10 de juny 2007

PALADELLA, UN HOME POBRE O UN POBRE HOME??


Sense cap sorpresa rebem la carta, el confús article de: “Joaquim Paladella. Alcalde de Batea i Diputat al Parlament de Catalunya”, com ell firma.

És difícil entendre els seus raonaments , volta i volta, s’enreda en xifres, números, % , UPTA - PSC, regidors, Consellers Comarcals i disquisicions diverses. Tot per dir que CIU a Terra Alta “només” ha tret 772 vots més que UPTA i PSC junts. És cert, només 772 vots , més.

Recomano llegir l’escrit de Paladella, deixa molt clars els seus objectius, les seves dèries i les seves formes: “La batalla, diu, tingui clar que no ha fet més que començar”. “No li consentim, ni tan sols”. Queda clar a l’escrit que l’objectiu de Paladella és acabar, aïllar i arraconar a CiU. Un objectiu que veiem arreu del país. Aquí amb unes formes que són les de sempre en Paladella, fons i formes de confrontació i xivarri permanent..

772 vots, en una comarca amb 7 o 8 mil vots emesos, són molts vots de diferència per un partit que afronta les municipals des del govern i amb l’objectiu de fer desaparèixer a CIU. Molts vots de diferència

Val la pena llegir Paladella i entendre’l (cosa més difícil), perquè entendre’l, és entendre el per què del seu fracàs i el perquè no fora bó el seu èxit.

Paladella afirma al seu escrit: “senyor Pallarès, ens hauria d’explicar on ha votat aquell empresari a qui vostè va donar irregularment i il·legalment les obres a dit”. No l’importa difamar, o fer afirmacions com la següent: “Quants vots ha pagat amb subvencions irregulars”. Afirmacions que tenen tan poc sentit que no dubtem en recomanar la seva lectura doncs el retraten a ell.

Com alcalde i diputat, pensa que és possible fer allò que diu amb subvencions i obres??. Creu que es poden comprar vots, amb les subvencions dels aiguats? Per ficar un exemple. Poder creu que es poden adjudicar obres com si foren pernils?. Hi ha una dita castellana molt gràfica “cree el ladrón que todos son de su condición”. Un diputat del govern té instruments a la mà per tal de garantir transparència i control d’obres i subvencions, per tant, no pot dir certes coses sense retratar-se. Com tampoc pot escriure “no li consentim” . Però qui es creu que és? Per consentir o no. Això és el que escriu l’alcalde de Batea? Doncs sàpiga que a Terra Alta no acceptem ni dictadors, ni cacics. A CIU no és ni Paladella ni tot el govern qui pot prohibir-li, ni consentir-li res, només la llei, faltaria més. Un diputat del govern té l’obligació de suportar la crítica . Se’n recorda de l’ UPTA i les seves actituds amb els governs de Jordi Pujol.?? Diuen, que qui no té memòria, repeteix errors, aquells als que els hi falten coses materials són homes pobres i si el que falten són valors llavors són pobres homes.

Paladella, no és un home pobre.

MONTILLA ERA AL CAMP NOU.



Tothom admet la força simbòlica de l’esport, del futbol. Hi ha equips que han simbolitzat una era, un règim: És un del trets del seu èxit com espectacle. Moltes vegades el fenomen futbolero es mimetitza amb la realitat política del moment, “si non e vero e ben trobato”.
Articles polítics fan símils esportius i un bon comentari esportiu s’adorna amb elements clarament polítics: El Barça és més que un club.

Aquesta lliga de futbol, el seu apassionant, ajustat resultat té certa semblança amb el moment polític espanyol travat, de difícil resolució. Un Ruiz Gallardón emergent no pot garantir la victòria del PP de Rajoy, un ZP tocat no descarta un nou mandat socialista. Els vestuaris d’uns i altres no poden amagar episodis de divisió interna, que dificulten el seu futbol, perdó, vull dir la seva acció política.

Ahir al Camp Nou algú va dir “estem perduts, està Montilla a la Llotja”, avui ha vist les imatges de Montilla president, hieràtic amb un somriure irònic, en el moment dels gols del Espanyol. He pensat és veritat , “estem perduts” amb un president així no podem aspirar a cap objectiu ambiciós, a cap títol gloriós, a cap gran destí. Només la gris realitat d’un somriure irònic, d’un silenci sense paraules, d’una resignació sense objectius.

Pitjor: L’objectiu que es representa, no es correspon amb el desig del cor, un cor de president que em va semblar, volia la victòria de l'Espanyol. Desig legítim en el cor i cap dels espanyolistes, als que felicitem per la gran campanya que han fet, però que afebleix al futbol català, si és al cor del president. Com l’afebliria si el cas fós al contari.

Catalunya, com el Barça, va regalant oportunitats, i cada vegada més s’instal·la en l'imaginari col·lectiu una resignació preocupant, cada vegada hi ha més gent que s’apunta al “qui dia passa anys empeny”, sense presentar batalla, amb un silenci gris, la única batalla que es dona és per estar a la Llotja. Però aquest home a la Llotja no encoratja ningú, no estimula ningú, no afavoreix cap èpica, més bé al contrari, quan l’equip el veu, quan la directiva el veu, quan la gent el veu molts pensen “estem perduts Montilla està a la Llotja”.

La mediocritat va planar al Camp Nou.