BUSH&INTERNET

Certament ha estat interessant, tant la conversa amb J M Arasa, com les reaccions posteriors.

Fiederich Nietzche desconfiava de la premsa i ho feia per manca de rigor, perquè la immediatesa, la facilitat, no afavoreixen ni la reflexió ni el coneixement. Fàcil, massa fàcil diria. Humà, massa humà. Vistos certs resultats, i no parlo només de la premsa groga, les seves reflexions no són gratuïtes ni es poden deixar caure en sac trencat.

Quan la massificació pot significar manca de rigor, la manipulació està al voltant.

La premsa manipula?? I tant, o no? Té capacitat transformadora ? Sí, també com no. La facilitat, l'irrupció de nous mitjans va a favor o contra determinada premsa ??

Tots ens apuntariem a crítiques sagnants al paper de certa premsa, la Espanya de salsa rosa i crispació dóna per molta reflexió.

Ara bé, jo que tinc un bloc no deixo d'estar d’acord amb alguna de les reflexions d’ Arasa. Mirar-se massa el melic no és bo. Ser acrític és mortal. No serè jo el que defensaré a ningú i menys a qui té més capacitat i més criteri.

Una certa reflexió crítica però, no fa mal. Realment els blocs, tenen capacitat transformadora? Ens fan més lliures? Contribueixen a organitzar els sectors socials en un sentit més igualitari? Donen més capacitat critica al ciutadà, front als poders establerts? Moltes preguntes, moltes i..... moltes més.

George Bush, és un bon exemple per la reflexió. Als EEUU, u es ai, la xarxa és molta xarxa, tanta xarxa com país, enoooorme. Quina influencia a tingut, quina en té? Quin desgast ha produït al Buhs.? Intel·lectuals, diuen i expliquen que avui no seria possible un moviment com el de la guerra del Vietnam, o no un moviment com el que es va produir al voltant dels drets civils. Recordeu Luter King. Massa gent atrapada la xarxa, individualitzada i aïllada, cada un al seu propi melic. Enorme melic, però melic.

Les xifres d’entrades, un altre tema. Importants? Poder sí. Però quan tens dades de qui et visita al final ens engreixem uns al altres dia rere dia, repetidament. Un món més reduït del què confessem, i per aquest camí tornem a EEUU a la campanya electoral, a les transformacions socials a qui les controla i com?? Hi ha debat segur .

En quan a possibles envejats. Jo confesso que des d’ aquí, un petit bloc, envejo a la Veu de l’Ebre i al seu director . Sí enveja, no massa sana, que és com ha de ser l’enveja.