02 de desembre 2007

UNA LLIÇÓ DE CATALANISME.


Estic content i feliç.

Poques manifestacions t’omplen tant com la d’ahir, perceps i palpes l’orgull, la voluntat, la dignitat d’un poble. Com la de l’Estatut, moria la dictadura, com a Sant Boi, com contra la guerra. Estàvem tots, sí.

Tots els que podiem estar, tots els que haviem d'estar. Fa unes setmanes em vaig declarar al faristol del Parlament un metge emprenyat, indignat; també vaig dir PROU. Per dignitat. Era un altre tema, era el mateix tema: Prou govern indigne. Prou.

Escoltava dies després, a una sessió de control com el president (en minúscula) no acceptava lliçons de catalanisme de ningú. Qualsevol alcalde, polític, empresari, catedràtic, professor, professional, manobre o ferrador, sap que ha de tenir la suficient humilitat per aprendre dia a dia, per acceptar lliçons de tothom.

Ara què Montilla? Ara què? Aquí tens una lliçó de catalanisme; d’alguna cosa més profunda. Una lliçó de dignitat de país, de dignitat i orgull de poble. Una lliçó que tu no has estat disposat a escoltar. Per què no estaves amb el poble que dius representar? Precisament el dia que ens reafirmàvem com a poble?.

Saps per què? per la mateixa raó per la que no acceptes lliçons de catalanisme: perquè no pots, perquè no et deixes, ni et deixen. Tens raó, no és per submissió. És perquè TU exigeixes submissió: Tu ets unionista, espanyolista; ets PSOE. Ja ho eres, quan la transició, ja llavors vau fer tot el possible per callar el catalanisme sobretot el de dins de casa vostra. Per això, les declaracions del teu partit, contra CIU: PROU Montilla , PROU.

Per orgull, per dignitat et dic Prou.



LLIÇONS DEL PASSAT

Ens voleu donar lliçons del passat vosaltres, els del PSOE i els escolans d'ICV , alguna cosa hem d’aprendre. Com veus, nosaltres, jo, sí que accepto lliçons.-

23 anys: Què ens voleu retreure? De què ens acuseu? Amb quina autoritat? Recordeu, sortiem d’una dictadura, al meu poble... per no haver no teniem ni aigua potable , ni consultori mèdic, ni escoles, ni tantes coses. Ni diners ni competències.-

23 F , Banca Catalana , la LOAPA.... I sí, col·lectivament vam apostar per la governabilitat, per l’estabilitat, per Europa, per la modernitat i.... el meu poble té escola nova i aigua potable i consultori, i tantes coses i la sortida de l'autopista i l’orgull del que hem fet. Sortiem d’una dictadura, no voliem tornar-hi , vam pactar amb vosaltres. Sabiem que si havia una marxa enrere perdria tothom .....Catalunya més .

Vam pactar amb vosaltres, sí amb el PSOE i arrancarem algunes -moltes competències i alguns -"No Prous diners". Importants avenços. Recordeu?

Teniu la patent de la paraula VICTIMISME, Recordeu? Segons vosaltres no era un problema de finançament, ni de competències, era un problema de gestió. Els que ens acusàveu de victimisme, avui ens acuseu de què ? De no haver aconseguit prou? No recordeu que qui negava, qui retallava, ereu vosaltres???

He après que amb vosaltres no podem esperar lleialtat, ni podem fer pedagogia. Si no s’avançà no és culpa ni de la negociació, ni del que negocia. Teniu la força i l’Estat. Ara i abans. Sou així. Ni és, ni era culpa nostra. Ni ara d’ERC o nostra. És vostra.

Sou espanyolistes, sou unionistes, sou PSOE. No sou el mateix que el PP , però sou el que més s’assembla. Accepto la lliçó.-

Ens voleu donar la responsabilitat de què governés el PP, i no. No!!! La responsabilitat va ser vostra!!!. Vau morir d’autosatisfacció i èxit i de l'AVE i de Sevilla, com ara. De Guerra i Roldán . Ho recordeu??

Vàrem centrar al PP 4 anys; vosaltres li havieu regalat la victòria. Després va tenir majoria absoluta. Algun error vam tindre... i tant!!! Seguiu dient aquí i allà que érem uns ploramiques, uns victimistes, tot era problema de gestió i no de finançament. Volieu i voleu frenar les reivindicacions del nostre poble, amb un altre estil , però com el PP.

Hem fet errors... I tant, com tots. Però ens sentim orgullosos del que hem fet i aportat, sentim l’orgull de les nostres institucions, de la Generalitat, del President Pujol i dels seus governs. Sentim l’orgull d'un prestigi que vosaltres esteu conscientment malbaratant.

Què heu fet vosaltres? Amb quina autoritat ens increpeu?. Per què us quedeu a casa amb el PP?? Quan es tracta de reivindicar amb la gent les competències i la dignitat de Catalunya.

Vau governar 13 anys, 13 sí; i ara 4. Total 17. Ara, 4 allà i aquí; quasi 30 als ajuntaments i a la/les Diputació i resulta que no sou responsables de res? Ara és culpa d’allà i abans era culpa d’aquí ? PROU indignitat i manipulació. NO sabeu gestionar, ni sabeu reivindicar, però sabeu mentir. No, no és problema de traçat, ni de la política. És problema de capacitat, de formació i trajectòria. PROU, no tots som iguals. NO és un problema dels "polítics" , és una manipulació i una responsabilitat vostra. Dels que governeu allà i aquí; dels que vau governar allà i ara aquí i sempre allí (Ajuntament, cap i casal).

Ahir no vau acudir a la convocatòria del poble, vam ser els que teniem que ser, tots. Gràcies a Déu si que va estar representada la dignitat i la història del PSC , la representava el President Pasqual Maragall i altres.

El president (en minúscula) i els seus, no van acudir a la manifestació perquè no podieu, ni volieu estar. Com a la transició, no sou catalanistes ni ho voleu ser (he dit catalanistes , no un altra cosa).

Un President sol a casa, lluny del poble que diu representar i..... com tot, resulta que és culpa de CIU?? I dels 23 anys? No vos doneu vergonya, president Montilla??

Sou PSOE. Sou, unionista i espanyolista i teniu dret a ser-ho. Però no teniu dret, ni a amagar-vos, ni a enganyar-nos, ni a manipular . No vau ser a la manifestació i teniu dret a no ser-hi . La responsabilitat és vostra i no nostra.

La vostra actitud es indigna, tinc la necessitat i el dret a dir-ho. PROU MONTILLA PROU, per dignitat: PROU. Catalunya no s’ho mereix, i jo tampoc.

PERSIDENT; MAI CAMINAREU SOL:


Escric abans de sortir cap la manifestació , encoratjat per les vostres declaracions. Sabem que per defensar la dignitat de Catalunya , faríeu el que fos, fins i tot sol. President: Mai caminareu sol. Per la dignitat de Catalunya, mai caminareu sol.

Us he vist, de lluny junt a Heribert Barrera i a Rigol.... i a milers i milers de catalans, em diuen que també hi era Pasqual Maragall. Hi érem tots. President: Mai caminarem sols.