Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arxiu educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arxiu educació. Mostrar tots els missatges

18 de maig 2008

IRONCAT.L'AMPOLLA.

Més de 200 participants han fet possible la 5ena edició de l’IRONCAT, el triatló de llarga distància que organitza la Federació Catalana de triatló junt amb l’Ajuntament de L’Ampolla. Són 3’8 Km nedant , 180 en bicicleta i tot un marató 42’2km corrent. L’únic amb aquestes distàncies que es fa a tota la península ibèrica i únic a la Mediterrània.

L’entorn del Delta de l’Ebre, la qualitat de vida de l’Ampolla és un dels ingredients essencials d’aquesta prova. De fet tant els components de la Federació Catalana de triatló, com l’ajuntament i els participants coincideixen amb la filosofia de l’acte. Una manera de viure, de gaudir de la natura i del poble. D’un poble integrat a la seva badia que pel matí ofereix un marc idíl·lic per nedar, d’un poble d'aquest Delta pla, ple de llum que protagonitza els 180 km de bicicleta. Finament, el propi poble acull als esforçat atletes quan finalitzen la llarga marató de 42’2km.

"Tu pots", "Ahal dezaquezu" , "you can" ,"tu puedes". Sí certament, l’amor al patrimoni i la cultura de l’esforç. Tota una forma de viure. Iniciatives com aquesta donen orgull de poble. L’Ampolla va ser el primer poble de Terres de l’Ebre i un dels primers de Catalunya( Fa ja 7 anys) en fer junt amb Ecologistes en Acció un programa d’estalvi d’aigua que ara s’ha estés a tota Catalunya., les auditories medi ambientals., la cura del paisatge , la recuperació de espais urbans.

No ho prediques; fes-ho!!. Són els participants i la gent del poble qui ho fan. No ho prediquen ho fan. Felicitats a tots.

Aquest any la copa de les nacions l’ha guanyat l’equip d’Euskadi, una salutació als amics d’Euskadi i a tots els que vinguts d’arreu ho fan possible . Fins l’any proper, fins sempre. Als que no heu estat , als que ho vulgueu conèixer vos recomano entrar a IRONCAT.org. Tu pots, fes-ho.

10 de febrer 2008

NO ÉS TAN LLUNY.


“Ninguna repuesta evitaba la muerte”. És un titular a primera plana de la premsa dominical. Són paraules del responsable de milers de morts, torturats sota l’imperi del Jemers Rojos a Cambotja. Em colpeja, em fa mal. Conec el fons ètic de la qüestió. Facis el que facis, diguis el que diguis ets culpable. La culpa no depèn de tu..... està en tu, en la teva classe, en el teu origen, en la teva ideologia. Pobre de tu si ho dubtes. Les dictadures, algunes actituds de fanatisme troben una mateixa font... la superioritat moral. M'ho he trobat moltes vegades, m’han deixat molt clar que era igual el que féssim, el que diguerim, no teniem sortida. El problema érem, sóm...

Hem direu, això queda molt lluny... en el temps i l’espai. Penso amb Sèrbia, amb l’integrisme, amb els fanatismes i sé que ni és tant lluny, ni fa tant de temps.

Facis el que facis, diguis el que digues el problema mai ets tu, sempre, sempre formes part de la solució... Els que ho neguen fan por.....i en són tants.

04 de febrer 2008

SILENCIS ELOQÜENTS.


Al Cèsar lo que és del Cèsar i a Deu lo que és de Deu.
Sempre he tingut clar que no es pot mesclar política i religió, fer-ho és un error. El problema és que les conseqüències de l’error les paguem tots. Tenim una Conferencia Episcopal que “se ha echado al monte” i no només una conferencia episcopal, a les Espanyes ja fa dies que més d’un va pels camins de la veritat una i gran.

