28 de febrer 2009

TOS ELS COLORS DEL VERD. GORA, GORA, CRIDEN FORT.


Parlo amb Xavi (Pallarès), torna del País Basc. M’expressa una certa preocupació i un tint d’esperança. Unes eleccions importants, com totes. Aquestes importants i diferents. El PSOE pot governar per cel, mar i terra a tots llocs, o a tots els llocs on és important governar. Les velles i mai resoltes qüestions nacionals poden quedar arraconades. Aquí allí i més enllà.
Però les eleccions al País Basc són diferents no nomes per això , ho són per que es resoldran havent conculcat el dret al vot d’una important part del electorat. L’esquerra abertzale s’ha quedat sense dret al vot. Un part important del poble basc s’ha quedat sense dret al vot. Podem callar ? Poden callar els demòcrates , sense deixar de ser demòcrates? . Els partits comunistes de tot el mon predicaven la revolució , la presa del poder , el leninisme etc. El món civilitzat i democràtic els invitava a utilitzar la via política. Experiències com Irlanda i el paper del Sein Fein reforcen la legitimitat democràtica. No s’ il.legalitza la idea, es il·legal l’acció. Certament la situació al País Basc és molt complexa i cal condemnar la violència. Amb contundència. Però no és pot conculcar la llibertat democràtica. Fins i tot és pot (podria) entendre, amb moltes reserves, la il.legalització de certes formacions polítiques. El que una veritable democràcia no pot admetre , una volta ilegalitzada H. B. , és que els seus seguidors no puguin formar ni una agrupació d’electors, que no tinguin dret a ser elegits o votats. Quan individualment no han estat ni jutjats ni inhabilitats. Se’ls hi conculca un dret democràtic . Després uns i altres parlaran de la utilització política de la justícia. Cinisme, poder i demagògia.

Condemno la violència , crec que l’estat democràtic ha de lluitar amb totes les armes contra qualsevol banda criminal i terrorista . L’arma és la legalitat i el respecte als drets democràtics.

Un demòcrata no pot però callar quan els drets (a la vida o a la llibertat) de totes les persones no estan garantits. Quan es conculca el dret al vot, els drets conculcats no són els d’uns quans , són els de tots. La responsabilitat no és tampoc d’uns quans és de tots. Callem , atorguem o fins i tot ens fem còmplices. Mentre amb la boca petita opinem, amb la cara alta hi ha qui es presenta amb llistes conjuntes al Senat o governem junts uns i altres. PP i PSOE tenen per objectiu callar les idees d’una part del nacionalisme. Sospito que voldrien acabar amb certa concepció del nacionalisme. Aquí i allí i allí o aquí uns i altres ens fem còmplices en major o menor mesura.

Els veritables demòcrates no podem (o no tindríem) col·laborar ni callar ni aquí ni allí.
Les eleccions al País Basc són diferents: Jo les voldria iguals, amb drets per tothom.
Cridar “ Visca la llibertat del País Basc” es com cridar “visca la llibertat”. Voldria que no es moris l’esperança. GORA , GORA CRIDEM FORT.

22 de febrer 2009

NO ÉS L’ECONOMIA. ÉS LA PSICOLOGIA!!!



No puc resistir la temptació de reproduir part d’una carta al director apareguda a la Vanguardia. Em sembla lúcida i significativa. Diu :

“Que a les 9.30 del mati (minuts després d’obrir la Borsa de Madrid) un comentarista radiofònic doni com a males noticies, les petites oscil·lacions a la baixa de determinats valors de l’Ibex 35, això no és informació econòmica , això és alarmisme.


Que es qualifiqui de “mala noticia”, la previsió de que l’economia xinesa solament creixerà un 7% ( venia creixent per damunt del 10%) això també és alarmisme.


Que es comencin els telediaris i les portades dels diaris, dia rere dia, amb informacions negatives dibuixant un panorama ombriu sense expectatives de futur , això també és alarmisme.””......................................”Que funcionaris que tenen el sou assegurat diguin que gastem menys per lo que pugi passar , és alarmisme”..........”Penso que no és l’economia la que deu establir el diagnòstic de la situació , sinó un altra ciència, la psicologia, que estudia el comportament humà” signa un economista de Premia de Mar.


M’agrada la carta i comparteixo gran part de la seva reflexió. En un moment que els tipus d’interès , a la baixa, fan que moltes hipoteques vegin reduïda la seva quota en 100 o dos cents euros mensuals , en que els preus , la gasolina, mostren una moderació que ens permet afirmar que la renta d’una família , la capacitat adquisitiva d’una família amb treball serà superior aquets juliol que el passat. No és pot fer alarmisme , algun aspecte positiu podríem destacar.


Certament junt a això la crisis financera, els bancs , els governs mostren una inseguretat que alimenta l’atur i el pessimisme. Amb tot un cert optimisme ajudaria i no poc.

El desori però és generalitzat i de vegades interessat; de psicòleg i per fer-nos–ho mirar. Deixem de part Espanya i “l’escopeta nacional” .De psicòleg. Aquí, un Govern de psicoanàlisi.


Aquell que tindria que intentar posar ordre al seu govern i sumar esforços es dedica a desqualificar. Montilla acusa a Artur Mas de fer propostes poc serioses i poc solvents. Ho diu Montilla, oblidant que la majoria de propostes de Mas estan avalades per empresaris, petits emprenedors , experts, gran part de la societat civil. Ho diu Montilla un molt entès expert en economia. Ho diu un President que quan parla, millor dit quan llegeix el que li preparen, recorda inevitablement la seva excel·lència intel·lectual. La capacitat dels socialistes per ajudar a sortir de la crisis és coneguda per tothom. La capacitat de Montilla per explicar, liderar i injectar optimisme és providencial i reconeguda mundialment. De psicòleg.


Tot i el president que patim, del tripartit que ens habita. Segueixo afirmant que no hi ha lloc per l’alarmisme o la depressió. Baixen els interessos i la gasolina i en pocs mesos podrem canviar de govern. Lo dit, ni depressió, ni alarmisme. Optimisme i canvi. De manual , de psicòleg.

21 de febrer 2009

ARA LLEIDA






L’adjudicació del servei de transport sanitari urgent de les comarques de Lleida i dels Pirineus al 2006 va ser recorreguda davant el jutge.

L’escàndol derivat de la gestió del servei d’Emergències Mediques no té aturador. Ara Lleida. L’informe de la Sindicatura de Comptes publicat aquesta setmana senyala “irregularitats” en la contractació i adjudicació del transport sanitari d’urgències als Pirineus.

