30 de maig 2007

TERRA ALTA


A la Terra Alta, Més Convergència. Ara, després de la celebració de les eleccions municipals i de fer les oportunes valoracions, resulta ser que tots hi guanyem i per tant tots estem contents.


Bé, des de CIU pensem que uns estem més contents i altres un poc menys. És cert que la totalitat dels objectius que ens varem marcar no els hem aconseguit. Però també és cert que hem aconseguit més del que els nostres rivals directes s'esperaven. CIU continuarà durant quatre anys liderant el projecte de la nostra comarca, governant al Consell Comarcal i a la majoria dels 12 Ajuntaments. Per altra banda UPTA-PSC sols governarà un Ajuntament i estarà a l'oposició al Consell Comarcal, no s'ha d'oblidar que a l'any 95 UPTA tenia 5 ajuntaments i ara han perdut tota la resta. En polí­tica diuen que s'hi val tot, però hi ha cops que els sentiments i les ganes de fer no es poden comprar. El PSC tenia una bona implantació a la Comarca, els van fer desaparèixer i ara en mans d'UPTA han desaparegut els dos. Ara solsament espero que la gent del PSC, els de sempre, prenguin bona nota del que ha passat a la Terra Alta, el meu partit que en algun cop vàrem tenir la temptació de fer fitxatges estel·lars em pres bona nota de què els sentiments i la voluntat no poden comprar-la. A la Terra Alta ha guanyat CIU perquè la gent de la nostra comarca ha volgut confiar un cop més en la manera de ser dels nostres candidats, entre tots hem tingut la paciència d'aguantar moltes coses que algún dia o altre explicarem, la paciència i el saber fer en aquest cas han estat unes bones aliances. Aquesta nova majoria a la Terra Alta l'administrarem amb el treball i la dedicació a tota la gent de la Terra Alta, sense cap distinció i amb plena vocació de servei.


Xavier Pallarés

President CDC a Terres de l'Ebre, i Ebrediputat

29 de maig 2007

CARACAS TELEVISIÓN, LA LLIBERTAT I EL PSC-PSOE




El meu cosí de Caracas, aquell que tots tenim a Veneçuela, m’envia regularment articles referits al seu país, últimament està molt trasbalsat pel tancament de Radio Caracas Televisión, es queixa amargament de la política d’Hugo Chàvez, es mostra molt dolgut amb l’actitud dels socialistes catalans i espanyols.

Recorda el paper dels casals catalans a Veneçuela, em recorda la seva consciència catalana, la solidaritat del poble veneçolà amb el demòcrates catalans i espanyols. M’informa que el PSOE va boicotejar el recolzament del parlament europeu a Radio Caracas Televisión.

El director general de RCTV, el Sr Granier declara a la Vanguardia: “Me parece mezquino que el PSOE no apoyara la libertat de expresión en Venezuela”.

A mi també, com també em sembla mesquí l’episodi Bolaños, la política de control mediàtic del tripartit. Mesquines són les declaracions de Montilla en torn a l’abstenció, mesquina és la política informativa dels mitjans de comunicació públics a Catalunya. El més mesquí no és que no ajudin a la llibertat d’expressió a Veneçuela, el pitjor és l’oblit de la història i de la solidaritat dels Centreamericans amb la democràcia i la Generalitat, l’oblit dels vells somnis democràtics. On són els valors de la vella esquerra democràtica? I encara culpen a altres de l’abstenció?. El més mesquí és que no creuen en la llibertat d’expressió.

PAÜLS: PARAULES PER A JÚLIA.





Tu ja no pots tornar enrere, perquè la vida ja t’empeny. Ja no tens retorn Júlia, ara ja has guanyat les eleccions del teu poble, Paüls. Un repte que tu has triat, perquè has volgut, perquè estimes la gent del poble, perquè creus en el teu poble. La teva primera victòria no ha estat guanyar, la teva primera victòria va ser la del sentit comú, la voluntat de pau i concòrdia, la voluntat de cohesió del poble de Paüls, te'n recordes Júlia com somniaves en un sol poble? En un poble unit i sense bàndols.

Ara ja pots fer caminar el teu somni, però tu sempre recorda-te’n de lo que un dia vas triar. Et sentiràs acorralada et sentiràs perduda i sola, poder voldràs no haver-te presentat, et criticaran i t’atacaran, però tu sempre recorda-te’n de lo que un dia vas voler, recorda-te’n del que vol dir “Convergència” , recorda-te’n que és impossible el sectarisme en algú que es diu convergent, uneix al poble i treballa per la gent. Mai t’entregues, ni t’apartes, junt al camí, mai digues no puc més i aquí em quedo. Altres esperaran que resisteixis, que els ajudi la teva alegria, que els ajudi la teva paraula, entre altres paraules. Tu sempre recorda-te’n, de lo que avui t'escric, pensant en tu , pensant en tu,com ara penso.

No defalleixis Júlia, seràs una gran alcaldessa.

