, es queixen dels viatges burocràtics que han de fer per obtenir els diferents permisos per legalitzar els seus productes o instal·lacions, que fan que les nostres empreses, com a conseqüència d’això, perdin competitivitat, i el que és més greu, perdin fins i tot la paciència. El que li hem dit nosaltres moltes vegades i hem presentat mocions sobre este tema. Conseller, la burocratització del sistema i la burocratització del departament d’Agricultura. Posi-hi mesura, posi-hi mesura. I si estic equivocat els ho diu a les empreses agroalimentàries, perquè quan los anem a visitar ells ens diuen això, i jo li ho trasllado a vostè, sense que vostè se m’enfadi. Però és que la realitat és aquesta.

Per tant, jo aprofito l’oportunitat que tinc, que em dóna el Parlament de Catalunya, d’expressar-li el que a mi em transmeten les empreses agroalimentàries per dir-li: honorable conseller, tenim un problema. El volem solucionar? El solucionem. No el podem solucionar? Apartem la vista i no passa absolutament res. Quan serem nosaltres al Govern ja ho intentarem solucionar, si més no. O l’Observatori Agroalimentari de Preus, que vostès ho treuen, i escolta, estaríem inclús d’acord. Però és que ho fan tan mal fet, conseller, que quan parlen de la representativitat dels cinc representants de les organitzacions agràries, tres de les més representatives, Asaja, JARC i Unió de Pagesos, però és que dos resulta que els posa vostè a dit. I això fins i tot li ha causat un altre problema. Hagués pogut posar savis, o hagués pogut posar qualsevol altra cosa, i no tindríem el problema que avui tenim. Perquè el problema que avui tenim també és este, que vostè ha volgut col·locar a dit aquests dos representants, que escolti’m, el més fàcil seria fer-ho d’una altra manera diferent a la que vostè ho ha fet.


I per últim, per acabar, que també m’agradaria, ja que estem a dos, tres mesos de final d’any, l’estat d’execució del seu departament. Conseller, s’ha mirat vostè l’estat d’execució del departament? El que avui ens apareix al Departament d’Economia i Finances, que és el del mes d’agost. Després m’agradaria, perquè ja no em queda temps, poder dir-li el nostre pensament quant a l’estat d’execució del seu departament, que m’agradaria que vostè me’n fes cinc cèntims.
Moltes gràcies.


TORN DE RÈPLICA DE XAVIER PALLARÈS:

El Sr. Pallarès i Povill
Gràcies, senyor president. Senyores, senyors diputats... Honorable conseller, bé, no sé si el to o els galls de sirena és la meua manera de parlar o de ser; per allà baix, pel sud, som d'esta manera. Escolti'm, jo..., me canviarà moltes maneres i moltes coses. Nosaltres som com som, i intento parlar de la manera que vostè millor me puga entendre, però ni el to ni la forma em sembla que han estat correctes. Ara, dos profètics, conseller. Potser sí que també tenim aquell do d'intentar saber el que passarà; però, és que clar, li ho torno a dir: en este tema de la política ja portem un quant temps, uns quants anys, i, per tant, no és que sabéssim lo que passarà, és que ja veiem que la influència que té, en este cas, el Govern de la Generalitat de Catalunya, no en lo tema d'agricultura, en molts i molts temes –abans li posava el tema d'infraestructures–, és nul·la; és molt poca, la influència que vostès tenen. I m'enganxo a l'última part de la seua reflexió: la llei aquesta de representativitat i el tema d'Unió de Pagesos. Jo li insistisc a dir exactament lo que vostè va dir aquí: que no li agradava, que intentarien que no fos tan severa quant a la representativitat, en este cas, de la principal organització que tenim al nostre país, que és Unió de Pagesos. Lo resultat, conseller, no ha estat el que vostè va dir aquí. Per tant, entenem que la pressió que, en este cas, ha tingut el Govern ha estat poca. Jo, únicament, lo que li demano és això: accepti que no hem aconseguit lo que realment buscàvem. Home, diu: «No em faci trampes.» No és que no li faci trampes, és que és la realitat. Cent vuitanta vots i escaig a Madrid és lo mateix que onze mil sis vots a Catalunya. Això és vuitanta vegades menys un pagès català que un pagès de la Comunitat Autònoma de Madrid. I això és així, conseller, perquè la llei ho recull així. L'article 3, apartat 2, el que vostè deia que no hi estava gens d'acord, ha quedat redactat de la mateixa manera que havia entrat al Senat. L'esmena que presentàvem Convergència i Unió, que em sembla que Esquerra Republicana també i la mateixa Iniciativa, era: en aquells temes que s'hagi de demanar consell, que afecten les comunitats autònomes particulars, i en temes en què té competència directa lo Govern de la Generalitat, home, que puguen ser convidades aquestes organitzacions agràries que són més representatives. Ni això han aprovat, conseller; ni això, han aprovat. És bàsicament el que nosaltres entenem que no s'ha fet bé, conseller.

