NO TENEN VERGONYA; NI DECÈNCIA .

Els que vàrem viure els malaurats díes de l'incendi d’Horta, varem copsar directament el malestar, el dolor, el desconcert davant una tragèdia que ens colpejava. Els que directament testimoniaven els moments de descoordinació, sense resposta, aquells que al lloc de comandament vivíen en directe la manca de resposta, la manca de direcció. Els nervis, finalment la tragèdia. Els que veiem les cares dels bombers, el patiment pels companys , el dolor pels herois que havien donat la vida pel nostre terme, pels Ports, pel poble. Estem desconcertats. Ja en un primer moment veiem amb sorpresa com s’atacava a l'alcalde d’Horta per dir una part de la veritat. Per dir que ell havia vist “relaxació” per part del comandament. Què podia dir?? Si havia escoltat les “xarradores” demanant i no obtenint resposta?

La resposta va ser la pressió, la desqualificació política. De fet , l’únic que els va preocupar, va ser desqualificar a l’alcalde, als regidors de tots els colors, a la gent , fins i tot a Felip Puig. No tenien altra obsessió. No tenien altra preocupació.

Ara quan els fets ja són públics, quan al Parlament és posa en marxa la comissió d’investigació , continua la mateixa folla obsessió : La desqualificació política. Ara contra l’Artur Mas. La primera declaració a l’agencia EFE és per desqualificar a Mas:

Barcelona, 8 de feb. (EFE) El dirigent del PSC i el portaveu adjunt del grup parlamentari socialista al Congres, Daniel Fernandez, ha afirmat que la comissió d’investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan ( Terra Alta) “Ja té una primera conclusió” i és que Artur Mas “no té paraula”.

Aquesta és la seva preocupació , la seva prioritat? La priotitat de Saura i el PSC? El desgast ? El conservar la cadira?

Davant una tragèdia de la magnitud que és va donar a Horta , ells nomes pensen en una resposta “política”?

Crec, sincerament, ho crec del primer moment que als herois, al cos de bombers els hi devem la veritat , els hi devem saber que va passar ; perquè mai més torni a passar . Mai més.

No entenc la resposta del PSC. No , no l’entenc . M’indigna. Són així, sí. S’equivoquen, es retraten, demostrant la seva veritable ànima ètica. Són els seu principal enemic. Espero que rectifiquin perquè sinó pensarem, penso, que no tenen vergonya. Que han perdut la vergonya i la decència. Si és que mai n’han tingut.

SENTIT COMU, ATREVIMENT: COMENÇAR IL•LUSIONA

Avui he escoltat Montilla negant a ZP, al PSOE, tres vegades, tres. M’he donat vergonya.

Escoltar-lo feia un punt de pena. Pobre home. Ell ha estat ministre d'un govern ZP. Dos ministres del PSC son coresponsables de la nefasta gestió de l’Estat. Gran part de la manca de rigor en torn a la gestió pública , gran part dels mals arranquen d’exigències ideològiques, de necessitats del PSC.

És el PSC qui per poder presidir la Generalitat, entra en una dinàmica partidista, on els interessos de partit passen davant dels interessos dels ciutadans. La dinàmica legitima del tripartit inicia, però, una etapa de partidisme innegable, partidisme que aferrat a la legitimitat “legal”; oblida el veredicte “polític” de les urnes. És el PSC qui parla d’una confrontació dreta - esquerra , per damunt de l’Eix nacional. És el PSC , qui junt amb els seus socis de govern (per necessitat pròpia) inicia una enfollida carrera d’enfrontaments dins i fora Catalunya, nega l’economia productiva, prioritza la burocràcia i la protecció. És el PSC qui fa impossible l’enteniment de CIU amb ZP, prioritzant els interessos de Montilla a l’estabilitat política. És el PSC . És Montilla. És l’eix dreta- esquerra.

L’estabilitat política, la necessitat d’una aliança forta. Garantir l’autoritat necessària per fer front a la crisi, per fer les reformes necessàries, sense peatges ideològics, amb sentit de país i d’estat. Un mínim de sentit comú és necessari.

