05 de desembre 2007

LA NAVEGABILITAT.


Pragmatisme sostenible, una sostenibilitat pragmàtica.


La Cambra de Comerç Turisme i Navegabilitat de Tortosa ha fet públic el seu recolzament a la construcció de tres petits assuds que garantirien una lamina d’aigua suficient per una navegabilitat estable, rendible i turísticament atractiva. I sostenible? La resposta és un sí sense pal·liatius. L’energia hidràulica és neta, la més neta i els assuds la produirien. L’únic però, serien els sediments, sediments que..... ja no existeixen, es queden a Mequinensa i en cas de recuperació el projecte pot preveure solucions de by- pas.

Econòmicament sembla que el projecte s’autofinancia, no costa un duro a l’erari públic.
Ho hem dit en més d’una ocasió, no és el mateix ecologisme que ecologia. Ens sembla un contrasentit que tothom reclami energies netes i que no es trobi el lloc on ubicar-les. Creiem que l’actual projecte de navegabilitat , si bé és un avenç, està al seu límit. El dragat permanent té un cost econòmic i ecològic evident.

Tenim clar que no tots representem el mateix, sóm una alternativa a l’inmovilisme ruralista del govern tripartit. Per això mostrem el nostre acord a la proposta de la Cambra, que produeix energia neta, un riu rendible, possibilita navegabilitat, una façana i port fluvial al servei del territori.... Com a quasi tots el rius ben gestionats d’Europa.

Per una sostenibilitat possible amb un pragmatisme sostenible,UN RIU NAVEGABLE I HABITABLE: PER NATROS SÍ.

JOAN FERRAN ; LA CROSTA.


JOAN FERRAN seu a la segona filada del Parlament, darrera dels bancs del govern, prou prop de Montilla i molt, molt prop d'Iceta, Manuela de Madre o Carmen Figueres. Tots sabem el que representa aquesta proximitat física, una afinitat ideològica, una confluència d’opinions.

Joan Ferran és un conegut polític conservador, jo diria el més carca i reaccionari dels diputats de tot l’arc Parlamentari. M’explicaré, és carca i reaccionari en el sentit militant del terme, és un home al servei de l’aparell; d’un aparell de poder, d’un poder estatalista. Tot el contrari d’un creatiu amb esperit lliure. No crec que mai hagi tingut cap idea pròpia i menys que se n'adoni. Ell no és considera un sectari. I en cert sentit l’entenc, només és un chic més explícit que els seus companys d’escó i menys subtil que alguns intel·lectuals que li donen cobertura..

Joan Ferran ha explicitat el que pensen, el que pensa la crosta del PSOE , “alies PSC”.
Els dies abans de la mani pressionaven, els dies després pressionen. Tenen un objectiu clar i no és altre que desnacionalitzar no ja TV3, també desnacionalitzar la Generalitat. No volen una Generalitat catalana , volen una “Autonomia de todos y como todas”.

Les seves declaracions (no només les de Ferran) les pot subscriure el PP i de fet ho ha fet; i ciutadans, de fet ho han celebrat. També Montilla, no l’ha desautoritzat, ni a ell ni a Bolaño.

Ja pot declarar Montilla que respecta la manifestació, ja pot declarar que està amb la gent i que també està emprenyat. A la pràctica, estan que trinen per l’èxit de la manifestació, estan emprenyats per la presència de Pascual Maragall, intenten manipular fins i tot les xifres (Tinc fotos d’una mani, que anava de Plaça Catalunya fins la Catedral i la policia local, el País i la “brunete mediatica” donaven una xifra superior)

Tenim un president que hauria de representar la voluntat d’autogovern d’un país i en canvi s’autoexclou de la reivindicació de més capacitat de decisió. Ferran és el bufó de Montilla i no fa res més que anar en la direcció del que realment és aquest President: La crosta del PSC, la crosta estatalista del PSOE , o ja hem oblidat qui era qui, dins del PSC? No volien, no podien anar a la manifestació perquè estan on eren sempre , contra el dret a decidir, a favor del PSOE. Contra el que era el PSC o l'inicial Convergència socialista, contra qualsevol convergència catalana. Per això estava a la mani Pasqual Maragall, per la dignitat de l’originari PSC. Per això la boicotejava Ferran - Montilla , per disciplina i lleialtat al PSOE.

De tot, el més greu no és Ferran (pobret ell) el més greu, és que Ridao , que seu a la tercera fila tant prop de Ferran com de Felip Puig o d' Oriol Pujol, no vegi diferencies entre PSOE i CIU , ni entre la crosta del PSOE i els convergents (socialistes, socialdemòcrates, lliberals i nacionalistes) catalanistes de la manifestació: Que Santa Rita els conservi la vista, perquè la cadira ja se la conserven solets; a tots ens agafi confessats.