Quan vostè em parla del tema de l'avellana, escolti'm, els 407 euros/hectàrea...,
conseller, revisi els documents –amb to amable. Jo a casa faig avellanes. Això, des que manen vostès, no s'ha aconseguit. I és més, conseller, Europa..., quan nosaltres enviem això a Europa, des del seu departament, abans que Europa mos contesti, mos diuen lo tema que vostè sí que ha dit bé, lo tema de la coberta vegetal, inclús abans que Europa contesti. Nosaltres, demà, precisament demà divendres, a les deu del matí, tenim una reunió amb el senyor Fortuny, que vostè deia, amb el Ramon Tremosa, el nostre eurodiputat, per a començar a centrar com podem pressionar davant de Brussel·les aquest fet, perquè això mos dóna una..., davant de Turquia, perquè ara els turcs ho cobraran durant tres anys, i d'aquí a tres anys no sé lo que quedarà d'avellana aquí a Catalunya. Però és que exactament lo mateix, conseller: pressionar Europa. I això ho podríem fer conjuntament, i és lo que nosaltres farem des de l'oposició o des de la força que nosaltres tenim. I, per tant, ja li anuncio que això ho estem fent. No m'ha parlat, conseller, del tema de l'estat d'execució del pressupost, tema vital i que..., bé, és que és molt bèstia, i entengui'm la paraula. Miri, agafant les dades del Departament d'Economia i Finances, les que pengen vostès a la web –per tant, me les haig de creure, perquè són les que vostès pengen–, l'agost de l'any 2007 havíem executat lo 59,37 per cent –59,37–; l'agost de l'any 2008, lo 54,82 per cent, anàvem baixant, un poquet. Però és que, clar, conseller, quan ahir, no sé per quina raó, se'm va il·luminar de dir: «Vaig a mirar a veure si ja han publicat les dades del mes d'agost», i m'apareix lo 32,33 per cent, home, me cau allò, no? M'entén, conseller, no? Lo 32,33 per cent, conseller!: estat d'execució que vostès presenten a la pàgina web del Departament d'Economia. I, clar, quan repasso que l'any 2007 era el 59, bé, no anàvem malament; l'any 2008, lo 54, home, havíem perdut un poquet, però, va... Però, escolti'm, lo 32! Som los últims –som los últims. Som los últims de la cua, conseller. Després, si vol, ho pot repassar. Som los últims de tots els departaments. «Estat d'execució» vol dir lo que la gent ha de cobrar, vol dir les subvencions que vostès s'han compromès a donar i que no estan pagant, vol dir que això també ajuda a superar la crisi, conseller. No sé quina explicació hi ha perquè al mes d'agost estiguéssim al 32,33 per cent, espero que vostè m'ho expliqui; los altres departaments no hi són. Són diners que el Departament d'Agricultura deu als pagesos, al món rural, que és lo món rural en general.

Moltes gràcies, senyores i senyors diputats.

21 d’octubre 2009

Els pacients confirmen la denúncia de Fiscalia contra la clínica L’Aliança-Diari de Tarragona

Us transcrivim una notícia apareguda ahir al Diari de Tarragona, en relació al cas de l’Aliança. Recordem que en aquesta època l'Aliança estava intervinguda per la Generalitat, i que està imputat el que és el president de l'Aliança, i també el responsable de salut a Terres de l'Ebre, els dos coneguts militants socialistes. En aquest sentit, anunciem que ja hem demanat la compareixença de la Consellera per a què doni explicacions en seu parlamentària:

Els pacients confirmen la denúncia de Fiscalia contra la clínica L’Aliança
Es van inflar factures i es van inventar 71 operacions per extreure pigues, que van cobrar al Servei Català de la Salut
Joan Josep Carot

Les declaracions dels pacients de la Clínica Terres de l’Ebre, del grup L’Aliança, cridats a declarar en condició de testimoni al Jutjat de Primera Instància i instrucció número 1 de Tortosa, confirmen la denúncia que la Fiscalia va presentar fa un any contra la clínica tortosina per un frau comés al Servei Català de la Salut que podria superar els 200.000 euros.

El cas sobre les operacions inexistents o que es van facturar per damunt del seu preu real es remunta al 2004 però no es va conèixer fins a principis de 2008 quan la Fiscalia anticorrupció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre a tràmit una denúncia presentada per un treballador de la clínica, Jesús Fernández, en la que exposava les presumptes irregularitats. Al setembre de 2008 la Fiscalia va presentar una denúncia al Jutjats de Tortosa en veure indicis de delicte. El cas es troba en fase de diligències prèvies recollint els testimonis a tots aquelles persones a les quals consta que se’ls hi van fer operacions fictícies. Un cop acabada la fase de diligències prèvies la titular del Jutjat de Primera Instància haurà de decidir si s’ha comés un delicte i a qui imputa la responsabilitat dels fets, o, si en cas contrari, arxiva el cas.

Segons la denúncia presentada per la Fiscalia, la Clínica Terres de l’Ebre hauria pogut inflar fins a un 1.000 per cent unes 200 factures emeses al Servei Català de la Salut per operacions quirúrgiques realitzades durant uns mesos del 2004. La mútua hauria inclòs a les factures el cost d’hospitalització i pernoctació d’alguns pacients, quan en realitat l’ingrés al centre no hauria superat les dues hores, en tractar-se d’intervencions d’escassa importància.

Entre les irregularitats que el treballador va denunciar a la Fiscalia hi havia la simulació d’ingressos en hospitalització clínica totalment falsos, imputats a pacients les dades dels quals figuraven a la base de dades de la clínica per serveis anteriors (s’haurien inventatfins a 71 operacions a dones per extreure pigues i berrugues); la imputació falsa de malalties a pacients sense el seu coneixement (va adjuntar relacions de noms); l’anotació d’actes quirúrgics inexistents; o la imputació d’actes quirúrgics inexistents a personal pertanyent al Col•legi Professional de Metges sense el seu consentiment.

30 de setembre 2009

L’engany de la N-420 i desdoblament de l’A-68


Avui hem conegut la reacció del Ministre Blanco a la pregunta feta pel Diputat de CIU Sr. Jordi Jané, sobre quines intencions té el Ministeri de Foment sobre la conversió de la N-420 en una futura autovia.


El dia que el Ministeri va prendre l’acord de fer passar l’A-68 per Morella i deixar de banda, un cop més, els interessos de Catalunya, des de Convergència i Unió ja varem anunciar que tot plegat havíem perdut una nova oportunitat. L’aparell de PSC-PSOE, ràpidament va posar-se en marxa i va vendre fum, van anunciar que no es descartava el desdoblament de la N-420, van començar a vendre il•lusions i si algú no els hi posa el fre podíem caure amb la temptació de creure que la decisió del Ministeri de fer passar l’A-68 per Morella era una cosa bona pel nostre territori.


Ara amb la represa del curs polític tenim que afrontar la nova realitat, segons diu el Ministre Blanco del PSC-PSOE, de desdoblament de la N-420 en autovia res de res. Ara resulta que per estudiar aquesta proposta, les circumstàncies de trànsit i mobilitat així ho han d’aconsellar. Des de Convergència i Unió ens preguntem quina opinió en té la gent que va participar en la jornada reivindicativa feta a Gandesa?. Què hi ha de les demandes i afirmacions fetes pels polítics del diferents partits?.


Desgraciadament el partit dels socialistes torna ha enganyar al nostre territori, el que no es pot fer és el doble discurs, aquí dir una cosa i a Madrid defensar tot el contrari.