28 de maig 2007

TERRES DE L'EBRE: LA FI DE LA DEMAGÒGIA , LA FI DEL TRIPARTIT





Volem començar donant les gracies a tothom, als que ens han votat i als que no, a uns pel seu vot, als altres per la seva aportació.

A Terres de l’Ebre CiU hem assolit un gran resultat, és ben cert que no a tots els pobles, però fins i tot aquells pobles on no hem guanyat els resultats han estat dignes.

Tortosa, Amposta, l’Ampolla, l'Ametlla, Santa Bàrbara, Móra la Nova, Arnes, Paüls... Montsià Baix Ebre. Terra Alta i Ribera ens han donat uns resultats espectaculars. Simptomàtic.

No podem oblidar que fou a Tortosa, on un pacte de tots (incloent al PP) contra CiU va donar-li l’alcaldia al PSC, a Joan Sabater. L’assaig del tripartit començava a Terres de l’Ebre. La utilització sectària de les institucions, la cultura del no, la practica sistemàtica del Nimby (no al meu pati), de l'ecologisme de disseny, els desacords i el tripijoc esdevingué estil de govern.

L’estil P-Sabate-C, tripartit: Un estil que es basa en tres eixos: primer, la desqualificació de l'adversari; segon, el repartiment del poder; i tercer, l’absència de projecte, l’absència de política de poble o de país, substituït pel control mediàtic . El que aquí i allí anomenen Gestió.

És ben curiós que cap intel·lectual, cap plataforma cap mitja de comunicació, ni tan sols quasi cap bloc, critiqués el govern de Tortosa, en contraposició a les constant critiques a Joan Roig i a CiU. No m’extranya, els governs sectaris tendeixen a creure’s la pròpia propaganda, a confondre l’adulació pagada amb llibertat d’expressió progressista.

Els 23 anys de CiU tenien la culpa de tot, el PHN es va convertir en un dogma, en una excusa per tapar tots els errors. Es van potenciar totes les protestes, Enron, els parcs eòlics (de l'adversari, els propis endavant), totes les protestes tenien cobertura, cap proposta tenia recolzament. Era més important el poder que la ciutat. Era més important Sabater i els seus aliats que Tortosa. És més important el tripartit que Catalunya.

Contagiats del triple mal que assoleix a la triple aliança, a l’oposició d’Amposta els semblava més important l’encaix de la ex-consellera Marta Cid que la pròpia Amposta. A Terres de l’Ebre, era i és més important desgastar a CiU que formular projectes de territori. Reivindicacions com la vegueria, el cabal ecològic, la regressió del Delta, etc etc. banderes polítiques tan utilitzades contra els governs de CiU, es van oblidar tan aviat van tocar cadira.

No ha estat fàcil, no hem renunciat a les pròpies conviccions, no hem perdut la personalitat, hem tingut fe en la política en majúscules, hem assumit errors, hem treballat perquè hem cregut en la gent i en el nostre projecte. Vuit anys desprès tornarem a governar a Tortosa. Un dia desprès de Joan Roig, Amposta continua creient en Amposta de la mà de Manel Ferré.

Aquí, a l'Ebre va començar l’ofensiva contra CiU, aquí va quallar el primer tripartit. Aquí començarà el seu declivi, per falta de política, per sectarisme, per parlar de gestió i no de polítiques i projectes. Hem tardat uns anys, aquells que ha volgut la gent, aquells que hem necessitat per tornar a creure i fer creure en les nostres possibilitats.

Ara, l’abstenció, és símptoma de desencís polític, el govern el principal responsable de la manca de lideratge, del sectarisme i la desil·lusió
, adulat pels mitjans, protegit per intel·lectuals orgànics, és incapaç d’entendre el seu declivi. Aviat com a Terres de l’Ebre recuperarem la fe i sabrem transmetre l’esperança; aviat Catalunya tornarà a ser més important que el tripartit, serà l’hora d’un Govern que cregui en i amb Catalunya, l’hora d’un govern catalanista, com a Tortosa, Amposta i tants pobles de Terres de l’Ebre.

27 de maig 2007

L'ODI NO MOBILITZA


Escric quan encara no s’ha acabat la jornada electoral, però coneixent la baixa xifra de participació a aquesta hora, tinc una rara sensació, un especial desencís. Molta gent m’ha parlat de por, d'actituds prepotents i sectàries, de veritable odi i virulència. Només cal veure les polèmiques electorals, on es detecta la voluntat d'acabar amb l’adversari polític, la destrucció del dissident. Mireu els anònims que han volgut participar al bloc, és la tònica de la campanya, volen tot l’espai per ells, volen la desaparició de CIU. Parlen d’aïllar “la Dreta”, de fet esventen les seves inseguretats, no són capaços d’entendre el enorme potencial progressista d’una coalició com CiU. No els interessa una Catalunya forta, només un govern sumís i seu. No són capaços de generar esperances , ni alternatives, només el més pur partidisme els cohesiona, practiquen un “Front Populisme” de supervivència, que no commou ni convenç. Només la desqualificació del adversari els cohesiona , l’odi els estimula. No reconec cap dels vells somnis de l’esquerra democràtica, no sé veure la grandesa d’un projecte de nació. Molta gent no vota, per sort la desqualificació i l’odi no mobilitzen. Per desgràcia no creuen tampoc en la nostres possibilitats de victòria, potser encara és massa aviat, però en l’odi i els sectarisme està la llavor de la seva decadència i del ressorgir dels projectes de país. D’aquí un hora coneixeré els resultats i estic segur que tindré una nova esperança i sigui com sigui, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble

