25 de setembre 2007

LA MALA HORA.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
Amb vosaltres vull anar,
Que per poder-les viure
Jo me n’he fet soldat.
Ll. Llac


Hom té la sensació de fi d’etapa, un cert flaire de fracàs col·lectiu. El fracàs i la culpa no tenen pare, poder per això l’actual govern no assumeix la responsabilitat. Ara la responsabilitat, la culpa no és del govern és dels “Politics” , de tots, en abstracte. La mala hora troba les seves rels en “la política”. El col·lapse de l’aeroport , l’apagada de Barcelona, els incidents i retards de Rodalies, fins i tot l’esvoranc del Carmel; són conseqüència d’una enfermetat senil de la convivència democràtica que es diu “política”. En tot cas, el concret responsable polític del fet, si és del govern d’esquerra té la immunitat de ser d’esquerres i el pecat original de ser polític. Per tant, ells, proclamen la fi de la política , la supremacia de la “gestió social” d’esquerra.
El dia a dia s’omple de males hores sense sentit ni substancia, gestió sense moll ni emoció, sense horitzó polític possible. És la constatació d'una alarmant manca d' objectius polítics, una renuncia. Dimiteixen i ens fan dimitir, dels somnis col·lectius i d’allò que els fa creïbles.

Reivindico la culpa i la responsabilitat; reivindico la “Política”, la Política en majúscules. Reivindico el risc i l’error, reivindico el somni. No entenc ni la gestió ni l’administració, ni la petita política sense un objectiu comú , sense una causa, sense un horitzó. Res se me’n fot, res més aliè, tot m’importa. I m’importa fer-ho possible, no en tinc prou amb una causa comuna, aspiro a l’èxit col·lectiu. No en tinc prou amb “enyorar les primaveres lliures”, vull poder–les viure i “per poder-les viure, jo me n’he fet soldat”.
No, no en tenim prou amb una causa comuna, amb enyorar les primaveres, necessitem els instruments precisos per poder-les viure. Aquest és l’àmbit de la Política.

--Un dia amb l’amic – diputat Rull, comentàvem que la nació és l’àmbit, físic i metafísic, cultural i polític on les reivindicacions, els somnis col·lectius són possibles. Quin volem que sigui el nostre somni? Quines les nostres reivindicacions? Com i amb qui volem volem fer-les possibles? Amb qui són i seran més possibles? . Per poder-les viure, quans ens farem soldats?.
No es tracta nomes de definir uns desitjos, una causa, uns objectius, es tracta d’aconseguir aquella correlació de forces que ens permeti avançar i/o mantenir el somni . Parlem de somnis ... i de despertar-se, parlem d’un projecte , d’un instrument i de.... hegemonia política i social per realtitzar-lo. Parlo d’un poble, que enyora les primaveres lliures.
Reivindico la Política.

ELLS, EL GOVERN

Cada cop més, un alè de ficció, una sensació d’engany, una nebulosa fosca s’ha instal·lat als racons de l’administració de la Generalitat a tot el país i més, encara més, a Terres de l’Ebre.

Mentre es predica protecció del Delta, amor al riu, grans projectes, ens trobem amb els retards i l’ inoperància. Parlo del Delta i la regressió, del cabal ecològic, de la BASSA de les OLLES, dels peatges, del tren, de l’Eix de l’Ebre.

El greu no és que tot estigui parat, el greu és que aquells que governen i que haurien de donar solucions, ho substitueixen per paper, per mocions, per reivindicacions, els veiem encapçalant manifestos i manifestacions que acaben en pals a les rodes.
Ells tan satisfets, amb la consciència tranquila . “Ja han reivindicat , ja s’han manifestat”.
Obliden que cobren per governar, reivindicar és gratis.

La Bassa de les Olles tenia un pressupost aprovat del “Ministerio de Medio Ambiente”. Tenia i té, projecte, disponibilitat de terrenys, ara s’ha parat tot perquè en lloc de Medio Ambiente ho ha de fer Acuamet. Entre ells es destorben.

Els peatges, el desdoblament de la 340 seran objecte de reivindicacions i mocions, veurem encapçalant el moviment “social” a Alcaldes, regidors, regidorets i il·lustres derrotats dels partits del Govern. Del govern, manifestacions i propostes inversemblants. S’oposaran als pobles, (al Pla de ports, a Plans de protecció, a infraestructures) allò que impulsen al Govern.

Portaran al Parlament propostes de cabal (no a flux continu, que no s’enfadi alguna hidroelèctrica) , oblidant que el cabal no és necessari a un paper del Parlament, ho és al riu, portaran als papers la seva impotència al territori, la seva inopererancia al BOE.

Ells són govern i poden, deuen garantir el dret dels ciutadans de l’Aldea a una ràpida execució de la variant i el dret a la circulació gratuïta mentre durin les obres, ens deuen el cabal ecològic, les infraestructrues, la protecció del Delta : ELLS, EL GOVERN

PROPOSTES I APOSTES.


Hem reivindicat, repetidament l'acceleració de les obres de la variant de l’Aldea i la gratuïtat del peatge mentre durin les obres. També hem reivindicat que el diferencial de l’inversio prevista per l’Estatut i la pressupostada a l’estat es dediqui al rescat de peatges. És més, el fixà el percentatge d’inversió d’acord amb l’aportació de Catalunya, és una exigència de CIU, resultat del pacte Mas – Zapatero.

Veiem amb alegria, però amb molt escepticisme com càrrecs dels partits al Govern reivindiquen, ara el rescat i alguna tímida gratuïtat. Tenim la sensació que és un brindis al sol, per acontentar la clientela. Tenim la quasi seguretat, la intuïció que quan els ho proposem votar al Parlament ens deixaran sols. Com ens van deixar, quasi sols, a l’hora de votar i defensar aquest Estatut que ara els hi dona pressuposts i discurs.

Presentarem, al Parlament proposta de Resolució per garantir la gratuïtat del peatge de l’Aldea mentre duri l’obra de la variant. Què creieu que votaran els partits del Govern? Què creieu que acceptaran a Madrid, els partits del govern?. S’accepten apostes.

COMPAREIXENÇA:

Ja han passat uns dies de l’incendi i apagada a la Vall d’Hebron. Hem exercit una “oposició responsable” hem esperat la resolució de la crisi i les explicacions, dels, de la responsable del Departament, la consellera Marina Geli. Creiem que encara queden coses a explicar, coses a esbrinar, a discutir, a analitzar per tal de millorar la seguretat, els mecanismes el temps de resposta davant un incident com el patit. El lloc és el Parlament, demanarem la seva compareixença, esperem que l’acceptin, necessitem les seves respostes. El ciutadà en té dret.