Des de Convergència i Unió tornarem a reivindicar que la sortida natural de l’Aragó cap al mar Mediterrani és la N-420, una carretera que vertebra el nostre territori, una via de sortida que enllaça perfectament les Terres de l’Ebre i el camp de Tarragona.


La gent de l’Ebre no podem continuar perdent oportunitats, és hora de que no es torni a enganyar a la nostra gent.


Xavier Pallarès
Ebrediputat

16 de setembre 2009

Sense infraestructures no hi ha futur


Durant la campanya de les passades eleccions europees, Ramon Tremosa explicava, molt pedagògicament, la importància de l’eix ferroviari del mediterrani. “Sense l’eix ferroviari, les Terres de l’Ebre no podran desplegar tot el seu potencial econòmic”, deia. Quan denunciàvem que el PSC – PSOE no apostava, no aposta per Terres de l’Ebre, se’ns desmentia i desqualificava. Avui, els diputats europeus del PSOE aposten per potenciar l’eix ferroviari de mercaderies que passa per Terol, l’eix del Pirineu Central, en detriment del l’Eix Mediterrani, i per tant, de les Terres de l’Ebre.

Ara fa pocs dies s’anunciava el pacte per les infraestructures per part del govern català. El pacte conté no només les infraestructures que corresponen fer al govern, també fa referència a aquelles que són responsabilitat de l’Estat, i com no, la necessària coordinació entre administracions. Hem vist l’actitud del govern vers l’ A-68. L’ambigüitat de la seva acció i reivindicació han estat decisives perquè la sortida de l’ A-68 sigui per Vinaròs. Una vegada més, el PSC - PSOE, amb ell el tripartit, ERC i ICV, no aposten per Terres de l’Ebre. A la proposta de pacte de infraestructures l’ambigüitat i la inconcreció són reveladores. Un cop baix.

Res és casual: El transport de mercaderies, la connexió ferroviària i per carretera és un element decisiu en la competitivitat i el futur econòmic de les nostres comarques. L’aposta per un corredor Aragonès és una aposta ideològica i estratègica molt lligada als interessos i equilibris del PSOE. Amb la complicitat del PSC i els seus aliats, estratègicament, econòmicament, guanya Aragó, perden Terres de l’Ebre.

Ni el port dels Alfacs, ni els polígons industrials com el Catalunya Sud, ni ofertes industrials consolidades com la del moble (contra l’opinió d’alguns), ni l’oferta turística podran desplegar tot el seu potencial sense el corredor del mediterrani, i molt menys, contra el corredor del mediterrani. El transport de mercaderies és rendible si es garanteix un cost baix per un volum alt, els viatgers arriben si es garanteix un temps raonable amb una alta capacitat. Les nostres mercaderies, la nostra oferta seguirà sortint pel corredor del mediterrani, però aquest serà una connexió de segona classe i menys competitiva. La connexió alternativa afavorirà la competitivitat d’altres, en detriment nostre. Es potencien els ports d’Algesires i València, es potencia un determinat tipus de turisme, Vinaròs i Castelló. Es reforçaran les comunicacions pel centre, Madrid, Terol, i d’aquí Pirineu Central, Irún, Europa. En detriment de l’Eix Mediterrani, en detriment d’un Llevant potencialment fort, en detriment de la cruïlla de Terres de l’Ebre, en detriment de l’opció mediterrània i catalana.

Cap sorpresa, tant els executius del PP com els del PSOE havien apostat contra l’opció catalana, el que preocupa ara és a què ens aboca el govern català? Preocupa que gent del territori cregui que una opció veïna a la curta pot suplir una opció pròpia. Preocupa a què juga l’IDECE? Per fer aquest paper millor dissoldre’l .

Ramon Tremosa i altres economistes de prestigi, com Germà Bel, consideren “inadequada”, “patètica i ridícula” l’opció defensada pels eurodiputats socialistes. Nosaltres considerem irresponsable l’actitud dels dirigents al territori del govern català perduts, en plena crisi, en discussions estèrils, oblidant que la gran aposta, la gran batalla avui són les infraestructures.

Sense infraestructures no hi ha futur i sense futur ni hi ha territori.

26 d’agost 2009

SORPRESA I DOLOR : MONTSE CANALS ENS HA DEIXAT


No farem comentaris. Sentim un profund dolor, ens ha deixat una amiga. Quedarà en el record. Aquest era el seu blog, el nostre, una mostra de com era ella: http://montsecanals.blogspot.com/. Montse, fins sempre, a tots , el nostre condol.

UN, DOS, TRES. CRISI!!!!


UN, DOS, TRES CRISI !!!!!

Fa pocs dies escrivíem un post en torn a la crisi. He de confessar que l’afectació de la crisi al sector turístic dels nostres pobles ha estat menor del que esperàvem. És una petita bona notícia. No crec que sigui gràcies a la nostra acció política als ajuntaments.

Tant la crisi, com la seva evolució tenen un component global. Component global del que formem part i en el que tenim incidència. No val dir que la bombolla immobiliària és global, quan el nostre país és dels que més han contribuït a la situació. La vella socialdemocràcia, com deia Toni Blair no pot creure que és una crisi del sistema capitalista. És un altra cosa: Un altra cosa, en la que la “quota” de responsabilitat de l’Estat espanyol és més que evident. Responsabilitat, compartida amb autonomies i si es vol amb Ajuntaments. Tot i que per aquest, el marge de maniobra és menor. Fins i tot “l’aprovació definitiva” dels seus plans urbanístics, no està a les seves mans. Regular el mercat per part dels Ajuntaments és impossible. És interessant però veure les estadístiques de llicències i de planejament. Les xifres són demolidores. Són un resum de la vella dita. “Digues-me del que presumeixes i et diré de què coixeges”. Com més d’esquerres més llicències. No crec que sigui culpa dels alcaldes, sinó del sectarisme del govern que ara es torna contra. Tot i això el món local presenta unes xifres d’endeutament i de contenció de la despesa més que acceptables.