25 de maig 2007

MÉS QUE ORGULL; DIGNITAT


Hem rebut quatre comentaris al nostre escrit, referit a Ginestar, a l’actitud de CIU. Tots quatre desqualificadors, diriem més, embrutidors. Estem en plena campanya i les hormones fan estralls, ho entenem però no ho compartim. La direcció de CIU, va en un primer moment escoltar i donar suport a un militant, la presumpció d’innocència encara ara és vàlida, fins i tot d'altres l'apliquen.... per fets jutjats. Vells vicis, noves idees?
Quan vàrem poder veure les famoses imatges, la reacció va ser exemplar. Fèiem una petició no escoltada: que tothom fes el mateix amb les mateixes pràctiques. Per cert, on es practicarà disciplina urbanística? A qui correspon, practicar-la?

El Cpide diuen? Durant tres anys varem reclamar un cabdal ecològic i no deixar la clau del riu en mans de la CHE, vàrem reclamar la derogació del pacte de l'aigua d’Aragó. Vàrem parar qualsevol pla i de retruc varem parar el trasvàs (mai es reconeixera). Avui la clau del aigua la té Aragó i ja parlen d’un cabdal adaptat a les necessitats politiques i hídriques dels governs d’un determinat color. El Delta agonitza i li preparen l’eutanàsia. Orgull i dignitat.

Cap dels anònims entra al debat del panorama dels milers de pancartes a pobles petits on mai s’havia vits tanta despesa electoral, insistim veient el paisatge, la frase de Maragall. “Vostès tenen un problema” cobra una inusitada dimensió, la suposada superioritat moral de l’esquerra esdevé pancarta estesa, despesa quantificable, demagògia en banderola. El to dels anònims certifica la profunditat del problema, volen fer-nos oblidar que magatzems agrícoles, casetes de camp n'hi ha a molts llocs, però només es denuncien els que convenen al poder dels nous rics. Ens agradaria que en tots els casos s’actués igual que CiU, sense complexes ni partidisme , sense buscar excuses.

No és així, ja en tenim experiència. Per això sentim més que Orgull .Reclamem dignitat a tothom.

24 de maig 2007

MARCO SORIÀ


Ha mort Marco Sorià, un periodista , un bon periodista , dels que van contribuir a conquerir llibertats i a utilitzar-les. Marco A Sorià va signar moltes cròniques de les Terres de l’Ebre , el vaig conèixer en la prehistòria del meu poble, en la prehistòria de les Terres de l’Ebre. Mai va presumir d’intel·lectual, mai va estar al servei de cap líder, sempre va valorar la llibertat i la objectivitat, lo seu era la noticia tal com ell la vivia. No se si se li faran homenatges, ell no pertanyia a cap secta, no era cap messies, no era intel·lectual orgànic de ningú, era senzillament un militant de la seva professió , del sentit comú , de la seva terra. Un amic , era un amic, gracies Marco per tot el que ens vas donar..

23 de maig 2007

ORGULL



La realitat política és força vegades decebedora, tan decebedora com es vol que sigui. Tenim la política que uns quans trien , em nego a fer-me responsable de la tristor tan ben representada pel President Montilla . Massa vegades , he escoltat els termes “legal” i “legítim” aplicats a coses que creen desencís , molts no entenem ni la ètica ni la èpica de la cosa.
Avui, em sento orgullós del meu partit i de la nostra gent, la reacció davant la denuncia publica de un alcalde a quatre dies de les eleccions ha estat rapida , fulminant, exemplar , voldria que en altres casos s’actués amb la mateix celeritat i criteri.
Orgull, que també sento quan veig tantes i tan cares pancartes dels partits, depositaris de la superioritat moral de l’esquerra. Quan les vaig veure penjades al meu poble, tenyint de roig el paisatge, en un atac d’immodèstia, ho confesso, vaig creure que eren pel fet de ser diputat i conegut dirigent de CIU . No era així, tots els pobles, grans mitjans i petits , viuen el mateix paisatge electoral. Fa anys que tinc responsabilitats de direcció a CIU, mai hem tingut, ni tenim tants diners,com per omplir els petits pobles i viles de tanta pancarta. M’han vingut al cap, la famosa frase del President Maragall, la de “vostès tenen un problema”, i m’he sentit orgullós de que el paisatge deixi tant clar de quin color no és el problema. Tota la roba estesa, proclama amb colors llampants, on és la bugaderia.
Em sento orgullós de no participar de cap sentiment de superioritat ètica o èpica i molt menys de la raó històrica de una determinada esquerra autosatisfeta amb maneres de “nou ric” . Em sento orgullós d' una practica política que vol construir el seu prestigi dia a dia amb actituds modestes, coneixedora de les seves limitacions i també de la dificultat i necessitat de decisions com les que hem tingut de prendre aquets dies en un tema tant colpidor com el de Ginestar. Orgull .