L’informe destaca un increment del 33% en els pagaments anuals a l’empresa concesionària Transport Sanitari de Catalunya SL, dirigida segons informa el diari Segre per la dona del director de l’ICS a Lleida el 2006 , Rafel Ballús.!!!!! Certament una situació delicada per la conselleria de Salut. Un escàndol de dimensions importants. Cal recordar que treballadors del SEM van denunciar en el seu dia l’ utilització de Tuaregs per part de directius del SEM , al temps que es denunciava la manca de criteris en quan l’ idoneïtat dels vehicles i més a les comarques dels Pirineus.

De l’informe de la sindicatura se’n desprenen irregularitats greus i parla de “Manca de ponderació qualitativa en determinats criteris d’adjudicació “..... “ l’incompliment dels quals suposa , d’acord amb l’informe, una infracció jurídica greu” Tot això és molt més greu si és demostra relació familiar entre el director de l’ICS a Lleida i l’empresa adjudicatària.

Preguntarem, preguntarem al Parlament. Quines són les causes d’un increment del 33% en el pagament? Quines millores en el servei a les comarques dels Pirineus responen a aquest increment? Què pensa fer la conselleria davant l’informe de sindicatura que posa en dubte que s’hagin respectat els principis de lliure concurrència?? Coneix el departament i la consellera si hi ha relació familiar entre el que era director de l’ICS a Lleida i la direcció de l’empresa Transport Sanitari de Catalunya SL ? Quines mesures pensa prendre? Finalment preguntem qui assumirà la responsabilitat política de tant disbarat.?

Ara Lleida!!!!

20 de febrer 2009

Contradiccions de la Consellera Geli en seu parlamentària sobre el SEM

sem[1]
HO PODEU TROBAR DE LA PÀGINA 29 A LA PÀGINA 39. NO TÉ DESPERDICI !

Informe Sindicatura de Comptes sobre SEM

Informe Sindicatura
Podeu trobar aquest informe al següent enllaç de www.sindicatura.cat: http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/22_08_ca.pdf

Resum Informe Sindicatura de Comptes

Us adjuntem un resum de l'informe sobre el sistema d'emergències mèdiques de la Sindicatura de Comptes.

Nota Informativa Informe Sindicatura

19 de febrer 2009

S.E.M.DÉU MEU QUIN ESCÀNDOL!!!!!!!

El Sistema d’emergències mèdiques va tenir que retirar més de 80 ambulàncies per problemas d’estabilitat. CiU varem fer preguntes en seu parlamentaria a la consellera Geli.

La pregunta:


El Sr. Sancho i Serena

Sí, la pregunta és: es fa un pla per a unificar els tres edificis,
les tres centrals, en una única central a l’Hospitalet;
es construeix un edifici; el concurs de l’edifici ha seguit
tot aquest reguitzell de condicionants dels concursos
públics? Han fet concurs públic? Com s’ha adjudicat
aquest concurs públic? Qui hi ha participat? Quines
condicions i quin plec de condicions? I s’ha fet exactament
amb tots els plecs de condicions i amb totes les
condicions d’una administració pública, o s’ha seguit
una altra via, consellera?

La Resposta:

La presidenta

Té la paraula la consellera.
La consellera de Salut
Gràcies. Vostè coneix perfectament, primer, que és de
lloguer, eh? I, per tant, és de lloguer. I, com a empresa,
vam fer una reserva de lloguer d’un espai molt important
per acabar amb una situació que no podia continuar,
que era: teníem un edifici de l’Ajuntament de Barcelona
llogat al carrer Joan Miró, un altre al carrer Bordeus per
a la resta de Catalunya i un altre –la central de coordinació–,
també de lloguer, a Tarragona. I encara un altre,
de la seu corporativa, a Diagonal.
I evidentment amb aquest canvi necessitàvem una sala
ja amb el més ampli... Es fa, per tant, una reserva de
lloguer inicial que permeti la millora dels espais amb els
requeriments que necessitàvem, eh? I aquest és el que
es va fer, evidentment, seguint els passos d’una empresa
pública com és SEMSA.


L’informe de la Sindicatura:


c) Incompliment de la normativa de contractació pública
L’adjudicació de les obres d’adequació de la seu de l’Hospitalet de Llobregat es va efectuar
de forma directa, sense cap procediment. Així, doncs, es van incomplir els preceptes
de la normativa de la contractació administrativa, atès que per a la contractació d’obres
per imports que superen els llindars comunitaris era preceptiva la publicitat al DOUE i el
compliment de les prescripcions de la llei relatives a la capacitat de les empreses, la
publicitat, els procediments de licitació i les formes d’adjudicació.
Per altra part, d’acord amb l’article 25 de la Llei de contractes, l’empresa Nordcontainer, SL
no hauria pogut licitar aquesta obra, en no estar classificada com a empresa per contractar
obres amb l’Administració. A més, aquesta empresa va subcontractar la totalitat de les
obres a realitzar a l’empresa Acciona, SA, contra el que preveu article 115 de la Llei de
contractes, on s’estableix que l’import màxim a subcontractar ha de ser el 50% del preu del
contracte.
d) Manca de detall sobre les unitats executades en les factures……..

Parlament

Pregunta:

La presidenta
Gràcies. Per repreguntar, té la paraula el senyor Sancho.

El Sr. Sancho i Serena
Ens podria explicar, consellera, quan costa el lloguer?
Per quants anys s’ha fet? Com s’ha adjudicat? Com s’ha
triat el lloc? A qui se li ha adjudicat? Quin és el cost
real d’aquest lloguer?

La presidenta
Té la paraula la consellera.

La consellera de Salut
Nosaltres el que fem és buscar, per descomptat, com
fem habitualment amb els altres locals, i es requereix...,
a fer un requeriment i es miren diferents locals. I l’empresa
sempre té la possibilitat, en aquell moment, d’ubicar-
se en un lloc que era estratègic, perquè també necessitàvem
un parc suficient. I es contracta de lloguer una
nau que ja estava feta, a la Fira –al costat de la Fira–, a
una empresa: Nordcontainer.
I, per tant, se li diu a l’empresa que ha de fer ella les indicacions,
per valor de 6 milions d’euros, diríem, de reformes
internes fins que nosaltres, per descomptat, poguéssim
ja decidir la instal·lació definitiva en aquests espais.
La presidenta
Gràcies. Passaríem a la segona pregunta d’aquest bloc
tres. Té la paraula el senyor Sancho.

