12 de setembre 2007

SOBERANISME PRAGMÀTIC. L'EMPRENYO DEL GAT

Tipartit:
Soberanisme pragmàtic. Gat escaldat en aigua tèbia en té prou.

La Diada marca l’inici d’un nou curs. La reentrada política. Són significatives les actituds i els discursos. També al Camp de Tarragona i a Terres de l’Ebre. El Delegat del Govern a Tarragona al seu Bloc ens confessa que no li agrada l’himne, troba els Segadors massa combatiu, "que tremoli l’enemic” li sembla un gra massa.
L' "Enemic", de fet riu.

El Delegat del Govern a Terres de l’Ebre, en el seu discurs, segons ressenyes, va avançar la intenció de convocar institucions i sectors del territori per participar en la redacció d’un pla estratègic i econòmic que ha d’impulsar la futura vegueria.
Segons el Delegat “Sobiranisme pragmàtic” és el que s’ha despertat en els ciutadans com conseqüència del fracàs de infraestructures i del debat del nou Estatut.

A Terres de l’Ebre ja fa temps que necessitem pragmatisme. Ja L’IDECE va servir per formular un pla territorial, servia com lloc de trobada de sectors institucions i govern per consensuar els ritmes, les millores, els canvis i les necessitats de l’Ebre. Es va crear el Consell Econòmic i Social per fer estratègies de territori. O no?.

4, quatre, 4 anys de paràlisis, temps perdut. La previsió de desdoblament de l’eix de l’Ebre es preveia per al 2012 en una Catalunya de 6 milions; l’oposició, ara govern és ficava les mans al cap. I ara per soberanisme pragmàtic tornarem a discutir-ho? Començant ara a fer el projecte, al 2012 no hi haurà desdoblament. Això si, tindrem sobiranisme pragmàtic com pas previ a la vegueria.

L’autovia del interior i el desdoblament de la 340, van ser objecte de un acord- consens, amb el compromís d'impulsar el govern l’acord. Ni autovia ni desdoblament, (com ja va anunciar el llavors alcalde d’Amposta i els ara Diputats). Sobiranisme? Pragmatisme? Anys perduts, paraules sense sentit: Ens conformariem que el conseller fes alguna gestió per impulsar allò que es va acordar a la Delegació.
Ens conformariem, ja no en tenir la clau de l’aigua com al CPIDE, ens conformariem amb les escorrenties i la garantia de subministrament.

El president del Consell Econòmic i Social va reivindicar infraestructures, ja consensuades en el moment de la creació del Consell, va repetir velles reivindicacions i va tornar a reivindicar coses que ja tenia quasi aconseguides quan era president de la Cambra de Comerç. (Veure conferència del delegat a Cambra de Comerç, del 2002-2003). Ens conformariem que el Consell Econòmic i Social, servis per allò que estava previst, o.... que ho fessin veure.

Pragmatisme, sí pragmatisme, senzillament demanem que es facin les gestions per tal de garantir que el que es va acordar a la Delegació en torn a la 340 i a l’autovia del interior avanci.
Una miqueta de treball i gestió un petit “por favor” on toqui.

Pragmatisme? Sobiranisme? Vegueria? No volem tant, només que ens diguin perquè serveix l’IDECE, i el consell Econòmic i Social. Sabem perquè servien, no perquè serveix. Que ens diguin perquè ens serveix aquest govern. Sabem perquè servia , no perquè serveix.

DE REFERÈNDUMS, DE REFERENTS.






Fa molt poques setmanes, al Parlament, CIU va presentar una proposta de resolució per tal de possibilitar la convocatòria de referèndums. ERC va presentar esmenes. Eren un exabrupte... parlamentari; però exabrupte. Una desqualificació de CIU i dels seus votants. Una excusa per evitar aprovar la proposta. Era lògic, no ens va sorprendre; sabem que el sostre d’ambició, el sostre real de reivindicació assumible des d’aquest govern és el que marca Montilla i les seves esmenes. Ara, després de les propostes(diverses) d’avenc en els plantejaments del món catalanista, Carod ens proposa un referèndum al 2014. Per guanyar-lo?? No crec, doncs llavors necessitariem causa, objectius, casa més o menys comuna per tal de bastir una majoria social i política . Com diu Heribert Barrera i Carretero caldria prioritza l’opció nacional.

Crec que seria bó començar per lo més senzill, recuperar i votar la proposta de resolució que el faci possible, sense excuses. Diguem-ho clar, ningú es creu el referèndum de Carod, almenys mentre el referent de Carod sigui Montilla.

Carod fa la seva feina, marcar a Mas, cuidar Montilla. En lloc de referèndum ens proposa referendar a Montilla; el seu referent de govern.