15 de maig 2007

EL VOT DE LA INCONSCIÈNCIA




La vida no s’atura per les eleccions, el món real segueix cabut que cabut rodant i rodant, els problemes quotidians no es deixen manipular : Hi són.

Als pobles, la gent normal té, tenim problemes. Dissimular-los no els arregla, no els soluciona. Jo no sóc ni xenòfob, ni racista, ni poruc, per no ser, no sóc ni tan sol sospitós de ser-ho. Tampoc sóc un ingenu, ni vull ser-ho.

El problema no és la immigració, el problema és la manca de previsió i de resposta als reptes que planteja un increment sobtat de població amb diversitat social, cultural, lingüística i religiosa. I un govern amb el cap sota l’ala.

Als pobles ens trobem, amb pisos pastera i tenim pocs instruments legals per controlar-los. El top manta, a la costa és una constant denunciada per comerciants i veïns. A mi, com a molts, em cauen simpàtics, fins i tot penso , “ al menys tenen una forma honrada de guanyar-se el pa”. El problema és quan t’expliquen que darrera hi ha màfies d’explotació, que a canvi d’un lloc per dormir i un tros de pa els treuen al carrer de forma massiva i en condicions de treball lamentables.

Ara fa dos dies, un policia del meu poble va demanar papers del cotxe d’un top manta, en van aparèixer tres i al final el van agredir. L’atestat va acabar amb un juí ràpid. Els van absoldre, era la paraula d’uns contra l’altre, tot i que s’acceptava que hi va haver-hi altercat. S’imaginen què quan els fiquen una multa, vostès agredeixen a l'agent? Al final resulta què tan val la paraula de l'agressor com la de l'agent? Com sancionarem? Com i qui, vigilarà? El principi d’autoritat es basa en que els agents tenen presumpció de veracitat, sense aquest principi es ressent tot l’edifici d’autoritat. Aquest és el problema, amb quina autoritat controlem els pisos pastera? Com a les màfies que controlen la immigració il·legal?. Quin instrument ens queda als alcaldes? Qui defensa el prestigi dels policies, dels mossos?

El govern tripartit, no contesta, desqualifica qui vol parlar del problema, criminalitza a qui no participa del discurs oficial de l’esquerra instal·lada. “El Buenismo” el tot el món es bó, menys els “putos europeus de dreta i la policia que els defensa”, que prediquen i practiquen els del tripartit, és a llarg terme el caldo de cultiu ideal per la desorientació, els populismes i la xenofòbia. Quan els governs neguen els problemes i no els preocupa el principi d’autoritat, algú ocupa el lloc del que és racional i explota la por. No és negant la preocupació ni desqualificant als preocupats com resoldrem el problema. Que no ens parlin de vot de la por, que ningú ha reclamat; que no continuïn fomentant el vot que ja no és el de la ingenuïtat, és el de la Inconsciència.

11 de maig 2007

LA MÀ NEGRA



Imma Juan ex- i futura alcaldessa de Deltebre, constata “UNA MÀ NEGRA”, en torn a determinades denúncies que afecten ja fa temps a gent de CiU , ara també a ella. A Terres de l’Ebre de manera especial, però també a tota Catalunya. Confiaven en una desfeta de CiU a Terres de l’Ebre i a tots llocs, van fer totes les seves apostes comptant amb aquesta premissa, no va ser així. No ho poden pair, per ells és la gent qui s’equivoca i seguiran treballant com si CiU fós l’enemic.

El greu és la utilització de tots els ressorts del govern per desgastar i desprestigiar a aquells que no combreguen amb ells. Hem viscut, vivim, pressions, manipulacions de/a funcionaris, sectarisme d’organismes com la comissió d’urbanisme. Veritables mans negres com les que denúncia Imma Juan. Estem veien néixer xarxes clientelars, reconegudes en privat, mai denunciades en públic. A Catalunya, en l’àmbit de l’administració es parla en veu baixa.

Al temps ens trobem en una manca de respecte pel VOT esfereïdora. S’amaguen les sigles, darrere de noms com Acord, Progrés, Unió per la Terra, hi ha partits politics. A mi hi ha gent que m’ha dit que mai votaria a Zutanito i l’he tingut d’informar que votar a aquets o altre era votar socialista o esquerra, no ho sabia, li amaguen. El vot hauria de ser única i exclusivament de la gent.

Els pactes post electorals ? S’amaguen, ara els costa més, però els amaguen
. No contesten ni a Deltebre, ni Amposta, ni a l’Ampolla per ficar exemples propers.

