29 de maig 2007

CARACAS TELEVISIÓN, LA LLIBERTAT I EL PSC-PSOE




El meu cosí de Caracas, aquell que tots tenim a Veneçuela, m’envia regularment articles referits al seu país, últimament està molt trasbalsat pel tancament de Radio Caracas Televisión, es queixa amargament de la política d’Hugo Chàvez, es mostra molt dolgut amb l’actitud dels socialistes catalans i espanyols.

Recorda el paper dels casals catalans a Veneçuela, em recorda la seva consciència catalana, la solidaritat del poble veneçolà amb el demòcrates catalans i espanyols. M’informa que el PSOE va boicotejar el recolzament del parlament europeu a Radio Caracas Televisión.

El director general de RCTV, el Sr Granier declara a la Vanguardia: “Me parece mezquino que el PSOE no apoyara la libertat de expresión en Venezuela”.

A mi també, com també em sembla mesquí l’episodi Bolaños, la política de control mediàtic del tripartit. Mesquines són les declaracions de Montilla en torn a l’abstenció, mesquina és la política informativa dels mitjans de comunicació públics a Catalunya. El més mesquí no és que no ajudin a la llibertat d’expressió a Veneçuela, el pitjor és l’oblit de la història i de la solidaritat dels Centreamericans amb la democràcia i la Generalitat, l’oblit dels vells somnis democràtics. On són els valors de la vella esquerra democràtica? I encara culpen a altres de l’abstenció?. El més mesquí és que no creuen en la llibertat d’expressió.

PAÜLS: PARAULES PER A JÚLIA.





Tu ja no pots tornar enrere, perquè la vida ja t’empeny. Ja no tens retorn Júlia, ara ja has guanyat les eleccions del teu poble, Paüls. Un repte que tu has triat, perquè has volgut, perquè estimes la gent del poble, perquè creus en el teu poble. La teva primera victòria no ha estat guanyar, la teva primera victòria va ser la del sentit comú, la voluntat de pau i concòrdia, la voluntat de cohesió del poble de Paüls, te'n recordes Júlia com somniaves en un sol poble? En un poble unit i sense bàndols.

Ara ja pots fer caminar el teu somni, però tu sempre recorda-te’n de lo que un dia vas triar. Et sentiràs acorralada et sentiràs perduda i sola, poder voldràs no haver-te presentat, et criticaran i t’atacaran, però tu sempre recorda-te’n de lo que un dia vas voler, recorda-te’n del que vol dir “Convergència” , recorda-te’n que és impossible el sectarisme en algú que es diu convergent, uneix al poble i treballa per la gent. Mai t’entregues, ni t’apartes, junt al camí, mai digues no puc més i aquí em quedo. Altres esperaran que resisteixis, que els ajudi la teva alegria, que els ajudi la teva paraula, entre altres paraules. Tu sempre recorda-te’n, de lo que avui t'escric, pensant en tu , pensant en tu,com ara penso.

No defalleixis Júlia, seràs una gran alcaldessa.