22 d’octubre 2007

REIVINDICACIONS O PAMPLINES.



Aquest post està relacionat amb l’anterior i amb l’acte del divendres a la Cambra de Comerç de Tortosa. Felicitats a la Cambra de Comerç.

Ho vaig dir i ho repeteixo, les responsabilitats polítiques s’han d’assumir, ningú t’obliga a presentar-te, a pactar per ser president o alcalde. Ho fas per que vols i “prometent” . Sóc, sóm, responsables de tot allò que es competència del Ajuntament on sóm alcaldes. Del que no sóm responsables és d’allò que no és competència nostra..

Hem tingut responsabilitats de govern a L’Ebre. He declarat en diverses ocasions la necessitat de un veritable lobby de pressió per tal de superar la manca d’inversió al nostre territori. Ho dèiem des de l’experiència d'haver negociat “en solitari”, infraestructures com el corredor del Mediterrani amb el ministre Borrell i veure com els que no teniem competències, els que reivindicàvem millores acabàvem éssent els culpables del que altres ens imposaven: Mestres, són mestres en diluir culpes.

Sabem que nomes una decidida acció política, una clara consciència de territori , una planificació consensuada i un lideratge institucional, pot ajudar al equilibri d’un territori amb més territori que gent, amb més necessitats que representació política.

La Cambra de Comerç de Tortosa acertadament, molt acertadament, va convocar un acte que volia ser una crida , una reivindicació.

Quan la societat civil reivindica, vol dir que alguna cosa passa
. Quan a més de reivindicar pren iniciatives que corresponen al govern, el que passa pot ser greu.

Terres de l’Ebre va tenir el primer pla territorial de Catalunya, millor o pitjor, el primer elaborat amb consens al sí de l’IDECE.

Va ser a Terres de l’Ebre on es va constituir el Consell Econòmic i Social, a proposta consensuada entre UGT i la delegació del Govern (de l’anterior) de la Generalitat al territori. (Gràcies siguin donades a Pepe Alvarez i a Wifredo Miró, és just i necessari).

Els instruments institucionals hi són, aquí, allí, allà i més enllà proclamem que estem disposats al consens i al col·laboració, ho hem demostrat cada vegada que ens ho demanen. Facilitem l’acord aquí i al Parlament.

Han de governar, perquè són govern, no govern, no... GOVERNS, en plural.

Ho va dir el nostre diputat a Madrid l’amic Maldonado, ho repetim i ho repetirem estem dispostos a presentar esmenes conjuntes: Tots a una. Ni el van escoltar.

Ho vaig dir i ho torno a dir: Al sí de l’IDECE estem dispostos a col·laborar. Al sí del Consell Econòmic i Social volem participar colze a colze amb entitats, empresaris etc.

Hem arribat a acords cada vegada que ens han cridat a la delegació. Què més ens poden demanar?.

El que no estem disposats a fer és a callar i a dissimular els problemes, el que no acceptarem és transformar les reivindicacions de la gent en pamplines. El que no tolerarem, és que aquells que han de governar manipulen les reivindicacions uns o vulguin matar el missatger altres.

Que governin bé i ens tindran, però.... que governin o que deixin altres governar.

El que no podem fer és de govern nosaltres, o sí ??
Poder aquesta sigui la solució-

LA CULPA, DELS POLÍTICS???




El col·lapse de rodalies, l’apagada de Barna, els desacords en torn al 4 art cinturó, la manca d’inversions a Catalunya etc, etc: No tenen pare. La culpa és de tots, “dels politics”, de la política en general. Les responsabilitats es dilueixen, en lloc d’assumir-les.

Jo soc polític, no només polític, però polític, a l’oposició; sóc diputat de CiU. Polític al govern del meu poble, sóc alcalde. La dualitat és divertida, com alcalde sóc l’únic i absolut responsable del que passi al meu poble. Com diputat a l’oposició sóc corresponsable del que es fa, no es fa i es desfà a Catalunya. He viscut les dues cares i sé que si a qualsevol de les dues portes de la plaça Sant Jaume, governés CIU la culpa tindria pare i mare, nom i cognoms: La culpa, la responsabilitat seria del Govern. Tot l’orbe, ciutat i camp seria un clam. L’agitació, les entitats, els intel·lectuals orgànics i no tant orgànics, xisclarien, debatrien, fiscalitzarien, culpabilitzarien i condemnarien. Farien una crida sinó a la revolució, al canvi. Què menys oi?? .

Ara... però, els agitadors són al govern, com volem que siguin ells els culpables? Com volem que assumeixin responsabilitats, si ells són la consciència crítica d’un món sense consciència? En lloc d’assumir el desprestigi i la seva ineludible responsabilitat, amb tècnica i practica d’agitadors, es desprestigia la política i als polítics. Els interessa i molt, escolteu-los. El desprestigi dels “politics”, és la taula de salvació dels politics desprestigiats.

Al meu poble, sóc i vull ser, el màxim responsable en allò que és competència de l’ Ajuntament; de lo bó i el dolent. Com diputat reclamo responsabilitat a qui toqui. La manca de responsabilitat deu desprestigiar als politics irresponsables. No tots sóm iguals.

Quedi clar: De les accions i / omissions del govern, la culpa és del govern, no de tots.