Tot això ho consideren legal, i ho és. És una interpretació possible de la llei. També és possible, legal i més ètic no amagar les sigles, dir amb qui pactaràs després i complir-ho. El Tribunal constitucional fa lectures sospitosament favorables a una visió jacobina del Estat, a una visió burocratitzada de la política. Hi ha altres lectures.

Qui ens roba el mes d’abril? Qui creu que el sectarisme dóna rèdits? Qui no creu que el vot és sagrat ? Qui ens vol donar lliçons de llèngua i democràcia? Qui ja no diu allò de mans netes, no sigui que l’entenguin? Qui ja no podrà reclamar una interpretació més democràtica de la Constitució? Qui seguirà pensant i predicant que l’enemic és CiU, mentre ens seguirà robant el més d'abril? O era setembre? . Com diu Imma Juan UNA MA NEGRA. El contrari d’una ma neta. O NO?

09 de maig 2007

DELTEBRE NO PAGA TRAÏDORS.



Les eleccions municipals, mengen molt temps. El bloc ho paga, el descuidem. També és cert que em resisteixo, ens resistim a entrar en polèmiques de volada electoral, que és una volada més curta.... que la curta volada. POLITICA ÉS ÈTICA. Sembla que això s’oblida. M’havia fet el propòsit de no opinar al bloc sobre temes referits a les eleccions municipals. No puc, no puc, ni vull callar. Davant el barroer atac a gent com Imma Juan jo no puc, ni se callar.

No cometré ni l’error, ni la ingenuïtat de matar al missatger, entre altres coses perquè es tracta de bons professionals. La notícia, és la notícia.

El problema són les fonts, les estratègies de creació de xarxes clientelars i els atacs contra tot el que tingui olor a CiU. Ja m’han fet arribar advertències personals en el sentit de “prudència”. No tenen límit, precisament per això “més que mai”.

Tampoc entraré en detalls tècnics , el desmentit ja l’ha fet la pròpia Imma Juan.

Em van cridar l’atenció les declaracions d'un ex o no tant “ex-regidor” d’urbanisme del propi equip de govern, de CiU. Ja no va a les llites, la seva parella sí !!... a les d’un altre partit, té tot el dret. Fa un temps que treballa a un lloc de treball que coneix tothom, la vull felicitar. Abans era una molt activa col·laboradora de CiU i d'Imma Juan. No crec que la seva caiguda del cavall tingui a veure amb el lloc de treball. Sí crec, que les declaracions del “susodicho” tenen a veure amb tota aquesta situació. Ara, el regidor responsable de ficar ordre amb l’urbanisme de Deltebre, ens diu que no ho ha fet. No ha complert amb la recomanació d’urbanisme de fer una modificació puntual (com s’ha fet a d’altres municipis i amb situacions més conflictives) que ell coneixia i tenia obligació de conèixer... no té més importància, és un tema menor. Ara,...( i això no és menor) traeix la confiança d’Imma, tira brutícia a Deltebre, contra els tècnics municipals amb qui treballava, contra el municipi que deu defensar, contra l’alcaldessa que el va nomenar, i tot perquè creu que això va a favor dels seus “nous” interessos ...

Sense més discurs: Política és ètica. No diria res si en el seu moment hagués actuat, però exagerar i manipular un tema del que ell, si el coneixia, era responsable, per tal de fer mal políticament a qui era la seva amiga, em sembla greu i d’una baixesa ètica reprovable. No se n'adiu amb el caràcter de la gent del Delta, on l’amistat, la noblesa de caràcter és un tret irrenunciable, un “cavero” de veritat no ho fa, un “partidalenc” de cor no ho fa, un “deltebrero” de mena tampoc.
Estos, per mala política, venent a Imma avui... I demà? A qui vendran, demà ?. Estic convençut que li sortirà malament, perquè ni Imma ni Deltebre s’ho mereixen i la gent sap, sabem, que hem d’elegir aquells dels qui ens puguem fiar. Com Roma , Deltebre no crec que pagui traïdors

03 de maig 2007

NO HI HA PITJOR SORD....




A RAC 1, la ràdio que val la pena escoltar, escoltava aquest matí, com cada matí, el programa “el món a RAC 1” de Xavier Bosch. Francesc Marc Alvaro a l'espai de tertúlia comentava el seu escepticisme vers el finançament dels audiòfons, promesa electoral de Jose Montilla. Pocs minuts després, Ebrediputats publicava un comentari vers els audiòfons.

El tema és greu, l’escepticisme de Francesc Marc Alvaro està més que justificat, ja no és un dubte, és una certesa documentada. No , no hi haurà millora de finançament dels audiòfons. No hi haurà gratuïtat, els grups que donen suport al govern van votar en contra d'aquesta mesura.