L’evolució de la crisi, també tè un component global, les diferències locals són aquí més evidents. Mentre França i Alemanya presenten una situació de pronòstic reservat, Espanya està més greu. No cal fer sang, l’erràtica i poc fiable política del govern ZP és ja un clàssic. Els ajuts que no ho són, els que són ... no valen, el mercat laboral sense sortida. Etc, Etc.
L’atur com a drama, drama que a Catalunya ens afecta molt més. En l’evolució de la crisi les polítiques “concretes” són decisives. Denunciàvem, i denunciem un excés de burocràcia, brutal. Una manca de seguretat “administrativa” inaudita. Mai es sap quin informe et pararà l’iniciativa, sí que es sap que te la pararan!!!.

El nombre de funcionaris de la Generalitat, s’ha incrementat en un 25 % . El d’assessors i laborals ni es sap!!!! Quan ho denunciem la resposta és .. I vosaltres què?? Mai ens havien donat la raó tan efusivament. Doncs nosaltres un 25 % menys!!! Un nombre de “quadres” que van passar a formar part de l’èlit del Tripartit. Per tant no sectaris. Un nombre d’assessors molt menor i no lligats a càrrecs politics. Caldrà reduir!!!

Coneguts dirigents dels tres partits avui al govern denunciaven un excés de funcionaris i de despesa. Mans netes. Tots, tots han incrementat el nombre de funcionaris, sense aturador i sense correlació amb el increment de població i serveis. O s’equivocaven abans, o s’equivoquen ara. O les dues coses. El sectarisme actual és esgarrifós. Les xifres són incontestables. Els noms també, més a Terres de l’Ebre. Cal aprendre i no reproduir –ho. No hem de ser sectaris.

Les conseqüències del sectarisme són nefastes. Un exemple: Un ajuntament inicia una promoció per tal de fer vivendes de VPO, a través d’una cooperativa. Alhora, el mateix Ajuntament va cedir Gratuïtament terrenys a l’INCASOL per fer vivendes de VPO, no va cobrar ni terrenys ni taxes. A la cooperativa sí. La promoció municipal es va vendre tota.... la del govern 2 de 48.

El tripartit, no són la crisi, però tothom sap que amb ells la crisi serà més greu . On van?? On ens volen portar. ??? ZP No és la crisi, però si assembla. La erràtica política econòmica dels Governs dits progressistes ve de lluny. No saben on van, ni d'on venen. Ens embarquen en batalles sense saber com guanyar-les. Després reclamen l’auxili de la societat civil. Quan els convé. O la desqualifiquen quan no els hi va bé. Així anem. El tripartit i Zp poder no són la cara de la crisi però si assemblen molt. Com el retrat de Dorian(Gray). Vos deixem en un parell de links interessants:
No us els perdeu!!!

21 d’agost 2009

AGOST, SERVEIS SANITARIS.


Aquets dies d’agost l’activitat política disminueix, tot i que .... Déu-ni- do, la que cau. Als ajuntaments de la costa passa tot el contrari. El dia a dia porta problemes concrets, el contacte amb els veïns es multiplica. Com cada estiu els serveis i la seva qualitat són un dels temes que més preocupen als alcaldes. El serveis sanitaris són dels que més maldecaps donen. Almenys en el meu cas, deformació professional. Sempre he pensat que cal tenir molta cura, ser responsable i no caure en l’alarmisme. Crec que com alcaldes i com diputats tenim una actitud responsable, com així ens ho han reconegut. En el tema de la grip ho hem demostrat, tot i que estem preocupats i tenim els nostres dubtes i crítiques. És més important col·laborar i fer suggerències positives.

Aquesta actitud, no ens ha de fer oblidar la nostra tasca, la nostra obligació. Tant al govern com a l’oposició, tenim el deure de garantir que els serveis siguin bons. Cada any quan arriba l’estiu ens prometen que es cobriran les places necessàries per no patir una pèrdua de qualitat deguda a l’ increment de demanda que significa el turisme. Em sap mal dir-ho, però el govern no respon. Cada vegada pitjor. La única solució: doblar torns. Pèrdua de qualitat evident. Que afecta a tots els serveis. Infermeria, llevadores, metges, urgències. Etc. He de dir que aquest any la disminució de l’ocupació turística ha fet que les tensions siguin menors. Però ja des d’ara, dic que en el cas de la grip la tensió serà major, i que no n'hi ha prou en doblar torns, tot i que sé que els professionals respondran molt bé, com sempre.

Fent la nostra feina, com diputat vaig voler recordar com estaven les promeses de tenir ajudantia d’estiu als nostres pobles. He comentat les declaracions amb professionals, són ells els que m’han ratificat la crítica, i qui m’han dit, parla de la grip, sense alarmisme, però recorda que pot ser un problema, en poc temps .

Així ho faig. Vos deix amb les declaracions. Espero que siguin útils.
CiU acusa al Govern de "improvisar" ante la falta de médicos en verano

BARCELONA, 18 Ago. (EUROPA PRESS) - El diputado en el Parlament y responsable de Salud de CiU Francesc Sancho acusó hoy al Govern de "improvisar" ante la falta de médicos que cada verano sufre Catalunya, especialmente en el litoral, y de haber confiado en que el descenso del número de turistas provocado por la crisis reduciría la presión asistencial.
En declaraciones a Europa Press, criticó que, a pesar de haber menos turismo que otros años, siguen faltando sustitutos durante la temporada estival, y subrayó que la Generalitat incumplió su promesa de dotar a todos los pueblos de médicos de refuerzo.
Consideró que el problema es la "mala organización", ya que el número global de facultativos por habitante en Catalunya es de los más altos de Europa, y sin embargo, faltan médicos en la costa y en la Atención Primaria.
Sancho afirmó que el Govern se confió "a la suerte" y no quiso discutir las soluciones planteadas por los grupos de la oposición, como la remodelación de la homologación de títulos y la toma de medidas para evitar la "huída" de facultativos españoles al extranjero.

EL ICS DICE QUE "NO HAY PROBLEMAS ESPECIALES"

La directora de asuntos asistenciales del Instituto Catalán de la Salud (ICS), Montserrat Figuerola, negó que haya habido improvisación, ya que se ha programado con "mucho tiempo" el periodo de vacaciones, y subrayó que no tuvieron especiales tensiones para contratar y que hasta ahora no está habiendo especiales problemas.
En declaraciones a Europa Press, Figuerola explicó que este año optaron por continuar con el modelo de 2008, que fomentaba los refuerzos procedentes de los propios equipos a través de personal que dobla su turno.