Hem ofert, hem explicat, hem manifestat la necessitat d’acords. La resposta era i és la confrontació. L’eix dreta –esquerra. La desqualificació (d’un acord) que convé a Montilla, no a ZP.

El país (Espanya), la nació (Catalunya) necessiten, una ampla majoria capaç d'afrontar amb decisió els reptes derivats de la crisi. La resposta no és la confrontació dreta –esquerra , sinó l’acord ; la força política per impulsar les necessàries reformes.

Hem parlat de pactes com els de la Moncloa. Històricament, hem fet les aportacions de responsabilitat necessàries. Sabem que cal reduir el dèficit públic, que cal reformar el mercat de treball, que cal ser seriosos. Ho sabem, sabem què i com ho hem de fer. Ho hem fet sempre, hem estat garantia històrica de seriositat i rigor.

Sense concessions al populisme d’esquerres, ni a l'immobilisme de dretes. Amb atreviment. Començar il·lusiona. Les properes eleccions catalanes són una gran oportunitat ( a oportunitat) per iniciar el camí del canvi, del rigor, de la recuperació. No només per Catalunya.

Montilla ho nega. Al PSOE, ell és part del problema. Aquí, ell és el problema.
Atrevim-nos, començar il·lusiona..... per sentit comú.

Sra. OLGA LANAU.

La senyora Olga Lanau va fer una compareixença pública davant els mitjans de comunicació on es mostrava dolguda del que considerava un judici paral·lel a través dels mitjans de comunicació. El senyor Joan Boada la corregia a l’endemà mateix.

La senyora Lanau deia que es jutjava el cos de bombers, i que era aquest, en pes, el gran perjudicat. Sense adonar-se’n que quan es reclama la veritat i l’assumpció de veritats, no es jutja els cos de bombers, ni se’l desprestigia. Es reclama senzillament l’assumpció de responsabilitats polítiques, i per tant, es defensa el bon funcionament del cos de bombers o de qualsevol altre cos de la Generalitat. El dolor que sentim no és perquè s’impliqui a la senyora Lanau, al senyor Boada, o al Senyor Saura en un possible error de gestió, o una mala gestió, o alguna cosa més greu si així ho considera en algun moment la jutgessa. El dolor que sentim no és aquest, el dolor que sentim és per la mort de cinc bombers. Per la mort heroica defensant la nostra terra. Conseqüència tràgica que mai més voldríem que tornés a passar. És per això que s’ha d’analitzar el que va fallar. Evidentment, qui va fallar no va ser el cos de bombers. Tampoc el cos d’agents rurals, ni en altres ocasions el cos de mossos d’esquadra. En tot cas, algun responsable polític no assumeix les responsabilitats que li pertoquen. Per evitar responsabilitats polítiques es refugien darrera els cossos de mossos, de bombers o d’agents rurals, que han acabat més d’una vegada qüestionats. Tots, tots. És aquesta tendència a no assumir responsabilitats polítiques la que acaba ficant en primer pla els cossos de bombers, de mossos o d’agents rurals. És la utilització indeguda dels informes, de les declaracions i dels comandaments. És la utilització partidista dels fets.

Explicava el diari Avui que un responsable sindical denunciava la reorganització que havia fet la pròpia senyora Lanau. Qüestionava que amb aqueta reorganització, i des de Bellaterra, es pogués dirigir una emergència com la que es va produir a Horta. Que no es refugiïn darrera dels cossos, darrera els bombers, dels agents rurals, dels seus informes. Que no es refugiïn darrera del dolor. El dolor que sentim tots, és aquell que hem d’evitar que pugui tornar a passar. Mai més una mort, mai mes una tragèdia d’aquestes característiques. Mai més un responsable polític, amagat darrera dels seus subordinats. Assumir responsabilitats polítiques és una manera( l’única) de defensar el cos de bombers. La única, la millor manera de demostrar respecte envers les víctimes, és no utilitzar el dolor per evitar la critica. És arribar a conclusions que facin impossible una altra mort, una altra tragèdia. Innecessària, evitable. La resposta no és el xantatge emocional a l’opinió pública . La resposta és la veritat ,els hi devem a aquells que van donar la vida de manera tan heroica. “Que mai més pugui a tornar a passar” . Mai més.
Aquesta és l’única resposta . Tot lo altre ....