En el sí de la comissió Benestar i Immigració del dia 26 d’abril de 2007 es va debatre una proposta de resolució del nostre grup sobre la detecció precoç de la sordesa i sobre la cobertura de les necessitats que genera, signada pels diputats Puig, Cleries, Rigau i jo mateix, on es proposava garantir l’screning auditiu universal als nadons i la gratuïtat de les pròtesis auditives, actualitzant els ajuts amb el cost real. El tripartit per boca dels seus diputats va contestar que , sí , sí.... que ja paguem. Poc, no són quantitats suficients va dir, però s’estan revisant i que es preveu una millora i per tant.... ho votarem en contra .. i van votar en contra de la promesa electoral de Montilla. No a la gratuïtat; la consellera Geli, interrogada a la seva ràdio, ho va voler matisar i ens va remetre al 2008 per la presumpta millora. Dies abans ens van votar en contra les dietes per nens afectats de càncer.

Indignació, no podem perdre la capacitat d’indignar-nos en la línea que s’indignava la Segolene Royal. No pot haver tanta distància entre els fets i les paraules i menys per part de qui es presenta com el campió dels fets, perquè no pot ser-ho de les paraules. Molt menys en casos on el concepte social pren cos i carn en els patiments evitables i utilitzats com moneda de promesa electoral. És indigne.

Per què ho van prometre si no pensaven complir-ho? Ho preguntava i torno a preguntar, per què parlen de solidaritat quan volen dir vots? Per què parlen de política social quan no volen dir ni inclusió dels nens sord? Per què diuen esquerres, quan volen dir poder? Per què diuen idees quan volen dir doctrina?

Quan diuen amor, no volen dir ni sexe
. Quan diuen fets, no volen dir ni paraules.
Quan promet Montilla, no vol dir ni ho intentarem. Quan diuen Catalunya social, no volen dir ni Catalunya. Quan diuen govern, que volen dir?

És indigne i ens indigna
.

Per què parlen d’idees, quan volen dir poder??


El grup parlamentari de CiU vàrem presentar una proposta per tal que la Generalitat financés audiòfons, també per fer screening a tots els nadons per tal de diagnosticar els casos de sordesa i millorar així el pronòstic.


Els grups del govern van votar en contra. La creació d’un banc d’audiòfons també va ser rebutjada, l’experiència es va repetint com una constant, s’han rebutjat propostes com les de creació d’un protocol per detectar la violència domèstica o de gènere. La consellera Geli declarava, que ho tenien previst per el 2008, CiU ho demanava per al 2007. Tot i acceptar aquesta possibilitat, perquè no van fer una esmena dient: Sí però per al 2008? Al menys tindriem un sí i una data. Per què voten contra mesures tan socials com aquestes? Contra mesures on l’acord i la unanimitat serien, són tan positives.


Una certesa, aquest govern no és ni social, ni nacional, és un govern que vol ser “duracel, hecho para durar”, quan diu consens vol dir “mando y ordeno”, quan diu ideologia vol dir poder. Quan diuen amor, no volen dir ni sexe. Quan diuen gestió, volen dir burocràcia. Quan diuen lideratge, volen dir propaganda. Quan diuen diàleg, volen dir dogma. Jo crèia que no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar, no és veritat; el pitjor sord és el que no vol escoltar... ni que els altre pugin escoltar.

02 de maig 2007

El Trànsfuga d'Horta II



M’ha agradat la col·laboració anònima al nostre article referit al Trànsfuga d’Horta. M’ha agradat la referència a la militància al PSUC d’un Ebrediputat. És un orgull i per un de naltros un record entre nostàlgic i trist. (Sancho) vaig militar al PSUC a la clandestinitat. Vaig entrar en contacte amb l’organització antifranquista en a penes 15 anys a rel de l’últim estat d’excepció del règim. Em sento orgullós, tornaria a fer-ho tornaria a la militància rabiosament antifranquista, radicalment antifranquista, decididament demòcrata, perillosament catalanista, alegrement jove i decidida a dibuixar un futur de llibertat per al nostre poble. Hi tornaria si Franco estés viu.

Vaig deixar de militar al PSUC després de mort Franco. Per diferències ideològiques: Romania, Ceucescu eren incompatibles amb una militància demòcrata, tot i això reivindico el PSUC com una organització nacionalista, perillosament catalanista i demòcrata. En plena clandestinitat parlàvem de la reconciliació nacional. Llibertat Amnistia i Estatut d’Autonomia. M’ho creia, encara crec en el meu País, en Catalunya.

Érem conscients que l'estructura de partits sortits de la clandestinitat, era com una era buida, un panorama desolador. Tot estava per fer, els partits per constituir i la Constitució per aprovar. Per no ser no era possible ni el transfugisme, el passat polític o era clandestí o no existia.

Uns i altres ens vàrem situar en funció d’allò que creiem, sabiem que el panorama de després d’una dictadura requeria molta generositat, molta consciència nacional, un fort compromís. També sabiem que molts dels nostres compatriotes havien viscut una guerra traumàtica, una postguerra de fam i por. Cert, no tots havien militat a la clandestinitat, però tots haviem patit. Era necessari construir un futur democràtic i comú, haviem de retornar a Catalunya, la senzilla, la gloriosa, la imprescindible possibilitat de ser i ser lliure. No vaig tornar a militar a un partit, fins passats uns anys. Però vaig participar en moviments socials. Sí , a Convergència vàrem fer cap molts dels antics militants i simpatitzants del PSUC i també d’altres vinguts de llunyanes posicions ideològiques. Vàrem convergir, després d’una dictadura per donar a Catalunya la possibilitat de ser.