El Sr. Sancho i Serena
Vostè em parla d’un cost de 6 milions d’euros de reformes.
No m’ha contestat a l’anterior pregunta, consellera.
Vull dir, m’és igual que passi el temps o no. És
a dir, li ho torno a repreguntar, torno a fer la pregunta:
6 milions d’euros, que paga la reforma l’empresa; quant
paga l’Administració de lloguer? Durant quants anys?
En quines condicions? I, si han tingut contrastats altres
pressupostos per a decidir el lloguer?
(La presidenta dóna la paraula a la consellera de Salut.)
La consellera de Salut
Ara em passen exactament la quantitat de lloguer. Per
descomptat, eh?, jo és que insisteixo que confonem els
instruments amb la finalitat absolutament legítima i des
de legalitat. No pot vostè pensar que...
Nosaltres hem estudiat, per descomptat, tots els elements
abans de decidir aquesta instal·lació, eh?, fins i
tot, espais propis del departament, que no en teníem.
I aquesta empresa va seguir els procediments ordinaris
de contractació, eh?, d’aquesta..., amb un lloguer amb
opció de compra, que és l’altre element, eh? Vostè sap
que vam fer una reserva, l’opció de compra, per quinze
anys, eh?, doncs, que és...
El que nosaltres paguem, ara m’ho buscaran; si continua
vostè, li passaré, doncs, el que paguem de lloguer
cada any.


la presidenta
Per a la repregunta, té la paraula el senyor Sancho.
El Sr. Sancho i Serena
Consellera, no li demano que m’ho passi. Demano que
ho digui al Parlament. Quant paguem de lloguer? Quant
és l’opció de compra? Quant val?
Com han decidit això
i amb quins altres costos ho han comparat? Li demano
que ho digui.
Gràcies.
(Veus de fons. Pausa.)

La consellera de Salut

No, no, ara li ho preguntaré. Per descomptat..., a part
que no estava la pregunta concreta i per això no la tinc,
eh? Ara m’ho acabaran de comentar. Trenta-cinc mil
euros mensuals són el lloguer d’aquestes naus, eh?
I, per tant, vol dir que..., vostès les coneixen, són molts
metres quadrats. La inversió ha anat a càrrec de l’empresa,
eh? I, per tant, enteníem que aquesta era una
opció absolutament a dintre dels preus de mercat que
nosaltres trobàvem.
(Pausa.)


MENTEIX , MENTEIX AL PARLAMENT, MENTEIX EN LES XIFRES, MENTEIX EN TOT. ÉS CREU EN DRET AMENTIR.


EL QUE DIU l’INFORME DE LA SINDICATURA:

En data 8 d’agost de 2006 el SEM, l’empresa mercantil Nordcontainer, SL i el Banc de
Sabadell van formalitzar un contracte de sotsarrendament de l’edifici. Mitjançant aquest
contracte l’empresa Nordcontainer, SL, va cedir l’immoble en sotsarrendament al SEM per
a la instal·lació de serveis i dependències pròpies i el SEM es va comprometre a una
contraprestació de 71.920 € mensuals, IVA inclòs
, actualitzables en funció de l’índex de
preus al consum per a Catalunya. La durada dels acords mencionats s’estableix per un
termini de deu anys, prorrogables de cinc en cinc fins a un màxim de vint anys.
En la clàusula quarta de l’esmentat contracte les parts van convenir l’execució per part de
Nordcontainer, SL de les obres d’adequació de l’edifici a les necessitats funcionals del
SEM, d’acord amb el projecte executiu elaborat per GPO Ingeniería, SA, i per un pressupost
màxim de 6 M€, IVA inclòs.
El 8 de setembre de 2006, un mes després de formalitzar el contracte de sotsarrendament,
Nordcontainer, SL, va facturar els treballs realitzats a la nau fins a la data, per
4.003.970,65 €, IVA inclòs, que el SEM va pagar íntegrament el mes de novembre del
mateix any. Aquesta factura no presentava el desglossament dels amidaments i preus
unitaris de les diferents unitats d’obra facturada,
per la qual cosa no permetia verificar
l’execució real o les desviacions, si escaigués, respecte dels amidaments previstos en el
projecte executiu inicialment aprovat.
El 23 de novembre de 2006 Nordcontainer, SL va suspendre l’execució dels treballs
d’adequació de la nau i va abandonar les obres, deixant, com es desprèn de l’informe
tècnic elaborat pel SEM sobre l’estat de les obres a la referida data, un llistat de 337 punts
d’actuació pendents d’execució, entre els quals es trobava la finalització de les
instal·lacions de climatització, el muntatge de les càmeres de seguretat, la substitució del
grup electrogen provisional i l’adequació del taulell de l’entrada principal. Després de
diverses reunions entre el SEM i Nordcontainer, SL, en el decurs del primer trimestre de
l’any 2007, les obres van ser reiniciades el mes d’abril, amb l’acord d’executar, a més dels
treballs pendents, altres treballs necessaris, no inclosos en el projecte executiu inicial.
Abans de tancar l’exercici 2006 el SEM va enregistrar a l’epígraf Factures pendents de
rebre del passiu del Balanç la despesa derivada de l’import restant del pressupost
d’execució del projecte, d’1.993.584,84 €.
El mes de maig de 2007 Nordcontainer, SL va emetre……..


LA CONSELLERA VA MENTIR AL PARLAMENT VA AFIRMAR : "La inversió ha anat a càrrec de l’empresa" : MENTIRA . IRREGULARITAS, MENTIRES I MALA GESTIÓ . Parlem de molts mil·lions d'euros. Ens dol , ens dol molt la mentira, el despreci cap a nosaltres i el Parlament.

Nomes cal legir l’informe de la sindicatura el trobareu a sindicatura.cat . Sistema d’emergències mèdiques. Un escandol .Continuara…….

18 de febrer 2009

NOTICIES.


Notícies, escrits, titulars

Ens sembla interessant, per lo que pot ser d’aportació a un hipotètic o real debat a TT de l’Ebre, publicar dos, tres extractes breus ambdós de.....