4 MILIONS ( d'aturats) I UNA VEGUERIA.

Ningú ho dubti. Estem a favor de la Vegueria de l’Ebre. Vam participar en la creació de La Delegació del Govern. Valorem positivament qualsevol avenç en aquesta direcció.

Tenim experiència personal en la creació de noves administracions. Hem participat en la creació d’un ajuntament, hem vist néixer les Delegacions. Ens atrevim modestament a opinar.

La creació d'una nova administració, o d'un nou nivell administratiu, ha de significar sempre una millora per als ciutadans, els ha de donar més representativitat política, més i/o millor aportació econòmica , millor eficiència i eficàcia en els serveis. I no més cost imposts/servei. El dimensionament de l’estructura, en mobles, immobles, personal, manteniment, etc ha de ser proporcional a l’objectiu que es proposa. La planificació, la discussió , ha de ser curosa , amb voluntat de consens.

Hem vist com la dimensió de les delegacions ha crescut els últims 7 anys d’una manera que no ha estat proporcional als objectius i molt menys als avenços. Hem vist com es multiplicaven els costos i no les inversions. Hem vist molt “enxufat”, assessors i altres espècies molt per damunt de la mitjana Europea.

No sabem el finançament de la nova estructura. Parlen d’un període de transició fins la desaparició de les “Diputacions”. Període de transició......que pot ser etern. Parlen de reequilibri territorial i alhora més poder metropolità. Un impossible. La proposta neix sense consens territorial, contradictòria. En període pre-electoral. En plena crisi. Aquest govern no és conscient. Prioritza el gest, el seu interès electoral. El poder dir: Hem portat la llei al Parlament,una més . Hem picat pedra.

Quan costarà ?? Quan durarà ? Com ho farem? Què ens aportarà?? Estem en crisi. El 80% de la gent no veu clar que ara la prioritat sigui aquesta i molt menys d’aquesta manera. Montilla ha traslladat al carrer, la discussió que no ha sabut resoldre al govern, ni tan sols al seu partit. Només cal veure les declaracions de l’alcalde de Lleida o del síndic de la Vall d’Aran.

El pitjor de tot, és que no ens poden respondre a la pregunta; quant ens costarà? Quants nous funcionaris significarà? Quan eliminarem les diputacions ? Quan començarem una política d’austeritat administrativa? Quin pressupost tindrà cada nova vegueria? Quant d’aquest se n'anirà en despesa corrent? Quant valdrà la festa?

Sr Montilla, estem en crisi. Ho sap?. Tenim més de 4 milions d’aturats. 7 vegueries.

A quants aturats tocarem per vegueria.?? A milió per vegueria? De què ens servirà??

PICAR PEDRA

El portaveu socialista Sr. Zaragoza, va fer fa un parell de dies unes declaracions que em van cridar l’atenció. Venia a dir que “hem estat molts anys picant pedra, ara ens toca governar en solitari, ens ho hem guanyat”. Us he de confessar que la expressió picar pedra em va molestar.

Zaragoza, Montilla, el tripartit picant pedra? Us ho imagineu? De què estava parlant? La veritat és que el fet de picar pedra, no me l’imagino ni per a nosaltres, que estem a l’oposició. En tot cas hem treballat més o menys, dur, amb voluntat, com millor hem sapigut, però qui ha picat pedra en aquest país són els milers de treballadors que dia a dia s’aixequen i van al treball sense saber que és un cotxe oficial, sense que mai els i fiquen un micròfon davant la boca per fer declaracions, per poder dir la seva.