13 d’agost 2009

CASTELLS: UN FINANÇAMENT PITJOR!!



Al llarg de tot el procés de negociació del nou finançament s’endevinava la complexitat del tema, agreujat per la situació de crisi que feia davallar la part d’ingressos lligat a la recaptació d’impostos, efecte ja visible i conegut l’últim any. Cap sorpresa. Només cal veure les xifres facilitades per la pròpia Generalitat. Publicades ja a “ebrediputats”.

Se'ns va criticar per les xifres. Quico Homs i nosaltres mateixos advertíem que les xifres depenien de l’any d’aplicació , de les previsions pressupostàries i de la liquidació. A cada situació una xifra!! Els que hem participat, negociat en anterioritat, els que hem ajudat a redactar acords i normes, sabem de la complexitat del tema. Era importantíssim la precisió del model i no renunciar a les variables que podien afavorir a Catalunya, ja que l’Estat no renunciaria a aquelles variables que afavorien a ells.
Tant en la interpretació del principi d’ordinalitat, com les variables que afecten a la població, les renúncies han estat importants. Com ha estat possible? Ho ha explicat Joan Ridao, ells no podien dir que no. No podien tornar a trencar el Govern. Abans de l’estiu tenien que definir una estratègia clara, per necessitat electoral. El PSOE ho sabia i va esperar a recollir la fruita madura. Els va facilitar vendre una xifra. Xifra finalment fictícia. Distorsionada per una renúncia de llibre. A la Pag 62, l’acord deixa clar que tots el efectes negatius, lo que no hem cobrat de la llei de la Dependència o els recursos “per càpita” de la sanitat o en l’àmbit de la justícia, o l’escolarització entre 0 i 3 anys, formació professional. Totes les lleis que des de 2002 han afectat les arques de la Generalitat i que no s’han compensat, ara ja no es podran compensar mai.

Per què? Doncs perquè el tripartit, Castells, els negociadors han renunciat i per llei ja no ens toca.

Podia tenir sentit aquesta renúncia?? No ho sabem, però es podia entendre si a canvi no es tinguessin que posar al dia les bestretes avançades per l’Estat i lligades a la liquidació d’impostos. Aquestos recursos deuran ser retornats a l’estat!! I es descomptaran dels beneficis del nou sistema.

Això i algun altre aspecte lligat a l’estabilitat pressupostària, on també les variables van contra Catalunya, és lo que en essència analitza l’agencia de qualificació de risc Standard & Poor’s.

En essència ve a dir que els negociadors han fet un mal negoci. Pedro Solbes va ser defenestrat. Va sortir ben parat comparant en lo que a mig i llarg termini li espera al conseller Castells, el prestigi del qual ha quedat definitivament en entredit; sinó desfet.

Després de la lletra petita, aquest, no és un bon acord, ni tan sols és un acceptable acord. És un acord pitjor, molt pitjor que l’últim de CiU, que tenia la virtut de fer una lectura correcta tant del cicle econòmic, com de la lletra petita. Ara ja es pot dir ques segons es desprèn de l’ informe de Standard & Poor’s, el rendiment serà menor que el de l’ anterior acord.


Vos deixem amb NacióDigital.cat. La crisis arruïna el nou sistema de finançament. http://ow.ly/jU6w

O e-noticies.
http://economia.e-noticies.es/standard-&-poors-dice-que-la-financiacion-es-un-fiasco-31834.html


Afirma un principi matemàtic que els números no busquen la realitat, sinó la lògica. I a lògica, topa amb la lògica de la realitat. Després de l’esgotadora negociació de l’Estatut, la lògica de la crisi s’acarnissa ara en la realitat del finançament. Aquesta és la conclusió de l’agència de qualificació de risc Standard & Poor’s (S&P), que preveu saldos negatius “rècord” per a les comunitats autònomes, amb una caiguda d’ingressos que fregaria els 20.000 milions d’euros l’any, és a dir, un 13% menys. Un saldo que no podrà ser compensat amb els 7.400 milions que preveu el nou sistema estatal pel 2010.

Sense que la consultora entri a detallar per territoris, i atenent als càlculs del Departament d’Economia de la Generalitat, dirigit pel conseller Antoni Castells, l’any vinent l’Estat hauria de tornar a Catalunya 2.700 milions. Una xifra que no es pot comparar amb la xocolata del lloro, però gairebé, perquè segons S&P la davallada d’ingressos provocada pel descens de la recaptació d’impostos a Catalunya, superarà amb escreix aquests 2.700 milions.

A més, Standard & Poor's avisa que els dèficits provocaran nivells de deute públic "sense precedents" que podrien arribar a el 94% del seu pressupost. Una xifra esfereïdora si recordem que el 2008 només va arribar al 71%. Però no només el dèficit preocupa la consultora, ja que en la seva anàlisi de qualitat de deute qualifica Catalunya i el País Valencià com les pitjors de l’Estat, amb la nota "AA-", és a dir, perspectiva negativa. Euskadi i Navarra serien els territoris que obtindrien la millor qualificació. Precisament les comunitats amb sistemes fiscals diferents a la resta de l’Estat.

Més enllaços:
http://www.eleconomista.es/economia/noticias/1413447/07/09/SP-cree-que-hay-riesgo-de-que-algunas-CCAA-tengan-deficit-significativos-.html
http://www.invertia.com/noticias/noticia.asp?idNoticia=2195115
http://www.burbuja.info/inmobiliaria/burbuja-inmobiliaria/80704-informe-standard-poors.html

http://www.cotizalia.com/cache/2009/08/12/noticias_32_standard.html
http://www.europapress.es/economia/finanzas-00340/noticia-economia-standard-poors-avisa-recortara-calificacion-crediticia-ccaa-si-no-controlan-gasto-20090811190819.html

11 d’agost 2009

UN , DOS , TRES: CRISIS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Diu Toni Blair: “Es important que l’esquerra entengui que aquesta no és una crisi del capitalisme” “ la gent sap que hem de combatre la crisi del sistema financer amb ajudes de l’Estat. Però això és diferent a desfer el que s’ha fet els últims 40 anys”
“ el preu seria massa car, la gent ho sap”.

