ELS COL·LAPSES:

L’amic Jordi Xuclà denuncia al seu bloc els col·lapses a les carreteres gironines, el de la AP-7 , jo afegeixo els de les carreteres i la AP-7 a Tarragona, la insuficiència de les carreteres a Terres de l’Ebre , la Variant de l’Aldea Etc. Etc. Cues,cues, cues, manca de previsió i diligència.

Tots hem viscut les cues per fer-se el passaport o el DNI . Ara m’arriben , en la meva condició de portaveu de CIU a la comissió de Salut, denúncies per l'increment de les cues per vacunar-te... per viatjar.

La demanda ha augmentat, Catalunya i els catalans som viatgers, però a més s’ha de tenir en compte la gran quantitat d’immigrants que volen tornar, de vacances, als seus països. La previsió i la diligència, és a dir la gestió tampoc són el fort d’aquest govern.

Presentarem iniciatives al Parlament en torn a aquesta qüestió , no perquè les votin, perquè ho sàpiguen. Ni així, què ens apostem??.

PARC NATURAL O PATI TRASTER.

Quan algú parla del “rera – país” a mi em ve al cap el concepte de pati traster, Mèxic i EEUU. Un Mèxic... tant exòtic.... i entranyable....i pobre.
No , no és el mateix, però el tracte que tenen els nostres Parcs Naturals és de pena , “penita, pena” i va a pitjor. Una de les reivindicacions , que més vaig fer en l’etapa de desplegament de la Delegació del Govern a Terres de L’Ebre era la dels pressupostos dels nostres Parcs Naturals. Han passat uns quants anys i la cosa va a pitjor. La desídia, la falta d’iniciativa i com no la falta de pela, de pressupost, són la veritable mesura de la sensibilitat del Govern vers els nostres espais naturals.

Es van crear, la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre , les delegacions. De poc serveixen si no s’acompanyen, de sensibilitat i inversions. Ja no vull parlar del Pla Protecció del Delta , de subsidència, de regressió , només vull parlar de manteniment del Parc, dels Parcs Naturals, del pressupost dels Parcs. Una vergonya, per retornar-los. I si ho féssim?? Que passaria si els Ajuntaments que formen part dels Parcs proposa-se’m retornar les peles , (que no arriben a euros) per míseres, insuficients dient-los que no volem ser el “rera país” de ningú i menys a aquest preu.