Qui pica pedra són els milers de ciutadans que pateixen la crisi, els milers d’empresaris que treballen sense horari per tal de salvar la seva empresa. Picar pedra no és el senyor Zarazoza ni el Sr. Montilla, aquests no saben el que és picar pedra. I he de confessar que potser jo tampoc, però per respecte a la gent que pateix la crisi, no se m’acudirà dir una tonteria tan gran com la del senyor Zaragoza. Suposo que a ell tot això no li importa, ja està acostumat.

ASCÓ/LA SERIOSITAT DE MONTILLA(PSC-PSOE)/ L'ENGANY.

Hem denunciat una estratègia del PSC – PSOE per no assumir, per fer que el preu polític d’ubicar el MTC( cementeri nuclear) el pagui el PP o altres ( CIU) , en cap cas el PSOE o PSC. Ells impulsen el magatzem, ells encapçalen l’oposició. Molt poc seriós, però molt efectiu.

Veiem : A més de les candidatures d'Ascó, Yebra i Villar de Cañas, també s'han confirmat les sol·licituds de Zarra (València), Melgar i Santervás (Valladolid), Torrúbia (Sòria), Villar del Pozo (Ciudad Real) i Albalà (Càceres). A ultima hora si ha afegit Congosto de Valdivia i Santiuste de San Juan Bautista

ZARRA............................... ALCALDE………………………………………………………….. INDEPENDENT.
MELGAR DE ARRIBA..... ALCALDE......................................................................INDEPENDENT.
TORRUBIA DE SORIA… ALCALDESSA.............................………………………………………………..PP
YEBRA …............................ ALCALDE........................... ……………………………………………………..PP
VILLAR DE CAÑAS…....... ALCALDE.................………………………………………………………………PP
SANTERVAS de CAMPO..ALCALDE…………………………………………………......................……… PP
VILLAR DEL POZO....... . ALCALDE................. ………………………………………………………………PP
ALBALÀ .............................ALCALDE...………………………………………………………...INDEPENDENT.
SANTIUSTE DE SAN JUAN BAUTISTA.. ALCALDE …………………………………………...............PP
Congosto de Valdivia .Llistes obertes .......... majoria.......... …………………………...........................PP
ASCÓ –ALCALDE ………………………………………………….…………………………….CIU.


Cap majoria del PSOE o PSC. Al Govern, ells impulsen el magatzem; davant l’opinió publica , ells encapçalen l’oposició. Molt poc seriós ( per a el país) , però molt efectiu ( per ells).... així va el país., així governen. .Així ens enganyen.

ASCÓ TÉ UN BON ALCALDE, CATALUNYA UN MAL PRESIDENT

(podeu accedir a la seqüència de debat del Ple del Parlament, on Francesc Sancho pregunta al Govern sobre la ubicació del magatzem de residus nuclears, a través del següent enllaç: http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=578011&p_cp2=tot&p_cp3=30&p_cp22=cerca

Ho deia Felip Puig, ho hem repetit. Si fóssim Ascó, probablement hauríem fet el mateix que Rafel Vidal. L’alcalde. Això no treu que, tant amb "el què", com en "el com", Rafel hagi desobeït i entrat en contradicció amb les consignes del partit: El partit es veu obligat a obrir un expedient. Però.... Què és el que ha passat?Quines són les claus dels esdeveniments??

Essent ministre Montilla s’inicia el procés per tal de construir un MTC, un cementeri nuclear. Es deixa en mans dels alcaldes la possibilitat de presentar candidatures,de condicionar la possible ubicació. Al 2006 però, amb els vots de PNV i CiU s’aprova una resolució al Congrés de Diputats on es defineix el paper de les CCAA en la presentació de candidatures. Al 2008 el Parlament de Catalunya aprova una resolució contra la ubicació dels cementeri nuclear a Terres de l’Ebre, i per extensió a tota Catalunya. El Nou Estatut ens dóna competències,competències compartides en energia. Competències mediambientals. El PSC disposa de dos ministres , 25 diputats a Madrid. Res es fa valdre.