Quan vaig iniciar la militància a CiU , era metge amb plaça per oposició. Creia que podia aportar coses a favor del meu país, estic encantat i orgullós d'haver trobat gent d’altres procedències, amb altres històries. Convergiem al mig d’una era buida, convergiem per omplir el buit i gris panorama heretat d’una dictadura i, convergiem no en contra de ningú, a favor d’un projecte de treball i de país. Em sento orgullós de Primitivo i la seva honrada i cabuda alcaldia. Em sento honrat d'haver format part d’un Govern de Jordi Pujol. Tots, trànsfugues d’un franquisme on els partits estaven proscrits, ens fugàvem d’un panorama per sort ja oblidat. Jo sé lo que m’ha donat el PSUC i CiU, quines preocupacions ens va resoldre la nostra vella i reivindicada militància.

Anònim diu: el sr Sancho també va passar de PSUC a CiU no? O cal recordar el passat franquista de Primitivo Forastero? La gent evoluciona i canvia, i té dret a canviar-se de partit, o no? Doncs jo i la meva experiència diu: Cert però després s'ha de poder mirar los anònims ulls de tothom i dir a canvi de què ? i per fer què ? Quina preocupació has resolt? Què aportes al teu poble? I a la gent? . A Horta hi ha un trànsfuga al que vull mirar un dia als ulls i dir-li no t’equivoquis trànsfuga, no tens excusa i l' anònim i jo sabem que baixarà el ulls. En democràcia, es toleren moltes coses, però no tot si val. Queda clar.

Acció Rural del Tripartit II, un autèntic fracàs


Desprès de llegir les valoracions fetes pels responsables territorials del PSC sobre l’Acció Rural portada a terme durant aquest Tripartit II, un es queda perplex, i la veritat que no sap com reaccionar, i si a més un coneix perfectament les intencions en matèria agrària que té el nou Tripartit pensa que el millor que podrien fer és callar i no fer gaire soroll.

El Sr. Espanya parla del canvi d’estil que el Departament d’Acció Rural de la Generalitat ha impulsat, hi ha tant canvi d’estil que ha aconseguit que els sindicats majoritaris del nostre País, Unió de Pagesos, ASAJA i JARC en data 18 d’abril han signat un posicionament conjunt sobre les propostes de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura.

El Canvi és tan important que ara les prioritats del Departament de la Generalitat ja no són ni el pagesos, ni el que fan. Ara sembla ser, que les prioritats són tan diferents que les organitzacions agràries veuen en molta preocupació aquest gir que ha fet el Tripartit II, res a veure amb el que s’anunciava amb les campanyes electorals, res de res del Congrés del Món Rural. Les prioritats, si entre sindicats, sector i partits polítics no fem reflexionar al Conseller, les prioritats malauradament són altres, en cap cas no prioritzen als pagesos, ni molt menys al món rural.

Ara estem davant del nou PDR 2007-2013, és hora que des de Catalunya marquem les nostres prioritats, tenim que fomentar el relleu generacional (La Generalitat ha de dotar al PDR de tots els recursos per poder atendre aquest relleu), implementar mesures agroambientals amb primes adequades i recursos suficients, ajuts a les zones desfavorides i de muntanya, recursos a la promoció de productes de qualitat, aquestes mesures són vitals i necessàries per poder continuar amb la tasca de l’agricultura.

Des de Convergència i Unió vetllem per tal de que aquest nou període sigui el més beneficiós possible per a la gent que viu i treballa al camp català, ara en ple debat dels pressupostos demostrarem que la conselleria d’Agricultura, per desgracia té poca importància estratègica per aquest nou Tripartit i per tant, a la gent que fa aquestes valoracions tant positives de les accions de govern valdria la pena que intentessin modificar aquestes tendències tant negatives per la camp català.

Xavier Pallarès
Ebrediputat

Portaveu de CiU a la comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya

RAFEL BALADA "BIS"



Si un home es mereix la meva consideració, apreci i admiració és Rafel Balada. No se l'ha tractat mai com es mereix, no se li han reconegut els seus múltiples mèrits d’home honrat, enamorat del seu entorn, treballador callat i compromès amb la gent, els pobles i la terra.

Al Parc Natural del Delta, molts el coneixem bé i sabem que sense ell, el procés de creació i consolidació del Parc Natural hagués estat més difícil i problemàtic. Rafel era i és un home rigorós, ecòleg que no fa trampes ideològiques. No el van perdonar els imans de la “burca ecologista”; no li podien perdonar que sense voler els deixés en evidència. Varem viure una caça de bruixes. El bon amic Hernan Subirats va denunciar el que va anomenar “impost revolucionari, o “taxa ecologista”. El Parc ha empitjorat. El pressupost de la Generalitat quasi s’ha duplicat, gràcies a un acord de finançament molt criticat però molt rendible per als que el criticaven i molt poc rendible per als Parcs.

