03 de març 2008

PANTÀ NACIONAL, ESTANCAMENT POLÍTIC



A Catalunya vivim una situació d'empantanegament. Les tres forces que configuren el govern, no arriben a configurar un programa, cap de les tres és prou forta per imposar la seva hegemonia.

Si de cas el PSC té més autoritat, sense arribar a l’hegemonia.

Ni la té, hegemonia, ni la pot tenir, doncs seria un suïcidi per als seus socis de govern. ERC no pot renunciar de cap manera a mantenir un pols en l’eix nacional i territorial. Unes vegades aliada amb ICV i els moviments ecologistes, altres vegades amb CIU. Amb menor mesura el mateix li passa a ICV, que alhora no pot cedir l’espai verd ni a PSC , ni a ERC.

Un bon resultat del PSC, PSOE a aquestes eleccions no faria més que empitjorar les contradiccions del tripartit; debilitant l’eix nacional, no donant resposta a les demandes de la societat catalana. Una majoria absoluta de PSOE, fica en perill moltes de les aspiracions de Catalunya. La tàctica d’una part del catalanisme polític pot esdevindre suïcida.

Tornem a estar en una situació, on des de la consciència nacional s’han de oferir sortides que puguin aplegar a una majoria social, sortides en clau de bloc social, transversals i.... possibles. Els radicalismes i els sectarismes porten a la crisi. Res nou pot néixer, quan certament lo vell precisa una revisió. El tripartit per la seva naturalesa, és sinònim de crisi o d’alguna cosa pitjor... de derrota col·lectiva.

Passi el que passi , caldrà repensar moltes coses , però ara toca votar i és en aquest panorama on veus com les de Josep Benet fiquen ordre a les manifestacions desorientades amb els seus de gent com Heribert Barrera o Pasqual Maragall. Certament votar al seus és un suïcidi, ara bé : L' abstenció és eutanàsia.

Sé que aquest bloc és una petita veu , però vull afegir-la a la de Benet i a la d’aquells que creuen que estem en un moment difícil i decisiu, i on l’única resposta és de nou el catalanisme polític , o lo que és el mateix el catalanisme possible. El que reclamen veus com Pujol, Benet , el que traspua l’editorial, més que interessant de la Vanguardia . Amb l’editorial vos deixo(cliqeu-la).

MIRA QUI ÉS ELLA..... QUE NO TÉ "QUERIDO"


Hi ha una dita al Delta, divertida. Mira qui és ella que no té “querido”. Transgressora, gràfica, significada, significativa.

Mireu qui són ells. Mireu del que usen i abusen. Els socialistes ebrencs i no ebrencs tornen a ressucitar el fantasma del PP i del transvasament, com si no estés mort i enterrat, com si no recordessin que es va derogar amb els vots de tots (incloent CiU) excepte el PP. Busquen el vot de la por. Mireu qui són ells.

Ara, van i retreuen unes declaracions de Raul Font per les que el propi afectat ha demanat disculpes i perdó. “Feo” , “feo” , “feo”, lleig , molt lleig. Mireu qui són ells.

Per donar llum a com estan les coses, per dir-ho molt clar, CiU no pactarà amb el PP, entre altres coses perquè gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. Els que diguin el que diguin, pactaran amb el PP allò que els hi convé, serà el propi PSOE, com per exemple la llei de partits o en un futur, l’arraconament de les forces nacionalistes i dels territoris com Catalunya, i sinó al temps.... Mireu qui són ells... que volen la uniformitat i la desaparició de les minories. Mireu qui són ells... que no respecten ni quan ja s’ha demanat disculpes. Mireu qui són ells que volen fer desapreixer fins i tot als seus aliats. No tenen "querido"