.........La Vanguardia:

En Madrid, Barcelona o Tarragona los sindicalistas repetían ayer su razonable reivindicación defensiva, aunque con escasa cobertura militante. ¿En todas las ciudades? No, en Lleida no. En Lleida los sindicatos han aprovechado el Primero de Mayo no para defenderse sino para proponer. Para visibilizar su alianza con la universidad, los payeses, los empresarios, los comerciantes, los naturalistas. Una alianza alrededor de las posibilidades de crecimiento del territorio leridano en el caso de que, como proponen, prospere la construcción del canal Segarra-Garrigues. Su propuesta de desarrollo implica la interconexión de los dos Noguera con el Segre, una forma ahorrativa y escrupulosa de regadío, la compatibilización de industria, agricultura, turismo y naturaleza. Por si fuera poco, aseguran el retorno al Ebro de los caudales necesarios para el Delta y proponen la solidaridad leridana con la sed de Barcelona a cambio de ayuda para el desarrollo de su plan. Ayer el sindicalismo leridano demostró que existe otra posibilidad de combate a favor de la prosperidad laboral en la incierta época presente. Más que defenderse, atacar con buenas ideas, tejiendo alianzas, construyendo horizontes. Antoni Puigverd

També de la Vanguardia:

“La bióloga Gisela Lorán coordina el equipo de la empresa Taller de Ingeniería Ambiental que estudia la subida de nivel del mar en el delta del Ebro por encargo del Govern . Analiza la vulnerabilidad i los riesgos de la zona”. Dissabte- 7

Sempre hem estat convençuts que hi ha un marc de trobada, en el fons creiem en les mateixes coses , estimem la mateixa gent, tenim les mateixes esperances. Podríem compartir solucions. De fet més d’una en compartim. Nomes cal deixar dogmes i colors. Obrir-nos i buscar-nos. Tots volem lluitar contra el canvi climàtic , tots volem salvar el delta , tots volem un cabal ecològic i modernitzar la gestió del riu No coincidim en el preu i el mètode. Hi ha un punt de trobada?
La Gisela és una prova vivent d’aquest espai compartit. Una gran professional ,una dels responsables del projecte de recuperació de la bassa de les Olles i del barranc de Sant Pere , del passeig de l’Arenal a l’Ampolla. Taller d’Enginyeria és la casa de Ramiro Aurin , bon amic , bon professional i Director del CPIDE. Un altra prova vivent que hi ha un punt de trobada. Alguna de les tesis d’aquesta trobada les han fet seves a Lleida.
Que no ens quedem amb el dogma i la consigna. Mentre al nord , un Aragó agressiu o una Lleida pactista es queden amb l’aigua i probablement amb el futur.

Ara un de l’Avui:

El nostre país corre el perill de viure el moment més baix de la seva historia pel que fa a la voluntat d’anar endavant de les transformacions socials i del coratge per assumir-ne els riscos. Un país que era el capdavanter gaire bé en tot, esta ara en risc de transformar-se en un país poruc on fins i tot els antics agents de progrés es converteixen en defensors dels vells privilegis. És el cas dels sindicats de mestres: compassa amb les criatures, tants anys de sobreprotecció els han convertit en forces socialment consentides i , en conseqüència , en políticament reaccionaries. Salvador Cardús.


Forces consentides, amb intensa sobreprotecció que s’han convertit en reaccionaries. Com a TT de l’Ebre??? . Probablement..
Signen : Ebrediputats

14 de febrer 2009

EL GOVERN PSC PSOE DIU NO A L'EUROMED

El Ministeri de Foment torna a negar la possibilitat de què l’EUROMED faci una parada a l’estació de l’Aldea.

A instància del Senador Joan Ma. Roig que demanava la parada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea, el Ministeri de Foment torna a negar aquesta possibilitat argumentant que l’oferta comercial és suficient per cobrir les necessitats de transport, tant dintre de Catalunya com a la Comunitat Valenciana.

Foment també argumenta que una parada a l’Aldea suposaria un retard en el trajecte, i que això es incompatible amb la realització de freqüents parades.

Una vegada més, critica Roig que des del Govern no existeix cap sensibilitat cap a les Terres de l’Ebre ni es té en compte la seva situació estratègica entre Barcelona i València. I sobretot, que aquesta possibilitat de parada de l’EUROMED afavoriria el dinamisme econòmic de la zona i el reequilibri territorial.

Dimarts 10 de febrer de 2009


EUROMED, A-68 , CABAL ECOLÒGIC



Ens preocupa, i molt l’actitud dels senadors d’Entesa i dels diputats del PSC-PSOE. Una mostra: La passivitat davant l’actitud del Ministerio de Fomento vers la parada de l’Euromed. Actitud que contrasta amb la demagògia i agressivitat que van mostrar no fa tant vers el mateix problema. Contra el PP és reivindica millor.

Denunciem la complicitat del PSC amb el PSOE de Castelló i Terol amb la seva ofensiva per aconseguir que la A-68 surti al mar a través de Morella i Vinaros pel traçat de la N 232, en detriment de Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. Reclamen el desdoblament de l’Eix connectant la A-68 de Gandesa amb el Port dels Alfacs i la continuïtat de la A-68 fins la seva sortida al Camp de Tarragona. Ens preocupa especialment l’actitud del senador Sr. Sabater, que coneixedor i coresponsable com és de la marginació a la que es condemna a Terres de l’Ebre, encapçala falses polèmiques per tal de dissimular la responsabilitat dels ministres del PSC i del propi grup parlamentari, que participa de la majoria de Govern a Madrid. Sorprèn el silenci del senadors d’Entesa davant aquests problemes i altres com l’inexistent i revisat a la baixa, cabal de l’Ebre. No fa tant tots ells titllaven de traïdors i venuts a determinades forces polítiques. Són corresponsables, deurien assumir responsabilitats i donar explicacions.

És cert que han acceptat que la A68 surti al mar per Vinaròs?? Acord ja signat pel seu partit. És cert que han acceptat un cabal menor per fer possible les inversions previstes al Pacte d’Aragó, com el projecte Gran Scala als Monegros i altres? És cert que coneixen el retard del desdoblament de la denominada autovia de l’interior? És cert que tenen instruccions de buscar la confrontació política per tal de debilitar Terres de l’Ebre ? És cert que es vol frenar el creixement d’aquelles zones on el PSC no sigui hegemònic, entre elles el Delta i TT de l’Ebre? És cert que el 2on pla Territorial forma part d’aquesta estratègia?

És cert que els partits que formen l’Entesa Governen Catalunya i configuren la majoria de Govern al senat a Madrid????

13 de febrer 2009

NO HA MORT ANTONI FARRÉS

Recordo Antoni Farrés de temps universitaris, final d’una llarga grisor que sabíem ja efímera. La llarga i fosca nit s’acabava. Les injustícies i els somnis no. Recordo un congrés del PSUC, l’últim en el que jo vaig participar. Un congrés que va significar la meva definitiva distància. Jordi Guillot m’ho recordava. Me’n vaig anar amb una butada i un exabrupte. El congrés no va renunciar al leninisme ni al marxisme. Jo vaig renunciar al PSUC. La dictadura era morta. Temps de record, temps de lluita. Velles batalles compartides.