Per sort a Catalunya, hem escoltat veus alternatives, també de l’esglèsia i de creients. Més d’un tindria que reflexionar sobre la bondat de la tàctica per als interessos que diu defensar. Pot ser que mobilitzi més per reacció que per assentiment. El silenci del PP és ben eloqüent , com ho és el fet que el PSOE alimenti la polèmica. La por a la “Derechona” mobilitza els seus. L’efecte provocat per les mobilitzacions contra la guerra , es busca ara en la mobilització contra els bisbes. Uns i altres volen treure partit de lo que és de Deu . Perquè, tinguem-ho clar, el Cèsar també vol intervindré en qüestions que pertanyen al privat racó de la consciència , a l'àmbit de lo que és de Deu. O si ho preferiu, lo que és només de la intimitat de l’home. De la grandesa d’estar vius. Aquell àmbit de petita o gran transcendència que tot home té. El control d’aquest predicament ètic i moral dóna poder i el Cèsar ho sap. La superioritat moral sigui de la dreta o de l’esquerra em sembla una manipulació molt interessada. Una manipulació molt perillosa. Qui els diu “que se callen”? Hi ha silencis que són molt eloqüents i cridòries que també. Als que criden.... a uns i altres . Calleu . A molts dels que calleu. Parleu. Que ni els que són de Deu s’apoderin del que es del Cèsar, ni que el Cèsar s’apoderi del que és de Deu.. o de tots els homes.

28 de gener 2008

PERPLEX I PREOCUPAT.



El dia 1 de gener del present publicava una trilogia d’articles al bloc, parlava del diputat Chaib, de Marràqueix, dels drets de les dones, d’Ayan Hinsi Ali, del article de Salman Rushdie titulat “atrapades en el silenci”. De la casa de Bernarda Alba i de la novela “Midnight’s Children” , de Pakistan, de l’assassinat de Benazir Bhutto. Estic preocupat. No d’ara, la preocupació ve de lluny. Ho deia i torno a dir-ho, el silenci front la intolerància és covardia. Correm el perill que els “Vigilants de la Doctrina de la Fe Progressista” ens titllen de carca, el silenci en aquestes circumstàncies és doble covardia. Ho he dit, ho he escrit; vull tornar a dir-ho i escriure.

El “bonisme”, la minimització del problema de l’islamisme radical, la negació de la discriminació, de la submissió de les dones. És el devastador panorama ideològic, l'únic i “trino” pensament oficial. Fora d’aquest pensament ets una pesta.

En aquestes estava (i estic) quan és van produir les detencions del Raval i els apriorismes, en forma de declaracions del conseller Saura. Algú, li ha escoltat dir cosa diferent mai?? No tenia informació?? Atrapat entre els seus discurs interessat, dedicat als seus fidels parroquians (Mai millor dit), l’interessat discurs de Rubalcava i la realitat del perill islamista. No sabia, ni podia fer altra cosa. Saura va fer el ridícul i li va fer, fer a la Generalitat. Ens va deixar, com sempre preocupats.

Avui estic perplex, el cas era i és suficient important com per a què el President de la Generalitat digués alguna cosa. Relacionada amb la seguretat dels ciutadans, amb la política en torn al problema de l'islamisme radical a Catalunya. L’heu escoltat? Sí, doncs sí; alguna cosa ha dit: Salveu al conseller Saura. Només això l’ha preocupat. Salveu Saura, salveu Montilla. Blindeu el tripartit.

Jo no sé si els ciutadans del meu poble estan més segurs; si s’han pres mesures de seguretat addicionals. Si pensen prendre-les, si els alcaldes tenim o no tenim què fer alguna cosa? Al President Montilla tot això no li preocupa, a mi com alcalde, com diputat sé. I no tinc resposta. Estic perplex.

Vull i exigeixo respostes entorn a la seguretat i les mesures preses i a prendre, també entorn a altres coses. Vull respostes, vull i exigeixo respostes en torn a la defensa dels valors democràtics, en torn als valors de la tolerància i la no discriminació de les dones, vull saber si als ciutadans moderats, musulmans democràtics, als defensors i defensores de la llibertat, com Ayan Hinsi Ali tindrem el valor de defensar-les, encara que això ens costi la desqualificació (per cert Chaib on ets, ara on ets?). vull saber si defensarem a les nenes sigui quin sigui el credo de la seva família , si garantirem els seus drets. Vull saber si tenim suficients mesures per impedir l’ablació de clitoris etc. etc.

