11 de desembre 2010

DIA 9.


Avui dia 9 torno al Parlament, per presentar els papers necessaris per l’acta de diputat. Bon moment per mirar enrere, prou enrere. Mesos abans de l’any 2003, quan tothom donava per feta la derrota de CiU i més a l’Ebre. Allí i llavors ja s’anunciaven moltes de les coses que avui ens han donat( a CiU) un resultat satisfactori i a ells una reconeguda derrota. Recordo algun, més d’un, alcalde de CiU amagat als portals de les cases properes a la catedral; escridassats , insultats per militants, diputats, dirigents d’altres partits. Ploraven, no ho entenien , no podien entendre el poc respecte institucional, el tarannà poc democràtic dels partits de l’oposició. No dels manifestants, no del moviment social, que quedi clar; parlo dels partits que l’instrumentalitzaven. Recordo una carta publicada per un diputat de quin partit no vull recordar-me , denunciant, anunciant i certificant que els “micos de Camarles” eren portadors de virus com l’Ebola i Sida. Recordo el que deien de l’abocador de Tivissa i l’Enron. Recordo com un conegut diputat i dirigent polític tirava objectes contra el cotxe del President. Ho recordo , ho perdono. Ho oblido, en lo que té de passat , però no puc deixar de dir que en aquella actitud es contenia el fracàs del futur Govern , el fracàs de moltes de les politiques que es diuen defensar i no porten enlloc. Creueres en la possessió de la veritat més absoluta, el menyspreu polític i intel•lectual de l’adversari és el camí més curt cap el fracàs.

No es pot construir un territori, una identitat, una vegueria des de l’imposició, l’arraconament de l’adversari . No es pot construir res des de el no i l’exclusió de gran part de forces polítiques i socials( Es diguin CiU , PP ,ERC o PSC PSOE). No es pot desestimar una inversió sense tenir en compte alcaldes: Electes!!! . No es pot construir una alternativa política sense buscar els punts de trobada amb les diferents sensibilitats del territori, amb els encaixos necessaris, amb les necessitats de la resta del país. No , no es pot i molt menys es pot governar de la mateixa manera. Excloent als alcaldes i representats de l’oposició. No, no es pot invertir en funció d’un color, en lloc d’una necessitat. No , no es pot desestimar una infraestructura , un port , una carretera per que afavoreix aquell o perjudica al meu. No es pot fraccionar el país en colors politics i menys un govern.

Per això val la pena mirar enrere, i no tant enrere. Llegir encara avui les desqualificacions viscerals d’alguns . No per retreu, tampoc per despit. Per aprendre, per comprometre’ns a no ser sectaris , a respectar alcaldes i electes siguin del color que siguin. Per saber que un govern ha de ser de tots , ha de saber dialogar i no deu imposar ni per decret , ni per manifestació!! Hem de saber que estem al servei d’un país, no nomes al servei d’unes sigles.

Per això avui quan vaig a fer els papers per recollir l’acta de diputat , vull presentar el meu respecte a tots els partits, a totes les persones que han concorregut a les eleccions des de partits democràtics. Vull oferir el meu esco al seu servei , la meva capacitat de diàleg per arribar a acords, sense exclusions ideològiques sense dogmes sagrats, sense exclusions sagnats. El compromís de L’Ebre , el veritable compromís amb la gent.