Ens vàrem tornar a trobar de la mà d'Isabel Rueda Marquez, bona amiga dels dos, llavors cap de servei de la Generalitat a l'administració local. Ell, ja alcalde de Sabadell. Jo, ja alcalde de l’Ampolla. Vàrem parlar i ràpidament ens vàrem entendre. No era un tema fàcil, parlàvem de l’aigua de l’Ebre. Un acord de progrés, semblant al que avui anomenen Compromís per Lleida. Un compromís per l’Ebre. Un acord fet d’equilibris, respecte i compensacions. Des de llavors l’aigua ha estat lligada a la meva visió de l’Ebre, i el seu encaix dintre de Catalunya. Mai he traït la visió que em va regalar Antoni. Recordo la conversa front al mar: Respirem el mateix aire, patim les mateixes limitacions, les mateixes infermetats, passegem els mateixos carrers, tenim les mateixes preocupacions, ens fan mal les mateixes coses. Compartim els motius i els objectius. Poder no compartim el com. Però ens agermanen els que i els qui, els ara i els després. Ens neguem a que l’enfrontament polític ens arruïni els acords. No volem que la diferència de colors polítics ens arruïni els somnis. Són els nostres somnis. Els de Toni, amb qui tant hem somniat. Amb qui continuarem somniant. Més enllà de partits i colors, més aquí de territoris i moments, Antoni Farrés alcalde de Sabadell, diputat, ciutadà de peu no ha mort; està viu en els nostres somnis. Antoni Farrés, amb qui tant hem estimat , amb qui tant continuarem estimant

11 de febrer 2009

QUI NO VOL UN PACTE D’ESTAT???

Ahir empresaris del metall. Abans d’ahir experts. Avui els tertulians d'un conegut i matinal programa televisiu. Qualificaven la situació de greu, emergència nacional? Quasi. Tots coincidien en la necessitat d’un ampli acord de forces polítiques i socials, per tal de lluitar contra la crisi. Predicar al desert. Només CIU ha parlat de Pacte d’Estat, tot recordant els pactes de la Moncloa. Només CIU. Per què?

Tot i reconeixent la gravetat de la situació, tots els altres coincideixen en una apreciació: Prioritzen l’oportunitat política. Tots creuen que tàcticament els hi va millor la confrontació política.

El PP ha fet de la confrontació la seva bandera
, ha fet tímids intents d’apropament a un cert espai de centre, però en la crisi hi veu una oportunitat, la seva oportunitat de desgastar al PSOE. No vol Pacte.

El PSOE, per la seva part, sap que en la confrontació ideològica té les de guanyar. De fet ha guanyat totes les batalles, des de la guerra d’Iraq, fins el matrimoni homosexual. La crisi podia temperar aquesta permanent confrontació, de fet no aturar-la podia ser perillós per un Govern. Però el PP , en el moment més perillós s’autoimmola, practica una eutanàsia activa a la que s’hi afegeixen tots els poders, fins i tot el judicial. El PSOE en el terreny polític guanya la batalla. No vol Pacte.

El pacte hauria d'incloure la reforma d'estructures de l’Estat
, en un sentit més federal(per dir-ho en terminologia pactista). La reducció de la despesa de i/en sous i personal, el traspàs efectiu de competències i mitjans a les comunitats autònomes. L’aeroport. El finançament. Mantenint bloquejat aquest front, creuen que els hi dona vots a uns i altres, al PP i al PSOE. Cosa metafísicament impossible, però políticament real. No volen pacte.

A Catalunya els empresaris i la tradició d’un centre nacional de progrés li dóna un lideratge cert en les situacions de crisi econòmica o de decisió democràtica. Volem pacte. Tradicionalment ha estat així. Quan Catalunya i les seves forces polítiques han exercit aquest lideratge, ha esta bó per Catalunya... i per Espanya..... Ara, però, les forces polítiques que governen Catalunya, ho fan precisament en contra l’hegemonia d’aquest centre progressista, amb un pacte (excloent) que inclou el radicalisme tant social (EUA), com ecològic (Verds i més que Verds) i el radicalisme- verbal nacional. El PSC necessita mantenir aquest pacte excloent per mantenir el Govern. No volen pacte.

Tots a l’espera que la reacció econòmica arribi del món global. La seva passivitat l’amortitzarem en atur i pèrdua de competitivitat. Si la situació empitjora, i crec que empitjorarà, pot ser tard. Però pot esdevenir inajornable un Pacte d’Estat. Nosaltres el proposem . Volem país , volem reacció, volem i oferim pacte.

ÉS L’ECONOMIA.


A Terres de l’Ebre tenim damunt la taula la discussió del 2on Pla Territorial. I la tenim quan encara no s’han complert les previsions del primer. Ni infraestructures , ni serveis. Un bon amic , diputat hem diu: Si fóra decisiu ni el primer, ni el 2on seria per a TT Ebre . Deixem-ho, el tenim damunt la taula. En plena crisi.

El nivell de proteccionisme sobre el paper és esgarrifós.
Mai, m’he queixat de la protecció. Del que em queixo és de la manca de protecció efectiva. Protecció sense pressupost . Parcs Naturals sense dotació.

Qualsevol pla deu tenir en compte la crisi i la seva sortida. És l’economia. A Terres de l’Ebre, com tothom, tindrem que replantejar estratègies. Com no? .


No es podrà seguir amb un creixement basat únicament en la demanda de sol barat i a disposició. Però no podem oblidar que el sector serveis i l’oferta turística forma part de la nostra supervivència. No podem obviar la necessitat de mimar agricultura i pesca fent-los compatibles amb la indústria. Qui, avui s’atreviria a dir que en lloc de créixer, hem de decréixer? Qui no se’n adona que una oferta racional de serveis de qualitat ajuda a sortir de la crisi? Qui suporta una crisi?


L’editorial d’un prestigiós diari deia, “el govern no pot donar l’espatlla al sector immobiliari, per grans que siguin els abusos del passat. Ja que encara és el principal generador de llocs de treball”. És l’economia.
Cal racionalitzar i redefinir el creixement. Amb els mateixos paràmetres que la resta del país. Però no podem renunciar a créixer, les conseqüències de no créixer ja les estan patint empreses i famílies. És l’economia.

10 de febrer 2009

El SOU DELS BANQUERS.

Un asclat d’indignació recorre el món civilitzat. Entre paga fixa, variable , fons de pensions, dietes, primes, blindatges etc, els executius i alts dirigents dels bancs cobren xifres desorbitades. La discussió es centra en aquells bancs que reben fons de l’Estat i per tant diner públic. Reben ajuda per tal de corregir allò que ells mateixos van ajudar a desgavellar. Estic convençut que cal ajudar als bancs, però també a la gent, a les empreses i a les famílies. És imprescindible, però que a canvi de les ajudes es revisin , pràctiques i motivacions. Certes pràctiques , com sous desorbitats i altres amb els nostres diners: No!!