Vull saber si Saura i Montilla donaran una oportunitat als demòcrates musulmans. Si afavoriran la solidaritat amb els lluitadors i lluitadores per la llibertat als països del feixisme integrista, en lloc de dissimular el perill i el disbarat de la yihat ideològica i violenta. Vull saber si és preocuparan per la seguretat i els drets dels ciutadans del meu i de tots els pobles més enllà de la seva pobra preocupació per la cadira i el preu polític.

La immigració no és un problema però ens planteja problemes, nous problemes, als que el Govern ha de donar resposta. Exigeixo aquesta resposta.

01 de gener 2008

¿ ENTRAMPADAS EN EL SILENCIO?



El Occidente tambien defrauda la libertat de la mujeres musulmanas ( Por Sam Harris y Salman Rushdie) Articulo que recibi por correo- e.


Mientras usted lee estas líneas, Ayan Hirsi Ali se halla en una casa segura con hombres armados que custodian la puerta. Hirsi Ali es de las más hábiles, inteligentes y sufridas defensoras de la libertad de palabra y de conciencia que viven hoy día y por eso la odian a muerte en las comunidades musulmanas a lo largo y a lo ancho del mundo.

Los detalles de su historia se han divulgado ampliamente, pero merece la pena repetirlos pues ilustran cuan pobremente pertrechados estamos en el Occidente para enfrentar la amenaza del extremismo musulmán.



En 1992 Hirsi Ali huyó de Somalía a Holanda en calidad de refugiada, después que rehusara someterse a un matrimonio forzado con un hombre al que no conocía. Llegada a Holanda y ocultándose de su familia, comenzó a trabajar como mujer de la limpieza. Pero esta mujer de la limpieza hablaba la lengua somalí, la lengua arábiga, el amhari [idioma de Etiopía], swahili [idioma sub sahariano más difundido en Uganda, Kenia, Tanzania y zonas del este de Zaire, Ruanda y Burundi] e inglés y aprendía aprisa el holandés, de modo que encontró trabajo como traductora para otros refugiados somalíes, muchos de los cuales, como ella misma, eran víctimas del Islam.

Esas mujeres habían sido abusadas, mutiladas, se les había negado asistencia médica, se las había privado de educación y habían sido forzadas a la sumisión sexual y a embarazos compulsivos.



Después de cursar ciencias políticas y filosofía en la Universidad de Leiden, Hirsi Ali comenzó a hablar en público sobre la represión de las mujeres bajo el Islam; poco después comenzó a recibir amenazas de muerte por parte de musulmanes locales. Finalmente, su situación de seguridad se tornó tan grave, que en el año 2002 se trasladó a los Estados Unidos. Sin embargo Gerrit Zalm, a la sazón viceprimer ministro de Holanda, se comunicó con ella instándola para que fuera candidata al parlamento holandés. Cuando Hirsi Ali expresó estar preocupada por la seguridad, Zalman le aseguró que le sería otorgada protección diplomática donde y cuando fuese necesario. Hirsi Ali regresó a Holanda con esa certidumbre, fue elegida para una banca en el parlamento y pasó a ser una incansable defensora de las mujeres, de la sociedad civil y de la razón.




El resto de su historia es bien conocido. En el año 2004 Hirsi Ali colaboraba con Theo van Gogh en el filme "Sumisión", que analizaba la relación entre la ley islámica y el sufrimiento de millones de mujeres bajo el Islam. El escándalo de la comunidad musulmana confirmó tanto la necesidad del trabajo de Hirsi Ali como la razonabilidad de su temores. Van Gogh rechazó la custodia de guardaespaldas y muy pronto fue baleado y casi decapitado en una calle de Amsterdam. En el pecho, con un cuchillo de carnicero, le clavaron una carta de amenaza a Hirsi Ali.



Inmediatamente Hirsi Ali fue obligada durante meses a ocultarse y trasladarse de una casa segura a la otra, en ocasiones más de una vez al día. Finalmente, consideraciones de seguridad hicieron que se alejara completamente de Holanda. Regresó a los Estados Unidos, y el gobierno de Holanda ha estado pagando allí los gastos de protección. Así ha sido hasta que súbitamente la semana pasada anunció que no la protegería más fuera de Holanda, anunciando al mundo, por ese motivo, su vulnerabilidad.



