04 d’agost 2007

NINES RUSSES:


El debat suscitat al bloc en torn al model o models de creixement , a la gestió dels recursos em recorda a les nines russes. Un debat dintre altre, un debat n’amaga un altre. Sorprèn com no s’entra en el debat dels nitrats i la contaminació dels aqüífers. La gestió de l'aigua a lo llarg del riu , els abusos dels qui es diuen defensors de rius i només defensen privilegis heretats del segle XIX.

Les badies estan anòxiques, mortes. La teoria d'algun dirigent , dirigent?..... dels musclaires era, és que: Es necessitava més aigua per netejar-les. Denunciava, afirmava, jurava, que ara baixa menys aigua.

L’aigua que surt a les badies és sempre la mateixa , la concessió dels regants no ha variat en segles , a més esta limitada pel pas soterrat a Tortosa. Sempre ha baixat la mateixa concessió. Què ha variat?. Ha variat la qualitat del aigua i l'us de les badies. Fa uns anys a les badies hi havien poquetes batees de producció de musclos , ara la producció s’ha multiplicat per deu o per vint o per cent. Les restes dels musclos i cloïsses van al fons , la matèria orgànica fermenta , al final anòxia que mata el musclo , que es desgrana, colmata la badia i fermenta; un cicle viciós, agreujat per la mala qualitat de l’aigua contaminada amb pesticides.. Solució? Ordenar la producció, no tirar el musclo al fons, practiques curoses per part dels concessionaris. Fer filtres biològics per tal de millorar la qualitat de l’aigua, regular el reg i les pràctiques agrícoles.

És més fàcil reivindicar la teoria de WC , embruto ,reclamo més aigua i tiro de la cadena.

La defensa de privilegis és reaccionaria. Un debat dintre altre.

Molts no sóm ecologistes. No per creure menys en l’ecologia; sinó per creure més.

Molts denunciavem, denunciem el anomenat socialisme real, voliem la fi del Mur de Berlín, ens oposem a Chavez, Castro etc . No per creure menys en la justícia social, sinó per creure més.

Molts no sóm, no volem ser socialistes. No per creure menys en la llibertat , la igualtat, la justícia social; sinó per creure més.

Nines russes: Un debat, dintre altre debat.

XAVIER BRU DE SALA.


L’article de Bru de Sala d’avui a la Vanguardia em colpeja l’estomac amb força. La tesis central és : tot el que passa a Catalunya és inevitable, indiferent a qui sigui el president , fatal i místicament inevitable, no depèn ni de la gestió, ni de la sort; per tant Montilla no és ni mal gestor, ni té mala sort. Visca Montilla. El que fa fatalment inevitable la situació ve de lluny , en el temps i l’espai. La manca d’inversions crònica , la culpable indiferència de Madrid fan inevitable la situació. Tot peta i tot petarà, sense remei; ara la culpa no és de Montilla. Bo. Bo de veritat. Estant d’acord amb el fet de la manca d’inversió , el dèficit fiscal i d’infraestructures cròniques; no puc deixar de recordar que Montilla va ser Ministre d’indústria a Madrid, com Clos. Mala sort.

Vull aportar una experiència pròpia: Més enllà del lament i dels pressupostos, un Govern , un president, està, estan (entre altres coses) per gestionar el moment i la realitat. Doncs bé, els alcaldes i els funcionaris locals sabem fins quin punt s’ha dimitit de la gestió. En el cas d'Indústria , el delegat del govern a Tarragona passava pels ajuntaments, es reunia i ens reunia a alcaldes a Fecsa o “Eléctrica del Ebro”. Ara, ni els coneixem als delegats o directors. Fa 4 anys – dels quals 2 ja acabats del tot - estan per adjudicar quasi 50 pisos de protecció al meu poble. Els heu vist al govern? . Montilla és el president. Mala sort.

Causes remotes? Ni a rodalies Renfe , ni al Carmel , només cal veure l’informe tècnic judicial. Les causes remotes no són determinants , en cap cas eximirien d’una gestió acurada de la realitat. L’apagada i la seva resolució no s’acceptarien ni a l’últim racó del tercer món. Auto-críticament (ens ho hem de fer mirar) em culpava de no donar prou resposta des de l’oposició.

Bru de Sala em colpeja l’estomac. Em deixa clar una causa que ve de lluny, en el temps i l’espai: Ni Montilla, ni ningú d’esquerres pot tenir cap culpa. L’esperit crític de certs intel·lectuals s’ha rendit, ha claudicat en nom d’un radicalisme fatalista i inactiu. Pàtria o Muerte, Independència o Revulsió .... per després de les vacances, o per quan torni CIU

Montilla, Clos i Zp : Instal·lats, ara i en el temps i l’espai als llocs on es decideixen les virolles. Bru de Sala predicant les vacances permanents, o la revolució a bord d’un veler de nom? De nom: Auxiliar del PSC . Amb aquets intel·lectuals no fan falta causes remotes.