Toni Blair ho sap, la gent ho sap; l’esquerra catalana no. Per això aquí, les conseqüències són i seran més greus.!! El radicalisme del tripartit, la dispersió de les seves polítiques es paguen molt cares. CRISIS: EL TRIPARTIT ÉS UNA DE LES CARES DE LA CRISI!!!

Deia l’honorable Tarradellas; en l’època que començava el cafè per tothom, que Catalunya no era Múrcia. Catalunya va ser la comunitat autònoma on més va pujar l’atur al febrer, ha tornat a ser on més a pujat al juliol!! Ho tornarà a ser, quan passi l’estiu. Només Múrcia presenta xifres semblants. CRISIS, EL TRIPARTIT ÉS UN DELS SÍMPOTMES DE LA CRISI!!!

Diu un teletip: Més de la meitat dels joves que van sol·licitar la renda d’emancipació encara no han cobrat, tot i que la majoria d’ajuts han esta aprovats. Prop d’uns 44 mil joves han sol·licitat l’ajut. CRISIS; EL TRIPARTIT ÉS UNA DE LES CAUSES D’AGREUJAMENT DE LA CRISI!!!

M’expliquen funcionaris; La burocràcia s’ha multiplicat per mil, qualsevol iniciativa tarda anys en poder tirar endavant. El nombre d’assessors i diem-ho clar de “enchufats” (endollats) s’han reproduït com una plaga. Tots coneixen regidors, fills d'alcaldes, de dirigents. Els coneixem, els coneix la gent, noms i cognoms a cada poble, quasi a cada barri. Actuen amb sectarisme i prepotència. CRISIS, EL TRIPARTIT ÉS UNA CAUSA D’AGREUJAMENT DE LA CRISI!!!

El radicalisme ideològic fan que invertir avui sigui una carrera d’obstacles sense sentit: a tot els pobles en tenim exemples. Un empresari intenta una inversió per una hípica amb doma de cavalls. Se li denega la part de hípica, se li autoritza la cria de cavalls, com a activitat ramadera però no les instal·lacions d’hípica, ha de fer un estudi paisatgístic!! Una hípica!! Exemples a tots el pobles a grapats. CRISIS; EL TRIPARTIT SÓN COMPLICES DE LA CRISI!!!!

La manca de criteri retarden inversions, tot en tenim exemples
. S’ha de fer un tram de l’antiga 340 , s’aprova el pressupost..... I es retarda perquè l’ACA, o medi ambient o un endoll radical, informa contra. Tots tenim molts exemples. Inversions d'Aquamed, Delta, parcs, autovies, etc... CRISIS; EL TRIPARTIT ÉS OBSTACLE PER VENCER LES CRISIS.

La ideologia i els interessos de membres del tripartit retarden noves inversions: Paradigmàtics són alguns casos de figures de protecció excessives. O alguna ampliació de port, parat per raons ideològiques, o pitjor parat a paraules d’un conseller, davant testimonis: “perquè els nostres no ho volen, perquè viu una regidora davant”. CRISIS ; EL TRIPARTIT¨FORMA PART DE LA CRISI.

Toni Blair ho sap, el radicalisme ideològic d’una esquerra dogmàtica, l’ecologisme desaforat són causa d'empitjorament de la crisi. La gent també ho ha de saber.

Com abans s’acabi el Tripartit abans s’acabarà la crisi!!! No ho diem no amb la boca petita, ni en minúscula. En majúscules: COM ABANS S’ACABI EL TRIPARTIT ABANS S’ACABARÀ LA CRISI.

08 d’agost 2009

RESERVA DE LA BIOSFERA???



RESERVA DE LA BIOSFERA???

A través de fil directe molts dels nostres simpatitzants ens pregunten la nostra opinió sobre la possibilitat de què el Delta esdevingui Reserva de la biosfera.

Ens crida l’atenció que fins i tot abans de qualsevol petició els responsables, polítics del govern, declaren: “Que ningú ho ha de veure com una restricció a la implantació de indústria”. Els responsables de medi ambient i el Delegat van mostrar el seu interès per declarar que no “significarà més protecció mediambiental”. Explicació no sol·licitada, culpa declarada.


Molts sectors del territori han mostrat les seves reticències. Des de UGT, a confraries de pescadors. Un territori on les figures de protecció són excessives i amb un govern (esperem que circumstancial) sense projecte, en mans dels sectors més radicals dels verds. On cada proposta és tombada, burocràticament desnaturalitzada, sectàriament impedida. Un territori on la industrialització és encara molt insuficient, les infraestructures ens passen, però no es queden, on el sector turístic encara no ofereix suficient producte ni instal·lacions; les reticències són normals i necessàries.

Sense una fase prèvia de potenciació dels Parcs amb suficient pressupost, serem reserva de què ?? Per a què?? Per qui??

Creiem que previ qualsevol fugida endavant caldria una major dotació pressupostaria dels Parcs naturals. Donar més paper als ajuntaments i sectors com Cambres de Comerç, sindicats, apostar pel desenvolupament de Delta, acabar amb el paternalisme del tripartit i les excessives figures de protecció sobre el paper. Anar a una protecció real amb pressupost i també amb infraestructures i desenvolupament.

Una reserva gestionada per un govern com l’actual, en plena crisi pot esdevindre un veritable desastre. Nomes cal pensar en la burocràcia que impedeix cap iniciativa racional, cap inversió privada. Només cal pensar en quina protecció té al cap el tripartit quan a Horta i amb el patrimoni que representa Picasso, es nega a donar cobertura al referèndum, a la voluntat del poble, mentre vol imposar figures de protecció al Delta, sense haver aprofitat i desenvolupat el potencial dels Parcs Naturals.

Si es tingués que avançar en aquest camí havia de ser amb altres perspectives, amb desenvolupament previ, amb participació. Etc etc.

Amb aquest govern, molt ens temem que la proposta esdevindria una veritable Reserva. On veuríem a la gent del Delta treballant, dins l’arrossar i els visitants fent fotos damunt els cordons. Com ja es veu a la festa de la sega. Com a tradició sí, com únic futur no!! Aquesta reserva .. No gràcies!!!

Primer: fer funcionar el que tenim, primer sortir de la crisi.