Importa advertir que es posible que Hirsi Ali sea el primer refugiado de Europa Occidental desde el Holocausto. Ella es, por lo tanto, única e indispensable testigo de la fuerza y de la debilidad de Occidente: del esplendor de la sociedad abierta y de la ilimitada energía de sus antagonistas. Ella sabe de los desafíos que enfrentamos en nuestra lucha por contener la misoginia y el fanatismo religioso del mundo musulmán, y ella vive todos los días las consecuencias de nuestro fracaso. No hay nadie en mejor posición para que nos recuerde que la tolerancia de la intolerancia es cobardía.



Habiendo compendiado para sí misma la Ilustración en unos pocos años, Hirsi Ali ha escrutado detenidamente todos los senderos que conducen al páramo que es el Islam tradicional. Ha escrito dos libros brillantes en los que describe su periplo, el más reciente, "Infiel", ha sido durante meses el mayor éxito de ventas. Arduo es exagerar su coraje. Como escribió Christopher Caldwell en el The New York Times, "Voltaire, con cada declaración no se arriesgaba a hacer mil millones de enemigos que reconocían su rostro y podían, por vía de la Internet, compartir informaciones al instante con otras personas que se proponían asesinarlo."

La semana entrante el parlamento holandés debatirá el caso de Hirsi Ali. Tal como están las cosas, la decisión del gobierno de protegerla solamente dentro de los límites de Holanda reviste una genuina perversidad. Aunque los holandeses se han quejado por el costo de proteger a Hirsi Ali en los Estados Unidos, en realidad para ellos resulta mucho más caro protegerla en Holanda, pues allì el riesgo de Hirsi Ali es mayor.



Debe considerarse también la cuestión de las promesas rotas. Hirsi Ali fue persuadida para que presentara candidatura al parlamento y para que se transformara en la vocera mundial más visible, con la vida en un hilo, en el entendimiento de que sería protegida durante todo el tiempo que ella lo necesitara. Gerrit Zalm, en su condición tanto de viceprimer ministro como de ministro de finanzas, le prometió esa seguridad sin limitaciones. Más vergonzosamente aún , Jan Peter Balkenende, primer ministro de Holanda, ha recomendado que Hirsi Ali simplemente se marche del país, negándole a la vez siquiera una semana de protección fuera de Holanda, semana durante la cual ella debería reunir los fondos para contratar servicios de seguridad. ¿Se trata de un cobarde designio para aplacar a los fanáticos musulmanes locales? ¿Es una advertencia a otros disidentes holandeses para que no monten un follón al hablar demasiado francamente del Islam? ¿ O es nada más que simple atolondramiento irreflexivo?

El gobierno de Holanda debe reconocer que ha hecho algo escandaloso y debe comprender su obligación de brindarle a Hirsi Ali la protección que le fue prometida.



No hay ninguna otra persona viva que merezca más la libertad de palabra y de conciencia , obvia en Occidente, ni hay otra persona que esté haciendo esfuerzos más valientes para defender esas libertades.

22 d’agost 2007

ADAM RAGA.

Volem felicitar a Adam Raga, el nostre campió; d’Ulldecona. Cinc , si, 5 vegades campió del mon. També felicitar a Toni Bou que s’ha proclamat matemàticament campió al suspendré l’última prova. Adam Raga serà el subcampió.

La noticia l'he vist reflectida a tots els mitjans, a TV-3. Sempre ho haviem dit , si Adam fos de... nord enllà, els 5 campionats els menjariem cada telenotícies.

Que consti que Toni Bou s’ho mereix. Que consti que Adam s'ho mereix , felicitats Adam felicitats campió. T’ho viem dit a l’Ampolla quan vas fer el pregó, t’estimen i et valorem, t’estimarem i et valorarem el dia que no siguis campió. Cinc vegades campió, ara subcampió, sempre abanderat de les Terres de l’Ebre. Una gran persona, per això felicitats Adam.

31 de juliol 2007

EL DRET a L'OCI.


Paul Lafargue, gendre de Karl Marx escrivia cap el 1880 un pamflet titulat el Dret a la Peresa. Una utopia, no entesa ni llavors, ni ara pels socialistes. La tècnica i el capitalisme, ens ha aportat finalment el dret al temps lliure, a l’oci, al jeure i al lleure. Dret irrenunciable dels treballadors, dret humà a la “xalera” .

