No puc resistir la temptació de reproduir part d’una carta al director apareguda a la Vanguardia. Em sembla lúcida i significativa. Diu :
“Que a les 9.30 del mati (minuts després d’obrir la Borsa de Madrid) un comentarista radiofònic doni com a males noticies, les petites oscil·lacions a la baixa de determinats valors de l’Ibex 35, això no és informació econòmica , això és alarmisme.
“Que a les 9.30 del mati (minuts després d’obrir la Borsa de Madrid) un comentarista radiofònic doni com a males noticies, les petites oscil·lacions a la baixa de determinats valors de l’Ibex 35, això no és informació econòmica , això és alarmisme.
Que es qualifiqui de “mala noticia”, la previsió de que l’economia xinesa solament creixerà un 7% ( venia creixent per damunt del 10%) això també és alarmisme.
Que es comencin els telediaris i les portades dels diaris, dia rere dia, amb informacions negatives dibuixant un panorama ombriu sense expectatives de futur , això també és alarmisme.””......................................”Que funcionaris que tenen el sou assegurat diguin que gastem menys per lo que pugi passar , és alarmisme”..........”Penso que no és l’economia la que deu establir el diagnòstic de la situació , sinó un altra ciència, la psicologia, que estudia el comportament humà” signa un economista de Premia de Mar.
M’agrada la carta i comparteixo gran part de la seva reflexió. En un moment que els tipus d’interès , a la baixa, fan que moltes hipoteques vegin reduïda la seva quota en 100 o dos cents euros mensuals , en que els preus , la gasolina, mostren una moderació que ens permet afirmar que la renta d’una família , la capacitat adquisitiva d’una família amb treball serà superior aquets juliol que el passat. No és pot fer alarmisme , algun aspecte positiu podríem destacar.
Certament junt a això la crisis financera, els bancs , els governs mostren una inseguretat que alimenta l’atur i el pessimisme. Amb tot un cert optimisme ajudaria i no poc.
El desori però és generalitzat i de vegades interessat; de psicòleg i per fer-nos–ho mirar. Deixem de part Espanya i “l’escopeta nacional” .De psicòleg. Aquí, un Govern de psicoanàlisi.
Aquell que tindria que intentar posar ordre al seu govern i sumar esforços es dedica a desqualificar. Montilla acusa a Artur Mas de fer propostes poc serioses i poc solvents. Ho diu Montilla, oblidant que la majoria de propostes de Mas estan avalades per empresaris, petits emprenedors , experts, gran part de la societat civil. Ho diu Montilla un molt entès expert en economia. Ho diu un President que quan parla, millor dit quan llegeix el que li preparen, recorda inevitablement la seva excel·lència intel·lectual. La capacitat dels socialistes per ajudar a sortir de la crisis és coneguda per tothom. La capacitat de Montilla per explicar, liderar i injectar optimisme és providencial i reconeguda mundialment. De psicòleg.
Tot i el president que patim, del tripartit que ens habita. Segueixo afirmant que no hi ha lloc per l’alarmisme o la depressió. Baixen els interessos i la gasolina i en pocs mesos podrem canviar de govern. Lo dit, ni depressió, ni alarmisme. Optimisme i canvi. De manual , de psicòleg.