06 d’agost 2009

Donem gràcies a la Premsa


Sí, jo personalment dono les gràcies als mitjans de comunicació ja que gràcies a ells he conegut que el desgraciat incendi dels ports ja està totalment apagat i que els bombers ja han deixat de treballar a la Zona.

Content per aquesta notícia he trucat al bon amic Alcalde d’Horta de Sant Joan i ha tingut la mateixa sensació que la que he tingut jo, per sort el foc ja és història, ara comença la feina que tots plegat hem de fer per tal de mirar que no torni a passar en un futur.

Gràcies als mitjans de comunicació els Alcaldes afectats de la zona ja sabem que tot està controlat. Un veí m’atura pel carrer i content em diu si he sentit la notícia de què tot està sota control, jo li he contestat que sí ja ho he pogut llegir, tots contents i cap a la feina.

La pregunta és clara, els Alcaldes que som els responsables de moltes coses que passen als nostres municipis no tenim el dret, o simplement la delicadesa de rebre una trucada de qui té la responsabilitat POLÍTICA per comunicar-nos aquesta bona notícia. Jo com Alcalde, menys afectat que l’Alcalde veí d’Horta de Sant Joan estic INDIGNAT, estic totalment fora de lloc ja que penso que la cosa més normal del món és que l’Alcalde d’Horta i el de Prat de Comte que han vist cremar els seus termes municipals, rebin almenys una trucada comunicant la bona notícia.

Si aquest és el camí que tots plegat hem de fer, la resposta és que comencem malament o simplement continuem pel mal camí. Hi ha responsables polítics que tenen obligació de mantenir informats als Ajuntaments i en aquest cas les coses des del principi no s’han fet prou bé, manca de comunicació als inicis i continuem igual de malament al final.

Per dignitat algú té que posar-hi solució, això sols passa aquí. Algú per un moment es pot imaginar aquesta manca de sensibilitat amb algun Alcalde d’alguna ciutat important del nostre País?? Tots els Alcaldes som iguals, som elegits democràticament i tenim moltes obligacions i moltes responsabilitats que les intentem fer lo millor possible.

Tenim la confiança que les coses un dia tornin a canviar i el respecte institucional sigui una cosa normal entre les diferents Administracions.

Tot plegat els fets d’Horta de Sant Joan han estat un escàndol i que algú prengui nota.

Com diu un article fet per un bon amic periodista de les nostres terres: LA GENT DEL POBLE SOM SENZILLS PERO NO IMBECILS.


Xavier Pallarès

05 d’agost 2009

S'HAVIA D'HAVER EVITAT

Ens arriba un anònim que ens ha emocionat, ni expressaríem més ni millor. Per això l’assumim i el publiquem.

Gràcies, moltes gràcies.

Soc un ciutadà que va viure el foc a Horta. No vull ni protagonisme, ni problemes. Professionalment soc sanitari amb una certa experiència en situacions de risc i en psicologia. He seguit els acontexements al canal parlament, a e-noticies i al vostre blog, i algun altre. M’he esgarrifat amb la utilització de les víctimes per tapar responsabilitats. Qualsevol amb dos dits de front vos dirà, que una fase de dol és inevitable, també que negar informació, despersonalitzar víctimes i afectats, negar fets i manipular sentiments no és la millor manera de donar sortida al dolor. Explicar, racionalitzar, és imprescindible per assumir els fets.

Em sento dolgut quan veig ciutadans anònims que acusen de xalar als que pensem que la informació pot ajudar a racionalitzar el que va passar i per tant pot ajudar a disminuir el dolor que el fet produeix. És una manera de discriminar, de negar sentiments humans a qui no combrega amb les teves (seves) idees, alhora que se li nega la possibilitat d’entendre el que va passar i de donar-li un sentit a la tragèdia. Segur que si després d’un anàlisi profund i serè es traguessin conclusions que ajudessin a evitar una nova tragèdia trobaríem un petit consol.

La desqualificació, és perversa. I més quan es desqualifica alcaldes que tenien certa responsabilitat i que segur tenen un trauma emocional cert. Dir-los que xalen o que ho utilitzen és greu. Pervers i maquiavèl·lic.

Vaig seguir la vostra intervenció al Parlament. Va se curosa i sensible, com van dir al dia següent tant a TV3 com a totes les tertúlies.

Jo també considero imprescindible que es doni a conèixer tot el què va passar, gravacions, dubtes. Seria i és lo normal en qualsevol desgracia que no estigue contaminada per la política.
Perquè esteu tranquils vos faig arribar els meus ànims i la reacció de les famílies. És normal, necessiten racionalitzar, no despersonalitzar els fets, no eliminar empremtes, saber per què i com, que va sevir per alguna cosa, que no torni a passar.

Veure com se vos han tirat al coll m’ha fet reflexionar molt i m’ha dolgut. Tan perversa és la passió política dels que governen?? Tan profund és el seu sentiment de culpa?? Gràcies per la vostra fermesa, com ja heu dit no és fàcil. Aquí teniu les declaracions d’un familiar directe. http://societat.e-noticies.cat/els-morts-shavien-devitar-i-es-podien-evitar-31701.html

Es mereixen el vostre esforç, el nostre respecte. No oblideu mai les víctimes.

04 d’agost 2009

UNA PROPOSTA MÉS QUE SENSATA: NECESSÀRIA..


CiU entra al Parlament la petició de creació d’una comissió de seguiment sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan

Ho concreta a través d’un grup de treball format per representants de tots els grup parlamentaris on es podran sol·licitar la compareixença d’experts i que haurà d’elaborar un informe amb conclusions i recomanacions.

El Grup Parlamentari de Convergència i Unió ha entrat al registre del Parlament la sol·licitud de creació d’una comissió de seguiment sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan en el que van morir 5 bombers. El diputat de CiU al Parlament i alcalde d’Arnes, Xavier Pallarès, ja va anunciar en la compareixença del conseller Saura la setmana passada que CiU proposaria la creació d’aquesta comissió.

Aquesta petició es concreta a través de la creació d’un grup de treball dins de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana de la Cambra catalana que tindria com a objectiu l’anàlisi de la prevenció, planificació i execució de l’emergència relativa a l’incendi forestal al terme municipal d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), declarat el 20 de juliol de 2009 i la valoració de les seves conseqüències.