Cosa de burgesos, això del lleure. La culpabilització del lleure, del temps propi ha estat una constant de totes les ideologies reaccionaries. De tots els carques, tant de dretes com d’esquerres. D’entrada les activitats d’oci no es consideren al mateix nivell de valor, ni ètic ni econòmic que les coses de menjar. Oblidant-se de la màxima progressista que diu: “no sols de pa viu l’home”. Sóm conscients que quan parlem de golf, d’oci, ens trobarem front tots els tòpics de la “carqueria moralista”. Un error freqüent de progressistes sincers, que es deixen dur pel tòpic. Menjar, front oci. “Necessitat primària, front caprici burgés”.

Només la cultura legitima el gaudi??. Nosaltres estem amb Lafargue, l’oci és un dret, produir oci és tan legítim com produir menjar i pot ser més ecològic (de fet l’oci no precisa reciclatge).


Es fa tard, ho deixem. Bona nit. Agraïm les aportacions a la nostra ultima entrada. Interessants , com quasi sempre. Prometem entrar-hi més a fons, sense apriorismes. Amb esperit lliure, esperem el mateix... Ens va la marxa.

26 de juliol 2007

BOUS.


Los bous són un element central, distintiu, diferencial de les nostres festes. Les defensem com una tradició. Hem de fer l’esforç però de ser autocrítics per tal de donar solució a nous o vells problemes, d’adaptar-les a les noves sensibilitats, evitar situacions conflictives. Hem de ser capaços de respondre a problemes de seguretat de les persones, presencia de menors a les places, bon tracte i respecte als animals. Seguretat i comoditat de les instal·lacions, garanties sanitàries i altra vegada bon tracte als animals.


Si la festa no dóna resposta a les demandes del temps, tindrà problemes. Certes imatges, certes conseqüències no són de rebut actualment, no parlo d’un lloc en concret, en certa manera és una reflexió feta de l’Ampolla per l’Ampolla i per si pot ser útil. Pel bé de la festa i el prestigi dels nostres pobles hem de ser curosos i autocrítics. És un problema de festa i autoestima.

01 de març 2007

Nous centres educatius? pregunta des de Fil Directe

Aquest matí ens ha arribat un correu electrònic, al nostre apartat FIL DIRECTE, des d'on la gent pot portar les seves inquietuds al Parlamanet a través dels Ebrediputats.


Aquesta persona, (per norma evitarem difondre dades personals o que identifiquin al nostre fil directe), ens ha demanat si podiem preguntar oficialment al Govern sobre la notícia apareguda als mitjans de comunicació, en que deia que el Departament d'Educació preveu noves construccions d'escoles a diversos municipis de les nostres Terres, ja que dubta de la seva realització, havent vist precedents similars darrerament, i recordant que anem de cara a unes municipals, i que aquesta notícia podria ser electoralista.



Avui mateix, els Ebrediputats hem formalitzat una pregunta referent a aquest tema. Esperem la resposta. Per supost, nosaltres volem que es portin a terme aquestes actuacions, i per això insistirem al Govern i vetllarem pel seu cumpliment. Aquesta és la nostra feina, i així la farem.














El Departament d’Educació, ha anunciat que ja té a punt el Pla d’obres per als pròxims quatre anys a les Terres de l’Ebre,



  • Quines són les previsions d’aquest pla per a tots els municipis de les Terres de l’Ebre?

  • Quines són les dades demogràfiques dels municipis de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre que justifiquen aquestes previsions?

  • Té el Departament d’Educació previst el pressupost i el cronograma d’execució d’aquestes obres?

  • Té el Departament d’Educació prevista la disponibilitat de terrenys per du a terme aquestes obres?

  • Tenen coneixement tots els ajuntaments afectats pel projecte o pla que s’anuncia a través de la premsa?

  • Té a veure amb aquest anunci la propera contesa electoral? En cas negatiu, quina és la causa de divulgar ara la previsió d’aquestes obres?

  • Garantirà el Departament d’Educació que els centres anunciats es faran en els propers quatre anys?