L’alcalde d’Ascó i altres des de fa temps tenen contactes per estudiar la possible presentació de candidatura. Des del partit,els seus companys li deixen clara la postura de CIU amb la votació contrària al Parlament el 2008. Sense consens social a Terres de l’Ebre: No. Considerem que Terres de l’Ebre és una zona ja excessivament recalentada. Massa polèmiques al carrer.

Ens consta que des de la Delegació del Govern a Tarragona , d’àmbits més elevats del Govern català no es veu en mals ulls la possible candidatura d’Ascó. Per què? La resposta és senzilla, és un projecte que l’inicia el ministre Montilla, ara President de la Generalitat, i avalat pel partit socialista. Si la candidatura la presenta Ascó sempre serà possible fer pagar el preu polític a la seva federació: Convergència i Unió. Tenen projecte,tenim culpable. Gran operació, tornem a criminalitzar a CiU alhora que tirem endavant el projecte Montilla: Bingo.

Estratègia fàcil, els dos socis de govern, ERC i ICV mobilitzen , acusen a Convergència i Unió. El President calla, facilita i atorga. Totes les ires, tot el desgast per a l’Alcalde d’Ascó i CiU.

Els temps han canviat, la gent de Terres de l’Ebre, com deia Xavi Pallarès,”serem de poble, però no som imbècils”. Tothom se n’adona des del primer moment de la manca de responsabilitat del Govern, de la seva incoherència, de la seva indefinició,de la enorme demagògia entorn aquest projecte. D’altra banda, els alcaldes i la federació de CiU a Terres de l’Ebre no ens hem deixat col.locar en una situació insuportable. Alguna cosa hem aprés. Si un projecte necessita per a ubicar-se consens social, els principals responsables d’aquest consens no som els alcaldes ni l’oposició. El principal responsable és el GOVERN, el seu creador, el seu avalador, el GOVERN del PSOE i del PSC.

En aquest context, Rafel Vidal alcalde d’Ascó, demostra lideratge; capacitat de convicció i cohesió social. Aconsegueix una més que ampla majoria a Ascó entorn al que ell creu que és la millor defensa del seu poble. Aconsegueix més d’una complicitat externa a la comarca de la Ribera. Té en tot moment una actitud coherent i serena, és un bon alcalde.

Per contra, al President Montilla,al Govern de la Generalitat els interessa més desgastar a Convergència i Unió que aconseguir un consens social i definir la seva postura. És sarcàstic i obscè veure com un Delegat del Govern, com Consellers acudeixen i estimulen manifestacions davant un petit ajuntament d’un petit poble de mil habitants.

Què no són govern? Què no tenen instruments? Què no saben lo que volen? Saben el que volen: Volen repetir jugada, aconseguir un fort desgast de CiU.Però... Hem estat coherents, ho repetim, sense consens social, No. Ho varem votar al Parlament, i ho hem mantingut. Se'ls desmonta la jugada.

És greu jugar a les manifestacions, a la divisió social a Terres de l’Ebre. És greu per un govern que ha incomplert totes, cada una, de les promeses que havia fet per Terres de l’Ebre. Se’ls ha vist l’ànsia, se’ls ha vist la demagògia. L’únic objectiu d’un govern, no pot ser desgastar l’oposició, enlloc de definir la seva planificació del territori: Un mal govern!!!. Ja n’hi ha prou de recalentar les Terres de l’Ebre, no s’ho mereixen. Ja n’hi ha prou d'un Govern encapçalant manifestacions. Ja n’hi ha prou d'un govern que no governa. La clau del que està passant a l’Ebre, i possiblement a tota Catalunya és que els alcaldes de l’Ebre i d’altres indrets són molt bons alcaldes, saben defensar els interessos dels seus pobles, potser contradictoris, però tots legítims. La clau és que Ascó té un molt bon alcalde, Catalunya un mal govern, un mal President.