09 de febrer 2009

LA MORT D'ELUANA

Ha mort , finalment ha mort. Un profund respecte per la seva família, un sentiment d’alliberament per la fi del dolor. Una profunda tristor no només per la mort. Una profunda tristor per la utilització política del fet. Una sensació de desencís per la frivolitat amb que es tracta el fet.

Quan un fet de aquesta natura et toca de prop te n'adones de la profunda càrrega ètica que té . He viscut algún cas com metge. Sempre he tingut molt clar que la dignitat humana és inviolable. La llibertat és un bé, un dret inalienable. He intentat sempre dignificar cada moment difícil. Evitar el dolor. Certament tenim molts mecanismes i molt potents per evitar dolor i alhora respectar la llibertat. Però finalment només hi ha un valor absolut, per damunt dels altres .La vida. Eutanàsia , avortament. Se’m fa difícil opinar.
Prego no frivolitzar . No sé si tinc dret, però demano no reduir-ho a l'espai polític. Tampoc únicament al religiós. Un espai ètic de reflexió


.

08 de febrer 2009

UNA ADMINISTRACIÓ, BIG MAC( AMB MOLT DE COLESTEROL):


La crisi ens obliga a tots, estem veien massa patiment de la gent; de molta gent. No és hora de callar.

La pràctica clientelar del tripartit era evident, multiplicada per tres. Ho havíem criticat i denunciat. Un clientelisme multiplicat per tres. En temps normals és molt criticable, en crisi és intolerable.

Les dades són esgarrifoses. De 149 alts càrrecs al 2003 hem passat a 240 . Els eventuals han augmentat un 42% . Els sous han augmentat de manera desmesurada, si ens referim als alts càrrecs. Fins el 2003 l'increment era el 2% sense el complement dels funcionaris, ara supera sempre el dels funcionaris. Més de 340 interins ocupen lloc de comandament!!!!! . Avui la Generalitat compta amb més 7500 persones contractades com personal de reforç , pràctica que segons els sindicats, si no és justificada, podria ser il·legal. Amb aquesta proporció és d’impossible justificació. Fins el 2003 mai van superar el 500. De 500 hem passat a 7500!!!! Un disbarat, dos disbarats , tres disbarats!!!!

Si tenim en compte les empreses públiques també s’engreixa molt el personal : 10500 més que al 2003. Sí, 10500!!!! més i amb increments de sou de més del 20- 25%.
Més de 300 alts càrrecs han vist blindar per decret del tripartit els seus contractes , per garantir que sous i contractes puguin ser a la carta.

En resum entre el 2003 i el 2009 el personal contractat per la Generalitat ha passat de 165 mil a 219 mil. 55 mil!!!!! persones més . S’han contractat 55 mil persones més!!!! No està clar per a què , ni per què. Les dades les ha donat el País , gent sospitós d' antisocialisme. Els sous han passat de 6.600 milions a ..9500 milions. En un període on no hem tingut nous traspassos (cosa que admet fins i tot el President Montilla). S’ha incrementat la despesa en personal-(no justificat) en quasi 3000 milions, anuals . Mil milions d’Euros per partit . No hi ha nou finançament que ho aguanti.
Aquesta despesa es menja qualsevol increment de finançament. Ens costen cars, molt cars.
Com el colesterol , millor prevenir. Ara és difícil de curar

06 de febrer 2009

EL RIU : NI UN PAM DE NET???


Fa pocs dies ens anunciaven un cabal “ecològic” de 88m3/segon. El Pla de conca de l’Ebre, la CHE i la correlació de forces polítiques certificaran la derrota de Terres de L’Ebre, la submissió de l’Ebre català als interessos de l’estructura (la nomenclatura) de la conca i d’Aragó. Qualsevol intent de variar “l’estatus quo” de la conca , qualsevol intent de modernitzar o de compartir la gestió del riu incorporant noves visions i noves competències ha estat tradicionalment combatuda, virulentament desqualificada.

Amb la creació del CPIDE a través de la disposició addicional desena el cabal ecològic es supeditava a les necessitats de l’Ebre català i de la desembocadura (Del DELTA) com era i és lògic. Es va fixar en 135m3 segon i dos des embassaments periòdics anuals. Total 7 a 8 mil m3 els anys secs.


Les autoanomenades forces progressistes , aquells que titllaven el CPIDE de traïdors, després de permetre que ens arrebasesin allò que era competència compartida però amb vot de qualitat del President (nomenat per la Generalitat) i que garantia realment un cabal que estava en les seves (nostres) mans fixar. No van voler la clau de l'aigua.. Ara reivindiquen allo que no es va mantenir. No es va voler. Ni competència, ni CPIDE ni clau. Ha estat així. Ara, sí ara:

Una “ex consellera” li pregunta a un quasi “ni conseller
”. Reivindiquen la ja famosa disposició addicional 10. Aposto que no tindrem els 135 m3 segon (Ni els 100 d'ara). Tindrem una xifra global- anual, més fàcil de complir. Escrit ho deixo. Com escrita està la auto pregunta. Aquí la teniu. Au mano, ni un pam de net??.

Pregunta :

al Govern sobre el capteniment del Departament de Medi Ambient i
Habitatge amb relació al cabal ambiental del tram final de l’Ebre davant
la redacció del nou Pla de la conca de l’Ebre (tram. 310- 00274/08)
...la formula, en nom del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya,l’honorable senyora Marta Cid.

La Sra. Cid i Pañella

Gràcies, senyor president. Senyor conseller, la Llei del Pla hidrológico nacional,
reformada l’any 2004, estableix a la seva disposició addicional desena que s’ha de definir un règim de cabals ambientals específic per al tram final del riu Ebre, que garanteixi la conservació en bon estat ecològic del riu, el delta i la zona marina d’influència. La mateixa llei també estableix que el règim de cabals ambientals és una restricció al sistema d’explotació i que, per tant, no es pot veure alterat a la baixa per altres usos de l’aigua, tret del de boca.
Atès que la Directiva marc de l’aigua estableix que l’any 2009 cal aprovar nous plans a totes les conques hidrogràfiques, en aquest moment es troba en fase d’exposició pública un esborrany del Pla hidrològic de la conca de l’Ebre. Aquest document estableix quin és el criteri per calcular el règim de cabals ambientals als rius de la conca. Ens trobem, doncs, en un moment decisiu pel que fa a l’establiment i aprovació definitiva d’un règim de cabals al tram final del riu Ebre, i tot sembla indicar que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre establirà un règim de cabals per a la part catalana de l’Ebre sense tenir en compte i sense discutir tècnicament els estudis encarregats al respecte per l’Agència Catalana de l’Aigua i la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre. Aquest estudis, elaborats per la unitat d’ecosistemes aquàtics de l’IRTA i recolzats pel Parlament i el Govern de Catalunya,estableixen un règim de cabals ambientals per a la part catalana de l’Ebre amb volums més elevats als existents actualment i als previstos en altres estudis encarregats pel Govern de l’Estat. És per això que volem conèixer quin és el capteniment del Govern de la Generalitat amb relació a l’aprovació d’un règim de cabals ambientals per a la part catalana del riu Ebre dins del nou Pla hidrològic de la conca de l’Ebre, que s’aprovarà l’any 2009, i quines mesures està prenent perquè aquest garanteixi la conservació del riu, el delta i la zona marina d’influència, tal com exigeix la disposició addicional desena de la Llei del Plan hidrológico del 2004.