Ara i tornem, torna l’ambient de caça de bruixes al Parc, els ajuntaments ens sentim marginats, els caçadors perseguits, els pescadors damnificats, el sector turístic menystingut. Tot va en funció d'amiguismes, de xarxes d’influència o de quota ideològica. Ho varem veure a Sant Jaume, ho veiem en actituds de grups que depèn d’on accepten allò que critiquen a altres llocs. No és el mateix la Ràpita que l’Ampolla. “La Família” pesa molt i clar l’ambient s’enrareix i de nou començent les caçes de bruixes, i ja ens trobem amb un possible cas “Balada Bis” es remoregen expedients a funcionaris, venjances a sectors. Estarem atents i no permetrem més injustícies ni persecució política. El Parc sóm tots, no quatre ecologistes nouvinguts. O Tots O Tots, no hi ha alternativa.

01 de maig 2007

TIVENYS,ROQUETES: CANDIDATURES, PROGRAMES



Aquets dies he assistit a la presentació de les candidatures de CiU a molts de pobles, he conegut candidats, futurs regidors/res, m’ha cridat l’atenció la il·lusió i l’entusiasme sinó de tots, de molts d’ells. No vull valorar les presentacions d’alcaldes/esses consolidats. M’han cridat l’atenció casos com els de Roquetes i Tivenys, per diferents motius i alguna coincidència.

En ambdós casos, són candidats nous ,encapçalen llista per primera vegada: a Roquetes és militant d’Unió, a Tivenys de CDC. Els dos sense complexes i amb idees clares. Presenten uns programes amb un fort contingut social i cultural; és significatiu, en una sola legislatura la bandera de lo social a Tivenys ja torna a estar en mans de Clara i els candidats de CiU. A la primera Gerard s’atreveix a jugar al camp del contrincant. Uns programes valents.

Més enllà dels vots ja han conquerit una posició important, la defensa d’un concepte de progressisme, la evidencia que són més socials, compromesos i imaginatius els candidats de CiU que els representants d’un poder socio-municipal encallat en conceptes ideològics molt envellits i gastats.

Als dos pobles estem preparats per governar i en condicions de fer-ho. A Roquetes hem col·laborat lleialment amb la governabilitat. A Tivenys hem demostrat molts d’anys capacitat de govern. En tots dos casos, un avis per navegants: Volem l’alcaldia; que ho sàpiga tothom en cas de pactes volem l’alcaldia. Que ningú doni res per fet, tenim programa, tenim projecte de poble," hem perdut el lliri" . Ara CiU per negociar ficarà una condició ineludible: volem l’alcaldia, a ningú li sortirà gratis. A Roquetes i a Tivenys volem l’alcaldia.

EL TRÀNSFUGA D'HORTA.


Vaig conèixer a Joan Navarro en l’època de Delegat del Govern de Terres de l’Ebre. Era un alcalde tímid, apocat; contrastava amb la decisió i “xispa” dels seus veïns l’alcalde d’Arnes i de Prat. Recordo la insistència dels dos vers la carretera de Val-derrobles a l'Eix de l’Ebre. Amb el President Pujol varem fer tot el recorregut, es van iniciar els treballs per fer el projecte d’una infraestructura necessària. Tot i que varem seguir prioritzant el tram de Batea a Casp i Maella, que al 2003 ja tenia partida pressupostària. Avui, gràcies a aquells projectes, les dues carreteres estan en marxa, amb retard però en marxa.

Recordo Navarro com un home amb poca empenta, molt influenciable, amb molt poc criteri: tan aviat volia energia eòlica com s’espantava i es desdeia, si els altre en tenien, li entraven cels i ell la exigia. També era, és, un home molt interessat, sempre preocupat pel treball i futur dels seus fills. Ara ha canviat de partit, ha fitxat per Progrés Municipal- PSC. Caldrà saber quina de les seves preocupacions ha quedat resolta.

El transfugisme, les llistes camuflades amb sigles que amaguen el seu origen i finalitat s’ha convertit en una pràctica habitual a Terra Alta. A Terres de l’Ebre, les xarxes clientelars, retraten la veritable naturalesa de dirigents i formacions. Son així. Us recomanem que aneu revisant, orígens , connexions, familiars, llocs de treball.

El transfuguisme, com tot, és més notícia segons qui el practica. Normal, la noticia és quan un home mossega un gos. A Terra Alta, tothom coneix tothom i ningú s’estranya de determinades actituds. Eren així i són això. Els hi pot sortir bé a la curta, jo crec que ni a la curta, i ben segur que a la llarga pagaran un preu amb interessos insostenibles. Amb quatre anys de tripartit, el clientelisme ja és una imatge de marca, els nous rics, els instal·lats oficials ja no recorden els seus orígens. D'aqui quatre dies els pobles si. Joan Navarro ex -Alcalde d’Horta, bon vent i barca nova: trànsfuga que fuig pont de plata