El Grup de Treball estaria format per representants de tots els grups parlamentaris, es podria sol·licitar la compareixença d’experts i en el termini de dos mesos, des de la seva constitució, hauria d’elaborar un informe amb les recomanacions i conclusions, així com les propostes d’iniciatives parlamentàries si s’escauen.

Pallarès ja va exposar en la compareixença del conseller Saura de la setmana passada que CiU fa aquesta proposta per tal de “poder contrastar totes les informacions, es puguin marcar accions per tal d’evitar que incidents com aquests puguin tornar a passar i per tal de recuperar l’espai cremat”.




Ningú ni a Horta , ni a Terra Alta ni a Catalunya entendria una negativa, no creiem que ningú vulgui amagar cap dada,no creiem que a ningú li faci por la veritat. Quin interès poden tenir per dir no? S’han preguntat diputats de l’EBRE.

02 d’agost 2009

NO; NO ÉS AGRADABLE.



Hem denunciat, hem preguntat, hem proposat.
No podíem fer un altra cosa. Situacions com les viscudes, en directe a Horta no són fàcils, emocionalment difícils per tothom.

Difícils de viure i difícils de gestionar. Per a tots. Aquest és un reconeixement que devem a tots els que van viure una situació tensa i desgraciadament dramàtica.
Són situacions que ningú voldria viure. Emocionalment deixen una forta impressió.

Cap alcalde , cap regidor, cap veí present al lloc dels fets, esperava una evolució tan nefasta, tan dramàtica. Varem viure amb un ai al cor els moments d’incertesa, amb l’esperança d'un final diferent, amb l’angoixa per unes vides que finalment es van perdre.

Quan varem començar a analitzar els fets, a fer preguntes, a racionalitzar tot el que va passar; quan regidors , alcaldes , diputats , veïns, expressàvem les nostres preguntes, ho fèiem amb sinceritat , creien que tots!!! Tots!!! ens preguntàvem, com podia haver passat??. Què podíem, què teníem de millorar? Per què no tornes a passar!!!

Les desqualificacions a l’alcalde d’Horta ens van sorprendre , el tracte i la negativa a investigar ens va sobtar.
A un alcalde , un alt càrrec,( no direm quin) li va saber dir mentre cremava el terme que: “no estava per sacsar els ... a alcaldes de CIU”. Mentre, diputats de determinats colors donaven ordres i ni feien , ni deixaven fer. Als alcaldes i veïns se’ls negaven drets i paraula. No , no volíem, ni volem confrontació. Volíem respecte.

Ni crèiem , ni creiem que el tema es tingués d’afrontar des de la confrontació, més bé des de la col·laboració i des de la busca sincera de les causes, dels errors, dels imprevistos, de les imprevisions.

La virulenta reacció contra l’alcalde , les pressions per obligar-nos al silenci ens van sorprendre.
La utilització emocional del drama, contra preguntes i dubtes, ens van colpejar.
Vàrem ser molt curosos, com ha reconegut tothom, amb la nostra intervenció al Parlament. La resposta , les respostes no van arribar. A la sortida, de nou , les pressions , les amenaces i mals modos contra regidors.
No, no volem confrontació,volem respecte, volem respostes, aquesta va ser la nostra proposta al Parlament:

“ jo ho sento molt però els ho demanem per memòria i per la responsabilitat que tenim. Per tant, aquí tenim una certa responsabilitat, vostès tenen una responsabilitat i jo com a diputat en tinc una altra. Per tant, jo els exigesc esta veritat.
I ja que suposo que vostè ens dirà que sí, honorable conseller, jo li proposo crear una comissió de seguiment, del Parlament de Catalunya, per solucionar estos interrogants, i que suposo que vostè de bon segur que la voldrà encapçalar. I evidentment aquí té el Grup de Convergència i Unió perquè vostè encapçali aquesta comissió de seguiment per a saber exactament què va passar.”
( X. Pallarès, transcripció en brut del diari de sessions).

Es va voler fer-nos callar, tancar el tema sense respostes. Hem continuat preguntant, confiàvem poder fer-ho sense confrontació. Era possible, amb una comissió del Parlament, encapçalada pel conseller. Encara és possible amb una investigació , independent i externa.
És una veritat incòmoda, ens dol molt fer preguntes, ens dol tenir que fer aquestes preguntes.
Sabem que paguem un preu polític i sobre tot un preu emocional ,de prestigi personal. Però estem obligats a fer-les , per responsabilitat institucional, per sentit de la ciutadania.
Calen respostes.
Diu un internauta: “cal investigar-ho , que doni explicacions qui hagi de fer-ho”. “En cap cas m’agrada” . No , no és agradable.


HORTA ESTÀ VIVA.

Horta està viva i en ganes de tirar endavant .Ha dit Àngel Ferràs, alcalde d’Horta al diari de Tarragona.
A la mateixa entrevista l’alcalde recorda que encara no fa un any “ els veïns van votar a favor de preservar el paisatge i contra la instal·lació d’aerogeneradors. La Generalitat s’hauria d’adonar d’allò que sempre ha demanat el poble”.

“Horta està viva” ha afegit . Des del poble, l’impacte paisatgístic és mínim , li pregunten . “És mínim. Però el balanç en vides humanes ha estat molt greu, això ha magnificat l’incendi”, diu Ferràs

“Horta està viva i vol tirar endavant, el turisme de natura i cultura són dos valors que mantenim i volem oferir” Diu amb seguretat l’alcalde.

Ebrediputats ho certifiquem: Horta està viva i conserva tot el seu atractiu. Val la pena comprovar-ho.
Horta és avui un poble unit i amb projecte de futur. Volem retre un homenatge a tot el poble, a tots els regidors, de tots el colors, de tots els partits , especialment a Jesús Carbó. Amb qui més enllà dels punt de vista politics, ens uneix per sempre un sincer reconeixement, una sincera amistat.

Un agraïment a tots els veïns, encapçalats pel seu alcalde i regidors. “Horta està viva , vol tirar endavant”. Horta té cultura, paisatge , projecte , voluntat , unitat i orgull. Horta té present i futur.

Ebrediputats esperem poder col·laborar. Gracies Horta , ens heu donat , ens esteu donant una lliçó com a poble. Horta està viva , més que mai.