El president

Té la paraula l’honorable senyor Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge,

El conseller de Medi Ambient i Habitatge (Sr. Francesc Baltasar i Albesa)

Moltes gràcies, senyor president. Senyora diputada, evidentment, com vostè ha
explicat molt bé, la determinació dels cabals, en aquest cas ecològics i de
manteniment a la conca de l’Ebre, ha de ser aprovada, en aquest cas, per la
Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, seguint les pautes que marqui el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Medio Marino.
Evidentment, nosaltres tenim molt clar amb quina posició anem a tota la negociació que haurà d’esdevenir, perquè, entre altres coses, com vostès saben, el riu Ebre és un riu considerat com a intracomunitari i, per tant, són diferents comunitats les que hi han de dir la seva opinió; evidentment, són diferents usuaris del riu els que hi ha d’intervenir, i, evidentment, hi ha tot un procés obert. Evidentment, nosaltres tenim molt clar amb quina posició hi anem: nosaltres hi anem amb la posició del Govern de Catalunya, amb la posició del Parlament de Catalunya i amb la posició que va aprovar la Comissió per a la Sostenibilitat, en aquest cas, de les Terres de l’Ebre, justament a proposta de la l’Agència Catalana de l’Aigua, a través d’un estudi que, com molt bé vostè assenyalava, senyora diputada, afecta l’IRTA.
Per tant, si em permet, li recordaré quines són aquestes xifres. Aquestes xifres, que tenen el consens, a més, de tot el territori, són les següents. En primer lloc, la proposta és de 7.305 hectòmetres cúbics / any si l’any és sec, 9.691 hectòmetres cúbics / any si l’any és de característiques mitjanes, que en diem hidrològicament, o bé de 12.783 si l’any fos humit. Dir-li que aquestes reserves que indiquem, aquests tres paràmetres, suposarien el 40 per cent, el 53 per cent o el 70 per cent del conjunt de l’aportació mitjana natural del riu Ebre.
Aquest és el posicionament que manté el nostre Govern, avui, que comencem a contrastar, òbviament en els òrgans de participació de la Confederación Hidrográficadel Ebro, i, òbviament, entenem que aquesta és una xifra absolutament raonada,formulada científicament, i que a més conté tot el consens territorial i polític que cal. Per tant, en aquest sentit, aquí, en aquesta posició, és on es trobarà el Govern, i estic convençut que amb ell el Parlament, que en la seva Resolució 70/VIII va marcar justament també aquestes dades que jo mateix li explico ara.
Moltes gràcies.

05 de febrer 2009

TOTHOM SAP.


Tothom sap que no hi ha miracles, ni tan sols solucions fantàstiques. Tothom sap el que dirà el President Montilla o més ben dit el que ni tan sols dirà. És decebedor, però tothom sap que al Parlament se’ns sostrau el debat. És més important que no sigui dit, que es menteix, que no, que efectivament es diguin directament mentides. És més important evitar el debat que regular el debat.

S’han fet moltes propostes, moltes, moltes: Totes denegades sense escoltar. Dues de significatives, activar el crèdit per empreses i famílies a traves dels mecanismes que el Govern té a les seves mans. Reunir-se consensuar amb l’oposició. Denegat.

En plena ventada els alcaldes i ciutadans van descobrir que l'altre cantó al final de la línea del telèfon, al 112 no hi havia ningú. No estava el govern. Tothom sap que el Govern no està per quan se’l necessita. No està en plena ventada, no hi és en plena crisis. Les situacions són excepcionals i ells no tenen resposta, cap resposta. Se’l ofereix pactes. No els volen.

Obres debats i debats menors i estèrils, canvien i canvien lo que no és substancial , planifiquen i planifiquen per no realitzar. Tanta planificació tant teòric canvi per tant fracàs. No, no tenen formules màgiques, ningú les té. Però el fet és que van voler fer de govern i no tenen cap recepta, ni la i intenció de buscar-la: “tiren la tovallola”. No es posen al telèfon i al final quan la gent mira o truca darrera el 112 no hi ningú. No hi ningú i certament , no hi ha ningú en el pitjor moment. Estem d’emergència i a les línies del Govern no hi ningú. Al carrer a les trinxeres estem tots paradoxalment , tots junts però molt sols. Tothom ho sap.

04 de febrer 2009

TOT EL MÓN SAP



Un grup de rap canta una cançó amb aquets títol, “com tothom sap” . Què és el que tothom sap??? Doncs unes quantes coses.
Que tindrem més de 4 milions de parats. Que encara no estem en el pitjor de la crisi. Que el govern i ZP dissimularan la profunditat de la crisi. Que Espanya i dintre Espanya Catalunya seran les que tindran xifres d'atur més altes d’Europa. Que a la web del SOC hi ha 888 ofertes de treball disponibles, altres webs aconsegueixen tenir més de 13mil. La Vanguardia, en edició digital
(clasificados.es) té 997 ofertes de treball.

Tothom sap que allí on governa el Partit socialista la crisi serà més profunda. Que sembla (i dic sembla), que el govern ha decidit que la crisi s’amortitzi amb atur. Que prioritzen l’ajut a la banca que a les empreses. Tothom sap que la crisi del PP, tranquil·litza al govern. Tothom sap que amb aquest govern ens ho passarem fatal. Tothom sap que ja fa molt temps que estem en crisi i no només econòmica.
Tothom ho sap. Un RAP.

