L'ÚNICA, LA LLUNA.

L’ ÚNICA:

Ahir al Parlament, es va aprovar la llei de creació de l’Agencia Tributària de Catalunya. L’única. Els diputats de CiU varem votar a favor, entre altres coses perquè incorporava ambició, l’ambició imprescindible per desplegar el Nou Estatut. Es tracta d’avançar fins al límit. Ambició i voluntat efectiva de país.

L’actitud de CiU, lluny del ressentiment que se’ns atribueix és de responsabilitat positiva. Hem aprovat 5 de 8 lleis, a canvi veiem com el portaveu d’ERC o el mateix president Montilla en cada sessió parlamentaria s’obsessionen, s’entesten en la crítica a CIU.

LA LLUNA:

Quan senyalem la lluna ells miren el dit. Volen tranquil·litat, els preocupa més “el que el país, l’oposició i la societat civil poden fer pel govern, que el que el govern té el deure de fer pel país”. En el cas de Montilla s’entén, fins i tot s’entendria de Carod per allò de fer-se durar amb el govern, en el cas de Ridao portaveu d’ERC, no. ERC- Ridao, senyalen la palla de l’ull de CiU per no mirar-se la biga pròpia, critiquen el perfil CIU, mentre adopten el model Montilla- PSOE. Quan senyalem la lluna, els hi molesta fins i tot el dit.

Montilla és precisament l’antítesi del mirar a la lluna , és la personificació de la poca ambició nacional , és aquell que en el moment de la negociació seu amb l’adversari, el primer en presentar esmenes al Nou Estatut. El primer en rebaixar plantejaments quan parlem de model d’aeroport. És el límit més visible a l’ambició nacional. És el President d’una presidència que ens limita. Tristament ens limita.

Quin és el model d’aeroport? Quin el del PSC? Quin és el model pel desplegament?. Quin és el sí d'ERC?

Crec que hem de continuar amb la nostra actitud d’ambició i responsabilitat positiva , buscarem acords i sinèrgies per explorar els límits, per anar més enllà. Sabent, com sabem que al Ple del Parlament planarà la mediocritat, el tactisme, la resposta a la carta.

És fa molt difícil, aixecar el to, incorporar ambició, trencar els límits , quan aquests seuen a la Presidència.

L’Agència Tributària, la proposta de traspàs de rodalies, ull i... de Regionals, l’aeroport , en tot el desplegament estatutari CiU és i serà la garantia d’ambició, si no d’arribar a la lluna , garantia de no deixar d’aspirar i de senyalar-la.

FER EL PLORICÓ A La XARXA o SENSE XARXA.

Ebrediputats, és el nom d’un bloc, del nostre bloc de Xavi Pallarès i Paco Sancho. Un Bloc no més, no menys. Expressem opinions personals, és una eina de contacte important, però no és cap orgue de CIU. Insistim, és un bloc com el de molts militants, dirigents, càrrecs, tant de CIU com d’altres partits. Ningú confon el bloc de cap Sabater o Iceta’s o Ferra’ns amb el PSC.

Ens fem responsables de les opinions expressades a l'igual que les que expressem en tertúlies. Però insistim són opinions personals o d’ebrediputats.

El nombre de visites al bloc és prou important, però no massiu, no volem ni podem fer competència a la premsa, ni volem substituir les rodes de premsa del partit.

Veiem amb alegria que el PSC, com PSC, se’n fa ressò de les nostres opinions.... de les del bloc i es lamenta en roda de premsa “que CIU vulgui desviar l’atenció al acusar-los de ploricons”. No, no volem desviar l’atenció, volem centrar-la en el bloc ebrediputats (No CIU) i volem que tothom vegi com fa el ploricó el PSC per un article al nostre bloc.

Diuen que els acusem de “buscar enemics on no els hi ha” , doncs això ..... busquen enemics organitzats a CIU..... quan és un bloc, el nostre. De la mateixa manera que van dir que CiU convocava manifestacions al Perelló. Ni manifestacions ni enemics, opinions i drets a informar i demanar informació. S’empenyen en que afecta aspectes personals i professionals de la Sra. Margalef. Demanar els comptes no afecta la imatge de ningú.... si els comptes són correctes...., com confiem que siguin. En tot cas la crítica es lliure.

Tots, insistim, estem subjecte a ella i més a la xarxa, i no ens queixem: El contrari és fer el ploricó... a la xarxa .. o sense xarxa.

VARIANT DE L'ALDEA: LA MARFANTA TÉ RAO

Entrem, com cada matí a la Marfanta, compartim la seva reflexió en torn a l’inici de les obres de la variant de l’Aldea i la “justa i necessària” gratuïtat de la AP-7 mentre durin les obres. Proposarem una estratègia conjunta a Ajuntaments i partits per fer pressió.