03 de febrer 2009

ÉS L'ECONOMIA: NO SIGUEM ESTÚPIDS:




Un bon amic després de llegir el nostre post ZP: L’AJUDA, ens diu:
“Tot i estar bàsicament d’acord amb vosaltres crec que fora bó introduir altres elements de judici, l’opacitat de les ajudes dels Governs europeus, la manca de coherència en política econòmica, la denúncia fins i tot el president de l'associació espanyola de Banca. Vos demanaria que publiquessiu la seva opinió.
Ja sé que no esteu en contra dels ajuts a la Banca. D’altra banda, dit sigui de pas , no ho està ningú. En tot cas, la transparència en els ajuts, condicionar-los a determinats objectius, i complementar-los tal com vosaltres proposàveu amb ajuts directes a empreses i famílies, és de sentit comú. És difícil, però amb els antecedents que tenim, esperar coherència del Govern ZP i més escèptic sóc en quan a la capacitat de recuperar credibilitat, il·lusió i regeneració ètica- política per la seva part. En fi, ànim i continueu amb les aportacions que feu al blog”

Nota de premsa:

L'AEB insta el govern espanyol a corregir l'endeutament de famílies i empreses
El president de l'Associació Espanyola de Banca, Miguel Martín, ha qualificat d'"opaques i confuses" les mesures de capitalització portades a terme per alguns països europeus, en considerar que s'han fet servir com a fórmula d'amagar pèrdues dels balanços bancaris

El president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), Miguel Martín, ha urgit el Congrés dels Diputats a corregir el sobreendeutament de famílies i empreses, que supera "tot l'imaginable".
Martín ha afirmat que les entitats han de finançar les llars i les companyies, però ha recalcat que aquestes estan "sobreendeutades, i és l'Estat espanyol el que ha de corregir aquest desequilibri".
El president de la patronal bancària ha indicat que la funció de captar estalvi als mercats exteriors i portar-lo a l'Estat recau en els balanços bancaris, i que la banca espanyola, si no fos sòlida, "hauria estat insostenible".
"No és la banca espanyola la que enfonsa l'economia, l'economia no s'enfonsa encara més perquè la banca és capaç de sostenir la posició deutora (de l'Estat) al món", ha argumentat Martín. "Espanya ha de reduir el seu nivell d'endeutament i això es produirà a través del sistema bancari", ha insistit.
Per altra banda, ha considerat que les mesures adoptades pels països a escala nacional per contrarestar els efectes negatius de la crisi financera distorsionen la competència, perquè són heterogènies i no totes són transparents.
Martín fins i tot ha qualificat d'"opaques i confuses" les mesures de capitalització portades a terme per alguns països europeus, en considerar que s'han fet servir com a fórmula d'amagar pèrdues dels balanços bancaris, situació que contrasta amb la de l'Estat espanyol.
"A l'Estat no tenim pèrdues, el Banc d'Espanya no ens deixa amagar-les", ha assegurat Martín. Tot i això, ha insistit que les ajudes d'Estat per import de 320.000 milions d'euros per recapitalitzar bancs a Europa destrueixen el mercat interior i suposen una important competència deslleial per a Espanya.

Agencia EFE.


Ebrediputats diem:

És complex , certament. Entenem que els bancs tenen necessitat de tenir reserves per garantir la seva solvència. Qui confiaria en un Banc que no tingues reserves i/o no guanyés diners??. Però per altre, no s’entenen els sous i prebendes de directius, no s’entenen les ajudes de l’Estat si no eviten la destrucció del teixit industrial i empresarial. Creiem que és imprescindible per part de l’Estat i de la Generalitat establir línies d’ajut a empreses i famílies amb més força i convicció moral que a la banca.

02 de febrer 2009

ZP: L'AJUDA.

Aquets dies es posen en marxa els projectes municipals derivats de l’ajuda que el govern de ZP va aprovar pels ajuntaments. 8000 mil milions. Els ajuntaments licitaran, adjudicaran obres per aquest valor. Es suposa que ajudarà a evitar més atur.

Els pocs mesos que durin les obres es crearà un nombre determinat de llocs de treball. És una mesura efectiva? Momentàniament sí. És útil? Conjunturalment sí. Som moderadament crítics.
Ens hagués agradat però una mica més d’ambició i visió estratègica. Amb la mesura cada Ajuntament adjudica l’obra que considera.... a qui considera.

El País té moltes mancances, moltes. Des d’unes línees elèctriques obsoletes (com s’ha vist amb la ventada) a un xarxa de cablejat per noves tecnologies pràcticament inexistent. 8000 milions amb col·laboració dels ajuntaments podien haver donat per modernitzar, soterrar, cablejar molts dels nostres municipis; fent-los més competitius i al final trobar-nos amb el mateix efecte de creació de treball i l’afegit d’una modernització de les xarxes municipals. Una oportunitat perduda a mitges, una mesura no aprofitada com cal.

Zp amb Botín.

ZP : L’ALTRA AJUDA.

El grans bancs i caixes han rebut l’ajut de l’Estat. Ho ha notat el ciutadà?? No, certament tant el ciutadà de peu, com les petites i mitjanes empreses, segueixen tenint com ha problema la manca de liquidés, de diner circulant. Mentre els grans bancs ja han cobrat.

Un empresari em suggeria la creació de fons estatals o de la Generalitat de la mateixa mesura i import que per als grans bancs. Per avals, per crèdit . Moltes petites i mitjanes empreses tenen futur , patrimoni, propietats i clients suficients però els hi falta liquidés, circulant, la morositat els afecta i ningú els ajuda. Els bancs neguen crèdits amb la mateixa facilitat i arbitrarietat en que els concedien ara fa un any.

Molts promotors, petits promotors, tenen necessitat de donar sortida a pisos al preu del seu deute. El Govern vol pisos de protecció oficial. Si es creés una línea de crèdit per fer-se càrrec del pisos en poc temps podria haver un fons de pisos de titularitat pública a preu menor del de pis oficial, un fons que podria nodrir el mercat de pisos de lloguer. Donant als empresaris la possibilitat de recuperar el seu patrimoni si en un temps X podien fer-se càrrec del seu deute.

No s’entén que un Govern dit d’esquerres ajudi a bancs i caixes i no ho faci en la mateixa mesura amb les petites i mitjanes empreses , no ho faci amb la gent del carrer.

És fa necessari un nou patriotisme . Un patriotisme de carrer, per tradició, per història, per institucions, Catalunya pot ser, hauria de ser punta de llança. No ho és!!!.

Certament el liberalisme pur ja no funciona (No ha funcionat mai) , però preocupa que l’Estat protegeixi als grans, als bancs i no pensi amb la base productiva del país.

Es fa necessari un nou paradigma. Un punt de trobada. No l’Estat, la nació , on el sentit comú substitueix la confrontació partidista, per iniciar la lluita per refer l’economia del país. Un nou paradigma menys ideològic i més social , menys partidista i més patriòtic. Un patriotisme de carrer